Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de recursos i materials — Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat

Triar un material és una decisió tècnica, econòmica i ambiental, i aquests exercicis la treballen des de tots els angles. Defineixes què és una matèria primera i en dones exemples, descrius les cinc fases del cicle de vida d'un objecte tècnic i enumeres els criteris per seleccionar un material. Després decideixes quines propietats són prioritàries per a una aplicació concreta i fas càlculs sobre el consum i el reciclatge de material en una producció en sèrie, com unes caixes de plàstic. Les solucions justifiquen cada tria. Errors típics: confondre reutilitzar amb reciclar i donar per fet que tot el que ve de la natura és renovable.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Què és una matèria primera? Posa'n dos exemples.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

Una matèria primera és un recurs natural que s'extreu de la natura i es transforma per obtenir materials; per exemple, la bauxita (d'on s'obté l'alumini) i la fusta.

Resolució

  1. Què es demana. Cal definir el concepte i donar-ne dos exemples.
  2. Definició. Una matèria primera és un recurs que prenem directament de la natura (d'origen mineral, vegetal, animal o fòssil) i que encara no és útil tal com està: s'ha de transformar per obtenir-ne un material.
  3. Exemples. La bauxita, un mineral d'on s'obté l'alumini, i la fusta, que s'extreu dels arbres i d'on s'obtenen taulers o paper.
  4. Conclusió. Fixa't en la diferència: la bauxita és la matèria primera i l'alumini és el material que se n'obté.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Què vol dir que un producte està fet amb ecodisseny i com facilita el reciclatge al final de la seva vida?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

L'ecodisseny té en compte l'impacte ambiental des del projecte; el producte es pensa per desmuntar-se i separar-se en materials nets, i això permet recuperar-los i reciclar-los al final de la vida.

Resolució

  1. Què és l'ecodisseny. Consisteix a tenir en compte l'impacte ambiental del producte ja des de la fase de projecte, i no només quan es converteix en residu.
  2. Com es concreta. El producte es pensa perquè sigui fàcil de desmuntar, reparar i separar en materials; s'eviten les barreges de materials difícils de separar, i es minimitza la quantitat de material i d'energia que necessita.
  3. Efecte sobre el reciclatge. Al final de la vida es poden recuperar els components i els materials de manera neta, sense contaminar-los entre ells.
  4. Conclusió. Aquests materials nets es poden reincorporar al cicle productiu, de manera que el residu torna a ser matèria primera.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Quines propietats són prioritàries per triar el material del mànec d'una paella?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

Baixa conductivitat tèrmica (que no cremi la mà) i resistència a la calor (que no es deformi ni es degradi prop del foc).

Resolució

  1. Funció del mànec. L'agafes amb la mà mentre la paella és al foc: ha de protegir-te de la calor i aguantar la temperatura sense fer-se malbé.
  2. Baixa conductivitat tèrmica. El material ha de ser un mal conductor de la calor perquè la calor de la paella no arribi a la mà i no et cremis.
  3. Resistència a la calor. Com que és a prop del foc, no s'ha de deformar, estovar ni degradar amb la temperatura.
  4. Conclusió. Per això s'hi fan servir fusta o plàstics termostables (com la baquelita) en lloc de metalls.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Relaciona cada matèria primera amb el material que se'n pot obtenir (alumini, vidre, plàstic, paper, maó, acer) i digues si és un recurs renovable o no renovable: bauxita, sorra de sílice, petroli, fusta, argila i mena de ferro.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

Bauxita → alumini; sorra de sílice → vidre; petroli → plàstic; fusta → paper; argila → maó; mena de ferro → acer. Només la fusta és renovable (si el bosc es gestiona de manera sostenible); la resta són no renovables.

Resolució

  1. Criteri. Un recurs és renovable si es regenera a un ritme igual o superior al ritme amb què es consumeix.
  2. Minerals. Bauxita → alumini; sorra de sílice → vidre; argila → maó; mena de ferro → acer. Tots quatre són minerals: no renovables.
  3. Petroli. Petroli → plàstic. És un combustible fòssil que triga milions d'anys a formar-se: no renovable.
  4. Fusta. Fusta → paper. És renovable, sempre que els boscos es replantin i es gestionin de manera sostenible.
  5. Conclusió. Compte a no pensar que un material és renovable perquè es pot reciclar: el reciclatge allarga la vida d'un recurs no renovable, però no el converteix en renovable.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Classifica aquests materials en la seva família (metall, polímer, ceràmic o compost) i, si és un polímer, indica si és termoplàstic, termostable o elastòmer: llautó, PVC, gres, baquelita, cautxú vulcanitzat i fibra de vidre amb resina de polièster.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

Llautó: metall; PVC: polímer termoplàstic; gres: ceràmic; baquelita: polímer termostable; cautxú vulcanitzat: polímer elastòmer; fibra de vidre amb resina de polièster: compost.

Resolució

  1. Metall. El llautó és un aliatge no fèrric de coure i zinc.
  2. Ceràmic. El gres és argila cuita: dur, fràgil i refractari.
  3. Polímers. El PVC és termoplàstic (s'estova amb la calor i es pot tornar a fondre i conformar); la baquelita és termostable (xarxa d'enllaços creuats: un cop endurida no es pot refondre); el cautxú vulcanitzat és un elastòmer (es deforma molt i recupera la forma).
  4. Compost. La fibra de vidre amb resina de polièster és un compost: una matriu polimèrica reforçada amb fibres de vidre.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Una mena de ferro té una llei del 55 % (conté un 55 % de ferro). Quantes tones de mena cal extreure per obtenir 1100 t de ferro, suposant que se'n pot aprofitar tot? Quantes tones de ganga (residu) es generen?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

Cal extreure 2000 t2000\ \text{t} de mena i es generen 900 t900\ \text{t} de ganga.

Resolució

  1. Dades. La llei és del 55 %: el ferro és el 55 % de la massa de mena. Volem 1100 t de ferro.
  2. Llei de la mena. mFe=0,55⋅mmena  ⇒  mmena=11000,55=2000 tm_{\mathrm{Fe}} = 0{,}55\cdot m_{\text{mena}} \;\Rightarrow\; m_{\text{mena}} = \dfrac{1100}{0{,}55} = 2000\ \text{t}
  3. Ganga. mganga=2000−1100=900 tm_{\text{ganga}} = 2000 - 1100 = 900\ \text{t}. Comprovació: el 55 % de 2000 t és 1100 t.
  4. Conclusió. Com més baixa és la llei, més residu es genera per tona de metall: amb una mena del 30 % caldrien 1100/0,30≈3667 t1100/0{,}30 \approx 3667\ \text{t}. Compte a no multiplicar 1100⋅0,551100\cdot0{,}55: cal dividir.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Una peça de 2 dm3 es pot fer d'acer (densitat 7,85 kg/dm3; preu 0,70 €/kg) o d'alumini (densitat 2,70 kg/dm3; preu 2,40 €/kg). Calcula per a cada material la massa de la peça i el cost de la matèria primera, i compara els resultats.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

Acer: m=15,7 kgm = 15{,}7\ \text{kg}, cost =10,99 €= 10{,}99\ \text{€}; alumini: m=5,4 kgm = 5{,}4\ \text{kg}, cost =12,96 €= 12{,}96\ \text{€}. L'alumini surt un 18 % més car però pesa 10,3 kg menys.

Resolució

  1. Dades. Volum V = 2 dm³. Massa = densitat · volum; cost = massa · preu per kg.
  2. Acer. m=7,85⋅2=15,7 kgm = 7{,}85\cdot 2 = 15{,}7\ \text{kg}; cost =15,7⋅0,70=10,99 €= 15{,}7\cdot 0{,}70 = 10{,}99\ \text{€}.
  3. Alumini. m=2,70⋅2=5,4 kgm = 2{,}70\cdot 2 = 5{,}4\ \text{kg}; cost =5,4⋅2,40=12,96 €= 5{,}4\cdot 2{,}40 = 12{,}96\ \text{€}.
  4. Comparació. L'alumini costa 3,4 vegades més per kg, però és gairebé 3 vegades més lleuger: la peça només surt un 18 % més cara (12,9610,99=1,18)\left(\tfrac{12{,}96}{10{,}99} = 1{,}18\right) i pesa 15,7−5,4=10,3 kg15{,}7 - 5{,}4 = 10{,}3\ \text{kg} menys.
  5. Conclusió. Per comparar materials cal comparar el cost de la peça (preu per kg · densitat · volum), no el preu per kg.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Raona si són certes o falses aquestes afirmacions sobre el reciclatge:
a) El vidre es pot reciclar moltes vegades sense perdre qualitat.
b) Quan es recicla un plàstic, sempre s'obté un material idèntic a l'original.
c) Reciclar alumini necessita molta menys energia que obtenir-lo de la bauxita.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Apartat a)

Resultat

Certa: el vidre es refon i es torna a conformar sense degradar-se.

Resolució

  1. Raonament. El vidre es refon i es torna a conformar sense que el material es degradi, de manera que es pot reciclar moltes vegades.
  2. Condició. Només cal separar-lo per colors i evitar contaminants com la ceràmica o el vidre refractari.

Apartat b)

Resultat

Falsa: el plàstic reciclat sol ser de menys qualitat (infrareciclatge).

Resolució

  1. Degradació. En refondre un plàstic, les cadenes de polímer es fan més curtes; a més, se solen barrejar plàstics diferents.
  2. Conclusió. Sovint s'obté un material de menys qualitat (infrareciclatge): d'una ampolla es passa a una fibra tèxtil o a mobiliari urbà.

Apartat c)

Resultat

Certa: refondre alumini necessita només un 5 % de l'energia d'obtenir-lo de la bauxita.

Resolució

  1. Energia. Refondre l'alumini costa només una petita fracció (al voltant del 5 %) de l'energia de l'electròlisi de l'alúmina.
  2. Qualitat. A més, el metall no perd propietats en el reciclatge.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Explica la diferència entre una economia lineal i una economia circular, i posa un exemple d'un mateix producte quotidià gestionat de les dues maneres.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

Lineal: extreure, fabricar, usar i llençar; circular: els materials tornen al cicle. Exemple: ampolla de PET d'un sol ús a l'abocador (lineal) davant d'ampolla de vidre retornable o PET reciclat en una ampolla nova (circular).

Resolució

  1. Economia lineal. Segueix l'esquema extreure → fabricar → usar → llençar: cada producte consumeix recursos nous i acaba convertit en residu.
  2. Economia circular. Els productes es dissenyen perquè durin i es puguin reparar i desmuntar; al final de la vida els materials tornen al cicle (reutilització, reciclatge), de manera que el residu d'un procés és la matèria primera d'un altre.
  3. Exemple. Una ampolla de PET d'un sol ús que acaba a l'abocador és lineal; una ampolla de vidre retornable que es renta i s'omple de nou, o un PET reciclat en una ampolla nova, és circular.
  4. Conclusió. L'economia circular redueix l'extracció de recursos, el consum d'energia i els residus.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Fabricar 1 t de paper a partir de fusta requereix 2,4 t de fusta, 60 m3\text{m}^{3} d'aigua i 5 MWh d'energia; fabricar-ne 1 t a partir de paper recuperat requereix 1,1 t de paper usat, 15 m3\text{m}^{3} d'aigua i 2 MWh. Una impremta necessita 0,9 t de paper. Calcula quanta fusta, aigua i energia s'estalvien si el fa amb paper reciclat en comptes de paper de fusta.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

S'estalvien 2,16 t2{,}16\ \text{t} de fusta (a canvi de 0,99 t0{,}99\ \text{t} de paper usat), 40,5 m340{,}5\ \text{m}^{3} d'aigua (75 %) i 2,7 MWh2{,}7\ \text{MWh} (60 %).

Resolució

  1. Dades. Els consums són per tona de paper; la impremta en necessita 0,9 t, així que multipliquem cada consum per 0,9.
  2. Paper de fusta. Fusta 2,4⋅0,9=2,16 t2{,}4\cdot0{,}9 = 2{,}16\ \text{t}; aigua 60⋅0,9=54 m360\cdot0{,}9 = 54\ \text{m}^{3}; energia 5⋅0,9=4,5 MWh5\cdot0{,}9 = 4{,}5\ \text{MWh}.
  3. Paper reciclat. Paper usat 1,1⋅0,9=0,99 t1{,}1\cdot0{,}9 = 0{,}99\ \text{t}; aigua 15⋅0,9=13,5 m315\cdot0{,}9 = 13{,}5\ \text{m}^{3}; energia 2⋅0,9=1,8 MWh2\cdot0{,}9 = 1{,}8\ \text{MWh}.
  4. Estalvi. Es deixen de talar 2,16 t de fusta (a canvi de reaprofitar 0,99 t de paper usat); aigua 54−13,5=40,5 m354 - 13{,}5 = 40{,}5\ \text{m}^{3} (un 75 %); energia 4,5−1,8=2,7 MWh4{,}5 - 1{,}8 = 2{,}7\ \text{MWh} (un 60 %).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Explica les tres grans etapes que transformen una matèria primera en un material útil i digues per què obtenir un material verge sol tenir més impacte ambiental que reciclar-lo.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

Extracció, transformació i conformació. El material verge té més impacte perquè cal fer totes les etapes des de zero, amb molta energia, residus i emissions; reciclar parteix d'un material ja transformat.

Resolució

  1. Extracció. S'obté el recurs de la natura: mineria, extracció de cru, tala.
  2. Transformació. Processos com la metal·lúrgia, el refinatge o la polimerització separen i obtenen el material.
  3. Conformació. El material es dona en una forma útil per a la indústria: lingots, planxes, granza.
  4. Material verge. Cal fer totes aquestes etapes des de zero, amb un gran consum d'energia (per exemple, reduir el mineral o fer l'electròlisi de l'alumini) i generació de residus i emissions.
  5. Conclusió. En reciclar es parteix d'un material ja transformat: s'estalvia bona part d'aquesta energia i l'extracció de matèria primera nova.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Descriu les cinc fases del cicle de vida d'un objecte tècnic i explica què vol dir l'anàlisi del cicle de vida (ACV) i per a què serveix.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

Fases: extracció de matèries primeres, fabricació, distribució, ús i final de vida. L'ACV quantifica l'impacte ambiental de totes les fases en conjunt per comparar productes i detectar la fase de més impacte.

Resolució

  1. Les cinc fases. 1) extracció de les matèries primeres; 2) fabricació del producte; 3) distribució (transport i venda); 4) ús per part del consumidor; 5) final de vida (residu, reutilització o reciclatge).
  2. Què és l'ACV. L'anàlisi del cicle de vida és una eina que quantifica l'impacte ambiental (consum d'energia, emissions, aigua, residus) de totes aquestes fases considerades en conjunt.
  3. Per a què serveix. Permet comparar de manera justa dos materials o productes i identificar quina fase té més impacte.
  4. Conclusió. Amb aquesta informació es poden prendre decisions de disseny més sostenibles, actuant on l'impacte és més gran.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Diferencia reutilització i reciclatge amb un exemple de cadascun i digues, segons la jerarquia de les 3 R, quina de les dues opcions és preferible i per què.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

Reutilitzar és tornar a fer servir l'objecte sense transformar-lo (ampolla retornable); reciclar és transformar-ne el material (fondre llaunes). És preferible reutilitzar, perquè estalvia l'energia del reprocessament.

Resolució

  1. Reutilitzar. És tornar a fer servir el mateix objecte sense transformar-lo: per exemple, una ampolla de vidre retornable que es neteja i es torna a omplir.
  2. Reciclar. És transformar el material del residu per fer-ne de nou: per exemple, fondre llaunes d'alumini per fabricar planxa nova.
  3. Jerarquia de les 3 R. L'ordre de preferència és reduir, reutilitzar i reciclar.
  4. Conclusió. És preferible la reutilització, perquè conserva l'objecte tal com és i estalvia tota l'energia del reprocessament; el reciclatge encara ha de fondre o triturar el material, amb el consum energètic que això comporta.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Enumera almenys cinc criteris que es tenen en compte per seleccionar un material per a un producte i explica per què la selecció sol ser un compromís i no una tria òbvia.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

Propietats mecàniques, densitat, resistència a la corrosió i durabilitat, cost i impacte ambiental (també aspecte, conductivitat, temperatura de servei). És un compromís perquè els criteris entren en conflicte i cap material és el millor en tot.

Resolució

  1. Criteris habituals. 1) propietats mecàniques (resistència, rigidesa, duresa, tenacitat); 2) densitat i pes; 3) resistència a la corrosió i durabilitat; 4) cost (del material i de la fabricació); 5) impacte ambiental i reciclabilitat. També l'aspecte, la conductivitat o la temperatura de servei.
  2. Conflicte entre criteris. El material més resistent pot ser el més car o el més pesat, i el més lleuger pot ser poc rígid o car.
  3. Conclusió. Com que no hi ha un material que sigui el millor en tot, cal prioritzar els requisits segons la funció del producte i acceptar cedir en algun criteri menys important: per això la selecció és un compromís.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Una mina d'or tracta una mena amb una llei d'1,5 g d'or per tona i en recupera el 90 %. Una planta de reciclatge de residus electrònics tracta plaques de circuit amb 200 g d'or per tona i en recupera el 95 %.
a) Quants grams d'or s'obtenen de cada tona de mena i de cada tona de plaques?
b) Quantes tones de mena caldria tractar per obtenir tant or com d'una tona de plaques?
c) Per què s'anomena «mineria urbana» el reciclatge de residus electrònics i quin avantatge ambiental té?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Apartat a)

Resultat

Mena: 1,35 g1{,}35\ \text{g} d'or per tona; plaques: 190 g190\ \text{g} d'or per tona.

Resolució

  1. Dades. Or obtingut = llei · rendiment de recuperació.
  2. Mena. 1,5⋅0,90=1,35 g/t1{,}5\cdot0{,}90 = 1{,}35\ \text{g/t}.
  3. Plaques. 200⋅0,95=190 g/t200\cdot0{,}95 = 190\ \text{g/t}.

Apartat b)

Resultat

Unes 141 t141\ \text{t} de mena.

Resolució

  1. Plantejament. Cal dividir l'or d'una tona de plaques per l'or d'una tona de mena.
  2. Càlcul. 1901,35=140,7≈141 t de mena\dfrac{190}{1{,}35} = 140{,}7 \approx 141\ \text{t de mena}
  3. Conclusió. Unes 141 t de mena equivalen, quant a or, a 1 t de plaques.

Apartat c)

Resultat

Els aparells electrònics són un «jaciment» a les ciutats, amb metalls molt més concentrats que a les mines; recuperar-los evita obrir mines, remoure roca i generar residus miners.

Resolució

  1. Mineria urbana. Els aparells electrònics acumulen a les ciutats metalls (or, coure, plata, pal·ladi) en concentracions molt superiors a les de les mines: són un jaciment.
  2. Avantatge ambiental. Recuperar-los evita obrir mines noves, remoure tones de roca i generar residus miners (aquí, unes 140 t de mena per cada tona de plaques); estalvia energia i aigua, i redueix els residus electrònics tòxics.
  3. Dificultat pràctica. Cal recollir, desmuntar i separar bé els aparells, perquè hi ha molts materials barrejats.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

El llautó d'una aixeta és un aliatge amb un 63 % de coure i un 37 % de zinc (en massa). Una foneria n'ha de fabricar 500 kg. El coure costa 8,50 €/kg i el zinc, 2,60 €/kg. Calcula la massa de cada metall, el cost de les matèries primeres i el cost per kg de l'aliatge.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

Coure 315 kg315\ \text{kg} i zinc 185 kg185\ \text{kg}; cost total 3158,50 €3158{,}50\ \text{€}; cost del llautó ≈6,32 €/kg\approx 6{,}32\ \text{€/kg}.

Resolució

  1. Dades. 500 kg de llautó amb un 63 % de Cu i un 37 % de Zn en massa; Cu a 8,50 €/kg i Zn a 2,60 €/kg.
  2. Masses. Cu: 0,63⋅500=315 kg0{,}63\cdot500 = 315\ \text{kg}; Zn: 0,37⋅500=185 kg0{,}37\cdot500 = 185\ \text{kg}. Comprovació: 315+185=500 kg315 + 185 = 500\ \text{kg}.
  3. Costos. Cu: 315⋅8,50=2677,50 €315\cdot8{,}50 = 2677{,}50\ \text{€}; Zn: 185⋅2,60=481 €185\cdot2{,}60 = 481\ \text{€}; total =3158,50 €= 3158{,}50\ \text{€}.
  4. Cost per kg. 3158,50500=6,32 €/kg\dfrac{3158{,}50}{500} = 6{,}32\ \text{€/kg}
  5. Conclusió. És inferior al del coure pur (8,50 €/kg) perquè el zinc és més barat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Per a cada aplicació, indica quin tipus de polímer (termoplàstic, termostable o elastòmer) és el més adequat i justifica-ho amb la propietat clau:
a) una ampolla d'aigua que s'ha de poder reciclar per fusió;
b) la carcassa d'un endoll, que ha de resistir la calor dels contactes sense reblanir-se;
c) la junta de goma d'un tap, que es deforma en tancar i recupera la forma;
d) una pala d'aerogenerador feta amb resina epoxi i fibra de vidre: per què és tan difícil de reciclar?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Apartat a)

Resultat

Termoplàstic (PET): es pot tornar a fondre i conformar moltes vegades.

Resolució

  1. Propietat clau. Un termoplàstic s'estova en escalfar-lo i es pot tornar a fondre i conformar moltes vegades.
  2. Conclusió. Per això el PET de les ampolles es recicla bé per fusió.

Apartat b)

Resultat

Termostable (baquelita, melamina): no s'estova ni es fon amb la calor.

Resolució

  1. Propietat clau. La xarxa d'enllaços creuats d'un termostable no s'estova amb la calor ni es fon.
  2. Conclusió. Manté la forma prop dels contactes calents i, a més, és un bon aïllant elèctric.

Apartat c)

Resultat

Elastòmer (cautxú, silicona): admet deformacions grans i recuperables.

Resolució

  1. Propietat clau. Les cadenes d'un elastòmer, poc entrecreuades, permeten deformacions grans i recuperables.
  2. Conclusió. La junta es comprimeix en tancar i recupera la forma en obrir.

Apartat d)

Resultat

La resina epoxi és termostable (no es pot refondre) i les fibres de vidre hi queden integrades i no se separen fàcilment.

Resolució

  1. Matriu termostable. La resina epoxi no es pot refondre, i les fibres de vidre hi queden integrades i no se separen fàcilment.
  2. Conseqüència. Les pales se solen triturar per fer farciments o cremar en fàbriques de ciment.
  3. Solucions en estudi. S'investiguen resines reciclables per a aquestes aplicacions.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Es vol triar el material de la carcassa d'una eina elèctrica portàtil entre ABS (plàstic), aliatge d'alumini i aliatge de magnesi. Cada criteri es puntua d'1 (molt dolent) a 5 (molt bo) i té un pes: lleugeresa 30 %, resistència al cop 25 %, cost 25 % i reciclabilitat 20 %. Puntuacions (lleugeresa, cop, cost, reciclabilitat): ABS (5, 3, 5, 2); alumini (3, 4, 3, 5); magnesi (5, 3, 2, 4).
a) Calcula la puntuació ponderada de cada material i tria el millor.
b) L'empresa decideix prioritzar la sostenibilitat amb uns pesos nous: lleugeresa 15 %, cop 25 %, cost 20 % i reciclabilitat 40 %. Repeteix el càlcul i comenta el resultat.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Apartat a)

Resultat

ABS 3,903{,}90; alumini 3,653{,}65; magnesi 3,553{,}55. Es tria l'ABS.

Resolució

  1. Mètode. Puntuació ponderada = suma de (puntuació · pes): P=∑pi wiP = \sum p_i\, w_i.
  2. ABS. 5⋅0,30+3⋅0,25+5⋅0,25+2⋅0,20=1,5+0,75+1,25+0,4=3,905\cdot0{,}30 + 3\cdot0{,}25 + 5\cdot0{,}25 + 2\cdot0{,}20 = 1{,}5 + 0{,}75 + 1{,}25 + 0{,}4 = 3{,}90.
  3. Alumini. 3⋅0,30+4⋅0,25+3⋅0,25+5⋅0,20=0,9+1+0,75+1=3,653\cdot0{,}30 + 4\cdot0{,}25 + 3\cdot0{,}25 + 5\cdot0{,}20 = 0{,}9 + 1 + 0{,}75 + 1 = 3{,}65.
  4. Magnesi. 5⋅0,30+3⋅0,25+2⋅0,25+4⋅0,20=1,5+0,75+0,5+0,8=3,555\cdot0{,}30 + 3\cdot0{,}25 + 2\cdot0{,}25 + 4\cdot0{,}20 = 1{,}5 + 0{,}75 + 0{,}5 + 0{,}8 = 3{,}55.
  5. Conclusió. L'ABS té la puntuació més alta: és el material triat.

Apartat b)

Resultat

ABS 3,303{,}30; alumini 4,054{,}05; magnesi 3,503{,}50. Ara el millor és l'alumini.

Resolució

  1. Nous pesos. Lleugeresa 0,15; cop 0,25; cost 0,20; reciclabilitat 0,40.
  2. ABS. 5⋅0,15+3⋅0,25+5⋅0,20+2⋅0,40=0,75+0,75+1+0,8=3,305\cdot0{,}15 + 3\cdot0{,}25 + 5\cdot0{,}20 + 2\cdot0{,}40 = 0{,}75 + 0{,}75 + 1 + 0{,}8 = 3{,}30.
  3. Alumini. 0,45+1+0,6+2=4,050{,}45 + 1 + 0{,}6 + 2 = 4{,}05. Magnesi: 0,75+0,75+0,4+1,6=3,500{,}75 + 0{,}75 + 0{,}4 + 1{,}6 = 3{,}50.
  4. Conclusió. La tria depèn dels pesos, és a dir, de les prioritats: per això cal justificar-los i comprovar que la decisió es manté si varien una mica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Un compost de matriu epoxi reforçada amb fibra de carboni conté un 60 % de fibra en volum. Dades: fibra, E = 230 GPa i densitat 1,8 g/cm3; resina, E = 3 GPa i densitat 1,2 g/cm3. Amb la regla de les mescles, la densitat del compost és ρ = VfV_{f}·ρfρ_{f} + (1 − VfV_{f})·ρmρ_{m} i el seu mòdul de Young en la direcció de les fibres, E = VfV_{f}·EfE_{f} + (1 − VfV_{f})·EmE_{m}. Calcula la densitat i el mòdul del compost i compara'n la rigidesa específica (E/ρ) amb la d'un acer (E = 210 GPa; densitat 7,85 g/cm3).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

ρ=1,56 g/cm3\rho = 1{,}56\ \text{g/cm}^{3}; E=139,2 GPaE = 139{,}2\ \text{GPa}; E/ρE/\rho: compost 89,2 i acer 26,8 GPa/(g/cm³). El compost és unes 3,3 vegades més rígid per unitat de massa.

Resolució

  1. Dades. Vf=0,6V_f = 0{,}6, Vm=0,4V_m = 0{,}4; fibra: 230 GPa i 1,8 g/cm³; resina: 3 GPa i 1,2 g/cm³.
  2. Regla de les mescles (densitat). ρ=0,6⋅1,8+0,4⋅1,2=1,08+0,48=1,56 g/cm3\rho = 0{,}6\cdot1{,}8 + 0{,}4\cdot1{,}2 = 1{,}08 + 0{,}48 = 1{,}56\ \text{g/cm}^{3}
  3. Regla de les mescles (mòdul). E=0,6⋅230+0,4⋅3=138+1,2=139,2 GPaE = 0{,}6\cdot230 + 0{,}4\cdot3 = 138 + 1{,}2 = 139{,}2\ \text{GPa}
  4. Rigidesa específica. Compost: 139,2/1,56=89,2139{,}2/1{,}56 = 89{,}2; acer: 210/7,85=26,8210/7{,}85 = 26{,}8 (en GPa/(g/cm³)). Quocient: 89,2/26,8≈3,389{,}2/26{,}8 \approx 3{,}3.
  5. Conclusió. Amb la mateixa rigidesa, la peça de compost pesaria aproximadament una tercera part. Compte: aquest valor només és vàlid en la direcció de les fibres; en la direcció transversal el compost és molt menys rígid, i per això se solen creuar les capes (laminats).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Les reserves mundials conegudes d'un metall són de 120 Mt i el consum anual és de 4 Mt.
a) Quants anys durarien amb un consum constant?
b) Quants anys durarien si el reciclatge cobrís el 40 % de la demanda i només calgués extreure el 60 % restant?
c) Per què la durada real pot ser diferent de la que has calculat?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Apartat a)

Resultat

3030 anys.

Resolució

  1. Plantejament. Durada = reserves / consum anual.
  2. Càlcul. 120 Mt4 Mt/any=30 anys\dfrac{120\ \text{Mt}}{4\ \text{Mt/any}} = 30\ \text{anys}.

Apartat b)

Resultat

5050 anys.

Resolució

  1. Extracció necessària. Només s'extreu el 60 % de la demanda: 0,60⋅4=2,4 Mt/any0{,}60\cdot4 = 2{,}4\ \text{Mt/any}.
  2. Durada. 1202,4=50 anys\dfrac{120}{2{,}4} = 50\ \text{anys}.
  3. Interpretació. Reciclar el 40 % no allarga la durada un 40 %, sinó un 67 % (1/0,6=1,67)(1/0{,}6 = 1{,}67).

Apartat c)

Resultat

És una estimació: la demanda pot créixer, es poden trobar o fer rendibles jaciments nous, i el reciclatge real depèn de la recollida i de la vida útil dels productes.

Resolució

  1. Demanda. La demanda sol créixer; amb un consum creixent, la durada seria menor.
  2. Reserves. Es poden descobrir jaciments nous o fer rendibles mines de menys llei; la durada seria major.
  3. Reciclatge. El reciclatge real depèn de la recollida i de la vida útil dels productes: els metalls d'una infraestructura no tornen en pocs anys.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Una línia elèctrica de 1 km ha de tenir una resistència de 0,10 Ω. Es pot fer amb cable de coure (resistivitat 1,72·10−810^{-8} Ω·m; densitat 8960 kg/m3\text{kg/m}^{3}; preu 8,50 €/kg) o d'alumini (resistivitat 2,82·10−810^{-8} Ω·m; densitat 2700 kg/m3\text{kg/m}^{3}; preu 2,40 €/kg). Calcula per a cada material la secció, la massa i el cost del conductor (R = ρ·L/S, on ρ és la resistivitat) i explica per què a les línies aèries s'utilitza sovint l'alumini.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Coure: S=172 mm2S = 172\ \text{mm}^{2}, m≈1541 kgm \approx 1541\ \text{kg}, cost ≈13 100 €\approx 13\,100\ \text{€}; alumini: S=282 mm2S = 282\ \text{mm}^{2}, m≈761 kgm \approx 761\ \text{kg}, cost ≈1827 €\approx 1827\ \text{€}. L'alumini pesa la meitat i costa unes set vegades menys.

Resolució

  1. Dades. L = 1000 m, R = 0,10 Ω. Cal trobar la secció que dona aquesta resistència i, després, la massa (densitat · S · L) i el cost.
  2. Resistència d'un conductor. R=ρ LS  ⇒  S=ρ LRR = \dfrac{\rho\, L}{S} \;\Rightarrow\; S = \dfrac{\rho\, L}{R}
  3. Secció. Coure: S=1,72⋅10−8⋅10000,10=1,72⋅10−4 m2=172 mm2S = 1{,}72\cdot10^{-8}\cdot\dfrac{1000}{0{,}10} = 1{,}72\cdot10^{-4}\ \text{m}^{2} = 172\ \text{mm}^{2}. Alumini: S=2,82⋅10−4 m2=282 mm2S = 2{,}82\cdot10^{-4}\ \text{m}^{2} = 282\ \text{mm}^{2}.
  4. Massa. Coure: 8960⋅1,72⋅10−4⋅1000=1541,1 kg8960\cdot1{,}72\cdot10^{-4}\cdot1000 = 1541{,}1\ \text{kg}; alumini: 2700⋅2,82⋅10−4⋅1000=761,4 kg2700\cdot2{,}82\cdot10^{-4}\cdot1000 = 761{,}4\ \text{kg}.
  5. Cost. Coure: 1541,1⋅8,50≈13 100 €1541{,}1\cdot8{,}50 \approx 13\,100\ \text{€}; alumini: 761,4⋅2,40≈1827 €761{,}4\cdot2{,}40 \approx 1827\ \text{€}.
  6. Conclusió. Per a la mateixa resistència, l'alumini necessita una secció un 64 % més gran, però el cable pesa la meitat i costa set vegades menys. En una línia aèria el pes (menys torres i suports) i el preu són decisius; per compensar la menor resistència mecànica de l'alumini s'hi afegeix una ànima d'acer.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Per obtenir 1 kg d'alumini primari (de la bauxita) es consumeixen uns 14 kWh d'energia elèctrica, mentre que reciclar 1 kg d'alumini només en consumeix un 5 %. Calcula l'energia per kg d'alumini reciclat i l'energia estalviada en reciclar 200 kg d'alumini en comptes de produir-lo de nou.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

Reciclat: 0,7 kWh/kg0{,}7\ \text{kWh/kg}; energia estalviada per a 200 kg: 2660 kWh2660\ \text{kWh}.

Resolució

  1. Dades. Alumini primari: 14 kWh/kg; el reciclat consumeix el 5 % d'aquesta energia.
  2. Energia del reciclat. 0,05⋅14=0,7 kWh/kg0{,}05\cdot14 = 0{,}7\ \text{kWh/kg}.
  3. Estalvi per kg. 14−0,7=13,3 kWh/kg14 - 0{,}7 = 13{,}3\ \text{kWh/kg}.
  4. Estalvi per a 200 kg. 13,3⋅200=2660 kWh13{,}3\cdot200 = 2660\ \text{kWh}.
  5. Conclusió. Es veu clarament per què l'alumini és el material «estrella» del reciclatge: s'estalvia el 95 % de l'energia.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Una empresa fabrica 10 000 caixes de plàstic de 800 g cadascuna. Decideix produir-les amb un 30 % de plàstic reciclat i un 70 % de plàstic verge. El plàstic verge costa 1,80 €/kg i el reciclat 1,20 €/kg. Calcula: a) la massa total de plàstic; b) la massa de cada tipus; c) l'estalvi de cost respecte a fer-les 100 % amb plàstic verge.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Apartat a)

Resultat

8000 kg8000\ \text{kg} de plàstic.

Resolució

  1. Dades. 10 000 caixes de 800 g = 0,800 kg cadascuna.
  2. Càlcul. 10 000⋅0,800=8000 kg10\,000\cdot0{,}800 = 8000\ \text{kg}.

Apartat b)

Resultat

Reciclat 2400 kg2400\ \text{kg}; verge 5600 kg5600\ \text{kg}.

Resolució

  1. Reciclat. 0,30⋅8000=2400 kg0{,}30\cdot8000 = 2400\ \text{kg}.
  2. Verge. 0,70⋅8000=5600 kg0{,}70\cdot8000 = 5600\ \text{kg}.

Apartat c)

Resultat

Estalvi de 1440 €1440\ \text{€}.

Resolució

  1. Cost amb la barreja. Verge: 5600⋅1,80=10 080 €5600\cdot1{,}80 = 10\,080\ \text{€}; reciclat: 2400⋅1,20=2880 €2400\cdot1{,}20 = 2880\ \text{€}; total 12 960 €12\,960\ \text{€}.
  2. Cost tot verge. 8000⋅1,80=14 400 €8000\cdot1{,}80 = 14\,400\ \text{€}.
  3. Estalvi. 14 400−12 960=1440 €14\,400 - 12\,960 = 1440\ \text{€}.
  4. Conclusió. Usar material reciclat surt més barat i, a més, redueix l'impacte ambiental.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Un dissenyador ha de triar el material per al xassís d'un dron, on el requisit prioritari és la lleugeresa mantenint prou resistència. Disposa d'aquestes opcions amb la seva resistència específica σ/ρ: acer 0,04; alumini 0,10; fibra de carboni 0,45 (en unitats relatives). Justifica quin triaria i per què no l'acer, tot i ser barat.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

Triaria la fibra de carboni, que té la resistència específica més alta (0,45); l'acer es descarta perquè té la més baixa (és molt dens) i faria el dron massa pesat.

Resolució

  1. Criteri. Com que el requisit prioritari és la lleugeresa amb prou resistència, el criteri decisiu és la resistència específica σ/ρ\sigma/\rho: com més alta, més aguanta el material per unitat de pes.
  2. Comparació. La fibra de carboni (0,45) supera de llarg l'alumini (0,10) i l'acer (0,04): ofereix més resistència amb menys pes, ideal per a un dron on cada gram compta.
  3. Per què no l'acer. Tot i ser el més barat, té la resistència específica més baixa (és molt dens): faria el dron massa pesat. Aquí el criteri de pes pesa més que el cost.
  4. Conclusió. Triaria la fibra de carboni; si el pressupost fos molt ajustat, l'alumini seria el compromís raonable.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Comparem dues bombetes que donen la mateixa llum durant 15000 h d'ús. Incandescent: 60 W, dura 1000 h i la seva fabricació necessita 1 kWh. LED: 9 W, dura 15000 h i la seva fabricació necessita 10 kWh. Considera 0,25 kg de CO2 per kWh d'electricitat.
a) Calcula l'energia total (fabricació + ús) de cada opció.
b) Quin percentatge de l'energia total correspon a la fase d'ús en cada cas?
c) Calcula les emissions de CO2 evitades en passar de la incandescent a la LED.
d) Si la incandescent costa 1 € per unitat, la LED 6 € i l'electricitat 0,18 €/kWh, calcula el cost total de cada opció.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

Incandescent: 915 kWh915\ \text{kWh}; LED: 145 kWh145\ \text{kWh}.

Resolució

  1. Dades. 15 000 h d'ús. Energia d'ús = potència · temps; energia de fabricació = nombre de bombetes · energia per bombeta.
  2. Incandescent. Calen 15 000/1000=1515\,000/1000 = 15 bombetes: fabricació 15⋅1=15 kWh15\cdot1 = 15\ \text{kWh}; ús 0,060 kW⋅15 000 h=900 kWh0{,}060\ \text{kW}\cdot15\,000\ \text{h} = 900\ \text{kWh}; total 915 kWh915\ \text{kWh}.
  3. LED. Una sola bombeta: fabricació 10 kWh10\ \text{kWh}; ús 0,009⋅15 000=135 kWh0{,}009\cdot15\,000 = 135\ \text{kWh}; total 145 kWh145\ \text{kWh}.

Apartat b)

Resultat

Incandescent: 98,4 %; LED: 93,1 %. En tots dos casos domina la fase d'ús.

Resolució

  1. Incandescent. 900915=0,984→98,4 %\dfrac{900}{915} = 0{,}984 \to 98{,}4\ \%.
  2. LED. 135145=0,931→93,1 %\dfrac{135}{145} = 0{,}931 \to 93{,}1\ \%.
  3. Conclusió. En tots dos casos domina la fase d'ús.

Apartat c)

Resultat

S'eviten 192,5 kg192{,}5\ \text{kg} de CO₂.

Resolució

  1. Estalvi d'energia. 915−145=770 kWh915 - 145 = 770\ \text{kWh}.
  2. Emissions evitades. 770⋅0,25=192,5 kg de CO2770\cdot0{,}25 = 192{,}5\ \text{kg de CO}_2; el total passa de 228,75 kg228{,}75\ \text{kg} a 36,25 kg36{,}25\ \text{kg}.

Apartat d)

Resultat

Incandescent: 177 €177\ \text{€}; LED: 30,3 €30{,}3\ \text{€}.

Resolució

  1. Incandescent. 15⋅1+900⋅0,18=15+162=177 €15\cdot1 + 900\cdot0{,}18 = 15 + 162 = 177\ \text{€}.
  2. LED. 6+135⋅0,18=6+24,3=30,3 €6 + 135\cdot0{,}18 = 6 + 24{,}3 = 30{,}3\ \text{€}.
  3. Conclusió. En un aparell que consumeix energia, l'anàlisi del cicle de vida mostra que la fase d'ús pesa més que la fabricació; la LED costa més de fabricar, però l'estalvi en l'ús fa que el consum total sigui 6,3 vegades menor.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Un tirant de 1,5 m de longitud ha de suportar una càrrega de tracció de 20 kN sense allargar-se més d'1 mm (criteri de rigidesa). Es pot fer d'acer (E = 210 GPa; densitat 7850 kg/m3\text{kg/m}^{3}; límit elàstic 250 MPa), d'alumini (70 GPa; 2700 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 150 MPa), de titani (110 GPa; 4500 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 800 MPa) o d'un compost de fibra de carboni unidireccional (135 GPa; 1600 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 1000 MPa).
a) Calcula la secció mínima amb cada material (ΔL = F·L/(E·S)).
b) Calcula la massa del tirant en cada cas.
c) Comprova que, amb aquesta secció, cap material supera el seu límit elàstic.
d) Calcula E/ρ de cada material i explica per què l'acer, l'alumini i el titani donen gairebé la mateixa massa.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

Acer 142,9 mm2142{,}9\ \text{mm}^{2}; alumini 428,6 mm2428{,}6\ \text{mm}^{2}; titani 272,7 mm2272{,}7\ \text{mm}^{2}; compost 222,2 mm2222{,}2\ \text{mm}^{2}.

Resolució

  1. Dades. F = 20 000 N, L = 1500 mm, ΔL ≤ 1 mm. Treballem amb E en MPa (N/mm²) per obtenir S en mm².
  2. Llei de Hooke. ΔL=F LE S  ⇒  S=F LE ΔL\Delta L = \dfrac{F\,L}{E\,S} \;\Rightarrow\; S = \dfrac{F\,L}{E\,\Delta L}
  3. Càlcul. Acer: S=20 000⋅1500210 000⋅1=142,9 mm2S = \dfrac{20\,000\cdot1500}{210\,000\cdot1} = 142{,}9\ \text{mm}^{2}; alumini: 428,6 mm2428{,}6\ \text{mm}^{2}; titani: 272,7 mm2272{,}7\ \text{mm}^{2}; compost: 222,2 mm2222{,}2\ \text{mm}^{2}.

Apartat b)

Resultat

Acer 1,68 kg1{,}68\ \text{kg}; alumini 1,74 kg1{,}74\ \text{kg}; titani 1,84 kg1{,}84\ \text{kg}; compost 0,53 kg0{,}53\ \text{kg}.

Resolució

  1. Massa. m=ρ S Lm = \rho\,S\,L, amb S en m² i L = 1,5 m.
  2. Càlcul. Acer: 7850⋅142,9⋅10−6⋅1,5=1,68 kg7850\cdot142{,}9\cdot10^{-6}\cdot1{,}5 = 1{,}68\ \text{kg}; alumini: 1,74 kg1{,}74\ \text{kg}; titani: 1,84 kg1{,}84\ \text{kg}; compost: 0,53 kg0{,}53\ \text{kg}.

Apartat c)

Resultat

Tensions: acer 140 MPa140\ \text{MPa}, alumini 46,7 MPa46{,}7\ \text{MPa}, titani 73,3 MPa73{,}3\ \text{MPa}, compost 90 MPa90\ \text{MPa}; cap supera el límit elàstic.

Resolució

  1. Tensió normal. σ=F/S\sigma = F/S.
  2. Càlcul. Acer: 140 MPa (< 250); alumini: 46,7 MPa (< 150); titani: 73,3 MPa (< 800); compost: 90 MPa (< 1000).
  3. Conclusió. Tots treballen en zona elàstica: el criteri que mana és la rigidesa.

Apartat d)

Resultat

E/ρE/\rho: acer 26,8; alumini 25,9; titani 24,4; compost 84,4 MJ/kg. Com que la massa és proporcional a ρ/E\rho/E, els tres metalls pesen gairebé el mateix.

Resolució

  1. Rigidesa específica. Acer: 210⋅1097850=26,8⋅106 J/kg=26,8 MJ/kg\dfrac{210\cdot10^{9}}{7850} = 26{,}8\cdot10^{6}\ \text{J/kg} = 26{,}8\ \text{MJ/kg}; alumini: 25,9; titani: 24,4; compost: 84,4 MJ/kg.
  2. Relació amb la massa. m=ρ S L=ρ F LE ΔL L∝ρEm = \rho\,S\,L = \rho\,\dfrac{F\,L}{E\,\Delta L}\,L \propto \dfrac{\rho}{E}.
  3. Conclusió. Els tres metalls tenen una rigidesa específica gairebé igual i, per tant, pesen el mateix: canviar d'acer a alumini o a titani no aleugereix una peça limitada per rigidesa (només ho fa si el límit és la resistència). El compost, amb fibres molt rígides, en pesa un terç.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Es comparen dues ampolles d'1 L. L'ampolla de PET d'un sol ús té una empremta de 0,12 kg de CO2 per envàs. L'ampolla de vidre retornable té una empremta de fabricació de 0,84 kg de CO2, i a cada ús (inclòs el primer) s'hi afegeix 0,05 kg de CO2 pel transport de retorn i el rentat.
a) Escriu l'empremta per ús de l'ampolla de vidre en funció del nombre d'usos n.
b) Calcula a partir de quants usos és millor que la de PET.
c) Si en la pràctica només es reutilitza 8 vegades abans de trencar-se, quina és millor?
d) Cita dos factors que aquest càlcul no inclou i que podrien canviar el resultat.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

e(n)=0,84n+0,05 kg de CO2e(n) = \dfrac{0{,}84}{n} + 0{,}05\ \text{kg de CO}_2 per ús.

Resolució

  1. Plantejament. L'empremta de fabricació es reparteix entre els n usos; a cada ús s'hi afegeixen 0,05 kg de CO₂.
  2. Expressió. e(n)=0,84n+0,05e(n) = \dfrac{0{,}84}{n} + 0{,}05

Apartat b)

Resultat

A partir del 13è ús (amb n = 12 s'igualen).

Resolució

  1. Condició. 0,84n+0,05<0,12⇒0,84n<0,07⇒n>12\dfrac{0{,}84}{n} + 0{,}05 \lt 0{,}12 \Rightarrow \dfrac{0{,}84}{n} \lt 0{,}07 \Rightarrow n \gt 12.
  2. Comprovació. Amb n=12n = 12: 0,07+0,05=0,120{,}07 + 0{,}05 = 0{,}12, s'igualen; amb n=13n = 13: 0,115 kg0{,}115\ \text{kg}, ja és millor.

Apartat c)

Resultat

És millor la de PET (0,155 kg de CO₂ per ús del vidre davant de 0,12).

Resolució

  1. Càlcul. e(8)=0,848+0,05=0,155 kg de CO2e(8) = \dfrac{0{,}84}{8} + 0{,}05 = 0{,}155\ \text{kg de CO}_2 per ús.
  2. Conclusió. És més que els 0,12 kg del PET: amb tan poques reutilitzacions guanya el PET.

Apartat d)

Resultat

Per exemple, la distància de transport i la taxa real de reciclatge del PET (també l'aigua i el detergent del rentat o les ampolles que es trenquen).

Resolució

  1. Transport. El vidre pesa molt més: si el retorn és llarg, l'avantatge desapareix.
  2. Altres factors. La taxa real de reciclatge del PET, l'aigua i el detergent del rentat, o el percentatge d'ampolles que es trenquen.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

Una foneria produeix 60000 t d'alumini primari l'any. Per obtenir 1 t d'alumini calen 2 t d'alúmina, i per obtenir 1 t d'alúmina calen 2 t de bauxita; el procés genera 1 t de fang vermell per cada tona d'alúmina, i l'electròlisi consumeix 15 MWh per tona d'alumini.
a) Calcula les tones anuals d'alúmina i de bauxita necessàries i de fang vermell generat.
b) Calcula l'energia anual de l'electròlisi en GWh i a quantes llars equival si cada llar consumeix 3,5 MWh a l'any.
c) Si el 40 % de les 60000 t d'alumini provinguessin de ferralla reciclada (menysprea l'energia de refusió), quanta bauxita s'estalviaria i quina seria l'energia d'electròlisi?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Apartat a)

Resultat

Alúmina 120 000 t120\,000\ \text{t}; bauxita 240 000 t240\,000\ \text{t}; fang vermell 120 000 t120\,000\ \text{t}.

Resolució

  1. Dades. 60 000 t d'alumini; 2 t d'alúmina per tona d'alumini; 2 t de bauxita per tona d'alúmina; 1 t de fang vermell per tona d'alúmina.
  2. Alúmina. 60 000⋅2=120 000 t60\,000\cdot2 = 120\,000\ \text{t}.
  3. Bauxita. 120 000⋅2=240 000 t120\,000\cdot2 = 240\,000\ \text{t} (4 t de bauxita per tona d'alumini).
  4. Fang vermell. 120 000⋅1=120 000 t120\,000\cdot1 = 120\,000\ \text{t}.

Apartat b)

Resultat

900 GWh900\ \text{GWh}, equivalent a unes 257 000257\,000 llars.

Resolució

  1. Energia. 60 000⋅15=900 000 MWh=900 GWh60\,000\cdot15 = 900\,000\ \text{MWh} = 900\ \text{GWh}.
  2. Llars. 900 0003,5≈257 000\dfrac{900\,000}{3{,}5} \approx 257\,000 llars.

Apartat c)

Resultat

S'estalviarien 96 000 t96\,000\ \text{t} de bauxita (40 %); electròlisi: 540 GWh540\ \text{GWh} (360 GWh menys).

Resolució

  1. Alumini primari. El 40 % reciclat són 24 000 t; el primari baixa a 36 000 t36\,000\ \text{t}.
  2. Bauxita. 36 000⋅4=144 000 t36\,000\cdot4 = 144\,000\ \text{t}: 240 000−144 000=96 000 t240\,000 - 144\,000 = 96\,000\ \text{t} estalviades (un 40 %).
  3. Electròlisi. 36 000⋅15=540 000 MWh=540 GWh36\,000\cdot15 = 540\,000\ \text{MWh} = 540\ \text{GWh} (360 GWh menys).
  4. Conclusió. Reciclar evita d'un sol cop l'extracció, el fang vermell i l'electròlisi, que és la part més costosa del cicle de l'alumini.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Un telèfon mòbil té una empremta de fabricació de 70 kg de CO2 i un ús de 4 kg de CO2 l'any (càrrega). Es comparen dues polítiques durant 8 anys: A) canviar de telèfon cada 2 anys; B) fer-lo servir 4 anys, amb un canvi de bateria (6 kg de CO2) a la meitat de la vida.
a) Calcula les emissions totals de cada política.
b) Calcula l'emissió mitjana anual i el percentatge de reducció de B respecte d'A.
c) Quina empremta màxima podria tenir cada canvi de bateria perquè B continués sent millor que A?
d) Cita dues mesures de disseny o de política que afavoreixin B.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Apartat a)

Resultat

A: 312 kg312\ \text{kg} de CO₂; B: 184 kg184\ \text{kg} de CO₂.

Resolució

  1. Dades. Fabricació 70 kg CO₂ per telèfon; ús 4 kg CO₂/any; bateria 6 kg CO₂; 8 anys.
  2. Política A. 4 telèfons: 4⋅70+8⋅4=280+32=312 kg4\cdot70 + 8\cdot4 = 280 + 32 = 312\ \text{kg}.
  3. Política B. 2 telèfons, cadascun amb un canvi de bateria: 2⋅70+2⋅6+8⋅4=140+12+32=184 kg2\cdot70 + 2\cdot6 + 8\cdot4 = 140 + 12 + 32 = 184\ \text{kg}.

Apartat b)

Resultat

A: 39 kg/any39\ \text{kg/any}; B: 23 kg/any23\ \text{kg/any}; reducció del 41 %.

Resolució

  1. Mitjana anual. A: 312/8=39 kg/any312/8 = 39\ \text{kg/any}; B: 184/8=23 kg/any184/8 = 23\ \text{kg/any}.
  2. Reducció. 312−184312=0,41→41 %\dfrac{312 - 184}{312} = 0{,}41 \to 41\ \%.

Apartat c)

Resultat

Menys de 70 kg70\ \text{kg} de CO₂ per canvi de bateria.

Resolució

  1. Condició. 140+2x+32<312⇒x<70 kg de CO2140 + 2x + 32 \lt 312 \Rightarrow x \lt 70\ \text{kg de CO}_2.
  2. Interpretació. Només si canviar la bateria emetés tant com un telèfon sencer deixaria de compensar.

Apartat d)

Resultat

Per exemple, bateries i peces substituïbles per l'usuari (dret a reparar) i actualitzacions de programari garantides durant molts anys.

Resolució

  1. Disseny. Bateries i peces que l'usuari pugui substituir (dret a reparar) i actualitzacions de programari garantides durant molts anys.
  2. Política. També la prohibició de l'obsolescència programada o incentius fiscals a la reparació.
  3. Conclusió. En els aparells electrònics la major part de l'impacte és a la fabricació; per això allargar la vida útil és la mesura més eficaç.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

L'acer primari (a partir de mena de ferro, a l'alt forn) requereix 20 MJ/kg i l'acer de ferralla (al forn d'arc elèctric), 8 MJ/kg. Una siderúrgia fabrica una barreja amb una fracció f de ferralla.
a) Escriu l'energia per kg de la barreja en funció de f i calcula-la per a f = 0,40.
b) Quina fracció de ferralla cal per reduir un 50 % l'energia respecte d'un acer 100 % primari?
c) Si la ferralla disponible només cobreix el 55 % de la demanda d'acer, quina és la reducció màxima d'energia? Per què no es pot fer tot l'acer amb ferralla?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

E(f)=20−12f MJ/kgE(f) = 20 - 12f\ \text{MJ/kg}; per a f=0,40f = 0{,}40: 15,2 MJ/kg15{,}2\ \text{MJ/kg} (un 24 % menys).

Resolució

  1. Mitjana ponderada. La fracció f es fa amb ferralla (8 MJ/kg) i la resta, 1 − f, amb mena (20 MJ/kg).
  2. Expressió. E(f)=8f+20(1−f)=20−12f MJ/kgE(f) = 8f + 20(1 - f) = 20 - 12f\ \text{MJ/kg}
  3. Càlcul. E(0,40)=20−4,8=15,2 MJ/kgE(0{,}40) = 20 - 4{,}8 = 15{,}2\ \text{MJ/kg}, un 24 % menys que el primari.

Apartat b)

Resultat

f≈0,83f \approx 0{,}83 (un 83 % de ferralla).

Resolució

  1. Objectiu. Reduir un 50 %: E=10 MJ/kgE = 10\ \text{MJ/kg}.
  2. Càlcul. 20−12f=10⇒f=1012=0,8320 - 12f = 10 \Rightarrow f = \dfrac{10}{12} = 0{,}83.

Apartat c)

Resultat

E=13,4 MJ/kgE = 13{,}4\ \text{MJ/kg}, una reducció màxima del 33 %. No hi ha prou ferralla perquè l'acer dura dècades i la demanda actual és més gran que la del passat.

Resolució

  1. Càlcul. E(0,55)=20−6,6=13,4 MJ/kgE(0{,}55) = 20 - 6{,}6 = 13{,}4\ \text{MJ/kg}: reducció 6,6/20=33 %6{,}6/20 = 33\ \%.
  2. Disponibilitat de ferralla. L'acer dura dècades en edificis, vehicles i infraestructures: la ferralla disponible avui correspon a la demanda del passat, que era menor que l'actual.
  3. Qualitat. A més, hi ha pèrdues i impureses (com el coure) que cal diluir amb acer primari.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

Es dissenya el tauler (la superfície per on es camina) d'una passera de vianants. La solució de referència és una planxa d'acer de 8 mm de gruix; qualsevol alternativa ha de tenir la mateixa rigidesa a flexió amb la mateixa amplada i la mateixa llum entre suports. Per a una placa, la rigidesa a flexió és proporcional a E·t3t^{3} (t és el gruix).

Materials (E; densitat; cost aproximat): acer (210 GPa; 7850 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 1,0 €/kg), alumini (70 GPa; 2700 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 3,0 €/kg), fusta microlaminada LVL (13 GPa; 520 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 1,2 €/kg) i polièster reforçat amb fibra de vidre, GFRP (25 GPa; 1900 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 6,0 €/kg).

a) Calcula el gruix necessari de cada material, la massa per metre quadrat de tauler i el cost del material per metre quadrat.
b) Demostra que, a igualtat de rigidesa a flexió, la massa d'una placa és proporcional a ρ/E1/3, mentre que la d'un tirant a tracció és proporcional a ρ/E. Calcula la massa relativa (respecte de l'acer) d'un tirant de cada material amb la mateixa rigidesa.
c) Interpreta: per què la fusta és un material excel·lent per a taulers i bigues però no té cap avantatge per fer tirants? Quins altres criteris, a part de la massa i el cost, s'haurien de considerar abans de triar la fusta?

Pista 1

Si E·t3t^{3} ha de ser igual al de l'acer, t = 8·(210E\tfrac{210}{E})1/3 mm. La massa per m2\text{m}^{2} és ρ·t.

Pista 2

Per a la placa, substitueix t ∝ E−1/3 a m = ρ·t·(àrea). Per al tirant, la rigidesa és E·S/L: a igual rigidesa, S ∝ 1E\tfrac{1}{E}.

Pista 3

Un exponent 13\tfrac{1}{3} «aplana» les diferències de mòdul: un material poc rígid però molt lleuger pot compensar-ho amb una mica més de gruix.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

Acer: 8,0 mm, 62,8 kg/m262{,}8\ \text{kg/m}^{2}, 62,8 €/m262{,}8\ \text{€/m}^{2}; alumini: 11,5 mm, 31,2 kg/m231{,}2\ \text{kg/m}^{2}, 93,5 €/m293{,}5\ \text{€/m}^{2}; LVL: 20,2 mm, 10,5 kg/m210{,}5\ \text{kg/m}^{2}, 12,6 €/m212{,}6\ \text{€/m}^{2}; GFRP: 16,3 mm, 30,9 kg/m230{,}9\ \text{kg/m}^{2}, 185 €/m2185\ \text{€/m}^{2}.

Resolució

  1. Condició de rigidesa. Cal E t3=Eacer tacer3E\,t^{3} = E_{\text{acer}}\,t_{\text{acer}}^{3}, és a dir: t=8⋅(210E)1/3 mmt = 8\cdot\left(\dfrac{210}{E}\right)^{1/3}\ \text{mm} La massa per m² és ρ t\rho\,t i el cost, massa · preu.
  2. Acer. t=8,0 mmt = 8{,}0\ \text{mm}; 7850⋅0,008=62,8 kg/m27850\cdot0{,}008 = 62{,}8\ \text{kg/m}^{2}; 62,8 €/m262{,}8\ \text{€/m}^{2}.
  3. Alumini. t=8⋅3,01/3=11,5 mmt = 8\cdot3{,}0^{1/3} = 11{,}5\ \text{mm}; 31,2 kg/m231{,}2\ \text{kg/m}^{2}; 93,5 €/m293{,}5\ \text{€/m}^{2}.
  4. LVL. t=8⋅16,151/3=20,2 mmt = 8\cdot16{,}15^{1/3} = 20{,}2\ \text{mm}; 10,5 kg/m210{,}5\ \text{kg/m}^{2}; 12,6 €/m212{,}6\ \text{€/m}^{2}.
  5. GFRP. t=8⋅8,41/3=16,3 mmt = 8\cdot8{,}4^{1/3} = 16{,}3\ \text{mm}; 30,9 kg/m230{,}9\ \text{kg/m}^{2}; 185 €/m2185\ \text{€/m}^{2}.
  6. Conclusió. La fusta és, amb diferència, la més lleugera (6 vegades menys que l'acer) i la més barata.

Apartat b)

Resultat

Placa: m∝ρ/E1/3m \propto \rho/E^{1/3}; tirant: m∝ρ/Em \propto \rho/E. Massa relativa del tirant: acer 1; alumini 1,03; LVL 1,07; GFRP 2,03.

Resolució

  1. Placa. E t3=constant⇒t∝E−1/3⇒m=ρ t A∝ρE1/3E\,t^{3} = \text{constant} \Rightarrow t \propto E^{-1/3} \Rightarrow m = \rho\,t\,A \propto \dfrac{\rho}{E^{1/3}}.
  2. Tirant. La rigidesa és k=E SL=constant⇒S∝1E⇒m=ρ S L∝ρEk = \dfrac{E\,S}{L} = \text{constant} \Rightarrow S \propto \dfrac{1}{E} \Rightarrow m = \rho\,S\,L \propto \dfrac{\rho}{E}.
  3. Massa relativa del tirant. Dividim ρ/E\rho/E pel de l'acer (7850/210=37,4 kg/m37850/210 = 37{,}4\ \text{kg/m}^{3} per GPa): alumini 38,6/37,4=1,0338{,}6/37{,}4 = 1{,}03; LVL 40/37,4=1,0740/37{,}4 = 1{,}07; GFRP 76/37,4=2,0376/37{,}4 = 2{,}03.
  4. Conclusió. Acer, alumini i fusta queden pràcticament empatats, i el GFRP és el doble de pesant.

Apartat c)

Resultat

A tracció la massa depèn de ρ/E i la fusta empata amb els metalls; a flexió el gruix només creix amb l'arrel cúbica del quocient de mòduls, i la fusta guanya. Cal considerar també durabilitat a la intempèrie, foc, lliscament, manteniment, unions i impacte ambiental.

Resolució

  1. Tracció. La massa depèn de ρ/E\rho/E, i la fusta (E/ρ≈25⋅106 m2/s2)\left(E/\rho \approx 25\cdot10^{6}\ \text{m}^{2}/\text{s}^{2}\right) està al mateix nivell que els metalls: el seu poc pes es compensa exactament amb el seu poc mòdul.
  2. Flexió. El gruix només ha de créixer amb l'arrel cúbica del quocient de mòduls: amb 2,5 vegades més gruix, la fusta ja és tan rígida com l'acer, però pesa 15 vegades menys per unitat de volum. Per això la natura «fa» els arbres a flexió i nosaltres fem taulers i bigues de fusta.
  3. Altres criteris. Durabilitat a la intempèrie (humitat, fongs: cal una espècie o un tractament adequat i un disseny que eviti l'aigua estancada), comportament davant del foc, resistència al lliscament quan està mullada, manteniment i unions amb la resta de l'estructura.
  4. Impacte ambiental. La fusta prové d'un recurs renovable i emmagatzema carboni si prové de boscos gestionats.

Errors típics

  • Mantenir el mateix gruix per a tots els materials i comparar només densitats.
  • Fer el gruix inversament proporcional a E (com en un tirant) en lloc d'a E1/3.
  • Concloure que el material més rígid (l'acer) és sempre el millor per a una aplicació on mana la rigidesa.

Conceptes treballats: selecció de materials, rigidesa a flexió, índexs de mèrit (ρ/E i ρ/E1/3), materials naturals i compostos, criteris econòmics i ambientals.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

Una envasadora fabrica cada any 1000 t d'ampolles de PET i vol incorporar-hi el màxim possible de PET reciclat (rPET) procedent de les seves pròpies ampolles. Dades: el 60 % de les ampolles es recull; de les recollides, el 85 % arriba a la planta de reciclatge sense impropis; i en el rentat i la descontaminació es recupera el 90 % de la massa en forma de rPET apte per a ús alimentari. Fabricar 1 kg de PET verge costa 80 MJ i 1 kg de rPET, 25 MJ.
a) Calcula el percentatge màxim de rPET que pot tenir l'ampolla en un sistema tancat (sense comprar rPET a fora) i la massa de PET verge que cal cada any.
b) Calcula l'energia per kilogram d'ampolla amb aquest contingut reciclat i l'estalvi respecte d'una ampolla 100 % verge.
c) Quina taxa de recollida caldria per arribar a un 50 % de rPET, mantenint els altres rendiments?
d) Raona per què en un sistema tancat és impossible arribar al 100 % de material reciclat, encara que la recollida fos perfecta. On convé actuar primer: a la recollida, a la classificació o al reciclatge?

Pista 1

Segueix la massa d'1 kg d'ampolla venuda a través de les tres etapes: el que en surt és el rPET disponible per kilogram d'ampolla nova.

Pista 2

La fracció reciclada global és el producte dels tres rendiments. L'energia de l'ampolla és la mitjana ponderada de les dues energies.

Pista 3

Cada etapa té pèrdues; pensa també en el que passa amb el material després de molts cicles.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

Contingut màxim de rPET: 45,9 %45{,}9\ \%; PET verge: 541 t/any541\ \text{t/any}.

Resolució

  1. Plantejament. Seguim 1 kg d'ampolla venuda a través de les tres etapes (recollida, classificació, rentat): el que en surt és el rPET disponible per kg d'ampolla nova.
  2. Rendiment en etapes. Els rendiments es multipliquen: f=0,60⋅0,85⋅0,90=0,459f = 0{,}60\cdot0{,}85\cdot0{,}90 = 0{,}459
  3. Resultat. En sistema tancat, cada kg d'ampolla torna com a màxim 0,459 kg de rPET: contingut reciclat màxim del 45,9 %. PET verge: (1−0,459)⋅1000=541 t/any(1 - 0{,}459)\cdot1000 = 541\ \text{t/any}.

Apartat b)

Resultat

E=54,8 MJ/kgE = 54{,}8\ \text{MJ/kg}; estalvi del 31,6 %31{,}6\ \% (uns 25 000 GJ l'any).

Resolució

  1. Mitjana ponderada. E=0,541⋅80+0,459⋅25=43,3+11,5=54,8 MJ/kgE = 0{,}541\cdot80 + 0{,}459\cdot25 = 43{,}3 + 11{,}5 = 54{,}8\ \text{MJ/kg}
  2. Estalvi. 80−54,880=0,316→31,6 %\dfrac{80 - 54{,}8}{80} = 0{,}316 \to 31{,}6\ \%; per a 1000 t, uns 25 000 GJ l'any.

Apartat c)

Resultat

Una taxa de recollida del 65,4 %65{,}4\ \%.

Resolució

  1. Condició. r⋅0,85⋅0,90=0,50r\cdot0{,}85\cdot0{,}90 = 0{,}50.
  2. Càlcul. r=0,500,85⋅0,90=0,654→65,4 %r = \dfrac{0{,}50}{0{,}85\cdot0{,}90} = 0{,}654 \to 65{,}4\ \%.

Apartat d)

Resultat

Cada etapa perd material i el PET es degrada en cada cicle: fins i tot amb recollida perfecta el màxim seria el 76,5 %. Convé actuar primer a la recollida, el rendiment més baix.

Resolució

  1. Pèrdues. Cada etapa perd material: ampolles que no es recullen, impropis i fraccions que no es poden separar, i massa que es perd en el rentat i la descontaminació.
  2. Recollida perfecta. Encara que la recollida fos del 100 %, el contingut màxim seria 0,85⋅0,90=76,5 %0{,}85\cdot0{,}90 = 76{,}5\ \%.
  3. Degradació. El PET es degrada lleugerament en cada reprocessament (es trenquen cadenes del polímer): una part sempre s'ha de renovar amb material verge o «baixar» a usos menys exigents (fibra tèxtil, safates).
  4. On actuar. A la recollida, que és el rendiment més baix (60 %) i on cada punt de millora es tradueix directament en material; els rendiments de classificació i reciclatge ja són alts i millorar-los costa més. Mesures com un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) actuen precisament aquí.

Errors típics

  • Sumar o fer la mitjana dels rendiments en lloc de multiplicar-los.
  • Pensar que si es recull el 60 % de les ampolles, l'ampolla nova pot tenir un 60 % de reciclat.
  • Creure que el reciclatge d'un plàstic es pot repetir indefinidament sense pèrdua de qualitat.

Conceptes treballats: cicle de vida dels materials, reciclatge en llaç tancat, balanç de massa, rendiment d'un procés en etapes, energia incorporada, polímers termoplàstics.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Es vol fabricar el tub d'un bastó de trekking amb polièster reforçat amb fibra de vidre, amb un 55 % de fibra en volum. Dades: fibra de vidre, Ef = 72 GPa i 2,55 g/cm3; resina, Em = 3,5 GPa i 1,20 g/cm3. En la direcció de les fibres (càrrega longitudinal), el compost es comporta com fibres i resina «en paral·lel»: EL = Vf·Ef + Vm·Em. En la direcció perpendicular a les fibres, com «en sèrie»: 1/ET = Vf/Ef + Vm/Em.
a) Calcula la densitat del compost i els mòduls EL i ET. Quantes vegades és més rígid en una direcció que en l'altra?
b) Si es fes un laminat amb la meitat de les capes a 0° i l'altra meitat a 90°, el mòdul en cada una d'aquestes dues direccions seria aproximadament la mitjana de EL i ET. Calcula'l i raona quan convé un laminat unidireccional i quan un de creuat.
c) Compara la rigidesa específica (E/ρ) del compost unidireccional amb la d'un alumini (70 GPa; 2,70 g/cm3). Si la fibra de vidre no millora la rigidesa per unitat de massa, quines raons pot haver-hi per triar-la per a aquest bastó?

Pista 1

Vm = 1 − Vf. La densitat també segueix una regla de les mescles.

Pista 2

Fixa't que en la fórmula «en sèrie» domina el component més tou: ET queda molt a prop del de la resina.

Pista 3

Calcula E/ρ per als dos materials en les mateixes unitats (GPa per g/cm3) i compara.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

ρ=1,94 g/cm3\rho = 1{,}94\ \text{g/cm}^{3}; EL=41,2 GPaE_L = 41{,}2\ \text{GPa}; ET=7,3 GPaE_T = 7{,}3\ \text{GPa}; és unes 5,6 vegades més rígid longitudinalment.

Resolució

  1. Dades. Vf=0,55V_f = 0{,}55, Vm=1−Vf=0,45V_m = 1 - V_f = 0{,}45.
  2. Densitat (regla de les mescles). ρ=0,55⋅2,55+0,45⋅1,20=1,94 g/cm3\rho = 0{,}55\cdot2{,}55 + 0{,}45\cdot1{,}20 = 1{,}94\ \text{g/cm}^{3}.
  3. Mòdul longitudinal («en paral·lel»). EL=0,55⋅72+0,45⋅3,5=39,6+1,6=41,2 GPaE_L = 0{,}55\cdot72 + 0{,}45\cdot3{,}5 = 39{,}6 + 1{,}6 = 41{,}2\ \text{GPa}.
  4. Mòdul transversal («en sèrie»). 1ET=0,5572+0,453,5=0,00764+0,12857=0,13621  ⇒  ET=7,3 GPa\dfrac{1}{E_T} = \dfrac{0{,}55}{72} + \dfrac{0{,}45}{3{,}5} = 0{,}00764 + 0{,}12857 = 0{,}13621 \;\Rightarrow\; E_T = 7{,}3\ \text{GPa}
  5. Conclusió. 41,2/7,3=5,641{,}2/7{,}3 = 5{,}6. El material és molt anisòtrop: en la direcció transversal la càrrega ha de passar per la resina, molt més tova, i la fibra quasi no hi ajuda.

Apartat b)

Resultat

E0/90≈24,3 GPaE_{0/90} \approx 24{,}3\ \text{GPa} en cada direcció. Unidireccional si la càrrega té una direcció clara; creuat si les càrregues venen de diverses direccions.

Resolució

  1. Càlcul. E0/90≈41,2+7,32=24,3 GPaE_{0/90} \approx \dfrac{41{,}2 + 7{,}3}{2} = 24{,}3\ \text{GPa} en cada una de les dues direccions.
  2. Unidireccional. És la millor opció quan la càrrega té una direcció clara (un tirant, una canya de pescar, el tub d'un bastó, que treballa sobretot a flexió longitudinal): totes les fibres treballen.
  3. Creuat. Quan les càrregues poden venir de diverses direccions (una placa, la carcassa d'un vaixell) cal creuar capes, a canvi de perdre rigidesa en la direcció principal.
  4. Conclusió. És la idea del disseny amb compostos: posar les fibres on van els esforços.

Apartat c)

Resultat

E/ρE/\rho: compost 21,2 i alumini 25,9 GPa·cm³/g; el compost de vidre és menys rígid per unitat de massa. Es pot triar per corrosió, aïllament elèctric, fatiga i cops, cost de fabricació i flexibilitat.

Resolució

  1. Rigidesa específica. Compost: 41,2/1,94=21,2 GPa⋅cm3/g41{,}2/1{,}94 = 21{,}2\ \text{GPa}\cdot\text{cm}^{3}/\text{g}; alumini: 70/2,70=25,9 GPa⋅cm3/g70/2{,}70 = 25{,}9\ \text{GPa}\cdot\text{cm}^{3}/\text{g}.
  2. Comparació. Fins i tot en la seva millor direcció, el compost de vidre és menys rígid per unitat de massa que l'alumini.
  3. Raons per triar-lo. No es corroeix; és aïllant elèctric (important si el bastó s'aguanta a prop d'una línia elèctrica o en una tempesta); té bona resistència a la fatiga i als cops sense quedar deformat de manera permanent (l'alumini es doblega i queda tort); es poden fabricar tubs per pultrusió a un cost moderat; i la flexibilitat pot ser una propietat volguda per esmorteir les vibracions.
  4. Conclusió. Si l'objectiu fos únicament la rigidesa per massa, caldria fibra de carboni.

Errors típics

  • Aplicar la regla de les mescles «en paral·lel» en totes les direccions i creure que el compost és isòtrop.
  • Oblidar que Vm = 1 − Vf i fer servir 0,55 per a tots dos components.
  • Pensar que un compost sempre és més rígid i lleuger que qualsevol metall: depèn de la fibra i de la direcció de la càrrega.

Conceptes treballats: materials compostos, regla de les mescles, anisotropia, rigidesa específica, disseny de laminats, criteris de selecció de materials.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

Per rehabilitar una façana d'una casa de Vic es vol col·locar un aïllament exterior amb una resistència tèrmica R = 2,5 m2\text{m}^{2}·K/W (R = eλ\tfrac{e}{\lambda}, on e és el gruix). Es comparen dos materials:
• Poliestirè expandit (EPS): λ = 0,035 W/(m·K); densitat 20 kg/m3\text{kg/m}^{3}; emissions de fabricació 3,3 kg CO2-eq/kg.
• Suro aglomerat: λ = 0,040 W/(m·K); densitat 110 kg/m3\text{kg/m}^{3}; emissions de fabricació 0,2 kg CO2-eq/kg; a més, cada kilogram de suro conté carboni d'origen biològic equivalent a 1,0 kg de CO2 captat per l'alzina surera.
a) Raona per què és enganyós comparar els materials «per kilogram» i quina és la unitat funcional correcta.
b) Calcula, per a 1 m2\text{m}^{2} de façana, el gruix, la massa i les emissions de fabricació de cada opció.
c) Calcula el balanç net incloent-hi el carboni biogènic. Interpreta el signe del resultat.
d) Amb quina condició és legítim comptar aquest carboni biogènic com a «emmagatzemat»? Què passaria amb el balanç si, al final de la vida de l'edifici, el suro es cremés?

Pista 1

Pregunta't quina funció fa l'aïllament i quina magnitud ha de ser igual en les dues opcions perquè la comparació sigui justa.

Pista 2

Gruix: e = R·λ. Massa per m2\text{m}^{2}: ρ·e. Emissions: massa·factor.

Pista 3

El carboni biogènic resta emissions mentre està retingut en el material; si es crema, torna a l'atmosfera.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

Per kilogram és enganyós perquè cal molta més massa de suro per aïllar el mateix; la unitat funcional és «1 m² de façana amb R=2,5 m2⋅K/WR = 2{,}5\ \text{m}^{2}\cdot\text{K/W} durant la vida de l'edifici».

Resolució

  1. Comparació per kg. Per kilogram, el suro (0,2 kg CO₂/kg) sembla 16 vegades millor que l'EPS (3,3 kg CO₂/kg).
  2. Per què és enganyós. Per aïllar el mateix cal molta més massa de suro, perquè és més dens (i una mica més conductor).
  3. Unitat funcional. Ha de descriure la funció: «1 m² de façana amb R=2,5 m2⋅K/WR = 2{,}5\ \text{m}^{2}\cdot\text{K/W} durant la vida de l'edifici».

Apartat b)

Resultat

EPS: 87,5 mm, 1,75 kg/m21{,}75\ \text{kg/m}^{2}, 5,8 kg CO2-eq/m25{,}8\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}; suro: 100 mm, 11 kg/m211\ \text{kg/m}^{2}, 2,2 kg CO2-eq/m22{,}2\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}.

Resolució

  1. Resistència tèrmica. R=e/λ⇒e=R λR = e/\lambda \Rightarrow e = R\,\lambda; massa per m² =ρ e= \rho\,e; emissions == massa · factor.
  2. EPS. e=2,5⋅0,035=0,0875 m=87,5 mme = 2{,}5\cdot0{,}035 = 0{,}0875\ \text{m} = 87{,}5\ \text{mm}; m=20⋅0,0875=1,75 kg/m2m = 20\cdot0{,}0875 = 1{,}75\ \text{kg/m}^{2}; emissions =1,75⋅3,3=5,8 kg CO2-eq/m2= 1{,}75\cdot3{,}3 = 5{,}8\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}.
  3. Suro. e=2,5⋅0,040=0,100 m=100 mme = 2{,}5\cdot0{,}040 = 0{,}100\ \text{m} = 100\ \text{mm}; m=110⋅0,100=11 kg/m2m = 110\cdot0{,}100 = 11\ \text{kg/m}^{2}; emissions =11⋅0,2=2,2 kg CO2-eq/m2= 11\cdot0{,}2 = 2{,}2\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}.
  4. Conclusió. La diferència real és d'un factor 2,6, no 16: el suro fa servir 6,3 vegades més massa.

Apartat c)

Resultat

Balanç net del suro: −8,8 kg CO2-eq/m2-8{,}8\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2} (l'EPS es manté a +5,8+5{,}8). El signe negatiu indica que el suro reté més CO₂ del que s'ha emès per fabricar-lo.

Resolució

  1. Carboni biogènic. −11⋅1,0=−11 kg CO2/m2-11\cdot1{,}0 = -11\ \text{kg CO}_2/\text{m}^{2} (és CO₂ retirat de l'atmosfera, per això resta).
  2. Balanç net. 2,2−11=−8,8 kg CO2-eq/m22{,}2 - 11 = -8{,}8\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}.
  3. Interpretació. El signe negatiu vol dir que, mentre el suro és a la façana, el conjunt ha retirat de l'atmosfera més CO₂ del que ha emès per fabricar-lo. L'EPS es manté a +5,8.

Apartat d)

Resultat

Només si el suro prové d'una explotació sostenible i el carboni continua retingut molts anys. Si es cremés, el balanç passaria a +2,2 kg CO2-eq/m2+2{,}2\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}.

Resolució

  1. Condició. És legítim si el suro prové d'una explotació sostenible (la pela del suro no tala l'arbre, que el regenera) i si el carboni continua retingut molts anys: el material dura i al final es reutilitza, es recicla o no es crema.
  2. Si es crema. Els 11 kg de CO₂ tornarien a l'atmosfera i el balanç passaria a +2,2 kg CO2-eq/m2+2{,}2\ \text{kg CO}_2\text{-eq/m}^{2}: igualment millor que l'EPS, però sense el benefici d'emmagatzematge.
  3. Perspectiva. L'impacte de l'aïllament (pocs kg de CO₂) és molt petit comparat amb el que estalvia en calefacció al llarg dels anys: les dues opcions són molt millors que no aïllar.

Errors típics

  • Comparar materials per kilogram en lloc de per unitat funcional.
  • Fer servir el mateix gruix per als dos materials, sense tenir en compte que tenen λ diferent.
  • Sumar el carboni biogènic com si fos una emissió (canviar el signe) o comptar-lo sense condicions.

Conceptes treballats: anàlisi del cicle de vida, unitat funcional, conductivitat i resistència tèrmica, materials naturals renovables, carboni biogènic, criteris ambientals de selecció.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Fes servir aquestes dades aproximades d'exemple: una bateria de cotxe elèctric conté uns 0,10 kg de liti per kWh de capacitat; un cotxe mitjà porta una bateria de 60 kWh; la producció mundial de liti és de 180 000 t l'any, de les quals el 80 % es destina a bateries; i cada any es venen al món uns 80 milions de cotxes.
a) Quants cotxes elèctrics es podrien fabricar cada any amb el liti disponible per a bateries? Quin percentatge de les vendes mundials representa?
b) D'aquí a uns anys, arribaran al final de la vida útil uns 14 milions de cotxes elèctrics l'any. Si se'n reciclen les bateries i es recupera el 80 % del liti, quina fracció de la producció minera actual es cobriria?
c) Raona per què el liti es considera una «matèria primera crítica», tot i que no és un element escàs a l'escorça terrestre.
d) Proposa tres estratègies tecnològiques per reduir la dependència d'aquest recurs i justifica'n una amb un càlcul.

Pista 1

Calcula primer el liti per cotxe (kg/kWh · kWh) i passa les tones a kilograms.

Pista 2

La recuperació per reciclatge és: cotxes · liti per cotxe · rendiment de recuperació.

Pista 3

Que un recurs sigui crític no depèn només de la quantitat total que hi ha: pensa en on es produeix, quant costa extreure'l i quina importància econòmica té.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

Uns 2424 milions de cotxes l'any, el 30 %30\ \% de les vendes mundials.

Resolució

  1. Liti per cotxe. 0,10 kg/kWh⋅60 kWh=6 kg0{,}10\ \text{kg/kWh}\cdot60\ \text{kWh} = 6\ \text{kg}.
  2. Liti per a bateries. 0,8⋅180 000 t=144 000 t=1,44⋅108 kg0{,}8\cdot180\,000\ \text{t} = 144\,000\ \text{t} = 1{,}44\cdot10^{8}\ \text{kg}.
  3. Cotxes possibles. 1,44⋅1086=2,4⋅107\dfrac{1{,}44\cdot10^{8}}{6} = 2{,}4\cdot10^{7} = 24 milions l'any; 24/80=30 %24/80 = 30\ \% de les vendes.
  4. Conclusió. Electrificar tots els vehicles nous requeriria multiplicar per més de tres la producció de liti.

Apartat b)

Resultat

Es recuperarien unes 67 200 t67\,200\ \text{t} de liti, el 37 %37\ \% de la producció minera actual.

Resolució

  1. Liti recuperat. 14⋅106⋅6⋅0,80=6,72⋅107 kg=67 200 t14\cdot10^{6}\cdot6\cdot0{,}80 = 6{,}72\cdot10^{7}\ \text{kg} = 67\,200\ \text{t}.
  2. Fracció. 67 200180 000=0,37→37 %\dfrac{67\,200}{180\,000} = 0{,}37 \to 37\ \%.
  3. Conclusió. El reciclatge no elimina la mineria, però en redueix molt la necessitat a mesura que el parc es renova.

Apartat c)

Resultat

Perquè combina una gran importància econòmica amb un alt risc de subministrament, encara que no sigui escàs a l'escorça.

Resolució

  1. Criticitat. Una matèria primera és crítica quan té una gran importància econòmica i un alt risc de subministrament.
  2. El cas del liti. La producció està concentrada en pocs països, la demanda creix molt de pressa, l'extracció té impactes importants (consum d'aigua en salars, energia en la mineria de roca) i no té substituts fàcils.
  3. Conclusió. Compleix totes aquestes condicions, encara que en quantitat total no sigui un element rar: crític no vol dir escàs.

Apartat d)

Resultat

Reciclar i dissenyar bateries desmuntables; químiques alternatives (sodi); vehicles més eficients amb bateries més petites o segona vida. Amb 40 kWh en lloc de 60 kWh es podrien fer 36 milions de cotxes (+50 %).

Resolució

  1. Estratègies. (1) Reciclar les bateries i dissenyar-les perquè siguin fàcils de desmuntar; (2) desenvolupar químiques alternatives, com les bateries de sodi, per a vehicles petits i emmagatzematge estacionari; (3) fer vehicles més eficients i bateries més petites, o reutilitzar les bateries velles en aplicacions estacionàries (segona vida).
  2. Càlcul (bateries més petites). Amb 40 kWh: 0,10⋅40=4 kg0{,}10\cdot40 = 4\ \text{kg} de liti per cotxe; 1,44⋅1084=3,6⋅107\dfrac{1{,}44\cdot10^{8}}{4} = 3{,}6\cdot10^{7} = 36 milions de cotxes (+50 %).
  3. Conclusió. Reduir la mida del producte és, sovint, la mesura de més efecte.

Errors típics

  • Barrejar tones i kilograms (1 t = 1000 kg).
  • Oblidar que només una part del liti es destina a bateries.
  • Confondre «crític» amb «escàs»: la criticitat és una combinació d'importància i risc de subministrament.

Conceptes treballats: recursos naturals i matèries primeres, matèries primeres crítiques, reciclatge i economia circular, balanços de massa, sostenibilitat tecnològica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Es col·loca un parquet flotant de fusta en una sala de 6,00 m d'amplada, amb 40 lames de 150 mm d'amplada col·locades una al costat de l'altra. L'amplada de cada lama canvia un 0,20 % per cada 1 % de variació del contingut d'humitat de la fusta (direcció tangencial). En direcció radial el coeficient és aproximadament la meitat, i en direcció longitudinal (al llarg de les fibres), unes 20 vegades menor que en la tangencial.
a) Al llarg de l'any, la humitat de la fusta oscil·la entre el 9 % (hivern, amb calefacció) i el 10,5 % (estiu). Calcula la variació d'amplada de cada lama i de tot el parquet. Quina junta de dilatació cal deixar a cada costat de la sala?
b) Si la fusta es col·loca mal aclimatada, amb un 8 % d'humitat, i a l'estiu arriba al 12 %, què passarà amb el parquet si es manté la junta de l'apartat a)?
c) Les lames tallades «al quart» tenen l'amplada en direcció radial. Quina variació tindria el parquet en el cas a)? I la longitud de les lames (pren 2 m de llargada)?
d) Explica, a partir de l'estructura de la fusta, per què és tan anisòtropa i per què la longitud pràcticament no canvia.

Pista 1

Variació d'amplada = amplada · coeficient (en %) · variació d'humitat (en punts).

Pista 2

La junta ha d'absorbir la meitat de la variació total a cada costat, si el parquet pot créixer cap als dos costats.

Pista 3

Pensa en la fusta com un feix de tubs (les fibres) que s'inflen de gruix quan absorbeixen aigua.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

Cada lama: 0,45 mm; tot el parquet: 18 mm. Cal una junta d'uns 9 mm a cada costat (a la pràctica, 10 mm).

Resolució

  1. Dades. Variació d'humitat ΔH = 10,5 − 9 = 1,5 punts; coeficient tangencial 0,20 % per punt = 0,0020.
  2. Variació dimensional. Variació = amplada · coeficient · ΔH. Cada lama: 150⋅0,0020⋅1,5=0,45 mm150\cdot0{,}0020\cdot1{,}5 = 0{,}45\ \text{mm}.
  3. Tot el parquet. 6000⋅0,0020⋅1,5=18 mm6000\cdot0{,}0020\cdot1{,}5 = 18\ \text{mm} (igual a 40 · 0,45 mm).
  4. Junta. Com que es mou cap als dos costats, cal una junta d'uns 9 mm a cada costat (a la pràctica, 10 mm, amagada sota el sòcol).

Apartat b)

Resultat

El parquet creixeria 48 mm, gairebé tres vegades el que absorbeixen les juntes: empenyeria les parets, s'aixecaria i s'arquejaria.

Resolució

  1. Càlcul. ΔH = 12 − 8 = 4 punts: 6000⋅0,0020⋅4=48 mm6000\cdot0{,}0020\cdot4 = 48\ \text{mm}.
  2. Comparació. És gairebé tres vegades més del que poden absorbir les juntes (18 mm en total).
  3. Conclusió. El parquet empenyeria les parets i, com que no pot créixer, s'aixecaria i s'arquejaria. Per això la fusta s'ha de deixar aclimatar a la humitat de l'habitatge abans de col·locar-la.

Apartat c)

Resultat

Lames al quart: 9 mm en total (la meitat). Longitud d'una lama de 2 m: 0,3 mm, negligible.

Resolució

  1. Radial. Coeficient 0,10 % per punt: 6000⋅0,0010⋅1,5=9 mm6000\cdot0{,}0010\cdot1{,}5 = 9\ \text{mm}, la meitat.
  2. Interpretació. Les lames al quart són més estables, però més cares, perquè s'aprofita menys el tronc.
  3. Longitudinal. 0,20/20=0,01 %0{,}20/20 = 0{,}01\ \% per punt: 2000⋅0,0001⋅1,5=0,3 mm2000\cdot0{,}0001\cdot1{,}5 = 0{,}3\ \text{mm}, negligible.

Apartat d)

Resultat

La fusta està feta de cèl·lules allargades en la direcció del tronc que s'engruixeixen en absorbir aigua: és anisòtropa i higroscòpica, i al llarg de les fibres quasi no es mou.

Resolució

  1. Estructura. La fusta està formada per cèl·lules allargades (fibres) orientades en la direcció del tronc.
  2. Mecanisme. L'aigua s'absorbeix a les parets d'aquestes cèl·lules i les fa engruixir: el moviment és molt gran en direcció transversal (radial i tangencial, que també són diferents per la disposició dels anells de creixement) i quasi nul al llarg de les fibres.
  3. Conclusió. És un material natural anisòtrop i higroscòpic: les seves propietats depenen de la direcció i de la humitat, i el disseny ho ha de tenir en compte.

Errors típics

  • Fer servir el coeficient com si fos per unitat (0,20) en lloc de percentatge (0,0020).
  • Posar tota la dilatació en una sola junta, o no deixar-ne cap perquè «la fusta és rígida».
  • Pensar que la fusta es comporta igual en totes les direccions.

Conceptes treballats: fusta com a material natural, anisotropia, higroscopicitat, variacions dimensionals, juntes de dilatació, posada en obra.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Una planta de reciclatge rep 1000 kg de plàstics triturats amb aquesta composició: PET 30 % (densitat 1,38 g/cm3), PE 25 % (0,95 g/cm3), PP 20 % (0,90 g/cm3), PS 15 % (1,05 g/cm3) i PVC 10 % (1,39 g/cm3). Es fan dos banys de flotació successius: el primer, amb aigua (1,00 g/cm3), i el segon, amb una salmorra de NaCl. La densitat de la salmorra és, aproximadament, ρ = 1,000 + 0,00070·c (g/cm3, amb c en grams de sal per litre), i la sal es dissol com a màxim fins a uns 360 g/L.
a) Quins plàstics suren i quins s'enfonsen en el primer bany? Quina massa surt per cada costat?
b) Quina concentració de sal tries per al segon bany i per què? Quines fraccions en surten i amb quina massa?
c) Calcula el percentatge de PVC a la fracció de PET. Per què és un problema greu per reciclar el PET?
d) Raona quins parells de plàstics no es poden separar per densitat i quina altra tècnica es fa servir.

Pista 1

Un plàstic sura si la seva densitat és menor que la del líquid.

Pista 2

Per al segon bany, cal una densitat entre la del PS i la del PET, amb marge per les variacions de densitat dels plàstics reals. Comprova que la concentració sigui possible.

Pista 3

Fixa't en les densitats que són gairebé iguals.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

Suren el PE i el PP (450 kg); s'enfonsen el PET, el PS i el PVC (550 kg).

Resolució

  1. Criteri. Un plàstic sura si la seva densitat és menor que la del líquid (aigua, 1,00 g/cm³).
  2. Suren. PE (0,95) i PP (0,90): 250 + 200 = 450 kg.
  3. S'enfonsen. PET (1,38), PS (1,05) i PVC (1,39): 300 + 150 + 100 = 550 kg.

Apartat b)

Resultat

Una salmorra de ρ≈1,20 g/cm3\rho \approx 1{,}20\ \text{g/cm}^{3}, amb c≈286 g/Lc \approx 286\ \text{g/L} (possible, < 360 g/L). Sura el PS (150 kg); s'enfonsen el PET i el PVC (400 kg).

Resolució

  1. Condició. Cal 1,05 < ρ < 1,38 i, per seguretat, prou lluny dels dos extrems (els plàstics reals varien de densitat): per exemple ρ ≈ 1,15–1,20 g/cm³.
  2. Concentració. Per a ρ=1,20\rho = 1{,}20: c=1,20−1,0000,00070=286 g/Lc = \dfrac{1{,}20 - 1{,}000}{0{,}00070} = 286\ \text{g/L} possible, per sota de 360 g/L. (Per a ρ = 1,10 n'hi hauria prou amb 143 g/L, però el marge amb el PS seria petit.)
  3. Fraccions. Surant, el PS: 150 kg; enfonsats, el PET i el PVC: 400 kg.

Apartat c)

Resultat

El PVC és el 25 % de la fracció de PET. En fondre el PET, el PVC allibera HCl, que degrada el PET i corroeix les màquines.

Resolució

  1. Càlcul. 100400=0,25→25 %\dfrac{100}{400} = 0{,}25 \to 25\ \% (respecte de la fracció on va a parar, no del total).
  2. Problema. Quan es fon el PET per reciclar-lo (a uns 260–280 °C), el PVC es descompon i allibera clorur d'hidrogen, que degrada el PET, el torna groguenc i fràgil, i corroeix les màquines.
  3. Conclusió. N'hi ha prou amb concentracions molt petites de PVC perquè el lot sigui inservible.

Apartat d)

Resultat

No es poden separar per densitat el PET i el PVC (1,38 i 1,39) ni el PE i el PP (0,95 i 0,90); es fa servir la classificació òptica per infraroig proper (NIR).

Resolució

  1. Parells inseparables. El PET i el PVC (1,38 i 1,39), i el PE i el PP (0,95 i 0,90), que suren tots dos en aigua i tenen densitats massa properes per a una separació neta amb líquids.
  2. Altra tècnica. La classificació òptica per infraroig proper (NIR) identifica cada polímer per l'espectre de llum que absorbeix i el separa amb bufades d'aire (o, per al PVC, detecció de clor per raigs X).
  3. Conclusió. Per això és tan important el disseny: fer envasos d'un sol polímer i amb etiquetes del mateix material facilita molt el reciclatge.

Errors típics

  • Triar una salmorra que no es pot preparar (concentració per sobre de la solubilitat de la sal).
  • Pensar que la flotació pot separar qualsevol parell de plàstics.
  • Calcular el percentatge de PVC respecte de la massa total (10 %) en lloc de respecte de la fracció on va a parar.

Conceptes treballats: polímers i les seves propietats, densitat, separació de residus, balanç de massa, reciclatge, ecodisseny.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Es dissenya el cos cilíndric d'una ampolla d'aire comprimit (radi interior r = 100 mm, longitud de la part cilíndrica 0,8 m) que ha de treballar a 200 bar. En un cilindre de paret prima, la tensió a la paret és σ = p·r/t, on t és el gruix. Coeficient de seguretat: 2. Menysprea els fons de l'ampolla.
Materials (resistència de càlcul; densitat; cost): acer al Cr-Mo (750 MPa; 7850 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 1,2 €/kg), alumini 6061 (275 MPa; 2700 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 4 €/kg), compost de fibra de carboni (1500 MPa en la direcció de les fibres; 1550 kg/m3\text{kg/m}^{3}; 30 €/kg).
a) Calcula el gruix, la massa de la paret cilíndrica (m = 2π·r·t·L·ρ) i el cost del material per a cada opció.
b) Demostra que, per a una pressió i una mida donades, la massa és proporcional a ρ/σ, i calcula σ/ρ per als tres materials. Interpreta per què l'alumini no estalvia pes respecte de l'acer.
c) Comprova si la hipòtesi de paret prima (t/r < 0,1) és raonable en els tres casos.
d) Justifica quin material triaries per a l'equip de respiració d'un bomber i quin per a una ampolla de busseig.

Pista 1

Tensió admissible = resistència/2. Aïlla t de σadmσ_{\mathrm{adm}} = p·r/t, amb p = 200 bar = 20 MPa.

Pista 2

Substitueix t = p·r/σadmσ_{\mathrm{adm}} a l'expressió de la massa: què queda que depengui del material?

Pista 3

Pensa en qui ha de carregar l'ampolla i en què passa amb el pes sota l'aigua.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

Acer: 5,3 mm, 21,0 kg, ≈ 25 €; alumini: 14,5 mm, 19,7 kg, ≈ 79 €; fibra de carboni: 2,7 mm, 2,1 kg, ≈ 62 €.

Resolució

  1. Dades. p=200 bar=20 MPap = 200\ \text{bar} = 20\ \text{MPa}; r = 100 mm; L = 0,8 m; tensió admissible = resistència / 2.
  2. Tensió en un cilindre de paret prima. σadm=p rt  ⇒  t=p rσadm\sigma_{\mathrm{adm}} = \dfrac{p\,r}{t} \;\Rightarrow\; t = \dfrac{p\,r}{\sigma_{\mathrm{adm}}}
  3. Acer. σadm=375 MPa\sigma_{\mathrm{adm}} = 375\ \text{MPa}; t=20⋅100/375=5,3 mmt = 20\cdot100/375 = 5{,}3\ \text{mm}; m=2π⋅0,1⋅0,00533⋅0,8⋅7850=21,0 kgm = 2\pi\cdot0{,}1\cdot0{,}00533\cdot0{,}8\cdot7850 = 21{,}0\ \text{kg}; cost ≈ 25 €.
  4. Alumini. σadm=137,5 MPa\sigma_{\mathrm{adm}} = 137{,}5\ \text{MPa}; t=14,5 mmt = 14{,}5\ \text{mm}; m=19,7 kgm = 19{,}7\ \text{kg}; cost ≈ 79 €.
  5. Fibra de carboni. σadm=750 MPa\sigma_{\mathrm{adm}} = 750\ \text{MPa}; t=2,7 mmt = 2{,}7\ \text{mm}; m=2,1 kgm = 2{,}1\ \text{kg}; cost ≈ 62 €.

Apartat b)

Resultat

m∝ρ/σm \propto \rho/\sigma. σ/ρ\sigma/\rho (kN·m/kg): acer 95,5; alumini 102; carboni 968. L'alumini és 3 vegades menys dens però 2,7 vegades menys resistent: pesa gairebé el mateix que l'acer.

Resolució

  1. Demostració. m=2π r L ρ t=2π r L ρ p rσadm=2π r2 L p FS ρσm = 2\pi\,r\,L\,\rho\,t = 2\pi\,r\,L\,\rho\,\dfrac{p\,r}{\sigma_{\mathrm{adm}}} = 2\pi\,r^{2}\,L\,p\,FS\,\dfrac{\rho}{\sigma} A igualtat de pressió i dimensions, la massa és proporcional a ρ/σ\rho/\sigma.
  2. Resistència específica. Acer: 750/7,85=95,5750/7{,}85 = 95{,}5; alumini: 275/2,70=102275/2{,}70 = 102; carboni: 1500/1,55=9681500/1{,}55 = 968 (en kN·m/kg).
  3. Interpretació. L'alumini és 3 vegades menys dens, però també 2,7 vegades menys resistent: la resistència específica és gairebé la mateixa que la de l'acer i, per tant, la massa també. La fibra de carboni té una resistència específica 10 vegades més gran, i d'aquí ve el seu avantatge.

Apartat c)

Resultat

t/r: acer 0,053 i carboni 0,027 (paret prima); alumini 0,145 (ja no és prima: càlcul només aproximat).

Resolució

  1. Càlcul. t/r: acer 5,3/100 = 0,053; alumini 14,5/100 = 0,145; carboni 2,7/100 = 0,027.
  2. Conclusió. Per a l'alumini la paret ja no és «prima» (t/r > 0,1) i el càlcul és només aproximat (la tensió real a la cara interior és una mica més gran), però l'ordre de magnitud és correcte.

Apartat d)

Resultat

Bomber: compost de carboni (estalvi de pes decisiu). Busseig: acer o alumini (el pes es compensa sota l'aigua, resisteixen cops i són barats).

Resolució

  1. Bomber. Compost de carboni: ha de portar l'equip a l'esquena treballant en condicions extremes, i estalviar uns 19 kg (només en la paret) és decisiu; s'accepten el cost més alt i la necessitat d'un revestiment interior estanc (el compost sol no és estanc).
  2. Busseig. Acer o alumini: sota l'aigua el pes es compensa amb l'empenta (una ampolla massa lleugera obligaria fins i tot a portar més plom), les ampolles reben cops i s'han de revisar sovint, i el preu baix és important.
  3. Conclusió. Com sempre, el millor material depèn de la funció i de les condicions d'ús.

Errors típics

  • Treballar amb la pressió en bar i la tensió en MPa sense convertir (1 MPa = 10 bar).
  • Pensar que un material menys dens sempre dona una peça més lleugera: si és menys resistent, cal més gruix.
  • Aplicar la fórmula de paret prima sense comprovar-ne la validesa.

Conceptes treballats: selecció de materials, tensió en recipients a pressió, coeficient de seguretat, resistència específica σ/ρ, materials compostos, criteris econòmics i d'ús.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

Una foneria vol fabricar un aliatge d'alumini per a perfils de fusteria que admet com a màxim un 0,25 % de coure (en massa). Disposa de dues fonts de metall:
• Ferralla barrejada (provinent de vehicles triturats): 0,90 % de Cu; fondre-la costa 0,7 MWh/t.
• Alumini primari (electròlisi): 0,02 % de Cu; produir-lo costa 14 MWh/t.
Durant la fusió el coure no es pot eliminar de manera econòmica: només es pot diluir.
a) Quina fracció màxima de ferralla pot portar cada tona d'aliatge? Quanta energia costa produir-ne una tona?
b) Si la ferralla s'hagués separat per aliatges (per exemple, perfils vells de fusteria, amb un 0,05 % de Cu), quina fracció es podria fer servir i quina energia costaria la tona?
c) Calcula l'estalvi d'energia per tona entre els casos a) i b) i expressa'l en percentatge.
d) Raona per què es diu que l'alumini es pot reciclar «indefinidament» però que el reciclatge real sovint és un «infrareciclatge» (downcycling). Quines decisions de disseny i de gestió de residus ho poden evitar?

Pista 1

Planteja un balanç de massa del coure: x·0,90 + (1 − x)·0,02 = 0,25, on x és la fracció de ferralla.

Pista 2

L'energia per tona és la mitjana ponderada: x·0,7 + (1 − x)·14 MWh/t.

Pista 3

Al cas b), comprova si la condició del coure limita realment la fracció de ferralla.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

Fracció màxima de ferralla: x=0,261x = 0{,}261 (261 kg per tona); energia: 10,5 MWh/t10{,}5\ \text{MWh/t}.

Resolució

  1. Balanç de massa del coure. 0,90 x+0,02 (1−x)≤0,25  ⇒  x≤0,25−0,020,90−0,02=0,230,88=0,2610{,}90\,x + 0{,}02\,(1 - x) \le 0{,}25 \;\Rightarrow\; x \le \dfrac{0{,}25 - 0{,}02}{0{,}90 - 0{,}02} = \dfrac{0{,}23}{0{,}88} = 0{,}261
  2. Composició. Cada tona pot portar com a màxim 261 kg de ferralla i necessita 739 kg d'alumini primari.
  3. Energia. 0,261⋅0,7+0,739⋅14=0,18+10,35=10,5 MWh/t0{,}261\cdot0{,}7 + 0{,}739\cdot14 = 0{,}18 + 10{,}35 = 10{,}5\ \text{MWh/t}.

Apartat b)

Resultat

Es pot fer servir un 100 %100\ \% de ferralla; energia: 0,7 MWh/t0{,}7\ \text{MWh/t}.

Resolució

  1. Balanç. x≤0,25−0,020,05−0,02=7,7>1x \le \dfrac{0{,}25 - 0{,}02}{0{,}05 - 0{,}02} = 7{,}7 \gt 1.
  2. Interpretació. La ferralla neta compleix per si sola el límit (0,05 % < 0,25 %): la fracció màxima és 1 (no pot ser més del 100 %).
  3. Energia. 1⋅0,7=0,7 MWh/t1\cdot0{,}7 = 0{,}7\ \text{MWh/t}.

Apartat c)

Resultat

Estalvi de 9,8 MWh/t9{,}8\ \text{MWh/t}, un 93 %.

Resolució

  1. Càlcul. 10,5−0,7=9,8 MWh/t10{,}5 - 0{,}7 = 9{,}8\ \text{MWh/t}.
  2. Percentatge. 9,810,5=0,93→93 %\dfrac{9{,}8}{10{,}5} = 0{,}93 \to 93\ \% menys.

Apartat d)

Resultat

L'alumini com a element no es degrada, però els elements d'aliatge no es poden treure del metall fos: la ferralla barrejada només serveix per a aliatges poc exigents o s'ha de diluir. S'evita amb ecodisseny, marcatge, recollida separada i classificació abans de fondre.

Resolució

  1. Reciclatge «indefinit». L'alumini, com a element, no es degrada: es pot fondre moltes vegades.
  2. Infrareciclatge. Cada aliatge té uns límits d'elements com Cu, Si, Fe o Zn, que no es poden treure fàcilment del metall fos. Si la ferralla arriba barrejada, només es pot fer servir per a aliatges de fosa poc exigents (per exemple, blocs de motor) o s'ha de diluir amb molt metall primari, i es perd gran part de l'avantatge energètic.
  3. Solucions. Dissenyar productes amb pocs aliatges diferents i fàcils de desmuntar (ecodisseny), marcar les peces, recollir els residus per separat (fusteries, llaunes) i fer servir tecnologies de classificació (per exemple, per fluorescència de raigs X) abans de fondre.

Errors típics

  • Fer la mitjana de les concentracions sense ponderar per les masses.
  • Pensar que el reciclatge sempre conserva la qualitat del material.
  • Oblidar que, quan la ferralla ja compleix l'especificació, la fracció màxima és 1 (no pot ser més del 100 %).

Conceptes treballats: reciclatge de metalls, aliatges, balanç de massa, energia incorporada, infrareciclatge, ecodisseny i economia circular.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

L'anàlisi de cicle de vida d'una rentadora dona aquestes dades aproximades: fabricació i transport, 300 kg CO2-eq; ús, 160 kWh d'electricitat l'any; final de vida, 10 kg CO2-eq; vida útil, 12 anys. Factor d'emissió de l'electricitat: 0,25 kg CO2/kWh.
a) Calcula les emissions totals del cicle de vida i el percentatge que correspon a cada fase. Quina és la fase dominant?
b) Una família té una rentadora de 6 anys que funciona bé. Una de nova, de classe energètica superior, consumeix un 35 % menys. Calcula el temps de retorn de carboni del canvi (anys necessaris perquè l'estalvi en l'ús compensi la fabricació de la nova) i decideix si, ambientalment, té sentit canviar-la.
c) Repeteix el càlcul si l'electricitat tingués un factor de 0,60 kg CO2/kWh (un mix amb molt de carbó). Canvia la conclusió?
d) Si la rentadora s'espatlla i la reparació costa unes emissions de 20 kg CO2-eq, raona què és millor ambientalment i per què el dret a reparar és una mesura de sostenibilitat.

Pista 1

Emissions de l'ús = consum anual · factor · anys.

Pista 2

La nova rentadora estalvia cada any 0,35 · 160 kWh. Compara les emissions de fabricar-la amb l'estalvi anual.

Pista 3

La decisió depèn de comparar el temps de retorn amb els anys que encara pot durar la rentadora vella.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

Total: 790 kg CO2-eq790\ \text{kg CO}_2\text{-eq}. Fabricació 38,0 %; ús 60,8 % (fase dominant); final de vida 1,3 %.

Resolució

  1. Ús. Emissions = consum anual · factor · anys: 160⋅0,25⋅12=480 kg160\cdot0{,}25\cdot12 = 480\ \text{kg}.
  2. Total. 300+480+10=790 kg CO2-eq300 + 480 + 10 = 790\ \text{kg CO}_2\text{-eq}.
  3. Percentatges. Fabricació 300/790=38,0 %300/790 = 38{,}0\ \%; ús 480/790=60,8 %480/790 = 60{,}8\ \%; final de vida 10/790=1,3 %10/790 = 1{,}3\ \%. La fase dominant és l'ús.

Apartat b)

Resultat

Temps de retorn: 21,421{,}4 anys, molt més que els 6 anys que li queden a la vella: ambientalment no té sentit canviar-la.

Resolució

  1. Estalvi anual. 0,35⋅160⋅0,25=14 kg CO2/any0{,}35\cdot160\cdot0{,}25 = 14\ \text{kg CO}_2/\text{any}.
  2. Temps de retorn. 30014=21,4 anys\dfrac{300}{14} = 21{,}4\ \text{anys}.
  3. Conclusió. És més que la vida útil d'una rentadora i molt més que els 6 anys que li queden a la vella: fabricar-ne una de nova emet més que tot el que s'estalviaria.

Apartat c)

Resultat

Temps de retorn: 8,98{,}9 anys; continua sent més que els 6 anys que queden. La conclusió no canvia, però queda més ajustada.

Resolució

  1. Estalvi anual. 0,35⋅160⋅0,60=33,6 kg/any0{,}35\cdot160\cdot0{,}60 = 33{,}6\ \text{kg/any}.
  2. Temps de retorn. 30033,6=8,9 anys\dfrac{300}{33{,}6} = 8{,}9\ \text{anys}.
  3. Comprovació. En 6 anys estalviaria 6⋅33,6≈202 kg6\cdot33{,}6 \approx 202\ \text{kg}, menys que els 300 kg de fabricació.
  4. Conclusió. La conclusió no canvia, però queda més ajustada: com més brut és el mix elèctric, més pesa la fase d'ús i més ràpid s'amortitza un aparell eficient.

Apartat d)

Resultat

Reparar (20 kg) és molt millor que fabricar-ne una de nova (300 kg). El dret a reparar allarga la vida dels productes i redueix recursos i residus.

Resolució

  1. Comparació. Reparar (20 kg CO₂-eq) és molt millor que fabricar-ne una de nova (300 kg): allarga la vida de tot el material i l'energia ja invertits.
  2. Dret a reparar. Peces de recanvi disponibles, manuals i dissenys desmuntables permeten que els productes arribin al final de la seva vida tècnica en lloc de llençar-se per una avaria petita; això redueix el consum de recursos i els residus.
  3. Excepció. Només quan l'aparell vell és molt ineficient i el mix és molt brut pot tenir sentit avançar-ne la substitució.

Errors típics

  • Comparar la nova rentadora amb la vella només pel consum, oblidant les emissions de fabricar-la.
  • Comparar el temps de retorn amb la vida total de la rentadora vella en lloc dels anys que li queden.
  • Pensar que la fase de fabricació sempre és la més important en un producte tecnològic.

Conceptes treballats: cicle de vida d'un producte, anàlisi de cicle de vida, temps de retorn de carboni, eficiència energètica, reparabilitat, obsolescència.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Quines són les fases del cicle de vida d'un producte?

Extracció de les matèries primeres, fabricació, distribució, ús i final de vida (reutilització, reciclatge o eliminació).

Tot el que ve de la natura és renovable?

No. Els minerals i el petroli són naturals però no renovables, perquè es formen en milions d'anys i se'n consumeix molt més de pressa.

Tornar a Tecnologia i Enginyeria

Altres temes de Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat