Resum i síntesi · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2023 extraordinària · Exercici 6

Shein, la firma xinesa que val tant com Inditex i H&M juntes

L'empresa ha perfeccionat el model de moda ràpida i ja està valorada en 100.000 milions de dòlars

La pàgina web de Shein és un recordatori ben clar que des de fa temps vivim instal·lats en el que es coneix com a economia de l'atenció. Al primer clic, una pestanya flotant informa que, a canvi del teu correu electrònic —les dades dels usuaris sempre són benvingudes en els negocis digitals—, rebràs un descompte del 15 % en la primera compra. Durant les deu hores següents, també podràs aprofitar per emportar-te un article per 0,99 euros si en gastes més de 60. A més, hi ha més bàners de colors llampants que ofereixen enviaments gratuïts des de 9 euros per als clients nous, fer devolucions sense cap cost i 3 euros de descompte per als qui s'estrenen amb una primera comanda.

Tres noies vestides amb un modelet perfecte per anar de festival anuncien les rebaixes de Setmana Santa en aquesta firma de moda en línia que ja val més que Inditex i H&M juntes. L'empresa xinesa prepara una nova ronda de finançament amb la qual la seva valoració es dispararà per sobre dels 100.000 milions de dòlars (prop de 92.000 milions d'euros), una xifra que deixa enrere els 68.000 milions de l'imperi d'Amancio Ortega i els 23.000 de la cadena sueca.

Shein va néixer sense fer gaire soroll el 2008 a Nanjing, una megaciutat xinesa de nou milions d'habitants. El fundador és Chris Xu, un expert en màrqueting i eines d'optimització en cercadors que va començar venent només vestits de casament. Tot i així, el negoci —que al principi es deia Sheinside— aviat es va centrar en la moda per a dones joves i, principalment, de fora la Xina. El furor per aquesta plataforma de comerç electrònic s'ha disparat els últims anys, sobretot arran de la pandèmia. De fet, ha arribat a superar Amazon en diversos països com a aplicació de compres més descarregada. El 2020, Shein va facturar prop de 10.000 milions de dòlars, un 250 % més que l'any anterior. Ara s'espera que la plataforma, que l'any passat va ingressar prop de 15.700 milions de dòlars, faci un salt a la borsa dels Estats Units.

L'empresa s'ha convertit en la màxima expressió de la moda ràpida, una lògica hiperconsumista impulsada pels seus competidors durant dècades que consisteix a fer que les col·leccions desapareguin en un tancar i obrir d'ulls de les botigues. Shein ha accentuat aquesta dinàmica a través de xarxes socials com ara TikTok, també xinesa, en què milers d'usuaris es dediquen a generar continguts que es basen a ensenyar les quantitats ingents de roba que hi compren (en anglès, d'aquesta categoria de vídeos se'n diu haul).

Els beneficis de la marca, no obstant això, provenen dels algoritmes amb què l'empresa detecta quines són les peces de tendència que ha de copiar. Per això, diverses firmes de moda com ara Levi Strauss & Co. o Doctor Martens han acusat Shein de plagiar els seus dissenys.

Crítiques per les condicions laborals

Com altres símbols de la moda ràpida, aquest nou gegant tampoc no s'escapa de les crítiques per les condicions de treball que tenen els treballadors de les plantes on es fabrica la roba. Una investigació del grup de defensa dels drets humans Public Eye va destapar que, almenys en sis tallers de la ciutat de Canton proveïdors de Shein, els treballadors feien setmanes laborals de 75 hores. Els entrevistats per a l'informe asseguraven que arribaven a fer tres torns al dia, sovint amb només un dia lliure al mes. L'entitat denuncia que els preus baixos de l'empresa se sostenen gràcies al fet que milers de persones passen 12 hores al dia —14 hores en temporada alta— cosint les peces de Shein.

Adaptació d'un text de Paula Solanas. Ara [en línia] (13 abril 2022)