Exercicis d'impacte ambiental i sostenibilitat — Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat

Quines cinc parts sol tenir un informe d'avaluació d'impacte?

Què és l'alternativa zero en un informe d'avaluació d'impacte?

Per què un producte més car pot ser més sostenible que un de més barat amb les mateixes prestacions?

El desenvolupament sostenible té tres pilars: l'ambiental, el social i l'econòmic. Classifica cada mesura segons el pilar al qual contribueix principalment:
a) instal·lar filtres que redueixen les emissions de partícules d'una fàbrica;
b) garantir contractes estables i mesures de seguretat laboral als treballadors;
c) aconseguir que l'empresa tingui beneficis per poder-se mantenir i invertir;
d) reutilitzar l'aigua del procés productiu en lloc de captar-ne de nova;
e) oferir formació i llocs de treball a la població del voltant de la planta.
Digues també quina d'aquestes mesures pot tenir beneficis en més d'un pilar.

Les fases d'una anàlisi de cicle de vida (ACV) són: extracció de matèries primeres, fabricació, transport, ús i final de vida. Indica en quina fase se sol concentrar la major part de l'impacte ambiental de cada producte i justifica-ho:
a) un cotxe de gasolina;
b) un telèfon mòbil;
c) una rentadora;
d) una llauna de beguda d'alumini.

Ordena de més a menys preferible, segons la jerarquia de gestió de residus, aquestes cinc opcions, i posa un exemple de cada una amb una ampolla de plàstic: abocar-la a un abocador, reciclar-la, reduir-ne el consum, valoritzar-la energèticament (cremar-la per produir energia) i reutilitzar-la.

Una llar consumeix 3200 kWh d'electricitat l'any, i cada kWh de la xarxa té associada una emissió de 0,25 kg de CO₂. Calcula les emissions anuals de la llar. Si s'hi instal·len plaques solars que cobreixen el 60 % del consum, calcula quant CO₂ s'evita i quantes emissions queden.

Un municipi de 20000 habitants genera 1,2 kg de residus per habitant i dia, i en recull selectivament el 40 %. Calcula les tones de residus que genera en un any (365 dies), les tones que es recullen de manera selectiva i quantes tones addicionals s'haurien de separar per arribar a una recollida selectiva del 60 %.

Raona si són certes o falses aquestes afirmacions:
a) «Una energia renovable no produeix cap impacte ambiental.»
b) «Els combustibles fòssils es consumeixen molt més de pressa del que es formen.»
c) «L'efecte hivernacle natural és necessari perquè la Terra tingui una temperatura habitable; el problema és l'augment causat per les emissions humanes.»
d) «Reciclar un material no necessita energia.»

Un alumne vol calcular el consum d'un radiador de 1,5 kW que funciona 40 minuts i escriu: «1,5·40 = 60 kWh, que a 0,15 €/kWh costen 9 €». Troba l'error, calcula el consum, el cost i les emissions correctes (0,25 kg de CO₂ per kWh) i digues si el resultat de l'alumne és raonable.

Un projecte de parc eòlic crea 40 llocs de treball temporals i 6 de fixos, redueix les emissions de la zona i obliga a obrir un camí en una zona boscosa. Classifica cada efecte i digues si és positiu o negatiu.

Per què és útil un informe d'avaluació d'impacte a l'hora de comparar dues alternatives d'un projecte?

Per què la reparabilitat d'un producte es relaciona amb la sostenibilitat?

Dona dos arguments per defensar que el dret a reparar (que els fabricants venguin peces i publiquin manuals) és una mesura de sostenibilitat.

Una bombeta incandescent de 60 W s'ha de substituir per un LED de 8 W que dona la mateixa llum. Es fa servir 3 h al dia durant tot l'any (365 dies). L'electricitat costa 0,20 €/kWh i cada kWh emet 0,25 kg de CO₂. El LED costa 4 € més que la incandescent. Calcula el consum anual de cada bombeta, l'estalvi anual d'energia, de diners i de CO₂, i en quant de temps es recupera el sobrecost del LED.

Un mix elèctric d'exemple està format per un 40 % d'energia nuclear (0,012 kg de CO₂/kWh), un 30 % de renovables (0,020 kg/kWh), un 25 % de gas natural (0,40 kg/kWh) i un 5 % de carbó (0,95 kg/kWh). Calcula el factor d'emissió mitjà del mix i les emissions d'una llar que consumeix 3000 kWh l'any. Compara-ho amb el cas en què tota l'electricitat vingués del gas.

Una instal·lació fotovoltaica de 3 kW requereix 6000 kWh d'energia per fabricar-se i instal·lar-se (energia incorporada). A la zona on s'instal·la produeix uns 1400 kWh l'any per cada kW instal·lat. Calcula la producció anual, el període de retorn energètic, l'energia neta que genera en 25 anys de vida útil i el CO₂ que evita cada any si substitueix electricitat de la xarxa a 0,25 kg de CO₂/kWh.

Per anar de Vic a Barcelona (suposem 70 km per a tots els mitjans) es comparen quatre opcions. Cotxe: 0,17 kg de CO₂ per km i per vehicle; autobús: 0,80 kg de CO₂ per km i per vehicle; tren: 0,04 kg de CO₂ per passatger i km. Calcula les emissions per passatger si a) una persona viatja sola en cotxe, b) quatre persones comparteixen el cotxe, c) l'autobús va amb 30 passatgers i d) es va en tren. Quina conclusió en treus?

Fabricar 1 kg d'alumini a partir de bauxita requereix 45 kWh, i fer-ho a partir d'alumini reciclat, només 2,5 kWh. Una llauna de refresc pesa 14 g. Calcula l'energia que s'estalvia per llauna en reciclar-la i el percentatge d'estalvi, i l'energia que s'estalvia en un any (en MWh) si una ciutat recicla 7,3 milions de llaunes (20000 al dia).

Una família substitueix 10 bombetes incandescents de 60 W per 10 LED de 8 W. Abans les tenia enceses 2 h al dia, però, en veure que gasten menys, ara les deixa enceses 6 h al dia. Calcula el consum anual abans del canvi, el consum que hi hauria hagut amb els LED i les mateixes 2 h al dia, el consum real després del canvi, i quin percentatge de l'estalvi teòric es perd (efecte rebot).

S'analitza el cicle de vida de tres opcions per portar la compra, amb la unitat funcional «portar la compra una vegada» i amb dades simplificades: bossa de plàstic d'un sol ús (0,04 kg de CO₂ equivalent per ús), bossa de paper d'un sol ús (0,10 kg per ús) i bossa de cotó reutilitzable (2,0 kg de CO₂ equivalent per fabricar-la i un impacte despreciable per ús). Calcula a partir de quants usos la bossa de cotó emet menys que cadascuna de les altres, i les emissions de cada opció en un any si es fa la compra 2 cops per setmana (104 usos).

Es projecta una planta solar fotovoltaica sobre 40 ha de terres de conreu. Fes una llista dels impactes positius i negatius, socials i ambientals, i proposa dues mesures correctores.

Per què fabricar un cotxe elèctric té més impacte ambiental que fabricar-ne un de combustió, però al llarg de la vida útil en pot tenir menys? De què depèn el balanç final?

Una empresa dubta entre dues màquines. La A consumeix 2 kW i genera 50 kg de residus l'any; la B consumeix 3 kW i genera 10 kg de residus l'any. Totes dues funcionen 2.000 hores l'any, i cada kWh emet 0,25 kg de CO₂. Calcula les emissions de cadascuna i explica com triaries.

Per a una nova carretera es comparen dues alternatives, A (pel fons de la vall) i B (amb un túnel). Cada factor ambiental té una importància de 1 a 10 i, per a cada alternativa, una magnitud de -10 (molt negativa) a +10 (molt positiva):
Fauna (importància 8): A = -6, B = -2.
Aigua (importància 9): A = -4, B = -5.
Paisatge (importància 6): A = -5, B = -2.
Soroll (importància 5): A = -3, B = -2.
Ocupació (importància 7): A = +4, B = +6.
Mobilitat (importància 9): A = +7, B = +7.
a) Calcula la valoració total de cada alternativa com la suma de magnitud·importància.
b) Compara-les amb l'alternativa zero (no fer res) i digues quina recomanaries.
c) Proposa una mesura correctora per a l'impacte més negatiu de l'alternativa triada.

Una casa necessita 12000 kWh de calor l'any. Es comparen dues opcions. Caldera de gas: rendiment del 92 %, el gas emet 0,20 kg de CO₂ per kWh consumit i costa 0,08 €/kWh. Bomba de calor: coeficient de rendiment estacional COP = 3,2, i l'electricitat emet 0,25 kg de CO₂/kWh i costa 0,18 €/kWh.
a) Calcula l'energia final que consumeix cada sistema, les emissions anuals i el cost anual.
b) Quin sistema emet menys i quin costa menys?
c) A partir de quin factor d'emissió de l'electricitat la bomba de calor deixaria d'emetre menys que la caldera?

Una planta de valorització energètica crema 50000 t de residus l'any. Els residus tenen un poder calorífic de 9 MJ/kg i la planta transforma en electricitat el 25 % de l'energia (1 MWh = 3600 MJ). Calcula l'energia tèrmica alliberada en MWh l'any, l'electricitat que produeix, quantes llars de 3500 kWh l'any podria abastir i la potència elèctrica mitjana. Explica per què, malgrat això, la valorització energètica no és la primera opció de gestió dels residus.

Es projecta una minicentral hidroelèctrica en un riu d'Osona. La potència és P = η·ρ·g·Q·H, amb rendiment η = 0,80, ρ = 1000 $\text{kg/m}^{3}$, g = 9,8 $\text{m/s}^{2}$, desnivell H = 25 m i cabal derivat Q = 5 $\tfrac{m^{3}}{s}$.
a) Calcula la potència de la central.
b) Calcula l'energia anual si funciona l'equivalent de 4000 h a plena potència, el CO₂ que evita (comparada amb una central de gas de 0,35 kg de CO₂/kWh) i les llars que abasteix (3500 kWh l'any).
c) El cabal mitjà del riu és de 6 $\tfrac{m^{3}}{s}$, i suposem que la normativa exigeix mantenir al riu un cabal ecològic d'almenys el 20 % del cabal mitjà. Comprova si el projecte ho compleix i, si no, calcula el cabal màxim derivable i la nova potència.
d) Cita dos impactes ambientals de la central i una mesura correctora.

Una empresa emet 120 t de CO₂ l'any i vol compensar-les plantant arbres. Un arbre adult absorbeix de mitjana 22 kg de CO₂ l'any, però un arbre jove, durant els primers 20 anys de creixement, només n'absorbeix de mitjana 6 kg l'any. Una hectàrea pot tenir 400 arbres.
a) Quants arbres adults calen per compensar les emissions d'un any i quina superfície ocuparien?
b) Quants arbres joves calen i quina superfície?
c) Raona per què compensar no pot substituir reduir les emissions.

El PUE d'un centre de dades és el quocient entre la potència total que consumeix la instal·lació i la que consumeixen els equips informàtics. Un centre té 2 MW d'equips informàtics funcionant tot l'any (8760 h) i un PUE de 1,6; l'electricitat emet 0,25 kg de CO₂/kWh.
a) Calcula la potència total, l'energia anual i les emissions anuals.
b) Quina part de l'energia no va als equips informàtics i en què s'utilitza?
c) Una millora de la refrigeració porta el PUE a 1,2. Calcula l'estalvi d'energia i de CO₂ i el percentatge de reducció del consum total.

Un ajuntament compara tres autobusos urbans que necessiten la mateixa energia a les rodes: 100 kWh cada 100 km (dada simplificada). Cadenes de conversió (rendiments simplificats):
• Elèctric de bateria: carregador 90 %, bateria (càrrega i descàrrega) 95 %, electrònica de potència i motor 90 %.
• Hidrogen verd: electròlisi 70 %, compressió i distribució 90 %, pila de combustible 50 %, electrònica de potència i motor 90 %.
• Dièsel: motor i transmissió 38 % (poder calorífic 9,97 kWh/L; 2,64 kg de CO₂ per litre cremat; ignora les emissions de producció del combustible).
a) Calcula el rendiment global (de la xarxa o del dipòsit a les rodes) dels dos primers i l'electricitat que cal generar per cada 100 km. Calcula també el consum de gasoil del tercer.
b) Calcula les emissions per 100 km de cada opció si l'electricitat té una intensitat de 0,20 kg CO₂/kWh i si és renovable amb 0,02 kg CO₂/kWh (la del dièsel no canvia).
c) Una flota de 40 autobusos fa 60 000 km cada un a l'any. Calcula l'electricitat anual per a bateria i per a hidrogen i el nombre d'aerogeneradors de 2 MW amb un factor de capacitat del 30 % que caldria per a cada flota.
d) Raona quina conclusió se'n pot treure sobre l'«hidrogen verd»: quan té sentit i quin avantatge pot tenir, malgrat el rendiment, respecte de la bateria?

Una casa instal·la 5 kWp de plaques fotovoltaiques. Dades simplificades: producció el primer any de 1400 kWh per kWp; pèrdua de rendiment del 0,5 % cada any; vida útil de 25 anys; fabricació i instal·lació, 900 kg de CO₂ per kWp i 3500 kWh d'energia primària per kWp. Comptem com a emissions evitades les d'un kWh de xarxa, de 0,20 kg CO₂/kWh.
a) Calcula la producció del primer any i la d'un any qualsevol (en funció de l'any), i el total en 25 anys.
b) Calcula les emissions de cicle de vida per kWh produït (g CO₂/kWh), el temps de retorn energètic i el nombre de vegades que la instal·lació retorna l'energia invertida.
c) Calcula el temps de retorn de CO₂ (quan les emissions evitades igualen les de fabricació) amb una xarxa de 0,20 kg/kWh i amb una xarxa de 0,05 kg/kWh. Què passa si la xarxa arriba a 0,02 kg/kWh?
d) L'inversor s'ha de canviar a l'any 12 i la seva fabricació suposa 150 kg de CO₂. Torna a calcular g CO₂/kWh. Comenta com afecta la descarbonització de la xarxa a la «utilitat climàtica» d'una instal·lació fotovoltaica i si això en redueix l'interès.

Una casa d'Osona té 120 m² de façana sense aïllament amb una transmitància tèrmica U = 1,6 W/(m²·K). Es vol afegir aïllament exterior d'EPS (conductivitat λ = 0,036 W/(m·K)). La demanda anual de calefacció es pot calcular amb Q = U·A·GD·24/1000 (kWh/any), on GD són els graus-dia de calefacció: 2500 K·dia/any. La calefacció és una caldera de gas de rendiment 0,90; el gas costa 0,10 €/kWh (preu simplificat) i emet 0,20 kg CO₂/kWh. El cost d'instal·lar l'aïllament és de 20 €/m² fixos més 3,1 €/m² per cada cm de gruix.
a) Calcula la transmitància U de la façana amb 8 cm d'aïllament (resistències en sèrie: 1/U = 1/U₀ + e/λ).
b) Calcula l'energia de calefacció que s'estalvia a l'any, el gas, els diners i el CO₂ estalviats, el cost de la inversió i el període de retorn simple amb 8 cm.
c) Repeteix el càlcul amb 12 cm. Quin és el cost addicional, l'estalvi addicional respecte dels 8 cm i el retorn d'aquest increment?
d) Interpreta els resultats: per què es parla de «rendiments decreixents»? Quin altre efecte d'una bona rehabilitació, a part de la factura, convé tenir en compte?

Una planta rep 1000 t/any d'envasos lleugers barrejats: 30 % PET, 20 % HDPE, 10 % alumini, 25 % altres plàstics (no reciclables en aquesta planta) i 15 % de rebuigs i impropis. La selecció (òptica i magnètica) separa el 90 % del PET, el 85 % de l'HDPE i el 95 % de l'alumini. Després, el reprocessament (rentat, extrusió o fosa) té uns rendiments en massa del 85 % (PET), 88 % (HDPE) i 92 % (alumini). L'estalvi d'energia respecte de fabricar el material verge és de 50 MJ/kg de PET reciclat, 55 MJ/kg d'HDPE i 170 MJ/kg d'alumini (dades simplificades).
a) Calcula la massa de cada material separada i la massa final de material reciclat. Quina és la «taxa de reciclatge real» (material reciclat / material entrat) i quina la «taxa de selecció» (material separat / material entrat)?
b) Calcula l'energia estalviada a l'any (en GJ i en MWh; 1 MWh = 3,6 GJ) i quin percentatge de l'estalvi correspon a l'alumini, comparat amb la seva participació en la massa reciclada.
c) Compara tres millores: (i) augmentar la captura de PET del 90 % al 95 %; (ii) augmentar la d'alumini del 95 % al 100 %; (iii) reciclar el 10 % dels «altres plàstics» amb un rendiment del 80 % i un estalvi de 50 MJ/kg. Quina dona més estalvi d'energia?
d) Raona per què la taxa de reciclatge que s'anuncia sovint és la de selecció i no la real, i per què el que es recicla no depèn només de la planta sinó del disseny dels envasos.

Una depuradora urbana tracta 2000 $\text{m}^{3}$/dia d'aigua amb una concentració de matèria orgànica, mesurada com a DBO₅, de 300 mg/L. El límit d'abocament és de 25 mg/L. Una persona produeix de mitjana 60 g de DBO₅ al dia (habitant equivalent). La planta té un pretractament (desbast i desarenat) que elimina el 10 % de la DBO₅, un decantador primari que n'elimina el 30 % de la que arriba, i un tractament biològic secundari.
a) Calcula la càrrega diària de DBO₅ (kg/dia) i els habitants equivalents de la planta.
b) Calcula la concentració després del pretractament i del decantador primari, i l'eficiència mínima del tractament secundari per complir el límit. Quina és l'eficiència global de la planta?
c) Una indústria làctia connecta una descàrrega de 400 $\text{m}^{3}$/dia a 2000 mg/L de DBO₅. Calcula la concentració i la càrrega de la barreja (suposa que la planta pot tractar el cabal) i l'eficiència necessària del secundari. Si el secundari només pot arribar al 90 %, es compleix el límit?
d) La indústria instal·la un pretractament propi i baixa la seva descàrrega a 600 mg/L. Torna a calcular la concentració de la barreja i l'eficiència exigida. Calcula, per al cas original (apartat b amb un secundari del 90 %), l'oxigen necessari (1 kg d'O₂ per kg de DBO₅ eliminat en el secundari) i l'energia d'aeració amb 1,8 kg O₂/kWh.

Un sistema elèctric té aquest mix de generació i intensitats de cicle de vida: gas de cicle combinat, 35 % (400 g CO₂/kWh); nuclear, 25 % (12); eòlica, 20 % (12); solar, 12 % (45); hidroelèctrica, 8 % (24) (dades simplificades).
a) Calcula la intensitat mitjana del mix en g CO₂/kWh.
b) Es planteja substituir la meitat de la generació amb gas per eòlica. Calcula la nova intensitat i la reducció percentual.
c) Una central de bombament té un rendiment de cicle (energia lliurada / energia consumida) del 75 %. S'hi carrega de nit amb un mix de 50 % gas, 25 % nuclear, 20 % eòlica i 5 % hidroelèctrica. Calcula la intensitat de l'electricitat de nit i la de l'energia que es torna a lliurar. Compara amb la central de gas que cobreix el pic de vespre (400 g/kWh): redueix emissions?
d) Una nit sense vent el mix és de 65 % gas, 25 % nuclear i 10 % hidroelèctrica. Repeteix l'avaluació amb un rendiment del 75 % i del 60 %. Per a quin valor de la intensitat de càrrega l'emmagatzematge deixa de compensar? Interpreta-ho.

Una casa unifamiliar té una coberta de 180 $\text{m}^{2}$ en una zona amb 700 mm de pluja anual (700 $\text{L/m}^{2}$·any). Es vol recollir l'aigua per a les cisternes dels vàters i per regar un jardí de 60 $\text{m}^{2}$. Coeficient d'escolament de la coberta: 0,85; rendiment del filtre: 0,90. La família és de 4 persones, que gasten 35 L/dia cada una en vàters, i el jardí necessita 250 $\text{L/m}^{2}$ a l'any, concentrats en 120 dies d'estiu.
a) Calcula l'aigua captada a l'any i la demanda anual (vàters i jardí). Quin percentatge de la demanda pot cobrir la pluja?
b) La pràctica de dimensionament recomana un dipòsit del 6 % del menor valor entre el volum captat i la demanda anual. Calcula'l i arrodoneix a un dipòsit comercial de $\text{m}^{3}$ sencers.
c) Calcula l'autonomia del dipòsit (dies) només per als vàters i a l'estiu (vàters + jardí) si el dipòsit està ple i no plou.
d) La instal·lació costa 3200 € i l'aigua de xarxa es paga a 2,2 €/$\text{m}^{3}$ (preu simplificat). Calcula l'estalvi anual i el retorn. Quins altres motius poden justificar la instal·lació?

Un barri de 3 km de xarxa de canonada necessita 2,4 GWh/any de calor als edificis (energia útil lliurada). Es compara una xarxa de calor amb una caldera central de pèl·lets (rendiment 0,85; poder calorífic dels pèl·lets 4,8 kWh/kg) amb calderes de gas individuals (rendiment 0,92). La xarxa perd el 12 % de la calor que s'hi injecta. Emissions fòssils del cicle del combustible: pèl·lets, 0,03 kg CO₂/kWh de combustible (cultiu, processat i transport); gas, 0,20 kg CO₂/kWh de combustible. (Els pèl·lets es consideren com a biomassa sostenible.)
a) Calcula la calor que cal injectar a la xarxa, l'energia de combustible de la caldera de pèl·lets i la massa de pèl·lets a l'any. Si un camió en transporta 24 t, quants camions fan falta?
b) Calcula el gas consumit amb calderes individuals i les emissions de les dues opcions. Quin estalvi de CO₂ hi ha?
c) Si la xarxa estigués mal aïllada i perdés el 25 %, quin consum de pèl·lets caldria? Calcula la densitat de calor lineal (MWh per metre de xarxa i any) i les pèrdues de la xarxa per metre (kWh/m·any i W/m de mitjana) en el cas del 12 %. Quin problema té una xarxa amb una densitat lineal baixa?
d) La xarxa de biomassa consumeix més energia de combustible que el gas. Raona per què es pot considerar més sostenible malgrat això, i quins inconvenients pot tenir en la qualitat de l'aire local i en la gestió forestal.

Una fàbrica ha de comprar un motor trifàsic de 15 kW de potència a l'eix que funcionarà a plena càrrega 6000 h/any durant 15 anys. Hi ha dues opcions: un motor estàndard de rendiment 91,0 % i un motor d'alta eficiència de rendiment 94,0 % que costa 700 € més. L'electricitat costa 0,15 €/kWh (preu simplificat) i emet 0,20 kg CO₂/kWh.
a) Calcula la potència elèctrica que absorbeix cada motor, l'energia que s'estalvia a l'any amb el d'alta eficiència, els diners i el CO₂ estalviats.
b) Calcula el retorn simple de la diferència de preu.
c) Calcula el valor actual net del sobrecost a 15 anys amb una taxa d'actualització del 5 % (factor d'anualitat 10,38). Quant representa l'energia que consumeix el motor estàndard en 15 anys respecte del seu preu de compra, si aquest és de 2500 €?
d) El motor només funcionaria 1000 h/any. Repeteix l'estalvi i el retorn. Raona quan convé triar el d'alta eficiència i per què el cost de compra no és el criteri que cal mirar en un motor que treballa moltes hores. Quina altra mesura estalviaria energia si el motor mou una bomba de cabal variable?

Es compara, per a una unitat funcional de «servir 1 L de beguda», una ampolla de PET d'un sol ús i una ampolla de vidre retornable de 1 L (dades simplificades en kg CO₂ equivalent): PET d'un sol ús, 0,100 per ampolla (fabricació, transport i gestió del residu). Vidre retornable: fabricar l'ampolla, 0,55 una sola vegada; en cada viatge, rentat 0,05 i transport addicional de la devolució 0,03. El 4 % de les ampolles retornables es perd o es trenca a cada viatge.
a) Si cada ampolla té un 4 % de probabilitat de ser perduda a cada viatge, quin és el nombre mitjà d'usos? (Pensa en una distribució geomètrica: n = 1/p.)
b) Calcula l'emissió per ús de l'ampolla retornable amb aquest nombre mitjà d'usos i compara-la amb la del PET.
c) Calcula el nombre mínim d'usos perquè l'ampolla retornable emeti menys que el PET. Quina taxa de pèrdua màxima hi correspon? Què passa si el transport de la devolució baixa a 0,01 per viatge (distribució local)? I si la taxa de pèrdua es redueix a un 2 % mitjançant un sistema de dipòsit?
d) Raona quins factors fan que la reutilització sigui realment més sostenible i què canviaria si el PET portés un 50 % de material reciclat (suposa que així la seva emissió baixaria a 0,070).