Salta al contingut
Classes PAU

Tipologia, estructura i recursos textuals

Tipologia, estructura i recursos textuals · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2023 ordinària · Exercici 5

Prova d'aptitud personal (PAP) dels graus d'Educació Infantil i Primària · Competència comunicativa i raonament crític · convocatòria ordinària de 2023 · exercici 5

També hi surt: Idea principal, intenció i to de l'autor.

Enunciat

Text de lectura: «Serendipitat» (toca per llegir-lo)

Serendipitat

Els investigadors en hàbits de consum han descobert que, entre comprar per Internet i passejar amb un carretó pel supermercat, hi ha una diferència essencial: el qui s'asseu davant l'ordinador es limita a comprar el que busca, mentre que el qui transita pels passadissos acaba enduent-se a casa coses que no havia previst. Aquests productes no són intrínsecament bons ni dolents: poden ser capricis innecessaris, però també hi ha la possibilitat que hàgim trobat el que ens feia falta però que no sabíem —o no recordàvem— que existia.

En anglès la paraula serendipity significa precisament que hem fet una troballa inesperada i involuntària mentre cercàvem alguna altra cosa. En català, vindria a ser una de les formes de l'atzar, de la casualitat, de la xamba. En la història de la ciència i la tecnologia, molts accidents han obert noves vies d'investigació que han conduït a troballes de gran utilitat. La serendipitat més grossa que es coneix és Amèrica, descoberta casualment per Colom quan buscava les Índies.

Durant una vintena d'anys, el llibre que vaig consultar més va ser el Diccionari de Pompeu Fabra. Cada vegada que l'obria, hi descobria paraules enigmàtiques, eufòniques o evocadores, i en llegia la definició. Aparentment, era una pèrdua de temps, però a la llarga aquells mots acabaven fixant-se en algun replec del cervell i en el moment que els necessitava ressorgien i omplien les frases amb diligència. Un fenomen semblant succeïa amb els volums de l'Enciclopèdia catalana: buscàvem una entrada i ens entreteníem amb el retrat d'un rei francès, amb el mapa d'una guerra medieval, amb la bandera d'un país africà. I quantes estones no vam passar fullejant a l'atzar l'Enciclopedia Espasa! Gran part del que llavors es denominava «cultura general» provenia d'aquesta font de coneixement anomenada serendipitat.

Els cercadors i els diccionaris virtuals permeten afinar la cerca i ens estalvien pèrdues de temps, però també frenen l'adquisició de coneixement involuntari. No es pot descartar que les generacions més joves, que s'han format de manera gairebé exclusiva amb recursos virtuals, a la llarga no tinguin el cap prou ben moblat per manca de serendipitat. Des d'aquest punt de vista, haver-se format a partir de manuals polsegosos, i no amb la freda eficàcia del Google, pot haver estat un cop de sort.

Adaptació d'un text de Vicenç Pagès Jordà (extret del seu web personal) [en línia]. https://www.vicencpagesjorda.net

Text de lectura: «Serendipitat» (toca per llegir-lo)

Serendipitat

Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador durant una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents dels obtinguts finalment. Les serendipitats passen de manera inesperada. Marcel Proust ja apuntava que la serendipitat neix de la curiositat: «La vertadera màgia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sinó a canviar la mirada.»

Etimologia i història

El terme serendipitat deriva de l'anglès serendipity, que fou extret per Horace Walpole el 1754 d'un conte persa, probablement d'origen hindú, titulat «Peregrinació dels tres prínceps del rei de Serendib», en el qual els protagonistes, uns prínceps de l'illa de Serendib (que era el nom àrab de l'actual illa de Sri Lanka), solucionen els seus problemes gràcies a casualitats increïbles i a descobriments accidentals.

Walpole, escriptor anglès amant del gènere epistolar, va emprar per primera vegada el terme serendipity en una carta adreçada a un amic que vivia a Florència, en la qual li explicava un descobriment fortuït. Va ser així com es va incorporar aquesta paraula a l'anglès, tot i que àrabs i perses ja l'empraven segles abans per a designar una troballa inesperada. A partir d'aquell moment, moltes llengües la van adoptar, sobretot en l'àmbit científic.

D'altra banda, també es parla de pseudoserendipitat en casos en què un investigador, després d'haver estudiat amb rigor alguna cosa sense obtenir-ne resultats, aconsegueix finalment l'objectiu desitjat a causa d'un accident fortuït o d'una revelació.

Exemples

Les famosíssimes notes adhesives Post-it® van sorgir a la fàbrica de 3M arran d'un oblit d'un operari, que no va afegir un component necessari per a l'elaboració d'una cola. Tota la partida de cola es va apartar perquè amb prou feines tenia poder adhesiu, però es va guardar, ja que el material era massa valuós per llençar-lo. Un dels enginyers de l'empresa, home devot, estava amoïnat perquè els paperets amb què marcava els salms que tocava cantar a l'església li queien contínuament. Va pensar que seria ideal tenir paperets amb una mica de cola no gaire forta que es poguessin enganxar i desenganxar més d'un cop. Li va venir al cap la vella partida de cola guardada. I així van néixer les notes adhesives.

El 1922, Alexander Fleming estava analitzant un cultiu de bacteris i se li va contaminar una placa amb un fong. Més tard es va adonar que, al voltant d'aquest fong, no hi creixien els bacteris i que hi havia alguna cosa que els matava. Aquest va ser el primer indici que va portar al descobriment de la penicil·lina.

Arquimedes va descobrir com mesurar el volum de cossos irregulars mentre es banyava. Va sortir nu al carrer cridant «Eureka!» (que en grec significa 'ho he trobat!'), una exclamació que ha esdevingut famosa al llarg de la història.

Adaptació d'un text de Vikipèdia [en línia]. https://ca.wikipedia.org/wiki/Serendipitat

Consigna comuna (Part 1, qüestions 1-5): Tenint en compte els dos textos que heu llegit, trieu la resposta correcta en cadascuna de les cinc qüestions següents.
[15 punts: 3 punts per cada resposta correcta, 0 punts per les qüestions no contestades i –1,5 punts per cada resposta incorrecta]

  1. Quins tipus de text acabeu de llegir en aquesta secció?

a) El primer text és un article d'opinió que acaba reflexionant sobre formes d'aprenentatge i el segon és un article d'enciclopèdia sobre la serendipitat.

b) El primer text és un article d'opinió que acaba reflexionant sobre la importància de la serendipitat i el segon, una entrada de diccionari.

c) El primer text és una entrada d'enciclopèdia subjectiva i el segon, una entrada d'enciclopèdia objectiva.

Enunciat oficial (PDF, pàg. 4) · Pauta oficial de correcció (PDF)

Sobre aquest exercici

Tema
Tipologia, estructura i recursos textuals: Tipus i gènere de text, organització de la informació, funció de parts del text i de recursos com incisos, enumeracions o relats inserits.
Què es treballa
tipus de text: article d'opinió i article d'enciclopèdia. També hi surt: Idea principal, intenció i to de l'autor.
Examen
PAP d'Educació 2023, convocatòria ordinària, prova Competència comunicativa i raonament crític (CCIRC, 100 punts, 120 minuts): l'examen sencer.
Nivell
Prova d'aptitud personal (PAP) per als graus d'Educació Infantil i Primària.

Tipologia, estructura i recursos textuals en altres convocatòries

Mira la solucióAmaga la solució

Resposta: la de la pauta oficial de la prova. Procediment: elaboració de L'Acadèmia de Vic.

Resposta oficial

a) El primer text és un article d'opinió que acaba reflexionant sobre formes d'aprenentatge i el segon és un article d'enciclopèdia sobre la serendipitat.

Procediment

  • a) Correcta. El text de Pagès Jordà és un article d'opinió: hi ha primera persona, vivències pròpies i valoracions. L'últim paràgraf reflexiona sobre com aprenem: compara la formació amb «manuals polsegosos» amb la «freda eficàcia del Google» i els recursos virtuals de les generacions joves. El segon text prové de la Vikipèdia, una enciclopèdia: és expositiu, objectiu i està organitzat en apartats (definició, «Etimologia i història», «Exemples»).
  • b) Incorrecta. El segon text no és una entrada de diccionari: no es limita a definir el mot, sinó que n'explica la història i en dona exemples desenvolupats, com fa un article enciclopèdic. A més, el final del primer text tracta més aviat de formes d'aprenentatge que no pas de la importància de la serendipitat en general.
  • c) Incorrecta. El primer text no és cap entrada d'enciclopèdia, sinó un article d'opinió publicat al web personal de l'autor.

Estratègia: per identificar la tipologia, observeu la font (web personal / Vikipèdia), la presència o absència de la primera persona i de valoracions, i l'estructura (apartats temàtics propis d'una enciclopèdia).

Font: enunciats i pautes de correcció oficials de les proves d'aptitud personal (PAP) dels graus d'Educació Infantil i Primària, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat). PDF oficials de CCIRC 2023 (ordinària): enunciat i pauta de correcció. Els procediments i les respostes model són elaboració de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis PAP del tema «Tipologia, estructura i recursos textuals» · PAP de CCIRC per temes · Exàmens PAP d'Educació