Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de processos de fabricació — Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat

Aquests exercicis estudien com es fabriquen les peces i quan convé cada procés. Distingeixes la conformació, que dona forma sense treure material, del mecanitzat, que en treu, i compares la fabricació additiva amb la subtractiva, raonant quan la impressió 3D és preferible. Després expliques la diferència entre CAD i CAM i com s'encadenen amb el control numèric fins a la màquina. Al final fas càlculs de material, com el percentatge que es perd en mecanitzar una peça d'alumini a partir d'un bloc. Les solucions justifiquen cada elecció. Errors típics: classificar la impressió 3D com un procés que treu material i confondre la conformació amb el mecanitzat.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Per què la fabricació additiva sol ser preferible als processos tradicionals per fabricar un únic prototip, però no per fabricar-ne una gran sèrie?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

La fabricació additiva no necessita motlles ni utillatge: és ràpida i barata per a una sola peça, però és massa lenta i cara per unitat en una gran sèrie.

Resolució

  1. Què es compara. El cost d'una peça té una part fixa (utillatge: motlles, matrius, programació) i una part per unitat (temps de màquina, material).
  2. Un únic prototip. La fabricació additiva imprimeix directament des del model 3D, sense motlles ni utillatges específics. Com que no hi ha cost fix que s'hagi d'amortitzar, és ràpida i barata per a una peça única o per a poques unitats personalitzades.
  3. Una gran sèrie. La impressió és lenta peça a peça. Processos tradicionals com la colada, la injecció o l'estampació necessiten un utillatge car, però un cop preparat fabriquen moltes unitats amb un cost unitari molt més baix.
  4. Conclusió. Per a poques peces guanya l'additiva (sense cost fix); per a moltes guanya el procés tradicional, perquè el cost de l'utillatge es reparteix entre moltes unitats.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Explica breument què fa cadascuna de les sigles CAD, CAM i CNC.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

CAD: dissenyar el model a l'ordinador; CAM: generar-ne les trajectòries d'eina i el programa; CNC: la màquina executa el programa i fabrica la peça.

Resolució

  1. CAD (disseny assistit per ordinador). És el programari amb què es crea el model 2D/3D de la peça.
  2. CAM (fabricació assistida per ordinador). A partir del model CAD genera les trajectòries de l'eina i el programa de la màquina (codi G).
  3. CNC (control numèric per ordinador). És el control de la màquina eina: executa el programa i fabrica la peça.
  4. Conclusió. Són tres baules d'una mateixa cadena digital: dissenyar, programar i fabricar.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Ordena aquests tres elements segons l'ordre en què intervenen en la cadena de fabricació digital: CNC, CAD, CAM.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

CAD → CAM → CNC.

Resolució

  1. CAD. Primer es dissenya el model de la peça a l'ordinador.
  2. CAM. Després, a partir d'aquest model, es genera el programa amb les trajectòries de l'eina.
  3. CNC. Finalment, la màquina de control numèric executa el programa i fabrica la peça.
  4. Conclusió. Cada etapa fa servir el resultat de l'anterior; per això l'ordre és CAD, CAM i CNC.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Classifica aquests processos de fabricació segons el principi en què es basen: arrencada de material (encenalls), deformació plàstica, fusió i colada o injecció en un motlle, o unió. Processos: tornejat, forja, fosa en motlle de sorra, soldadura per arc, laminació, fresat, trefilat i injecció de plàstic.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

Arrencada de material: tornejat i fresat. Deformació plàstica: forja, laminació i trefilat. Fusió i colada o injecció: fosa en motlle de sorra i injecció de plàstic. Unió: soldadura per arc.

Resolució

  1. Criteri. Mira què li passa al material: si se'n treuen encenalls, si es deforma sense fondre's, si s'aboca líquid (o pastós) en un motlle o si s'uneixen dues peces.
  2. Arrencada de material. Tornejat i fresat: l'eina talla encenalls i dona la forma final a la peça.
  3. Deformació plàstica. Forja, laminació i trefilat: el material es deforma sense fondre's i, en principi, sense perdre massa.
  4. Fusió i colada o injecció en un motlle. Fosa en motlle de sorra i injecció de plàstic: el material líquid o pastós omple una cavitat i s'hi solidifica.
  5. Unió. Soldadura per arc: es fonen les vores de les peces i el material d'aportació per convertir-les en una sola.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

En un torn, la velocitat de tall és VcV_{c} = π·D·n1000\tfrac{n}{1000} (VcV_{c} en m/min, D en mm i n en rpm).
a) Calcula VcV_{c} en cilindrar una barra de 40 mm de diàmetre a 800 rpm.
b) Calcula les rpm a què s'ha de fer girar una barra de 60 mm de diàmetre per treballar a VcV_{c} = 120 m/min.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Apartat a)

Resultat

Vc≈100,5 m/minV_c \approx 100{,}5\ \text{m/min}

Resolució

  1. Dades. D=40 mmD = 40\ \text{mm}, n=800 rpmn = 800\ \text{rpm}.
  2. Velocitat de tall. Vc=π⋅D⋅n1000V_c = \dfrac{\pi\cdot D\cdot n}{1000} El factor 1000 passa de mm a m, perquè D és en mm i VcV_c en m/min.
  3. Càlcul. Vc=π⋅40⋅8001000=100,5 m/minV_c = \dfrac{\pi\cdot 40\cdot 800}{1000} = 100{,}5\ \text{m/min}
  4. Conclusió. La superfície de la barra passa per davant de l'eina a uns 100 m cada minut.

Apartat b)

Resultat

n≈637 rpmn \approx 637\ \text{rpm} (a la màquina, uns 640 rpm)

Resolució

  1. Dades. D=60 mmD = 60\ \text{mm}, Vc=120 m/minV_c = 120\ \text{m/min}.
  2. Aïllem n. n=1000⋅Vcπ⋅Dn = \dfrac{1000\cdot V_c}{\pi\cdot D}
  3. Càlcul. n=1000⋅120π⋅60=636,6 rpmn = \dfrac{1000\cdot 120}{\pi\cdot 60} = 636{,}6\ \text{rpm} A la màquina es triaria la velocitat disponible més propera, uns 640 rpm.
  4. Conclusió. Fixa't que, per mantenir la mateixa VcV_c, una barra de diàmetre gran ha de girar més a poc a poc que una de petita. Error típic: oblidar el factor 1000 (D és en mm i VcV_c en m/min).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Explica què fa cada un d'aquests blocs d'un programa de control numèric en codi G:
G90
G00 X0 Y0 Z5
M03 S1200
G01 X40 F150
M05

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

G90: coordenades absolutes; G00 X0 Y0 Z5: moviment ràpid fins a (0, 0, 5); M03 S1200: engega el capçal a 1200 rpm en sentit horari; G01 X40 F150: tall en línia recta fins a X = 40 mm a 150 mm/min; M05: atura el capçal.

Resolució

  1. G90. Programació en coordenades absolutes: totes les cotes es refereixen a l'origen de la peça.
  2. G00 X0 Y0 Z5. Moviment ràpid (sense tallar) fins al punt X = 0, Y = 0, Z = 5 mm, és a dir, 5 mm per sobre de la peça.
  3. M03 S1200. Engega l'eix principal en sentit horari a 1200 rpm.
  4. G01 X40 F150. Interpolació lineal: moviment de treball en línia recta fins a X = 40 mm amb un avanç de 150 mm/min.
  5. M05. Atura l'eix principal. Compte: G00 es mou a la màxima velocitat de la màquina, per això mai no s'ha de fer servir per entrar en contacte amb la peça.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

En la soldadura per arc elèctric, explica quina és la funció del revestiment d'un elèctrode revestit i quina és la del gas protector en els procediments MIG/MAG i TIG.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

El revestiment, en cremar, fa gasos i escòria que protegeixen el bany de fusió de l'aire i estabilitzen l'arc; en MIG/MAG i TIG aquesta protecció la fa un gas (argó, CO₂…) que desplaça l'aire, sense deixar escòria.

Resolució

  1. El problema. El metall fos reacciona amb l'oxigen i el nitrogen de l'aire i forma òxids i porus que debiliten el cordó: cal protegir el bany de fusió.
  2. Revestiment de l'elèctrode. En cremar produeix gasos i una escòria que cobreixen el bany i el protegeixen de l'aire (evita òxids i porositats), estabilitza l'arc i pot aportar elements d'aliatge. Després de soldar cal picar l'escòria.
  3. Gas protector. En MIG/MAG i TIG, un gas (argó, CO₂ o barreges) desplaça l'aire de la zona de soldadura i protegeix el bany sense deixar escòria.
  4. MIG/MAG. L'elèctrode és un fil continu consumible que fa també de material d'aportació.
  5. TIG. L'elèctrode és de tungstè i no es consumeix; el material d'aportació s'afegeix a part. Dona cordons nets i de gran qualitat (alumini, inoxidable), però és més lent.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Tria el procés de fabricació més adequat (injecció, extrusió, trefilat o mecanitzat CNC) per a cada producte i justifica'l breument:
a) 100000 tapes de plàstic idèntiques;
b) un perfil d'alumini de secció constant per a finestres;
c) un fil de coure de 0,5 mm de diàmetre;
d) un únic prototip metàl·lic amb canvis de disseny cada setmana.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Apartat a)

Resultat

Injecció.

Resolució

  1. Producte. 100 000 tapes de plàstic idèntiques: una sèrie molt llarga d'una peça de plàstic.
  2. Justificació. El motlle d'injecció és car, però el cicle dura pocs segons i el cost del motlle s'amortitza amb una sèrie tan llarga.

Apartat b)

Resultat

Extrusió.

Resolució

  1. Producte. Un perfil d'alumini de secció constant.
  2. Justificació. L'alumini escalfat és empès a través d'una filera amb la forma del perfil, i en surt una barra llarga de secció constant.

Apartat c)

Resultat

Trefilat.

Resolució

  1. Producte. Un fil de coure molt prim (0,5 mm).
  2. Justificació. La barra s'estira en fred a través de fileres successives de diàmetre cada cop menor fins a arribar al diàmetre del fil.

Apartat d)

Resultat

Mecanitzat CNC.

Resolució

  1. Producte. Un únic prototip metàl·lic amb canvis de disseny cada setmana.
  2. Justificació. No necessita utillatge específic: per canviar el disseny només cal modificar el model CAD i el programa CAM.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Ordena aquestes etapes del procés per imprimir una peça en 3D i explica què és el format STL: impressió capa a capa, disseny del model en CAD, postprocessat (treure suports i polir), exportació a STL, laminat (slicing) i generació del codi G.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

Disseny en CAD → exportació a STL → laminat (slicing) → generació del codi G → impressió capa a capa → postprocessat. L'STL descriu la superfície del model com una malla de triangles.

Resolució

  1. Disseny i exportació. Primer es dissenya el model en CAD i després s'exporta a STL.
  2. Laminat (slicing). El programari talla el model en capes (per exemple de 0,2 mm) i defineix el rebliment, els suports i les trajectòries.
  3. Codi G i impressió. Es genera el codi G que entén la impressora, i aquesta construeix la peça capa a capa.
  4. Postprocessat. Finalment es treuen els suports i es poleix la peça.
  5. Format STL. Descriu la superfície del model com una malla de triangles; no guarda colors, unitats ni l'historial de disseny, però gairebé tots els programes de laminat el poden llegir.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Explica la diferència entre l'extrusió i la injecció de plàstics termoplàstics i posa un exemple de producte fabricat amb cada procés.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

L'extrusió fa un producte continu de secció constant (tubs, perfils, làmines); la injecció fa peces discretes de forma complexa dins d'un motlle tancat (tapes, carcasses, joguines).

Resolució

  1. Extrusió. Un cargol sense fi empeny contínuament el plàstic fos a través d'una filera amb la forma de la secció; en surt un producte continu de secció constant que es refreda i es talla a mida.
  2. Exemples d'extrusió. Tubs, perfils de finestra, làmines, aïllament de cables.
  3. Injecció. El plàstic fos s'injecta a pressió dins d'un motlle tancat, s'hi refreda i, en obrir el motlle, se'n treu la peça. Fabrica peces unitàries de forma tridimensional complexa, amb cicles de segons.
  4. Exemples d'injecció. Tapes, carcasses, joguines.
  5. Resum. Extrusió = producte continu de secció constant; injecció = peces discretes amb forma complexa.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Es vol fabricar un cigonyal d'acer que ha de suportar grans esforços de fatiga. Justifica per què és preferible la forja al mecanitzat íntegre a partir d'un bloc.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

La forja orienta les fibres del metall seguint la forma del cigonyal i millora molt la resistència a la fatiga; mecanitzar-lo d'un bloc tallaria les fibres, gastaria molt material i seria més lent.

Resolució

  1. Què cal. Un cigonyal suporta esforços repetits (fatiga); importa molt l'estructura interna del metall, no només la forma.
  2. Forja. Deforma el metall calent i orienta la seva estructura interna (les fibres) seguint la forma de la peça, cosa que millora molt la resistència a la fatiga.
  3. Mecanitzat íntegre. Tallaria aquestes fibres i deixaria un component més feble davant esforços repetits; a més, arrencaria molt material (residu) i seria més lent.
  4. Conclusió. Per això les peces molt sol·licitades, com un cigonyal, es forgen i després només es mecanitzen les zones que necessiten precisió.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Compara la fabricació additiva (impressió 3D) amb la substractiva (CNC): explica en què consisteix cadascuna i indica un avantatge i un inconvenient de la fabricació additiva.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

La substractiva treu material d'un bloc fins a obtenir la peça; l'additiva l'afegeix capa a capa. Avantatge de l'additiva: geometries molt complexes amb poc rebuig. Inconvenient: lenta per a grans sèries i propietats mecàniques inferiors.

Resolució

  1. Fabricació substractiva. Per exemple, una fresadora o un torn CNC: parteix d'un bloc de material i en treu material (fresant, tornejant, tallant) fins a obtenir la peça.
  2. Fabricació additiva. La impressió 3D fa el contrari: construeix la peça afegint material capa a capa a partir del model 3D, sense partir de cap bloc.
  3. Avantatge de l'additiva. Permet fabricar geometries molt complexes (buits interns, formes impossibles de mecanitzar) amb poc rebuig de material, i és ràpida i barata per a prototips i peces personalitzades d'una sola unitat.
  4. Inconvenient de l'additiva. Sol ser lenta i poc rendible per a grans sèries, i les peces solen tenir propietats mecàniques (resistència, acabat) inferiors a les d'una peça mecanitzada o injectada.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Cal fabricar 3 unitats d'una peça de geometria molt complexa per validar un disseny nou. Justifica per què triaries fabricació additiva i no un motlle d'injecció.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

Per a 3 peces d'un disseny encara per validar, el motlle seria car i lent de fer i caldria refer-lo a cada canvi; l'additiva imprimeix directament del model 3D, sense utillatge.

Resolució

  1. Situació. Només 3 unitats, geometria molt complexa i un disseny que encara pot canviar.
  2. Motlle d'injecció. Seria caríssim i lent de fer, i qualsevol canvi de disseny obligaria a refer-lo: amb només 3 peces el cost no s'amortitza mai.
  3. Fabricació additiva. Imprimeix directament del model 3D sense utillatge, admet la geometria complexa i deixa modificar el disseny entre peça i peça.
  4. Conclusió. Per a sèries tan curtes i canviants, l'additiva és molt més barata i ràpida.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Explica la diferència entre CAD i CAM i com es relacionen en un procés de fabricació. Per què es parla de sistemes CAD/CAM integrats?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

El CAD serveix per dissenyar la peça i el CAM converteix aquest model en el programa de la màquina; es parla de CAD/CAM integrat perquè el model passa directament del disseny a la fabricació, sense tornar a dibuixar res.

Resolució

  1. CAD. El disseny assistit per ordinador és el programari amb què es dissenya i modela la peça (plànols 2D i models 3D, amb les cotes i toleràncies).
  2. CAM. La fabricació assistida per ordinador pren el model CAD i genera les ordres i programes que la màquina necessita: recorreguts de l'eina, velocitats de tall, passades, etc.
  3. Relació. Es relacionen de manera encadenada: primer es dissenya amb CAD i després el CAM converteix aquest disseny en instruccions per a la màquina CNC.
  4. Sistemes integrats. Tot el flux, des del disseny fins a la producció, es fa en un entorn digital continu: el model creat amb el CAD passa directament al CAM sense tornar a dibuixar res, cosa que redueix errors i temps. Així, un canvi en el disseny es propaga automàticament a la fabricació.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Un fil de coure de 8 mm de diàmetre es trefila en passades successives, cadascuna de les quals redueix la secció un 25 %, fins a obtenir un diàmetre igual o inferior a 3 mm.
a) Quantes passades calen?
b) Quin és el diàmetre final?
c) Quina longitud de fil s'obté a partir d'1 m de fil inicial? (El volum es conserva.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Apartat a)

Resultat

Calen 7 passades.

Resolució

  1. Dades. d0=8 mmd_0 = 8\ \text{mm}; cada passada deixa el 75 % de la secció, i la secció és proporcional a d2d^{2}.
  2. Condició. Després de n passades la secció és 0,75n0{,}75^{n} de la inicial. Cal 0,75n≤(38)2=0,14060{,}75^{n} \le \left(\dfrac{3}{8}\right)^{2} = 0{,}1406
  3. Càlcul. n≥ln⁡0,1406ln⁡0,75=6,8n \ge \dfrac{\ln 0{,}1406}{\ln 0{,}75} = 6{,}8 El nombre de passades ha de ser enter: n = 7.
  4. Comprovació. Amb 6 passades d=8⋅0,753=3,4 mmd = 8\cdot 0{,}75^{3} = 3{,}4\ \text{mm}, encara massa gruixut.

Apartat b)

Resultat

df≈2,92 mmd_f \approx 2{,}92\ \text{mm}

Resolució

  1. Secció final. 0,757=0,13350{,}75^{7} = 0{,}1335 de la inicial.
  2. Diàmetre. df=8⋅0,1335=2,92 mmd_f = 8\cdot\sqrt{0{,}1335} = 2{,}92\ \text{mm}
  3. Conclusió. Queda just per sota dels 3 mm demanats.

Apartat c)

Resultat

L≈7,49 mL \approx 7{,}49\ \text{m}

Resolució

  1. Conservació del volum. A0⋅L0=Af⋅LfA_0\cdot L_0 = A_f\cdot L_f: la longitud és inversament proporcional a la secció.
  2. Càlcul. Lf=1 m0,1335=7,49 mL_f = \dfrac{1\ \text{m}}{0{,}1335} = 7{,}49\ \text{m}
  3. Observació. El coure s'endureix per acritud a cada passada, i cal fer-hi recuites intermèdies per recuperar-ne la ductilitat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Es fabriquen 200 peces d'alumini d'1,2 kg per fosa en motlle de sorra. Cada peça porta unit un sistema d'alimentació (canals i mazarota) que pesa un 30 % de la massa de la peça, i durant la fusió es perd un 4 % del metall que es fon (per oxidació). El sistema d'alimentació es talla de la peça i es torna a fondre.
a) Quanta massa de metall cal abocar als motlles?
b) Quanta massa s'ha de fondre perquè, un cop descomptada la pèrdua per oxidació, hi hagi aquesta quantitat?
c) Quant alumini nou cal comprar si el sistema d'alimentació es reaprofita sempre?
d) Quin és el rendiment del material en aquest cas (massa de peces/massa d'alumini nou)?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Apartat a)

Resultat

mabocar=312 kgm_{\text{abocar}} = 312\ \text{kg}

Resolució

  1. Peces. 200⋅1,2=240 kg200\cdot 1{,}2 = 240\ \text{kg}.
  2. Sistema d'alimentació. 0,30⋅240=72 kg0{,}30\cdot 240 = 72\ \text{kg}.
  3. Total. S'ha d'abocar 240+72=312 kg240 + 72 = 312\ \text{kg}.

Apartat b)

Resultat

mfosa=325 kgm_{\text{fosa}} = 325\ \text{kg}

Resolució

  1. Plantejament. Només es pot abocar el 96 % del que es fon (el 4 % es perd per oxidació).
  2. Càlcul. mfosa=3120,96=325 kgm_{\text{fosa}} = \dfrac{312}{0{,}96} = 325\ \text{kg}
  3. Pèrdua. 325−312=13 kg325 - 312 = 13\ \text{kg} per oxidació.

Apartat c)

Resultat

mnou=253 kgm_{\text{nou}} = 253\ \text{kg}

Resolució

  1. Reaprofitament. Els 72 kg de canals i mazarotes tornen al forn i formen part dels 325 kg que es fonen.
  2. Càlcul. mnou=325−72=253 kgm_{\text{nou}} = 325 - 72 = 253\ \text{kg}.
  3. Comprovació. És igual a les peces més la pèrdua: 240+13=253 kg240 + 13 = 253\ \text{kg}.

Apartat d)

Resultat

Rendiment ≈94,9 %\approx 94{,}9\ \%

Resolució

  1. Definició. Rendiment = massa de peces / massa d'alumini nou.
  2. Càlcul. η=240253=0,949=94,9 %\eta = \dfrac{240}{253} = 0{,}949 = 94{,}9\ \%
  3. Comparació. Si no es reaprofités el sistema d'alimentació, caldria comprar 325 kg i el rendiment seria 240/325=73,8 %240/325 = 73{,}8\ \%.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Es vol cilindrar un eix d'acer de 50 mm de diàmetre i 180 mm de longitud, reduint-lo a 46 mm en una sola passada, amb VcV_{c} = 150 m/min i un avanç de 0,25 mm/volta. Calcula:
a) les rpm de l'eix (VcV_{c} = π·D·n1000\tfrac{n}{1000}, amb el diàmetre inicial);
b) el temps de mecanitzat (T = L/(f·n));
c) el volum d'encenalls arrencat i el cabal d'encenalls (volum arrencat per minut).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Apartat a)

Resultat

n≈955 rpmn \approx 955\ \text{rpm}

Resolució

  1. Dades. D=50 mmD = 50\ \text{mm} (diàmetre inicial), Vc=150 m/minV_c = 150\ \text{m/min}.
  2. Velocitat de gir. n=1000⋅Vcπ⋅D=1000⋅150π⋅50=955 rpmn = \dfrac{1000\cdot V_c}{\pi\cdot D} = \dfrac{1000\cdot 150}{\pi\cdot 50} = 955\ \text{rpm}

Apartat b)

Resultat

T≈0,754 min≈45 sT \approx 0{,}754\ \text{min} \approx 45\ \text{s}

Resolució

  1. Dades. L=180 mmL = 180\ \text{mm}, f=0,25 mm/voltaf = 0{,}25\ \text{mm/volta}; la velocitat d'avanç és f⋅nf\cdot n.
  2. Càlcul. T=Lf⋅n=1800,25⋅955=0,754 min≈45 sT = \dfrac{L}{f\cdot n} = \dfrac{180}{0{,}25\cdot 955} = 0{,}754\ \text{min} \approx 45\ \text{s}

Apartat c)

Resultat

V≈54,3 cm3V \approx 54{,}3\ \text{cm}^{3}; cabal ≈72 cm3/min\approx 72\ \text{cm}^{3}/\text{min}

Resolució

  1. Volum arrencat. És una corona circular de diàmetres 50 i 46 mm i 180 mm de llargada.
  2. Càlcul. V=π4(502−462)⋅180=π4⋅384⋅180=54 287 mm3=54,3 cm3V = \dfrac{\pi}{4}\left(50^{2} - 46^{2}\right)\cdot 180 = \dfrac{\pi}{4}\cdot 384\cdot 180 = 54\,287\ \text{mm}^{3} = 54{,}3\ \text{cm}^{3}
  3. Cabal d'encenalls. Q=54,30,754=72 cm3/minQ = \dfrac{54{,}3}{0{,}754} = 72\ \text{cm}^{3}/\text{min}
  4. Comprovació. La profunditat de passada és (50−46)/2=2 mm(50 - 46)/2 = 2\ \text{mm} i Vc⋅f⋅ap=150 000⋅0,25⋅2=75 000 mm3/minV_c\cdot f\cdot a_p = 150\,000\cdot 0{,}25\cdot 2 = 75\,000\ \text{mm}^{3}/\text{min}; surt una mica més alt perquè s'ha calculat amb el diàmetre inicial.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Una fresa de 4 dents i 20 mm de diàmetre treballa a 2000 rpm amb un avanç de 0,05 mm per dent.
a) Calcula la velocitat de tall (VcV_{c} = π·D·n1000\tfrac{n}{1000}).
b) Calcula la velocitat d'avanç de la taula (vfv_{f} = fzf_{z}·z·n, en mm/min) i el temps per fresar una ranura de 120 mm de longitud.
c) Es vol fer la ranura en 10 s sense superar VcV_{c} = 150 m/min: quin avanç per dent caldria amb aquesta fresa?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Apartat a)

Resultat

Vc≈125,7 m/minV_c \approx 125{,}7\ \text{m/min}

Resolució

  1. Dades. D=20 mmD = 20\ \text{mm}, n=2000 rpmn = 2000\ \text{rpm}.
  2. Càlcul. Vc=π⋅20⋅20001000=125,7 m/minV_c = \dfrac{\pi\cdot 20\cdot 2000}{1000} = 125{,}7\ \text{m/min}

Apartat b)

Resultat

vf=400 mm/minv_f = 400\ \text{mm/min}; t=0,3 min=18 st = 0{,}3\ \text{min} = 18\ \text{s}

Resolució

  1. Velocitat d'avanç. vf=fz⋅z⋅n=0,05⋅4⋅2000=400 mm/minv_f = f_z\cdot z\cdot n = 0{,}05\cdot 4\cdot 2000 = 400\ \text{mm/min}.
  2. Temps. t=120400=0,3 min=18 st = \dfrac{120}{400} = 0{,}3\ \text{min} = 18\ \text{s}

Apartat c)

Resultat

fz≈0,075 mm/dentf_z \approx 0{,}075\ \text{mm/dent} (a nmaˋx≈2387 rpmn_{\text{màx}} \approx 2387\ \text{rpm})

Resolució

  1. Avanç necessari. Per fer 120 mm en 10 s cal vf=12010/60=720 mm/minv_f = \dfrac{120}{10/60} = 720\ \text{mm/min}.
  2. Límit de velocitat. Mantenint fz=0,05f_z = 0{,}05 caldria pujar a 3600 rpm, però llavors VcV_c seria 226 m/min: no és possible. Amb el límit de 150 m/min: nmaˋx=1000⋅150π⋅20=2387 rpmn_{\text{màx}} = \dfrac{1000\cdot 150}{\pi\cdot 20} = 2387\ \text{rpm}
  3. Avanç per dent. fz=vfz⋅n=7204⋅2387=0,075 mm/dentf_z = \dfrac{v_f}{z\cdot n} = \dfrac{720}{4\cdot 2387} = 0{,}075\ \text{mm/dent}
  4. Alternativa. Una fresa de 6 dents amb fz=0,05 mmf_z = 0{,}05\ \text{mm} donaria vf=0,05⋅6⋅2387=716 mm/minv_f = 0{,}05\cdot 6\cdot 2387 = 716\ \text{mm/min}, és a dir, 10,05 s.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Un programa de control numèric (coordenades en mm) conté aquestes línies:
N10 G90 G21
N20 G00 X0 Y0 Z5
N30 M03 S1500
N40 G01 Z-3 F120
N50 G01 X50 F300
N60 G01 Y30
N70 G01 X0
N80 G01 Y0
N90 G00 Z5
N100 M05
N110 M30
a) Descriu la trajectòria de l'eina i la forma que contorneja.
b) Calcula el recorregut en treball (moviments G01) i el temps de tall.
c) Quines línies són moviments ràpids i què fan M03, M05 i M30?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Apartat a)

Resultat

Rectangle de 50 × 30 mm a 3 mm de fondària, recorregut en sentit antihorari: (0, 0) → (50, 0) → (50, 30) → (0, 30) → (0, 0).

Resolució

  1. Aproximació. N10 fixa coordenades absolutes en mm; N20 porta l'eina en ràpid a (0, 0) a 5 mm d'alçada i N30 engega el capçal.
  2. Entrada. N40 baixa l'eina a l'origen fins a 3 mm per sota de la superfície (Z = −3).
  3. Contorn. N50–N80 segueixen (0, 0) → (50, 0) → (50, 30) → (0, 30) → (0, 0): un rectangle de 50 × 30 mm recorregut en sentit antihorari.
  4. Sortida. N90 puja l'eina a Z = 5.

Apartat b)

Resultat

Recorregut en treball: 168 mm (8 mm en Z + 160 mm de contorn); temps de tall: 36 s.

Resolució

  1. Entrada en Z. De Z = 5 a Z = −3 són 8 mm a 120 mm/min: t=8/120=0,067 min=4 st = 8/120 = 0{,}067\ \text{min} = 4\ \text{s}.
  2. Contorn. 50+30+50+30=160 mm50 + 30 + 50 + 30 = 160\ \text{mm} a 300 mm/min: t=160/300=0,533 min=32 st = 160/300 = 0{,}533\ \text{min} = 32\ \text{s}.
  3. Total. Recorregut en treball 8+160=168 mm8 + 160 = 168\ \text{mm}; temps de tall 4+32=36 s4 + 32 = 36\ \text{s}.

Apartat c)

Resultat

Moviments ràpids: N20 i N90 (G00). M03 engega el capçal (a 1500 rpm, sentit horari), M05 l'atura i M30 acaba el programa.

Resolució

  1. Moviments ràpids. Són les línies amb G00: N20 i N90.
  2. Funcions M. M03 S1500 engega l'eix a 1500 rpm en sentit horari, M05 l'atura i M30 indica el final del programa.
  3. Fixa't que… l'avanç F300 de N50 continua actiu a N60, N70 i N80 (les funcions G01 i F són modals).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Una empresa d'Osona fabrica tapes de plàstic per injecció. Dades: temps de cicle, 36 s; cost horari de la màquina i l'operari, 60 €/h; matèria primera, 0,05 kg per peça a 2,40 €/kg; el motlle costa 18000 € i s'amortitza amb una sèrie de 60000 peces. Calcula:
a) quantes peces es fabriquen per hora i quantes hores dura la sèrie;
b) el cost per peça de màquina, de matèria primera i d'amortització del motlle;
c) el cost total per peça i el de tota la sèrie.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Apartat a)

Resultat

100 peces/h; la sèrie dura 600 h.

Resolució

  1. Peces per hora. 3600/36=1003600/36 = 100 peces/h.
  2. Durada de la sèrie. 60 000/100=600 h60\,000/100 = 600\ \text{h}.

Apartat b)

Resultat

Màquina: 0,60 €/peça; matèria primera: 0,12 €/peça; motlle: 0,30 €/peça.

Resolució

  1. Màquina i operari. 60/100=0,6060/100 = 0{,}60 €/peça.
  2. Matèria primera. 0,05⋅2,40=0,120{,}05\cdot 2{,}40 = 0{,}12 €/peça.
  3. Amortització del motlle. 18 000/60 000=0,3018\,000/60\,000 = 0{,}30 €/peça.

Apartat c)

Resultat

Cost per peça: 1,02 €; cost de la sèrie: 61 200 €.

Resolució

  1. Cost per peça. 0,60+0,12+0,30=1,020{,}60 + 0{,}12 + 0{,}30 = 1{,}02 €.
  2. Cost de la sèrie. 1,02⋅60 000=61 2001{,}02\cdot 60\,000 = 61\,200 €.
  3. Comprovació. Màquina 600 h⋅60600\ \text{h}\cdot 60 €/h = 36 000 €; matèria 60 000⋅0,1260\,000\cdot 0{,}12 = 7200 €; motlle 18 000 €; total 61 200 €.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Tria entre el tall per làser, per plasma i per raig d'aigua amb abrasiu el procés més adequat per a cada cas i justifica la tria:
a) xapa d'acer inoxidable d'1 mm amb contorns molt precisos;
b) planxa d'acer de 25 mm de gruix, sense exigències de precisió i amb el menor cost possible;
c) llosa de granit de 30 mm;
d) peça de compost de fibra de carboni que no pot patir danys per l'escalfor.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Apartat a)

Resultat

Làser.

Resolució

  1. Cas. Xapa prima d'inoxidable amb contorns molt precisos.
  2. Justificació. El feix làser és molt fi, dona gran precisió i una zona afectada per la calor petita: és ideal per a xapa prima.

Apartat b)

Resultat

Plasma.

Resolució

  1. Cas. Acer gruixut (25 mm), sense exigència de precisió i al menor cost.
  2. Justificació. El plasma talla ràpidament metalls conductors de gruix gran amb un cost d'equip i d'operació baix; la qualitat de la vora és menor, però aquí no és un requisit.

Apartat c)

Resultat

Raig d'aigua amb abrasiu.

Resolució

  1. Cas. Pedra (granit) de 30 mm.
  2. Justificació. El raig d'aigua amb abrasiu talla gairebé qualsevol material, també pedra, vidre o ceràmica, que el làser i el plasma no poden tallar bé (el plasma només talla materials conductors).

Apartat d)

Resultat

Raig d'aigua (amb abrasiu).

Resolució

  1. Cas. Compost de fibra de carboni que no pot patir danys per l'escalfor.
  2. Justificació. És un tall en fred, sense zona afectada tèrmicament, i evita cremar la resina del compost.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Una peça es pot mecanitzar a 35 € la unitat, sense cap utillatge, o fabricar per fosa amb un motlle de 12.600 € i un cost de 5 € per peça. a) Escriu el cost total de cada procés en funció del nombre de peces n. b) Calcula a partir de quantes peces surt més a compte la fosa. c) Quin procés triaries per a 300 peces i per a 2.000?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Apartat a)

Resultat

Cm=35 nC_m = 35\,n; Cf=12 600+5 nC_f = 12\,600 + 5\,n (en €)

Resolució

  1. Mecanitzat. No té cost fix: cada peça costa 35 €, així que Cm=35⋅nC_m = 35\cdot n.
  2. Fosa. Té un cost fix (el motlle, 12 600 €) i un cost variable de 5 € per peça: Cf=12 600+5⋅nC_f = 12\,600 + 5\cdot n.

Apartat b)

Resultat

A partir de 421 peces (el punt d'equilibri és n = 420).

Resolució

  1. Punt d'equilibri. Igualem els costos: 35 n=12 600+5 n  ⇒  30 n=12 600  ⇒  n=42035\,n = 12\,600 + 5\,n \;\Rightarrow\; 30\,n = 12\,600 \;\Rightarrow\; n = 420
  2. Conclusió. Amb 420 peces costen el mateix; a partir de 421 peces, la fosa és més barata.

Apartat c)

Resultat

300 peces: mecanitzat (10 500 € contra 14 100 €); 2000 peces: fosa (22 600 € contra 70 000 €).

Resolució

  1. 300 peces. Cm=35⋅300=10 500C_m = 35\cdot 300 = 10\,500 €; Cf=12 600+5⋅300=14 100C_f = 12\,600 + 5\cdot 300 = 14\,100 €: surt més a compte el mecanitzat.
  2. 2000 peces. Cm=35⋅2000=70 000C_m = 35\cdot 2000 = 70\,000 €; Cf=12 600+5⋅2000=22 600C_f = 12\,600 + 5\cdot 2000 = 22\,600 €: surt més a compte la fosa.
  3. Conclusió. Per sota de 420 peces convé el mecanitzat; per sobre, la fosa.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Una peça d'alumini es mecanitza a partir d'un bloc d'1,2 kg, i la peça acabada pesa 0,45 kg. (a) Quin percentatge del material s'ha convertit en encenalls? (b) Si la mateixa peça es fes per forja, amb un 10 % de pèrdues, quanta matèria primera caldria? (c) Quina conclusió en treus per a una producció en sèrie?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Apartat a)

Resultat

62,5 % del bloc (0,75 kg d'encenalls)

Resolució

  1. Encenalls. 1,2−0,45=0,75 kg1{,}2 - 0{,}45 = 0{,}75\ \text{kg}.
  2. Percentatge. 0,751,2=0,625=62,5 %\dfrac{0{,}75}{1{,}2} = 0{,}625 = 62{,}5\ \%

Apartat b)

Resultat

m≈0,50 kgm \approx 0{,}50\ \text{kg} de matèria primera

Resolució

  1. Plantejament. Si es perd el 10 % de la matèria primera, la peça n'és el 90 %.
  2. Càlcul. m=0,450,90=0,50 kgm = \dfrac{0{,}45}{0{,}90} = 0{,}50\ \text{kg}

Apartat c)

Resultat

La forja aprofita molt millor el material; en sèrie l'estalvi compensa l'utillatge, i el mecanitzat queda per a peces úniques o d'acabat.

Resolució

  1. Comparació. La forja necessita 0,50 kg per peça i el mecanitzat 1,2 kg: més del doble de material.
  2. Conclusió. En una producció en sèrie, aquest estalvi de material compensa el cost de l'utillatge de forja; el mecanitzat queda per a peces úniques o per a les operacions d'acabat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Una impressora 3D diposita material a una velocitat de 12 cm3/h. S'ha de fabricar una peça amb un volum de 45 cm3, però amb un rebliment (farciment intern) del 40 %, de manera que només cal dipositar el 40 % del volum total més 6 cm3 de parets i base massisses. a) Calcula el volum de material a dipositar. b) Calcula el temps d'impressió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Apartat a)

Resultat

V=24 cm3V = 24\ \text{cm}^{3}

Resolució

  1. Rebliment intern. 40 % de 45 cm³: 0,40⋅45=18 cm30{,}40\cdot 45 = 18\ \text{cm}^{3}.
  2. Parets i base massisses. Hi afegim 6 cm³: 18+6=24 cm318 + 6 = 24\ \text{cm}^{3} de material a dipositar.

Apartat b)

Resultat

t=2 ht = 2\ \text{h}

Resolució

  1. Temps. t=Vvelocitat=24 cm312 cm3/h=2 ht = \dfrac{V}{\text{velocitat}} = \dfrac{24\ \text{cm}^{3}}{12\ \text{cm}^{3}/\text{h}} = 2\ \text{h}
  2. Conclusió. La peça triga 2 hores. Reduir el rebliment és una manera típica d'estalviar material i temps en impressió 3D quan la peça no necessita ser massissa.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Una premsa ha de tallar arandeles d'acer d'1,5 mm de gruix, de 60 mm de diàmetre exterior i 20 mm de diàmetre interior. La resistència a cisallament de l'acer és τ = 320 MPa.
a) Calcula la longitud total de tall (contorn exterior més forat interior) i la força de tall F = τ·L·e.
b) Quina força mínima ha de tenir la premsa amb un coeficient de seguretat d'1,25?
c) Si els punxons s'esglaonen de manera que el forat es talli abans que el contorn exterior, quina és la força màxima en un instant?
d) Explica per què esglaonar els punxons redueix la força màxima però no el treball de tall.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

L≈251,3 mmL \approx 251{,}3\ \text{mm}; F≈120,6 kNF \approx 120{,}6\ \text{kN}

Resolució

  1. Longitud de tall. L=π⋅60+π⋅20=188,5+62,8=251,3 mmL = \pi\cdot 60 + \pi\cdot 20 = 188{,}5 + 62{,}8 = 251{,}3\ \text{mm}.
  2. Força de tall. F=τ⋅L⋅e=320 Nmm2⋅251,3 mm⋅1,5 mm=120 637 N≈120,6 kNF = \tau\cdot L\cdot e = 320\ \tfrac{\text{N}}{\text{mm}^{2}}\cdot 251{,}3\ \text{mm}\cdot 1{,}5\ \text{mm} = 120\,637\ \text{N} \approx 120{,}6\ \text{kN}

Apartat b)

Resultat

Fpremsa≈150,8 kNF_{\text{premsa}} \approx 150{,}8\ \text{kN} (en la pràctica, una premsa de 160 kN)

Resolució

  1. Coeficient de seguretat. Fpremsa=1,25⋅120,6=150,8 kNF_{\text{premsa}} = 1{,}25\cdot 120{,}6 = 150{,}8\ \text{kN}.
  2. Conclusió. En la pràctica es triaria una premsa normalitzada de 160 kN.

Apartat c)

Resultat

Fmaˋx≈90,5 kNF_{\text{màx}} \approx 90{,}5\ \text{kN} (la del contorn exterior)

Resolució

  1. Forat. Fint=320⋅62,8⋅1,5=30,2 kNF_{\text{int}} = 320\cdot 62{,}8\cdot 1{,}5 = 30{,}2\ \text{kN}.
  2. Contorn exterior. Fext=320⋅188,5⋅1,5=90,5 kNF_{\text{ext}} = 320\cdot 188{,}5\cdot 1{,}5 = 90{,}5\ \text{kN}.
  3. Conclusió. Com que es tallen en instants diferents, la força màxima és la del contorn, 90,5 kN: un 25 % menys que tallant-ho tot alhora.

Apartat d)

Resultat

Esglaonar reparteix el tall en dos instants i baixa el pic de força, però el material que cal tallar (i, per tant, l'energia) és el mateix.

Resolució

  1. Treball de tall. El treball és la força multiplicada pel recorregut de penetració dels punxons (l'àrea sota la corba força-desplaçament).
  2. Efecte d'esglaonar. Reparteix el tall en dos instants i baixa el pic de força, que és el que limita la premsa.
  3. Conclusió. El material que s'ha de tallar és el mateix i l'energia total no canvia: només se'n canvia la distribució en el temps.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Es vol fabricar per embutició una cassoleta cilíndrica d'acer de 50 mm de diàmetre i 60 mm d'alçada (menysprea el gruix de la xapa i el radi de les vores). La superfície de la xapa es conserva.
a) Calcula el diàmetre D del disc inicial, imposant que la seva superfície sigui igual a la de la cassoleta (fons + paret): π·D24=π\tfrac{D^{2}}{4} = \pi·d24\tfrac{d^{2}}{4} + π·d·h.
b) En la primera embutició el quocient Dd1\tfrac{D}{d_{1}} no pot superar 1,8, i en les següents dn−1dn\tfrac{d_{n-1}}{d_{n}} no pot superar 1,25. Quantes embuticions calen i quin diàmetre té la cassoleta després de cadascuna?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

D≈120,4 mmD \approx 120{,}4\ \text{mm}

Resolució

  1. Dades. d=50 mmd = 50\ \text{mm}, h=60 mmh = 60\ \text{mm}; la superfície de la xapa es conserva.
  2. Igualtat de superfícies. πD24=πd24+πdh  ⇒  D=d2+4 d h\dfrac{\pi D^{2}}{4} = \dfrac{\pi d^{2}}{4} + \pi d h \;\Rightarrow\; D = \sqrt{d^{2} + 4\,d\,h}
  3. Càlcul. D=502+4⋅50⋅60=14 500=120,4 mmD = \sqrt{50^{2} + 4\cdot 50\cdot 60} = \sqrt{14\,500} = 120{,}4\ \text{mm}

Apartat b)

Resultat

Calen 3 embuticions: per exemple, 67 mm → 54 mm → 50 mm.

Resolució

  1. Relació total. D/d=120,4/50=2,41D/d = 120{,}4/50 = 2{,}41.
  2. Quantes en calen. Dues embuticions permeten com a màxim 1,8⋅1,25=2,25<2,411{,}8\cdot 1{,}25 = 2{,}25 < 2{,}41; tres permeten 1,8⋅1,25⋅1,25=2,81≥2,411{,}8\cdot 1{,}25\cdot 1{,}25 = 2{,}81 \ge 2{,}41. Per tant, en calen tres.
  3. Primera. d1≥120,4/1,8=66,9 mmd_1 \ge 120{,}4/1{,}8 = 66{,}9\ \text{mm}; per exemple, 67 mm (120,4/67=1,80120{,}4/67 = 1{,}80).
  4. Segona i tercera. d2≥67/1,25=53,6 mmd_2 \ge 67/1{,}25 = 53{,}6\ \text{mm}; per exemple, 54 mm. La tercera arriba als 50 mm (54/50=1,08<1,2554/50 = 1{,}08 < 1{,}25).
  5. Observació. A cada embutició la cassoleta s'estreny i s'allarga, i sovint cal una recuita intermèdia perquè la xapa recuperi la ductilitat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Es cilindra una barra d'acer a VcV_{c} = 120 m/min, amb una profunditat de passada apa_{p} = 3 mm i un avanç f = 0,3 mm/volta. La força específica de tall de l'acer és ksk_{s} = 2000 N/mm2. Dades: FcF_{c} = ksk_{s}·apa_{p}·f (FcF_{c} en N); PcP_{c} = FcF_{c}·Vc60\tfrac{V_{c}}{60} (PcP_{c} en W i VcV_{c} en m/min); el rendiment de la màquina és 0,8.
a) Calcula la força de tall.
b) Calcula la potència de tall i la potència mínima del motor.
c) Calcula el cabal d'encenalls (VcV_{c}·f·apa_{p}, en cm3/min) i comprova que PcP_{c} dividida pel cabal dona ksk_{s} (energia per unitat de volum).
d) Es vol duplicar el cabal d'encenalls: compara duplicar l'avanç amb duplicar la profunditat de passada quant a potència i quant a acabat superficial.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

Fc=1800 NF_c = 1800\ \text{N}

Resolució

  1. Dades. Vc=120 m/minV_c = 120\ \text{m/min}, ap=3 mma_p = 3\ \text{mm}, f=0,3 mm/voltaf = 0{,}3\ \text{mm/volta}, ks=2000 N/mm2k_s = 2000\ \text{N/mm}^{2}. El producte ap⋅fa_p\cdot f és la secció de l'encenall.
  2. Força de tall. Fc=ks⋅ap⋅f=2000 Nmm2⋅3 mm⋅0,3 mm=1800 NF_c = k_s\cdot a_p\cdot f = 2000\ \tfrac{\text{N}}{\text{mm}^{2}}\cdot 3\ \text{mm}\cdot 0{,}3\ \text{mm} = 1800\ \text{N}

Apartat b)

Resultat

Pc=3,6 kWP_c = 3{,}6\ \text{kW}; Pmotor=4,5 kWP_{\text{motor}} = 4{,}5\ \text{kW}

Resolució

  1. Potència de tall. Pc=Fc⋅Vc60=1800⋅12060=3600 W=3,6 kWP_c = F_c\cdot \dfrac{V_c}{60} = 1800\cdot \dfrac{120}{60} = 3600\ \text{W} = 3{,}6\ \text{kW}.
  2. Potència del motor. Amb rendiment 0,8: Pmotor=3,6/0,8=4,5 kWP_{\text{motor}} = 3{,}6/0{,}8 = 4{,}5\ \text{kW}.

Apartat c)

Resultat

Q=108 cm3/minQ = 108\ \text{cm}^{3}/\text{min}; Pc/Q=2000 J/cm3=2000 N/mm2=ksP_c/Q = 2000\ \text{J/cm}^{3} = 2000\ \text{N/mm}^{2} = k_s

Resolució

  1. Cabal d'encenalls. Q=120 000 mm/min⋅0,3 mm⋅3 mm=108 000 mm3/min=108 cm3/minQ = 120\,000\ \text{mm/min}\cdot 0{,}3\ \text{mm}\cdot 3\ \text{mm} = 108\,000\ \text{mm}^{3}/\text{min} = 108\ \text{cm}^{3}/\text{min}.
  2. Energia per unitat de volum. PcQ=3600 W⋅60 s108 cm3=2000 J/cm3=2 J/mm3=2000 N/mm2\dfrac{P_c}{Q} = \dfrac{3600\ \text{W}\cdot 60\ \text{s}}{108\ \text{cm}^{3}} = 2000\ \text{J/cm}^{3} = 2\ \text{J/mm}^{3} = 2000\ \text{N/mm}^{2}
  3. Conclusió. Coincideix amb ksk_s: la força específica de tall és l'energia necessària per arrencar cada unitat de volum.

Apartat d)

Resultat

En els dos casos la força i la potència es dupliquen (7,2 kW de tall, 9 kW de motor); duplicar l'avanç empitjora l'acabat, duplicar la profunditat no.

Resolució

  1. Potència. FcF_c és proporcional al producte ap⋅fa_p\cdot f: tant si dupliquem f com apa_p, Fc=3600 NF_c = 3600\ \text{N} i la potència també es duplica (7,2 kW de tall i 9 kW de motor).
  2. Acabat. La rugositat augmenta amb l'avanç; la profunditat de passada gairebé no hi influeix.
  3. Conclusió. Per a un desbast convé augmentar la profunditat de passada (si la màquina i l'eina ho permeten) i reservar els avanços petits per a l'acabat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

Una línia de fabricació té tres estacions en sèrie, amb temps de cicle de 40 s, 55 s i 45 s per peça (a cada estació hi treballa una peça alhora).
a) Quina és la capacitat de la línia en peces per hora i quina estació limita la producció?
b) Calcula l'eficiència d'equilibrat = suma dels temps/(nombre d'estacions · temps de l'estació més lenta).
c) Es duplica l'estació lenta posant-ne dues en paral·lel (cada peça passa per una de les dues). Quina és ara la capacitat i quina estació passa a limitar la producció?
d) Quin augment de producció suposa en un torn de 8 h?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Apartat a)

Resultat

Capacitat ≈ 65,5 peces/h; limita l'estació 2 (55 s).

Resolució

  1. Coll d'ampolla. La línia no pot anar més de pressa que l'estació més lenta: la segona, de 55 s.
  2. Capacitat. 3600/55=65,53600/55 = 65{,}5 peces/h.

Apartat b)

Resultat

Eficiència d'equilibrat ≈ 84,8 %

Resolució

  1. Càlcul. E=40+55+453⋅55=140165=0,848=84,8 %E = \dfrac{40 + 55 + 45}{3\cdot 55} = \dfrac{140}{165} = 0{,}848 = 84{,}8\ \%
  2. Interpretació. Les altres estacions esperen part del temps.

Apartat c)

Resultat

Capacitat: 80 peces/h; ara limita l'estació 3 (45 s).

Resolució

  1. Estació doble. Amb dues estacions de 55 s en paral·lel, en surt una peça cada 27,5 s.
  2. Nou coll d'ampolla. Ara la més lenta és la tercera, de 45 s: capacitat =3600/45=80= 3600/45 = 80 peces/h.
  3. Observació. L'eficiència d'equilibrat baixa a 140/(4⋅45)=77,8 %140/(4\cdot 45) = 77{,}8\ \% perquè hi ha una màquina més.

Apartat d)

Resultat

Unes 116 peces més per torn (+22,2 %).

Resolució

  1. Producció en 8 h. Abans: 8⋅65,45=523,68\cdot 65{,}45 = 523{,}6 peces; ara: 8⋅80=6408\cdot 80 = 640 peces.
  2. Augment. 640−523,6≈116640 - 523{,}6 \approx 116 peces més, és a dir, 80/65,45=1,22280/65{,}45 = 1{,}222: un 22,2 % més.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Aquest programa de fresadora CNC (mm) ha de fresar a 3 mm de fondària el recorregut (0, 0) → (60, 0) → (60, 25) → (0, 25) amb l'eina girant a 1500 rpm, i acabar amb l'eina enlairada i el programa tancat. Conté errors:
N10 G90 G21
N20 G00 X0 Y0 Z-3
N30 G01 X60
N40 G01 Y25 F250
N50 G01 X0
N60 G00 X0 Y0
N70 G00 Z5
Troba'n almenys quatre i escriu el programa corregit.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Resultat

Errors: falta M03 S1500; N20 baixa a Z−3 en ràpid (G00); N30 talla sense avanç F; N60 torna en ràpid amb l'eina dins del material; falten M05 i M30. Programa corregit: N10 G90 G21 / N20 G00 X0 Y0 Z5 / N30 M03 S1500 / N40 G01 Z−3 F100 / N50 G01 X60 F250 / N60 G01 Y25 / N70 G01 X0 / N80 G00 Z5 / N90 G00 X0 Y0 / N100 M05 / N110 M30.

Resolució

  1. Error 1: el capçal no gira. Falta engegar l'eix (M03 S1500) abans de tallar.
  2. Error 2: entrada en ràpid. A N20 l'eina baixa a Z−3 amb G00, és a dir, s'enfonsa a la peça a velocitat ràpida. Cal aproximar-se a Z5 amb G00 i baixar amb G01 i un avanç lent.
  3. Error 3: sense avanç. A N30 hi ha un moviment G01 sense avanç definit (la F no apareix fins a N40).
  4. Error 4: retorn dins del material. A N60 es torna a l'origen amb G00 amb l'eina encara a Z−3: cal pujar primer en Z.
  5. Error 5: final del programa. Falten M05 (aturar el capçal) i M30 (fi de programa).
  6. Programa corregit. N10 G90 G21
    N20 G00 X0 Y0 Z5
    N30 M03 S1500
    N40 G01 Z−3 F100
    N50 G01 X60 F250
    N60 G01 Y25
    N70 G01 X0
    N80 G00 Z5
    N90 G00 X0 Y0
    N100 M05
    N110 M30

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Un dissenyador proposa una butxaca rectangular de 60 × 40 mm i 30 mm de fondària, amb radis interiors de 2 mm a les quatre cantonades, per mecanitzar en una fresadora CNC amb fresa de topall.
a) Quin diàmetre màxim pot tenir la fresa que acabi les cantonades? Quina relació fondària/diàmetre implica?
b) Per què és problemàtic treballar amb relacions fondària/diàmetre superiors a 4?
c) Proposa tres canvis de disseny que en facilitin la fabricació sense canviar la funció.
d) Amb una fresa de 10 mm, quin radi mínim de cantonada s'obté?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

Dmaˋx=4 mmD_{\text{màx}} = 4\ \text{mm}; relació fondària/diàmetre =30/4=7,5= 30/4 = 7{,}5

Resolució

  1. Geometria de la fresa. La fresa és rodona i no pot fer una cantonada interior més tancada que el seu radi.
  2. Diàmetre màxim. Radi de la fresa ≤2 mm\le 2\ \text{mm}, per tant D≤4 mmD \le 4\ \text{mm}.
  3. Relació. 30/4=7,530/4 = 7{,}5, molt per sobre del que és raonable.

Apartat b)

Resultat

Una eina llarga i prima es flexiona i vibra: cal tallar amb passades minúscules, l'acabat i la precisió empitjoren i l'eina es pot trencar.

Resolució

  1. Flexió. Una eina llarga i prima es flexiona i vibra; la flexió creix molt de pressa amb la relació longitud/diàmetre.
  2. Conseqüències. Cal treballar amb passades i avanços minúsculs, la peça queda amb mal acabat i poc precisa, i l'eina es pot trencar.
  3. Recomanació. Per això es recomana una relació de 3 a 4 com a màxim.

Apartat c)

Resultat

Per exemple: augmentar els radis interiors (uns 6 mm), reduir la fondària (uns 15 mm o menys) i obrir la butxaca per un costat (o fer la peça en dues parts).

Resolució

  1. Radis més grans. Augmentar els radis de les cantonades fins a uns 6 mm permet una fresa de 10 a 12 mm.
  2. Menys fondària. Reduir la fondària a uns 15 mm o menys, si la funció ho permet.
  3. Altres opcions. Obrir la butxaca per un costat, o fer-la en dues peces que després s'uneixin.

Apartat d)

Resultat

Rmıˊn=5 mmR_{\text{mín}} = 5\ \text{mm}

Resolució

  1. Càlcul. El radi mínim de cantonada és el radi de la fresa: R=10/2=5 mmR = 10/2 = 5\ \text{mm}.
  2. Conclusió. Al plànol convé posar un radi una mica més gran que el de l'eina prevista.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

En un torn CNC es refrenta (es mecanitza la cara plana) un disc d'acer de 200 mm de diàmetre, des de la vora fins al centre. L'eina ha de treballar a una velocitat de tall VcV_{c} = 180 m/min amb un avanç f = 0,25 mm/volta. El capçal pot girar com a màxim a 3000 min−1. Recorda que VcV_{c} = π·D·n.
a) Amb velocitat de gir constant (mode G97), quina n s'ha de programar perquè a la vora es tingui VcV_{c} = 180 m/min? Quina velocitat de tall té l'eina quan és a 20 mm de diàmetre? Calcula el temps de refrentat.
b) Amb velocitat de tall constant (mode G96), el control augmenta n a mesura que l'eina s'acosta al centre. A partir de quin diàmetre s'arriba al límit de 3000 min−1?
c) En mode G96, el temps per recórrer una franja de radi dr és dt = dr/(f·n), amb n = Vc2π⋅r\tfrac{V_{c}}{2\pi \cdot r}. Demostra que el temps fins al diàmetre límit és t = π·(R2R^{2} − rlıˊmr_{\mathrm{lím}}2)/(f·VcV_{c}) i calcula el temps total (inclou el tram final a 3000 min−1).
d) Justifica per què el mode G96 dona millor acabat superficial i més productivitat, i per què és imprescindible limitar la velocitat màxima del capçal.

Pista 1

Passa VcV_{c} a mm/min o el diàmetre a metres abans de fer servir n = VcV_{c}/(π·D).

Pista 2

Amb n constant, el temps és simplement el recorregut radial dividit per la velocitat d'avanç f·n.

Pista 3

A l'apartat c), integra 2π·r·dr/(f·VcV_{c}) entre rlıˊmr_{\mathrm{lím}} i R. Per al tram central, torna a fer servir recorregut/(f·nmaˋxn_{\mathrm{màx}}).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

n≈286 min−1n \approx 286\ \text{min}^{-1}; a D = 20 mm, Vc≈18 m/minV_c \approx 18\ \text{m/min}; t≈1,40 mint \approx 1{,}40\ \text{min}

Resolució

  1. Dades. D=200 mmD = 200\ \text{mm}, Vc=180 m/minV_c = 180\ \text{m/min}, f=0,25 mm/voltaf = 0{,}25\ \text{mm/volta}. Passem VcV_c a mm/min (factor 1000).
  2. Velocitat de gir. n=1000⋅Vcπ⋅D=180 000π⋅200=286 min−1n = \dfrac{1000\cdot V_c}{\pi\cdot D} = \dfrac{180\,000}{\pi\cdot 200} = 286\ \text{min}^{-1}
  3. A 20 mm de diàmetre. Amb la mateixa n: Vc=π⋅20⋅286/1000=18 m/minV_c = \pi\cdot 20\cdot 286/1000 = 18\ \text{m/min}, deu vegades menys que l'òptim.
  4. Temps de refrentat. Recorregut radial de 100 mm a una velocitat d'avanç f⋅n=0,25⋅286=71,6 mm/minf\cdot n = 0{,}25\cdot 286 = 71{,}6\ \text{mm/min}: t=10071,6=1,40 mint = \dfrac{100}{71{,}6} = 1{,}40\ \text{min}

Apartat b)

Resultat

Dlıˊm≈19,1 mmD_{\text{lím}} \approx 19{,}1\ \text{mm} (rlıˊm≈9,55 mmr_{\text{lím}} \approx 9{,}55\ \text{mm})

Resolució

  1. Plantejament. En G96 el control fa n=1000 Vc/(πD)n = 1000\,V_c/(\pi D), que creix en disminuir D, fins que arriba a nmaˋx=3000 min−1n_{\text{màx}} = 3000\ \text{min}^{-1}.
  2. Càlcul. Dlıˊm=1000⋅Vcπ⋅nmaˋx=180 000π⋅3000=19,1 mmD_{\text{lím}} = \dfrac{1000\cdot V_c}{\pi\cdot n_{\text{màx}}} = \dfrac{180\,000}{\pi\cdot 3000} = 19{,}1\ \text{mm}

Apartat c)

Resultat

t1≈0,692 mint_1 \approx 0{,}692\ \text{min}; t2≈0,013 mint_2 \approx 0{,}013\ \text{min}; total ≈0,70 min\approx 0{,}70\ \text{min} (la meitat que en G97)

Resolució

  1. Demostració. Amb n=Vc/(2πr)n = V_c/(2\pi r): dt=drf⋅n=2πr drf⋅Vcdt = \dfrac{dr}{f\cdot n} = \dfrac{2\pi r\,dr}{f\cdot V_c} Integrant de rlıˊmr_{\text{lím}} a R: t1=∫rlıˊmR2πrf Vc dr=π(R2−rlıˊm2)f⋅Vct_1 = \int_{r_{\text{lím}}}^{R}\dfrac{2\pi r}{f\,V_c}\,dr = \dfrac{\pi\left(R^{2} - r_{\text{lím}}^{2}\right)}{f\cdot V_c}
  2. Càlcul del primer tram (en metres). t1=π(0,12−0,009552)0,25⋅10−3⋅180=0,692 mint_1 = \dfrac{\pi\left(0{,}1^{2} - 0{,}00955^{2}\right)}{0{,}25\cdot 10^{-3}\cdot 180} = 0{,}692\ \text{min}
  3. Tram central a 3000 min⁻¹. t2=9,550,25⋅3000=0,013 mint_2 = \dfrac{9{,}55}{0{,}25\cdot 3000} = 0{,}013\ \text{min}.
  4. Total. t=0,692+0,013=0,70 mint = 0{,}692 + 0{,}013 = 0{,}70\ \text{min} (uns 42 s): la meitat del temps en mode G97.

Apartat d)

Resultat

En G96 l'eina sempre talla a la velocitat òptima (acabat uniforme, vida d'eina previsible, menys temps); el límit de velocitat cal perquè prop del centre n tendiria a infinit.

Resolució

  1. Problema del G97. La velocitat de tall baixa cap a zero a mesura que l'eina s'acosta al centre: el tall és deficient (l'eina «arrossega» el material, que s'hi pot enganxar i formar una aresta d'aportació), l'acabat empitjora cap al centre i, a més, es perd temps.
  2. Avantatges del G96. L'eina treballa sempre a la velocitat òptima: acabat uniforme, vida d'eina previsible i menys temps.
  3. Per què cal limitar n. Prop del centre, n tendiria a infinit; sense un límit (instrucció de velocitat màxima) el capçal s'acceleraria fins a velocitats perilloses per a la subjecció de la peça (el plat i les garres perden força per l'efecte centrífug) i per a la màquina.
  4. Conclusió. És un exemple de com el programa CAM/CNC ha d'incloure restriccions de seguretat, no només geometria.

Errors típics

  • Fer servir el diàmetre en mm i la velocitat en m/min sense el factor 1000.
  • Pensar que amb n constant la velocitat de tall és la mateixa a tota la cara.
  • Oblidar el tram final a velocitat màxima o deixar n sense límit en el càlcul.

Conceptes treballats: mecanitzat per torneig, paràmetres de tall (velocitat de tall, avanç, velocitat de gir), control numèric (G96/G97), temps de mecanitzat, seguretat de la màquina.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

En un reductor, un eix d'acer de diàmetre nominal 25 mm s'ha d'unir a dues peces. Els forats es fan amb tolerància H7 (desviacions 0 / +21 µm). Per a l'eix es consideren dues toleràncies: g6 (−20 / −7 µm) i p6 (+22 / +35 µm).
a) Calcula el joc o la interferència màxima i mínima dels ajustos H7/g6 i H7/p6 i classifica'ls (amb joc, indeterminat o amb interferència).
b) Assigna raonadament cada ajust a una d'aquestes funcions: (1) un pinyó que ha de lliscar al llarg de l'eix per canviar de marxa; (2) un casquet que ha de quedar fix sense cap element de subjecció addicional.
c) El casquet és d'alumini (α = 23·10−610^{-6} K−1\text{K}^{-1}) i l'eix d'acer (α = 12·10−610^{-6} K−1\text{K}^{-1}). Es munten a 20 °C i en servei arriben tots dos a 80 °C. Calcula com canvia l'ajust H7/p6 i raona si el casquet pot quedar fluix.
d) Per què no es fan totes les peces «exactament a 25,000 mm» i s'evita així el problema dels ajustos? Explica què aporta un sistema normalitzat de toleràncies a la fabricació en sèrie.

Pista 1

Joc màxim = forat màxim − eix mínim; joc mínim = forat mínim − eix màxim. Si surt negatiu, és interferència.

Pista 2

Si l'eix sempre és més petit que el forat, l'ajust té joc; si sempre és més gran, té interferència.

Pista 3

Calcula la diferència de dilatació entre el forat i l'eix: (αAlα_{\mathrm{Al}} − αacerα_{\mathrm{acer}})·D·ΔT, i resta-la de la interferència.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

H7/g6: joc màxim 41 µm, joc mínim 7 µm → ajust amb joc. H7/p6: interferència màxima 35 µm, mínima 1 µm → ajust amb interferència.

Resolució

  1. Dades. Forat H7: de 0 a +21 µm; eix g6: de −20 a −7 µm; eix p6: de +22 a +35 µm (respecte de 25 mm).
  2. Definicions. Joc màxim = forat màxim − eix mínim; joc mínim = forat mínim − eix màxim. Si surt negatiu, és interferència.
  3. H7/g6. Joc màxim = 21 − (−20) = 41 µm; joc mínim = 0 − (−7) = 7 µm. Sempre hi ha joc: ajust amb joc.
  4. H7/p6. Interferència màxima = 35 − 0 = 35 µm; interferència mínima = 22 − 21 = 1 µm. Sempre hi ha interferència (encara que la mínima és molt petita): ajust amb interferència (premsat lleuger).

Apartat b)

Resultat

(1) Pinyó lliscant: H7/g6. (2) Casquet fix: H7/p6.

Resolució

  1. Pinyó lliscant. Necessita joc garantit però petit perquè no balli: H7/g6.
  2. Casquet fix. Necessita interferència: H7/p6, que es munta amb premsa o escalfant la peça exterior.

Apartat c)

Resultat

La interferència es redueix 16,5 µm: passa a anar de 18,5 µm d'interferència a 15,5 µm de joc. L'ajust es torna indeterminat i el casquet pot quedar fluix.

Resolució

  1. Plantejament. El forat d'una peça es dilata com el material que l'envolta: el forat d'alumini creix més que l'eix d'acer.
  2. Dilatació diferencial. Δ=(αAl−αacer)⋅D⋅ΔT=(23−12)⋅10−6⋅25⋅60=0,0165 mm=16,5 μm\Delta = (\alpha_{\text{Al}} - \alpha_{\text{acer}})\cdot D\cdot\Delta T = (23 - 12)\cdot 10^{-6}\cdot 25\cdot 60 = 0{,}0165\ \text{mm} = 16{,}5\ \mu\text{m}
  3. Nou ajust a 80 °C. Interferència màxima: 35 − 16,5 = 18,5 µm; mínima: 1 − 16,5 = −15,5 µm, és a dir, 15,5 µm de joc.
  4. Conclusió. Les parelles que s'hagin fabricat prop de la interferència mínima quedaran fluixes en calent i el casquet podria girar. Solucions: un ajust amb més interferència (per exemple, s6 o u6, comprovant que el casquet no es trenqui ni plastifiqui en fred), un casquet d'un material de dilatació semblant (bronze, acer) o una fixació addicional.

Apartat d)

Resultat

Cap procés no fabrica una mida exacta; les toleràncies normalitzades fan les peces intercanviables i permeten la fabricació en sèrie.

Resolució

  1. Variació inevitable. Cap procés no pot fabricar exactament una mida: sempre hi ha variació (desgast d'eina, temperatura, deformacions), i com més estreta és la tolerància, més car és el procés i el control.
  2. Sistema normalitzat. Les toleràncies ISO 286 defineixen intervals coneguts per tothom: el dissenyador indica l'ajust al plànol (H7/p6) sense haver de calcular-lo, i el fabricant sap quins processos i calibres ha de fer servir.
  3. Conclusió. Les peces de proveïdors diferents són intercanviables; això fa possible la fabricació en sèrie i el manteniment amb recanvis.

Errors típics

  • Restar les desviacions en l'ordre equivocat i confondre joc amb interferència.
  • Pensar que un ajust amb interferència ho és a qualsevol temperatura.
  • Oblidar que el forat d'una peça es dilata com el material que l'envolta (es fa més gran).

Conceptes treballats: toleràncies dimensionals i ajustos ISO, joc i interferència, dilatació tèrmica, normalització, intercanviabilitat i fabricació en sèrie.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Una empresa ha de fabricar 500 000 taps de PP per injecció. Cada tap té una superfície projectada (vista en la direcció d'obertura del motlle) equivalent a un cercle de 40 mm de diàmetre, i els canals d'alimentació de cada cavitat afegeixen un 20 % més de superfície. La pressió del plàstic dins el motlle arriba a 40 MPa. La màquina disponible té una força de tancament de 800 kN, de la qual només es vol fer servir fins al 83 % (marge de seguretat del 20 %: Fdisponible = 800/1,2 kN).
a) Calcula la força que fa el plàstic per obrir el motlle en cada cavitat i el nombre màxim de cavitats que admet la màquina.
b) Es tria un motlle de 8 cavitats. Justifica per què no se n'agafen 11 i calcula el temps de producció si el cicle és de 18 s. Quants dies de feina representa si es treballa 16 h al dia amb una eficiència del 85 %?
c) El PP es contrau un 0,6 % en refredar-se. Quin diàmetre ha de tenir la cavitat del motlle perquè el tap acabat faci 40,00 mm?
d) Què passaria si la força de tancament fos insuficient? I si el motlle es dissenyés sense tenir en compte la contracció?

Pista 1

La força que obre el motlle és la pressió per la superfície projectada (no la superfície total de la peça).

Pista 2

Divideix la força disponible entre la força per cavitat i arrodoneix a la baixa. En els motlles, el nombre de cavitats sol ser parell i distribuït simètricament.

Pista 3

Si la peça és un 0,6 % més petita que la cavitat, Dpeça = Dcavitat·(1 − 0,006).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

F≈60,3 kNF \approx 60{,}3\ \text{kN} per cavitat; màxim 11 cavitats

Resolució

  1. Superfície projectada per cavitat. A=π⋅4024⋅1,2=1508 mm2A = \dfrac{\pi\cdot 40^{2}}{4}\cdot 1{,}2 = 1508\ \text{mm}^{2} (es fa servir la superfície projectada, no la total de la peça).
  2. Força per cavitat. F=p⋅A=40 N/mm2⋅1508 mm2=60,3 kNF = p\cdot A = 40\ \text{N/mm}^{2}\cdot 1508\ \text{mm}^{2} = 60{,}3\ \text{kN}.
  3. Força disponible. 800/1,2=666,7 kN800/1{,}2 = 666{,}7\ \text{kN}.
  4. Nombre màxim. 666,7/60,3=11,05666{,}7/60{,}3 = 11{,}05, que s'arrodoneix a la baixa: 11 cavitats.

Apartat b)

Resultat

Amb 8 cavitats: 62 500 cicles, 312,5 h de producció, unes 23 jornades de 16 h.

Resolució

  1. Per què no 11. Amb 11 cavitats no hi hauria cap marge més enllà del 20 % ja reservat, i un nombre senar és difícil de distribuir simètricament: les cavitats s'omplirien de manera desigual (unes peces sortirien incompletes i d'altres amb rebava) i la força quedaria descentrada. 8 cavitats en disposició simètrica (2 × 4) donen un ompliment equilibrat i un motlle més barat.
  2. Cicles i temps. 500 000/8=62 500500\,000/8 = 62\,500 cicles; 62 500⋅18 s=1 125 000 s=312,5 h62\,500\cdot 18\ \text{s} = 1\,125\,000\ \text{s} = 312{,}5\ \text{h}.
  3. Dies de feina. 312,516⋅0,85=23 dies\dfrac{312{,}5}{16\cdot 0{,}85} = 23\ \text{dies}

Apartat c)

Resultat

Dcavitat≈40,24 mmD_{\text{cavitat}} \approx 40{,}24\ \text{mm}

Resolució

  1. Contracció. La peça és un 0,6 % més petita que la cavitat: Dpec¸a=Dcavitat⋅(1−0,006)D_{\text{peça}} = D_{\text{cavitat}}\cdot(1 - 0{,}006).
  2. Càlcul. Dcavitat=40,000,994=40,24 mmD_{\text{cavitat}} = \dfrac{40{,}00}{0{,}994} = 40{,}24\ \text{mm}
  3. Fixa't que… la cavitat ha de ser més gran que la peça, perquè el plàstic es contrau.

Apartat d)

Resultat

Força insuficient: el motlle s'obre i surten rebaves i peces fora de mida. Sense tenir en compte la contracció: taps 0,24 mm massa petits que no tancarien bé.

Resolució

  1. Força de tancament insuficient. La pressió del plàstic obre lleugerament el motlle: surt material pel pla de partició (rebaves), les peces no tenen la mida correcta i es pot danyar el motlle.
  2. Sense contracció. Tots els taps sortirien 0,24 mm més petits i no tancarien bé l'envàs.
  3. Conclusió. La contracció és una propietat del material que s'ha d'incloure en el disseny CAD del motlle (i, en peces complexes, es comprova amb simulació d'injecció).

Errors típics

  • Calcular la força amb la superfície lateral o total de la peça en lloc de la projectada.
  • Arrodonir el nombre de cavitats a l'alça.
  • Fer la cavitat més petita que la peça: el motlle ha de ser més gran perquè el plàstic es contrau.

Conceptes treballats: conformació per injecció de plàstics, pressió i força, disseny de motlles, contracció dels polímers, planificació de la producció.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

Un taller ha de soldar el bastidor d'acer d'un remolc, amb 12 m de cordons en total. Per a aquest acer, el procediment exigeix una aportació de calor per unitat de longitud Q = η·U·I/v entre 0,5 i 1,0 kJ/mm (η és el rendiment tèrmic de l'arc i v, la velocitat d'avanç).
• Soldadura MIG/MAG: U = 24 V, I = 220 A, η = 0,8.
• Soldadura TIG: U = 12 V, I = 150 A, η = 0,6, v = 2 mm/s.
a) Calcula l'aportació de calor del MIG si v = 5 mm/s i l'interval de velocitats d'avanç que permet complir el procediment.
b) Comprova si el TIG compleix el procediment.
c) Calcula el temps d'arc de cada procés per als 12 m i el temps total de treball, sabent que l'arc només està encès el 30 % del temps (la resta és preparació, posicionament i neteja).
d) Raona què passa si l'aportació de calor és massa alta o massa baixa i justifica quin procés triaries per al bastidor i en quin cas preferiries el TIG.

Pista 1

Compte amb les unitats: U·I està en W (J/s) i v en mm/s, de manera que Q surt en J/mm.

Pista 2

Per trobar l'interval de velocitats, aïlla v de Q = η·U·I/v per als dos límits de Q. Pensa quin límit dona la velocitat mínima.

Pista 3

El temps total és el temps d'arc dividit per 0,30.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

Q≈0,84 kJ/mmQ \approx 0{,}84\ \text{kJ/mm} (dins l'interval); cal soldar entre 4,2 i 8,4 mm/s

Resolució

  1. Aportació de calor. U·I està en W (J/s) i v en mm/s, de manera que Q surt en J/mm: Q=η U Iv=0,8⋅24⋅2205=844,8 J/mm≈0,84 kJ/mmQ = \dfrac{\eta\,U\,I}{v} = \dfrac{0{,}8\cdot 24\cdot 220}{5} = 844{,}8\ \text{J/mm} \approx 0{,}84\ \text{kJ/mm}
  2. Interval de velocitats. v=η U I/Q=4224 W/Qv = \eta\,U\,I/Q = 4224\ \text{W}/Q. La velocitat mínima correspon a l'aportació màxima: per a Q = 1,0 kJ/mm, vmıˊn=4224/1000=4,2 mm/sv_{\text{mín}} = 4224/1000 = 4{,}2\ \text{mm/s}; per a Q = 0,5 kJ/mm, vmaˋx=4224/500=8,4 mm/sv_{\text{màx}} = 4224/500 = 8{,}4\ \text{mm/s}.
  3. Conclusió. Cal soldar entre 4,2 i 8,4 mm/s; a 5 mm/s es compleix el procediment.

Apartat b)

Resultat

QTIG=0,54 kJ/mmQ_{\text{TIG}} = 0{,}54\ \text{kJ/mm}: compleix, però a prop del límit inferior.

Resolució

  1. Càlcul. Q=0,6⋅12⋅1502=540 J/mm=0,54 kJ/mmQ = \dfrac{0{,}6\cdot 12\cdot 150}{2} = 540\ \text{J/mm} = 0{,}54\ \text{kJ/mm}
  2. Conclusió. És dins l'interval de 0,5 a 1,0 kJ/mm, però molt a prop del límit inferior.

Apartat c)

Resultat

MIG: 40 min d'arc i unes 2,2 h de treball (133 min). TIG: 100 min d'arc i unes 5,6 h de treball (333 min).

Resolució

  1. MIG. Temps d'arc =12 000 mm/5 mm/s=2400 s=40 min= 12\,000\ \text{mm}/5\ \text{mm/s} = 2400\ \text{s} = 40\ \text{min}; temps total =40/0,30=133 min≈2,2 h= 40/0{,}30 = 133\ \text{min} \approx 2{,}2\ \text{h}.
  2. TIG. Temps d'arc =12 000/2=6000 s=100 min= 12\,000/2 = 6000\ \text{s} = 100\ \text{min}; temps total =100/0,30=333 min≈5,6 h= 100/0{,}30 = 333\ \text{min} \approx 5{,}6\ \text{h}.

Apartat d)

Resultat

Massa calor: ZAT ampla, gra gros, menys tenacitat i més deformació; massa poca: fusió incompleta i estructures fràgils. Per al bastidor, MIG/MAG; el TIG, per a gruixos fins, inoxidable, alumini o cordons de molta qualitat.

Resolució

  1. Massa calor. La zona afectada tèrmicament es fa ampla, el gra de l'acer creix i el material es torna menys tenaç; a més, la peça es deforma més.
  2. Massa poca calor. Fusió incompleta (el cordó no penetra) i refredament massa ràpid, que pot formar estructures dures i fràgils i esquerdes en fred.
  3. Per al bastidor: MIG/MAG. És 2,5 vegades més ràpid, és fàcil d'automatitzar i dona una aportació de calor ben centrada a l'interval.
  4. Quan el TIG. Per a gruixos fins, acer inoxidable o alumini, cordons visibles o soldadures que requereixen molta precisió i qualitat, on la velocitat no és el més important.

Errors típics

  • Oblidar el rendiment tèrmic η o fer servir la velocitat en mm/min sense convertir.
  • Invertir els límits: la velocitat mínima correspon a l'aportació de calor màxima.
  • Calcular el temps de treball només amb el temps d'arc.

Conceptes treballats: unions per soldadura, potència elèctrica de l'arc, aportació de calor, zona afectada tèrmicament, temps de fabricació, selecció de processos.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Una empresa fabrica perfils d'alumini per a finestres per extrusió en calent. Parteix de billetes cilíndriques de 150 mm de diàmetre i 500 mm de llargada; el perfil té una secció de 600 mm2. De cada billeta, els últims 30 mm (el «cul» de la billeta) no s'extrudeixen i es tornen a fondre. L'èmbol avança a 5 mm/s. La pressió necessària es pot estimar amb p ≈ 1,5·Y·ln R, on R és la relació d'extrusió (secció inicial/secció final) i Y = 50 MPa és la tensió de fluència de l'aliatge a 480 °C.
a) Calcula la relació d'extrusió i la longitud de perfil que s'obté de cada billeta.
b) Calcula la velocitat de sortida del perfil en m/min.
c) Calcula la pressió i la força que ha de fer l'èmbol. Es disposa de premses de 4 MN i de 5 MN: quina cal?
d) A temperatura ambient, la tensió de fluència d'aquest aliatge és d'uns 150 MPa. Què passaria amb la força? Raona per què l'extrusió de l'alumini es fa en calent i per què aquest procés és ideal per a perfils de fusteria.

Pista 1

Fes servir la conservació del volum: el volum de billeta que s'extrudeix és igual al volum de perfil.

Pista 2

Pel mateix motiu, el cabal de material (secció · velocitat) és el mateix a l'entrada i a la sortida.

Pista 3

F = p·A0A_{0}, amb A0A_{0} la secció de la billeta.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

R≈29,5R \approx 29{,}5; L≈13,8 mL \approx 13{,}8\ \text{m} de perfil per billeta

Resolució

  1. Secció de la billeta. A0=π⋅15024=17 671 mm2A_0 = \dfrac{\pi\cdot 150^{2}}{4} = 17\,671\ \text{mm}^{2}.
  2. Relació d'extrusió. R=A0Af=17 671600=29,45≈29,5R = \dfrac{A_0}{A_f} = \dfrac{17\,671}{600} = 29{,}45 \approx 29{,}5
  3. Conservació del volum. Només s'extrudeixen 500−30=470 mm500 - 30 = 470\ \text{mm} de billeta: L=17 671⋅470600=470⋅29,45=13 840 mm≈13,8 mL = \dfrac{17\,671\cdot 470}{600} = 470\cdot 29{,}45 = 13\,840\ \text{mm} \approx 13{,}8\ \text{m}

Apartat b)

Resultat

vsortida≈8,8 m/minv_{\text{sortida}} \approx 8{,}8\ \text{m/min}

Resolució

  1. Cabal constant. A0⋅veˋmbol=Af⋅vsortidaA_0\cdot v_{\text{èmbol}} = A_f\cdot v_{\text{sortida}}, per tant vsortida=R⋅veˋmbolv_{\text{sortida}} = R\cdot v_{\text{èmbol}}.
  2. Càlcul. vsortida=29,45⋅5=147 mm/s=8,8 m/minv_{\text{sortida}} = 29{,}45\cdot 5 = 147\ \text{mm/s} = 8{,}8\ \text{m/min}.

Apartat c)

Resultat

p≈254 MPap \approx 254\ \text{MPa}; F≈4,5 MNF \approx 4{,}5\ \text{MN}: cal la premsa de 5 MN.

Resolució

  1. Pressió. Amb logaritme natural: p=1,5⋅50⋅ln⁡29,45=1,5⋅50⋅3,383=254 MPap = 1{,}5\cdot 50\cdot\ln 29{,}45 = 1{,}5\cdot 50\cdot 3{,}383 = 254\ \text{MPa}
  2. Força. Sobre la secció de la billeta: F=p⋅A0=254 N/mm2⋅17 671 mm2=4,48⋅106 N≈4,5 MNF = p\cdot A_0 = 254\ \text{N/mm}^{2}\cdot 17\,671\ \text{mm}^{2} = 4{,}48\cdot 10^{6}\ \text{N} \approx 4{,}5\ \text{MN}.
  3. Tria de la premsa. La de 4 MN no n'hi ha prou; cal la de 5 MN (amb un marge d'un 10 % aproximadament).

Apartat d)

Resultat

En fred la força es triplicaria (uns 13,4 MN); en calent l'alumini es deforma amb molta menys força i admet relacions d'extrusió grans. L'extrusió fa perfils llargs de secció constant i complexa: ideal per a fusteria.

Resolució

  1. A temperatura ambient. La pressió és proporcional a Y: amb 150 MPa la força es triplicaria (3⋅4,48≈13,4 MN3\cdot 4{,}48 \approx 13{,}4\ \text{MN}). Caldria una premsa enorme, i les eines (la matriu) patirien molt més.
  2. Per què en calent. L'alumini es deforma amb molta menys força i pot recristal·litzar mentre es deforma, de manera que admet relacions d'extrusió molt grans sense trencar-se.
  3. Per què per a fusteria. L'extrusió permet obtenir en una sola operació perfils llargs de secció constant i molt complexa (cambres, ranures per a juntes, trencament de pont tèrmic) amb bon acabat, i les matrius s'amortitzen ràpidament amb grans tirades.

Errors típics

  • Oblidar descomptar el tros de billeta que no s'extrudeix.
  • Calcular la força amb la secció del perfil en lloc de la de la billeta.
  • Fer servir el logaritme decimal en lloc del natural.

Conceptes treballats: conformació per extrusió, conservació del volum, relació d'extrusió, pressió i força, conformació en calent i en fred, selecció de processos.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Es vol fresar el contorn exterior d'una placa rectangular de 60 × 40 mm amb les quatre cantonades arrodonides amb un radi de 10 mm, a 3 mm de profunditat. L'origen de coordenades és a la cantonada inferior esquerra del rectangle (sense arrodonir). El programador ha escrit aquest programa (mm):

N10 G90 G21 G17
N20 G00 X10 Y0 Z5
N30 G01 Z-3 F100
N40 G01 X50 Y0 F300
N50 G03 X60 Y10 R10
N60 G01 X60 Y30
N70 G03 X50 Y40 R10
N80 G01 X10 Y40
N90 G03 X0 Y30 R10
N100 G01 X0 Y10
N110 G03 X10 Y0 R10
N120 G00 Z5

a) Descriu el recorregut i justifica per què els arcs són G03 i no G02. Calcula la longitud del recorregut de tall de N40 a N110 i el temps que tarda.
b) El programa no fa servir compensació de radi i el centre de la fresa (Ø 10 mm) segueix exactament aquestes coordenades. Quines dimensions tindrà la placa i quin radi tindran les cantonades?
c) Quina funció de compensació (G41 o G42) s'hauria d'activar perquè la peça quedi a mida? Raona-ho a partir del sentit del recorregut.
d) Amb la compensació activada, quin recorregut fa realment el centre de la fresa? Calcula'n la longitud. Per què el radi de les cantonades exteriors no limita el diàmetre de la fresa, mentre que en una butxaca (cantonades interiors) sí que el limitaria?

Pista 1

Dibuixa els punts: la fresa comença a (10, 0), va cap a la dreta i després puja. Gira en sentit horari o antihorari al voltant de la peça?

Pista 2

La longitud és la suma dels trams rectes més quatre quarts de circumferència de radi 10 mm.

Pista 3

G41 deixa l'eina a l'esquerra del camí (mirant en el sentit d'avanç) i G42, a la dreta. On ha de quedar l'eina respecte de la peça?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

Volta a la peça en sentit antihorari, per això G03; L≈182,8 mmL \approx 182{,}8\ \text{mm}; t≈0,61 mint \approx 0{,}61\ \text{min} (37 s)

Resolució

  1. Recorregut. (10, 0) → (50, 0) → arc fins a (60, 10) → (60, 30) → arc fins a (50, 40) → (10, 40) → arc fins a (0, 30) → (0, 10) → arc fins a (10, 0): la fresa dona la volta a la peça en sentit antihorari.
  2. Per què G03. Per exemple, l'arc N50 té el centre a (50, 10) i va del punt de sota al punt de la dreta: és un gir antihorari, que és G03 (G02 és horari).
  3. Longitud. Trams rectes 2⋅40+2⋅20=120 mm2\cdot 40 + 2\cdot 20 = 120\ \text{mm}; quatre quarts de circumferència de radi 10: 2π⋅10=62,8 mm2\pi\cdot 10 = 62{,}8\ \text{mm}. Total: 182,8 mm182{,}8\ \text{mm}.
  4. Temps. t=182,8300=0,61 min≈37 st = \dfrac{182{,}8}{300} = 0{,}61\ \text{min} \approx 37\ \text{s}

Apartat b)

Resultat

Placa de 50 × 30 mm amb cantonades de radi 5 mm: la peça és inservible.

Resolució

  1. Plantejament. El centre de la fresa (radi 5 mm) segueix el contorn de la peça.
  2. Conseqüència. La fresa se'n menja 5 mm per tot el voltant: la placa queda de 60 − 10 = 50 mm per 40 − 10 = 30 mm.
  3. Cantonades. El radi passa a ser 10 − 5 = 5 mm. La peça és inservible.

Apartat c)

Resultat

G42 (eina a la dreta del camí).

Resolució

  1. Regla. G41 deixa l'eina a l'esquerra del camí (mirant en el sentit d'avanç) i G42, a la dreta.
  2. Aplicació. Recorrent el contorn en sentit antihorari, la peça queda a l'esquerra del camí; l'eina ha de quedar a fora, és a dir, a la dreta: G42.
  3. Fixa't que… amb G41 l'error encara seria pitjor.

Apartat d)

Resultat

El centre recorre un rectangle de 70 × 50 mm amb cantonades de radi 15 mm: L≈214,2 mmL \approx 214{,}2\ \text{mm}. En exteriors l'arc del centre és R + r (sempre possible); en interiors és R − r, que exigeix r ≤ R.

Resolució

  1. Contorn desplaçat. El centre de la fresa recorre un contorn desplaçat 5 mm cap a fora: rectangle de 70 × 50 mm amb cantonades de radi 10 + 5 = 15 mm.
  2. Longitud. L=2⋅(70+50)−8⋅15+2π⋅15=240−120+94,2=214,2 mmL = 2\cdot(70 + 50) - 8\cdot 15 + 2\pi\cdot 15 = 240 - 120 + 94{,}2 = 214{,}2\ \text{mm} (els trams rectes continuen fent 120 mm i els arcs passen a radi 15).
  3. Cantonades exteriors. El centre de l'eina recorre arcs de radi més gran que la cantonada (R + r), sempre possibles.
  4. Cantonades interiors. El centre ha de recórrer un arc de radi R − r: si la fresa té un radi més gran que el de la cantonada (R − r < 0) no hi cap, i la cantonada quedaria amb el radi de la fresa. Per això en el disseny CAD cal posar radis interiors més grans que el de l'eina prevista (disseny per a la fabricació).

Errors típics

  • Confondre G02 (horari) amb G03 (antihorari).
  • Pensar que el control CNC sap on és la peça sense que se li indiqui la compensació de radi.
  • Escollir G41/G42 sense mirar el sentit del recorregut.

Conceptes treballats: control numèric (codi G), interpolació lineal i circular, compensació de radi d'eina, temps de mecanitzat, relació entre CAD i CAM, disseny per a la fabricació.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Es vol imprimir amb FDM (deposició de filament fos) un suport en forma de L que penjarà un pes a la punta del braç horitzontal. La peça fa 30 mm d'alçada en la posició d'impressió escollida i té una cara inclinada a 30° respecte de l'horitzontal. Cada capa tarda de mitjana 40 s, independentment del gruix de capa. La resistència a tracció del material és de 50 MPa en el pla de les capes però només del 60 % d'aquest valor entre capes (perpendicular a les capes).
a) Calcula el nombre de capes i el temps d'impressió amb capes de 0,2 mm i de 0,1 mm.
b) L'esglaonament (l'alçada dels «graons» que es veuen) en una cara inclinada val h·cos θ, on θ és l'angle entre la normal de la cara i la direcció vertical. Calcula'l per a la cara de 30° amb els dos gruixos de capa. Què passa en una cara vertical?
c) El suport es pot imprimir de dues maneres: (A) estirat sobre la plataforma, de manera que les capes són paral·leles al pla de la L; (B) dret, amb el braç horitzontal de la L construït capa sobre capa en vertical. Raona en quin cas les tensions de flexió del braç treballen entre capes i calcula quant es redueix la càrrega màxima.
d) Justifica quin gruix de capa i quina orientació triaries si la peça és un prototip funcional que s'ha de provar aquesta mateixa tarda.

Pista 1

Nombre de capes = alçada/gruix de capa.

Pista 2

Una cara inclinada 30° respecte de l'horitzontal té la normal inclinada 30° respecte de la vertical.

Pista 3

A flexió, les tensions màximes van al llarg del braç. Si aquesta direcció és perpendicular a les capes, la càrrega màxima queda limitada per la unió entre capes.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

0,2 mm: 150 capes i 100 min; 0,1 mm: 300 capes i 200 min.

Resolució

  1. Capes de 0,2 mm. 30/0,2=15030/0{,}2 = 150 capes; 150⋅40 s=6000 s=100 min150\cdot 40\ \text{s} = 6000\ \text{s} = 100\ \text{min}.
  2. Capes de 0,1 mm. 30/0,1=30030/0{,}1 = 300 capes; 300⋅40 s=12 000 s=200 min300\cdot 40\ \text{s} = 12\,000\ \text{s} = 200\ \text{min}.
  3. Conclusió. Reduir el gruix de capa a la meitat duplica el temps.

Apartat b)

Resultat

Cara de 30°: 0,17 mm (capes de 0,2 mm) i 0,09 mm (capes de 0,1 mm); en una cara vertical no hi ha esglaonament.

Resolució

  1. Angle de la normal. Una cara inclinada 30° respecte de l'horitzontal té la normal inclinada θ = 30° respecte de la vertical.
  2. Càlcul. 0,2⋅cos⁡30∘=0,17 mm0{,}2\cdot\cos 30^\circ = 0{,}17\ \text{mm}; 0,1⋅cos⁡30∘=0,09 mm0{,}1\cdot\cos 30^\circ = 0{,}09\ \text{mm}.
  3. Cara vertical. La normal és horitzontal (θ = 90°, cos θ = 0): no hi ha esglaonament, cada capa queda just a sobre de l'anterior. Les cares poc inclinades (θ petit) són les que mostren més els graons.

Apartat c)

Resultat

En l'orientació B les tensions de flexió treballen entre capes: la càrrega màxima es redueix un 40 % (queda al 60 % de la d'A).

Resolució

  1. Orientació B. El braç horitzontal s'ha construït amb capes apilades al llarg del braç: les tensions de flexió (que van al llarg del braç) són perpendiculars a les capes i les ha de suportar la unió entre capes, que és el punt feble.
  2. Orientació A. Les tensions van dins del pla de cada capa, al llarg dels filaments, on la resistència és de 50 MPa.
  3. Reducció. La càrrega màxima és proporcional a la resistència: en B val 0,60⋅50=30 MPa0{,}60\cdot 50 = 30\ \text{MPa}, és a dir, la càrrega màxima és un 40 % menor (60 % de la d'A).
  4. A més… en B la unió entre el braç i la vertical quedaria en una zona d'esforç màxim amb pocs filaments que la travessin.

Apartat d)

Resultat

Orientació A i capes de 0,2 mm: més resistent, sense suports, i surt en 100 min.

Resolució

  1. Orientació. A, perquè és més resistent i, a més, no necessita suports.
  2. Gruix de capa. 0,2 mm: la peça surt en 100 min, a temps per provar-la aquesta tarda.
  3. Conclusió. L'acabat és pitjor, però en un prototip funcional importen més la resistència i la rapidesa que l'aspecte; l'acabat fi es reserva per a un prototip de presentació o per a la peça definitiva. Aquest raonament és el que es fa en la fase de prototipatge ràpid d'un projecte.

Errors típics

  • Pensar que una peça impresa és igual de resistent en totes les direccions.
  • Fer servir l'angle de la cara en lloc de l'angle de la seva normal en la fórmula de l'esglaonament.
  • Triar sempre la capa més fina sense valorar el temps.

Conceptes treballats: fabricació additiva (FDM), paràmetres d'impressió, anisotropia de les peces impreses, acabat superficial, orientació de la peça, prototipatge ràpid.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Una línia de mecanitzat treballa en torns de 8 h (480 min), amb una parada planificada de 30 min per a descans i neteja. En un torn concret hi ha hagut 45 min d'avaries. El temps de cicle ideal és de 20 s per peça; s'han fabricat 1050 peces, de les quals 42 són defectuoses.
L'eficàcia global de l'equip (OEE) és el producte de tres factors: disponibilitat (temps de funcionament / temps planificat), rendiment (temps de cicle ideal · peces fabricades / temps de funcionament) i qualitat (peces bones / peces fabricades).
a) Calcula els tres factors i l'OEE.
b) Quantes peces bones s'haurien fet amb una OEE del 100 %? Expressa la pèrdua en peces bones.
c) La direcció pot finançar una sola millora: (A) un pla de manteniment preventiu que reduiria les avaries a la meitat, o (B) un sistema de control que reduiria els defectes a l'1 %. Suposant que els altres factors no canvien, calcula les peces bones per torn en cada cas i justifica quina triaries.
d) Per què l'OEE és més útil que mesurar simplement «peces fabricades per torn»?

Pista 1

Temps planificat = 480 − 30 min; temps de funcionament = temps planificat − avaries. Treballa tot en minuts.

Pista 2

Amb OEE del 100 %, tot el temps planificat es fa a cicle ideal i sense defectes.

Pista 3

En el cas A, si el rendiment no canvia, les peces fabricades augmenten en proporció al temps de funcionament.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

Disponibilitat 0,900; rendiment 0,864; qualitat 0,960; OEE ≈ 0,747 (74,7 %).

Resolució

  1. Temps. Temps planificat: 480 − 30 = 450 min; temps de funcionament: 450 − 45 = 405 min.
  2. Disponibilitat. 405/450 = 0,900.
  3. Rendiment. 1050⋅20/60405=350405=0,864\dfrac{1050\cdot 20/60}{405} = \dfrac{350}{405} = 0{,}864
  4. Qualitat. Peces bones: 1050 − 42 = 1008; 1008/1050 = 0,960.
  5. OEE. Els factors es multipliquen: 0,900⋅0,864⋅0,960=0,7470{,}900\cdot 0{,}864\cdot 0{,}960 = 0{,}747, és a dir, 74,7 %.

Apartat b)

Resultat

1350 peces bones possibles; es perden 342 peces per torn.

Resolució

  1. OEE del 100 %. Tot el temps planificat es treballa a cicle ideal (3 peces/min) i sense defectes: 450 · 3 = 1350 peces bones.
  2. Pèrdua. Se n'han fet 1008: es perden 1350 − 1008 = 342 peces per torn.
  3. Comprovació. 1008/1350 = 0,747, que és l'OEE.

Apartat c)

Resultat

A: unes 1064 peces bones (OEE ≈ 78,8 %); B: unes 1040 (OEE ≈ 77,0 %). Triaria A, que dona 24 peces bones més per torn.

Resolució

  1. Millora A. Avaries de 22,5 min → funcionament 427,5 min; peces fabricades =427,5⋅3⋅0,864=1108= 427{,}5\cdot 3\cdot 0{,}864 = 1108; bones =1108⋅0,96=1064= 1108\cdot 0{,}96 = 1064 (OEE = 78,8 %).
  2. Millora B. Peces fabricades = 1050; bones =1050⋅0,99=1040= 1050\cdot 0{,}99 = 1040 (OEE = 77,0 %).
  3. Decisió. La millora A dona 24 peces bones més per torn; a més, el manteniment preventiu fa la producció més previsible i redueix riscos.
  4. Però… la decisió final també hauria de tenir en compte el cost de cada inversió i el cost de cada peça defectuosa (material, reclamacions), que pot fer que la millora B sigui interessant.

Apartat d)

Resultat

L'OEE separa les pèrdues (aturades, velocitat i qualitat), permet comparar màquines i torns i assenyala on cal actuar.

Resolució

  1. Limitació de «peces per torn». Barreja totes les causes de pèrdua i no diu on actuar.
  2. Què aporta l'OEE. Separa les pèrdues en tres famílies (aturades, velocitat i qualitat), permet comparar màquines i torns diferents i indica quin factor és el coll d'ampolla.
  3. En aquest cas. El rendiment (86,4 %) és el factor més baix: valdria la pena investigar per què la màquina treballa per sota de la velocitat ideal (microaturades, càrrega manual lenta…).

Errors típics

  • Calcular la disponibilitat sobre 480 min, incloent-hi la parada planificada.
  • Sumar els factors en lloc de multiplicar-los.
  • Comptar les peces defectuoses com a producció útil.

Conceptes treballats: organització de la producció, indicadors de fabricació (OEE), disponibilitat, rendiment i qualitat, manteniment preventiu, presa de decisions tècniques.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

Cal tornejar un lot de 200 eixos d'acer: a cada eix es fa una passada de 150 mm de llargada sobre un diàmetre de 50 mm, amb un avanç de 0,25 mm/volta. Les plaquetes de metall dur segueixen l'equació de Taylor V·T0,25 = 400 (V, velocitat de tall en m/min; T, vida de la plaqueta en minuts de tall). Canviar una plaqueta costa 2 min de màquina aturada i cada plaqueta costa 3 €. L'hora de màquina (amb l'operari) costa 60 €.
a) Calcula, per a V = 200, 250 i 300 m/min: la vida de la plaqueta, la velocitat de gir, el temps de tall per eix i per a tot el lot, i el nombre de plaquetes necessàries.
b) Calcula el temps total (tall + canvis de plaqueta) i el cost total (màquina + plaquetes) per a cada velocitat. Menysprea el temps de càrrega de les peces.
c) Interpreta els resultats: per què el temps mínim i el cost mínim no coincideixen? Quina velocitat triaries si la màquina és el coll d'ampolla de la fàbrica i quina si no ho és?
d) Què passaria si es fes servir una velocitat molt més alta, per exemple 400 m/min?

Pista 1

De V·T0,25 = 400: T = (400V)4(\tfrac{400}{V})^{4}. La velocitat de gir és n = 1000·V/(π·D).

Pista 2

Temps de tall per eix = longitud/(f·n). Les plaquetes necessàries són el temps de tall total dividit per T, arrodonit a l'alça.

Pista 3

Com més ràpid es talla, menys temps de tall però més canvis i més plaquetes: un terme baixa i l'altre puja.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

V = 200: T = 16 min, n ≈ 1273 min⁻¹, 0,471 min/eix, 94,2 min, 6 plaquetes. V = 250: T ≈ 6,55 min, n ≈ 1592 min⁻¹, 0,377 min/eix, 75,4 min, 12 plaquetes. V = 300: T ≈ 3,16 min, n ≈ 1910 min⁻¹, 0,314 min/eix, 62,8 min, 20 plaquetes.

Resolució

  1. Fórmules. De Taylor, T=(400/V)4T = (400/V)^{4}; n=1000 V/(πD)n = 1000\,V/(\pi D); temps de tall per eix =L/(f⋅n)= L/(f\cdot n); plaquetes = temps de tall total / T, arrodonit a l'alça.
  2. V = 200 m/min. T=24=16 minT = 2^{4} = 16\ \text{min}; n=200 000/(π⋅50)=1273 min−1n = 200\,000/(\pi\cdot 50) = 1273\ \text{min}^{-1}; teix=150/(0,25⋅1273)=0,471 mint_{\text{eix}} = 150/(0{,}25\cdot 1273) = 0{,}471\ \text{min}; lot =94,2 min= 94{,}2\ \text{min}; plaquetes =94,2/16=5,9→6= 94{,}2/16 = 5{,}9 \rightarrow 6.
  3. V = 250 m/min. T=1,64=6,55 minT = 1{,}6^{4} = 6{,}55\ \text{min}; n=1592 min−1n = 1592\ \text{min}^{-1}; teix=0,377 mint_{\text{eix}} = 0{,}377\ \text{min}; lot =75,4 min= 75{,}4\ \text{min}; plaquetes =11,5→12= 11{,}5 \rightarrow 12.
  4. V = 300 m/min. T=1,3334=3,16 minT = 1{,}333^{4} = 3{,}16\ \text{min}; n=1910 min−1n = 1910\ \text{min}^{-1}; teix=0,314 mint_{\text{eix}} = 0{,}314\ \text{min}; lot =62,8 min= 62{,}8\ \text{min}; plaquetes =19,9→20= 19{,}9 \rightarrow 20.

Apartat b)

Resultat

V = 200: 106,2 min i 124 €; V = 250: 99,4 min i 135 €; V = 300: 102,8 min i 163 €.

Resolució

  1. Plantejament. Temps total = tall + 2 min per plaqueta; cost = temps·(60 €/h = 1 €/min) + 3 € per plaqueta.
  2. V = 200. Temps =94,2+6⋅2=106,2 min= 94{,}2 + 6\cdot 2 = 106{,}2\ \text{min}; cost =106,2+6⋅3=124= 106{,}2 + 6\cdot 3 = 124 €.
  3. V = 250. Temps =75,4+24=99,4 min= 75{,}4 + 24 = 99{,}4\ \text{min}; cost =99,4+36=135= 99{,}4 + 36 = 135 €.
  4. V = 300. Temps =62,8+40=102,8 min= 62{,}8 + 40 = 102{,}8\ \text{min}; cost =102,8+60=163= 102{,}8 + 60 = 163 €.

Apartat c)

Resultat

Temps mínim a 250 m/min i cost mínim a 200 m/min. Si la màquina és el coll d'ampolla, 250 m/min; si no ho és, 200 m/min.

Resolució

  1. Per què no coincideixen. El cost inclou les plaquetes, que es consumeixen molt més ràpidament a velocitats altes (la vida baixa amb la quarta potència de V): un terme baixa i l'altre puja.
  2. Màquina coll d'ampolla. Cada minut guanyat val més que el que diu la tarifa horària (és producció que es perdria): convé 250 m/min (màxima productivitat).
  3. Màquina amb capacitat de sobres. Convé 200 m/min (mínim cost).

Apartat d)

Resultat

A 400 m/min la plaqueta dura 1 min (uns 4 eixos): calen 48 plaquetes i 96 min de canvis, i el temps i el cost es disparen.

Resolució

  1. Vida de l'eina. T=(400/400)4=1 minT = (400/400)^{4} = 1\ \text{min}: cada plaqueta només duraria uns 4 eixos.
  2. Temps i cost. El temps de tall baixaria a 47 min, però caldria fer servir 48 plaquetes (96 min de canvis): el temps total (uns 143 min) i el cost (uns 287 €) es dispararien.
  3. Altres efectes. A velocitats tan altes augmenten la temperatura, el risc de trencament de l'eina i les peces amb mal acabat a mesura que la plaqueta es desgasta.

Errors típics

  • Arrodonir a la baixa el nombre de plaquetes.
  • Pensar que tallar més ràpid sempre és més econòmic.
  • Aïllar malament T de l'equació de Taylor (T = (C/V)1/n).

Conceptes treballats: mecanitzat per torneig, desgast i vida de l'eina, equació de Taylor, temps i costos de fabricació, optimització, coll d'ampolla.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Un torn CNC fabrica eixos de diàmetre 20,00 ± 0,05 mm. Després de mesurar una mostra gran, es veu que els diàmetres segueixen una distribució normal de mitjana 20,015 mm i desviació típica σ = 0,012 mm.
Els índexs de capacitat són CpC_{p} = (LSE−LIE)(6σ)\tfrac{(LSE - LIE)}{(6\sigma )} i CpkC_{\mathrm{pk}} = mín(LSE − μ, μ − LIE)/(3σ), on LSE i LIE són els límits superior i inferior d'especificació.
a) Calcula CpC_{p} i CpkC_{\mathrm{pk}}. Què indica que siguin diferents?
b) Calcula el percentatge (i les peces per milió) d'eixos fora de tolerància.
c) Si es corregeix el decalatge de l'eina (desplaçament d'origen al control numèric) i la mitjana passa a 20,000 mm, quantes peces per milió quedarien fora?
d) El client demana CpkC_{\mathrm{pk}} ≥ 1,33. Raona quina de les dues accions (centrar el procés o reduir-ne la variació) és prioritària, quina és més barata i si, un cop centrat, el procés compleix el requisit.

Pista 1

CpC_{p} només mira l'amplada de la tolerància i la dispersió; CpkC_{\mathrm{pk}} també té en compte on és la mitjana.

Pista 2

Calcula quantes desviacions típiques hi ha entre la mitjana i cada límit (z = distància/σ) i fes servir la taula de la normal.

Pista 3

Un cop centrat, CpkC_{\mathrm{pk}} = CpC_{p}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

Cp≈1,39C_p \approx 1{,}39; Cpk≈0,97C_{pk} \approx 0{,}97: la dispersió cabria a la tolerància, però el procés està descentrat cap al límit superior.

Resolució

  1. Dades. LSE = 20,05 mm, LIE = 19,95 mm, μ = 20,015 mm, σ = 0,012 mm.
  2. Cp. Cp=0,106⋅0,012=1,39C_p = \dfrac{0{,}10}{6\cdot 0{,}012} = 1{,}39
  3. Cpk. Cpk=min⁡(20,05−20,015; 20,015−19,95)3⋅0,012=0,0350,036=0,97C_{pk} = \dfrac{\min(20{,}05 - 20{,}015;\ 20{,}015 - 19{,}95)}{3\cdot 0{,}012} = \dfrac{0{,}035}{0{,}036} = 0{,}97
  4. Interpretació. CpC_p només mira l'amplada de la tolerància i la dispersió: diu que el procés hi cabria amb marge. Cpk<1C_{pk} < 1 diu que, tal com està ara, el procés està descentrat cap al límit superior i en produeix peces fora.

Apartat b)

Resultat

Un 0,18 % fora de tolerància, unes 1800 ppm (1769 ppm amb més precisió), totes amb el diàmetre massa gran.

Resolució

  1. Límit superior. z=0,035/0,012=2,92z = 0{,}035/0{,}012 = 2{,}92 → P(X>20,05)=1−Φ(2,92)≈0,0018P(X > 20{,}05) = 1 - \Phi(2{,}92) \approx 0{,}0018.
  2. Límit inferior. z=0,065/0,012=5,42z = 0{,}065/0{,}012 = 5{,}42 → probabilitat pràcticament nul·la.
  3. Conclusió. Fora de tolerància: 0,18 %, unes 1800 peces per milió (1769 ppm amb més precisió), totes amb el diàmetre massa gran.

Apartat c)

Resultat

Unes 31 ppm.

Resolució

  1. Procés centrat. z=0,05/0,012=4,17z = 0{,}05/0{,}012 = 4{,}17 a cada costat.
  2. Càlcul. 2⋅(1−Φ(4,17))≈3,1⋅10−52\cdot\left(1 - \Phi(4{,}17)\right) \approx 3{,}1\cdot 10^{-5}, unes 31 ppm (cal sumar els dos costats).
  3. Conclusió. El nombre de peces defectuoses es divideix per gairebé 60 sense tocar la màquina.

Apartat d)

Resultat

Prioritari i més barat: centrar el procés. Un cop centrat, Cpk=Cp=1,39≥1,33C_{pk} = C_p = 1{,}39 \ge 1{,}33: compleix.

Resolució

  1. Centrar. Només cal corregir un desplaçament al control numèric (o compensar el desgast de l'eina): és l'acció prioritària i la més barata.
  2. Requisit del client. Un cop centrat, Cpk=Cp=1,39≥1,33C_{pk} = C_p = 1{,}39 \ge 1{,}33: compleix.
  3. Reduir la variació. Exigiria millor màquina, subjecció més rígida o control de temperatura: és car i aquí no fa falta.
  4. Però… convindria vigilar la mitjana amb un gràfic de control, perquè el desgast de l'eina la tornarà a desplaçar.

Errors típics

  • Pensar que un Cp alt garanteix que no hi ha peces fora de tolerància.
  • Calcular la probabilitat només per a un costat quan el procés està centrat.
  • Confondre la tolerància total (0,10 mm) amb la semitolerància (0,05 mm).

Conceptes treballats: control de qualitat, toleràncies, distribució normal, índexs de capacitat Cp i Cpk, control numèric, presa de decisions en fabricació.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Quan és millor la fabricació additiva?

Per a peces úniques o en sèries curtes, per a prototips i per a geometries complexes, buides o personalitzades, i quan es vol aprofitar al màxim el material.

Quina diferència hi ha entre CAD i CAM?

El CAD és el disseny de la peça a l'ordinador. El CAM transforma aquest disseny en les instruccions de mecanitzat que executa la màquina de control numèric.

Tornar a Tecnologia i Enginyeria

Altres temes de Tecnologia i Enginyeria 2n Batxillerat