Examen de la PAP d'Educació 2023 · convocatòria extraordinària

Cal deduir-ho de dos fragments del text:

• c) Correcta. Disseny: «Els beneficis de la marca [...] provenen dels algoritmes amb què l'empresa detecta quines són les peces de tendència que ha de copiar», i diverses firmes l'han acusada de «plagiar els seus dissenys»; per tant, no inverteix en disseny propi. Recursos humans: segons Public Eye, «els preus baixos de l'empresa se sostenen gràcies al fet que milers de persones passen 12 hores al dia [...] cosint les peces», amb setmanes de 75 hores; és a dir, abarateix la mà d'obra.
• a) Incorrecta. Els algoritmes serveixen per detectar tendències que es poden copiar, no per calcular rebaixes segons la quantitat de peces que compra el client.
• b) Incorrecta. És cert que hi ha ofertes per als clients nous, però el text no diu en cap moment que després s'apugin els preus. A més, aquestes ofertes són una estratègia per captar clients, no per abaratir la producció.

Estratègia: en preguntes inferencials, l'opció correcta s'ha de poder justificar amb fragments concrets; descarteu les que afegeixen informació que el text no conté («després apuja els preus»).

El primer paràgraf descriu la web de Shein com a exemple d'economia de l'atenció: captar i retenir l'atenció de l'usuari des del primer moment.

• a) Correcta. Immediatesa: «Al primer clic, una pestanya flotant...», ofertes vàlides «durant les deu hores següents». Personalització: demana el correu electrònic a canvi d'un descompte (les dades dels usuaris permeten adreçar-s'hi de manera personal). Accessibilitat: compra en línia, enviaments gratuïts, devolucions sense cost, descomptes per a clients nous; tot està pensat perquè comprar sigui fàcil.
• b) Incorrecta. El text no parla mai d'alta qualitat; al contrari, descriu una moda ràpida i efímera.
• c) Incorrecta. La sostenibilitat i la solidaritat són justament el contrari del que es critica de Shein (lògica hiperconsumista, condicions laborals abusives).

Estratègia: relacioneu el concepte amb els exemples concrets que en dona el text (els bàners, els descomptes amb límit de temps, la petició de dades).

• a) Correcta. Es tracta d'un article periodístic d'un diari (Ara), de caràcter informatiu: exposa com capta clients la web de Shein (economia de l'atenció), quant val l'empresa, quina n'és la història, com s'aprofita de la moda ràpida i dels algoritmes, i les crítiques que ha rebut. Les crítiques laborals no les formula l'autora en primera persona, sinó que les atribueix a una font externa (Public Eye), un recurs típic de l'objectivitat periodística.
• b) Incorrecta. El text conté informació crítica, però no és una denúncia «clara i enèrgica»: no hi ha to reivindicatiu ni crides a l'acció, i el text no parla de l'impacte ecològic.
• c) Incorrecta. L'article no proposa ni potencia models de consum sostenibles; es limita a explicar el cas Shein.

Estratègia: per identificar la finalitat, fixeu-vos en el gènere (notícia o reportatge en un diari), en la presència o absència de la veu de l'autora i en si les valoracions són pròpies o citades.

Nota: l'article inclou alguna expressió valorativa («lògica hiperconsumista»), però el conjunt és expositiu; la pauta considera correcta l'opció a.

Atenció: la pregunta demana l'afirmació falsa.

• c) És la falsa (resposta correcta). Shein no ofereix dissenys exclusius: el text diu que detecta «les peces de tendència que ha de copiar» i que Levi Strauss & Co. i Doctor Martens l'han acusada de «plagiar els seus dissenys».
• a) És certa. «Els beneficis de la marca [...] provenen dels algoritmes amb què l'empresa detecta quines són les peces de tendència».
• b) És certa. Chris Xu, el fundador, és «un expert en màrqueting i eines d'optimització en cercadors», i l'empresa es proveeix de tallers de Canton on, segons Public Eye, es fan setmanes laborals de 75 hores.

Estratègia: en les preguntes amb negació (NO), comproveu cada opció amb el text i quedeu-vos amb l'única que el contradiu.

• c) Correcta. L'autora, Paula Solanas, presenta Shein com «la màxima expressió de la moda ràpida, una lògica hiperconsumista», i explica que ha accentuat aquesta dinàmica a través de les xarxes socials (vídeos haul). Després, a l'apartat «Crítiques per les condicions laborals», recull la investigació de Public Eye sobre jornades de 75 hores setmanals.
• a) Incorrecta. L'autora només comenta que les dades dels usuaris «sempre són benvingudes en els negocis digitals»; no «demostra» res sobre usos comercials. I el text no diu que les noies del web surtin cosificades: només que anuncien les rebaixes vestides «amb un modelet perfecte per anar de festival».
• b) Incorrecta. Public Eye només denuncia les condicions laborals. Les acusacions de plagi provenen de Levi Strauss & Co. i Doctor Martens, i la qüestió de la sostenibilitat no s'atribueix a Public Eye.

Estratègia: distingiu qui diu cada cosa (l'autora, Public Eye, altres firmes) i no accepteu verbs més forts que els del text («demostra»).

1. Localitzeu el paràgraf que narra l'origen de l'empresa (tercer paràgraf) i les dades sobre el seu valor actual (segon paràgraf).
2. Seleccioneu només les dades rellevants per a una «història»: data i lloc de naixement, fundador, primer producte i nom, canvi d'orientació, creixement amb la pandèmia, xifres actuals. Descarteu detalls secundaris (la població de Nanjing, els bàners del web).
3. Ordeneu-les cronològicament i uniu-les amb marcadors temporals (al principi, ben aviat, amb la pandèmia, avui).
4. Reformuleu amb paraules pròpies; copiar fragments literals del text penalitza (2,5 punts).

1. Feu una llista de les empreses que apareixen al text: Inditex (grup d'Amancio Ortega), H&M (la «cadena sueca»), Levi Strauss & Co. i Doctor Martens.
2. Trieu-ne UNA, tal com demana l'enunciat, i busqueu què en diu el text: Inditex i H&M hi apareixen com a competidors de la moda ràpida i per comparar-ne el valor; Levi Strauss i Doctor Martens, com a víctimes del plagi.
3. Formuleu una semblança i una diferència clares i justificades (podeu afegir coneixements propis si són pertinents: país d'origen, botigues físiques, disseny propi).
4. Estructureu la resposta en dues parts ben marcades amb connectors (la principal semblança..., en canvi...) i redacteu-la amb paraules pròpies.

1. Llegiu bé la cita: la idea clau és que la roba es dissenya per durar molt poc i ser substituïda de seguida.
2. Penseu en les fases del cicle de vida d'una peça i en l'impacte de cadascuna: producció (recursos, contaminació), transport (distància, embalatges), ús (molt curt) i rebuig (residus).
3. Connecteu-ho amb el text de Solanas: «lògica hiperconsumista», col·leccions que desapareixen «en un tancar i obrir d'ulls», vídeos haul amb «quantitats ingents de roba».
4. Seleccioneu dues o tres conseqüències ben argumentades (no cal esgotar-les totes) i tanqueu amb una conclusió.

1. Anàlisi de l'encàrrec. Gènere: guia divulgativa per a una revista (text instructiu amb part argumentativa). Destinataris: persones joves (registre estàndard, proper, amb tractament de vosaltres). Parts obligatòries: una reflexió inicial amb posicionament argumentat i un mínim de sis consells justificats i coherents amb aquesta posició. Requisits formals: títol, 250–300 paraules i recompte final.
2. Posicionament. Decidiu una tesi clara (per exemple, consum responsable i crític amb la moda ràpida) i dos o tres arguments que la sustentin; podeu aprofitar dades del text de la Secció 1 (preus baixos, condicions laborals, residus).
3. Esquema:
   • Títol atractiu (un joc de paraules funciona bé en una revista).
   • Introducció: reflexió i tesi (un paràgraf).
   • Cos: llista numerada de consells; cada consell = instrucció en imperatiu + justificació breu.
   • Conclusió: frase de tancament que reprengui la tesi.
4. Cohesió. Connectors argumentatius a la introducció (tanmateix, però), paral·lelisme sintàctic als consells (imperatiu + justificació), conclusió amb una idea que tanqui el cercle.
5. Revisió. Comproveu que hi ha almenys sis consells i que cadascun està justificat, la coherència entre ideologia i consells, la normativa (imperatius: regireu, aposteu, desconfieu; pronoms febles) i l'extensió. Anoteu el nombre de paraules al final.

Nota: el recompte de 260 paraules no inclou el títol ni els números de la llista.

Com detectar els errors. Llegiu el text diverses vegades, cada vegada amb un filtre diferent:

1. Cultura general i coherència: dades geogràfiques i històriques (on és Donostia, quan comença el franquisme), contradiccions internes (laica, o sigui religiosa), connectors que no s'ajusten a la relació lògica entre idees (malgrat que).
2. Ortografia: homòfons (a/ha), majúscules de noms comuns.
3. Morfologia: quantificadors invariables (força), pronoms febles sobrers (els hi per els).
4. Sintaxi: règim verbal i preposicions (nomenar algú, consistir a, optar a, per a de finalitat), gerundi de posterioritat.
5. Puntuació: comes entre subjecte i verb.
6. Lèxic: castellanismes (novedosa).

Classificació dels errors de la pauta per categories:

1. Hores treballades de dilluns a dimecres: $3 \times 7 = 21$ h.
2. Hores treballades dijous i divendres: $2 \times 4{,}5 = 9$ h.
3. Total setmanal: $21 + 9 = 30$ h.
4. Preu per hora: $\frac{405\ \text{€}}{30\ \text{h}} = 13{,}5\ \text{€/h}$.

1. Llegim al gràfic el valor aproximat de cada any: 2007: 16; 2008: 14; 2009: 13; 2010: 16; 2011: 17,5; 2012: 15; 2013: 22; 2014: 20; 2015: 24; 2016: 25; 2017: 26; 2018: 27; 2019: 28; 2020: 31; 2021: 37.
2. Hi ha disminució entre dos anys consecutius quan el segment de la línia baixa (el valor de l'any següent és més petit):
   • 2007 → 2008 (16 → 14)
   • 2008 → 2009 (14 → 13)
   • 2011 → 2012 (17,5 → 15)
   • 2013 → 2014 (22 → 20)
3. A partir del 2014 la gràfica sempre puja.

Nota: l'expressió «períodes consecutius» és ambigua; per això la pauta també dona per bona la resposta que només esmenta el tram 2007-2009, l'únic en què el percentatge va baixar dos anys seguits.

1. Un nombre s'arrodoneix a 4,3 (a les dècimes) si és més gran o igual que 4,25 i més petit que 4,35: $4{,}25 \le x < 4{,}35$.
2. Revisem cada opció mirant la xifra de les centèsimes:
   • A. 4,28: centèsimes 8 ≥ 5, s'arrodoneix cap amunt: 4,2 → 4,3. Sí.
   • B. 4,39: centèsimes 9, s'arrodoneix a 4,4. No.
   • C. 4,358: centèsimes 5, s'arrodoneix a 4,4. No.
   • D. 4,2399: centèsimes 3 < 5, s'arrodoneix a 4,2. No.
   • E. 4,3058: centèsimes 0 < 5, s'arrodoneix a 4,3. Sí.

Prenem com a unitat d'àrea un quadret de la quadrícula i descomponem cada figura en peces senzilles (rectangles i triangles).

Figura A.

• La primera columna de quadrets (1 quadret d'amplada i 3 d'altura) queda tota dins de la figura: 3 quadrets.
• A la dreta d'aquesta columna hi ha un triangle superior de catets 1 (horitzontal) i 2 (vertical): $\frac{1 \cdot 2}{2} = 1$ quadret.
• I un triangle inferior de base 2 (sobre la línia de baix) i altura 1: $\frac{2 \cdot 1}{2} = 1$ quadret.
• Total A: $3 + 1 + 1 = 5$ quadrets.

Figura B. La dividim per la línia horitzontal que passa pel vèrtex de l'esquerra:

• Part de dalt: triangle de base 4 i altura 1: $\frac{4 \cdot 1}{2} = 2$ quadrets.
• Part de baix: es pot descompondre en tres triangles: un de base 3 i altura 1 ($1{,}5$), un amb un costat vertical d'1 quadret i altura horitzontal 2 ($1$) i un de base 3 i altura 1 ($1{,}5$): $1{,}5 + 1 + 1{,}5 = 4$ quadrets.
• Total B: $2 + 4 = 6$ quadrets.

Una manera sistemàtica de comprovar-ho és la fórmula del cordó (Gauss) amb les coordenades dels vèrtexs a la quadrícula (columna, fila):

• A: (1,1), (3,1), (2,3), (4,4), (1,4) → $\frac{|{-2}+7-4+12-3|}{2} = \frac{10}{2} = 5$.
• B: (4,2), (7,1), (8,2), (7,2), (6,3), (9,3), (6,4) → $\frac{|{-10}+6+2+9-9+18-4|}{2} = \frac{12}{2} = 6$.

Com que $6 > 5$, la figura B té l'àrea més gran.

1. Només han sortit uns, dosos i tresos, i en quantitats semblants: cadascun prop d'$\frac{1}{3}$ de les tirades ($\frac{350}{1000}=0{,}35$; $\frac{332}{1000}=0{,}332$; $\frac{318}{1000}=0{,}318$).
2. Comptem les cares de cada dau:
   • A: 1, 2, 2, 3, 1, 1 → tres uns, dos dosos, un tres (probabilitats $\frac{1}{2}, \frac{1}{3}, \frac{1}{6}$).
   • B: 3, 1, 2, 1, 1, 1 → quatre uns, un dos, un tres ($\frac{2}{3}, \frac{1}{6}, \frac{1}{6}$).
   • C: 1, 5, 2, 6, 3, 4 → dau normal; haurien d'aparèixer també quatres, cincs i sisos.
   • D: 1, 2, 1, 2, 3, 3 → dos uns, dos dosos i dos tresos ($\frac{1}{3}$ cadascun).
3. El dau D és l'únic en què 1, 2 i 3 tenen la mateixa probabilitat ($\frac{2}{6}=\frac{1}{3}$) i no hi ha altres resultats possibles, que és el que reflecteixen les freqüències observades.

1. Un tetraedre (regular) té 4 cares, totes triangles equilàters. Per tant, un desenvolupament pla seu ha de tenir exactament 4 triangles.
2. Comptem triangles: A en té 4, B en té 4, C en té 6 i D en té 5. C i D queden descartades.
3. Comprovem que A i B tanquen el sòlid:
   • B: el triangle central és la base i els tres triangles exteriors es dobleguen cap amunt fins a trobar-se en un vèrtex.
   • A: la tira de 4 triangles alternats (paral·lelogram) també es plega en un tetraedre: els dos triangles extrems es dobleguen i tanquen la figura.

1. Si se'n treu el 35 %, en queda el $100 - 35 = 65$ %.
2. $65\ \%$ de 3 L: $0{,}65 \times 3 = 1{,}95\ \text{L}$.
3. Alternativament: s'eliminen $0{,}35 \times 3 = 1{,}05$ L i en queden $3 - 1{,}05 = 1{,}95$ L.

1. Llegim les coordenades (pes, preu) de cada punt: A (0,10 kg; 2,40 €), B (0,30 kg; 1,50 €), C (0,40 kg; 2,00 €), D (0,50 kg; 1,40 €), E (0,70 kg; 3,00 €).
2. Calculem el preu unitari (€/kg; dividint per 1.000 tindríem €/g):
   • A: $2{,}40 / 0{,}10 = 24$ €/kg
   • B: $1{,}50 / 0{,}30 = 5$ €/kg
   • C: $2{,}00 / 0{,}40 = 5$ €/kg
   • D: $1{,}40 / 0{,}50 = 2{,}80$ €/kg
   • E: $3{,}00 / 0{,}70 \approx 4{,}29$ €/kg
3. El preu per unitat de pes més baix és el de D.

Interpretació gràfica: el preu unitari és el pendent de la recta que uneix l'origen amb cada punt; D és el punt que dona la recta menys inclinada.

1. A l'amplada: $210 : 40 = 5{,}25$ → hi caben 5 quadrats sencers (sobren 10 mm).
2. A l'altura: $297 : 40 = 7{,}425$ → hi caben 7 quadrats sencers (sobren 17 mm).
3. Total: $5 \times 7 = 35$ quadrats.
4. Les tires sobrants (10 mm i 17 mm d'amplada) són més estretes que 40 mm, així que no hi cap cap altre quadrat sencer.

1. Cada llar d'aquest tipus té exactament 2 adults.
2. Despesa mitjana per adult: $30.586 : 2 = 15.293$ €.

1. Per comparar cal expressar els dos preus en la mateixa moneda i la mateixa unitat de volum. Ho fem en €/L.
2. Preu dels EUA en euros per galó: $3{,}418 \times 0{,}94 = 3{,}21292$ €/galó.
3. Preu dels EUA en euros per litre: $3{,}21292 : 3{,}8 \approx 0{,}845$ €/L. (Amb el valor exacte 3,78541 L s'obté $\approx 0{,}849$ €/L; la conclusió no canvia.)
4. Comparació: a Espanya 1,563 €/L, als EUA uns 0,85 €/L. La gasolina era gairebé el doble de cara a Espanya.
5. Conclusió: la gasolina era més cara a Espanya.

1. El 31 de desembre el preu era d'1,63 €/L (amb subvenció). L'1 de gener la subvenció desapareix i el preu passa a ser $1{,}63 + 0{,}20 = 1{,}83$ €/L.
2. L'increment absolut és de 0,20 €/L.
3. L'increment percentual es calcula respecte del preu inicial: $\frac{0{,}20}{1{,}63} \approx 0{,}1227$.
4. En percentatge: $0{,}1227 \times 100 \approx 12{,}27\ \%$.
5. Comprovació: $1{,}63 \times 1{,}1227 \approx 1{,}83$ €/L.

1. Encapçalaments de columna. Les dues columnes grises acompanyen «Amb creixement nul». La llegenda del gràfic distingeix «Creixement positiu» (barres fosques) i «Creixement negatiu» (barres clares). Comparant, per exemple, la fila «Fins a 500 hab.» (157 i 168) amb el gràfic (barra fosca ≈ 157, barra clara ≈ 168), la primera columna és Amb creixement positiu i la tercera Amb creixement negatiu.
2. Etiquetes de fila. Els intervals del gràfic són: fins a 500, de 501 a 2.000, de 2.001 a 5.000, de 5.001 a 10.000, de 10.001 a 50.000 i de més de 50.000 hab. Les files buides són, per tant, De 501 a 2.000 hab. (entre «Fins a 500» i «De 2.001 a 5.000») i De 10.001 a 50.000 hab. (entre «De 5.001 a 10.000» i «De 50.001 a 1.000.000»). Les barres del gràfic (≈167 i 91; ≈96 i 4) ho confirmen.
3. Valors que falten a les files (positiu + nul + negatiu = total):
   • De 5.001 a 10.000: nul = $89 - 83 - 6 = 0$.
   • De 10.001 a 50.000: negatiu = $100 - 96 - 0 = 4$.
   • De més d'1.000.000: total = $1 + 0 + 0 = 1$.
4. Totals de columna:
   • Nul: $7 + 3 + 0 + 0 + 0 + 0 + 0 = 10$.
   • Negatiu: $168 + 91 + 23 + 6 + 4 + 1 + 0 = 293$.
   • Total: $332 + 261 + 142 + 89 + 100 + 22 + 1 = 947$.
5. Comprovació: total positiu $157 + 167 + 119 + 83 + 96 + 21 + 1 = 644$ (coincideix amb la taula) i $644 + 10 + 293 = 947$.

1. «Mantenir el nombre d'habitants» vol dir creixement nul.
2. Municipis de menys de 5.001 habitants: les files «Fins a 500», «De 501 a 2.000» i «De 2.001 a 5.000». Total: $332 + 261 + 142 = 735$ municipis.
3. D'aquests, amb creixement nul: $7 + 3 + 0 = 10$ municipis.
4. Percentatge: $\frac{10}{735} \times 100 \approx 1{,}36\ \%$.
5. Resposta: aproximadament l'1,4 % (la pauta dona 1,3 % i accepta qualsevol valor entre l'1 % i l'1,4 %).

1. En cada volta completa, la roda avança una distància igual a la longitud de la seva circumferència.
2. Longitud de la circumferència: $L = 2\pi r = 2 \times 3{,}14 \times 20 = 125{,}6$ cm $= 1{,}256$ m.
3. Nombre de voltes: $\frac{200\ \text{m}}{1{,}256\ \text{m}} = \frac{20.000\ \text{cm}}{125{,}6\ \text{cm}} \approx 159{,}2$ voltes.
4. La roda ha fet aproximadament 159 voltes (159,2).

1. Diàmetre de la roda (el radi, 20 cm, és la dada de la qüestió 15): $D = 2r = 40$ cm.
2. Una volta: $L = \pi D \approx 3{,}14 \times 40 = 125{,}6$ cm. Tres voltes: $3 \times 125{,}6 = 376{,}8$ cm.
3. Comparem cada opció amb 376,8 cm (error màxim admès: 50 cm):
   • A. $3D = 120$ cm → diferència de 256,8 cm. No.
   • B. $9D = 360$ cm → diferència de 16,8 cm. Sí. (Té sentit: $3\pi D \approx 3 \times 3 \times D = 9D$.)
   • C. $27D = 1.080$ cm → molt lluny. No.
   • D. $3{,}76$ m $= 376$ cm → diferència de 0,8 cm. Sí.
4. Les opcions correctes són B i D.

1. Al gràfic de l'esquerra busquem el dia en què la distància fins al mar és de 2 km: és el 26 de setembre (el 24 i el 25 la distància és lleugerament superior, d'uns 2,2 i 2,1 km).
2. Al gràfic de la dreta llegim les hectàrees cobertes el 26 de setembre: 220 ha.
3. El dia següent, 27 de setembre, el gràfic marca 260 ha.
4. Increment: $260 - 220 = 40$ ha.

1. 72 hores són 3 dies: des de l'inici de l'erupció (19 de setembre) fins al 22 de setembre.
2. Al gràfic de la dreta: el 19 de setembre hi ha 0 ha i el 22 de setembre, 140 ha. Durant les primeres 72 hores es van cobrir 140 ha.
3. La llengua de lava arriba al mar el 29 de setembre (distància 0 al gràfic de l'esquerra), quan hi ha 340 ha cobertes. Del 22 al 29 de setembre es van cobrir $340 - 140 =$ 200 ha.
4. Com que $140 < 200$, durant les primeres 72 hores es van cobrir menys hectàrees que durant la resta de dies: l'afirmació és falsa.

1. Patró dels costats: 2 cm, 4 cm, 6 cm… Cada quadrat té 2 cm més de costat que l'anterior; el quadrat $n$-èsim fa $2n$ cm de costat.
2. Els 5 quadrats fan 2, 4, 6, 8 i 10 cm de costat.
3. Les seves àrees són: $2^2 = 4$, $4^2 = 16$, $6^2 = 36$, $8^2 = 64$ i $10^2 = 100$ cm².
4. El paper necessari és tot el paper dels quadrats (els plecs no en treuen gens): $4 + 16 + 36 + 64 + 100 = 220\ \text{cm}^2$.

1. Costat del quadrat més gran. Els costats segueixen el patró $2, 4, 6, \ldots$, és a dir, el quadrat $n$ fa $2n$ cm. El triangle més gran és el número 20: $2 \times 20 = 40$ cm. Cal un paper quadrat de 40 cm × 40 cm.
2. Forma del triangle. Pas 1: en doblegar el quadrat per la meitat s'obté un rectangle de $40 \times 20$ cm. Pas 2: es pleguen les puntes superiors cap a dins seguint les rectes que van del punt mitjà d'un costat llarg als vèrtexs de l'altre. El triangle resultant té com a base el costat llarg del rectangle (40 cm) i com a altura l'amplada del rectangle (20 cm).
3. Àrea del triangle: $\frac{b \cdot h}{2} = \frac{40 \times 20}{2} = 400\ \text{cm}^2$.
4. Comprovació: l'àrea del quadrat és $40^2 = 1.600\ \text{cm}^2$ i el triangle n'ocupa una quarta part: $1.600 : 4 = 400\ \text{cm}^2$.