Expressió escrita · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2024 ordinària · Exercici 9

Encàrrec (segons la pauta): cal fer un retrat d’una persona a partir de les marques que té al cos (tatuatges, arrugues, ferides, etc.), explicar l’origen o la història d’aquests senyals i com han afectat el seu caràcter i la seva vida. El retrat ha de tenir títol i una extensió d’entre 250 i 300 paraules. S’hi avalua la capacitat de crear i organitzar un nou text complex i argumentat, relacionant el propi coneixement del món i el coneixement cultural compartit.

Criteris de correcció (oficials), 50 punts:

L’adequació, la coherència i la cohesió es desglossen en tres criteris de fins a 5 punts cadascun: 5 punts si s’acompleix de manera òptima, 2,5 si s’acompleix de manera parcialment satisfactòria i 0 si no s’acompleix. A més, es descompta 1 punt per cada error normatiu (ortografia, lèxic, morfologia, sintaxi).

Resposta model:

El mapa de la pell de l’avi Joan

L’avi Joan té setanta-vuit anys i un cos que sembla un mapa. Qui el mira amb atenció hi pot llegir, com en un llibre obert, la història d’una vida plena de feina, de pèrdues i també d’alegries.

A la mà dreta li falta la punta del dit índex. Tenia catorze anys quan va entrar d’aprenent en una fusteria del barri i, una tarda d’hivern, cansat i distret, la serra li va fer pagar la imprudència. Des d’aleshores, diu, no ha fet mai res amb pressa: aquella ferida el va convertir en un home pacient i meticulós, que sempre mesura dues vegades abans de tallar.

Al braç esquerre duu un tatuatge esvaït: una àncora i un nom, Rosa. Se’l va fer a Cartagena, quan feia el servei militar a la Marina, pocs dies després de conèixer la noia que seria la seva dona. Molts companys se’n van penedir, dels seus tatuatges, però ell no: la Rosa va morir fa sis anys i aquella tinta blavosa és el record que el saluda cada matí davant del mirall.

Té el front solcat d’arrugues profundes, sobretot entre les celles. Són les arrugues de les preocupacions: la fusteria que va haver de tancar durant la crisi, les nits en vetlla quan el seu fill va estar malalt. En canvi, al voltant dels ulls se li dibuixen unes ratlletes fines que delaten el seu riure fàcil i la seva ironia.

Les marques del cos de l’avi Joan expliquen per què és com és: prudent, fidel i, malgrat tot, optimista. Al capdavall, la pell no oblida res, però ell ha decidit llegir-hi sobretot allò que val la pena recordar.

(272 paraules)