Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de pneumàtica i hidràulica — Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat

Aquests exercicis treballen els circuits de fluids amb el nivell de càlcul de la PAU. Calcules pressions a partir de forces i superfícies, i enuncies el principi de Pascal per explicar com una premsa hidràulica multiplica la força. Després tries els elements i la simbologia d'un circuit, interpretes la designació d'una vàlvula distribuïdora i calcules la força i el consum d'aire d'un cilindre de doble efecte. Al final dissenyes el governament elèctric d'un cilindre. Les solucions converteixen totes les unitats al Sistema Internacional. Errors típics: no passar els cm quadrats o mm quadrats a m quadrats en calcular pressions i llegir malament la designació d'una vàlvula.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Una força de 500 N actua sobre una superfície de 0,02 m2\text{m}^{2}. Calcula la pressió en Pa i en bar.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

p=25 000 Pa=0,25 barp = 25\,000\ \text{Pa} = 0{,}25\ \text{bar}

Resolució

  1. Dades. Força F=500 NF = 500\ \text{N} repartida sobre una superfície S=0,02 m2S = 0{,}02\ \text{m}^{2}. Es demana la pressió.
  2. Definició de pressió. La pressió és la força per unitat de superfície: p=FSp = \dfrac{F}{S}
  3. Càlcul en pascals. p=500 N0,02 m2=25 000 Pap = \dfrac{500\ \text{N}}{0{,}02\ \text{m}^{2}} = 25\,000\ \text{Pa}
  4. Pas a bar. Com que 1 bar=105 Pa1\ \text{bar} = 10^{5}\ \text{Pa}: p=25 000105=0,25 barp = \dfrac{25\,000}{10^{5}} = 0{,}25\ \text{bar}.
  5. Conclusió. Fixa't que és una pressió molt baixa comparada amb la d'una xarxa d'aire comprimit (6 bar): el pascal és una unitat molt petita.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Relaciona cada element amb la seva funció: compressor, vàlvula distribuïdora, cilindre, manòmetre.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

Compressor: genera l'aire a pressió; vàlvula distribuïdora: dirigeix el fluid; cilindre: converteix la pressió en moviment lineal; manòmetre: mesura la pressió.

Resolució

  1. Compressor. És el generador del circuit: aspira aire de l'atmosfera i l'envia a pressió cap a la instal·lació (genera la pressió del fluid).
  2. Vàlvula distribuïdora. És l'element de comandament: dirigeix el fluid cap a una cambra o l'altra del cilindre, o el talla, segons la posició en què es troba.
  3. Cilindre. És l'actuador: converteix l'energia de pressió del fluid en moviment lineal (i força) de la tija.
  4. Manòmetre. És un element de mesura: indica la pressió del fluid en aquell punt del circuit.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

En un circuit pneumàtic, quin element faries servir per fer més lenta la sortida d'un cilindre, i quin per saber que ha arribat al final?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

Per alentir la sortida, un regulador de cabal; per saber que ha arribat al final, un final de cursa (sensor de posició) a l'extrem del recorregut.

Resolució

  1. Plantejament. Es demanen dues funcions diferents: controlar la velocitat del cilindre i detectar-ne la posició final.
  2. Velocitat. La velocitat del cilindre depèn del cabal d'aire que hi entra o en surt. Un regulador de cabal estrangula el pas d'aire: menys cabal vol dir una sortida més lenta.
  3. Posició. Per saber que el cilindre ha arribat al final, es col·loca un final de cursa (sensor de posició, mecànic o magnètic) a l'extrem del recorregut; quan la tija hi arriba, l'acciona i dona un senyal.
  4. Conclusió. El regulador actua sobre el moviment; el final de cursa només informa de la posició (és un captador de senyal).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

El manòmetre d'una instal·lació pneumàtica indica 6 bar. Expressa aquesta pressió en pascals i en kPa, i calcula la pressió absoluta en bar (la pressió atmosfèrica és d'1 bar aproximadament). Quina de les dues pressions s'utilitza per calcular la força d'un cilindre i quina per calcular el volum d'aire consumit?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

6 bar=6⋅105 Pa=600 kPa6\ \text{bar} = 6\cdot10^{5}\ \text{Pa} = 600\ \text{kPa}; pabs=7 barp_{\mathrm{abs}} = 7\ \text{bar}. La força es calcula amb la pressió manomètrica i el volum d'aire consumit, amb l'absoluta.

Resolució

  1. Dades. El manòmetre marca pman=6 barp_{\mathrm{man}} = 6\ \text{bar} i patm≈1 barp_{\mathrm{atm}} \approx 1\ \text{bar}.
  2. Canvi d'unitats. Com que 1 bar=105 Pa1\ \text{bar} = 10^{5}\ \text{Pa}: 6 bar=6⋅105 Pa=600 kPa6\ \text{bar} = 6\cdot10^{5}\ \text{Pa} = 600\ \text{kPa}.
  3. Pressió absoluta. El manòmetre mesura la pressió relativa respecte de l'atmosfèrica: pabs=pman+patm=6+1=7 barp_{\mathrm{abs}} = p_{\mathrm{man}} + p_{\mathrm{atm}} = 6 + 1 = 7\ \text{bar}
  4. Força del cilindre. S'utilitza la manomètrica, perquè l'altra cara de l'èmbol és a pressió atmosfèrica i la força neta és (pabs−patm)⋅A=pman⋅A(p_{\mathrm{abs}} - p_{\mathrm{atm}})\cdot A = p_{\mathrm{man}}\cdot A.
  5. Consum d'aire. S'utilitza l'absoluta, perquè la llei de Boyle (p⋅V=constantp\cdot V = \text{constant}) relaciona volums a pressions absolutes.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Una bomba hidràulica envia 30 L/min d'oli per una mànega de 12 mm de diàmetre interior. Calcula la velocitat de l'oli (Q = A·v). En una línia de pressió es considera adequada una velocitat d'entre 2 i 6 m/s: és el cas?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

v≈4,4 m/sv \approx 4{,}4\ \text{m/s}; sí, és dins del marge recomanat (de 2 a 6 m/s).

Resolució

  1. Dades. Q=30 L/minQ = 30\ \text{L/min} i diàmetre interior d=12 mm=0,012 md = 12\ \text{mm} = 0{,}012\ \text{m}. Es demana la velocitat de l'oli.
  2. Unitats SI. Q=30⋅10−3 m360 s=5⋅10−4 m3/sQ = 30\cdot\dfrac{10^{-3}\ \text{m}^{3}}{60\ \text{s}} = 5\cdot10^{-4}\ \text{m}^{3}/\text{s}; secció A=πd24=π⋅0,01224=1,13⋅10−4 m2A = \dfrac{\pi d^{2}}{4} = \dfrac{\pi\cdot0{,}012^{2}}{4} = 1{,}13\cdot10^{-4}\ \text{m}^{2}.
  3. Equació de continuïtat. Q=A⋅v  ⇒  v=QA=5⋅10−41,13⋅10−4=4,4 m/sQ = A\cdot v \;\Rightarrow\; v = \dfrac{Q}{A} = \dfrac{5\cdot10^{-4}}{1{,}13\cdot10^{-4}} = 4{,}4\ \text{m/s}
  4. Conclusió. 4,4 m/s és dins del marge habitual (de 2 a 6 m/s), de manera que les pèrdues de pressió i el soroll són acceptables. Error típic: no passar els litres per minut a m³/s ni els mil·límetres a metres.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Raona si són certes o falses aquestes afirmacions:
a) Com que l'aire és compressible, un cilindre pneumàtic és poc adequat per aturar-se amb precisió en posicions intermèdies amb càrrega variable.
b) Els circuits hidràulics treballen normalment a pressions molt més altes que els pneumàtics (de l'ordre de 100 a 300 bar, enfront de 6 a 10 bar).
c) Una fuita d'aire en una instal·lació pneumàtica embruta l'entorn igual que una fuita d'oli en una d'hidràulica.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Apartat a)

Resultat

Certa: l'aire és compressible i l'èmbol no es manté amb precisió en posicions intermèdies si la càrrega varia.

Resolució

  1. Compressibilitat. L'aire es comprimeix i s'expandeix segons la càrrega, de manera que l'èmbol «rebota» i no es manté en una posició intermèdia.
  2. Comparació. L'oli és gairebé incompressible i permet aturar-se i mantenir posicions amb precisió; per això la hidràulica és millor per a posicionaments.

Apartat b)

Resultat

Certa: la hidràulica treballa a 100–300 bar i la pneumàtica a 6–10 bar.

Resolució

  1. Pressions de treball. Els circuits hidràulics treballen normalment a desenes o centenars de bar, i els pneumàtics, a 6–10 bar (la pressió de xarxa d'aire comprimit).
  2. Conseqüència. Per això amb cilindres hidràulics petits s'aconsegueixen forces molt grans, i les canonades i els components han de ser molt més robustos.

Apartat c)

Resultat

Falsa: l'aire s'escapa a l'atmosfera sense embrutar; l'oli taca i contamina.

Resolució

  1. Fuita d'aire. L'aire s'escapa a l'atmosfera sense embrutar: només fa soroll i fa perdre energia.
  2. Fuita d'oli. L'oli taca i contamina, i una fuita d'oli pot ser un risc d'incendi o de relliscada. Per tant, l'afirmació és falsa.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Què signifiquen els dos nombres d'una vàlvula distribuïdora 52\tfrac{5}{2}? Explica la diferència entre una vàlvula monoestable i una de biestable.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

52\tfrac{5}{2}: 5 vies i 2 posicions. La monoestable torna sola (per molla) a la posició de repòs; la biestable es queda en l'última posició (té memòria).

Resolució

  1. Nomenclatura. El primer nombre són les vies (connexions) i el segon, les posicions. Una 52\tfrac{5}{2} té 5 vies (1 alimentació de pressió, 2 i 4 utilització cap al cilindre, 3 i 5 escapaments) i 2 posicions.
  2. Monoestable. Només té una posició estable (de repòs), a la qual torna sola per l'acció d'una molla quan desapareix el senyal de comandament; per mantenir l'altra posició cal mantenir el senyal.
  3. Biestable (o de memòria). Té dues posicions estables i es queda en l'última a la qual l'ha portada un senyal, encara que aquest senyal desaparegui; només canvia quan rep un senyal contrari.
  4. Conclusió. Per això, un cilindre governat amb una biestable pot rebre l'ordre amb un pols curt, mentre que amb una monoestable el senyal s'ha de mantenir.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Quina vàlvula s'ha d'utilitzar en cada cas (antiretorn, selectora o de simultaneïtat)?
a) Un cilindre només ha de sortir quan l'operari prem alhora dos polsadors, un a cada mà.
b) Un cilindre ha de sortir quan es premi qualsevol de dos polsadors situats en llocs diferents.
c) Cal evitar que l'aire d'un dipòsit torni cap al compressor quan aquest s'atura.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Apartat a)

Resultat

Vàlvula de simultaneïtat (funció AND).

Resolució

  1. Condició. El cilindre només ha de sortir si es premen els dos polsadors alhora: és una funció lògica AND.
  2. Vàlvula. La vàlvula de simultaneïtat (o de dues pressions) només dona sortida si hi ha pressió a totes dues entrades.

Apartat b)

Resultat

Vàlvula selectora (funció OR).

Resolució

  1. Condició. N'hi ha prou que es premi qualsevol dels dos polsadors: és una funció lògica OR.
  2. Vàlvula. La vàlvula selectora dona sortida si hi ha pressió en qualsevol de les dues entrades, i bloqueja l'altra perquè l'aire no se'n vagi pel polsador que no s'ha premut.

Apartat c)

Resultat

Vàlvula antiretorn.

Resolució

  1. Condició. L'aire ha de poder anar del compressor al dipòsit, però no tornar enrere.
  2. Vàlvula. La vàlvula antiretorn deixa passar l'aire en un sentit i el bloqueja en l'altre.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

En un circuit hidràulic, explica la funció de la vàlvula limitadora de pressió i la del dipòsit.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

La limitadora de pressió és l'element de seguretat: s'obre a la pressió de tarat i envia el cabal al dipòsit. El dipòsit emmagatzema l'oli, compensa variacions de volum i el refreda, el decanta i el desairea.

Resolució

  1. Vàlvula limitadora: funció. És l'element de seguretat del circuit. Es tara a la pressió màxima admissible.
  2. Vàlvula limitadora: funcionament. Quan la pressió la supera (per exemple, perquè el cilindre ha arribat al final de la carrera o troba un obstacle), s'obre i deriva el cabal cap al dipòsit; així no es trenquen les canonades ni els components i la bomba no es bloqueja.
  3. Dipòsit: emmagatzematge. Emmagatzema l'oli del circuit i en compensa les variacions de volum (per exemple, quan entren i surten tiges de cilindres).
  4. Dipòsit: condicionament. A més, l'oli s'hi refreda, s'hi decanten les impureses i hi perd les bombolles d'aire abans de tornar a ser aspirat per la bomba.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Un cilindre pneumàtic de simple efecte té un èmbol de 32 mm de diàmetre i s'alimenta a 6 bar. La molla de retorn s'oposa a la sortida amb una força de 25 N. Calcula la força útil de sortida (menysprea el fregament).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

Fuˊtil≈458 NF_{\mathrm{útil}} \approx 458\ \text{N} (457,5 N)

Resolució

  1. Dades. D=32 mmD = 32\ \text{mm}, p=6 bar=6⋅105 Pap = 6\ \text{bar} = 6\cdot10^{5}\ \text{Pa}, força de la molla Fm=25 NF_{\mathrm{m}} = 25\ \text{N}.
  2. Àrea de l'èmbol. A=πD24=π⋅0,03224=8,04⋅10−4 m2A = \dfrac{\pi D^{2}}{4} = \dfrac{\pi\cdot0{,}032^{2}}{4} = 8{,}04\cdot10^{-4}\ \text{m}^{2}.
  3. Força de la pressió. F=p⋅A=6⋅105⋅8,04⋅10−4=482,5 NF = p\cdot A = 6\cdot10^{5}\cdot8{,}04\cdot10^{-4} = 482{,}5\ \text{N}.
  4. Força útil. La molla s'oposa a la sortida: Fuˊtil=F−Fm=482,5−25=457,5 NF_{\mathrm{útil}} = F - F_{\mathrm{m}} = 482{,}5 - 25 = 457{,}5\ \text{N}
  5. Conclusió. En un cilindre de simple efecte la molla només actua en un sentit i resta força útil en la sortida; el retorn el fa la molla sola.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Un cilindre hidràulic d'èmbol de 50 mm de diàmetre treballa a 100 bar. Calcula la força que desenvolupa.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

F≈19 635 N≈19,6 kNF \approx 19\,635\ \text{N} \approx 19{,}6\ \text{kN}

Resolució

  1. Dades. D=50 mm=0,050 mD = 50\ \text{mm} = 0{,}050\ \text{m}; p=100 bar=100⋅105=107 Pap = 100\ \text{bar} = 100\cdot10^{5} = 10^{7}\ \text{Pa}.
  2. Secció de l'èmbol. S=πD24=π⋅0,05024=1,963⋅10−3 m2S = \dfrac{\pi D^{2}}{4} = \dfrac{\pi\cdot0{,}050^{2}}{4} = 1{,}963\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2}.
  3. Força. F=p⋅S=107⋅1,963⋅10−3=19 635 NF = p\cdot S = 10^{7}\cdot1{,}963\cdot10^{-3} = 19\,635\ \text{N}
  4. Conclusió. Uns 19,6 kN amb un cilindre de només 5 cm de diàmetre: és l'avantatge de les altes pressions de la hidràulica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Enuncia el principi de Pascal i explica per què permet multiplicar la força en una premsa hidràulica.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

La pressió aplicada a un fluid tancat es transmet igual a tots els punts; com que F=p⋅SF = p\cdot S, l'èmbol de més superfície rep més força.

Resolució

  1. Principi de Pascal. La pressió aplicada a un fluid tancat es transmet igual a tots els punts del fluid.
  2. Premsa hidràulica. Els dos èmbols estan a la mateixa pressió; com que p=F/Sp = F/S és igual, es compleix F1S1=F2S2  ⇒  F2=F1⋅S2S1\dfrac{F_{1}}{S_{1}} = \dfrac{F_{2}}{S_{2}} \;\Rightarrow\; F_{2} = F_{1}\cdot\dfrac{S_{2}}{S_{1}}
  3. Multiplicació de la força. Si l'èmbol de sortida té molta més superfície, hi apareix molta més força.
  4. Conclusió. No es guanya energia: aquell èmbol es mou molt menys (es conserva el treball, F1⋅x1=F2⋅x2F_{1}\cdot x_{1} = F_{2}\cdot x_{2}).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Un cilindre de doble efecte de 63 mm de diàmetre treballa a 8 bar. a) Calcula la força de sortida. b) Explica un exemple industrial on faries servir aquesta força.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Apartat a)

Resultat

F≈2494 N≈2,5 kNF \approx 2494\ \text{N} \approx 2{,}5\ \text{kN}

Resolució

  1. Dades. D=63 mmD = 63\ \text{mm}, p=8 bar=8⋅105 Pap = 8\ \text{bar} = 8\cdot10^{5}\ \text{Pa}.
  2. Secció. S=π⋅0,06324=3,117⋅10−3 m2S = \dfrac{\pi\cdot0{,}063^{2}}{4} = 3{,}117\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2}.
  3. Força de sortida. En sortir, l'aire actua sobre tota la cara de l'èmbol: F=p⋅S=8⋅105⋅3,117⋅10−3=2494 NF = p\cdot S = 8\cdot10^{5}\cdot3{,}117\cdot10^{-3} = 2494\ \text{N}

Apartat b)

Resultat

Per exemple, per subjectar (bridar) una peça mentre es mecanitza, o per empènyer i posicionar caixes en una línia d'embalatge.

Resolució

  1. Ordre de magnitud. Uns 2,5 kN equivalen a sostenir uns 250 kg: és una força moderada, típica de la pneumàtica industrial.
  2. Exemples. Es pot fer servir per subjectar (bridar) una peça mentre es mecanitza, o per empènyer i posicionar caixes en una línia d'embalatge.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Un cilindre de doble efecte de 40 mm d'èmbol ha de recórrer 200 mm en la sortida. Si el cabal d'aire que li arriba és tal que l'èmbol avança a 100 mm/s, calcula el temps de sortida. Com el faries més lent sense canviar la pressió?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

t=2 st = 2\ \text{s}; per fer-lo més lent sense canviar la pressió, un regulador de cabal que estrangula l'aire.

Resolució

  1. Dades. Recorregut s=200 mms = 200\ \text{mm}, velocitat v=100 mm/sv = 100\ \text{mm/s}.
  2. Moviment uniforme. t=sv=200 mm100 mm/s=2 st = \dfrac{s}{v} = \dfrac{200\ \text{mm}}{100\ \text{mm/s}} = 2\ \text{s}
  3. Com alentir-lo. S'instal·la un regulador de cabal que estrangula el pas d'aire a la sortida: menys cabal significa menys velocitat.
  4. Conclusió. La força es manté, perquè depèn de la pressió i de la secció (F=p⋅SF = p\cdot S), no del cabal.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Un cilindre pneumàtic de doble efecte té un èmbol de 50 mm de diàmetre i una tija de 20 mm, i treballa a 6 bar. Calcula la força teòrica en sortir i en entrar, i explica per què són diferents.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

Fsortida≈1178 NF_{\mathrm{sortida}} \approx 1178\ \text{N}; Fentrada≈990 NF_{\mathrm{entrada}} \approx 990\ \text{N}. En entrar és menor perquè la tija redueix la superfície útil.

Resolució

  1. Dades. D=50 mmD = 50\ \text{mm}, d=20 mmd = 20\ \text{mm}, p=6 bar=6⋅105 Pap = 6\ \text{bar} = 6\cdot10^{5}\ \text{Pa}.
  2. Sortida. L'aire actua sobre tota la cara de l'èmbol: A=π⋅5024=1963,5 mm2A = \dfrac{\pi\cdot50^{2}}{4} = 1963{,}5\ \text{mm}^{2}, i F=6⋅105⋅1,9635⋅10−3=1178 NF = 6\cdot10^{5}\cdot1{,}9635\cdot10^{-3} = 1178\ \text{N}.
  3. Entrada. L'aire actua sobre la corona de la cara de la tija: A′=π (502−202)4=1649,3 mm2A' = \dfrac{\pi\,(50^{2} - 20^{2})}{4} = 1649{,}3\ \text{mm}^{2}, i F′=6⋅105⋅1,6493⋅10−3=990 NF' = 6\cdot10^{5}\cdot1{,}6493\cdot10^{-3} = 990\ \text{N}.
  4. Conclusió. La força d'entrada és menor (un 84 % de la de sortida) perquè la tija ocupa part de l'àrea de l'èmbol. Per això, quan la càrrega és gran, convé fer-la treballar en el sentit de sortida.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Un cilindre de doble efecte amb èmbol de 40 mm de diàmetre, tija de 12 mm i carrera de 150 mm fa 20 cicles complets (sortida i entrada) per minut a 6 bar manomètrics. Calcula el consum d'aire en litres d'aire lliure per minut (l'aire lliure és a pressió atmosfèrica, 1 bar: VlliureV_{\mathrm{lliure}} = V · pabsp_{\mathrm{abs}}/patmp_{\mathrm{atm}}).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

Q≈50,4 L/minQ \approx 50{,}4\ \text{L/min} d'aire lliure

Resolució

  1. Dades. D=40 mm=4 cmD = 40\ \text{mm} = 4\ \text{cm}, d=12 mm=1,2 cmd = 12\ \text{mm} = 1{,}2\ \text{cm}, carrera c=15 cmc = 15\ \text{cm}, 20 cicles/min, pman=6 barp_{\mathrm{man}} = 6\ \text{bar}.
  2. Volum en sortir. S'omple tota la cambra de l'èmbol: V1=π⋅424⋅15=12,57⋅15=188,5 cm3V_{1} = \dfrac{\pi\cdot4^{2}}{4}\cdot15 = 12{,}57\cdot15 = 188{,}5\ \text{cm}^{3}.
  3. Volum en entrar. S'omple la cambra de la tija (descomptant-ne la secció): V2=π (42−1,22)4⋅15=11,43⋅15=171,5 cm3V_{2} = \dfrac{\pi\,(4^{2} - 1{,}2^{2})}{4}\cdot15 = 11{,}43\cdot15 = 171{,}5\ \text{cm}^{3}.
  4. Llei de Boyle. Per cicle, V=360 cm3=0,360 LV = 360\ \text{cm}^{3} = 0{,}360\ \text{L} a la pressió de treball. Amb pabs=6+1=7 barp_{\mathrm{abs}} = 6 + 1 = 7\ \text{bar}: Vlliure=V⋅pabspatm=0,360⋅7=2,52 L per cicleV_{\mathrm{lliure}} = V\cdot\dfrac{p_{\mathrm{abs}}}{p_{\mathrm{atm}}} = 0{,}360\cdot7 = 2{,}52\ \text{L per cicle}
  5. Consum. Q=2,52⋅20=50,4 L/minQ = 2{,}52\cdot20 = 50{,}4\ \text{L/min} d'aire lliure.
  6. Conclusió. Aquest és el cabal que ha de poder donar el compressor només per a aquest cilindre.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Una bomba hidràulica subministra 12 L/min a 120 bar a un cilindre amb èmbol de 50 mm de diàmetre (menysprea la tija, el fregament i les fuites). Calcula la velocitat de sortida del cilindre, la força que desenvolupa i la potència hidràulica que lliura la bomba. Si el rendiment total del grup motor-bomba és de 0,80, quina potència ha de tenir el motor?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

v≈0,102 m/sv \approx 0{,}102\ \text{m/s}; F≈23,6 kNF \approx 23{,}6\ \text{kN}; Phid=2400 WP_{\mathrm{hid}} = 2400\ \text{W}; Pmotor=3 kWP_{\mathrm{motor}} = 3\ \text{kW}

Resolució

  1. Dades. Q=12 L/min=2⋅10−4 m3/sQ = 12\ \text{L/min} = 2\cdot10^{-4}\ \text{m}^{3}/\text{s}, p=120 bar=1,2⋅107 Pap = 120\ \text{bar} = 1{,}2\cdot10^{7}\ \text{Pa}, D=50 mmD = 50\ \text{mm}: A=π⋅0,0524=1,9635⋅10−3 m2A = \dfrac{\pi\cdot0{,}05^{2}}{4} = 1{,}9635\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2}.
  2. Velocitat (continuïtat). v=QA=2⋅10−41,9635⋅10−3=0,102 m/sv = \dfrac{Q}{A} = \dfrac{2\cdot10^{-4}}{1{,}9635\cdot10^{-3}} = 0{,}102\ \text{m/s} (10,2 cm/s).
  3. Força. F=p⋅A=120⋅105⋅1,9635⋅10−3=23 562 N≈23,6 kNF = p\cdot A = 120\cdot10^{5}\cdot1{,}9635\cdot10^{-3} = 23\,562\ \text{N} \approx 23{,}6\ \text{kN}.
  4. Potència hidràulica. P=p⋅Q=120⋅105⋅2⋅10−4=2400 WP = p\cdot Q = 120\cdot10^{5}\cdot2\cdot10^{-4} = 2400\ \text{W}; comprova que és igual que F⋅v=23 562⋅0,102F\cdot v = 23\,562\cdot0{,}102.
  5. Potència del motor. Pmotor=Pη=24000,80=3000 W=3 kWP_{\mathrm{motor}} = \dfrac{P}{\eta} = \dfrac{2400}{0{,}80} = 3000\ \text{W} = 3\ \text{kW}

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Un dipòsit d'aire comprimit de 200 L està a 8 bar manomètrics. Es desconnecta el compressor i s'alimenta una màquina que consumeix 6 L d'aire lliure per cicle.
a) Quants cicles pot fer la màquina fins que la pressió del dipòsit baixi a 6 bar manomètrics?
b) Quant de temps necessita un compressor que lliura 150 L/min d'aire lliure per recuperar els 8 bar?
(Pressió atmosfèrica, 1 bar; temperatura constant.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Apartat a)

Resultat

66 cicles complets

Resolució

  1. Dades. V=200 LV = 200\ \text{L}; de 8 a 6 bar manomètrics, és a dir, de 9 a 7 bar absoluts; 6 L d'aire lliure per cicle.
  2. Llei de Boyle. L'aire lliure que conté el dipòsit és V⋅pabs/patmV\cdot p_{\mathrm{abs}}/p_{\mathrm{atm}}: a 9 bar, 200⋅9=1800 L200\cdot9 = 1800\ \text{L}; a 7 bar, 200⋅7=1400 L200\cdot7 = 1400\ \text{L}.
  3. Aire utilitzable. 1800−1400=400 L1800 - 1400 = 400\ \text{L} d'aire lliure.
  4. Conclusió. 4006=66,7\dfrac{400}{6} = 66{,}7: la màquina fa 66 cicles complets.

Apartat b)

Resultat

t≈2,67 min≈160 st \approx 2{,}67\ \text{min} \approx 160\ \text{s}

Resolució

  1. Plantejament. El compressor ha de reposar els 400 L d'aire lliure que s'han consumit.
  2. Càlcul. t=400 L150 L/min=2,67 min≈160 st = \dfrac{400\ \text{L}}{150\ \text{L/min}} = 2{,}67\ \text{min} \approx 160\ \text{s}

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Un multiplicador de pressió (intensificador) té un èmbol d'entrada de 80 mm de diàmetre alimentat amb aire a 6 bar i un èmbol de sortida de 20 mm de diàmetre que pressuritza oli. Calcula la pressió de l'oli a la sortida i la força que desenvoluparia amb aquesta pressió un cilindre hidràulic de 32 mm de diàmetre.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

poli=96 barp_{\mathrm{oli}} = 96\ \text{bar}; F≈7,7 kNF \approx 7{,}7\ \text{kN} (7721 N)

Resolució

  1. Plantejament. Les dues cares de l'intensificador estan unides per la mateixa tija i transmeten la mateixa força: p1⋅A1=p2⋅A2p_{1}\cdot A_{1} = p_{2}\cdot A_{2}.
  2. Relació d'àrees. A1A2=(8020)2=16\dfrac{A_{1}}{A_{2}} = \left(\dfrac{80}{20}\right)^{2} = 16, per tant p2=16⋅6=96 barp_{2} = 16\cdot6 = 96\ \text{bar}.
  3. Comprovació. Força a l'entrada: 6⋅105⋅π⋅0,0824=3016 N6\cdot10^{5}\cdot\dfrac{\pi\cdot0{,}08^{2}}{4} = 3016\ \text{N}; i 3016π⋅0,022/4=96⋅105 Pa\dfrac{3016}{\pi\cdot0{,}02^{2}/4} = 96\cdot10^{5}\ \text{Pa}.
  4. Cilindre de 32 mm. F=p2⋅A=96⋅105⋅π⋅0,03224=96⋅105⋅8,04⋅10−4=7721 NF = p_{2}\cdot A = 96\cdot10^{5}\cdot\dfrac{\pi\cdot0{,}032^{2}}{4} = 96\cdot10^{5}\cdot8{,}04\cdot10^{-4} = 7721\ \text{N}
  5. Conclusió. Es guanya pressió, però no energia: els dos èmbols fan la mateixa carrera, així que per cada volum d'aire consumit només es desplaça 116\tfrac{1}{16} d'aquest volum d'oli, i p⋅Vp\cdot V es conserva.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Una premsa pneumàtica de doble efecte ha de baixar només quan l'operari prem alhora dos polsadors (un amb cada mà) i ha de tornar en deixar anar qualsevol d'ells. Descriu un circuit pneumàtic que ho aconsegueixi, amb les vàlvules necessàries, i explica'n el funcionament.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

Dos polsadors 32\tfrac{3}{2} NT connectats a una vàlvula de simultaneïtat que pilota una 52\tfrac{5}{2} monoestable amb retorn per molla: la premsa baixa només amb tots dos premuts i torna en deixar-ne anar qualsevol.

Resolució

  1. Elements. Unitat de manteniment i alimentació; dos polsadors, que són vàlvules 32\tfrac{3}{2} normalment tancades amb retorn per molla (S1S_{1} i S2S_{2}); una vàlvula de simultaneïtat (AND); una vàlvula 52\tfrac{5}{2} monoestable pilotada pneumàticament i amb retorn per molla; i el cilindre de doble efecte (opcionalment, reguladors de cabal unidireccionals per ajustar la velocitat).
  2. Baixada. S1S_{1} i S2S_{2} alimenten les dues entrades de la vàlvula AND, que només dona sortida si hi ha pressió a totes dues. Aquest senyal pilota la 52\tfrac{5}{2}, que passa l'aire a la cambra posterior, i el cilindre surt (la premsa baixa).
  3. Retorn. En deixar anar qualsevol polsador, la vàlvula AND deixa de donar sortida, el pilot s'escapa pel polsador alliberat i la molla retorna la 52\tfrac{5}{2}: l'aire passa a la cambra de la tija i el cilindre entra.
  4. Seguretat. L'operari té les dues mans ocupades fora de la zona de perill. Fixa't que la vàlvula ha de ser monoestable: amb una biestable, la premsa no tornaria en deixar anar un polsador.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Una màquina ha de desenvolupar una força de 40 kN amb un cilindre. Calcula el diàmetre de l'èmbol necessari si s'utilitza aire a 6 bar i si s'utilitza oli a 160 bar, i raona quina tecnologia és més adequada.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Aire a 6 bar: D≈291 mmD \approx 291\ \text{mm}; oli a 160 bar: D≈56 mmD \approx 56\ \text{mm}. És més adequada la hidràulica.

Resolució

  1. Plantejament. F=p⋅AF = p\cdot A, per tant l'àrea necessària és A=F/pA = F/p i el diàmetre, D=4A/πD = \sqrt{4A/\pi}.
  2. Aire a 6 bar. A=40 0006⋅105=0,0667 m2A = \dfrac{40\,000}{6\cdot10^{5}} = 0{,}0667\ \text{m}^{2}, per tant D=0,291 m=291 mmD = 0{,}291\ \text{m} = 291\ \text{mm}.
  3. Oli a 160 bar. A=40 000160⋅105=2,5⋅10−3 m2A = \dfrac{40\,000}{160\cdot10^{5}} = 2{,}5\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2}, per tant D=0,0564 m≈56 mmD = 0{,}0564\ \text{m} \approx 56\ \text{mm}.
  4. Comparació. El cilindre pneumàtic hauria de tenir un diàmetre uns 5 cops més gran (una àrea 27 vegades més gran): seria enorme i consumiria molt aire.
  5. Conclusió. Per a forces grans és adequada la hidràulica: cilindres petits i oli quasi incompressible, amb moviment precís; l'inconvenient és que necessita grup hidràulic i canonades de retorn al dipòsit, i que les fuites embruten.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

En una premsa hidràulica, l'èmbol petit té un diàmetre de 20 mm i el gran de 200 mm. Quina càrrega es pot aixecar aplicant 300 N a l'èmbol petit?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

F2=30 000 NF_{2} = 30\,000\ \text{N} (uns 3000 kg)

Resolució

  1. Dades. d1=20 mmd_{1} = 20\ \text{mm}, d2=200 mmd_{2} = 200\ \text{mm}, F1=300 NF_{1} = 300\ \text{N}.
  2. Seccions. S1=π⋅0,02024=3,14⋅10−4 m2S_{1} = \dfrac{\pi\cdot0{,}020^{2}}{4} = 3{,}14\cdot10^{-4}\ \text{m}^{2}; S2=π⋅0,20024=3,14⋅10−2 m2S_{2} = \dfrac{\pi\cdot0{,}200^{2}}{4} = 3{,}14\cdot10^{-2}\ \text{m}^{2}. La relació és S2S1=(20020)2=100\dfrac{S_{2}}{S_{1}} = \left(\dfrac{200}{20}\right)^{2} = 100.
  3. Principi de Pascal. La pressió és la mateixa als dos èmbols: F2=F1⋅S2S1=300⋅100=30 000 NF_{2} = F_{1}\cdot\dfrac{S_{2}}{S_{1}} = 300\cdot100 = 30\,000\ \text{N}
  4. Conclusió. S'aixequen 30 000 N (uns 3000 kg) aplicant només 300 N.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Un cilindre pneumàtic de doble efecte s'ha de governar electropneumàticament: ha d'avançar quan es prem un polsador de marxa i tornar automàticament quan arriba al final del recorregut. (a) Quina diferència hi ha entre un circuit pneumàtic i un d'electropneumàtic? (b) Anomena els elements que necessites i digues què fa cadascun. (c) Explica la seqüència de funcionament. (d) Per què en electropneumàtica es fa servir una electrovàlvula i no una vàlvula d'accionament manual?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Apartat a)

Resultat

En un circuit pneumàtic, el comandament també és d'aire; en un d'electropneumàtic, la potència és pneumàtica però el comandament és elèctric.

Resolució

  1. Pneumàtic. Tot el senyal de comandament viatja també per aire: les vàlvules s'accionen mecànicament o pilotades amb aire.
  2. Electropneumàtic. La part de potència continua sent pneumàtica (el cilindre i l'aire comprimit el mouen), però el comandament és elèctric: polsadors, relés o un PLC. És a dir, se separen el circuit de potència i el de control.

Apartat b)

Resultat

Compressor i unitat de manteniment, cilindre de doble efecte, electrovàlvula 52\tfrac{5}{2}, polsador de marxa, final de carrera elèctric i relés o PLC.

Resolució

  1. Alimentació. Compressor i unitat de manteniment: subministren aire net i a pressió.
  2. Actuador. Cilindre de doble efecte: rep aire per les dues cares.
  3. Distribució. Electrovàlvula 52\tfrac{5}{2}: distribueix l'aire cap a una cara o l'altra del cilindre segons quina bobina s'exciti.
  4. Comandament. Polsador de marxa (dona el senyal elèctric d'inici); final de carrera elèctric a l'extrem del recorregut (detecta que el cilindre ha arribat); i relés o PLC (fan la lògica).

Apartat c)

Resultat

Polsador → bobina d'avanç → el cilindre surt → el final de carrera excita l'altra bobina → el cilindre torna.

Resolució

  1. Avanç. Es prem el polsador, s'excita la bobina de l'electrovàlvula, l'aire entra per la cara posterior i el cilindre avança.
  2. Detecció. En arribar al final, l'èmbol acciona el final de carrera, que tanca un contacte elèctric.
  3. Retorn. Aquest senyal excita l'altra bobina, l'electrovàlvula commuta, l'aire entra per la cara davantera i el cilindre retrocedeix.

Apartat d)

Resultat

Perquè l'electrovàlvula converteix un senyal elèctric de baixa potència en el pas d'un cabal d'aire, i permet automatitzar el cicle.

Resolució

  1. Interfície. L'electrovàlvula és l'element que fa de pont entre els dos mons: converteix un senyal elèctric de baixa potència en el pas d'un cabal d'aire.
  2. Automatització. Amb una vàlvula manual, l'operari hauria de ser al costat de la màquina i no es podria automatitzar la seqüència ni governar-la des d'un PLC.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Descriu el circuit pneumàtic mínim per fer sortir un cilindre de simple efecte quan es prem un polsador i que torni sol quan es deixa anar.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

Unitat de manteniment + vàlvula 3/2 normalment tancada accionada per polsador amb retorn per molla + cilindre de simple efecte.

Resolució

  1. Elements. Compressor amb unitat de manteniment (filtre, regulador i lubricador), una vàlvula 3/2 normalment tancada accionada per polsador i amb retorn per molla, i el cilindre de simple efecte.
  2. Connexió. La sortida de la vàlvula va a l'única entrada del cilindre.
  3. Sortida. En prémer el polsador, la vàlvula deixa passar l'aire i el cilindre surt.
  4. Retorn. En deixar-lo anar, la molla de la vàlvula la torna a la posició de repòs, l'aire del cilindre surt a l'atmosfera per l'escapament i la molla del cilindre el fa tornar.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Un cilindre pneumàtic de doble efecte ha d'elevar verticalment una càrrega de 150 kg amb una carrera de 300 mm en 2 s. S'alimenta a 6 bar manomètrics i es vol que la càrrega sigui com a màxim el 70 % de la força teòrica del cilindre (pèrdues per fregament i marge per accelerar). Diàmetres comercials d'èmbol: 32, 40, 50, 63, 80 i 100 mm (g = 9,8 m/s2\text{m/s}^{2}).
a) Calcula la força teòrica mínima necessària i el diàmetre mínim.
b) Tria el diàmetre comercial i comprova la força disponible.
c) Calcula el cabal d'aire necessari durant la sortida, en L/min d'aire lliure, per recórrer la carrera en 2 s (suposa que l'aire ocupa tot l'èmbol a 7 bar absoluts).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

Fteoˋrica≥2100 NF_{\mathrm{teòrica}} \geq 2100\ \text{N}; D≥66,8 mmD \geq 66{,}8\ \text{mm}

Resolució

  1. Pes de la càrrega. P=m⋅g=150⋅9,8=1470 NP = m\cdot g = 150\cdot9{,}8 = 1470\ \text{N}.
  2. Força teòrica mínima. La càrrega ha de ser com a màxim el 70 % de la força teòrica: F=14700,70=2100 NF = \dfrac{1470}{0{,}70} = 2100\ \text{N}.
  3. Diàmetre mínim. A=21006⋅105=3,5⋅10−3 m2=3500 mm2A = \dfrac{2100}{6\cdot10^{5}} = 3{,}5\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2} = 3500\ \text{mm}^{2}, per tant D≥4⋅3500π=66,8 mmD \geq \sqrt{\dfrac{4\cdot3500}{\pi}} = 66{,}8\ \text{mm}

Apartat b)

Resultat

D=80 mmD = 80\ \text{mm}: Fteoˋrica≈3016 NF_{\mathrm{teòrica}} \approx 3016\ \text{N} i 0,70⋅3016=2111 N≥1470 N0{,}70\cdot3016 = 2111\ \text{N} \geq 1470\ \text{N}

Resolució

  1. Elecció. El primer diàmetre comercial per sobre de 66,8 mm és 80 mm. El de 63 mm dona 1870 N teòrics, 1309 N al 70 %: insuficient.
  2. Comprovació. Amb 80 mm: A=5026,5 mm2A = 5026{,}5\ \text{mm}^{2}, Fteoˋrica=6⋅105⋅5,0265⋅10−3=3016 NF_{\mathrm{teòrica}} = 6\cdot10^{5}\cdot5{,}0265\cdot10^{-3} = 3016\ \text{N} i 0,70⋅3016=2111 N≥1470 N0{,}70\cdot3016 = 2111\ \text{N} \geq 1470\ \text{N}: és vàlid.

Apartat c)

Resultat

Q≈317 L/minQ \approx 317\ \text{L/min} d'aire lliure (10,6 L per carrera)

Resolució

  1. Velocitat. v=0,3 m2 s=0,15 m/sv = \dfrac{0{,}3\ \text{m}}{2\ \text{s}} = 0{,}15\ \text{m/s}.
  2. Cabal a la pressió de treball. Q=A⋅v=5,0265⋅10−3⋅0,15=7,54⋅10−4 m3/s=45,2 L/minQ = A\cdot v = 5{,}0265\cdot10^{-3}\cdot0{,}15 = 7{,}54\cdot10^{-4}\ \text{m}^{3}/\text{s} = 45{,}2\ \text{L/min}.
  3. Aire lliure (Boyle). A 7 bar absoluts: 45,2⋅7=317 L/min45{,}2\cdot7 = 317\ \text{L/min}, és a dir, 10,6 L d'aire lliure en cada carrera.
  4. Conclusió. Cal que el compressor i la instal·lació puguin donar aquest cabal punta.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Un motor hidràulic de cilindrada 40 cm3/volta s'alimenta amb 14 L/min d'oli amb una diferència de pressió de 150 bar entre l'entrada i la sortida. El rendiment volumètric és 0,95 i el mecànic, 0,90.
a) Calcula la velocitat de gir teòrica i la real.
b) Calcula el parell teòric (M = Δp · Vg(2π)\tfrac{V_{g}}{(2\pi )}) i el parell real.
c) Calcula la potència hidràulica d'entrada, la potència mecànica de sortida i el rendiment total.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

nteoˋrica=350 rpmn_{\mathrm{teòrica}} = 350\ \text{rpm}; nreal=332,5 rpmn_{\mathrm{real}} = 332{,}5\ \text{rpm}

Resolució

  1. Dades. Vg=40 cm3/voltaV_{g} = 40\ \text{cm}^{3}/\text{volta}, Q=14 L/min=14 000 cm3/minQ = 14\ \text{L/min} = 14\,000\ \text{cm}^{3}/\text{min}, ηv=0,95\eta_{v} = 0{,}95.
  2. Velocitat teòrica. n=QVg=14 00040=350 rpmn = \dfrac{Q}{V_{g}} = \dfrac{14\,000}{40} = 350\ \text{rpm}.
  3. Velocitat real. Part del cabal es perd per fuites internes: n=0,95⋅350=332,5 rpmn = 0{,}95\cdot350 = 332{,}5\ \text{rpm}.

Apartat b)

Resultat

Mteoˋric≈95,5 N⋅mM_{\mathrm{teòric}} \approx 95{,}5\ \text{N}\cdot\text{m}; Mreal≈85,9 N⋅mM_{\mathrm{real}} \approx 85{,}9\ \text{N}\cdot\text{m}

Resolució

  1. Parell teòric. M=Δp⋅Vg2π=150⋅105⋅40⋅10−62π=6002π=95,5 N⋅mM = \dfrac{\Delta p\cdot V_{g}}{2\pi} = \dfrac{150\cdot10^{5}\cdot40\cdot10^{-6}}{2\pi} = \dfrac{600}{2\pi} = 95{,}5\ \text{N}\cdot\text{m}
  2. Parell real. La fricció consumeix part del parell: M=0,90⋅95,5=85,9 N⋅mM = 0{,}90\cdot95{,}5 = 85{,}9\ \text{N}\cdot\text{m}.

Apartat c)

Resultat

Phid=3500 WP_{\mathrm{hid}} = 3500\ \text{W}; Pmec≈2,99 kWP_{\mathrm{mec}} \approx 2{,}99\ \text{kW}; η=0,855\eta = 0{,}855

Resolució

  1. Potència hidràulica. Phid=Δp⋅Q=150⋅105⋅14⋅10−360=3500 WP_{\mathrm{hid}} = \Delta p\cdot Q = 150\cdot10^{5}\cdot\dfrac{14\cdot10^{-3}}{60} = 3500\ \text{W}.
  2. Potència mecànica. ω=332,5⋅2π60=34,8 rad/s\omega = 332{,}5\cdot\dfrac{2\pi}{60} = 34{,}8\ \text{rad/s}; Pmec=M⋅ω=85,9⋅34,8=2992 W≈2,99 kWP_{\mathrm{mec}} = M\cdot\omega = 85{,}9\cdot34{,}8 = 2992\ \text{W} \approx 2{,}99\ \text{kW}.
  3. Rendiment total. η=29923500=0,855\eta = \dfrac{2992}{3500} = 0{,}855, que coincideix amb ηv⋅ηm=0,95⋅0,90\eta_{v}\cdot\eta_{m} = 0{,}95\cdot0{,}90.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Un sistema de subjecció i foradat té un cilindre A (que subjecta la peça) i un cilindre B (que fora), tots dos de doble efecte governats per vàlvules 52\tfrac{5}{2} biestables pilotades pneumàticament. La seqüència és A+ B+ B- A- (+ vol dir sortir i - vol dir entrar). Hi ha finals de cursa a0a_{0} i a1a_{1} (A recollit o extret), b0b_{0} i b1b_{1} (B recollit o extret) i un polsador d'inici S.
a) Escriu el senyal que comanda cada moviment.
b) Raona en quines vàlvules hi ha senyals contraposats i per què.
c) Proposa una solució.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

A+ ← S; B+ ← a1a_{1}; B− ← b1b_{1}; A− ← b0b_{0}

Resolució

  1. Plantejament. Cada moviment el comanda el final de cursa que indica que el moviment anterior ha acabat. En repòs, A i B són recollits (a0=b0=1a_{0} = b_{0} = 1).
  2. Senyals. A+ ← S (amb el sistema en repòs); B+ ← a1a_{1} (A ja subjecta); B− ← b1b_{1} (el forat ja és fet); A− ← b0b_{0} (la broca ha tornat enrere).

Apartat b)

Resultat

Hi ha senyals contraposats a totes dues vàlvules: a la d'A (S i b0b_{0}) i a la de B (a1a_{1} i b1b_{1}).

Resolució

  1. Vàlvula de B. El senyal a1a_{1} (que ordena B+) continua actiu mentre A es manté extret; quan B arriba a b1b_{1} i ordena B−, la vàlvula rep alhora a1a_{1} i b1b_{1} als dos pilots, i no pot canviar.
  2. Vàlvula d'A. b0b_{0} (que ordena A−) és actiu des del principi, perquè B està recollit, així que en prémer S arriben alhora S i b0b_{0} als dos pilots.
  3. Conclusió. Una biestable amb senyal als dos pilots no commuta: la seqüència es bloqueja.

Apartat c)

Resultat

Anul·lar els senyals que sobren: finals de cursa de rodet escamotejable o un mètode en cascada amb dos grups (A+ B+) i (B− A−).

Resolució

  1. Rodets escamotejables. Convertir a1a_{1} i b0b_{0} en senyals curts (pols) amb finals de cursa de rodet escamotejable, que només donen senyal en un sentit del moviment.
  2. Mètode en cascada. Utilitzar un seqüenciador que separi la seqüència en dos grups, (A+ B+) i (B− A−), amb una vàlvula de memòria: cada grup només rep aire quan li toca, i els finals de cursa s'alimenten des de la línia del seu grup, de manera que el senyal contrari ja no hi és.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

Un compressor entrega 400 L/min d'aire lliure i consumeix 3 kW quan treballa a càrrega. En una revisió es detecten diverses fuites que perden en total 90 L/min. El compressor funciona 4000 h a l'any i l'electricitat costa 0,16 €/kWh. Reparar les fuites costa 450 €.
a) Quin percentatge de la producció del compressor es perd en fuites?
b) Calcula l'energia específica del compressor en kWh per m3\text{m}^{3} d'aire lliure.
c) Calcula l'energia i el cost anuals associats a les fuites.
d) En quant de temps es recupera la inversió de la reparació?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Apartat a)

Resultat

El 22,5 %

Resolució

  1. Dades. El compressor produeix 400 L/min d'aire lliure i les fuites en perden 90 L/min.
  2. Càlcul. 90400=0,225\dfrac{90}{400} = 0{,}225, és a dir, el 22,5 % de l'aire produït es perd en fuites.

Apartat b)

Resultat

e=0,125 kWh/m3e = 0{,}125\ \text{kWh/m}^{3}

Resolució

  1. Producció horària. 400 L/min=0,4⋅60=24 m3/h400\ \text{L/min} = 0{,}4\cdot60 = 24\ \text{m}^{3}/\text{h}.
  2. Energia específica. e=3 kW24 m3/h=0,125 kWh/m3e = \dfrac{3\ \text{kW}}{24\ \text{m}^{3}/\text{h}} = 0{,}125\ \text{kWh/m}^{3}

Apartat c)

Resultat

E≈2700 kWh/anyE \approx 2700\ \text{kWh/any}; cost ≈432 €/any\approx 432\ \text{€/any}

Resolució

  1. Potència perduda. Fuites: 90 L/min=5,4 m3/h90\ \text{L/min} = 5{,}4\ \text{m}^{3}/\text{h}, i 5,4⋅0,125=0,675 kW5{,}4\cdot0{,}125 = 0{,}675\ \text{kW}.
  2. Energia anual. 0,675⋅4000=2700 kWh0{,}675\cdot4000 = 2700\ \text{kWh} (el 22,5 % del consum del compressor).
  3. Cost. 2700⋅0,16=432 €2700\cdot0{,}16 = 432\ \text{€} a l'any.

Apartat d)

Resultat

En uns 1,04 anys (uns 12,5 mesos)

Resolució

  1. Retorn. 450 €432 €/any=1,04 anys≈12,5 mesos\dfrac{450\ \text{€}}{432\ \text{€/any}} = 1{,}04\ \text{anys} \approx 12{,}5\ \text{mesos}.
  2. Conclusió. Una fuita d'aire comprimit és energia pagada que ningú no aprofita; per això es revisen periòdicament les instal·lacions.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Una bomba hidràulica de 10 L/min alimenta en paral·lel dos cilindres iguals de 40 mm de diàmetre i 100 mm de carrera a través d'una mateixa vàlvula distribuïdora, sense cap vàlvula de seqüència. El cilindre A mou una càrrega de 8 kN i el B una de 20 kN. La vàlvula limitadora de pressió està tarada a 180 bar (menysprea la tija, el fregament i les pèrdues).
a) Calcula la pressió necessària per moure cada càrrega.
b) Raona quin cilindre es mou primer i quan es mou l'altre.
c) Calcula el temps de la carrera de cada cilindre (tot el cabal va al cilindre que es mou).
d) Què passaria si la càrrega de B fos de 25 kN?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Apartat a)

Resultat

pA≈63,7 barp_{A} \approx 63{,}7\ \text{bar}; pB≈159,2 barp_{B} \approx 159{,}2\ \text{bar}

Resolució

  1. Àrea. A=π⋅0,0424=1,2566⋅10−3 m2A = \dfrac{\pi\cdot0{,}04^{2}}{4} = 1{,}2566\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2}.
  2. Pressions. pA=80001,2566⋅10−3=6,37⋅106 Pa=63,7 barp_{A} = \dfrac{8000}{1{,}2566\cdot10^{-3}} = 6{,}37\cdot10^{6}\ \text{Pa} = 63{,}7\ \text{bar}; pB=20 0001,2566⋅10−3=159,2 barp_{B} = \dfrac{20\,000}{1{,}2566\cdot10^{-3}} = 159{,}2\ \text{bar}.

Apartat b)

Resultat

Es mou primer A; B es mou quan A arriba al final de la carrera.

Resolució

  1. Camí de menys resistència. L'oli segueix el camí que demana menys pressió: quan la pressió arriba a 63,7 bar es mou A, i la pressió no passa d'aquest valor mentre A es mou, així que B no es mou.
  2. Segon moviment. Quan A arriba al final de la carrera, la pressió puja fins a 159,2 bar (inferior als 180 bar de la limitadora) i llavors es mou B.

Apartat c)

Resultat

t≈0,754 st \approx 0{,}754\ \text{s} per a cada cilindre (1,51 s en total)

Resolució

  1. Velocitat. v=QA=10⋅10−3/601,2566⋅10−3=0,1326 m/sv = \dfrac{Q}{A} = \dfrac{10\cdot10^{-3}/60}{1{,}2566\cdot10^{-3}} = 0{,}1326\ \text{m/s}.
  2. Temps. t=0,1000,1326=0,754 st = \dfrac{0{,}100}{0{,}1326} = 0{,}754\ \text{s} per a cada cilindre, perquè són iguals i reben tot el cabal: 1,51 s en total.

Apartat d)

Resultat

B no es mouria: caldrien 198,9 bar > 180 bar, la limitadora s'obre i tota la potència (3 kW) es dissipa en calor.

Resolució

  1. Pressió necessària. pB=25 0001,2566⋅10−3=198,9 bar>180 barp_{B} = \dfrac{25\,000}{1{,}2566\cdot10^{-3}} = 198{,}9\ \text{bar} > 180\ \text{bar}.
  2. Conseqüència. La limitadora s'obre abans que B es mogui, tot el cabal torna al dipòsit i B no arriba a moure's. La potència de la bomba (180⋅105⋅1,667⋅10−4=3 kW180\cdot10^{5}\cdot1{,}667\cdot10^{-4} = 3\ \text{kW}) es dissipa en forma de calor.
  3. Solució. Per fixar l'ordre o sincronitzar els cilindres s'utilitzen vàlvules de seqüència o divisors de cabal.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Un acumulador hidràulic de gas està precarregat amb nitrogen a 80 bar. El circuit treballa entre 160 bar (pressió màxima) i 120 bar (pressió mínima), i l'acumulador ha de poder lliurar 2 L d'oli entre aquests dos límits. Considera el gas ideal en transformació isotèrmica (p · V = constant).
a) Calcula el volum de gas a 160 bar i a 120 bar en funció del volum de precàrrega V0V_{0} (volum de gas a 80 bar).
b) Calcula el volum V0V_{0} necessari de l'acumulador.
c) Quin volum d'oli lliuraria aquest acumulador si el circuit treballés entre 160 i 90 bar?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

V160=0,5 V0V_{160} = 0{,}5\,V_{0}; V120≈0,667 V0V_{120} \approx 0{,}667\,V_{0}

Resolució

  1. Llei de Boyle (isotèrmica). p0⋅V0=p⋅Vp_{0}\cdot V_{0} = p\cdot V, amb p0=80 barp_{0} = 80\ \text{bar}.
  2. Càlcul. A 160 bar: V1=80 V0160=0,5 V0V_{1} = \dfrac{80\,V_{0}}{160} = 0{,}5\,V_{0}. A 120 bar: V2=80 V0120=0,667 V0V_{2} = \dfrac{80\,V_{0}}{120} = 0{,}667\,V_{0}.

Apartat b)

Resultat

V0=12 LV_{0} = 12\ \text{L}

Resolució

  1. Plantejament. L'oli lliurat és el volum que el gas recupera en expandir-se de 160 a 120 bar: ΔV=V2−V1\Delta V = V_{2} - V_{1}.
  2. Càlcul. ΔV=(0,667−0,5) V0=0,1667 V0=2 L  ⇒  V0=12 L\Delta V = (0{,}667 - 0{,}5)\,V_{0} = 0{,}1667\,V_{0} = 2\ \text{L} \;\Rightarrow\; V_{0} = 12\ \text{L} amb V1=6 LV_{1} = 6\ \text{L} i V2=8 LV_{2} = 8\ \text{L}.
  3. Comprovació. Si es fessin servir pressions absolutes (81, 161 i 121 bar), sortiria V0=12,0 LV_{0} = 12{,}0\ \text{L}: a aquestes pressions la diferència és negligible.

Apartat c)

Resultat

ΔV≈4,67 L\Delta V \approx 4{,}67\ \text{L}

Resolució

  1. Càlcul. A 90 bar, V2=80⋅1290=10,67 LV_{2} = \dfrac{80\cdot12}{90} = 10{,}67\ \text{L}, així que ΔV=10,67−6=4,67 L\Delta V = 10{,}67 - 6 = 4{,}67\ \text{L}, més del doble que entre 160 i 120 bar.
  2. Idea clau. Només es pot aprofitar una petita fracció del volum de l'acumulador; com més estret és el rang de pressions, menys oli lliura.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

Un elevador de taller de dues columnes aixeca un cotxe fins a 1,8 m d'alçada. Cada columna té un cilindre hidràulic de simple efecte de 70 mm de diàmetre d'èmbol que, mitjançant una cadena i un pinyó muntat a la punta de la tija (muntatge 2:1), fa pujar el carro el doble del que avança la tija, però ha de fer el doble de força. La càrrega màxima és de 2000 kg (cotxe i braços), repartida a parts iguals entre les dues columnes. Una bomba de 6 L/min alimenta els dos cilindres connectats en paral·lel (g = 9,81 m/s2\text{m/s}^{2}).
a) Calcula la força que ha de fer cada cilindre i la pressió de treball.
b) Calcula la carrera dels cilindres, el volum d'oli necessari, el temps de pujada i la velocitat del cotxe.
c) Calcula la potència hidràulica i la del motor si el rendiment global de la bomba i el motor és 0,8. Amb quin criteri es tararia la vàlvula limitadora de pressió?
d) Un cotxe amb el motor al davant carrega un 60 % del pes en una columna i un 40 % en l'altra. Calcula la pressió que necessita cada cilindre i raona què passaria en connectar-los en paral·lel a la mateixa bomba si no hi hagués cap sistema de sincronització. Proposa una solució.

Pista 1

Amb el muntatge 2:1, la força a la tija és el doble del pes que suporta la columna, i la carrera és la meitat de l'alçada.

Pista 2

Volum = superfície de l'èmbol · carrera, per a cada cilindre. El temps és el volum total dividit pel cabal.

Pista 3

En dos cilindres en paral·lel, l'oli sempre va primer per on troba menys resistència (menys pressió).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

F=19 620 NF = 19\,620\ \text{N} per cilindre; p≈51 barp \approx 51\ \text{bar}

Resolució

  1. Dades. m=2000 kgm = 2000\ \text{kg} repartits entre dues columnes; muntatge 2:1; D=70 mmD = 70\ \text{mm}; g=9,81 m/s2g = 9{,}81\ \text{m/s}^{2}.
  2. Força a la tija. Pes per columna: 1000⋅9,81=9810 N1000\cdot9{,}81 = 9810\ \text{N}. Amb el muntatge 2:1 la tija ha de fer el doble: F=2⋅9810=19 620 NF = 2\cdot9810 = 19\,620\ \text{N}.
  3. Pressió. A=π⋅0,0724=3,848⋅10−3 m2A = \dfrac{\pi\cdot0{,}07^{2}}{4} = 3{,}848\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2} i p=FA=19 6203,848⋅10−3=5,10⋅106 Pa=51 barp = \dfrac{F}{A} = \dfrac{19\,620}{3{,}848\cdot10^{-3}} = 5{,}10\cdot10^{6}\ \text{Pa} = 51\ \text{bar}

Apartat b)

Resultat

Carrera 0,9 m0{,}9\ \text{m}; V≈6,93 LV \approx 6{,}93\ \text{L}; t≈69 st \approx 69\ \text{s}; vcotxe≈0,026 m/sv_{\mathrm{cotxe}} \approx 0{,}026\ \text{m/s}

Resolució

  1. Carrera. El carro puja el doble que la tija: c=1,82=0,9 mc = \dfrac{1{,}8}{2} = 0{,}9\ \text{m}.
  2. Volum d'oli. Per als dos cilindres: V=2⋅3,848⋅10−3⋅0,9=6,93⋅10−3 m3=6,93 LV = 2\cdot3{,}848\cdot10^{-3}\cdot0{,}9 = 6{,}93\cdot10^{-3}\ \text{m}^{3} = 6{,}93\ \text{L}.
  3. Temps i velocitat. t=6,93 L6 L/min=1,155 min=69 st = \dfrac{6{,}93\ \text{L}}{6\ \text{L/min}} = 1{,}155\ \text{min} = 69\ \text{s}; v=1,869,3=0,026 m/sv = \dfrac{1{,}8}{69{,}3} = 0{,}026\ \text{m/s} (2,6 cm/s).

Apartat c)

Resultat

Phid≈510 WP_{\mathrm{hid}} \approx 510\ \text{W}; Pmotor≈637 WP_{\mathrm{motor}} \approx 637\ \text{W}; limitadora un 10–20 % per sobre de la pressió de treball (uns 60 bar)

Resolució

  1. Potència hidràulica. P=p⋅Q=5,10⋅106⋅6⋅10−360=510 WP = p\cdot Q = 5{,}10\cdot10^{6}\cdot\dfrac{6\cdot10^{-3}}{60} = 510\ \text{W}.
  2. Potència del motor. Pmotor=5100,8=637 WP_{\mathrm{motor}} = \dfrac{510}{0{,}8} = 637\ \text{W}.
  3. Tarat de la limitadora. S'ha de tarar per sobre de la pressió de treball màxima (per exemple, un 10–20 % més, uns 60 bar), perquè l'elevador pugi amb la càrrega nominal, però per sota de la pressió màxima que admeten el cilindre, els tubs i la bomba.
  4. Conclusió. Així, si s'intenta pujar un vehicle massa pesant, la vàlvula s'obre i l'elevador no puja: fa també de limitador de càrrega.

Apartat d)

Resultat

p60 %≈61 barp_{60\,\%} \approx 61\ \text{bar}; p40 %≈41 barp_{40\,\%} \approx 41\ \text{bar}. En paral·lel puja primer la columna menys carregada i el cotxe s'inclina; cal sincronitzar-les.

Resolució

  1. Pressions. p60 %=2⋅0,6⋅2000⋅9,813,848⋅10−3=61 barp_{60\,\%} = \dfrac{2\cdot0{,}6\cdot2000\cdot9{,}81}{3{,}848\cdot10^{-3}} = 61\ \text{bar}; p40 %=2⋅0,4⋅2000⋅9,813,848⋅10−3=41 barp_{40\,\%} = \dfrac{2\cdot0{,}4\cdot2000\cdot9{,}81}{3{,}848\cdot10^{-3}} = 41\ \text{bar}.
  2. Cilindres en paral·lel. La pressió de la bomba només puja fins al valor que necessita el cilindre menys carregat: aquest puja primer (rep tot el cabal) mentre l'altre resta aturat.
  3. Conseqüència. El cotxe s'inclinaria perillosament fins que el primer cilindre arribés al final de cursa.
  4. Solucions. Sincronització mecànica (un cable o una cadena que lliga els dos carros), un divisor de cabal que reparteix l'oli a parts iguals, o cilindres en sèrie dimensionats perquè l'oli que surt de l'un entri a l'altre.

Errors típics

  • Oblidar el muntatge 2:1 i fer servir el pes i l'alçada directament.
  • Calcular el volum d'un sol cilindre quan la bomba n'alimenta dos.
  • Pensar que dos cilindres en paral·lel sempre avancen alhora.

Conceptes treballats: hidràulica, principi de Pascal, pressió i força, cabal i velocitat, potència hidràulica, vàlvula limitadora, circuits en paral·lel i sincronització.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

En una màquina de fresar fusta, un cilindre pneumàtic de doble efecte prem la peça contra la taula. La fresa fa sobre la peça una força horitzontal de 600 N, i la peça només es manté quieta per fregament a les dues cares (contra el cilindre i contra la taula), amb un coeficient de fregament de 0,3. Es vol un coeficient de seguretat de 2. La xarxa és de 6 bar, però per les pèrdues de càrrega al cilindre hi arriben 5,5 bar; el rendiment del cilindre (fregaments interns) és 0,9.
a) Calcula la força de premsat necessària i el diàmetre mínim de l'èmbol. Tria'l entre els normalitzats (32, 40, 50, 63, 80 i 100 mm).
b) El cilindre triat té una tija de 25 mm i una carrera de 50 mm, i fa 12 cicles per minut. Calcula el consum d'aire lliure (a pressió atmosfèrica, 1,013 bar) en NL/min, considerant la pressió de la xarxa (6 bar).
c) Al taller hi ha quatre estacions iguals i s'estimen unes fuites del 20 %. Si el compressor ha de treballar com a molt el 50 % del temps, quin cabal ha de poder subministrar?
d) Raona per què la força de subjecció depèn del fregament i no directament de la força de tall, i què passaria si la peça arribés amb pols o vernís (μ = 0,15).

Pista 1

La força de fregament total és 2·μ·N (dues cares). Ha de ser com a mínim 2 vegades la força de tall.

Pista 2

En un cilindre de doble efecte, a cada cicle s'omple la cambra de l'èmbol (A·carrera) i la de la tija ((A − AtijaA_{\mathrm{tija}})·carrera).

Pista 3

Per passar volum a pressió a aire lliure, multiplica per (prel+1,013)1,013\tfrac{(p_{\mathrm{rel}} + 1{,}013)}{1{,}013}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

N≥2000 NN \geq 2000\ \text{N}; D≥71,7 mmD \geq 71{,}7\ \text{mm} → D=80 mmD = 80\ \text{mm} (força real 2490 N)

Resolució

  1. Fregament a dues cares. La força de fregament total és 2μN2\mu N i ha de ser com a mínim el coeficient de seguretat per la força de tall: 2⋅0,3⋅N≥2⋅6002\cdot0{,}3\cdot N \geq 2\cdot600, per tant N≥2000 NN \geq 2000\ \text{N}.
  2. Força del cilindre. Amb la pressió que arriba al cilindre i el rendiment: F=p⋅A⋅ηF = p\cdot A\cdot\eta, per tant A≥20000,55⋅106⋅0,9=4,04⋅10−3 m2  ⇒  D≥71,7 mmA \geq \dfrac{2000}{0{,}55\cdot10^{6}\cdot0{,}9} = 4{,}04\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2} \;\Rightarrow\; D \geq 71{,}7\ \text{mm}
  3. Elecció. S'agafa D=80 mmD = 80\ \text{mm} (amb 63 mm només s'obtindrien 1540 N). Força real: 0,55⋅106⋅π⋅0,0824⋅0,9=2490 N0{,}55\cdot10^{6}\cdot\dfrac{\pi\cdot0{,}08^{2}}{4}\cdot0{,}9 = 2490\ \text{N}.

Apartat b)

Resultat

Q≈39,7 NL/minQ \approx 39{,}7\ \text{NL/min} per estació

Resolució

  1. Superfícies. A=π⋅8024=5027 mm2A = \dfrac{\pi\cdot80^{2}}{4} = 5027\ \text{mm}^{2}; Aanular=5027−π⋅2524=4536 mm2A_{\mathrm{anular}} = 5027 - \dfrac{\pi\cdot25^{2}}{4} = 4536\ \text{mm}^{2}.
  2. Volum per cicle. S'omplen les dues cambres: (5027+4536)⋅50=478 000 mm3=0,478 L(5027 + 4536)\cdot50 = 478\,000\ \text{mm}^{3} = 0{,}478\ \text{L}.
  3. Aire lliure (Boyle). A 6 bar de xarxa: Q=0,478⋅12⋅6+1,0131,013=39,7 NL/minQ = 0{,}478\cdot12\cdot\dfrac{6 + 1{,}013}{1{,}013} = 39{,}7\ \text{NL/min}

Apartat c)

Resultat

Qcompressor≈381 NL/minQ_{\mathrm{compressor}} \approx 381\ \text{NL/min} (uns 0,4 m³/min)

Resolució

  1. Consum mitjà. Quatre estacions i un 20 % de fuites: 4⋅39,7⋅1,2=190,7 NL/min4\cdot39{,}7\cdot1{,}2 = 190{,}7\ \text{NL/min}.
  2. Temps de funcionament. Si el compressor només ha de treballar la meitat del temps, ha de donar el doble: 190,70,5=381 NL/min\dfrac{190{,}7}{0{,}5} = 381\ \text{NL/min}.

Apartat d)

Resultat

La peça només la reté el fregament (proporcional a la força normal i a μ); amb μ = 0,15 caldrien 4000 N, que el cilindre de 80 mm no dona: la peça podria lliscar.

Resolució

  1. Per què el fregament. El cilindre empeny perpendicularment a la taula; la força de tall és paral·lela. L'únic que impedeix que la peça llisqui és el fregament, que és proporcional a la força normal i al coeficient μ.
  2. Peça amb pols o vernís. Si μ baixa a 0,15, la força de fregament es redueix a la meitat: la força de premsat necessària seria N=2⋅6002⋅0,15=4000 NN = \dfrac{2\cdot600}{2\cdot0{,}15} = 4000\ \text{N}, que el cilindre de 80 mm no pot fer (2490 N).
  3. Risc. La peça lliscaria, amb el risc de rebot de la peça contra l'operari.
  4. Solucions. Netejar les peces, posar superfícies de contacte de més fregament (goma, estriat) o un topall mecànic que absorbeixi la força de tall directament.

Errors típics

  • Fer servir la pressió de xarxa (6 bar) per calcular la força quan al cilindre n'arriben 5,5.
  • Comptar només la cambra de l'èmbol en un cilindre de doble efecte, o restar la tija en totes dues.
  • Expressar el consum en litres a pressió en lloc d'aire lliure.

Conceptes treballats: pneumàtica, càlcul de cilindres, fregament, coeficient de seguretat, consum d'aire, dimensionament del compressor, seguretat de màquines.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Una bomba hidràulica subministra 40 L/min a 160 bar a una premsa. Per limitar pèrdues de càrrega, escalfament i soroll, es recomanen aquestes velocitats màximes de l'oli: aspiració, 1,0 m/s; línia de pressió, 5,0 m/s; retorn, 3,0 m/s. Els tubs disponibles tenen aquests diàmetres interiors: 8, 10, 13, 16, 20, 25 i 32 mm.
a) Calcula el diàmetre interior mínim de cada línia, tria'n el tub i calcula la velocitat real de l'oli.
b) Calcula la potència que absorbeix el motor de la bomba si el rendiment global és 0,85.
c) Raona per què la línia d'aspiració ha de tenir la velocitat més baixa de totes. Què és la cavitació i quins efectes té?
d) Un tècnic proposa fer tota la instal·lació amb el tub de 13 mm «per estalviar». Què passaria a l'aspiració? I a la línia de pressió?

Pista 1

Cabal = secció · velocitat. Passa els L/min a m3/s.

Pista 2

Tria el primer diàmetre normalitzat igual o més gran que el mínim calculat.

Pista 3

A l'aspiració, la bomba «xucla»: la pressió és inferior a l'atmosfèrica. Què passa si baixa massa?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

Aspiració: dmin⁡=29,1 mmd_{\min} = 29{,}1\ \text{mm} → 32 mm, v≈0,83 m/sv \approx 0{,}83\ \text{m/s}; pressió: 13,03 mm13{,}03\ \text{mm} → 16 mm, v≈3,32 m/sv \approx 3{,}32\ \text{m/s}; retorn: 16,8 mm16{,}8\ \text{mm} → 20 mm, v≈2,12 m/sv \approx 2{,}12\ \text{m/s}

Resolució

  1. Dades. Q=4060 000=6,67⋅10−4 m3/sQ = \dfrac{40}{60\,000} = 6{,}67\cdot10^{-4}\ \text{m}^{3}/\text{s}.
  2. Continuïtat. Q=πd24⋅vQ = \dfrac{\pi d^{2}}{4}\cdot v, per tant dmin⁡=4Qπ vmax⁡d_{\min} = \sqrt{\dfrac{4Q}{\pi\,v_{\max}}} i es tria el primer diàmetre normalitzat igual o més gran.
  3. Aspiració. d≥29,1 mmd \geq 29{,}1\ \text{mm} → tub de 32 mm → v=0,83 m/sv = 0{,}83\ \text{m/s}.
  4. Pressió. d≥13,03 mmd \geq 13{,}03\ \text{mm}: el tub de 13 mm queda just per sota (v=5,02 m/sv = 5{,}02\ \text{m/s}); s'agafa el de 16 mm → v=3,32 m/sv = 3{,}32\ \text{m/s}.
  5. Retorn. d≥16,8 mmd \geq 16{,}8\ \text{mm} → tub de 20 mm → v=2,12 m/sv = 2{,}12\ \text{m/s}.

Apartat b)

Resultat

Pmotor≈12,5 kWP_{\mathrm{motor}} \approx 12{,}5\ \text{kW}

Resolució

  1. Potència hidràulica. P=p⋅Q=160⋅105⋅6,67⋅10−4=10,7 kWP = p\cdot Q = 160\cdot10^{5}\cdot6{,}67\cdot10^{-4} = 10{,}7\ \text{kW}.
  2. Potència del motor. Pmotor=10,70,85=12,5 kWP_{\mathrm{motor}} = \dfrac{10{,}7}{0{,}85} = 12{,}5\ \text{kW}.

Apartat c)

Resultat

A l'aspiració l'oli només l'empeny la pressió atmosfèrica; si les pèrdues fan baixar massa la pressió, es formen bombolles de vapor (cavitació) que implosionen: soroll, vibracions, erosió i pèrdua de cabal.

Resolució

  1. Aspiració. A l'aspiració l'oli entra a la bomba només empès per la pressió atmosfèrica que actua sobre el dipòsit. Cada pèrdua de càrrega (que creix amb la velocitat) fa baixar encara més la pressió a l'entrada.
  2. Cavitació. Si la pressió baixa prou, l'aire dissolt i el mateix oli formen bombolles de vapor, que després implosionen en zones de més pressió.
  3. Efectes. Soroll, vibracions, erosió de les peces de la bomba i pèrdua de cabal. Per això el tub d'aspiració és curt, ample i amb poques corbes.

Apartat d)

Resultat

A l'aspiració, v ≈ 5 m/s: pèrdues unes 25 vegades més grans i la bomba cavitaria. A la línia de pressió funcionaria (5,02 m/s, al límit), però amb més pèrdues i escalfament.

Resolució

  1. Aspiració. Amb 13 mm, v=5,0 m/sv = 5{,}0\ \text{m/s}, cinc vegades el valor recomanat: les pèrdues (que van aproximadament amb v2v^{2}) es multiplicarien per 25 i la bomba cavitaria i s'espatllaria ràpidament.
  2. Línia de pressió. El tub de 13 mm funcionaria (5,02 m/s, molt a prop del límit), però amb més pèrdues de càrrega i escalfament de l'oli; a més, s'ha de comprovar que el tub resisteixi 160 bar.
  3. Conclusió. L'estalvi en tub es pagaria amb energia i avaries.

Errors típics

  • Fer servir el mateix diàmetre a totes les línies.
  • Arrodonir a la baixa el diàmetre normalitzat.
  • Confondre L/min amb m3/s (1 L/min = 1,667·10-5 m3/s).

Conceptes treballats: hidràulica, equació de continuïtat, cabal i velocitat, pèrdues de càrrega, cavitació, potència hidràulica i rendiment.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

La porta d'un autobús es tanca amb un cilindre pneumàtic de doble efecte de 40 mm de diàmetre d'èmbol, 16 mm de tija i 600 mm de carrera. La porta es tanca quan la tija surt; per la geometria de les palanques, la força a la vora de la porta és el 40 % de la força del cilindre. Per seguretat, la força de tancament a la vora no pot superar 150 N, i la porta ha de tardar com a mínim 3 s a tancar-se. El circuit té un regulador de pressió, una vàlvula 5/2 i reguladors de cabal unidireccionals.
a) Calcula la pressió màxima a què s'ha de regular l'aire de tancament (menysprea els fregaments).
b) Calcula l'aire lliure (1,013 bar) que consumeix cada tancament i el cabal mitjà que ha d'entrar perquè tardi 3 s.
c) Per regular la velocitat, el tècnic pot estrangular l'aire que entra al cilindre o el que en surt. Raona per què s'estrangula l'escapament (la sortida).
d) Tot i limitar la força, la porta pot atrapar el braç d'un passatger. Proposa un sistema de detecció i explica què ha de fer el circuit si es detecta un obstacle.

Pista 1

Força màxima del cilindre = 150 N/0,40. Pressió = força/superfície de l'èmbol.

Pista 2

El volum de la cambra de l'èmbol és A·carrera; passa'l a aire lliure amb (prel+1,013)1,013\tfrac{(p_{\mathrm{rel}} + 1{,}013)}{1{,}013}.

Pista 3

Si s'estrangula l'escapament, el pistó queda «atrapat» entre l'aire que empeny i l'aire que surt lentament.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

pmax⁡≈2,98 barp_{\max} \approx 2{,}98\ \text{bar} (es regula a uns 2,9 bar)

Resolució

  1. Força màxima del cilindre. La força a la vora és el 40 % de la del cilindre: Fcilindre≤1500,40=375 NF_{\mathrm{cilindre}} \leq \dfrac{150}{0{,}40} = 375\ \text{N}.
  2. Pressió. Surt la tija, de manera que empeny la cara de l'èmbol: A=π⋅4024=1257 mm2A = \dfrac{\pi\cdot40^{2}}{4} = 1257\ \text{mm}^{2} i p≤3751257=0,298 N/mm2=2,98 barp \leq \dfrac{375}{1257} = 0{,}298\ \text{N/mm}^{2} = 2{,}98\ \text{bar}
  3. Regulació. Es regula una mica per sota, a uns 2,9 bar (força a la vora: 2,9⋅105⋅1,257⋅10−3⋅0,4=146 N2{,}9\cdot10^{5}\cdot1{,}257\cdot10^{-3}\cdot0{,}4 = 146\ \text{N}).

Apartat b)

Resultat

Uns 2,9 NL2{,}9\ \text{NL} per tancament i un cabal mitjà d'uns 58 NL/min58\ \text{NL/min} (59,5 NL/min amb 2,98 bar)

Resolució

  1. Volum de la cambra. V=1257⋅600=754 000 mm3=0,754 LV = 1257\cdot600 = 754\,000\ \text{mm}^{3} = 0{,}754\ \text{L}.
  2. Aire lliure. Amb 2,9 bar: 0,754⋅2,9+1,0131,013=2,91 NL0{,}754\cdot\dfrac{2{,}9 + 1{,}013}{1{,}013} = 2{,}91\ \text{NL} per tancament (2,98 NL si es regula just a 2,98 bar).
  3. Cabal mitjà. En 3 s: 2,913=0,97 NL/s≈58 NL/min\dfrac{2{,}91}{3} = 0{,}97\ \text{NL/s} \approx 58\ \text{NL/min}; com que ha de tardar com a mínim 3 s, aquest és el cabal màxim que ha d'entrar.

Apartat c)

Resultat

Perquè estrangulant l'escapament es crea una contrapressió que fa el moviment suau i constant; estrangulant l'entrada, el pistó avançaria a batzegades.

Resolució

  1. Estrangular l'escapament. A la cambra de la tija es crea una contrapressió: el pistó avança empès per un costat i frenat per l'altre, de manera que el moviment és suau i constant encara que la força resistent canviï (porta més pesant, vent, inclinació de l'autobús).
  2. Estrangular l'entrada. La cambra de l'èmbol s'ompliria lentament i el pistó avançaria a batzegades (s'atura, acumula pressió, salta), sobretot amb poca pressió com aquí.
  3. Coixí. A més, en cas d'obstacle, l'aire de l'altra cambra fa de coixí.

Apartat d)

Resultat

Un perfil de goma sensible a la vora o una barrera fotoelèctrica; si detecta un obstacle, el circuit ha d'invertir el moviment (obrir la porta) i impedir que l'autobús arrenqui.

Resolució

  1. Detecció. Un perfil de goma sensible a la pressió a la vora de la porta (una banda amb un contacte elèctric o un tub d'aire amb un pressòstat) o una barrera fotoelèctrica.
  2. Reacció. Si detecta un obstacle, el control ha d'invertir immediatament el moviment: commutar la vàlvula 5/2 perquè la porta s'obri.
  3. Bloqueig. També s'ha d'impedir que l'autobús arrenqui mentre la porta no estigui tancada (una condició lògica: arrencada = porta tancada AND sense obstacle).
  4. Conclusió. És un exemple de seguretat redundant: força limitada + detecció + bloqueig.

Errors típics

  • Calcular la pressió amb la força a la vora de la porta en lloc de la del cilindre.
  • Fer servir la superfície anular quan qui empeny és la cara de l'èmbol.
  • Pensar que estrangular l'entrada i l'escapament donen el mateix comportament.

Conceptes treballats: pneumàtica, regulació de pressió i de cabal, força d'un cilindre, consum d'aire, seguretat de les persones, automatització.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

El braç principal d'una petita excavadora gira al voltant d'una articulació O. El cilindre d'elevació (èmbol de 125 mm, tija de 70 mm) s'uneix al braç de manera que la seva línia d'acció passa a 0,45 m de O. Quan el braç és horitzontal, el pes del braç, la cullera i la terra equival a una força vertical de 12 kN a 4,0 m de O. La bomba subministra 120 L/min i la vàlvula limitadora és a 250 bar.
a) Calcula la força que ha de fer el cilindre per mantenir el braç en aquesta posició.
b) Calcula la pressió necessària si el cilindre aixeca el braç sortint (empeny l'èmbol) i si l'aixequés entrant (empenyent la cara anular). Quina disposició és millor?
c) Calcula la velocitat de sortida i d'entrada de la tija.
d) En un circuit regeneratiu, l'oli que surt de la cambra de la tija es torna a enviar a la cambra de l'èmbol. La velocitat de sortida és aleshores Q/AtijaA_{\mathrm{tija}} i la força, p·AtijaA_{\mathrm{tija}}. Calcula la velocitat i la força màxima en aquest mode i raona per a quina fase del treball és útil i per a quina no.

Pista 1

Equilibri de moments respecte de O: FcilindreF_{\mathrm{cilindre}}·0,45 = 12 000·4,0.

Pista 2

Superfície de l'èmbol: π·D24\tfrac{D^{2}}{4}; superfície anular: π·(D2−d2)4\tfrac{(D^{2} - d^{2})}{4}.

Pista 3

En mode regeneratiu, les dues cares reben la mateixa pressió: la força neta només és la que fa la diferència de superfícies, és a dir, la secció de la tija.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

F≈106,7 kNF \approx 106{,}7\ \text{kN}

Resolució

  1. Equilibri de moments respecte de O. Fcilindre⋅0,45=12 000⋅4,0F_{\mathrm{cilindre}}\cdot0{,}45 = 12\,000\cdot4{,}0.
  2. Càlcul. F=12 000⋅4,00,45=106 667 N≈106,7 kNF = \dfrac{12\,000\cdot4{,}0}{0{,}45} = 106\,667\ \text{N} \approx 106{,}7\ \text{kN}
  3. Interpretació. El cilindre treballa amb un braç de palanca petit: ha de fer gairebé 9 vegades la càrrega, a canvi que un petit desplaçament de la tija mou molt la cullera.

Apartat b)

Resultat

Sortint: p≈86,9 barp \approx 86{,}9\ \text{bar}; entrant: p≈126,6 barp \approx 126{,}6\ \text{bar}. És millor aixecar sortint.

Resolució

  1. Superfícies. Aeˋmbol=π⋅0,12524=0,01227 m2A_{\mathrm{èmbol}} = \dfrac{\pi\cdot0{,}125^{2}}{4} = 0{,}01227\ \text{m}^{2}; Atija=π⋅0,0724=0,00385 m2A_{\mathrm{tija}} = \dfrac{\pi\cdot0{,}07^{2}}{4} = 0{,}00385\ \text{m}^{2}; Aanular=0,00842 m2A_{\mathrm{anular}} = 0{,}00842\ \text{m}^{2}.
  2. Pressions. Sortint: p=106 6670,01227=8,69 MPa=86,9 barp = \dfrac{106\,667}{0{,}01227} = 8{,}69\ \text{MPa} = 86{,}9\ \text{bar}. Entrant: p=106 6670,00842=12,66 MPa=126,6 barp = \dfrac{106\,667}{0{,}00842} = 12{,}66\ \text{MPa} = 126{,}6\ \text{bar}.
  3. Conclusió. És millor que la feina pesant (aixecar) la faci el cilindre sortint: necessita menys pressió (o, amb la mateixa pressió, fa més força), i la tija treballa a compressió amb el cilindre ben guiat.

Apartat c)

Resultat

vsortida≈0,163 m/sv_{\mathrm{sortida}} \approx 0{,}163\ \text{m/s}; ventrada≈0,237 m/sv_{\mathrm{entrada}} \approx 0{,}237\ \text{m/s}

Resolució

  1. Cabal. Q=120 L/min=2⋅10−3 m3/sQ = 120\ \text{L/min} = 2\cdot10^{-3}\ \text{m}^{3}/\text{s}; v=Q/Av = Q/A.
  2. Sortida. v=0,0020,01227=0,163 m/sv = \dfrac{0{,}002}{0{,}01227} = 0{,}163\ \text{m/s}.
  3. Entrada. v=0,0020,00842=0,237 m/sv = \dfrac{0{,}002}{0{,}00842} = 0{,}237\ \text{m/s}: entra més de pressa perquè la cambra és més petita.

Apartat d)

Resultat

v≈0,52 m/sv \approx 0{,}52\ \text{m/s}; Fmax⁡≈96 kN<106,7 kNF_{\max} \approx 96\ \text{kN} < 106{,}7\ \text{kN}: útil per a moviments ràpids sense càrrega, no per aixecar el braç carregat.

Resolució

  1. Velocitat regenerativa. v=QAtija=0,0020,00385=0,52 m/sv = \dfrac{Q}{A_{\mathrm{tija}}} = \dfrac{0{,}002}{0{,}00385} = 0{,}52\ \text{m/s}, més de tres vegades més ràpid.
  2. Força màxima. Les dues cares reben la mateixa pressió i la força neta és la de la secció de la tija: F=250⋅105⋅0,00385=96 kN<106,7 kNF = 250\cdot10^{5}\cdot0{,}00385 = 96\ \text{kN} < 106{,}7\ \text{kN}. En aquest mode no pot aixecar el braç carregat.
  3. Ús. És útil per a moviments ràpids amb poca càrrega (apropar la cullera buida al terreny, tornar el braç); quan cal força, el circuit ha de passar al mode normal.
  4. Conclusió. És un compromís clàssic de la hidràulica: amb el mateix cabal i la mateixa potència, o força o velocitat.

Errors típics

  • Oblidar el braç de palanca i posar F = 12 kN.
  • Fer servir la superfície de l'èmbol quan la pressió actua sobre la cara anular, o al revés.
  • Pensar que el circuit regeneratiu dona velocitat «gratis», sense perdre força.

Conceptes treballats: hidràulica, moments i palanques, pressió i força en cilindres de doble efecte, cabal i velocitat, circuits regeneratius, potència.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Un compressor de pistó subministra 600 NL/min d'aire lliure (a 1,013 bar) i treballa en tot-o-res: s'atura quan la pressió del dipòsit arriba a 7,5 bar (manomètrics) i torna a arrencar quan baixa a 6,5 bar. El fabricant del motor recomana no superar 10 arrencades per hora. Suposa que l'aire del dipòsit es manté a temperatura constant.
a) Demostra que, quan la pressió del dipòsit de volum V canvia Δp, la quantitat d'aire lliure que hi entra o en surt és V·Δp/patmp_{\mathrm{atm}}.
b) Si el consum de la fàbrica és QcQ_{c}, escriu el temps que el compressor està aturat (la pressió baixa de 7,5 a 6,5 bar) i el que està en marxa (la pressió puja), i el temps d'un cicle complet.
c) Calcula el volum mínim del dipòsit per a un consum de 400 NL/min. Comprova que el cas més desfavorable és QcQ_{c} = 300 NL/min (la meitat del cabal del compressor) i calcula el volum necessari en aquest cas.
d) Es compra un dipòsit de 1000 L. Calcula les arrencades per hora per a QcQ_{c} = 100, 300 i 500 NL/min i interpreta el resultat. Què guanyaria la fàbrica si, en lloc de tot-o-res, el compressor tingués un variador de velocitat?

Pista 1

A temperatura constant, p·V = constant: l'aire que hi ha al dipòsit, expressat a pressió atmosfèrica, és V·pabsp_{\mathrm{abs}}/patmp_{\mathrm{atm}}.

Pista 2

Aturat: només hi ha consum, tofft_{\mathrm{off}} = V·Δp/(patmp_{\mathrm{atm}}·QcQ_{c}). En marxa, el dipòsit s'omple amb el cabal net QcompQ_{\mathrm{comp}} − QcQ_{c}.

Pista 3

El temps de cicle ha de ser com a mínim 6010=6\tfrac{60}{10} = 6 min.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

ΔVlliure=V⋅Δppatm\Delta V_{\mathrm{lliure}} = \dfrac{V\cdot\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}}

Resolució

  1. Llei de Boyle-Mariotte. A temperatura constant, l'aire del dipòsit portat a pressió atmosfèrica ocupa Vlliure=V⋅pabspatmV_{\mathrm{lliure}} = V\cdot\dfrac{p_{\mathrm{abs}}}{p_{\mathrm{atm}}}.
  2. Variació. Si la pressió passa de p1p_{1} a p2p_{2}: ΔVlliure=V (p2−p1)patm=V⋅Δppatm\Delta V_{\mathrm{lliure}} = \dfrac{V\,(p_{2} - p_{1})}{p_{\mathrm{atm}}} = \dfrac{V\cdot\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}}
  3. Observació. La diferència de pressió és la mateixa en absolutes que en manomètriques, perquè la pressió atmosfèrica s'anul·la en restar.

Apartat b)

Resultat

toff=VΔppatm Qct_{\mathrm{off}} = \dfrac{V\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}\,Q_{c}}; ton=VΔppatm (Qcomp−Qc)t_{\mathrm{on}} = \dfrac{V\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}\,(Q_{\mathrm{comp}} - Q_{c})}; T=VΔppatm[1Qc+1Qcomp−Qc]T = \dfrac{V\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}}\left[\dfrac{1}{Q_{c}} + \dfrac{1}{Q_{\mathrm{comp}} - Q_{c}}\right]

Resolució

  1. Compressor aturat. Només hi ha consum, que buida VΔp/patmV\Delta p/p_{\mathrm{atm}} d'aire lliure: toff=VΔppatm Qct_{\mathrm{off}} = \dfrac{V\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}\,Q_{c}}.
  2. Compressor en marxa. Mentre treballa també hi ha consum: el dipòsit s'omple amb el cabal net Qcomp−QcQ_{\mathrm{comp}} - Q_{c}, i ton=VΔppatm (Qcomp−Qc)t_{\mathrm{on}} = \dfrac{V\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}\,(Q_{\mathrm{comp}} - Q_{c})}.
  3. Cicle complet. T=toff+ton=VΔppatm[1Qc+1Qcomp−Qc]T = t_{\mathrm{off}} + t_{\mathrm{on}} = \dfrac{V\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}}\left[\dfrac{1}{Q_{c}} + \dfrac{1}{Q_{\mathrm{comp}} - Q_{c}}\right]

Apartat c)

Resultat

Per a Qc=400 NL/minQ_{c} = 400\ \text{NL/min}: V≈810 LV \approx 810\ \text{L}; cas pitjor Qc=300 NL/minQ_{c} = 300\ \text{NL/min}: V≈912 LV \approx 912\ \text{L}

Resolució

  1. Condició. Màxim 10 arrencades per hora: T≥6010=6 minT \geq \dfrac{60}{10} = 6\ \text{min}. A més, Δppatm=11,013=0,987\dfrac{\Delta p}{p_{\mathrm{atm}}} = \dfrac{1}{1{,}013} = 0{,}987.
  2. Consum de 400 NL/min. V=60,987⋅(1400+1200)=810 LV = \dfrac{6}{0{,}987\cdot\left(\frac{1}{400} + \frac{1}{200}\right)} = 810\ \text{L}
  3. Cas més desfavorable. El factor 1Qc+1600−Qc\dfrac{1}{Q_{c}} + \dfrac{1}{600 - Q_{c}} és mínim (cicles més curts) quan la derivada s'anul·la, a Qc=300Q_{c} = 300: val 2300=0,00667 min/NL\dfrac{2}{300} = 0{,}00667\ \text{min/NL}, més petit que el 0,0075 del cas anterior.
  4. Volum necessari. V=60,987⋅0,00667=912 LV = \dfrac{6}{0{,}987\cdot0{,}00667} = 912\ \text{L}: és el volum que garanteix el límit per a qualsevol consum.

Apartat d)

Resultat

Amb 1000 L: 5,1 arrencades/h (100 NL/min), 9,1/h (300 NL/min) i 5,1/h (500 NL/min). El pitjor cas és el consum intermedi; un variador evitaria les arrencades i estalviaria energia.

Resolució

  1. Temps de cicle. Amb V=1000 LV = 1000\ \text{L}: T=987⋅[1Qc+1600−Qc] minT = 987\cdot\left[\dfrac{1}{Q_{c}} + \dfrac{1}{600 - Q_{c}}\right]\ \text{min}.
  2. Resultats. Qc=100Q_{c} = 100 → T=11,8 minT = 11{,}8\ \text{min} → 5,1 arrencades/h; Qc=300Q_{c} = 300 → T=6,6 minT = 6{,}6\ \text{min} → 9,1/h; Qc=500Q_{c} = 500 → T=11,8 minT = 11{,}8\ \text{min} → 5,1/h. Totes per sota de 10/h.
  3. Interpretació. Amb consums molt baixos el compressor està aturat molta estona; amb consums molt alts, està gairebé sempre en marxa: en tots dos casos arrenca poc. El pitjor cas és el consum intermedi.
  4. Variador de velocitat. Ajusta el cabal al consum: no arrenca i s'atura constantment, manté la pressió més estable (es podria treballar a una pressió mitjana més baixa, cosa que estalvia energia) i el dipòsit pot ser més petit.

Errors típics

  • Fer servir pressions absolutes en un lloc i manomètriques en un altre en calcular Δp (en una diferència dona igual, però no en la llei de Boyle).
  • Pensar que el cas més desfavorable és el de consum màxim.
  • Oblidar que mentre el compressor treballa també hi ha consum.

Conceptes treballats: pneumàtica, producció i emmagatzematge d'aire comprimit, llei de Boyle-Mariotte, control tot-o-res, dimensionament, eficiència energètica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Un cilindre de doble efecte d'una estampadora es governa amb una electrovàlvula 5/2 biestable (bobina Y1 per sortir i Y2 per entrar). Té finals de cursa a0 (tija recollida) i a1 (tija extreta). El quadre té un polsador de marxa M, un polsador de parada P (normalment tancat: P = 1 quan no es prem) i un selector C (C = 0, cicle únic; C = 1, cicle continu). Les equacions programades són:
K = (M + K)·P (relé de memòria)
Y1 = a0·(M + C·K)
Y2 = a1

a) Explica què fa el cilindre en mode continu des que es prem M fins que es prem P. Per què, en prémer P, el cilindre no s'atura a mig recorregut?
b) En mode de cicle únic, l'operari prem M i el manté premut 5 s, mentre que un cicle complet dura 1,5 s. Què passa? Proposa una modificació de les equacions per evitar-ho.
c) Amb una vàlvula biestable, què passaria si Y1 i Y2 estiguessin activades alhora? Pot passar amb aquestes equacions si els sensors funcionen bé? I si el sensor a1 s'espatllés i quedés sempre a 1?
d) Si falla el subministrament elèctric amb la tija a mig recorregut de sortida, què farà el cilindre amb una vàlvula biestable? I amb una monoestable (que torna per molla a la posició de tija recollida)? Quina triaries per a l'estampadora i quina per a una brida que subjecta una peça? Justifica-ho.

Pista 1

Segueix els senyals pas a pas: K es manté activat gràcies al terme «+ K» fins que P passa a 0.

Pista 2

En cicle únic, Y1 = a0·M: què passa cada vegada que la tija torna a a0 si M continua premut?

Pista 3

Una vàlvula biestable no té posició de repòs: es queda on l'ha deixat l'última bobina activada.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

Fa cicles sortida–entrada sense parar mentre K = 1; en prémer P, K = 0 i el cicle en curs s'acaba (Y2 = a1 no depèn de K): el cilindre torna a a0 i s'atura.

Resolució

  1. Engegada. En prémer M, K s'activa i queda autoretingut (K=K⋅P=1K = K\cdot P = 1). Amb la tija a a0, Y1=1Y_{1} = 1: el cilindre surt.
  2. Cicle. En arribar a a1, Y2=1Y_{2} = 1 i torna. En tornar a a0, com que C⋅K=1C\cdot K = 1, Y1Y_{1} torna a valdre 1 i comença un altre cicle, indefinidament.
  3. Parada. En prémer P, K passa a 0 i ja no es reinicia cap cicle, però el cicle en curs s'acaba, perquè Y2=a1Y_{2} = a_{1} no depèn de K: el cilindre torna sempre a la posició de repòs (a0).
  4. Per què no s'atura a mig recorregut. La vàlvula biestable conserva la posició i P només actua sobre la memòria K. A més, aturar-lo a mig recorregut amb la premsa baixant seria perillós i deixaria la màquina en un estat indefinit.

Apartat b)

Resultat

Fa 3 o 4 cicles en lloc d'un, perquè cada cop que torna a a0 amb M premut Y1=1Y_{1} = 1. Solució: R=(a1+R)⋅MR = (a_{1} + R)\cdot M i Y1=a0⋅(M⋅R‾+C⋅K)Y_{1} = a_{0}\cdot(M\cdot\overline{R} + C\cdot K).

Resolució

  1. Cicle únic. Amb C=0C = 0, Y1=a0⋅MY_{1} = a_{0}\cdot M.
  2. Problema. Si M continua premut quan la tija torna a a0 (a 1,5 s), Y1 torna a ser 1 i el cilindre fa un altre cicle: amb 5 s premut en faria tres o quatre (se'n comencen a 0; 1,5; 3,0 i 4,5 s) en lloc d'un.
  3. Idea de la solució. Que el cicle únic només s'iniciï per un flanc de M o amb una memòria de «cicle fet».
  4. Equacions. Un relé R que s'activa en arribar a a1 i només es reinicia quan es deixa anar M: R=(a1+R)⋅M,Y1=a0⋅(M⋅R‾+C⋅K)R = (a_{1} + R)\cdot M,\qquad Y_{1} = a_{0}\cdot(M\cdot\overline{R} + C\cdot K) Així, mentre M estigui premut després d'un cicle, R=1R = 1 i no se'n comença cap altre.

Apartat c)

Resultat

Amb Y1 i Y2 alhora la corredissa rep ordres contràries (queda on era o en posició indefinida). Amb sensors bons no pot passar; si a1 queda a 1, sí.

Resolució

  1. Totes dues bobines. La corredissa rep ordres contràries: queda on era o en una posició indefinida, i l'electrovàlvula es pot fer malbé.
  2. Amb sensors correctes. No pot passar, perquè Y1Y_{1} necessita a0=1a_{0} = 1 i Y2Y_{2} necessita a1=1a_{1} = 1, i la tija no pot ser als dos extrems alhora (a0 i a1 són mútuament excloents).
  3. Sensor a1 espatllat. Si a1 quedés sempre a 1, Y2Y_{2} estaria sempre activat i, quan Y1Y_{1} s'activés, hi hauria ordres contradictòries. Per això es fan rutines de diagnosi (si a0=a1=1a_{0} = a_{1} = 1, error i aturada).

Apartat d)

Resultat

Biestable: el cilindre acaba de sortir; monoestable: torna a tija recollida. Estampadora: monoestable (l'eina s'aparta); brida: biestable (la peça continua subjectada).

Resolució

  1. Biestable. La vàlvula es queda en la posició de sortida i el cilindre acaba de sortir (mentre hi hagi aire).
  2. Monoestable. La molla retorna la vàlvula i el cilindre entra.
  3. Estampadora. La monoestable: davant d'una fallada, l'eina s'aparta (posició segura).
  4. Brida. La biestable: si falla el corrent, la peça ha de continuar subjectada, perquè si s'afluixés mentre la fresa treballa podria sortir projectada.
  5. Conclusió. La posició segura depèn de la funció de cada actuador.

Errors típics

  • Pensar que P atura el cilindre immediatament en qualsevol posició.
  • Oblidar el problema del polsador mantingut en mode de cicle únic.
  • Creure que una vàlvula biestable torna sola a una posició de repòs.

Conceptes treballats: electropneumàtica, vàlvules biestables i monoestables, finals de cursa, memòria (autoretenció), àlgebra de Boole aplicada a automatismes, seguretat davant de fallades.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Una premsa hidràulica té una bomba de cabal fix de 30 L/min i una vàlvula limitadora tarada a 180 bar. El cicle de treball dura 34 s: (1) el cilindre baixa durant 8 s treballant a 100 bar; (2) manté la pressió sobre la peça durant 20 s (el cilindre és a final de cursa i tot el cabal de la bomba torna al dipòsit per la limitadora, a 180 bar); (3) puja durant 6 s a 30 bar. El dipòsit té 120 L d'oli (densitat 870 kg/m3\text{kg/m}^{3}, calor específica 1900 J/(kg·K)).
a) Calcula la potència hidràulica en cada fase i digues quina part és útil i quina es converteix en calor.
b) Calcula la potència mitjana que es dissipa a la limitadora i l'energia en una hora.
c) Si no hi hagués cap refrigeració, quant pujaria la temperatura de l'oli en una hora? Interpreta el resultat.
d) Proposa dues modificacions del circuit per reduir aquesta pèrdua i calcula la potència dissipada en la fase de manteniment si es fes servir una bomba de cabal variable que, a 180 bar, només lliura 1 L/min (per compensar fuites).

Pista 1

Potència hidràulica = p·Q (amb p en Pa i Q en m3/s).

Pista 2

Quan el cilindre està aturat, no hi ha treball útil: tota la potència es transforma en calor a la vàlvula.

Pista 3

Energia = potència mitjana · temps; ΔT = E/(m·c).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

Fase 1: 5 kW (útil); fase 2: 9 kW (tot calor); fase 3: 1,5 kW (útil)

Resolució

  1. Cabal. Q=3060 000=5⋅10−4 m3/sQ = \dfrac{30}{60\,000} = 5\cdot10^{-4}\ \text{m}^{3}/\text{s}; potència hidràulica P=p⋅QP = p\cdot Q.
  2. Fase 1. 100⋅105⋅5⋅10−4=5 kW100\cdot10^{5}\cdot5\cdot10^{-4} = 5\ \text{kW}, transmesa al cilindre (útil, llevat de pèrdues).
  3. Fase 2. 180⋅105⋅5⋅10−4=9 kW180\cdot10^{5}\cdot5\cdot10^{-4} = 9\ \text{kW}, tota convertida en calor a la limitadora: el cilindre no es mou i no hi ha treball.
  4. Fase 3. 30⋅105⋅5⋅10−4=1,5 kW30\cdot10^{5}\cdot5\cdot10^{-4} = 1{,}5\ \text{kW}, útil per pujar el cilindre.

Apartat b)

Resultat

P‾≈5,3 kW\overline{P} \approx 5{,}3\ \text{kW}; E≈19,1 MJE \approx 19{,}1\ \text{MJ} en una hora

Resolució

  1. Mitjana ponderada pel temps. P‾=9⋅2034=5,3 kW\overline{P} = \dfrac{9\cdot20}{34} = 5{,}3\ \text{kW} (5294 W).
  2. Energia en una hora. E=5294⋅3600=19,1⋅106 J=19,1 MJE = 5294\cdot3600 = 19{,}1\cdot10^{6}\ \text{J} = 19{,}1\ \text{MJ}.

Apartat c)

Resultat

ΔT≈96 K\Delta T \approx 96\ \text{K} en una hora: inadmissible, cal reduir les pèrdues.

Resolució

  1. Massa d'oli. m=0,120 m3⋅870 kg/m3=104,4 kgm = 0{,}120\ \text{m}^{3}\cdot870\ \text{kg/m}^{3} = 104{,}4\ \text{kg}.
  2. Calor sensible. ΔT=Em c=19,1⋅106104,4⋅1900=96 K\Delta T = \dfrac{E}{m\,c} = \dfrac{19{,}1\cdot10^{6}}{104{,}4\cdot1900} = 96\ \text{K}
  3. Interpretació. L'oli no es pot escalfar tant: per sobre d'uns 60 °C es degrada, perd viscositat (més fuites i desgast) i les juntes s'espatllen. Sense canvis, caldria un refrigerador gran que consumiria encara més energia.

Apartat d)

Resultat

Bomba de cabal variable, descàrrega amb acumulador o variador al motor. Amb bomba variable: P=300 WP = 300\ \text{W} en el manteniment (30 vegades menys).

Resolució

  1. Modificacions. (1) Bomba de cabal variable compensada per pressió, que redueix el cabal quan s'arriba a la pressió; (2) descàrrega de la bomba: un acumulador manté la pressió sobre la peça mentre una vàlvula envia el cabal de la bomba al dipòsit a pressió gairebé nul·la; (3) un variador de velocitat al motor.
  2. Càlcul amb bomba variable. En la fase de manteniment: P=180⋅105⋅10−360=300 WP = 180\cdot10^{5}\cdot\dfrac{10^{-3}}{60} = 300\ \text{W}, 30 vegades menys que els 9 kW.
  3. Conclusió. En un circuit hidràulic, tota l'energia que no fa treball útil acaba com a calor a l'oli.

Errors típics

  • Pensar que, si el cilindre no es mou, la bomba no consumeix energia.
  • Fer la mitjana de les potències sense ponderar-les pel temps.
  • Fer servir el volum de l'oli en lloc de la massa en el càlcul de l'escalfament.

Conceptes treballats: hidràulica, potència hidràulica, vàlvula limitadora, conservació de l'energia, escalfament de l'oli, eficiència energètica, bombes de cabal fix i variable.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

En el sistema de fre d'un cotxe, el conductor prem el pedal amb 300 N. El pedal és una palanca que multiplica la força per 4 i el servofre la multiplica per 3 més. El cilindre mestre té 22 mm de diàmetre. Cada pinça de fre davantera té un pistó de 54 mm de diàmetre que empeny dues pastilles contra el disc (coeficient de fregament pastilla-disc 0,4; radi efectiu de frenada 0,11 m). Les rodes tenen un radi de 0,30 m. Les pinces del darrere tenen un pistó de 36 mm.
a) Calcula la pressió al circuit.
b) Calcula la força de premsat d'una pinça davantera, el parell de frenada en aquesta roda i la força de frenada que fa la roda al terra. Quina força fan entre les dues rodes davanteres?
c) Per tocar el disc, cada pistó (quatre en total) ha d'avançar 0,3 mm. Calcula el recorregut del cilindre mestre i el del pedal.
d) Si al circuit hi ha una bombolla d'aire de 2 cm3 a pressió atmosfèrica, calcula quant recorregut de pedal addicional caldria per arribar a la mateixa pressió (suposa temperatura constant i 1 bar de pressió atmosfèrica). Explica per què el pedal es nota «tou» i per què el líquid de frens s'ha de canviar periòdicament.

Pista 1

La pressió es transmet igual a tot el circuit (principi de Pascal): p = FmestreAmestre\tfrac{F_{\mathrm{mestre}}}{A_{\mathrm{mestre}}}.

Pista 2

La força de fregament actua a les dues cares del disc. Parell = força de fregament · radi efectiu; força al terra = parell/radi de la roda.

Pista 3

L'oli és pràcticament incompressible, però l'aire no: per arribar a 95 bar, la bombolla s'ha de comprimir fins a una fracció petitíssima del seu volum (p·V = constant).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

p≈94,7 barp \approx 94{,}7\ \text{bar}

Resolució

  1. Força al cilindre mestre. La palanca multiplica per 4 i el servofre per 3: Fmestre=300⋅4⋅3=3600 NF_{\mathrm{mestre}} = 300\cdot4\cdot3 = 3600\ \text{N}.
  2. Principi de Pascal. Amestre=π⋅2224=380 mm2A_{\mathrm{mestre}} = \dfrac{\pi\cdot22^{2}}{4} = 380\ \text{mm}^{2} i p=3600380=9,47 N/mm2=94,7 barp = \dfrac{3600}{380} = 9{,}47\ \text{N/mm}^{2} = 94{,}7\ \text{bar} que es transmet igual a tot el circuit.

Apartat b)

Resultat

Fpremsat≈21,7 kNF_{\mathrm{premsat}} \approx 21{,}7\ \text{kN}; M≈1909 N⋅mM \approx 1909\ \text{N}\cdot\text{m}; Fterra≈6,36 kNF_{\mathrm{terra}} \approx 6{,}36\ \text{kN} per roda i 12,7 kN12{,}7\ \text{kN} entre les dues

Resolució

  1. Força de premsat. Apinc\ca=π⋅5424=2290 mm2A_{\mathrm{pinça}} = \dfrac{\pi\cdot54^{2}}{4} = 2290\ \text{mm}^{2}; F=9,47⋅2290=21,7 kNF = 9{,}47\cdot2290 = 21{,}7\ \text{kN}.
  2. Fregament a les dues cares. Ff=2⋅0,4⋅21 690=17,35 kNF_{f} = 2\cdot0{,}4\cdot21\,690 = 17{,}35\ \text{kN}.
  3. Parell i força al terra. M=17 350⋅0,11=1909 N⋅mM = 17\,350\cdot0{,}11 = 1909\ \text{N}\cdot\text{m}; Fterra=19090,30=6,36 kNF_{\mathrm{terra}} = \dfrac{1909}{0{,}30} = 6{,}36\ \text{kN} per roda, i 12,7 kN entre les dues davanteres.
  4. Interpretació. El conductor, amb 300 N, aconsegueix una força de frenada més de 40 vegades més gran gràcies a les palanques i a la relació de superfícies (Pascal).

Apartat c)

Resultat

Mestre: ≈5,2 mm\approx 5{,}2\ \text{mm}; pedal: ≈20,9 mm\approx 20{,}9\ \text{mm}

Resolució

  1. Volum desplaçat. Dos pistons de 54 mm i dos de 36 mm: V=2⋅2290⋅0,3+2⋅π⋅3624⋅0,3=1374+611=1985 mm3V = 2\cdot2290\cdot0{,}3 + 2\cdot\dfrac{\pi\cdot36^{2}}{4}\cdot0{,}3 = 1374 + 611 = 1985\ \text{mm}^{3}.
  2. Cilindre mestre. x=1985380=5,2 mmx = \dfrac{1985}{380} = 5{,}2\ \text{mm}.
  3. Pedal. La palanca que multiplica la força per 4 també multiplica el recorregut per 4 (el servofre afegeix força, no recorregut): 4⋅5,2=20,9 mm4\cdot5{,}2 = 20{,}9\ \text{mm}.

Apartat d)

Resultat

Recorregut addicional del pedal ≈20,8 mm\approx 20{,}8\ \text{mm} (el doble del normal): pedal «tou». El líquid és higroscòpic i amb aigua pot bullir i fer vapor.

Resolució

  1. Llei de Boyle (pressions absolutes). A 94,7 bar manomètrics (95,7 bar absoluts), la bombolla de 2000 mm³ queda reduïda a 2000⋅195,7=21 mm32000\cdot\dfrac{1}{95{,}7} = 21\ \text{mm}^{3}: cal enviar 1979 mm³ més de líquid.
  2. Recorregut extra. Del mestre: 1979380=5,2 mm\dfrac{1979}{380} = 5{,}2\ \text{mm}; del pedal: 4⋅5,2=20,8 mm4\cdot5{,}2 = 20{,}8\ \text{mm}, és a dir, el doble del normal.
  3. Pedal tou. El pedal s'enfonsa molt abans de frenar (pedal «tou» o esponjós) i, si la bombolla és més gran, pot arribar a fons sense frenar prou.
  4. Manteniment. El líquid de frens és higroscòpic: absorbeix humitat, que en baixa el punt d'ebullició; en una frenada llarga es pot formar vapor, que fa el mateix efecte que l'aire. Per això s'ha de purgar el circuit i canviar el líquid periòdicament.

Errors típics

  • Oblidar el servofre o el factor de la palanca.
  • Comptar el fregament en una sola cara del disc.
  • Fer servir pressions manomètriques en la llei de Boyle (s'han de fer servir absolutes).

Conceptes treballats: hidràulica, principi de Pascal, palanques, fregament, parell de frenada, compressibilitat dels gasos (Boyle-Mariotte), manteniment i seguretat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Un robot manipula planxes de vidre de 2,0 × 1,0 m i 8 mm de gruix (densitat 2500 kg/m3\text{kg/m}^{3}) amb ventoses de 100 mm de diàmetre. El generador de buit aconsegueix una pressió de −0,6 bar respecte de l'atmosfera. Durant el moviment, el robot pot accelerar la planxa fins a 5 m/s2\text{m/s}^{2}. Es vol un coeficient de seguretat de 2 (g = 9,81 m/s2\text{m/s}^{2}).
a) Calcula la massa de la planxa i la força teòrica que fa cada ventosa.
b) Calcula el nombre de ventoses necessari si el vidre es transporta horitzontal (les ventoses estiren cap amunt) i el robot l'accelera cap amunt.
c) Si el vidre es transporta vertical, la força de les ventoses és perpendicular al vidre i el pes s'aguanta només per fregament (coeficient ventosa-vidre 0,5). Quantes ventoses calen ara?
d) Un enginyer proposa «posar més buit» per fer-ne servir menys: per molt que es millori el generador, quina és la força màxima possible d'una ventosa de 100 mm? Raona-ho i comenta què passaria en una fàbrica situada a 1000 m d'altitud, on la pressió atmosfèrica és d'uns 0,90 bar.

Pista 1

La força d'una ventosa és la diferència de pressió per la superfície: F = Δp·A.

Pista 2

Amb acceleració cap amunt, la força necessària és m·(g + a), multiplicada pel coeficient de seguretat.

Pista 3

El buit perfecte vol dir pressió absoluta zero: la diferència màxima de pressió és la pressió atmosfèrica.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

m=40 kgm = 40\ \text{kg}; F≈471 NF \approx 471\ \text{N} per ventosa

Resolució

  1. Massa. m=ρ⋅V=2500⋅(2,0⋅1,0⋅0,008)=40 kgm = \rho\cdot V = 2500\cdot(2{,}0\cdot1{,}0\cdot0{,}008) = 40\ \text{kg}.
  2. Força d'una ventosa. F=Δp⋅AF = \Delta p\cdot A, amb A=π⋅0,124=7,85⋅10−3 m2A = \dfrac{\pi\cdot0{,}1^{2}}{4} = 7{,}85\cdot10^{-3}\ \text{m}^{2}: F=0,6⋅105⋅7,85⋅10−3=471 NF = 0{,}6\cdot10^{5}\cdot7{,}85\cdot10^{-3} = 471\ \text{N}

Apartat b)

Resultat

3 ventoses com a mínim (a la pràctica, 4 de simètriques)

Resolució

  1. Segona llei de Newton. Amb acceleració cap amunt, la força necessària és m (g+a)m\,(g + a), multiplicada pel coeficient de seguretat: 40⋅(9,81+5)⋅2=1185 N40\cdot(9{,}81 + 5)\cdot2 = 1185\ \text{N}.
  2. Nombre de ventoses. 1185471=2,5\dfrac{1185}{471} = 2{,}5 → 3 com a mínim.
  3. A la pràctica. Se'n posarien 4 repartides simètricament perquè la planxa no es flexioni ni es descompensi.

Apartat c)

Resultat

6 ventoses

Resolució

  1. Fregament. Cada ventosa només aguanta per fregament 0,5⋅471=236 N0{,}5\cdot471 = 236\ \text{N}.
  2. Nombre de ventoses. 1185236=5,03\dfrac{1185}{236} = 5{,}03 → 6.
  3. Conclusió. En vertical en calen més del doble, perquè el fregament només aprofita la meitat de la força de succió.

Apartat d)

Resultat

Fmax⁡≈796 NF_{\max} \approx 796\ \text{N} (buit perfecte, Δp=patm\Delta p = p_{\mathrm{atm}}); a 1000 m baixa a uns 707 N.

Resolució

  1. Límit físic. La diferència de pressió màxima és la del buit perfecte (pressió absoluta zero): Δp=patm=1,013 bar\Delta p = p_{\mathrm{atm}} = 1{,}013\ \text{bar}, i Fmax⁡=1,013⋅105⋅7,85⋅10−3=796 NF_{\max} = 1{,}013\cdot10^{5}\cdot7{,}85\cdot10^{-3} = 796\ \text{N}.
  2. Per què. La ventosa no «xucla»: és l'aire de fora qui l'empeny contra el vidre, i aquesta empenta no pot ser més gran que la pressió atmosfèrica.
  3. A 1000 m. Amb 0,90 bar, el màxim teòric baixa a uns 707 N, i un generador que fa −0,6 bar respecte de l'atmosfera necessita una pressió absoluta de 0,30 bar, més difícil d'aconseguir.
  4. Conclusió. Per guanyar força, cal augmentar la superfície (ventoses més grans) o el nombre de ventoses.

Errors típics

  • Calcular la força amb la pressió absoluta en lloc de la diferència de pressió.
  • Oblidar l'acceleració del robot.
  • Pensar que la força d'una ventosa pot créixer sense límit millorant el generador de buit.

Conceptes treballats: pneumàtica de buit, pressió atmosfèrica i pressió relativa, força i superfície, dinàmica (segona llei de Newton), fregament, coeficient de seguretat, robòtica industrial.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Què diu el principi de Pascal?

Que la pressió aplicada en un punt d'un fluid tancat es transmet igual a tots els punts. Per això un èmbol petit amb poca força pot moure'n un de gran amb molta força.

Què vol dir una vàlvula 5/2?

Que té 5 vies (connexions) i 2 posicions. És la més habitual per governar un cilindre de doble efecte.

Tornar a Tecnologia i Enginyeria

Altres temes de Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat