Expressió escrita · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2023 ordinària · Exercici 9

Segons la pauta, es requereix que l'estudiant relati un fet casual, extraordinari i versemblant que hagi estat fruit de la bona sort o de la malastrugança. S'han de contextualitzar els fets en el lloc i en el temps i explicar-los de manera amena, com si es tractés d'una narració o anècdota. El text ha de tenir entre 250 i 300 paraules. S'hi avalua la capacitat de crear i organitzar un nou text complex i argumentat, relacionant el propi coneixement del món i el coneixement cultural compartit.

Criteris de correcció (puntuació màxima 50 punts, mínima 0):

Cada un dels tres criteris d'adequació, coherència i cohesió val 5 punts si s'acompleix de manera òptima, 2,5 punts si s'acompleix de manera parcialment satisfactòria i 0 punts si no s'acompleix. A més, en tota la prova es descompta 1 punt per cada error normatiu (ortografia, lèxic, morfologia, sintaxi).

Resposta model:

El bitllet que va tornar a casa

L'estiu de 2019, la meva àvia Rosa va viatjar per primera vegada a Lisboa amb unes amigues del casal del barri. Abans de sortir, el meu avi li va donar, mig en broma, un bitllet de vint euros on havia escrit amb llapis: «Per a un cafè a la plaça del Comerç. Rosa i Joan, 1970». Era la plaça on s'havien conegut feia cinquanta anys, quan tots dos treballaven en un hotel de la ciutat.

L'àvia va pagar el cafè amb aquell bitllet, tal com havia promès, i se'n va oblidar. Va tornar a Barcelona amb la maleta plena de rajoles pintades i de postals, i la història hauria acabat aquí si no fos per un atzar gairebé increïble.

Tres anys més tard, el desembre de 2022, vaig anar a comprar torrons a la pastisseria del costat de casa. Quan la dependenta em va tornar el canvi, vaig veure-hi una lletra que em resultava familiar. Vaig desplegar el bitllet i, efectivament, hi deia: «Rosa i Joan, 1970». Després de passar per mans desconegudes de mig continent, havia tornat a dos carrers de casa nostra.

Vaig córrer a casa dels avis per ensenyar-los-el. L'avi no s'ho creia i va comprovar la lletra tres vegades amb les ulleres posades; l'àvia, en canvi, va riure i va dir que els diners, com les persones, sempre saben trobar el camí de tornada.

Avui el bitllet és emmarcat al menjador, al costat de la fotografia del casament. Cada vegada que algú ens visita, l'avi n'explica la història i l'acaba amb la mateixa frase: «Hi ha casualitats que semblen escrites per un novel·lista».

(Nombre de paraules: 267)