Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de projectes tecnològics — Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat

Aquests exercicis treballen el projecte tecnològic com el fan els enginyers. Ordenes les fases d'un projecte i expliques els avantatges de simular un disseny per ordinador abans de fabricar un prototip. Després treballes la documentació tècnica: la diferència entre la memòria i el plec de condicions, i què és la normalització i quins organismes emeten normes. Al final planifiques un projecte a partir d'una llista de tasques amb la seva durada i les seves dependències, i en calcules el temps mínim. Les solucions justifiquen cada decisió. Errors típics: saltar-se la fase d'especificacions i posar-se a construir directament, i confondre la memòria amb el plec de condicions.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Digues dos avantatges de simular un disseny per ordinador abans de fabricar-lo.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

Estalvia temps i diners (no cal fabricar-lo per provar-lo) i permet assajar situacions límit sense risc ni destruir material.

Resolució

  1. Plantejament. Simular vol dir provar el comportament del disseny sobre el seu model digital, abans que existeixi la peça física.
  2. Avantatge 1: temps i diners. No cal construir el producte per provar-lo: els errors es corregeixen al model, que és molt més barat i ràpid que refer una peça fabricada.
  3. Avantatge 2: proves sense risc. Pots provar situacions límit (càrregues extremes, fallades) sense cap perill ni destruir materials.
  4. A més. Pots canviar paràmetres a l'instant i comparar alternatives de disseny abans de triar-ne una.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Relaciona cada document amb el seu contingut: memòria, plànols, pressupost i plec de condicions.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

Memòria: explica i justifica la solució; plànols: peces acotades i a escala; pressupost: costos i preu final; plec de condicions: requisits de materials, execució i qualitat.

Resolució

  1. Memòria. Explica la solució adoptada i la justifica, amb els càlculs que la sustenten.
  2. Plànols. Representen gràficament les peces i el conjunt, acotats i a escala, perquè es puguin fabricar.
  3. Pressupost. Detalla els costos (materials, mà d'obra…) i dona el preu final.
  4. Plec de condicions. Fixa els requisits que han de complir els materials, l'execució i la qualitat del resultat.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Quina diferència hi ha entre la memòria i el plec de condicions d'un projecte?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

La memòria explica el què i el perquè del projecte; el plec de condicions fixa com s'ha de fer i amb quines exigències.

Resolució

  1. Memòria. Descriu i justifica el projecte: què es vol fer, els objectius, la solució adoptada i per què s'ha triat, amb els càlculs que la sustenten. És, sobretot, un document explicatiu i justificatiu.
  2. Plec de condicions. Estableix les condicions tècniques i legals per executar el projecte: quins materials cal fer servir i amb quina qualitat, quines normes s'han de complir, com s'ha de fabricar o construir i com es verificarà i s'acceptarà el resultat.
  3. Conclusió. Dit d'una altra manera: la memòria explica el «què i el perquè», i el plec de condicions fixa el «com s'ha de fer i amb quines exigències».

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

El design thinking organitza el desenvolupament d'un producte en cinc fases: empatitzar, definir, idear, prototipar i provar. Associa cada activitat amb la fase que li correspon:
a) observar i entrevistar els usuaris d'una cadira de rodes per entendre les seves dificultats;
b) formular el problema com «Com podem fer que pujar a l'autobús sigui fàcil per a tothom?»;
c) fer una pluja d'idees amb moltes propostes, sense jutjar-les encara;
d) construir una maqueta de cartró del mecanisme escollit;
e) deixar que els usuaris utilitzin la maqueta i apuntar on s'encallen.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Apartat a)

Resultat

Empatitzar.

Resolució

  1. Fase. Observar i entrevistar els usuaris serveix per entendre l'usuari i el seu context abans de proposar res.
  2. Conclusió. És la fase d'empatitzar, la primera del procés.

Apartat b)

Resultat

Definir.

Resolució

  1. Fase. Formular el problema com una pregunta «Com podem…?» és concretar el repte a partir del que s'ha après dels usuaris.
  2. Conclusió. És la fase de definir.

Apartat c)

Resultat

Idear.

Resolució

  1. Fase. La pluja d'idees genera moltes solucions possibles; aquí importen més la quantitat i la creativitat que no pas la qualitat, i encara no es jutja.
  2. Conclusió. És la fase d'idear.

Apartat d)

Resultat

Prototipar.

Resolució

  1. Fase. Una maqueta de cartró és un model ràpid i barat per poder tocar i comprovar la idea escollida.
  2. Conclusió. És la fase de prototipar.

Apartat e)

Resultat

Provar.

Resolució

  1. Fase. Deixar que els usuaris facin servir la maqueta i apuntar on s'encallen és validar la solució amb usuaris reals i recollir-ne els resultats.
  2. Conclusió. És la fase de provar. Fixa't que el procés no és lineal: els resultats de la prova poden fer tornar a qualsevol de les fases anteriors.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Indica quina forma de protecció és la més adequada (patent, disseny industrial, marca o drets d'autor) en cada cas, i enumera els tres requisits que ha de complir una invenció per poder ser patentada:
a) un mecanisme nou de tancament de finestres que ningú no havia inventat;
b) la forma estètica original d'una ampolla;
c) el nom i el logotip d'una empresa;
d) el codi font d'un programa que controla un robot.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Apartat a)

Resultat

Patent.

Resolució

  1. Tipus d'invenció. Un mecanisme nou de tancament és una solució tècnica que ningú no havia inventat.
  2. Conclusió. Es protegeix amb una patent, que protegeix els invents tècnics nous durant 20 anys.

Apartat b)

Resultat

Disseny industrial.

Resolució

  1. Què es protegeix. No és una funció tècnica, sinó l'aparença del producte (forma, línies, colors).
  2. Conclusió. Correspon al disseny industrial.

Apartat c)

Resultat

Marca.

Resolució

  1. Què es protegeix. El nom i el logotip són signes que distingeixen els productes o serveis d'una empresa.
  2. Conclusió. Es protegeixen com a marca.

Apartat d)

Resultat

Drets d'autor. Requisits de patentabilitat: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.

Resolució

  1. Codi font. Es protegeix com una obra, amb drets d'autor, de manera automàtica i sense registre obligatori.
  2. Requisit 1: novetat. La invenció no ha de ser coneguda abans.
  3. Requisit 2: activitat inventiva. No ha de ser evident per a un expert en la matèria.
  4. Requisit 3: aplicació industrial. S'ha de poder fabricar o utilitzar en la indústria.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Es construeix una maqueta a escala 1:40 d'una nau industrial que fa 30 m de llarg, 12 m d'ample i 8 m d'alt. Calcula les dimensions de la maqueta en cm. Si volguéssim que la maqueta fes 1,5 m de llarg, a quina escala l'hauríem de construir?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

Maqueta: 75 cm × 30 cm × 20 cm; per fer-la d'1,5 m de llarg cal l'escala 1:20.

Resolució

  1. Dades. Escala 1:40: cada longitud de la maqueta és 140\tfrac{1}{40} de la real. Nau: 30 m × 12 m × 8 m.
  2. Càlcul de les dimensions. 30 m40=0,75 m=75 cm;12 m40=0,30 m=30 cm;8 m40=0,20 m=20 cm\dfrac{30\ \text{m}}{40} = 0{,}75\ \text{m} = 75\ \text{cm};\quad \dfrac{12\ \text{m}}{40} = 0{,}30\ \text{m} = 30\ \text{cm};\quad \dfrac{8\ \text{m}}{40} = 0{,}20\ \text{m} = 20\ \text{cm}
  3. Nova escala. Escala = mida de la maqueta / mida real: 1,5 m30 m=120\dfrac{1{,}5\ \text{m}}{30\ \text{m}} = \dfrac{1}{20}, és a dir, 1:20.
  4. Comprovació. Amb l'escala 1:20, l'ample seria 12/20=0,6 m12/20 = 0{,}6\ \text{m} i l'alt 8/20=0,4 m8/20 = 0{,}4\ \text{m}.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Calcula el pressupost final d'un prototip si els materials costen 85 €, la mà d'obra són 6 h a 18 €/h i s'hi ha d'aplicar un IVA del 21 %.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

Pressupost final: 233,53 € (193 € + 40,53 € d'IVA).

Resolució

  1. Mà d'obra. 6 h⋅18 €/h=108 €6\ \text{h}\cdot 18\ \text{€/h} = 108\ \text{€}.
  2. Base imposable. Cost abans d'impostos: 85+108=193 €85 + 108 = 193\ \text{€}.
  3. IVA. El 21 % s'aplica sobre el total sense impostos: 0,21⋅193=40,53 €0{,}21\cdot 193 = 40{,}53\ \text{€}.
  4. Total. 193+40,53=233,53 €193 + 40{,}53 = 233{,}53\ \text{€}.
  5. Comprovació. 193⋅1,21=233,53 €193\cdot 1{,}21 = 233{,}53\ \text{€}. En un pressupost, l'IVA es mostra a part.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Explica la diferència entre verificar i validar un prototip, i posa un exemple de cada una per a un carregador solar de mòbils.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

Verificar és comprovar que el producte compleix les especificacions (s'ha fet bé); validar és comprovar que resol la necessitat real de l'usuari (s'ha fet el producte adequat).

Resolució

  1. Verificar. Comprovar que el producte compleix les especificacions de disseny, és a dir, que s'ha construït bé. Exemple: mesurar amb un polímetre que el carregador dona 5 V i 1 A, tal com deia l'especificació.
  2. Validar. Comprovar que el producte resol la necessitat real de l'usuari, és a dir, que és el producte adequat. Exemple: fer-lo servir en una excursió i comprovar que els usuaris carreguen el mòbil a temps i que el pes i el maneig són còmodes.
  3. Conclusió. Un producte pot passar la verificació (compleix les especificacions) i fallar la validació, si les especificacions no reflectien el que l'usuari necessitava.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Un alumne diu: «Tres tasques independents de 4, 6 i 5 dies que es fan a la vegada amb tres persones fan que el projecte duri 4 + 6 + 5 = 15 dies». Explica l'error, calcula la durada correcta i calcula també quant duraria si les fes una sola persona, una darrere l'altra.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

En paral·lel, el projecte dura 6 dies (la tasca més llarga); una sola persona hi trigaria 15 dies.

Resolució

  1. L'error. L'alumne suma les durades de tasques que es fan en paral·lel. Si les tres comencen alhora i són independents, el projecte acaba quan acaba la més llarga.
  2. Durada en paral·lel. max⁡(4, 6, 5)=6 dies\max(4,\ 6,\ 5) = 6\ \text{dies}.
  3. Una sola persona. Les ha de fer en seqüència, i llavors sí que se sumen: 4+6+5=15 dies4 + 6 + 5 = 15\ \text{dies}.
  4. Conclusió. En seqüència se sumen les durades; en paral·lel, preval la més llarga. El camí crític és el de la tasca de 6 dies, i les altres dues tenen un marge de 2 i d'1 dies.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Una cèl·lula de fabricació produeix 48 peces per hora durant torns de 7,5 h efectives. Calcula el temps de cicle en segons per peça, les peces fabricades per torn i en una setmana de 5 torns, i en quantes setmanes es fabricaria una comanda de 9000 peces.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

Temps de cicle: 75 s/peça; 360 peces per torn; 1800 peces per setmana; la comanda de 9000 peces es fa en 5 setmanes.

Resolució

  1. Temps de cicle. 3600 s48 peces=75 s/pec¸a\dfrac{3600\ \text{s}}{48\ \text{peces}} = 75\ \text{s/peça}.
  2. Peces per torn. 48 peces/h⋅7,5 h=360 peces48\ \text{peces/h}\cdot 7{,}5\ \text{h} = 360\ \text{peces}.
  3. Peces per setmana. 360⋅5=1800 peces360\cdot 5 = 1800\ \text{peces}.
  4. Comanda. 90001800=5 setmanes\dfrac{9000}{1800} = 5\ \text{setmanes}.
  5. Comprovació. 360 peces⋅75 s=27 000 s=7,5 h360\ \text{peces}\cdot 75\ \text{s} = 27\,000\ \text{s} = 7{,}5\ \text{h}, exactament la durada del torn.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Enumera i explica breument les fases principals de la metodologia d'un projecte tecnològic, des de la necessitat inicial fins al producte acabat. Per què es diu que el procés és iteratiu?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

Fases: identificació de la necessitat, recerca d'informació, disseny, documentació tècnica, construcció i avaluació. És iteratiu perquè, si es detecta un problema, es torna enrere a redissenyar fins que la solució és satisfactòria.

Resolució

  1. 1. Identificació del problema o necessitat. Definir què cal resoldre i amb quins requisits.
  2. 2. Recerca d'informació. Documentar-se sobre solucions, materials i tècniques que ja existeixen.
  3. 3. Disseny. Generar diverses idees, avaluar-les i triar la millor solució amb esbossos, càlculs i selecció de materials.
  4. 4. Documentació tècnica. Plasmar la solució en plànols, memòria i pressupost.
  5. 5. Construcció i 6. avaluació. Fabricar el producte i comprovar si compleix els requisits, proposant-hi millores.
  6. Per què és iteratiu. Si a l'avaluació (o durant la fabricació) es detecta un problema o que no es compleix algun requisit, es torna enrere a redissenyar o corregir, i es repeteixen fases fins a obtenir una solució satisfactòria. No és un camí estrictament rectilini.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Explica què és la simulació per ordinador en un projecte d'enginyeria i quins avantatges aporta fer-la abans de fabricar el producte. Posa un exemple de tipus de simulació.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

La simulació prova virtualment, sobre el model digital, el comportament del producte abans de fabricar-lo; permet detectar i corregir errors de manera barata i ràpida. Exemple: anàlisi d'esforços per elements finits.

Resolució

  1. Què és. Consisteix a provar el comportament del producte de manera virtual, a l'ordinador, a partir del seu model digital, sense haver-lo fabricat encara.
  2. Exemple. L'anàlisi d'esforços per elements finits calcula com es reparteixen les tensions i les deformacions en una peça sotmesa a unes càrregues i indica si aguantarà o es trencarà. Altres exemples: la simulació cinemàtica (moviment dels mecanismes), la tèrmica o la de fluids.
  3. Avantatges. Permet detectar i corregir errors de disseny quan només cal modificar el model (barat i ràpid), en lloc de descobrir-los en una peça ja fabricada (car).
  4. Conclusió. S'estalvien materials, prototips, temps i costos, i s'arriba a la fabricació amb un disseny ja validat i optimitzat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Enumera els documents principals d'un projecte tècnic i explica breument la funció de cadascun.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

Memòria (descriu i justifica la solució), plànols (representació gràfica normalitzada per fabricar), plec de condicions (condicions tècniques, materials i normes) i pressupost (cost detallat i total).

Resolució

  1. Memòria. Descriu el projecte, els objectius i la solució adoptada, i la justifica (per què s'ha triat), incloent-hi els càlculs.
  2. Plànols. Representació gràfica normalitzada del producte (vistes, acotació, escales) que permet fabricar-lo.
  3. Plec de condicions. Fixa les condicions tècniques, els materials, les normes que cal complir i com s'ha d'executar i verificar l'obra o el producte.
  4. Pressupost. Recull el cost detallat (materials, mà d'obra, amidaments) i el total.
  5. A més. Sovint s'hi afegeixen l'estat d'amidaments i un pla de treball (temps i fases). En conjunt, aquests documents fan que el projecte sigui reproduïble per qualsevol tècnic i contractable per un client.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Explica què és la normalització i cita dos organismes que emeten normes. Indica dos avantatges pràctics que aporta a la fabricació.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

La normalització és el conjunt de normes que unifiquen mides, símbols, formats, materials i procediments. Organismes: ISO i UNE (també EN). Avantatges: intercanviabilitat de peces i reducció de costos amb millor comunicació.

Resolució

  1. Definició. Conjunt de normes tècniques que unifiquen mides, símbols, formats, materials i procediments perquè tothom els interpreti i apliqui de la mateixa manera.
  2. Organismes. La ISO (International Organization for Standardization, internacional) i la UNE (normes espanyoles); a nivell europeu, les normes EN.
  3. Avantatge 1: intercanviabilitat. Les peces normalitzades (un cargol M6, un rodament d'una mida estàndard) es poden substituir per qualsevol altra igual de qualsevol fabricant, cosa que facilita el manteniment i el muntatge.
  4. Avantatge 2: menys costos i millor comunicació. Fabricar segons mides i símbols estàndard permet produir en sèrie més barat, i qualsevol tècnic entén els plànols igual, cosa que evita errors d'interpretació.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Una petita empresa fabrica un producte amb uns costos fixos de 12000 € l'any (lloguer, maquinària i sous fixos) i un cost variable de 8 € per unitat. El preu de venda és de 20 € per unitat. Calcula el punt d'equilibri (nombre d'unitats i ingressos) i el benefici si se'n venen 1500 l'any.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

Punt d'equilibri: 1000 unitats (20 000 € d'ingressos); benefici amb 1500 unitats: 6000 €.

Resolució

  1. Dades. Costos fixos CF=12 000 €CF = 12\,000\ \text{€}, cost variable cv=8 €/uc_v = 8\ \text{€/u}, preu p=20 €/up = 20\ \text{€/u}.
  2. Punt d'equilibri. Ingressos = costos: 20 Q=12 000+8 Q  ⇒  12 Q=12 000  ⇒  Q=1000 unitats20\,Q = 12\,000 + 8\,Q \;\Rightarrow\; 12\,Q = 12\,000 \;\Rightarrow\; Q = 1000\ \text{unitats} Ingressos en aquest punt: 1000⋅20=20 000 €1000\cdot 20 = 20\,000\ \text{€}.
  3. Benefici amb 1500 unitats. Ingressos 1500⋅20=30 000 €1500\cdot 20 = 30\,000\ \text{€}; costos 12 000+8⋅1500=24 000 €12\,000 + 8\cdot 1500 = 24\,000\ \text{€}; benefici 30 000−24 000=6000 €30\,000 - 24\,000 = 6000\ \text{€}.
  4. Comprovació. Cada unitat per sobre de les 1000 aporta un marge de 20−8=12 €20 - 8 = 12\ \text{€}, i 500 unitats més donen 500⋅12=6000 €500\cdot 12 = 6000\ \text{€}. Per sota de 1000 unitats, l'empresa té pèrdues.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Es vol triar entre tres alternatives de disseny (A, B i C) d'un producte. Cada criteri es puntua de 0 a 10 i té un pes. Puntuacions d'A, B i C: cost (pes 0,35): 7, 9, 6; durabilitat (pes 0,25): 9, 6, 8; facilitat de fabricació (pes 0,20): 5, 8, 7; impacte ambiental (pes 0,20, més punts vol dir menys impacte): 6, 5, 9.
a) Calcula la puntuació ponderada de cada alternativa i digues quina es tria.
b) Si el client dona més importància al cost i els pesos passen a ser 0,50, 0,20, 0,20 i 0,10 (en el mateix ordre), quina alternativa guanya? Què en conclous?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Apartat a)

Resultat

A = 6,90; B = 7,25; C = 7,30: es tria la C.

Resolució

  1. Mètode. Puntuació ponderada = suma de (pes · nota), amb pesos 0,35, 0,25, 0,20 i 0,20.
  2. Càlcul. A=0,35⋅7+0,25⋅9+0,20⋅5+0,20⋅6=2,45+2,25+1,00+1,20=6,90A = 0{,}35\cdot 7 + 0{,}25\cdot 9 + 0{,}20\cdot 5 + 0{,}20\cdot 6 = 2{,}45 + 2{,}25 + 1{,}00 + 1{,}20 = 6{,}90 B=3,15+1,50+1,60+1,00=7,25C=2,10+2,00+1,40+1,80=7,30B = 3{,}15 + 1{,}50 + 1{,}60 + 1{,}00 = 7{,}25\qquad C = 2{,}10 + 2{,}00 + 1{,}40 + 1{,}80 = 7{,}30
  3. Conclusió. Es tria la C (7,30), tot i que la B queda a només 0,05 punts.

Apartat b)

Resultat

A = 6,90; B = 7,80; C = 6,90: ara guanya la B. La decisió depèn molt dels pesos.

Resolució

  1. Nous pesos. 0,50, 0,20, 0,20 i 0,10.
  2. Càlcul. A=3,50+1,80+1,00+0,60=6,90A = 3{,}50 + 1{,}80 + 1{,}00 + 0{,}60 = 6{,}90; B=4,50+1,20+1,60+0,50=7,80B = 4{,}50 + 1{,}20 + 1{,}60 + 0{,}50 = 7{,}80; C=3,00+1,60+1,40+0,90=6,90C = 3{,}00 + 1{,}60 + 1{,}40 + 0{,}90 = 6{,}90.
  3. Conclusió. La decisió depèn molt dels pesos, que reflecteixen les prioritats del projecte; per això convé justificar-los i fer una anàlisi de sensibilitat quan les puntuacions són properes.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Una màquina costa 36000 €, té una vida útil de 8 anys i un valor residual de 4000 €. Treballa 1600 h l'any, té un manteniment de 1200 € l'any i una potència de 6 kW, amb l'electricitat a 0,15 €/kWh. Calcula l'amortització lineal anual i el cost per hora de funcionament de la màquina (amortització, manteniment i energia).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

Amortització: 4000 €/any; cost horari: 4,15 €/h (2,50 + 0,75 + 0,90).

Resolució

  1. Amortització lineal. A=36 000−40008=4000 €/anyA = \dfrac{36\,000 - 4000}{8} = 4000\ \text{€/any}
  2. Per hora. Amortització: 4000/1600=2,50 €/h4000/1600 = 2{,}50\ \text{€/h}. Manteniment: 1200/1600=0,75 €/h1200/1600 = 0{,}75\ \text{€/h}.
  3. Energia. 6 kW⋅0,15 €/kWh=0,90 €/h6\ \text{kW}\cdot 0{,}15\ \text{€/kWh} = 0{,}90\ \text{€/h}.
  4. Cost horari. 2,50+0,75+0,90=4,15 €/h2{,}50 + 0{,}75 + 0{,}90 = 4{,}15\ \text{€/h}.
  5. Interpretació. Si la màquina només treballés 800 h l'any, l'amortització i el manteniment per hora es duplicarien (5,00+1,50+0,90=7,40 €/h5{,}00 + 1{,}50 + 0{,}90 = 7{,}40\ \text{€/h}): com més s'utilitza, més barata surt cada hora.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

En una anàlisi de modes de fallada (AMFE) d'un producte, cada fallada s'avalua amb tres índexs de l'1 al 10: gravetat (G), freqüència d'aparició (F) i dificultat de detecció (D), i es calcula el nombre de prioritat de risc NPR = G·F·D. Les fallades són: motor que es sobreescalfa (G = 8, F = 3, D = 4); connector solt (G = 5, F = 6, D = 2); bloqueig del programari (G = 6, F = 4, D = 7); fuita d'una junta (G = 9, F = 2, D = 5).
a) Calcula l'NPR de cada fallada i ordena-les per prioritat.
b) S'afegeix un sensor que fa que el bloqueig del programari es detecti de seguida (D passa a 2). Calcula el nou NPR i digues quina fallada passa a ser la prioritària.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Apartat a)

Resultat

NPR: programari 168, motor 96, junta 90, connector 60 (ordre de prioritat de més a menys).

Resolució

  1. Fórmula. NPR=G⋅F⋅DNPR = G\cdot F\cdot D.
  2. Càlcul. Motor: 8⋅3⋅4=968\cdot 3\cdot 4 = 96. Connector: 5⋅6⋅2=605\cdot 6\cdot 2 = 60. Programari: 6⋅4⋅7=1686\cdot 4\cdot 7 = 168. Junta: 9⋅2⋅5=909\cdot 2\cdot 5 = 90.
  3. Ordre. Bloqueig del programari (168), motor (96), junta (90) i connector (60).

Apartat b)

Resultat

Nou NPR del programari: 48; la fallada prioritària passa a ser el sobreescalfament del motor (96).

Resolució

  1. Càlcul. Amb D = 2: NPR=6⋅4⋅2=48NPR = 6\cdot 4\cdot 2 = 48.
  2. Nou ordre. Motor (96), junta (90), connector (60) i programari (48).
  3. Observació. La fuita de la junta té la gravetat més alta (9) però no va primera: l'NPR combina gravetat, freqüència i detecció. Per això moltes empreses revisen a part les fallades de gravetat 9 o 10.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Una simulació per elements finits d'un suport d'acer amb un límit elàstic de 355 MPa dona una tensió màxima de 240 MPa.
a) Calcula el coeficient de seguretat.
b) Es vol un coeficient de seguretat de 2 com a mínim. Si la tensió és inversament proporcional a la secció resistent, quant s'ha d'augmentar aquesta secció (en %)?
c) Digues quines comprovacions cal fer abans de fiar-se del resultat de la simulació.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Apartat a)

Resultat

n=1,48n = 1{,}48: resisteix, però amb poc marge.

Resolució

  1. Coeficient de seguretat. n=σeσmaˋx=355 MPa240 MPa=1,48n = \dfrac{\sigma_e}{\sigma_{\text{màx}}} = \dfrac{355\ \text{MPa}}{240\ \text{MPa}} = 1{,}48
  2. Conclusió. Com que n>1n > 1, la peça resisteix, però amb poc marge.

Apartat b)

Resultat

Cal augmentar la secció un 35 % aproximadament.

Resolució

  1. Tensió admissible. Per a n=2n = 2: σadm=355/2=177,5 MPa\sigma_{\text{adm}} = 355/2 = 177{,}5\ \text{MPa}.
  2. Proporcionalitat inversa. Com que σ∝1/S\sigma \propto 1/S: SnovaSactual=240177,5=1,35\dfrac{S_{\text{nova}}}{S_{\text{actual}}} = \dfrac{240}{177{,}5} = 1{,}35
  3. Comprovació. Amb la secció augmentada, 240/1,352=177,5 MPa240/1{,}352 = 177{,}5\ \text{MPa} i n=355/177,5=2n = 355/177{,}5 = 2.

Apartat c)

Resultat

Cal comprovar la malla i la convergència, les condicions de contorn i les càrregues, i validar-ho amb un assaig.

Resolució

  1. Malla. Ha de ser prou fina a les zones de concentració de tensions (cantonades, forats), i el resultat no ha de canviar gaire en refinar-la (convergència).
  2. Model. Les condicions de contorn (subjeccions) i les càrregues han de reflectir la realitat.
  3. Validació. Si és possible, cal validar el resultat amb un assaig sobre un prototip.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

En un control de qualitat d'un lot de 12000 peces s'inspecciona una mostra de 200 peces i s'hi troben 5 defectuoses. Estima la taxa de defectes i el nombre de peces defectuoses del lot, calcula el cost de reparar-les si cada una costa 3,50 €, i digues si el lot compleix el criteri d'acceptació de com a màxim un 2 % de defectes.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

Taxa: 2,5 %; unes 300 peces defectuoses; reparar-les costa 1050 €; el lot no compleix (2,5 % > 2 %).

Resolució

  1. Taxa de defectes. 5200=0,025\dfrac{5}{200} = 0{,}025, és a dir, el 2,5 %.
  2. Estimació al lot. 0,025⋅12 000=3000{,}025\cdot 12\,000 = 300 peces defectuoses.
  3. Cost de reparació. 300⋅3,50=1050 €300\cdot 3{,}50 = 1050\ \text{€}.
  4. Criteri d'acceptació. 2,5 % > 2 %: segons la mostra, el lot no compleix i s'hauria de rebutjar, revisar al 100 % o renegociar amb el proveïdor.
  5. Observació. Una mostra només dona una estimació: amb una altra mostra el valor podria sortir una mica diferent. Com més gran és la mostra, més fiable és l'estimació.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Una peça metàl·lica a 90 °C es refreda en un ambient a 20 °C. Un model simple diu que dT/dt = -0,1·(T - 20), amb T en °C i t en minuts. Simula el refredament pel mètode d'Euler (Tnou = T + Δt·dT/dt) amb Δt = 2 min i calcula T a t = 2, 4 i 6 min. Compara els resultats amb la solució exacta T = 20 + 70·e-0,1·t i digues què passa si es redueix el pas.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Euler: T(2) = 76,0 °C; T(4) = 64,8 °C; T(6) = 55,8 °C. Exacta: 77,3 °C; 66,9 °C; 58,4 °C. Amb un pas més petit, l'error disminueix.

Resolució

  1. Mètode d'Euler. Tnou=T+Δt⋅(−0,1)⋅(T−20)T_{\text{nou}} = T + \Delta t\cdot(-0{,}1)\cdot(T - 20), amb Δt=2 min\Delta t = 2\ \text{min}.
  2. Càlcul. T(2)=90+2⋅(−0,1)⋅70=90−14=76,0 ∘CT(2) = 90 + 2\cdot(-0{,}1)\cdot 70 = 90 - 14 = 76{,}0\ ^{\circ}\text{C} T(4)=76−0,2⋅56=76−11,2=64,8 ∘CT(4) = 76 - 0{,}2\cdot 56 = 76 - 11{,}2 = 64{,}8\ ^{\circ}\text{C} T(6)=64,8−0,2⋅44,8=64,8−8,96=55,84 ∘CT(6) = 64{,}8 - 0{,}2\cdot 44{,}8 = 64{,}8 - 8{,}96 = 55{,}84\ ^{\circ}\text{C}
  3. Solució exacta. T=20+70 e−0,1tT = 20 + 70\,e^{-0{,}1t} dona 77,3 °C, 66,9 °C i 58,4 °C. L'error és d'1,3, 2,1 i 2,6 °C: la simulació refreda una mica massa de pressa i l'error s'acumula pas a pas.
  4. Pas més petit. Amb Δt=1 min\Delta t = 1\ \text{min}: T(1)=90−7=83 ∘CT(1) = 90 - 7 = 83\ ^{\circ}\text{C} i T(2)=83−0,1⋅63=76,7 ∘CT(2) = 83 - 0{,}1\cdot 63 = 76{,}7\ ^{\circ}\text{C}, amb un error de 0,6 °C a t = 2 min (abans, 1,3 °C).
  5. Conclusió. Un pas més petit dona un resultat més precís a canvi de fer més càlculs: és el compromís habitual de les simulacions.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Es planifica un projecte amb quatre tasques seqüencials de 3, 5, 2 i 4 dies. Si dues d'elles (la de 5 i la de 2 dies) es poden fer en paral·lel, calcula la durada total mínima del projecte.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

Durada mínima: 12 dies.

Resolució

  1. Dades. Tasques de 3, 5, 2 i 4 dies; la de 5 i la de 2 es poden fer alhora. Si totes fossin seqüencials, durarien 3+5+2+4=143 + 5 + 2 + 4 = 14 dies.
  2. Tasques en paral·lel. Duren el màxim de les dues: max⁡(5, 2)=5\max(5,\ 2) = 5 dies (no 7).
  3. Càlcul. 3+5+4=12 dies3 + 5 + 4 = 12\ \text{dies}.
  4. Conclusió. La tasca de 2 dies queda amagada dins dels 5 dies de la tasca paral·lela.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Un projecte té aquestes tasques: A, disseny, 4 dies; B, compra de material, 3 dies, que comença quan acaba A; C, fabricació, 5 dies, després de B; D, documentació, 3 dies, que pot començar quan acaba A, en paral·lel amb B i C. Calcula la durada total i digues quin és el camí crític.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Resultat

Durada total: 12 dies; camí crític: A-B-C (D té 5 dies de marge).

Resolució

  1. Planificació. A: dies 0–4. B: 4–7. C: 7–12. D: 4–7, en paral·lel amb B i C.
  2. Camins. A-B-C: 4+3+5=124 + 3 + 5 = 12 dies. A-D: 4+3=74 + 3 = 7 dies.
  3. Camí crític. El més llarg, A-B-C: qualsevol retard en aquestes tasques retarda el projecte.
  4. Marge de D. Pot acabar fins al dia 12 sense endarrerir res: marge 12−7=512 - 7 = 5 dies.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Per què es fan prototips ràpids amb impressió 3D a les primeres fases d'un projecte, i quines limitacions tenen respecte de la peça final?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

Perquè són ràpids i barats i no cal cap motlle, i permeten comprovar forma, mida i encaix; però el material i el procés no són els de la peça final, i la resistència i l'acabat no són els mateixos.

Resolució

  1. Per què es fan. Són ràpids i barats, i no necessiten motlles ni utillatge.
  2. Què permeten. Comprovar la forma, la mida i l'encaix de les peces, i fer-hi canvis abans de fabricar.
  3. Limitacions. El material i el procés no solen ser els de la peça final (una peça injectada en un altre plàstic, o una de metall), de manera que la resistència, l'acabat i el comportament no són exactament els mateixos.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Una empresa vol fabricar una carcassa de plàstic. Per impressió 3D, cada peça costa 5,40 € (material, hores de màquina i acabat) i no cal cap motlle. Per injecció, cal un motlle de 4500 € i cada peça costa 0,60 €.
a) Escriu el cost total de cada procés en funció del nombre de peces Q.
b) Calcula a partir de quantes peces compensa el motlle.
c) Compara els costos per a 200 i per a 2000 peces i digues quin procés triaries en cada cas, afegint-hi un criteri no econòmic.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

C3D=5,40 QC_{3D} = 5{,}40\,Q; Cinj=4500+0,60 QC_{inj} = 4500 + 0{,}60\,Q (en €).

Resolució

  1. Impressió 3D. No hi ha cost fix: C3D=5,40⋅QC_{3D} = 5{,}40\cdot Q.
  2. Injecció. Cost fix del motlle més el cost per peça: Cinj=4500+0,60⋅QC_{inj} = 4500 + 0{,}60\cdot Q.

Apartat b)

Resultat

El motlle compensa a partir de 938 peces.

Resolució

  1. Condició. La injecció és més barata quan Cinj<C3DC_{inj} < C_{3D}.
  2. Càlcul. 4500+0,6 Q<5,4 Q  ⇒  4500<4,8 Q  ⇒  Q>937,54500 + 0{,}6\,Q < 5{,}4\,Q \;\Rightarrow\; 4500 < 4{,}8\,Q \;\Rightarrow\; Q > 937{,}5
  3. Conclusió. A partir de 938 peces és més barata la injecció.

Apartat c)

Resultat

200 peces: 3D 1080 € i injecció 4620 € (impressió 3D); 2000 peces: 3D 10 800 € i injecció 5700 € (injecció).

Resolució

  1. 200 peces. C3D=1080 €C_{3D} = 1080\ \text{€} i Cinj=4500+120=4620 €C_{inj} = 4500 + 120 = 4620\ \text{€}: la impressió 3D és molt més barata (3540 € menys).
  2. 2000 peces. C3D=10 800 €C_{3D} = 10\,800\ \text{€} i Cinj=4500+1200=5700 €C_{inj} = 4500 + 1200 = 5700\ \text{€}: la injecció estalvia 5100 €.
  3. Criteri no econòmic. La impressió 3D permet començar de seguida i canviar el disseny sense refer cap motlle (ideal per a prototips i sèries curtes); la injecció dona més rapidesa de producció, millor acabat superficial i peces més uniformes en sèries llargues.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Un projecte té aquestes tasques, amb la durada en dies i les tasques precedents: A (4, cap), B (6, A), C (3, A), D (5, B i C), E (2, C) i F (3, D i E).
a) Calcula la durada mínima del projecte i el camí crític.
b) Calcula el marge (el temps que es pot retardar sense retardar el projecte) de les tasques C i E.
c) El client vol el producte 2 dies abans. Escurçar un dia costa 300 € a A, 200 € a B, 250 € a D i 400 € a F (cada una es pot escurçar 2 dies com a màxim). Quina és l'opció més econòmica i quant costa?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

Durada mínima: 18 dies; camí crític: A-B-D-F.

Resolució

  1. Dades. A (4), B (6, després d'A), C (3, després d'A), D (5, després de B i C), E (2, després de C), F (3, després de D i E).
  2. Camins. A-B-D-F = 4+6+5+3=184 + 6 + 5 + 3 = 18 dies; A-C-D-F = 4+3+5+3=154 + 3 + 5 + 3 = 15 dies; A-C-E-F = 4+3+2+3=124 + 3 + 2 + 3 = 12 dies.
  3. Conclusió. La durada mínima és la del camí més llarg: 18 dies, camí crític A-B-D-F.

Apartat b)

Resultat

Marge de C: 3 dies; marge d'E: 6 dies.

Resolució

  1. Definició. El marge d'una tasca és la diferència entre la durada del projecte i la del camí més llarg que hi passa.
  2. Tasca C. El camí més llarg que hi passa és A-C-D-F = 15 dies: marge 18−15=318 - 15 = 3 dies.
  3. Tasca E. El camí més llarg que hi passa és A-C-E-F = 12 dies: marge 18−12=618 - 12 = 6 dies.

Apartat c)

Resultat

Escurçar B 2 dies: costa 400 €.

Resolució

  1. On escurçar. Per guanyar 2 dies cal escurçar tasques del camí crític (A, B, D o F); escurçar C o E no estalviaria res.
  2. Opció més barata. B (200 €/dia): 2⋅200=400 €2\cdot 200 = 400\ \text{€}. Les altres opcions costarien 500 € (D), 600 € (A) i 800 € (F).
  3. Comprovació. Amb B escurçada 2 dies, A-B-D-F = 16 dies i A-C-D-F = 15 dies: el projecte dura 16 dies (2 menys) i el camí crític continua sent A-B-D-F.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Es construeix un prototip d'un pont d'acer a escala 1:10 (totes les longituds són 10 vegades més petites), amb el mateix material que el pont real.
a) Quant valen les relacions entre el pont real i el prototip per a les superfícies, els volums i les masses?
b) Si el prototip té una massa de 40 kg, quina massa tindria el pont real?
c) La tensió que provoca el pes propi en una columna vertical és σ = ρ·g·h. Calcula-la per a una columna d'1,5 m al prototip i una de 15 m al pont real (acer: ρ = 7850 kg/m3\text{kg/m}^{3}; g = 9,8 m/s2\text{m/s}^{2}) i explica per què un prototip que aguanta bé no garanteix que el pont real també aguanti.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

Superfícies: ×100; volums: ×1000; masses: ×1000 (del prototip al pont real).

Resolució

  1. Escala de longituds. Del prototip al pont real, totes les longituds es multipliquen per 10.
  2. Superfícies i volums. Les superfícies es multipliquen per 102=10010^{2} = 100 i els volums per 103=100010^{3} = 1000.
  3. Masses. Com que el material és el mateix (mateixa densitat), m=ρVm = \rho V també es multiplica per 1000.

Apartat b)

Resultat

mreal=40 000 kg=40 tm_{\text{real}} = 40\,000\ \text{kg} = 40\ \text{t}.

Resolució

  1. Relació de masses. mreal=1000⋅mprototipm_{\text{real}} = 1000\cdot m_{\text{prototip}}.
  2. Càlcul. 1000⋅40 kg=40 000 kg1000\cdot 40\ \text{kg} = 40\,000\ \text{kg}, és a dir, 40 t.

Apartat c)

Resultat

Prototip: σ≈0,115 MPa\sigma \approx 0{,}115\ \text{MPa}; pont real: σ≈1,15 MPa\sigma \approx 1{,}15\ \text{MPa} (10 vegades més). La tensió per pes propi creix amb la mida, i la maqueta no la reprodueix.

Resolució

  1. Fórmula. σ=ρ g h\sigma = \rho\, g\, h, amb ρ=7850 kg/m3\rho = 7850\ \text{kg/m}^{3} i g=9,8 m/s2g = 9{,}8\ \text{m/s}^{2}.
  2. Prototip. σ=7850⋅9,8⋅1,5=115 395 Pa≈0,115 MPa\sigma = 7850\cdot 9{,}8\cdot 1{,}5 = 115\,395\ \text{Pa} \approx 0{,}115\ \text{MPa}
  3. Pont real. σ=7850⋅9,8⋅15=1 153 950 Pa≈1,15 MPa\sigma = 7850\cdot 9{,}8\cdot 15 = 1\,153\,950\ \text{Pa} \approx 1{,}15\ \text{MPa} 10 vegades més, perquè σ\sigma és proporcional a l'alçada.
  4. Conclusió. El pes creix amb el cub de l'escala, mentre que la secció resistent només creix amb el quadrat; per això les estructures grans estan proporcionalment més exigides que les petites, i cal comprovar-ho amb càlcul i simulació, no només amb la maqueta.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

Un model de simulació d'un motor elèctric prediu que, en règim continu i amb una temperatura ambient de 20 °C, el motor arribarà a 78 °C. En el prototip es mesuren 85 °C. L'especificació diu que el model s'accepta si l'error és inferior al 10 %.
a) Calcula l'error relatiu respecte de la temperatura mesurada en °C.
b) Calcula l'error relatiu respecte de l'escalfament per sobre de l'ambient.
c) Raona quina de les dues mètriques és més adequada, si el model queda validat i què caldria fer.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Apartat a)

Resultat

Error relatiu respecte de la temperatura: 8,2 %.

Resolució

  1. Dades. Simulat: 78 °C; mesurat: 85 °C.
  2. Càlcul. ε=85−7885=785=0,082  →  8,2 %\varepsilon = \dfrac{85 - 78}{85} = \dfrac{7}{85} = 0{,}082 \;\rightarrow\; 8{,}2\ \%

Apartat b)

Resultat

Error relatiu respecte de l'escalfament: 10,8 %.

Resolució

  1. Escalfaments. Mesurat: 85−20=65 ∘C85 - 20 = 65\ ^{\circ}\text{C}; simulat: 78−20=58 ∘C78 - 20 = 58\ ^{\circ}\text{C}.
  2. Càlcul. ε=65−5865=765=0,108  →  10,8 %\varepsilon = \dfrac{65 - 58}{65} = \dfrac{7}{65} = 0{,}108 \;\rightarrow\; 10{,}8\ \%

Apartat c)

Resultat

És més adequada la de l'escalfament; amb un 10,8 % > 10 %, el model no queda validat i cal revisar-lo i ajustar-lo amb mesures.

Resolució

  1. Mètrica adequada. L'origen de l'escala Celsius és arbitrari, i dividir per 85 fa que l'error sembli més petit del que és. El que el model ha de predir és quant s'escalfa el motor per sobre de l'ambient, i en això falla un 10,8 %.
  2. Validació. Amb el criteri del 10 %, el model no queda validat.
  3. Què cal fer. Revisar-lo (pèrdues considerades, coeficient de transmissió de calor, refrigeració), ajustar-ne els paràmetres amb les mesures i tornar-lo a comparar amb mesures noves, repetides per assegurar que no depenen de l'instrument.
  4. Idea clau. Mentre no es compara amb el prototip, una simulació només és una hipòtesi.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Es vol dissenyar una cadira plegable de plàstic reciclat per a terrasses. Redacta quatre requisits de disseny mesurables (que continguin una magnitud i un valor límit, i no pas frases vagues com «ha de ser resistent») i indica, per a cada un, com es verificaria (assaig, simulació, càlcul o inspecció).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Resultat

Requisits amb magnitud i límit, per exemple: suportar 120 kg amb coeficient de seguretat 2 (assaig i simulació); massa ≤ 3,5 kg (pesar); cost ≤ 18 €/u en una sèrie de 5000 (càlcul); ≥ 80 % de plàstic reciclat (càlcul i inspecció).

Resolució

  1. Resistència. Ha de suportar una persona de 120 kg amb un coeficient de seguretat mínim de 2 (càrrega de prova de 240 kg sense deformació permanent). Verificació: assaig de càrrega sobre el prototip, precedit d'una simulació per elements finits.
  2. Pes. Massa màxima de 3,5 kg. Verificació: pesar el prototip i comprovar el càlcul de masses del model CAD.
  3. Cost. Cost de fabricació inferior a 18 € per unitat en una sèrie de 5000. Verificació: càlcul del pressupost (materials, mà d'obra i amortització del motlle).
  4. Sostenibilitat. Com a mínim un 80 % de plàstic reciclat en massa. Verificació: càlcul a partir de la llista de materials i inspecció de la documentació del proveïdor.
  5. Conclusió. Són un model de resposta (n'hi ha molts d'altres possibles). Un bon requisit té una magnitud, un valor límit i un mètode de verificació, de manera que només es pot respondre «compleix» o «no compleix».

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Un projecte té cinc tasques, i cada una la fa una sola persona: A (3 dies, cap precedent), B (4 dies, cap), C (2 dies, després d'A), D (5 dies, després d'A) i E (3 dies, després de B i C).
a) Calcula la durada mínima i el camí crític si hi ha prou persones per fer alhora tot el que es pugui.
b) Calcula la durada mínima si només hi ha 2 persones i raona per què no es pot arribar a la durada de l'apartat a).
c) Proposa un repartiment de les tasques entre les 2 persones que ho aconsegueixi.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

Durada mínima: 8 dies; dos camins crítics: A-D i A-C-E (B té 1 dia de marge).

Resolució

  1. Inicis més aviat. A: 0–3; B: 0–4; C: 3–5; D: 3–8; E comença quan acaben B (dia 4) i C (dia 5), és a dir, el dia 5, i acaba el 8.
  2. Camins. A-D = 3+5=83 + 5 = 8; A-C-E = 3+2+3=83 + 2 + 3 = 8; B-E = 4+3=74 + 3 = 7.
  3. Conclusió. Hi ha dos camins crítics (A-D i A-C-E) i B té un marge d'1 dia.

Apartat b)

Resultat

Amb 2 persones, la durada mínima és de 9 dies: la feina total (17 dies de persona) no hi cap en 8 dies.

Resolució

  1. Feina total. 3+4+2+5+3=173 + 4 + 2 + 5 + 3 = 17 dies de persona.
  2. Cota inferior. Amb 2 persones no es pot fer en menys de 17/2=8,517/2 = 8{,}5 dies, és a dir, 9 dies (amb 8 dies només hi ha 16 dies de persona).
  3. Conflicte de recursos. A més, entre els dies 3 i 4 haurien d'estar en marxa B, C i D alhora (3 persones). Per tant, el mínim és de 9 dies, si existeix un repartiment que ho aconsegueixi (apartat c).

Apartat c)

Resultat

Persona 1: A (0–3), C (3–5) i E (5–8). Persona 2: B (0–4) i D (4–9). Acaba el dia 9.

Resolució

  1. Repartiment. Persona 1: A (dies 0–3), C (3–5) i E (5–8). Persona 2: B (0–4) i D (4–9).
  2. Precedències. D comença el dia 4, després d'A; E comença el dia 5, després de B i C. Tot acaba el dia 9.
  3. Conclusió. El camí crític només dona la durada mínima si hi ha recursos il·limitats; amb pocs recursos, el projecte pot durar més.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

Un taller d'Osona estudia comprar una màquina de tall làser que costa 120 000 €. Preveu que li estalviarà 28 000 € a l'any en mà d'obra, material i externalitzacions durant 8 anys, sense valor residual al final. La taxa d'actualització que fa servir l'empresa és del 6 % anual i els estalvis es produeixen a final de cada any.
a) Calcula el període de retorn simple. Per què no és un bon criteri per si sol?
b) Calcula el valor actual net (VAN) de la inversió. Interpreta el resultat.
c) Calcula el VAN amb taxes del 16 % i del 17 % i estima la taxa interna de rendiment (TIR) per interpolació lineal. Què significa que la TIR sigui superior a la taxa d'actualització?
d) Un estudi de mercat suggereix que els estalvis reals podrien ser un 20 % menors. Calcula el VAN i la TIR en aquest cas, l'estalvi anual mínim perquè el VAN sigui zero, i el període de retorn descomptat (amb l'actualització al 6 %) amb els estalvis de 28 000 €. Decideix si recomanaries la compra.

Pista 1

Valor actual d'un flux F que arriba l'any t: F/(1 + r)t. Una anualitat constant de 8 anys té un factor d'actualització Σ 1/(1 + r)t.

Pista 2

La TIR és la taxa que fa el VAN igual a zero. Si el VAN és positiu a 16 % i negatiu a 17 %, hi ha una arrel entre els dos.

Pista 3

El període de retorn descomptat és el moment en què la suma acumulada dels fluxos actualitzats supera la inversió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

Retorn simple: 4,29 anys. No té en compte el valor del temps ni el que passa després del retorn, i no diu si la inversió és rendible.

Resolució

  1. Dades. Inversió I=120 000 €I = 120\,000\ \text{€}, estalvi F=28 000 €/anyF = 28\,000\ \text{€/any} durant 8 anys.
  2. Període de retorn simple. PR=120 00028 000=4,29 anysPR = \dfrac{120\,000}{28\,000} = 4{,}29\ \text{anys}
  3. Limitacions. No té en compte el valor del temps (un euro d'avui val més que un d'aquí a cinc anys) ni el que passa després del retorn: no distingeix un projecte que s'acaba just en recuperar la inversió d'un que continua generant estalvis molts anys. Per tant, no diu si el projecte és rendible.

Apartat b)

Resultat

VAN=+53 874 €VAN = +53\,874\ \text{€}: positiu, la inversió rendeix més que el 6 % i crea valor.

Resolució

  1. Factor d'actualització. ∑t=1811,06t=6,2098\sum_{t=1}^{8}\dfrac{1}{1{,}06^{t}} = 6{,}2098
  2. Valor actual net. VAN=−120 000+28 000⋅6,2098=+53 874 €VAN = -120\,000 + 28\,000\cdot 6{,}2098 = +53\,874\ \text{€}
  3. Interpretació. Com que és positiu, la inversió rendeix més que el 6 % exigit i crea valor per a l'empresa.

Apartat c)

Resultat

VAN(16 %) = +1621 €; VAN(17 %) = −2199 €; TIR ≈ 16,4 %. Com que supera el 6 %, el projecte és més rendible que l'alternativa.

Resolució

  1. VAN a 16 % i 17 %. Amb els factors d'actualització corresponents: VAN(16 %)=+1621 €VAN(16\ \%) = +1621\ \text{€} i VAN(17 %)=−2199 €VAN(17\ \%) = -2199\ \text{€}. Com que canvia de signe, la TIR és entre tots dos.
  2. Interpolació lineal. TIR≈16+16211621+2199=16,4 %TIR \approx 16 + \dfrac{1621}{1621 + 2199} = 16{,}4\ \% (el valor exacte és 16,42 %).
  3. Significat. La TIR és la rendibilitat anual que ofereix el projecte. Si és superior al 6 %, el projecte rendeix més que la inversió alternativa o el cost del capital: aquí es compleix.

Apartat d)

Resultat

Amb 22 400 €/any: VAN = +19 099 € i TIR ≈ 9,9 %; estalvi mínim: 19 324 €/any; retorn descomptat: 5,1 anys. Es recomana la compra.

Resolució

  1. Escenari pessimista. Estalvi 0,8⋅28 000=22 400 €0{,}8\cdot 28\,000 = 22\,400\ \text{€}: VAN=−120 000+22 400⋅6,2098=+19 099 €VAN = -120\,000 + 22\,400\cdot 6{,}2098 = +19\,099\ \text{€}; TIR=9,9 %TIR = 9{,}9\ \%, encara superior al 6 %.
  2. Estalvi mínim (VAN = 0). Fmıˊn=120 0006,2098=19 324 €/anyF_{\text{mín}} = \dfrac{120\,000}{6{,}2098} = 19\,324\ \text{€/any} un 31 % per sota del previst.
  3. Retorn descomptat. Acumulant els estalvis actualitzats al 6 %: al final de l'any 5 queden −2054 €, i al final de l'any 6 ja hi ha +17 685 €. PRd=5+205428 000/1,066=5,1 anysPR_d = 5 + \dfrac{2054}{28\,000/1{,}06^{6}} = 5{,}1\ \text{anys}
  4. Recomanació. Sí: fins i tot amb un 20 % menys d'estalvis el VAN continua sent positiu, i hi ha un marge de seguretat del 31 %. Faltaria afegir els costos de manteniment i formació, que no s'han inclòs.

Errors típics

  • Sumar els fluxos futurs sense actualitzar-los i dir que 8·28 000 − 120 000 = 104 000 €.
  • Triar el projecte amb retorn més curt sense mirar el VAN.
  • Interpretar la TIR com a benefici anual en euros.

Conceptes treballats: viabilitat econòmica d'un projecte, valor actual net, taxa interna de rendiment, període de retorn simple i descomptat, anàlisi de sensibilitat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

La posada en marxa d'una línia d'envasat té aquestes tasques (durada normal en dies i tasques precedents): A, enginyeria de detall (3, cap); B, fabricació de la cinta (4, després d'A); C, compra i recepció del robot (6, després d'A); D, muntatge mecànic (5, després de B); E, programació del robot (3, després de C); F, integració i proves (4, després de D i E); G, formació i recepció (2, després de F). Es pot accelerar la feina pagant hores extres o proveïdors urgents; cada tasca té una durada mínima i un cost per cada dia que s'hi estalvia: A (mín. 2 dies, 1500 €/dia), B (3, 2000), C (4, 1200), D (3, 2500), E (2, 900), F (3, 3000); G no es pot reduir.
a) Calcula la durada normal del projecte, tots els camins de la xarxa i el camí crític. Quins són els marges (folgances) de les tasques?
b) Calcula el cost mínim per entregar en 17 dies i en 16 dies, i raona per què en el segon cas no es tria la tasca més barata (E) sola.
c) El contracte imposa entregar en 15 dies amb una penalització de 3500 € per cada dia de retard. Calcula el cost total (accelerar + penalització) per a 18, 17, 16, 15 i 14 dies de durada (suposa que els costos mínims per assolir 15 i 14 dies són 7400 € i 11 100 €) i troba la durada òptima.
d) Explica per què el cost marginal d'estalviar un dia creix en comprimir el projecte i com es relaciona això amb la decisió de l'apartat c).

Pista 1

Camins: A-B-D-F-G i A-C-E-F-G. Suma les durades de cada un.

Pista 2

Quan hi ha dos camins crítics, per reduir el projecte cal escurçar tots dos alhora: una tasca comuna a tots dos camins (A, F o G) o una de cada camí (B o D amb C o E).

Pista 3

Cost total = cost d'accelerar + 3500 € per cada dia per sobre de 15.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

Camins A-B-D-F-G = 18 dies i A-C-E-F-G = 18 dies: tots dos crítics; durada 18 dies; totes les tasques tenen marge 0.

Resolució

  1. Camins. A-B-D-F-G = 3+4+5+4+2=183 + 4 + 5 + 4 + 2 = 18 dies; A-C-E-F-G = 3+6+3+4+2=183 + 6 + 3 + 4 + 2 = 18 dies.
  2. Camí crític. Tots dos camins són crítics: el projecte dura 18 dies.
  3. Marges. Cap tasca té marge: qualsevol retard en qualsevol tasca retarda el projecte.

Apartat b)

Resultat

17 dies: 1500 € (escurçar A); 16 dies: 4400 € (A + B + E). Escurçar només E no serveix: el camí A-B-D-F-G continuaria fent 17 dies.

Resolució

  1. Regla. Amb dos camins crítics, per guanyar un dia cal escurçar tots dos alhora: una tasca comuna (A, F o G) o una de cada camí.
  2. 17 dies. La tasca comuna més barata és A (1500 €/dia): cost 1500 €.
  3. 16 dies. A ja no es pot reduir més (mínim 2 dies). Opcions: F (3000 €), o una de cada camí: B + E = 2000 + 900 = 2900 €, B + C = 3200 €, D + E = 3400 €… La més barata és B + E: total 1500+2900=4400 €1500 + 2900 = 4400\ \text{€} (amb F serien 4500 €).
  4. Per què no E sola. E (900 €/dia) només escurça el camí A-C-E-F-G; el camí A-B-D-F-G continua durant 17 dies i és el que mana.

Apartat c)

Resultat

Cost total: 18 d → 10 500 €; 17 d → 8500 €; 16 d → 7900 €; 15 d → 7400 €; 14 d → 11 100 €. Durada òptima: 15 dies (7400 €).

Resolució

  1. Fórmula. Cost total = cost d'accelerar + 3500 € per cada dia per sobre de 15.
  2. Càlcul. 18 dies: 0+3⋅3500=10 500 €0 + 3\cdot 3500 = 10\,500\ \text{€}. 17: 1500+2⋅3500=8500 €1500 + 2\cdot 3500 = 8500\ \text{€}. 16: 4400+3500=7900 €4400 + 3500 = 7900\ \text{€}. 15: 7400+0=7400 €7400 + 0 = 7400\ \text{€}. 14: 11 100+0=11 100 €11\,100 + 0 = 11\,100\ \text{€} (no hi ha bonificació per entregar abans).
  3. Conclusió. L'òptim és 15 dies, que costa 7400 € i estalvia 3100 € respecte de no fer res (10 500 €). S'han d'accelerar les tasques A, B, E i F.

Apartat d)

Resultat

Els costos marginals per dia (1500, 2900, 3000, 3700, 3700 €) creixen perquè s'esgoten les opcions barates; convé accelerar mentre el cost marginal sigui inferior a la penalització de 3500 €/dia.

Resolució

  1. Costos marginals. Cada dia estalviat costa successivament 1500, 2900, 3000, 3700 i 3700 €.
  2. Per què creixen. Primer s'utilitzen les tasques més barates i les opcions es van esgotant (cada tasca té una durada mínima); a més, quan hi ha camins crítics paral·lels cal escurçar-ne diversos alhora.
  3. Relació amb c). Mentre el cost marginal (≤ 3000 €) sigui inferior a la penalització de 3500 €/dia, convé accelerar; quan arriba a 3700 € ja no compensa. Per això el mínim és exactament als 15 dies del contracte.

Errors típics

  • Escurçar només una tasca d'un camí crític quan n'hi ha dos camins crítics.
  • Triar sempre la tasca amb el cost per dia més baix sense comprovar si és al camí que mana.
  • Pensar que entregar abans del termini sempre surt a compte.

Conceptes treballats: planificació de projectes, camí crític, folgances, compressió de terminis (crashing), cost marginal, penalitzacions contractuals.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Una estació de bombament d'una urbanització té dues bombes iguals en paral·lel (redundància activa: el sistema funciona si almenys una funciona), un PLC, una vàlvula i un sensor de nivell, aquests tres últims en sèrie amb el grup de bombes. Les taxes de fallada, constants, són: bomba, 2·10−4 h−1; PLC, 5·10−5 h−1; vàlvula, 1·10−4 h−1; sensor, 3·10−5 h−1. La fiabilitat d'un element és R(t) = e−λ·t. Considera una missió de 1000 h sense reparació.
a) Calcula la fiabilitat de cada element a 1000 h, la del grup de dues bombes, la de la part en sèrie i la del sistema complet. Compara amb el cas d'una sola bomba.
b) Calcula el MTBF (1/λ) del conjunt PLC + vàlvula + sensor i el del grup de dues bombes (MTBF = 1,5/λ per a dos elements iguals en paral·lel). Per què no és el doble?
c) Si es repara, amb un temps mitjà de reparació de 8 h per a una bomba i de 4 h per a la resta, calcula la disponibilitat A = MTBF/(MTBF + MTTR) de cada element, la del sistema i les hores d'aturada previstes a l'any (8760 h), amb dues bombes i amb una sola.
d) Es vol que R(1000 h) ≥ 0,90. Calcula la fiabilitat del sistema (i) afegint una tercera bomba, (ii) duplicant la vàlvula i (iii) duplicant la vàlvula i el PLC. Quina és millor i per què? Fins a quina durada de missió es compleix l'objectiu sense modificacions?

Pista 1

Dos elements en paral·lel: R = 1 − (1 − R1)·(1 − R2). En sèrie: R = R1·R2·… = e−Σλ·t.

Pista 2

Disponibilitat d'una unitat: A = (1/λ)/(1/λ + MTTR). Les disponibilitats dels elements en sèrie es multipliquen; en paral·lel, 1 − Π(1 − A).

Pista 3

Mira quin element de la part en sèrie té la taxa de fallada més alta: és el coll d'ampolla un cop les bombes són redundants.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

Rbomba = 0,8187; RPLC = 0,9512; Rvàlvula = 0,9048; Rsensor = 0,9704; grup de bombes: 0,9671; sèrie: 0,8353; sistema: 0,808 (amb una sola bomba: 0,684).

Resolució

  1. Fiabilitat de cada element. R=e−λtR = e^{-\lambda t} amb t=1000 ht = 1000\ \text{h}: bomba e−0,2=0,8187e^{-0{,}2} = 0{,}8187; PLC e−0,05=0,9512e^{-0{,}05} = 0{,}9512; vàlvula e−0,1=0,9048e^{-0{,}1} = 0{,}9048; sensor e−0,03=0,9704e^{-0{,}03} = 0{,}9704.
  2. Paral·lel (bombes). Rg=1−(1−0,8187)2=0,9671R_g = 1 - (1 - 0{,}8187)^{2} = 0{,}9671.
  3. Sèrie (PLC, vàlvula, sensor). Rs=0,9512⋅0,9048⋅0,9704=0,8353R_s = 0{,}9512\cdot 0{,}9048\cdot 0{,}9704 = 0{,}8353.
  4. Sistema. R=0,9671⋅0,8353=0,808R = 0{,}9671\cdot 0{,}8353 = 0{,}808. Amb una sola bomba: 0,8187⋅0,8353=0,6840{,}8187\cdot 0{,}8353 = 0{,}684.
  5. Interpretació. La redundància de les bombes hi guanya 12 punts, però el sistema continua sent molt menys fiable que el grup de bombes: ara el limita la part en sèrie.

Apartat b)

Resultat

MTBF de la part en sèrie: 5556 h; del grup de dues bombes: 7500 h (una sola: 5000 h). No és el doble perquè totes dues funcionen alhora des del principi.

Resolució

  1. Part en sèrie. Les taxes se sumen: λ=5⋅10−5+1⋅10−4+3⋅10−5=1,8⋅10−4 h−1\lambda = 5\cdot10^{-5} + 1\cdot10^{-4} + 3\cdot10^{-5} = 1{,}8\cdot10^{-4}\ \text{h}^{-1}, i MTBF=1/λ=5556 hMTBF = 1/\lambda = 5556\ \text{h}.
  2. Grup de bombes. MTBF=1,5/λ=1,5/2⋅10−4=7500 hMTBF = 1{,}5/\lambda = 1{,}5/2\cdot10^{-4} = 7500\ \text{h}, davant de 5000 h d'una bomba sola.
  3. Per què no és el doble. Les dues bombes treballen alhora (redundància activa): la primera fallada arriba, de mitjana, a 1/(2λ)1/(2\lambda), i després la bomba que queda dura de mitjana 1/λ1/\lambda més. MTBF=12λ+1λ=1,5λMTBF = \dfrac{1}{2\lambda} + \dfrac{1}{\lambda} = \dfrac{1{,}5}{\lambda}

Apartat c)

Resultat

Disponibilitat: bomba 0,99840; dues bombes 0,9999974; PLC 0,99980; vàlvula 0,99960; sensor 0,99988; sistema 0,99928 → 6,3 h/any d'aturada (amb una bomba: 0,99768 → 20,3 h/any).

Resolució

  1. Disponibilitat de cada element. A=MTBF/(MTBF+MTTR)A = MTBF/(MTBF + MTTR): bomba 5000/5008=0,998405000/5008 = 0{,}99840; PLC 20 000/20 004=0,9998020\,000/20\,004 = 0{,}99980; vàlvula 10 000/10 004=0,9996010\,000/10\,004 = 0{,}99960; sensor 33 333/33 337=0,9998833\,333/33\,337 = 0{,}99988.
  2. Grup de bombes. 1−(1−0,99840)2=0,99999741 - (1 - 0{,}99840)^{2} = 0{,}9999974.
  3. Sistema. 0,9999974⋅0,99980⋅0,99960⋅0,99988=0,999280{,}9999974\cdot 0{,}99980\cdot 0{,}99960\cdot 0{,}99988 = 0{,}99928, i les aturades previstes són 8760⋅(1−0,99928)=6,3 h/any8760\cdot(1 - 0{,}99928) = 6{,}3\ \text{h/any}.
  4. Una sola bomba. 0,99840⋅0,99928≈0,997680{,}99840\cdot 0{,}99928 \approx 0{,}99768 → 20,3 h/any. La segona bomba redueix les aturades a un terç.

Apartat d)

Resultat

(i) 0,830; (ii) 0,885; (iii) 0,928: només la (iii) compleix R ≥ 0,90. Sense modificacions, l'objectiu es compleix fins a t ≈ 529 h.

Resolució

  1. (i) Tercera bomba. 1−(1−0,8187)3=0,99401 - (1 - 0{,}8187)^{3} = 0{,}9940 → sistema 0,9940⋅0,8353=0,830<0,900{,}9940\cdot 0{,}8353 = 0{,}830 < 0{,}90.
  2. (ii) Vàlvula doble. 1−(1−0,9048)2=0,99091 - (1 - 0{,}9048)^{2} = 0{,}9909 → sistema 0,9671⋅0,9512⋅0,9909⋅0,9704=0,885<0,900{,}9671\cdot 0{,}9512\cdot 0{,}9909\cdot 0{,}9704 = 0{,}885 < 0{,}90.
  3. (iii) Vàlvula i PLC dobles. PLC doble: 1−(1−0,9512)2=0,99761 - (1 - 0{,}9512)^{2} = 0{,}9976 → sistema 0,928≥0,900{,}928 \geq 0{,}90. És l'única opció que compleix l'objectiu.
  4. Per què. De les dues primeres, la millor és duplicar la vàlvula, perquè és l'element en sèrie menys fiable (el 56 % de la taxa de fallada de la part en sèrie); una tercera bomba millora un element que ja és fiable (0,967). Regla: es reforça primer la baula més feble de la cadena.
  5. Durada màxima sense modificacions. Resolent Rsist(t)=0,90R_{\text{sist}}(t) = 0{,}90 s'obté t≈529 ht \approx 529\ \text{h}; per a missions més llargues no es compleix l'objectiu.

Errors típics

  • Aplicar la fórmula de paral·lel a elements que estan en sèrie (o al revés).
  • Pensar que dues bombes en paral·lel doblen el MTBF.
  • Millorar l'element que ja és fiable en lloc del que limita el conjunt.

Conceptes treballats: fiabilitat i taxa de fallada, sistemes en sèrie i en paral·lel, redundància, MTBF i MTTR, disponibilitat, millora de sistemes.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

Per a una cèl·lula de paletització s'ha fet una AMFE (anàlisi dels modes de fallada i els seus efectes). Per a cada mode de fallada es puntua de l'1 al 10 la gravetat S, la freqüència o ocurrència O i la dificultat de detecció D (10 = no es detecta mai). El nombre de prioritat de risc és NPR = S·O·D. Els modes de fallada són:
A) Fuita de la junta d'un cilindre pneumàtic: S = 7, O = 6, D = 4.
B) Trencament d'un final de cursa: S = 8, O = 4, D = 3.
C) Sobreescalfament del motor de la cinta: S = 9, O = 3, D = 5.
D) Soroll anormal del reductor: S = 4, O = 5, D = 6.
E) Error de programa en l'arrencada del robot: S = 9, O = 2, D = 5.
a) Calcula els cinc NPR i ordena els modes de fallada. Calcula el percentatge acumulat (Pareto).
b) L'empresa fixa dues regles: s'actua sobre qualsevol mode amb NPR > 100 i, a més, sobre qualsevol mode amb S ≥ 9 sigui quin sigui l'NPR. Quins modes requereixen acció?
c) S'apliquen aquestes accions: A, canviar a juntes d'un material més resistent (O passa a 3); C, instal·lar un sensor de temperatura amb alarma (D passa a 2); D, instal·lar un sensor de vibració (D passa a 3); E, fer una validació del programa en banc abans de posar-lo en marxa (D passa a 2). Calcula els NPR després de les accions i la reducció del risc total.
d) Per què, tot i tenir un NPR de 90, el mode E no es pot ignorar? Quines limitacions té l'NPR com a únic criteri?

Pista 1

Multiplica S·O·D per a cada mode. Ordena de més a menys i suma els percentatges.

Pista 2

La regla de gravetat actua de manera independent de l'NPR: mira quins modes tenen S ≥ 9.

Pista 3

Un mateix NPR pot venir de combinacions molt diferents de S, O i D, i els números de les escales són ordinals, no proporcionals.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

NPR: A = 168; C = 135; D = 120; B = 96; E = 90 (total 609). Pareto acumulat: 27,6 %; 49,8 %; 69,5 %; 85,2 %; 100 %.

Resolució

  1. Fórmula. NPR=S⋅O⋅DNPR = S\cdot O\cdot D.
  2. Càlcul. A = 7⋅6⋅4=1687\cdot 6\cdot 4 = 168; B = 8⋅4⋅3=968\cdot 4\cdot 3 = 96; C = 9⋅3⋅5=1359\cdot 3\cdot 5 = 135; D = 4⋅5⋅6=1204\cdot 5\cdot 6 = 120; E = 9⋅2⋅5=909\cdot 2\cdot 5 = 90. Total: 609.
  3. Pareto. Ordre i percentatge acumulat: A (168; 27,6 %), C (135; 49,8 %), D (120; 69,5 %), B (96; 85,2 %), E (90; 100 %).
  4. Conclusió. Els tres primers modes acumulen el 70 % del risc.

Apartat b)

Resultat

Requereixen acció A, C, D i E.

Resolució

  1. Regla 1 (NPR > 100). A, C i D.
  2. Regla 2 (S ≥ 9). C i E, independentment del seu NPR.
  3. Conclusió. Cal actuar sobre A, C, D i E; B (96) queda sota supervisió però sense acció obligatòria.

Apartat c)

Resultat

Després: A = 84; B = 96; C = 54; D = 60; E = 36; total 330; reducció del risc total del 45,8 %.

Resolució

  1. Nous NPR. A: 7⋅3⋅4=847\cdot 3\cdot 4 = 84; C: 9⋅3⋅2=549\cdot 3\cdot 2 = 54; D: 4⋅5⋅3=604\cdot 5\cdot 3 = 60; E: 9⋅2⋅2=369\cdot 2\cdot 2 = 36; B continua en 96.
  2. Total. 84+96+54+60+36=33084 + 96 + 54 + 60 + 36 = 330.
  3. Reducció. 609−330609=0,458  →  45,8 %\dfrac{609 - 330}{609} = 0{,}458 \;\rightarrow\; 45{,}8\ \% Tots els modes queden per sota de 100.

Apartat d)

Resultat

E té gravetat 9: si passa, les conseqüències són molt greus encara que l'NPR sigui baix. L'NPR amaga la gravetat i multiplica escales ordinals.

Resolució

  1. Mode E. Té una gravetat de 9: un error de programa en una arrencada pot danyar el robot o ferir una persona. Té poca probabilitat i es detecta relativament bé, i per això l'NPR és «baix», però si passés les conseqüències serien enormes.
  2. Limitació 1. El producte oculta aquest fet: dos modes amb el mateix NPR poden ser molt diferents (S = 9, O = 1, D = 10 i S = 2, O = 9, D = 5 donen 90 tots dos).
  3. Limitació 2. Les escales són ordinals (un 8 no és el doble de greu que un 4) i es multipliquen com si fossin nombres proporcionals.
  4. Conclusió. Per això es combina l'NPR amb una regla de gravetat mínima o amb una matriu de criticitat S·O.

Errors típics

  • Prioritzar només per NPR i deixar de banda els modes de gravetat molt alta.
  • Reduir l'NPR modificant la detecció quan en realitat el risc continua sent igual de greu (no es redueix S ni O).
  • Interpretar la puntuació de D (10 = no es detecta) al revés.

Conceptes treballats: gestió de la qualitat, AMFE, nombre de prioritat de risc, diagrama de Pareto, prevenció de fallades, seguretat de màquines.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Un dipòsit cilíndric de 2 m2 de secció es buida per un orifici de fons d'àrea efectiva a = 7,0·10−4 m2 (ja inclou el coeficient de descàrrega). El cabal de sortida és q = a·√(2·g·h) (llei de Torricelli), amb h l'alçada d'aigua i g = 9,81 m/s2. Inicialment h0 = 1,8 m. L'equació del model és dh/dt = −(a/A)·√(2·g)·√h = −k·√h, amb k = 1,550·10−3 m1/2/s.
a) Calcula el cabal inicial i la velocitat inicial de descens de l'aigua.
b) Integrant l'equació (separant variables) es troba √h = √h0 − k·t/2. Calcula el temps total de buidat i h(t) a t = 200, 400, 600, 800 i 1000 s.
c) Simula el model pel mètode d'Euler, hn+1 = hn − Δt·k·√hn, amb Δt = 200 s, fins a t = 1000 s, i compara amb la solució exacta (error absolut). Repeteix a t = 1000 s amb Δt = 100 s i digues com depèn l'error del pas.
d) Explica per què Euler dona valors més baixos que els reals. Què passa si es continua la simulació a Δt = 200 s fins a t = 1400 s? Com es corregeix?

Pista 1

Cabal inicial: a·√(2·g·h0). Velocitat de descens: q/A.

Pista 2

La solució exacta és h(t) = (√h0 − k·t/2)2 mentre sigui positiva. El temps de buidat és quan √h = 0.

Pista 3

Euler fa servir el pendent a l'inici de cada interval. En aquest sistema, el pendent (en valor absolut) disminueix quan h disminueix.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

q0=4,16⋅10−3 m3/s=4,16 L/sq_0 = 4{,}16\cdot10^{-3}\ \text{m}^{3}\text{/s} = 4{,}16\ \text{L/s}; velocitat de descens inicial: 2,08 mm/s2{,}08\ \text{mm/s}.

Resolució

  1. Llei de Torricelli. q0=a2gh0=7,0⋅10−4⋅2⋅9,81⋅1,8=7,0⋅10−4⋅5,943=4,16⋅10−3 m3/sq_0 = a\sqrt{2gh_0} = 7{,}0\cdot10^{-4}\cdot\sqrt{2\cdot 9{,}81\cdot 1{,}8} = 7{,}0\cdot10^{-4}\cdot 5{,}943 = 4{,}16\cdot10^{-3}\ \text{m}^{3}\text{/s}
  2. Velocitat de descens. v0=q0/A=4,16⋅10−3/2=2,08⋅10−3 m/s=2,08 mm/sv_0 = q_0/A = 4{,}16\cdot10^{-3}/2 = 2{,}08\cdot10^{-3}\ \text{m/s} = 2{,}08\ \text{mm/s}.
  3. Comprovació. kh0=1,550⋅10−3⋅1,342=2,08⋅10−3 m/sk\sqrt{h_0} = 1{,}550\cdot10^{-3}\cdot 1{,}342 = 2{,}08\cdot10^{-3}\ \text{m/s}.

Apartat b)

Resultat

tbuit=1731 st_{\text{buit}} = 1731\ \text{s} (28,9 min); h = 1,408; 1,064; 0,768; 0,521 i 0,321 m a 200, 400, 600, 800 i 1000 s.

Resolució

  1. Solució exacta. h=h0−kt/2\sqrt{h} = \sqrt{h_0} - kt/2, amb h0=1,3416\sqrt{h_0} = 1{,}3416.
  2. Temps de buidat. Quan h=0\sqrt{h} = 0: tbuit=2h0k=2⋅1,34161,550⋅10−3=1731 s≈28,9 mint_{\text{buit}} = \dfrac{2\sqrt{h_0}}{k} = \dfrac{2\cdot 1{,}3416}{1{,}550\cdot10^{-3}} = 1731\ \text{s} \approx 28{,}9\ \text{min}
  3. Nivells. h(200)=(1,3416−0,1550)2=1,408 mh(200) = (1{,}3416 - 0{,}1550)^{2} = 1{,}408\ \text{m}; h(400)=1,064 mh(400) = 1{,}064\ \text{m}; h(600)=0,768 mh(600) = 0{,}768\ \text{m}; h(800)=0,521 mh(800) = 0{,}521\ \text{m}; h(1000)=0,321 mh(1000) = 0{,}321\ \text{m}.

Apartat c)

Resultat

Euler (Δt = 200 s): 1,384; 1,019; 0,706; 0,446; 0,239 m (error a 1000 s: 0,082 m). Amb Δt = 100 s: h(1000) = 0,282 m, error 0,039 m: l'error és proporcional al pas.

Resolució

  1. Mètode d'Euler. hn+1=hn−Δt khnh_{n+1} = h_n - \Delta t\, k\sqrt{h_n}; amb Δt=200 s\Delta t = 200\ \text{s}, Δt k=0,31 m1/2\Delta t\, k = 0{,}31\ \text{m}^{1/2}.
  2. Iteracions. h(200)=1,8−0,31⋅1,3416=1,384h(200) = 1{,}8 - 0{,}31\cdot 1{,}3416 = 1{,}384; h(400)=1,384−0,311,384=1,019h(400) = 1{,}384 - 0{,}31\sqrt{1{,}384} = 1{,}019; h(600)=0,706h(600) = 0{,}706; h(800)=0,446h(800) = 0{,}446; h(1000)=0,239 mh(1000) = 0{,}239\ \text{m}.
  3. Errors absoluts. 0,024; 0,045; 0,062; 0,075 i 0,082 m. A t = 1000 s, l'error és el 26 % del valor real.
  4. Pas meitat. Amb Δt=100 s\Delta t = 100\ \text{s}: h(1000)=0,282 mh(1000) = 0{,}282\ \text{m}, error 0,039 m. L'error es redueix a la meitat quan el pas es redueix a la meitat: Euler és un mètode d'ordre 1.

Apartat d)

Resultat

Euler fa servir el pendent de l'inici de l'interval, que és el més pronunciat, i sobreestima el descens; a t = 1400 s dona h = −0,004 m, sense sentit físic. Es corregeix limitant h ≥ 0, reduint el pas o amb un mètode d'ordre superior.

Resolució

  1. Per què dona valors baixos. A mesura que el nivell baixa, el descens és cada cop més lent (h\sqrt{h} disminueix), però Euler fa servir el pendent de l'inici de l'interval, que és el més pronunciat: «baixa massa». L'error s'acumula pas a pas.
  2. Fins a 1400 s. Continuant amb Δt=200 s\Delta t = 200\ \text{s}: h(1200)=0,087 mh(1200) = 0{,}087\ \text{m} i h(1400)=−0,004 mh(1400) = -0{,}004\ \text{m}, un nivell negatiu que no té sentit físic (el dipòsit no pot estar «més que buit»), quan el real encara és 0,066 m.
  3. Correcció. Limitar h≥0h \geq 0, reduir el pas (sobretot al final) o fer servir un mètode d'ordre superior (Euler millorat, Runge-Kutta).

Errors típics

  • Aplicar Euler amb el pendent del final de l'interval en lloc del de l'inici.
  • Pensar que un pas menor no millora gaire: aquí el redueix proporcionalment.
  • Acceptar resultats negatius d'una simulació sense comprovar-ne la coherència física.

Conceptes treballats: simulació numèrica, mètode d'Euler, equacions diferencials, llei de Torricelli, error i pas de càlcul, validació de models.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

En un reductor, l'eix porta dos coixinets de 15,00 ± 0,06 mm d'ample (cada un), un anell separador de 10,00 ± 0,05 mm i un engranatge de 40,00 ± 0,08 mm. Tot s'encaixa dins d'una carcassa d'amplada interior 80,50 ± 0,10 mm. El joc axial g = carcassa − (coixinet + separador + engranatge + coixinet) ha d'estar entre 0,10 i 0,70 mm.
a) Calcula el joc nominal i l'interval del joc pel mètode del pitjor cas (les toleràncies se sumen). Es compleix el requisit per a totes les peces?
b) Calcula l'interval pel mètode estadístic (arrel de la suma de quadrats). Es compleix?
c) Suposant que cada tolerància correspon a ±3σ d'una distribució normal i que les cotes són independents, calcula la desviació típica del joc i el percentatge d'acoblaments fora de 0,10–0,70 mm. Per què és una bona aproximació acceptar aquest risc?
d) Si s'exigís complir el requisit amb el pitjor cas i totes les cotes tinguessin la mateixa tolerància ± t, quant hauria de valer t? Quins inconvenients té estrènyer tant les toleràncies i quines alternatives hi ha?

Pista 1

Nominal: 80,50 − (15 + 10 + 40 + 15). La tolerància del joc, en pitjor cas, és la suma de totes les toleràncies (cada cota, amb el seu signe, contribueix amb el valor absolut).

Pista 2

Estadístic: tgt_{g} = √(Σ tit_{i}2). La desviació típica de cada cota és ti3\tfrac{t_{i}}{3}.

Pista 3

Per a 5 cotes amb la mateixa t: pitjor cas, 5·t ≤ 0,20 mm.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

Joc nominal: 0,50 mm; pitjor cas: ±0,35 mm → de 0,15 a 0,85 mm. No es garanteix el requisit (0,85 > 0,70).

Resolució

  1. Joc nominal. g=80,50−(15+10+40+15)=80,50−80,00=0,50 mmg = 80{,}50 - (15 + 10 + 40 + 15) = 80{,}50 - 80{,}00 = 0{,}50\ \text{mm}.
  2. Pitjor cas. Les toleràncies se sumen en valor absolut: 0,10+0,06+0,06+0,05+0,08=±0,35 mm0{,}10 + 0{,}06 + 0{,}06 + 0{,}05 + 0{,}08 = \pm 0{,}35\ \text{mm} → joc entre 0,15 i 0,85 mm.
  3. Conclusió. El límit superior supera 0,70 mm: no es garanteix el requisit (hi pot haver acoblaments amb massa joc), tot i que el mínim sí que compleix (0,15 > 0,10).

Apartat b)

Resultat

Estadístic: ±0,162 mm → de 0,338 a 0,662 mm: sí que compleix.

Resolució

  1. Arrel de la suma de quadrats. tg=0,102+0,062+0,062+0,052+0,082=0,0261=±0,162 mmt_g = \sqrt{0{,}10^{2} + 0{,}06^{2} + 0{,}06^{2} + 0{,}05^{2} + 0{,}08^{2}} = \sqrt{0{,}0261} = \pm 0{,}162\ \text{mm}
  2. Interval. 0,50±0,1620{,}50 \pm 0{,}162: joc entre 0,338 i 0,662 mm.
  3. Conclusió. Entra en el rang de 0,10–0,70 mm.

Apartat c)

Resultat

σg=0,0539 mm\sigma_g = 0{,}0539\ \text{mm}; fora de tolerància hi ha aproximadament un 0,010 % dels acoblaments (unes 100 per milió), tots per massa joc.

Resolució

  1. Desviació típica. Cada tolerància és ±3σ\pm 3\sigma, i en sumar cotes independents les variàncies se sumen: σg=0,162/3=0,0539 mm\sigma_g = 0{,}162/3 = 0{,}0539\ \text{mm}.
  2. Límit superior. z=(0,70−0,50)/0,0539=3,71z = (0{,}70 - 0{,}50)/0{,}0539 = 3{,}71 → P(g>0,70)≈1,0⋅10−4P(g > 0{,}70) \approx 1{,}0\cdot10^{-4} (0,010 %).
  3. Límit inferior. z=(0,10−0,50)/0,0539=−7,4z = (0{,}10 - 0{,}50)/0{,}0539 = -7{,}4 → P(g<0,10)≈0P(g < 0{,}10) \approx 0.
  4. Per què s'accepta. Acceptar un 0,01 % d'acoblaments fora de tolerància és una pràctica habitual: permet toleràncies més àmplies (més barates) en cada peça, perquè és molt poc probable que totes les cotes coincideixin alhora en els seus extrems. Cal, però, que el procés sigui estable i centrat; si no, la hipòtesi falla.

Apartat d)

Resultat

t=±0,04 mmt = \pm 0{,}04\ \text{mm} a totes les cotes. Encareix molt la fabricació; alternatives: acceptar el risc estadístic, acoblament selectiu o un element compensador (volandera de reglatge).

Resolució

  1. Condició de pitjor cas. Amb 5 cotes de tolerància ±t\pm t: 0,50+5t≤0,700{,}50 + 5t \leq 0{,}70 → 5t≤0,205t \leq 0{,}20 → t=±0,04 mmt = \pm 0{,}04\ \text{mm} (en lloc de ±0,05 a ±0,10). El límit inferior queda àmpliament complert.
  2. Inconvenients. Estrènyer toleràncies encareix molt la fabricació: mecanitzats més precisos, més rebuigs i més control.
  3. Alternatives. Acceptar el risc estadístic de l'apartat b; fer un acoblament selectiu (classificar les peces per mida i combinar-les); o afegir un element compensador, com una volandera de reglatge, que s'escull en el muntatge segons el joc mesurat.

Errors típics

  • Sumar les toleràncies amb signe en lloc de sumar valors absoluts en el pitjor cas.
  • Aplicar el mètode estadístic sense comprovar que el procés està centrat i és estable.
  • Pensar que estrènyer totes les toleràncies sempre és la millor solució.

Conceptes treballats: toleràncies dimensionals, cadenes de cotes, mètode del pitjor cas i mètode estadístic, distribució normal, control de qualitat, acoblament selectiu.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Una empresa d'injecció de plàstic necessita 12 000 peces a l'any d'un component de demanda constant. Cada canvi de motlle i preparació d'una tirada costa 180 €. Guardar una peça en magatzem durant un any costa 2,4 € (capital immobilitzat, espai, manipulació). Es fabrica per lots de Q peces.
a) Escriu el cost anual total (preparacions + estoc) en funció de Q, suposant que l'estoc mitjà és Q2\tfrac{Q}{2}. Troba la mida òptima de lot, el nombre de lots a l'any, el temps entre dos llançaments i el cost anual en l'òptim.
b) Calcula el cost anual per a lots de 1000 i de 3000 peces. Quant augmenta el cost si s'equivoca la mida del lot un 25 % per excés i per defecte?
c) Amb una millora de preparació ràpida (tècnica SMED), el cost de la preparació baixa a 45 €. Calcula la nova mida òptima, el cost i l'estoc mitjà. Què s'ha guanyat en l'estoc?
d) Quines hipòtesis fa el model? Què canviaria si hi hagués rebuts urgents, producció a un ritme finit o variacions de demanda? Per què la filosofia justa-a-temps insisteix a reduir les preparacions i no a ajustar l'EOQ?

Pista 1

Nombre de lots: D/Q; cost de preparació: (D/Q)·S. Cost d'estoc: (Q2\tfrac{Q}{2})·H. El mínim de la suma es dona quan els dos termes són iguals.

Pista 2

Q* = 2⋅D⋅SH\sqrt{\tfrac{2\cdot D\cdot S}{H}}. Cost mínim = 2⋅D⋅S⋅H\sqrt{2\cdot D\cdot S\cdot H}.

Pista 3

Si S es divideix per 4, Q* es divideix per 4\sqrt{4} = 2.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

C(Q)=2 160 000Q+1,2 QC(Q) = \tfrac{2\,160\,000}{Q} + 1{,}2\,Q; Q∗≈1342Q^{*} \approx 1342 peces; 8,94 lots/any; un llançament cada 40,8 dies; cost mínim ≈ 3220 €/any.

Resolució

  1. Cost anual. Preparacions (D/Q)⋅S(D/Q)\cdot S més estoc (Q/2)⋅H(Q/2)\cdot H: C(Q)=12 000⋅180Q+Q2⋅2,4=2 160 000Q+1,2 QC(Q) = \dfrac{12\,000\cdot 180}{Q} + \dfrac{Q}{2}\cdot 2{,}4 = \dfrac{2\,160\,000}{Q} + 1{,}2\,Q
  2. Lot òptim (EOQ). El mínim es dona quan els dos termes són iguals: Q∗=2DSH=2⋅12 000⋅1802,4=1 800 000=1342 pecesQ^{*} = \sqrt{\dfrac{2DS}{H}} = \sqrt{\dfrac{2\cdot 12\,000\cdot 180}{2{,}4}} = \sqrt{1\,800\,000} = 1342\ \text{peces}
  3. Lots i temps entre llançaments. 12 000/1342=8,94 lots/any12\,000/1342 = 8{,}94\ \text{lots/any}; 365/8,94=40,8 dies365/8{,}94 = 40{,}8\ \text{dies}.
  4. Cost òptim. 8,94⋅180+671⋅2,4=1610+1610=3220 €/any8{,}94\cdot 180 + 671\cdot 2{,}4 = 1610 + 1610 = 3220\ \text{€/any}: en l'òptim, preparació i estoc costen el mateix.

Apartat b)

Resultat

Q = 1000: 3360 € (+4,3 %); Q = 3000: 4320 € (+34 %). Error del 25 %: +2,5 % per excés i +4,2 % per defecte.

Resolució

  1. Q = 1000. 12⋅180+500⋅2,4=2160+1200=3360 €12\cdot 180 + 500\cdot 2{,}4 = 2160 + 1200 = 3360\ \text{€} (+4,3 %).
  2. Q = 3000. 4⋅180+1500⋅2,4=720+3600=4320 €4\cdot 180 + 1500\cdot 2{,}4 = 720 + 3600 = 4320\ \text{€} (+34 %).
  3. Error del 25 %. Per excés (1677 peces): cost +2,5 %; per defecte (1006 peces): +4,2 %.
  4. Conclusió. La corba és molt plana a prop de l'òptim: no cal ser extremadament precís, però no convé allunyar-se'n molt.

Apartat c)

Resultat

Amb S = 45 €: Q∗=671Q^{*} = 671 peces; cost 1610 €/any; estoc mitjà 335 peces (abans 671): l'estoc es redueix a la meitat.

Resolució

  1. Nou lot òptim. Q∗=2⋅12 000⋅452,4=450 000=671 pecesQ^{*} = \sqrt{\dfrac{2\cdot 12\,000\cdot 45}{2{,}4}} = \sqrt{450\,000} = 671\ \text{peces}
  2. Cost. 2⋅12 000⋅45⋅2,4=1610 €/any\sqrt{2\cdot 12\,000\cdot 45\cdot 2{,}4} = 1610\ \text{€/any}, la meitat que abans.
  3. Estoc mitjà. 671/2=335671/2 = 335 peces, davant de 671 abans: es redueix a la meitat.
  4. Conclusió. Si S es divideix per 4, Q∗Q^{*} es divideix per 4=2\sqrt{4} = 2: reduir la preparació 4 vegades redueix a la meitat el lot, l'estoc i el cost.

Apartat d)

Resultat

El model suposa demanda constant i coneguda, producció instantània, sense trencaments ni descomptes, i S i H fixos. El justa-a-temps redueix S (SMED) perquè així baixen lot, estoc, cost i termini.

Resolució

  1. Hipòtesis. Demanda constant i coneguda, sense faltes d'estoc ni descomptes per volum, producció instantània i costos S i H fixos.
  2. Si canvien. Amb producció a un ritme finit, el lot òptim és una mica més gran; amb demanda variable o comandes urgents cal estoc de seguretat.
  3. Justa-a-temps. No accepta S com una dada: treballa per reduir-la (SMED), perquè això baixa el lot òptim, l'estoc, el cost i el termini de lliurament. És molt més rendible que ajustar finament el lot per a una preparació cara.

Errors típics

  • Oblidar que l'estoc mitjà és Q/2 (i no Q).
  • Pensar que fabricar tot el que cal en una sola tirada minimitza el cost.
  • Considerar S i H immutables en lloc d'actuar sobre ells.

Conceptes treballats: gestió de la producció, mida econòmica de lot (EOQ), costos de preparació i d'estoc, sensibilitat del cost, SMED i justa-a-temps.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

La instal·lació elèctrica d'un armari de control té aquestes tasques (durada en dies, persones necessàries i precedents): A, disseny elèctric (3 d, 1 persona, cap); B, cablejat (4 d, 1 persona, després d'A); C, muntatge de l'armari (2 d, 2 persones, després d'A); D, proves de cablejat (3 d, 1 persona, després de B); E, programació del PLC (3 d, 1 persona, després de C); F, posada en marxa conjunta (2 d, 2 persones, després de D i E). L'equip té dues persones i una tasca no es pot interrompre.
a) Calcula, sense límit de personal, la durada mínima, el camí crític i els marges de les tasques.
b) Dibuixa (descriu) el nombre de persones necessàries cada dia si totes les tasques comencen tan aviat com es pot. En quins dies se supera el límit de 2?
c) Raona per què no es pot resoldre el conflicte aprofitant els marges de C i E, i troba el termini mínim real amb dues persones i una planificació que ho aconsegueixi (l'òptim s'ha comprovat exhaustivament).
d) Contractar una tercera persona només els dies del conflicte costaria 380 € el dia. El contracte penalitza 600 € per dia de retard. Calcula què convé.

Pista 1

Marges: tasca amb el camí crític = 0. Fes el càlcul cap endavant (inici més aviat) i cap enrere (final més tard).

Pista 2

B (1 persona) i C (2 persones) sumen 3 persones si es fan alhora.

Pista 3

Prova dues opcions: C abans de B, o C després de B. Fixa't en què passa amb E i D.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

Durada mínima: 12 dies; camí crític: A-B-D-F; marges: A, B, D, F = 0; C = 2 dies; E = 2 dies.

Resolució

  1. Càlcul cap endavant. Inicis més aviat: A 0; B 3; C 3; D 7; E 5; F = màx(10, 8) = 10. El projecte acaba el dia 12.
  2. Camí crític. A-B-D-F = 3+4+3+2=123 + 4 + 3 + 2 = 12 dies; l'altre camí, A-C-E-F, fa 3+2+3+2=103 + 2 + 3 + 2 = 10 dies.
  3. Marges. Les tasques del camí crític tenen marge 0. C i E: 12−10=212 - 10 = 2 dies cadascuna.

Apartat b)

Resultat

Persones per dia (dies 1 a 12): 1, 1, 1, 3, 3, 2, 2, 2, 1, 1, 2, 2. El límit se supera els dies 4 i 5.

Resolució

  1. Histograma. Dies 1–3: A (1). Dies 4–5: B (1) + C (2) = 3. Dies 6–7: B + E = 2. Dia 8: D + E = 2. Dies 9–10: D (1). Dies 11–12: F (2).
  2. Conclusió. Els dies 4 i 5 calen 3 persones (B amb 1 i C amb 2): se supera el límit de 2.

Apartat c)

Resultat

Els marges no basten: C (2 persones) no pot coincidir amb B i el marge de C (2 dies) és més curt que B (4 dies). El termini mínim real és de 14 dies.

Resolució

  1. Per què no basten els marges. B ocupa 1 persona durant tot el seu interval i C en necessita 2: no poden coincidir ni un dia. C es pot endarrerir com a màxim 2 dies (començar el dia 6 com a molt tard), però encara coincidiria amb B (dies 4 a 7). Cal fer-los en seqüència.
  2. Opció 1: C després de B. A (dies 1–3), B (4–7), C (8–9), D i E alhora (10–12; 1 + 1 = 2 persones), F (13–14) → 14 dies.
  3. Opció 2: C abans de B. A (1–3), C (4–5), B (6–9) i E (6–8) alhora, D (10–12), F (13–14) → 14 dies.
  4. Conclusió. L'exploració exhaustiva confirma que el mínim possible és de 14 dies: el límit de personal allarga el projecte 2 dies.

Apartat d)

Resultat

Convé contractar la tercera persona: 760 € davant de 1200 € de penalització (estalvi de 440 €).

Resolució

  1. Contractar. Tercera persona els 2 dies del conflicte: 2⋅380=760 €2\cdot 380 = 760\ \text{€}, i es manté el termini de 12 dies.
  2. No contractar. Retard de 2 dies: 2⋅600=1200 €2\cdot 600 = 1200\ \text{€}.
  3. Conclusió. Convé contractar, perquè s'estalvien 440 €. El resultat depèn de la relació entre el cost del recurs i la penalització.

Errors típics

  • Creure que el camí crític dona la durada real quan els recursos són limitats.
  • Intentar resoldre el conflicte retardant una tasca més enllà del seu marge sense recalcular el camí crític.
  • Oblidar que una tasca amb dues persones ocupa tot l'equip.

Conceptes treballats: planificació, camí crític i marges, histograma de recursos, nivellació i assignació de recursos limitats, compromís entre termini i cost.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

Un equip de disseny tria el material del xassís d'un dron entre fibra de carboni, alumini i PETG imprès en 3D. Es valoren cinc criteris amb la ponderació entre parèntesis: cost (0,25), massa (0,30), rigidesa (0,20), facilitat de fabricació (0,15) i impacte ambiental (0,10). Les puntuacions del 0 al 10 (10 = millor) són: fibra de carboni: cost 3, massa 9, rigidesa 10, fabricació 4, ambient 3; alumini: 6, 6, 8, 7, 7; PETG: 9, 7, 4, 9, 5.
a) Calcula la puntuació ponderada de cada opció i digues quina guanya.
b) El xassís ha de tenir una rigidesa mínima de 6; si no, vibra i el dron és inestable. Tracta-ho com a criteri eliminatori i torna a decidir.
c) Es discuteix si la massa és més important que el cost. Passa x punts de ponderació del cost a la massa (massa = 0,30 + x, cost = 0,25 − x). Troba el valor de x per al qual la fibra de carboni i l'alumini queden empatats i digues què passa per a x més gran.
d) Amb pesos iguals (0,2 cada criteri), quines puntuacions s'obtenen? Raona què diu això sobre la fiabilitat del mètode i què faries per fer la decisió més sòlida.

Pista 1

Puntuació = Σ (pes · nota). Els pesos sumen 1.

Pista 2

Un criteri eliminatori no es pondera: si l'opció no el compleix, queda descartada, per molt bé que puntuï en altres.

Pista 3

Diferència carboni − alumini = (6,35 − 6,65) + x·(nota de massa del carboni − nota de massa de l'alumini) − x·(nota de cost del carboni − nota de cost de l'alumini). Iguala-la a zero.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

Carboni 6,35; alumini 6,65; PETG 7,00: guanya el PETG.

Resolució

  1. Mètode. Puntuació = ∑\sum (pes · nota), amb pesos que sumen 1.
  2. Càlcul. Carboni=0,25⋅3+0,30⋅9+0,20⋅10+0,15⋅4+0,10⋅3=6,35\text{Carboni} = 0{,}25\cdot 3 + 0{,}30\cdot 9 + 0{,}20\cdot 10 + 0{,}15\cdot 4 + 0{,}10\cdot 3 = 6{,}35 Alumini: 1,50+1,80+1,60+1,05+0,70=6,651{,}50 + 1{,}80 + 1{,}60 + 1{,}05 + 0{,}70 = 6{,}65. PETG: 2,25+2,10+0,80+1,35+0,50=7,002{,}25 + 2{,}10 + 0{,}80 + 1{,}35 + 0{,}50 = 7{,}00.
  3. Conclusió. Guanya el PETG.

Apartat b)

Resultat

El PETG queda eliminat (rigidesa 4 < 6) i guanya l'alumini (6,65 davant de 6,35).

Resolució

  1. Criteri eliminatori. No es pondera: si una opció no el compleix, queda descartada. El PETG té rigidesa 4 < 6.
  2. Nova decisió. Entre el carboni (6,35) i l'alumini (6,65), guanya l'alumini.
  3. Conclusió. El resultat canvia del tot, perquè un criteri tècnic crític no es pot compensar amb un bon preu o una fabricació fàcil.

Apartat c)

Resultat

Empat per a x = 0,05 (massa 0,35, cost 0,20), tots dos amb 6,65; per a x > 0,05 guanya el carboni. La decisió no és robusta.

Resolució

  1. Diferència carboni − alumini. Δ=(6,35−6,65)+x (9−6)−x (3−6)=−0,30+6x\Delta = (6{,}35 - 6{,}65) + x\,(9 - 6) - x\,(3 - 6) = -0{,}30 + 6x
  2. Empat. −0,30+6x=0⇒x=0,05-0{,}30 + 6x = 0 \Rightarrow x = 0{,}05: massa 0,35 i cost 0,20, i tots dos fan 6,65.
  3. Conclusió. Per a x > 0,05 guanya el carboni. Una modificació de només 5 punts percentuals en les ponderacions inverteix la decisió: no és robusta.

Apartat d)

Resultat

Pesos iguals: carboni 5,8; alumini 6,8; PETG 6,8 (empat). El resultat depèn molt de pesos i notes subjectius; cal fer-lo més sòlid amb dades mesurables, criteris eliminatoris i anàlisi de sensibilitat.

Resolució

  1. Càlcul. Carboni: (3+9+10+4+3)/5=5,8(3 + 9 + 10 + 4 + 3)/5 = 5{,}8; alumini: (6+6+8+7+7)/5=6,8(6 + 6 + 8 + 7 + 7)/5 = 6{,}8; PETG: (9+7+4+9+5)/5=6,8(9 + 7 + 4 + 9 + 5)/5 = 6{,}8, empatat amb l'alumini.
  2. Fiabilitat del mètode. Les puntuacions i les ponderacions són subjectives i el resultat en depèn molt.
  3. Com fer-ho més sòlid. Fer servir dades mesurables (massa en kg, cost en €, rigidesa en N/mm) normalitzades, definir criteris eliminatoris, fer una anàlisi de sensibilitat com la de l'apartat c i consensuar les ponderacions amb tots els interessats.

Errors típics

  • Compensar un criteri eliminatori (rigidesa) amb bones notes en altres criteris.
  • No comprovar que els pesos sumen 1 en canviar-los.
  • Fiar-se d'una puntuació subjectiva com si fos una mesura.

Conceptes treballats: presa de decisions en el disseny, matriu de decisió ponderada, criteris eliminatoris, anàlisi de sensibilitat, selecció de materials.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Una màquina CNC costa 85 000 € i té un valor residual de 10 000 € al cap de 8 anys (amortització lineal). Els interessos són el 4 % anual del capital mitjà immobilitzat, 85 000+10 0002\tfrac{85\,000 + 10\,000}{2}. El manteniment és el 4 % anual del preu d'adquisició i l'espai i l'assegurança costen 3000 €/any. La màquina treballa 2000 h/any. Consum elèctric mitjà: 12 kW a 0,15 €/kWh. L'operari costa 24 €/h i les eines 1,2 €/h de màquina. La peça té un temps de cicle de 6 min; el lot és de 200 peces amb 2 h de preparació (hi treballen màquina i operari, sense consum d'energia ni d'eines); el material costa 4,20 € per peça; el 3 % de les peces són defectuoses (se'n perden material i temps). El marge comercial és del 18 % sobre el cost.
a) Calcula el cost fix anual de la màquina i el cost horari de màquina (fix).
b) Calcula el cost horari total (màquina, energia, operari i eines).
c) Calcula el cost d'una peça bona (cicle, preparació, material i defectes) i el preu de venda.
d) Si la màquina només treballa 1000 h/any, quant passa a valer la peça? I amb 3000 h/any? Què en deduïm sobre la importància de la utilització?

Pista 1

Amortització anual = (preu − valor residual)/anys. Cost fix horari = cost fix anual/hores anuals.

Pista 2

Les hores de preparació costen màquina fixa + operari (sense energia ni eines).

Pista 3

Cost per peça bona = cost de cicle+material1−0,03\tfrac{\text{cost de cicle} + \text{material}}{1 - 0{,}03} + preparació per peça.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

Cost fix anual: 17 675 €; cost horari de màquina: 8,84 €/h.

Resolució

  1. Amortització. (85 000−10 000)/8=9375 €/any(85\,000 - 10\,000)/8 = 9375\ \text{€/any}.
  2. Interessos, manteniment i espai. Interessos: 0,04⋅47 500=1900 €/any0{,}04\cdot 47\,500 = 1900\ \text{€/any}. Manteniment: 0,04⋅85 000=3400 €/any0{,}04\cdot 85\,000 = 3400\ \text{€/any}. Espai i assegurança: 3000 €/any.
  3. Cost fix. 9375+1900+3400+3000=17 675 €/any9375 + 1900 + 3400 + 3000 = 17\,675\ \text{€/any}; per hora: 17 675/2000=8,84 €/h17\,675/2000 = 8{,}84\ \text{€/h}.

Apartat b)

Resultat

Cost horari total: 35,84 €/h.

Resolució

  1. Energia. 12 kW⋅0,15 €/kWh=1,80 €/h12\ \text{kW}\cdot 0{,}15\ \text{€/kWh} = 1{,}80\ \text{€/h}.
  2. Suma. 8,84+1,80+24+1,20=35,84 €/h8{,}84 + 1{,}80 + 24 + 1{,}20 = 35{,}84\ \text{€/h} (màquina, energia, operari i eines).

Apartat c)

Resultat

Cost d'una peça bona: 8,35 €; preu de venda: 9,86 €.

Resolució

  1. Cicle i material. Cicle: 0,1 h⋅35,84=3,58 €0{,}1\ \text{h}\cdot 35{,}84 = 3{,}58\ \text{€}; material: 4,20 €; total 7,78 €.
  2. Defectes. Per obtenir una peça bona cal fer 1/0,971/0{,}97 peces: 7,78/0,97=8,02 €7{,}78/0{,}97 = 8{,}02\ \text{€}.
  3. Preparació. 2⋅(8,84+24)=65,68 €2\cdot(8{,}84 + 24) = 65{,}68\ \text{€} per lot, sense energia ni eines → 65,68/200=0,33 €65{,}68/200 = 0{,}33\ \text{€} per peça.
  4. Cost i preu. 8,02+0,33=8,35 €8{,}02 + 0{,}33 = 8{,}35\ \text{€}; preu 8,35⋅1,18=9,86 €8{,}35\cdot 1{,}18 = 9{,}86\ \text{€}.

Apartat d)

Resultat

1000 h/any: 9,35 € per peça (+12 %); 3000 h/any: 8,02 € (−4 %). Com més s'utilitza la màquina, més barata surt cada peça.

Resolució

  1. 1000 h/any. Cost fix horari 17,675 €/h; total 44,68 €/h. 0,1⋅44,68+4,200,97+2⋅(17,675+24)200=8,94+0,42=9,35 €\dfrac{0{,}1\cdot 44{,}68 + 4{,}20}{0{,}97} + \dfrac{2\cdot(17{,}675 + 24)}{200} = 8{,}94 + 0{,}42 = 9{,}35\ \text{€}
  2. 3000 h/any. Cost fix horari 5,89 €/h; total 32,89 €/h; peça: 7,72+0,30=8,02 €7{,}72 + 0{,}30 = 8{,}02\ \text{€}.
  3. Conclusió. Els costos fixos (amortització, interessos, manteniment) són els mateixos tant si la màquina treballa poc com molt, de manera que el cost per hora depèn de la utilització: una màquina cara aturada és un cost sense retorn. Un preu competitiu exigeix omplir la màquina de feina (més hores, més torns, més clients).

Errors típics

  • Comptar l'energia i les eines en les hores de preparació, quan la màquina no talla.
  • Aplicar el 3 % de defectes sumant-lo al cost en lloc de dividir per (1 − 0,03).
  • Oblidar que la preparació es reparteix entre les 200 peces del lot.

Conceptes treballats: costos d'un procés productiu, amortització, cost hora màquina, utilització de la capacitat, càlcul del preu, rebuigs.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre la memòria i el plec de condicions?

La memòria explica el projecte: què es fa, per què i com s'ha resolt. El plec de condicions fixa les condicions tècniques, de materials i d'execució que s'han de complir.

Per què es simula un disseny abans de fabricar-lo?

Perquè permet detectar errors i provar alternatives a un cost molt baix, sense haver de fabricar i destruir prototips físics.

Tornar a Tecnologia i Enginyeria

Altres temes de Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat