Tipologia, estructura i recursos textuals
Tipologia, estructura i recursos textuals · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2023 ordinària · Exercici 3
Prova d'aptitud personal (PAP) dels graus d'Educació Infantil i Primària · Competència comunicativa i raonament crític · convocatòria ordinària de 2023 · exercici 3
Enunciat
Text de lectura: «Serendipitat» (toca per llegir-lo)
Serendipitat
Els investigadors en hàbits de consum han descobert que, entre comprar per Internet i passejar amb un carretó pel supermercat, hi ha una diferència essencial: el qui s'asseu davant l'ordinador es limita a comprar el que busca, mentre que el qui transita pels passadissos acaba enduent-se a casa coses que no havia previst. Aquests productes no són intrínsecament bons ni dolents: poden ser capricis innecessaris, però també hi ha la possibilitat que hàgim trobat el que ens feia falta però que no sabíem —o no recordàvem— que existia.
En anglès la paraula serendipity significa precisament que hem fet una troballa inesperada i involuntària mentre cercàvem alguna altra cosa. En català, vindria a ser una de les formes de l'atzar, de la casualitat, de la xamba. En la història de la ciència i la tecnologia, molts accidents han obert noves vies d'investigació que han conduït a troballes de gran utilitat. La serendipitat més grossa que es coneix és Amèrica, descoberta casualment per Colom quan buscava les Índies.
Durant una vintena d'anys, el llibre que vaig consultar més va ser el Diccionari de Pompeu Fabra. Cada vegada que l'obria, hi descobria paraules enigmàtiques, eufòniques o evocadores, i en llegia la definició. Aparentment, era una pèrdua de temps, però a la llarga aquells mots acabaven fixant-se en algun replec del cervell i en el moment que els necessitava ressorgien i omplien les frases amb diligència. Un fenomen semblant succeïa amb els volums de l'Enciclopèdia catalana: buscàvem una entrada i ens entreteníem amb el retrat d'un rei francès, amb el mapa d'una guerra medieval, amb la bandera d'un país africà. I quantes estones no vam passar fullejant a l'atzar l'Enciclopedia Espasa! Gran part del que llavors es denominava «cultura general» provenia d'aquesta font de coneixement anomenada serendipitat.
Els cercadors i els diccionaris virtuals permeten afinar la cerca i ens estalvien pèrdues de temps, però també frenen l'adquisició de coneixement involuntari. No es pot descartar que les generacions més joves, que s'han format de manera gairebé exclusiva amb recursos virtuals, a la llarga no tinguin el cap prou ben moblat per manca de serendipitat. Des d'aquest punt de vista, haver-se format a partir de manuals polsegosos, i no amb la freda eficàcia del Google, pot haver estat un cop de sort.
Adaptació d'un text de Vicenç Pagès Jordà (extret del seu web personal) [en línia]. https://www.vicencpagesjorda.net
Text de lectura: «Serendipitat» (toca per llegir-lo)
Serendipitat
Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador durant una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents dels obtinguts finalment. Les serendipitats passen de manera inesperada. Marcel Proust ja apuntava que la serendipitat neix de la curiositat: «La vertadera màgia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sinó a canviar la mirada.»
Etimologia i història
El terme serendipitat deriva de l'anglès serendipity, que fou extret per Horace Walpole el 1754 d'un conte persa, probablement d'origen hindú, titulat «Peregrinació dels tres prínceps del rei de Serendib», en el qual els protagonistes, uns prínceps de l'illa de Serendib (que era el nom àrab de l'actual illa de Sri Lanka), solucionen els seus problemes gràcies a casualitats increïbles i a descobriments accidentals.
Walpole, escriptor anglès amant del gènere epistolar, va emprar per primera vegada el terme serendipity en una carta adreçada a un amic que vivia a Florència, en la qual li explicava un descobriment fortuït. Va ser així com es va incorporar aquesta paraula a l'anglès, tot i que àrabs i perses ja l'empraven segles abans per a designar una troballa inesperada. A partir d'aquell moment, moltes llengües la van adoptar, sobretot en l'àmbit científic.
D'altra banda, també es parla de pseudoserendipitat en casos en què un investigador, després d'haver estudiat amb rigor alguna cosa sense obtenir-ne resultats, aconsegueix finalment l'objectiu desitjat a causa d'un accident fortuït o d'una revelació.
Exemples
Les famosíssimes notes adhesives Post-it® van sorgir a la fàbrica de 3M arran d'un oblit d'un operari, que no va afegir un component necessari per a l'elaboració d'una cola. Tota la partida de cola es va apartar perquè amb prou feines tenia poder adhesiu, però es va guardar, ja que el material era massa valuós per llençar-lo. Un dels enginyers de l'empresa, home devot, estava amoïnat perquè els paperets amb què marcava els salms que tocava cantar a l'església li queien contínuament. Va pensar que seria ideal tenir paperets amb una mica de cola no gaire forta que es poguessin enganxar i desenganxar més d'un cop. Li va venir al cap la vella partida de cola guardada. I així van néixer les notes adhesives.
El 1922, Alexander Fleming estava analitzant un cultiu de bacteris i se li va contaminar una placa amb un fong. Més tard es va adonar que, al voltant d'aquest fong, no hi creixien els bacteris i que hi havia alguna cosa que els matava. Aquest va ser el primer indici que va portar al descobriment de la penicil·lina.
Arquimedes va descobrir com mesurar el volum de cossos irregulars mentre es banyava. Va sortir nu al carrer cridant «Eureka!» (que en grec significa 'ho he trobat!'), una exclamació que ha esdevingut famosa al llarg de la història.
Adaptació d'un text de Vikipèdia [en línia]. https://ca.wikipedia.org/wiki/Serendipitat
Consigna comuna (Part 1, qüestions 1-5): Tenint en compte els dos textos que heu llegit, trieu la resposta correcta en cadascuna de les cinc qüestions següents.
[15 punts: 3 punts per cada resposta correcta, 0 punts per les qüestions no contestades i –1,5 punts per cada resposta incorrecta]
- Quina de les afirmacions següents és correcta?
a) Fabra, Arquimedes, Pagès Jordà i Fleming són dos escriptors i dos científics que han fet descobertes gràcies a la serendipitat.
b) Pagès Jordà defineix què és la serendipitat i posa com a exemples les descobertes de Fabra, Arquimedes i Colom.
c) Pagès Jordà defineix què és la serendipitat i posa d'exemple una vivència personal.
Enunciat oficial (PDF, pàg. 4) · Pauta oficial de correcció (PDF)
Sobre aquest exercici
- Tema
- Tipologia, estructura i recursos textuals: Tipus i gènere de text, organització de la informació, funció de parts del text i de recursos com incisos, enumeracions o relats inserits.
- Què es treballa
- què fa Pagès Jordà al seu text: definició i vivència personal.
- Examen
- PAP d'Educació 2023, convocatòria ordinària, prova Competència comunicativa i raonament crític (CCIRC, 100 punts, 120 minuts): l'examen sencer.
- Nivell
- Prova d'aptitud personal (PAP) per als graus d'Educació Infantil i Primària.
Tipologia, estructura i recursos textuals en altres convocatòries
- PAP 2024 ordinària · Exercici 1funció dels relats d'Heròdot, Akhmàtova i Memento dins el text
- PAP 2022 extraordinària · Exercici 5tipus de text: biografia breu interpretativa
- PAP 2022 ordinària · Exercici 5funció dels incisos entre parèntesis: citacions del conte
- PAP 2025 ordinària · Exercici 5tipologia textual del fragment de Delta
- PAP 2021 ordinària · Exercici 5tipus de text: recensió del llibre i apologia dels arbres
Mira la solucióAmaga la solució
Resposta: la de la pauta oficial de la prova. Procediment: elaboració de L'Acadèmia de Vic.
Resposta oficial
c) Pagès Jordà defineix què és la serendipitat i posa d'exemple una vivència personal.
Procediment
- c) Correcta. Pagès Jordà defineix el terme («hem fet una troballa inesperada i involuntària mentre cercàvem alguna altra cosa») i després explica, en primera persona, la seva experiència: «Durant una vintena d'anys, el llibre que vaig consultar més va ser el Diccionari de Pompeu Fabra. Cada vegada que l'obria, hi descobria paraules...».
- a) Incorrecta. Pompeu Fabra no hi apareix com algú que hagi fet una descoberta per serendipitat: és l'autor del diccionari que consultava Pagès. A més, Arquimedes i Fleming surten al segon text, no al de Pagès.
- b) Incorrecta. Pagès sí que esmenta Colom, però no Arquimedes (que és un exemple de la Vikipèdia) i, de nou, Fabra no hi és presentat com a descobridor.
Estratègia: atribuïu bé cada informació al text d'on prové (text 1 o text 2) i distingiu el paper de cada personatge (autor d'una obra consultada ≠ descobridor).
Font: enunciats i pautes de correcció oficials de les proves d'aptitud personal (PAP) dels graus d'Educació Infantil i Primària, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat). PDF oficials de CCIRC 2023 (ordinària): enunciat i pauta de correcció. Els procediments i les respostes model són elaboració de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Lèxic, conceptes i sentit figurat
- Exercici 2 Comprensió literal: localitzar i relacionar informació
- Exercici 4 Comprensió inferencial i interpretació
- Exercici 5 Tipologia, estructura i recursos textuals
- Exercici 6 Lèxic, conceptes i sentit figurat
- Exercici 7 Comprensió inferencial i interpretació
- Exercici 8 Raonament crític i argumentació
- Exercici 9 Expressió escrita
- Exercici 10 Normativa i correcció lingüística
Tots els exercicis PAP del tema «Tipologia, estructura i recursos textuals» · PAP de CCIRC per temes · Exàmens PAP d'Educació