Lèxic, conceptes i sentit figurat · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2023 ordinària · Exercici 6

Serendipitat

Els investigadors en hàbits de consum han descobert que, entre comprar per Internet i passejar amb un carretó pel supermercat, hi ha una diferència essencial: el qui s'asseu davant l'ordinador es limita a comprar el que busca, mentre que el qui transita pels passadissos acaba enduent-se a casa coses que no havia previst. Aquests productes no són intrínsecament bons ni dolents: poden ser capricis innecessaris, però també hi ha la possibilitat que hàgim trobat el que ens feia falta però que no sabíem —o no recordàvem— que existia.

En anglès la paraula serendipity significa precisament que hem fet una troballa inesperada i involuntària mentre cercàvem alguna altra cosa. En català, vindria a ser una de les formes de l'atzar, de la casualitat, de la xamba. En la història de la ciència i la tecnologia, molts accidents han obert noves vies d'investigació que han conduït a troballes de gran utilitat. La serendipitat més grossa que es coneix és Amèrica, descoberta casualment per Colom quan buscava les Índies.

Durant una vintena d'anys, el llibre que vaig consultar més va ser el Diccionari de Pompeu Fabra. Cada vegada que l'obria, hi descobria paraules enigmàtiques, eufòniques o evocadores, i en llegia la definició. Aparentment, era una pèrdua de temps, però a la llarga aquells mots acabaven fixant-se en algun replec del cervell i en el moment que els necessitava ressorgien i omplien les frases amb diligència. Un fenomen semblant succeïa amb els volums de l'Enciclopèdia catalana: buscàvem una entrada i ens entreteníem amb el retrat d'un rei francès, amb el mapa d'una guerra medieval, amb la bandera d'un país africà. I quantes estones no vam passar fullejant a l'atzar l'Enciclopedia Espasa! Gran part del que llavors es denominava «cultura general» provenia d'aquesta font de coneixement anomenada serendipitat.

Els cercadors i els diccionaris virtuals permeten afinar la cerca i ens estalvien pèrdues de temps, però també frenen l'adquisició de coneixement involuntari. No es pot descartar que les generacions més joves, que s'han format de manera gairebé exclusiva amb recursos virtuals, a la llarga no tinguin el cap prou ben moblat per manca de serendipitat. Des d'aquest punt de vista, haver-se format a partir de manuals polsegosos, i no amb la freda eficàcia del Google, pot haver estat un cop de sort.

Adaptació d'un text de Vicenç Pagès Jordà (extret del seu web personal) [en línia]. https://www.vicencpagesjorda.net