Exercicis de corrent altern — Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat
El corrent altern és el que arriba a casa i a la indústria, i aquests exercicis en treballen els càlculs principals. Calcules valors eficaços i de pic, i la reactància d'una bobina o d'un condensador a una freqüència donada. Després resols circuits RLC en sèrie, trobant la impedància, la intensitat i el desfasament, i calcules les potències activa, reactiva i aparent i el factor de potència. Al final treballes els sistemes trifàsics, amb la relació entre la tensió de línia i la de fase en una connexió en estrella. Les solucions fan servir el triangle de potències. Errors típics: confondre el valor de pic amb l'eficaç i sumar directament les reactàncies amb la resistència.
En un circuit de CA, quina diferència hi ha entre potència activa i potència reactiva? En quina unitat es mesura cadascuna?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2
Resultat
La potència activa (P) és la que es transforma en treball útil o calor i es mesura en watts (W); la reactiva (Q) va i torna entre la font i les bobines i condensadors sense fer treball útil i es mesura en voltamperes reactius (var).
Resolució
Potència activa.P=V⋅I⋅cosφ. És la que es converteix de veritat en treball útil o en calor (la que «es consumeix»). Es mesura en watts (W).
Potència reactiva.Q=V⋅I⋅sinφ. És l'energia que va i torna contínuament entre la font i els camps magnètics de les bobines i els camps elèctrics dels condensadors, sense fer cap treball útil. Es mesura en voltamperes reactius (var).
Potència aparent. La suma vectorial de les dues dona la potència aparent, que es mesura en voltamperes (VA): S=P2+Q2=V⋅I
Conclusió. Fixa't que la reactiva no fa feina útil, però sí que obliga a fer circular corrent per la línia.
En una connexió en estrella, quina relació hi ha entre la tensió de línia i la tensió de fase?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3
Resultat
VL=3⋅Vf≈1,73⋅Vf: la tensió de línia és 3 vegades la de fase.
Resolució
Plantejament. En estrella, cada càrrega està connectada entre un conductor de fase i el neutre: la tensió de fase Vf és la que hi ha entre fase i neutre, i la de línia VL, la que hi ha entre dues fases.
Relació entre tensions. La tensió de línia és la diferència de dues tensions de fase desfasades 120°; aquesta resta de fasors dona un mòdul 3 vegades més gran (avançat 30°): VL=3⋅Vf
Exemple. 400 V de línia corresponen a Vf=3400≈230V de fase.
Conclusió. Per això la xarxa de baixa tensió és de 230/400 V. En estrella, en canvi, el corrent de línia és igual al de fase.
La tensió d'una xarxa elèctrica és v(t) = 325 · sin(314 · t), amb t en segons i v en volts. Determina el valor màxim, el valor eficaç, la freqüència, el període i el valor instantani de la tensió a t = 2,5 ms.
En un circuit de corrent altern es duplica la freqüència de la tensió. Explica, amb les fórmules, què passa amb la reactància d'una bobina, amb la d'un condensador i amb la resistència d'un resistor ideal.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5
Resultat
XL es duplica, XC es divideix per dos i la resistència R no canvia.
Resolució
Plantejament. Compara l'oposició al corrent de cada element quan la freqüència passa de f a 2f.
Bobina.XL=2π⋅f⋅L és proporcional a la freqüència: XL′=2π⋅(2f)⋅L=2XL
Condensador.XC=2π⋅f⋅C1 és inversament proporcional a la freqüència: XC′=2π⋅(2f)⋅C1=2XC
Resistor ideal. R no depèn de la freqüència i es manté igual.
Conclusió. Una bobina deixa passar millor les freqüències baixes i frena les altes; un condensador, al revés. En corrent continu (f=0), la bobina no ofereix reactància (XL=0) i el condensador es comporta com un circuit obert (XC infinita).
Indica el desfasament entre la tensió i el corrent, el factor de potència i la potència activa consumida (P = V·I·cos φ) en una resistència ideal, en una bobina ideal i en un condensador ideal.
Plantejament. La potència activa és P=V⋅I⋅cosφ: n'hi ha prou de saber el desfasament φ de cada element.
Resistència ideal. Tensió i corrent estan en fase (φ=0∘): cosφ=1 i P=V⋅I; tota la potència aparent és activa.
Bobina ideal. El corrent va endarrerit 90° respecte de la tensió: cos90∘=0 i P=0.
Condensador ideal. El corrent avança 90° respecte de la tensió: cosφ=0 i P=0.
Conclusió. La bobina i el condensador ideals no consumeixen potència activa: només intercanvien energia amb la font (potència reactiva), que fa augmentar el corrent sense fer treball útil.
Tres impedàncies iguals es connecten en triangle a una xarxa trifàsica de 400 V (tensió entre fases) i per cadascuna passa un corrent de 10 A. Calcula la tensió aplicada a cada impedància i el corrent de línia.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7
Resultat
Vf=400V; IL≈17,3A
Resolució
Dades. Connexió en triangle, VL=400V i corrent per cada impedància If=10A.
Tensió de cada impedància. En triangle, cada impedància està connectada entre dues fases, per tant la tensió de fase és igual a la de línia: Vf=VL=400V.
Corrent de línia. En triangle, el corrent de línia és 3 vegades el de fase: IL=3⋅If=1,732⋅10=17,3A
Conclusió. Error típic: aplicar les relacions de l'estrella (VL=3⋅Vf i IL=If); en el triangle és el corrent el que es multiplica per 3.
Un transformador ideal té 1150 espires al primari i 60 al secundari. Si s'alimenta a 230 V, calcula la tensió del secundari. Si el secundari lliura 5 A, quin és el corrent del primari?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8
Resultat
V2=12V; I1≈0,261A
Resolució
Dades.N1=1150, N2=60, V1=230V i I2=5A.
Relació de transformació.V2V1=N2N1=601150=19,17
Tensió del secundari.V2=230⋅115060=12V.
Corrent del primari. En un transformador ideal la potència es conserva, V1⋅I1=V2⋅I2: I1=23012⋅5=0,261A
Comprovació.230⋅0,261=60W=12⋅5. Quan es redueix la tensió, el corrent augmenta en la mateixa proporció.
Relaciona cada magnitud amb la seva unitat del SI i el símbol de la unitat: potència activa, potència reactiva, potència aparent, reactància, inductància, capacitat i freqüència.
Una estufa elèctrica és un resistor de 46 Ω alimentat amb una tensió alterna sinusoïdal de valor màxim 325 V. Calcula la potència que consumeix. Quin error cometries si fessis servir directament 325 V a la fórmula P = RV2?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10
Resultat
P≈1,15kW (1148 W); amb 325 V obtindries 2296 W, el doble del valor correcte.
Resolució
Dades.R=46Ω i Vmaˋx=325V.
Valor eficaç. La potència es calcula amb la tensió eficaç: Vef=2325=229,8V.
Potència.P=RVef2=46229,82=1148W≈1,15kW
Error amb el valor màxim. Si fessis servir 325 V: P=463252=2296W, el doble del correcte (un error del 100 %), perquè el quadrat de la tensió màxima és el doble del quadrat de l'eficaç.
Conclusió. El valor eficaç és el que produeix en un resistor els mateixos efectes tèrmics que una tensió contínua d'aquest valor.
Una instal·lació consumeix una potència activa de 5 kW amb un factor de potència de 0,6. a) Calcula la potència aparent i la reactiva. b) Explica per què convé millorar el factor de potència i com es fa habitualment.
Amb un cos φ baix la xarxa ha de portar molt corrent per lliurar poca potència útil; es millora connectant condensadors en paral·lel amb la càrrega inductiva.
Resolució
El problema. Per a la mateixa potència activa, I=V⋅cosφP: amb un cosφ baix la xarxa ha de portar molt corrent (molta potència aparent) per lliurar poca potència útil.
Conseqüències. Augmenten les pèrdues als cables i calen conductors i transformadors més grans; per això la companyia penalitza el consum de reactiva.
La solució. S'afegeixen condensadors en paral·lel amb la càrrega inductiva: aporten potència reactiva de signe contrari a la de les bobines, redueixen la Q total i pugen el cosφ cap a 1.
Conclusió. La potència activa que consumeix la instal·lació no canvia; només baixa el corrent que circula per la línia.
A la pantalla d'un oscil·loscopi s'observen la tensió i el corrent d'una càrrega. La tensió ocupa 6 divisions de pic a pic amb una escala de 100 V/div; un període complet ocupa 10 divisions amb una base de temps de 2 ms/div; i el màxim de la tensió apareix 1,5 divisions abans que el màxim del corrent. Calcula la freqüència, el valor eficaç de la tensió i el desfasament, digues si la càrrega és inductiva o capacitiva i calcula'n el factor de potència.
Un resistor de 100 Ω i un condensador de 20 µF es connecten en sèrie a una xarxa de 230 V i 50 Hz. Calcula la reactància capacitiva, la impedància, el corrent, les tensions al resistor i al condensador i el factor de potència. Per què VR + VC és més gran que 230 V?
Dades. Circuit RC sèrie: R=100Ω, C=20μF, V=230V i f=50Hz.
Reactància i impedància.XC=2π⋅50⋅20⋅10−61=159,2Ω i Z=R2+XC2=1002+159,22=188,0Ω
Corrent i tensions. Llei d'Ohm en CA: I=ZV=188,0230=1,22A. Llavors VR=I⋅R=122,4V i VC=I⋅XC=194,7V.
Factor de potència.cosφ=ZR=188,0100=0,532, capacitiu: el corrent avança respecte de la tensió.
Per què la suma passa de 230 V. Les tensions no se sumen aritmèticament, perquè estan desfasades 90°; se sumen com a fasors: 122,42+194,72=230V Per això 122,4+194,7=317V no contradiu res.
Un resistor de 50 Ω i una bobina ideal de reactància 40 Ω es connecten en paral·lel a 120 V. Calcula el corrent per cada element, el corrent total, el factor de potència i la potència activa.
Dades. R = 50 Ω i XL=40Ω en paral·lel a V=120V: tots dos elements tenen la mateixa tensió.
Corrent per cada element.IR=50120=2,4A (en fase amb la tensió) i IL=40120=3A (endarrerit 90° respecte de la tensió).
Corrent total. En paral·lel els corrents es sumen vectorialment: I=IR2+IL2=2,42+32=3,84A (no 5,4 A).
Factor de potència.cosφ=IIR=3,842,4=0,625, inductiu.
Potència activa.P=V⋅IR=120⋅2,4=288W, que només es dissipa al resistor (la bobina ideal no consumeix potència activa). Comprovació: V⋅I⋅cosφ=120⋅3,84⋅0,625=288W.
Un taller alimentat a 230 V té dues càrregues en paral·lel: un motor que consumeix 3 kW amb cos φ = 0,8 (inductiu) i un escalfador resistiu de 2 kW. Calcula les potències activa, reactiva i aparent totals, el factor de potència total i el corrent de la línia. Quin error és freqüent en calcular la potència aparent total?
Teorema de Boucherot. Les potències actives i les reactives de les càrregues se sumen per separat: Q1=P1⋅tanφ1=3000⋅0,75=2250var; P=3000+2000=5000W i Q=2250var.
Potència aparent i factor de potència.S=P2+Q2=50002+22502=5483VAcosφ=SP=54835000=0,912.
Corrent de la línia.I=VS=2305483=23,8A.
Error freqüent. Sumar les potències aparents de cada càrrega (3750 + 2000 = 5750 VA). Només se sumen la potència activa i la reactiva, perquè les aparents estan desfasades.
Tres resistències iguals de 20 Ω es connecten a una xarxa trifàsica de 400 V entre fases. Calcula el corrent de línia i la potència total absorbida quan es connecten en estrella i quan es connecten en triangle, i compara els resultats.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19
Resultat
Estrella: IL≈11,5A i P=8kW; triangle: IL≈34,6A i P=24kW. En triangle, el corrent i la potència són 3 vegades més grans.
Resolució
Dades. Tres resistències de 20 Ω i VL=400V.
Estrella. Cada resistència rep Vf=3400=231V i el corrent de línia és igual al de fase: I=20231=11,5A. Potència: P=3⋅RVf2=3⋅20(400/3)2=3⋅2053333=8000W
Triangle. Cada resistència rep 400 V: If=20400=20A i IL=3⋅20=34,6A. Potència: P=3⋅204002=24000W
Comparació. Connectades en triangle, les mateixes resistències absorbeixen un corrent de línia 3 vegades més gran i una potència 3 vegades més gran (24 kW enfront de 8 kW), perquè la tensió aplicada a cada una és 3 vegades més gran i la potència va amb el quadrat de la tensió.
Un motor trifàsic de 400 V entre fases lliura una potència útil de 7,5 kW amb un rendiment del 88 % i un factor de potència de 0,85. Calcula la potència activa que absorbeix de la xarxa, el corrent de línia i les potències aparent i reactiva.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20
Resultat
P1≈8,52kW; IL≈14,5A; S≈10,0kVA; Q≈5,28kvar
Resolució
Dades.Puˊtil=7,5kW, η=0,88, cosφ=0,85 i VL=400V.
Potència absorbida. El rendiment relaciona la potència útil amb l'absorbida: P1=ηPuˊtil=0,887500=8523W
Corrent de línia. Potència trifàsica, P1=3⋅VL⋅I⋅cosφ: I=3⋅400⋅0,858523=14,5A
Potències aparent i reactiva.S=3⋅VL⋅I=3⋅400⋅14,47=10027VA (≈ 10 kVA), o també P1/cosφ. Amb sinφ=1−0,852=0,527: Q=S⋅sinφ=10027⋅0,527=5282var.
Conclusió. Error típic: usar la potència útil de 7,5 kW com si fos la que absorbeix de la xarxa.
Un circuit sèrie té R = 10 Ω, L = 50 mH i C = 20 µF i s'alimenta amb una tensió eficaç de 24 V. a) Calcula la freqüència de ressonància f0 = 1/(2π·√(L·C)). b) Calcula el corrent en ressonància. c) Calcula les tensions eficaces a la bobina i al condensador en ressonància i comenta el resultat.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21
Apartat a)
Resultat
f0≈159,2Hz
Resolució
Dades.R=10Ω, L=50mH=0,05H, C=20μF i V=24V.
Freqüència de ressonància.f0=2πL⋅C1=2π0,05⋅20⋅10−61=2π⋅10−31=159,2Hz
Conclusió. La pulsació de ressonància és ω0=1000rad/s.
Apartat b)
Resultat
I=2,4A
Resolució
Condició de ressonància. En ressonància XL=XC: ω0⋅L=1000⋅0,05=50Ω=ω0⋅C1. Les reactàncies s'anul·len i Z=R=10Ω.
Càlcul.I=RV=1024=2,4A.
Conclusió. És el corrent màxim que pot circular pel circuit, perquè la impedància és mínima.
Apartat c)
Resultat
VL=VC=120V, cinc vegades la tensió d'alimentació.
Resolució
Càlcul.VL=I⋅XL=2,4⋅50=120V i VC=I⋅XC=120V.
Factor de qualitat.Q=RXL=1050=5: cada tensió és 5 vegades la de la font (5⋅24=120V).
Comentari. Les tensions de la bobina i del condensador estan en oposició de fase i es compensen entre elles, però cadascuna per separat pot ser molt més alta que la de la font: hi pot haver perill de sobretensions.
Un circuit sèrie R-L es connecta a 230 V i 50 Hz. Té R = 40 Ω i una bobina de L = 0,15 H. Calcula: a) la reactància inductiva; b) la impedància; c) el corrent eficaç; d) el factor de potència.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22
Apartat a)
Resultat
XL≈47,1Ω
Resolució
Dades.R=40Ω, L=0,15H, V=230V i f=50Hz.
Reactància inductiva.XL=2π⋅f⋅L=2π⋅50⋅0,15=47,1Ω.
Apartat b)
Resultat
Z≈61,8Ω
Resolució
Impedància d'un RL sèrie. Només hi ha R i L, per tant X=XL: Z=R2+XL2.
Càlcul.Z=402+47,12=1600+2218=3818=61,8Ω.
Apartat c)
Resultat
I≈3,72A
Resolució
Llei d'Ohm en CA.I=ZV.
Càlcul.I=61,8230=3,72A.
Apartat d)
Resultat
cosφ≈0,647 (inductiu)
Resolució
Factor de potència.cosφ=ZR=61,840=0,647.
Conclusió. La càrrega és inductiva (el corrent va endarrerit), amb un factor de potència força baix.
Un circuit sèrie R-L-C té R = 20 Ω, XL = 55 Ω i XC = 25 Ω, connectat a 120 V. Calcula la reactància total, la impedància i el corrent. Digues si el circuit és inductiu o capacitiu.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23
Resultat
X=30Ω; Z≈36,1Ω; I≈3,33A; el circuit és inductiu.
Resolució
Dades.R=20Ω, XL=55Ω, XC=25Ω i V=120V.
Reactància total. Les reactàncies inductiva i capacitiva tenen efectes oposats i es resten: X=XL−XC=55−25=30Ω.
Impedància.Z=R2+X2=202+302=1300=36,1Ω.
Corrent.I=ZV=36,06120=3,33A (si fas servir Z arrodonida a 36,1 Ω, surt 3,32 A).
Conclusió. Com que XL>XC, la reactància total és positiva: el circuit és inductiu (el corrent va endarrerit respecte de la tensió).
Una indústria connectada a una xarxa trifàsica de 400 V i 50 Hz consumeix 30 kW amb un factor de potència de 0,70 inductiu. Es vol portar el factor de potència a 0,95 amb una bateria de tres condensadors iguals. a) Calcula el corrent de línia abans de la correcció. b) Calcula la potència reactiva que han de compensar els condensadors. c) Calcula la capacitat de cada condensador si es connecten en triangle i si es connecten en estrella. d) Calcula el corrent de línia després de la correcció i explica quin avantatge té.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25
Apartat a)
Resultat
I1≈61,9A
Resolució
Dades.P=30kW, VL=400V, f=50Hz, cosφ1=0,70 i es vol cosφ2=0,95.
Estrella.Vcond=3400 i Vcond2=53333: C=3⋅314,2⋅5333320746=412,7μF tres vegades més gran.
Apartat d)
Resultat
I2≈45,6A, un 26 % menys: menys pèrdues i menys caiguda de tensió a la línia.
Resolució
Nou corrent.I2=3⋅400⋅0,9530000=45,6A un 26 % menys que abans.
Avantatge. Amb menys corrent per a la mateixa potència útil hi ha menys pèrdues per efecte Joule a la línia, menys caiguda de tensió, i es poden usar cables i transformadors més petits.
Un resistor de 46 Ω, una bobina ideal de reactància 23 Ω i un condensador ideal de reactància 46 Ω es connecten en paral·lel a 230 V i 50 Hz. a) Calcula el corrent per cada element. b) Calcula el corrent total, el seu desfasament i el factor de potència, i digues si el circuit és inductiu o capacitiu. c) Quina capacitat total hauria de tenir el condensador perquè el factor de potència fos 1, i quin seria llavors el corrent total?
Una línia trifàsica de transport té una resistència de 10 Ω per fase i ha de transportar 50 MW amb factor de potència 1. a) Calcula el corrent de línia si la tensió entre fases és de 110 kV i si és de 400 kV. b) Calcula les pèrdues per efecte Joule (3 · I2 · R) en cada cas i el seu percentatge sobre la potència transportada. c) Explica per què l'energia es transporta en alta tensió.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27
Apartat a)
Resultat
A 110 kV: I≈262A; a 400 kV: I≈72,2A
Resolució
Dades.P=50MW, cosφ=1, R=10Ω per fase.
Potència trifàsica.P=3⋅VL⋅I (amb cosφ=1), per tant I=3⋅VLP.
A 110 kV: Pperd≈2,07MW (4,1 %); a 400 kV: Pperd≈156kW (0,31 %)
Resolució
Efecte Joule. Pèrdues a les tres fases: Pperd=3⋅I2⋅R.
A 110 kV.Pperd=3⋅262,42⋅10=2,07MW, un 502,07=4,1% de la potència.
A 400 kV.Pperd=3⋅72,22⋅10=156kW, un 0,31 % de la potència.
Apartat c)
Resultat
Perquè, per a la mateixa potència, pujar la tensió redueix el corrent i les pèrdues baixen amb el quadrat del corrent.
Resolució
Raonament. Per transportar la mateixa potència, si es multiplica la tensió, el corrent es divideix pel mateix factor, i les pèrdues (proporcionals a I2) es divideixen pel quadrat.
En aquest cas.(110400)2=13,2 vegades menys pèrdues.
Conclusió. Per això s'eleva la tensió a la sortida de la central amb transformadors i es redueix a prop dels consumidors.
Cada bobinatge d'un motor trifàsic té, en el moment d'arrencar (rotor parat), una impedància de 15 Ω. El motor s'alimenta d'una xarxa de 400 V entre fases. a) Calcula el corrent de línia en l'arrencada si els bobinatges es connecten directament en triangle. b) Calcula el corrent de línia si s'arrenca amb els bobinatges en estrella. c) Compara els dos valors i explica per què s'utilitza l'arrencada estrella-triangle i quin inconvenient té.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28
Apartat a)
Resultat
IL≈46,2A
Resolució
Dades. Impedància de cada bobinatge en l'arrencada Z=15Ω i VL=400V.
Triangle. Cada bobinatge rep 400 V: If=15400=26,7A i IL=3⋅26,7=46,2A.
Apartat b)
Resultat
IL≈15,4A
Resolució
Estrella. Cada bobinatge rep 3400=231V: If=15231=15,4A.
Corrent de línia. En estrella el corrent de línia és igual al de fase: IL=15,4A.
Apartat c)
Resultat
En estrella el corrent d'arrencada és la tercera part; l'inconvenient és que el parell d'arrencada també es redueix a la tercera part.
Resolució
Comparació.15,446,2=3: el corrent d'arrencada en estrella és la tercera part que en triangle.
Per què s'utilitza. A l'arrencada un motor absorbeix un corrent molt gran (diverses vegades el nominal); arrencar en estrella evita pics que fan baixar la tensió de la xarxa i fan saltar les proteccions. Quan el motor ha agafat velocitat, un contactor commuta els bobinatges a triangle.
Inconvenient. El parell és proporcional al quadrat de la tensió, així que a l'arrencada també es redueix a la tercera part: només serveix si la càrrega és petita en arrencar (ventilador, bomba), no si és molt gran.
Per determinar els paràmetres d'una càrrega monofàsica que es comporta com un resistor i una bobina en sèrie, s'han mesurat una tensió de 230 V, un corrent de 4,5 A, una potència activa de 600 W i una freqüència de 50 Hz. Calcula la potència aparent, el factor de potència, la potència reactiva, la resistència, la reactància inductiva i la inductància de la càrrega.
Un transformador monofàsic de 10 kVA té unes pèrdues al ferro de 120 W (constants) i unes pèrdues al coure de 250 W a plena càrrega (proporcionals al quadrat de la càrrega). Alimenta una càrrega amb cos φ = 0,8. a) Calcula el rendiment a plena càrrega. b) Calcula el rendiment al 50 % de la càrrega. c) Per a quin índex de càrrega és màxim el rendiment i quin valor té? (El rendiment és màxim quan les pèrdues al coure igualen les del ferro.)
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30
Apartat a)
Resultat
η≈95,58%
Resolució
Plantejament.η=P2+PFe+PCuP2, amb P2=c⋅S⋅cosφ (c és l'índex de càrrega) i PCu=c2⋅250W.
Plena càrrega. Amb c=1: P2=10000⋅0,8=8000W; pèrdues = 120 + 250 = 370 W.
Càlcul.η=83708000=0,9558, és a dir, 95,58 %.
Apartat b)
Resultat
η≈95,64%
Resolució
Mitja càrrega. Amb c=0,5: P2=4000W; pèrdues = 120+0,25⋅250=182,5W.
Càlcul.η=4182,54000=0,9564, és a dir, 95,64 %: una mica més que a plena càrrega.
Apartat c)
Resultat
Rendiment màxim per a c≈0,693 (69,3 % de la càrrega): ηmaˋx≈95,85%
Resolució
Condició de rendiment màxim.PCu=PFe: c2⋅250=120, per tant c=250120=0,693.
Càlcul.P2=0,693⋅8000=5543W, pèrdues = 120 + 120 = 240 W i ηmaˋx=57835543=0,9585(95,85%)
Conclusió. Els transformadors de distribució es dissenyen perquè el màxim rendiment caigui prop de la càrrega habitual, que no sol ser la plena càrrega.
Una granja d'Osona s'alimenta en monofàsic a 230 V, 50 Hz, a través d'una línia llarga que té, entre anada i tornada, una resistència de 0,4 Ω i una reactància inductiva de 0,1 Ω. A la granja funcionen alhora uns motors de 4 kW amb cos φ = 0,75 (inductiu) i unes resistències calefactores de 3 kW. Per simplificar, calcula els corrents amb 230 V a la granja i fes servir per a la caiguda de tensió l'expressió aproximada ΔU ≈ (R·P + X·Q)/U. a) Calcula la potència activa, reactiva i aparent totals, el factor de potència i el corrent de la línia. b) Calcula les pèrdues a la línia i la caiguda de tensió. c) Es connecta a la granja una bateria de condensadors que porta el factor de potència a 1. Calcula'n la capacitat, el nou corrent, les noves pèrdues i la nova caiguda de tensió. d) Interpreta els resultats: quin percentatge de pèrdues s'estalvia? Per què la caiguda de tensió baixa menys que les pèrdues? Qui hi surt guanyant, la granja o la companyia distribuïdora?
Pista 1
Les potències actives se sumen; la reactiva dels motors és Q = P·tan φ, i les resistències no en consumeixen.
Pista 2
Pèrdues = R·I2. Amb la compensació total, Q = 0 i S = P.
Pista 3
La capacitat surt de QC = U2·ω·C. Fixa't quin terme de l'expressió de ΔU desapareix amb la compensació.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31
Apartat a)
Resultat
P=7kW; Q≈3,53kvar; S≈7,84kVA; cosφ≈0,893; I≈34,1A
Resolució
Dades. Motors: 4 kW amb cosφ=0,75 inductiu; resistències: 3 kW (no consumeixen reactiva). Línia: R=0,4Ω, X=0,1Ω; U=230V.
Potències totals. Les actives se sumen: P=4+3=7kW. Reactiva dels motors: Q=P⋅tanφ=4⋅tan(arccos0,75)=4⋅0,882=3,53kvar.
Aparent i factor de potència.S=72+3,532=7,84kVA i cosφ=7,847=0,893.
Corrent.I=US=2307839=34,1A.
Apartat b)
Resultat
Pèrdues ≈465W; ΔU≈13,7V (6,0 %)
Resolució
Pèrdues a la línia.Pperd=R⋅I2=0,4⋅34,12=465W.
Caiguda de tensió.ΔU≈UR⋅P+X⋅Q=2300,4⋅7000+0,1⋅3528=2302800+353=13,7V
Interpretació. És un 6,0 %: a la granja arriben uns 216 V si a l'origen n'hi ha 230.
Apartat c)
Resultat
C≈212μF; I≈30,4A; pèrdues ≈371W; ΔU≈12,2V
Resolució
Reactiva a compensar. Per portar el factor de potència a 1 cal compensar tota la reactiva: QC=3528var; llavors Q=0 i S=P.
Nou corrent i pèrdues.I=2307000=30,4A; pèrdues: 0,4⋅30,42=371W.
Nova caiguda de tensió. El terme X⋅Q desapareix: ΔU≈2300,4⋅7000=12,2V.
Apartat d)
Resultat
Les pèrdues baixen un 20 % i la caiguda de tensió només un 11 %; hi guanyen tots dos, la granja i la distribuïdora.
Resolució
Pèrdues. Baixen un 20 % (de 465 a 371 W), perquè depenen del quadrat del corrent i el corrent baixa un 11 % (0,8932≈0,80).
Caiguda de tensió. Només baixa un 11 % (de 13,7 a 12,2 V), perquè només desapareix el terme X⋅Q: el terme R⋅P, el més gran perquè la línia és molt més resistiva que inductiva, no canvia, ja que la potència activa transportada és la mateixa. Per reduir més la caiguda caldria una línia de més secció o una tensió més alta.
Qui hi guanya. Tots dos: la distribuïdora transporta menys corrent per la mateixa energia (i per això penalitza el consum de reactiva), i la granja rep més tensió (els motors treballen millor) i evita els recàrrecs per energia reactiva.
Pensar que compensar la reactiva redueix la potència activa que es consumeix.
Fer servir la tensió en lloc del seu quadrat per calcular la capacitat.
Conceptes treballats: corrent altern monofàsic, potència activa, reactiva i aparent, factor de potència, compensació amb condensadors, pèrdues i caiguda de tensió en línies.
El circuit de sintonia d'un receptor d'ona mitjana és un circuit RLC sèrie amb una bobina de 200 µH i un condensador variable. La banda d'ona mitjana va de 530 kHz a 1600 kHz, i a Europa les emissores estan separades 9 kHz. La resistència total del circuit és de 10 Ω. a) Calcula entre quins valors ha de variar la capacitat del condensador per sintonitzar tota la banda. b) Calcula el factor de qualitat Q = ω0·L/R i l'amplada de banda B = f0/Q quan el circuit està sintonitzat a 1 MHz. c) Raona si el receptor podrà separar dues emissores veïnes. Què passaria si, per una bobina de mala qualitat, la resistència fos de 50 Ω? d) En ressonància, la tensió al condensador és Q vegades la tensió aplicada. Explica per què això és útil en un receptor i per què, en canvi, és perillós en un circuit de potència connectat a la xarxa.
Pista 1
En ressonància XL = XC, d'on f0 = 1/(2π·√(L·C)). Aïlla C.
Pista 2
La freqüència més baixa necessita la capacitat més gran.
Pista 3
Si l'amplada de banda és més gran que la separació entre emissores, el circuit deixa passar dues emissores alhora.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32
Apartat a)
Resultat
De C≈49,5pF (1600 kHz) a C≈451pF (530 kHz)
Resolució
Dades.L=200μH, banda de 530 kHz a 1600 kHz, separació entre emissores 9 kHz i R=10Ω.
Condició de ressonància. En ressonància XL=XC, d'on f0=2πL⋅C1. Aïllant C: C=(2π⋅f)2⋅L1
Càlcul. A 530 kHz: C=(2π⋅530⋅103)2⋅200⋅10−61=4,51⋅10−10F=451pF. A 1600 kHz: C=49,5pF.
Conclusió. La freqüència més baixa necessita la capacitat més gran. El condensador ha de variar aproximadament entre 50 i 450 pF: una relació de 9:1 per a una relació de freqüències de 3:1, perquè f va amb 1/C.
Apartat b)
Resultat
Q≈126; B≈7,96kHz
Resolució
Factor de qualitat.Q=Rω0⋅L=102π⋅106⋅200⋅10−6=126
Amplada de banda.B=Qf0=125,7106=7,96kHz.
Apartat c)
Resultat
Sí, justet: B≈8kHz<9kHz. Amb 50 Ω, Q≈25 i B≈39,8kHz: les emissores se sentirien barrejades.
Resolució
Criteri. Si l'amplada de banda és més gran que la separació entre emissores, el circuit deixa passar dues emissores alhora.
Amb R = 10 Ω. L'amplada de banda (8 kHz) és menor que la separació entre emissores (9 kHz): l'emissora veïna queda fora de la banda i el circuit les separa (justet; els receptors reals fan servir diversos circuits sintonitzats).
Amb R = 50 Ω.Q=502π⋅106⋅200⋅10−6=25,1 i B=25,1106=39,8kHz: dins de la banda hi cabrien unes quatre emissores i se sentirien barrejades.
Conclusió. La selectivitat depèn de tenir pèrdues (resistència) petites.
Apartat d)
Resultat
En un receptor «amplifica» Q vegades el senyal feble només a la freqüència sintonitzada; en un circuit de potència, una ressonància accidental pot donar tensions moltes vegades la de la xarxa i trencar components.
Resolució
En un receptor. El senyal de l'antena és d'uns microvolts: el circuit ressonant l'«amplifica» Q vegades en tensió (sense aportar energia, només acumulant-la entre la bobina i el condensador) i només a la freqüència sintonitzada, i aquesta és justament la seva gràcia.
En un circuit de potència. Si per casualitat un condensador i una bobina queden en ressonància (per exemple, una bateria de condensadors i la inductància de la xarxa amb un harmònic), la tensió en els components pot ser moltes vegades la de la xarxa i trencar aïllaments o fer esclatar condensadors.
Errors típics
Calcular la freqüència angular ω i oblidar el factor 2π en passar a f.
Pensar que una amplada de banda gran fa el receptor millor.
Creure que en ressonància la tensió del condensador no pot superar la del generador.
Conceptes treballats: circuit RLC sèrie, ressonància, factor de qualitat, amplada de banda, selectivitat, sobretensions en ressonància.
Un edifici s'alimenta amb una xarxa trifàsica de 400 V entre fases (230 V entre fase i neutre), 50 Hz, amb neutre. Els habitatges estan repartits entre les tres fases i, en un moment donat, les càrregues són resistives: fase L1, 4,6 kW; fase L2, 2,3 kW; fase L3, desconnectada. a) Calcula el corrent de cada fase i el corrent pel neutre (els corrents de fase estan desfasats 120° entre si). b) S'encén a la fase L3 una càrrega d'1,15 kW. Calcula el nou corrent de neutre. Què passaria si les tres fases tinguessin la mateixa càrrega? c) Tornant a la situació de l'apartat a), es trenca el conductor neutre a l'entrada de l'edifici. Raona com queden connectades les càrregues de L1 i L2 i calcula la tensió que rep cadascuna. d) Interpreta el resultat de l'apartat c): què els passa als aparells de cada fase? Per què el neutre no porta mai fusible ni interruptor independent de les fases?
Pista 1
Cada corrent de fase val 230P. Per sumar-los, tracta'ls com a vectors (fasors) a 0°, −120° i +120°.
Pista 2
Si el neutre és fora, el punt comú de les càrregues ja no és a 0 V: les càrregues de L1 i L2 queden en sèrie entre les dues fases.
Pista 3
Calcula la resistència de cada càrrega amb R = PU2 a 230 V i fes un divisor de tensió amb 400 V.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33
Apartat a)
Resultat
I1=20A; I2=10A; I3=0; IN≈17,3A
Resolució
Corrents de fase. Càrregues resistives a 230 V: I=230P. I1=2304600=20A; I2=2302300=10A; I3=0.
Llei de Kirchhoff al neutre. El corrent de neutre és la suma fasorial dels corrents de fase, a 0°, −120° i +120°: IN=20∠0∘+10∠−120∘.
IN≈13,2A; amb les tres fases igual de carregades, IN=0.
Resolució
Nou corrent de fase.I3=2301150=5A a +120°.
Suma de fasors.IN=20∠0∘+10∠−120∘+5∠120∘=12,5−4,33jA⇒IN=13,2A
Càrrega equilibrada. Com més equilibrades són les fases, menys corrent porta el neutre; si les tres càrregues fossin iguals, la suma de tres fasors iguals a 120° seria zero i el neutre no portaria corrent.
Apartat c)
Resultat
R1 i R2 queden en sèrie a 400 V: U1≈133V i U2≈267V
Resolució
Resistències de les càrregues.R=PU2 a 230 V: R1=46002302=11,5Ω; R2=23002302=23Ω.
Circuit sense neutre. Si el neutre és fora, el punt comú de les càrregues ja no és a 0 V: amb L3 desconnectada, R1 i R2 queden en sèrie entre L1 i L2, a 400 V. I=34,5400=11,6A.
Divisor de tensió.U1=11,6⋅11,5=133V; U2=11,6⋅23=267V.
Apartat d)
Resultat
Els aparells de L2 reben un 16 % de sobretensió i es poden cremar; els de L1, massa poca tensió. Per això el neutre no es pot interrompre mai de manera independent.
Resolució
Fase L2. La fase menys carregada rep 267 V, un 16 % de sobretensió: aparells electrònics, fonts d'alimentació i bombetes es poden cremar.
Fase L1. La fase més carregada rep 133 V: els aparells no funcionen bé i els motors s'escalfen. Les tensions depenen de què està encès a cada moment, de manera que són imprevisibles.
El neutre. Si un fusible tallés només el neutre, les fases continuarien connectades i les càrregues quedarien en aquesta situació perillosa. Per això el neutre no porta fusible ni interruptor independent: els interruptors tallen fases i neutre alhora.
Errors típics
Sumar els corrents de fase aritmèticament (20 + 10 = 30 A pel neutre).
Pensar que sense neutre cada càrrega continua rebent 230 V.
Creure que el neutre no porta mai corrent perquè «no té tensió».
Conceptes treballats: sistemes trifàsics amb neutre, connexió en estrella, càrregues desequilibrades, suma de fasors, divisor de tensió, seguretat elèctrica.
Per mesurar la potència d'un motor trifàsic (sense neutre, 400 V entre fases) es fa servir el mètode dels dos wattímetres (connexió Aron). Per a una càrrega equilibrada es compleix: P = W1 + W2 i Q = 3·(W1 − W2). a) Treballant a plena càrrega, els wattímetres marquen W1 = 5,2 kW i W2 = 1,8 kW. Calcula la potència activa, la reactiva, l'angle de desfasament, el factor de potència i el corrent de línia. b) En buit (sense càrrega a l'eix), un wattímetre marca W1 = 2,0 kW i l'altre W2 = −0,6 kW (cal invertir-ne una connexió per llegir-lo). Calcula les mateixes magnituds. c) Demostra que W2 és negatiu quan el factor de potència és inferior a 0,5. (Ajuda: per a una càrrega equilibrada, W1 = U·I·cos(30° − φ) i W2 = U·I·cos(30° + φ).) d) Interpreta els resultats: per què el factor de potència d'un motor és tan dolent en buit? Quina conseqüència té per a una instal·lació amb molts motors treballant poc carregats?
Pista 1
Calcula P i Q i, a partir d'aquí, tan φ = PQ. El corrent surt de P = 3·U·I·cos φ.
Pista 2
A l'apartat b), compte amb el signe de W2: W1 − W2 = 2,0 − (−0,6).
Pista 3
cos(30° + φ) < 0 quan 30° + φ > 90°.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34
Apartat a)
Resultat
P=7,0kW; Q≈5,89kvar; φ≈40,1∘; cosφ≈0,765; I≈13,2A
Resolució
Mètode dels dos wattímetres.P=W1+W2 i Q=3⋅(W1−W2), amb W1=5,2kW i W2=1,8kW.
Angle i factor de potència.tanφ=PQ=7,05,89=0,841, per tant φ=40,1∘ i cosφ=0,765.
Corrent de línia. De P=3⋅U⋅I⋅cosφ: I=3⋅400⋅0,7657000=13,2A
Apartat b)
Resultat
P=1,4kW; Q≈4,50kvar; φ≈72,7∘; cosφ≈0,30; I≈6,8A
Resolució
Compte amb el signe.W2=−0,6kW: P=2,0+(−0,6)=1,4kW i W1−W2=2,0−(−0,6)=2,6kW.
Potència reactiva.Q=3⋅2,6=4,50kvar.
Angle i factor de potència.tanφ=1,44,50=3,22, per tant φ=72,7∘ i cosφ=0,297≈0,30.
Corrent de línia.I=3⋅400⋅0,2971400=6,8A.
Apartat c)
Resultat
W2<0⟺30∘+φ>90∘⟺φ>60∘⟺cosφ<0,5
Resolució
Punt de partida. Per a una càrrega equilibrada, W2=U⋅I⋅cos(30∘+φ), i U⋅I>0: el signe de W2 és el del cosinus.
Demostració.cos(30∘+φ)<0 quan 30∘+φ>90∘, és a dir, φ>60∘; i com que el cosinus és decreixent entre 0° i 90°, això equival a cosφ<cos60∘=0,5.
Cas límit. Amb cosφ=0,5 exactament, W2=0. Comprovació: a l'apartat b), cosφ=0,30<0,5 i W2 surt negatiu.
Apartat d)
Resultat
En buit el motor gairebé només consumeix la reactiva de magnetització, que no depèn de la càrrega: cos φ molt baix. Molts motors poc carregats donen un factor de potència global dolent, més corrent, més pèrdues i recàrrecs.
Resolució
Per què és dolent en buit. Un motor d'inducció necessita sempre una potència reactiva gairebé constant per crear el camp magnètic (corrent de magnetització), carregat o no. En buit, la potència activa és petita (només cobreix pèrdues) i la reactiva domina: cosφ molt baix.
Xifres. Amb una càrrega de 7 kW el motor consumeix 13,2 A; en buit, sense fer cap feina útil, encara n'absorbeix 6,8 A.
Conseqüència. En una instal·lació amb molts motors sobredimensionats o funcionant en buit, el factor de potència global és dolent: més corrent, més pèrdues i recàrrecs per energia reactiva. Solucions: dimensionar bé els motors, aturar-los quan no treballen i compensar la reactiva.
Errors típics
Ignorar el signe negatiu d'un wattímetre i sumar-ne els valors absoluts.
Calcular el corrent amb la tensió de fase en lloc de la de línia en la fórmula √3·U·I·cos φ.
Pensar que un motor en buit no consumeix gairebé res de la xarxa.
Conceptes treballats: sistemes trifàsics, mesura de potència (mètode Aron), potència activa i reactiva, factor de potència, motors d'inducció en buit i en càrrega.
Es vol il·luminar un jardí amb 10 focus LED de 12 V i 20 W cadascun, situats a 25 m de la casa (50 m de cable entre anada i tornada). El cable és de coure de 2,5 mm2 (resistivitat 0,0172 Ω·mm2/m). Considera les càrregues resistives. a) Opció A: un transformador de 230/12 V a dins de la casa i el cable de 25 m porta els 12 V fins als focus. Calcula el corrent, la caiguda de tensió al cable (en V i en %) i les pèrdues. Funcionarà bé la instal·lació? b) Opció B: el cable porta 230 V fins al jardí i el transformador és al costat dels focus. Calcula el corrent al cable, la caiguda de tensió, les pèrdues i el corrent al primari del transformador (suposa'l ideal). Quantes voltes té el primari per cada volta del secundari? c) Per quin factor s'han dividit les pèrdues? Demostra que, per a la mateixa potència transportada i el mateix cable, les pèrdues són inversament proporcionals al quadrat de la tensió. d) Calcula la secció que necessitaria l'opció A per limitar la caiguda al 3 % i treu-ne una conclusió sobre el transport d'energia elèctrica a gran escala.
Pista 1
Resistència del cable: R = ρ·L/S amb la longitud total (anada i tornada).
Pista 2
Amb el transformador al jardí, el cable porta la mateixa potència a 230 V: I = UP.
Pista 3
Pèrdues = R·I2 = R·(P/U)2.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35
Apartat a)
Resultat
I≈16,7A; ΔU≈5,7V (48 %); pèrdues ≈96W. No funcionarà.
Resolució
Dades. 10 focus de 20 W: P=200W a 12 V. Cable de coure: L=50m (anada i tornada), S=2,5mm2, ρ=0,0172Ω⋅mm2/m.
Resistència del cable.R=ρ⋅SL=0,0172⋅2,550=0,344Ω.
Corrent, caiguda i pèrdues.I=12200=16,7A; ΔU=I⋅R=16,7⋅0,344=5,7V, un 48 % de 12 V; pèrdues: R⋅I2=0,344⋅16,72=96W.
Conclusió. No funcionarà: els focus rebrien uns 6 V i gairebé la meitat de l'energia s'escalfaria al cable. (De fet, en baixar la tensió també baixa el corrent; amb un càlcul exacte els focus en rebrien uns 8 V, igualment massa poc.)
Apartat b)
Resultat
I≈0,87A; ΔU≈0,30V (0,13 %); pèrdues ≈0,26W; Iprimari≈0,87A; unes 19,2 voltes del primari per cada volta del secundari
Resolució
Corrent al cable. El cable porta la mateixa potència a 230 V: I=UP=230200=0,87A.
Caiguda i pèrdues.ΔU=0,87⋅0,344=0,30V (0,13 %); pèrdues =0,344⋅0,872=0,26W.
Transformador ideal. El corrent al primari és el mateix del cable, 0,87 A (la mateixa potència a 230 V). Relació de voltes: N2N1=12230=19,2.
Apartat c)
Resultat
Les pèrdues s'han dividit per ≈367=(230/12)2; Ppeˋrdues=R⋅P2/U2.
Resolució
Factor.0,2696≈367=(12230)2.
Demostració.Ppeˋrdues=R⋅I2=R⋅(UP)2=U2R⋅P2 Amb R i P fixes, les pèrdues van amb 1/U2.
Apartat d)
Resultat
S≈40mm2: un cable gruixut i car per a només 200 W; per transportar potència lluny cal pujar la tensió.
Resolució
Condició. Caiguda màxima del 3 % de 12 V: ΔU≤0,36V, per tant R≤16,70,36=0,0216Ω.
Secció.S≥ρ⋅RL=0,0172⋅0,021650=40mm2
Conclusió. Per encendre només 200 W caldria un cable gruixut i car. Per transportar potència lluny cal pujar la tensió: per això les centrals eleven la tensió a centenars de kV i es baixa per etapes a prop dels consumidors. El transformador, que només funciona en corrent altern, fa possible aquest canvi de tensió amb un rendiment molt alt, i és una de les raons per les quals les xarxes elèctriques són de corrent altern.
Errors típics
Fer servir només 25 m de cable (cal comptar l'anada i la tornada).
Pensar que el corrent és el mateix a 12 V i a 230 V per a la mateixa potència.
Creure que les pèrdues són proporcionals a la tensió i no al quadrat del corrent.
Conceptes treballats: transformador, relació de transformació, resistència d'un conductor, caiguda de tensió i pèrdues per efecte Joule, transport d'energia elèctrica.
Un tub fluorescent antic, alimentat a 230 V i 50 Hz, porta en sèrie una reactància (una bobina que considerarem ideal). Un electricista mesura amb un polímetre: tensió al tub, 100 V; corrent, 0,43 A. El tub es comporta com una resistència. a) L'electricista s'estranya que la tensió a la reactància no sigui 230 − 100 = 130 V. Calcula-la i explica per què no ho és. b) Calcula la reactància, la inductància, la potència activa, la reactiva, l'aparent i el factor de potència del conjunt. c) Calcula el condensador que cal posar en paral·lel per portar el factor de potència a 0,95 i el corrent que circularà llavors per la línia. d) En un despatx hi ha 60 fluorescents d'aquest tipus. Raona per què la companyia elèctrica exigia que portessin el condensador, tot i que no modifica la potència activa que consumeix cada tub.
Pista 1
En un circuit RL sèrie, les tensions de la resistència i de la bobina estan desfasades 90°: U2 = UR2 + UL2.
Pista 2
XL = IUL i L = (2π⋅f)XL. La potència activa només la consumeix la resistència.
Pista 3
QC = Q − P·tan φ', amb cos φ' = 0,95, i C = (ω⋅U2)QC.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36
Apartat a)
Resultat
UL≈207V: les tensions estan desfasades 90° i se sumen com a fasors, no aritmèticament.
Resolució
Dades.U=230V, f=50Hz, tensió al tub UR=100V i I=0,43A.
Circuit RL sèrie. Les tensions de la resistència i de la bobina estan desfasades 90°: U2=UR2+UL2.
Càlcul.UL=2302−1002=207V
Per què no és 130 V. El polímetre mesura valors eficaços, però les dues tensions no estan en fase: la de la bobina està avançada 90° respecte de la de la resistència. 100 V i 207 V formen els catets d'un triangle rectangle d'hipotenusa 230 V.
Reactància i inductància.XL=IUL=0,43207=482Ω; L=2π⋅fXL=2π⋅50482=1,53H.
Potències. La potència activa només la consumeix la resistència: P=100⋅0,43=43W. Q=207⋅0,43=89var. S=230⋅0,43=98,9VA.
Factor de potència.cosφ=SP=UUR=230100=0,435.
Apartat c)
Resultat
C≈4,5μF; I≈0,197A
Resolució
Reactiva final. Amb cosφ′=0,95: Q′=P⋅tanφ′=43⋅0,329=14,1var.
Reactiva del condensador.QC=Q−Q′=89,1−14,1=74,9var, i C=ω⋅U2QC=314,16⋅230274,9=4,5μF
Nou corrent.I=U⋅cosφ′P=230⋅0,9543=0,197A, menys de la meitat de 0,43 A.
Apartat d)
Resultat
Perquè, sense condensador, la línia ha de portar més del doble de corrent per a la mateixa llum: aquest corrent extra no fa feina útil però carrega la xarxa i n'augmenta les pèrdues.
Resolució
Xifres. Sense condensadors, els 60 tubs consumirien 60⋅0,43=25,8A per fer 2,6 kW de llum; amb condensadors, 11,8 A.
Raonament. La línia i el transformador de la companyia s'han de dimensionar pel corrent (i les pèrdues hi van amb el quadrat), però la companyia cobra sobretot l'energia activa. El corrent «extra» degut a la reactiva no fa cap feina útil i carrega la xarxa: per això s'exigeix compensar.
Comentari. Els tubs LED actuals ja porten una electrònica amb bon factor de potència.
Errors típics
Sumar o restar aritmèticament tensions eficaces en corrent altern.
Calcular la potència activa amb la tensió total (230·0,43).
Pensar que el condensador redueix el consum de llum del tub.
Conceptes treballats: circuit RL sèrie, fasors, reactància inductiva, potències i triangle de potències, factor de potència, compensació amb condensadors.
En una caixa acústica, l'altaveu d'aguts (tweeter) es comporta com una resistència de 8 Ω i s'alimenta a través d'un condensador en sèrie, que forma un filtre de pas alt. La fracció de tensió que arriba a l'altaveu és |H| = 1/√(1 + (fc/f)2), on fc = 1/(2π·R·C) és la freqüència de tall. a) Calcula la capacitat necessària perquè la freqüència de tall sigui 3 kHz. b) Calcula |H|, la seva expressió en decibels (20·log |H|) i la fracció de potència que arriba a l'altaveu a 1 kHz, a 3 kHz i a 10 kHz. Calcula també el desfasament φ = arctan(fc/f). c) Explica, a partir de la reactància del condensador, per què el circuit deixa passar els aguts i atura els greus. d) Raona per què aquest condensador protegeix l'altaveu d'aguts i què passaria si, per error, es muntés un condensador de 66 µF (deu vegades més gran).
Pista 1
Aïlla C de fc = 1/(2π·R·C).
Pista 2
La potència en una resistència és proporcional al quadrat de la tensió: fracció de potència = |H|2.
Pista 3
XC = 1/(2π·f·C): què li passa quan f és petita? I quan és gran?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37
Apartat a)
Resultat
C≈6,6μF
Resolució
Dades.R=8Ω i fc=3kHz.
Freqüència de tall.fc=2π⋅R⋅C1, d'on C=2π⋅R⋅fc1.
Fórmules.∣H∣=1+(fc/f)21; en decibels, 20⋅log∣H∣; la potència en una resistència és proporcional al quadrat de la tensió, per tant la fracció de potència és ∣H∣2; φ=arctan(fc/f).
Conclusió. La freqüència de tall és aquella en què arriba la meitat de la potència (−3 dB).
Apartat c)
Resultat
XC és inversament proporcional a la freqüència: és gran amb els greus (la tensió queda al condensador) i petita amb els aguts (la tensió arriba a l'altaveu).
Resolució
Reactància.XC=2π⋅f⋅C1 és inversament proporcional a la freqüència.
Greus i aguts. A freqüències baixes, XC és molt més gran que 8 Ω i la major part de la tensió queda al condensador; a freqüències altes, XC és petita i gairebé tota la tensió arriba a l'altaveu. A fc, XC=R=8Ω.
Apartat d)
Resultat
El condensador només deixa arribar al tweeter una petita fracció de la potència dels greus; amb 66 µF, fc≈300Hz i els greus i mitjans hi arribarien gairebé sencers: el podrien cremar.
Resolució
Protecció. L'altaveu d'aguts té una membrana petita i una bobina fina que no suporten la potència i els desplaçaments dels greus; el condensador hi deixa passar només una petita fracció de la potència de baixa freqüència (un 10 % a 1 kHz i molt menys a 100 Hz).
Amb 66 µF.fc=2π⋅8⋅66⋅10−61≈300Hz: els greus i els mitjans arribarien gairebé sencers al tweeter, que sonaria malament i probablement es cremaria a volum alt.
Errors típics
Confondre la fracció de tensió amb la de potència.
Pensar que un condensador en sèrie atura els aguts (és la bobina la que ho faria).
Oblidar que la reactància del condensador depèn de la freqüència.
Conceptes treballats: reactància capacitiva i freqüència, filtres RC de pas alt, freqüència de tall, decibels, desfasament, aplicacions en electrònica.
La placa d'un motor trifàsic d'inducció que mou una bomba de reg indica: 400 V; 50 Hz; 15 kW; 1460 min−1; rendiment 91 %; cos φ = 0,86. a) Raona quants pols té el motor i calcula'n la velocitat de sincronisme (ns = 60·f/p, on p és el nombre de parells de pols) i el lliscament. b) A plena càrrega, calcula la potència absorbida de la xarxa, les pèrdues, el corrent de línia i el parell a l'eix. c) El cabal de reg s'ha de reduir al 80 %. Tradicionalment es feia tancant parcialment una vàlvula, amb el motor a la mateixa velocitat; ara es proposa un variador de freqüència que faci girar el motor un 20 % més lent. En una bomba centrífuga, el cabal és proporcional a la velocitat i la potència, al cub de la velocitat. Calcula la freqüència aproximada que ha de donar el variador i la potència que necessitaria la bomba si a plena velocitat en necessita 12 kW. d) Justifica per què el variador estalvia energia respecte de la vàlvula, i per què el motor no pot girar mai exactament a la velocitat de sincronisme.
Pista 1
Un motor d'inducció gira una mica per sota de la velocitat de sincronisme. Quin és el valor de 60·f/p més proper per sobre de 1460?
Pista 2
Pabsorbida = ηPuˊtil; I = 3⋅U⋅cosφPabsorbida; M = ωPuˊtil.
Pista 3
Si la velocitat es multiplica per 0,8, la potència es multiplica per 0,83.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38
Apartat a)
Resultat
4 pols (2 parells); ns=1500min−1; lliscament s≈2,7%
Velocitat de sincronisme.ns=p60⋅f: per a 50 Hz, p=1 → 3000 min⁻¹; p=2 → 1500 min⁻¹; p=3 → 1000 min⁻¹. Un motor d'inducció gira una mica per sota del sincronisme, i el valor més proper per sobre de 1460 és 1500 min⁻¹: 2 parells de pols (4 pols).
Corrent de línia.I=3⋅U⋅cosφPabs=3⋅400⋅0,8616484=27,7A
Parell a l'eix.ω=1460⋅602π=152,9rad/s; M=ωPuˊtil=152,915000=98N⋅m.
Apartat c)
Resultat
f≈40Hz; P≈6,1kW (la meitat)
Resolució
Freqüència. La velocitat del motor és aproximadament proporcional a la freqüència: f≈0,8⋅50=40Hz (ns=1200min−1).
Lleis de semblança de la bomba. El cabal és proporcional a la velocitat (80 % de velocitat → 80 % de cabal) i la potència, al cub: P=12⋅0,83=12⋅0,512=6,1kW, la meitat.
Apartat d)
Resultat
Amb la vàlvula la bomba continua a plena velocitat i l'energia sobrant es perd a la vàlvula; amb el variador la potència cau amb el cub de la velocitat. El motor no arriba mai al sincronisme perquè sense moviment relatiu no hi hauria corrents induïts ni parell.
Resolució
Vàlvula. Amb la vàlvula, la bomba continua girant a plena velocitat i l'energia «sobrant» es perd en forma de pèrdua de càrrega a la vàlvula (que s'escalfa i fa soroll): la potència quasi no baixa.
Variador. Amb el variador, la bomba només dona la pressió i el cabal que calen, i la potència cau amb el cub de la velocitat: reduir un 20 % el cabal estalvia gairebé un 50 % de l'energia.
Lliscament. El parell d'un motor d'inducció apareix perquè el camp giratori «talla» els conductors del rotor i hi indueix corrents; si el rotor girés a la velocitat del camp, no hi hauria moviment relatiu, ni corrents induïts, ni parell. Per això sempre hi ha lliscament, més gran com més càrrega.
Errors típics
Confondre el nombre de pols amb el nombre de parells de pols.
Calcular el corrent sense el rendiment (amb la potència útil) o sense el factor √3.
Pensar que reduir el cabal un 20 % redueix la potència un 20 %.
Conceptes treballats: motors trifàsics d'inducció, velocitat de sincronisme i lliscament, potència, rendiment i parell, variadors de freqüència, eficiència energètica en bombes.
Una família vol instal·lar un punt de recàrrega per al seu cotxe elèctric, que té una bateria de 60 kWh. Habitualment el carreguen del 20 % al 80 %, i el rendiment de la càrrega (de la xarxa a la bateria) és del 90 %. Es comparen dues opcions (càrregues amb cos φ = 1): • Monofàsica: 230 V, 32 A. • Trifàsica: 400 V entre fases, 16 A per fase. a) Calcula la potència de cada opció. b) Calcula l'energia que s'ha de treure de la xarxa i el temps de càrrega en cada cas. c) Quin corrent hauria de portar una línia monofàsica per donar la mateixa potència que la trifàsica? Raona per què, per a la mateixa potència, el trifàsic permet conductors més prims. d) Si l'habitatge té contractats 5,75 kW, raona quins problemes hi pot haver en carregar el cotxe al vespre (quan funcionen la cuina i altres aparells) i quina solució tècnica es fa servir.
Pista 1
Monofàsic: P = U·I·cos φ. Trifàsic: P = 3·Ulıˊnia·Ilıˊnia·cos φ.
Pista 2
Energia a la bateria: 60 % de 60 kWh. De la xarxa se n'ha de treure més, pel rendiment.
Pista 3
Amb els 3 fils de fase (i el neutre que gairebé no porta corrent si la càrrega està equilibrada), el trifàsic reparteix la potència entre tres conductors.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39
Apartat a)
Resultat
Monofàsica: P≈7,4kW; trifàsica: P≈11,1kW
Resolució
Dades. Bateria de 60 kWh, càrrega del 20 % al 80 %, rendiment 90 %, cosφ=1.
De la xarxa: E=40kWh; monofàsica t≈5,4h; trifàsica t≈3,6h
Resolució
Energia a la bateria. El 60 % de 60 kWh: 0,6⋅60=36kWh.
Energia de la xarxa. Pel rendiment, se n'ha de treure més: E=0,936=40kWh.
Temps de càrrega.t=PE: monofàsica, 7,440=5,4h; trifàsica, 11,140=3,6h.
Apartat c)
Resultat
I≈48A, el triple dels 16 A per fase del trifàsic: el trifàsic reparteix la potència entre tres conductors i necessita menys coure.
Resolució
Corrent monofàsic equivalent.I=UP=23011085=48A, el triple que els 16 A de cada fase en trifàsic.
Raonament. En monofàsic tota la potència va per una fase i el neutre; en trifàsic es reparteix entre tres fases, cadascuna amb menys corrent, i el neutre, si la càrrega és equilibrada, gairebé no en porta.
Conclusió. Per a la mateixa potència i les mateixes pèrdues, el trifàsic necessita menys coure en total: per això la distribució i la indústria fan servir el trifàsic.
Apartat d)
Resultat
Carregar a 7,4 kW ja supera els 5,75 kW contractats i saltaria l'interruptor de control de potència; la solució és un carregador amb gestió dinàmica de potència (o augmentar la potència contractada).
Resolució
El problema. Amb 5,75 kW contractats, carregar a 7,4 kW ja supera la potència contractada encara que no hi hagi res més encès; al vespre, amb la cuina i altres aparells, encara més: l'interruptor de control de potència tallaria el subministrament.
Solucions. Augmentar la potència contractada (amb un cost fix més alt) o fer servir un carregador amb gestió dinàmica de potència: mesura el consum de la casa i ajusta el corrent de càrrega perquè el total no superi el límit (carrega més lent quan la cuina funciona i més ràpid de nit).
Comentari. A més, carregar a la nit sol coincidir amb l'electricitat més barata i amb menys demanda a la xarxa.
Errors típics
Oblidar el factor 3 en la potència trifàsica o multiplicar per 3 amb la tensió de línia.
Calcular el temps amb tota la capacitat de la bateria.
Oblidar el rendiment de la càrrega.
Conceptes treballats: corrent altern monofàsic i trifàsic, potència elèctrica, energia i temps, potència contractada, gestió de la demanda, mobilitat elèctrica.
Una minicentral hidroelèctrica en un riu del Ripollès té una turbina que gira a 375 min−1. Ha de generar corrent altern de 50 Hz per abocar-lo a la xarxa. a) Si l'alternador va directament acoblat a la turbina, quants parells de pols ha de tenir (f = p·60n)? Si es fes servir un alternador de 2 parells de pols, quina relació de multiplicació hauria de tenir la caixa d'engranatges? b) Per entendre el principi, un model elemental d'alternador és una bobina de 40 espires de 0,03 m2 que gira dins d'un camp magnètic uniforme de 0,6 T a 3000 min−1. Calcula la freqüència, la força electromotriu màxima (εmaˋx = N·B·S·ω) i l'eficaç. c) Aquest alternador elemental alimenta una resistència de 20 Ω (menysprea la resistència de la bobina). Calcula la potència. Si la bobina girés un 10 % més lenta, com canviarien la freqüència, la tensió i la potència? d) Raona per què tots els generadors connectats a una xarxa han de girar en sincronisme, i què indica que la freqüència de la xarxa baixi una mica per sota de 50 Hz.
Pista 1
Aïlla p de f = p·60n.
Pista 2
ω = 2π·60n en rad/s. La força electromotriu eficaç és la màxima dividida per 2.
Pista 3
Tant ε com f són proporcionals a la velocitat de gir; la potència en una resistència va amb el quadrat de la tensió.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40
Apartat a)
Resultat
p=8 parells de pols (16 pols); amb 2 parells, relació de multiplicació 4
Resolució
Dades.n=375min−1 i f=50Hz, amb f=p⋅60n.
Acoblament directe.p=n60⋅f=37560⋅50=8 parells de pols (16 pols): els alternadors de les centrals hidràuliques, que giren lentament, tenen molts pols i un diàmetre gran.
Amb 2 parells de pols. Caldria n=260⋅50=1500min−1: una multiplicació de 3751500=4.
Apartat b)
Resultat
f=50Hz; εmaˋx≈226V; εef≈160V
Resolució
Freqüència.f=603000=50Hz (una bobina de dos pols fa un cicle per volta).
Força electromotriu màxima.ω=2π⋅50=314,2rad/s (en rad/s, no en min⁻¹): εmaˋx=N⋅B⋅S⋅ω=40⋅0,6⋅0,03⋅314,2=226V
Valor eficaç.εef=2226=160V.
Apartat c)
Resultat
P≈1279W; un 10 % més lenta: f=45Hz, εef≈144V, P≈1036W (un 19 % menys)
Un 10 % més lenta. Tant ε com f són proporcionals a la velocitat de gir: f=0,9⋅50=45Hz i εef=0,9⋅160=144V.
Nova potència. La potència en una resistència va amb el quadrat de la tensió: P=201442=1036W, és a dir, 0,92=0,81 vegades l'anterior (un 19 % menys).
Apartat d)
Resultat
Totes les tensions de la xarxa s'han de sumar en fase, per això els alternadors giren en sincronisme; si la freqüència baixa de 50 Hz, vol dir que es consumeix més potència de la que es genera.
Resolució
Sincronisme. A la xarxa, totes les tensions s'han de sumar en fase: si un generador girés a una altra velocitat, la seva tensió es desfasaria respecte de la de la xarxa i circularien corrents enormes entre generadors. Per això els alternadors connectats «s'enganxen» a la freqüència de la xarxa.
Freqüència i equilibri. La freqüència és un indicador de l'equilibri entre generació i consum: si es consumeix més potència de la que es genera, l'energia de més surt de l'energia cinètica de tots els rotors, que es frenen, i la freqüència baixa.
Regulació. Els sistemes de control augmenten llavors la potència de les centrals (per exemple, obrint més l'entrada d'aigua a la turbina) fins a recuperar els 50 Hz.
Errors típics
Confondre parells de pols amb pols.
Fer servir la velocitat en min−1 a la fórmula de la força electromotriu.
Pensar que la tensió generada no depèn de la velocitat de gir.
Conceptes treballats: generació de corrent altern, inducció electromagnètica, alternadors, freqüència i pols, valor màxim i eficaç, potència, estabilitat de la xarxa elèctrica.