Comprensió literal: localitzar i relacionar informació · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2023 ordinària · Exercici 2

Serendipitat

Els investigadors en hàbits de consum han descobert que, entre comprar per Internet i passejar amb un carretó pel supermercat, hi ha una diferència essencial: el qui s'asseu davant l'ordinador es limita a comprar el que busca, mentre que el qui transita pels passadissos acaba enduent-se a casa coses que no havia previst. Aquests productes no són intrínsecament bons ni dolents: poden ser capricis innecessaris, però també hi ha la possibilitat que hàgim trobat el que ens feia falta però que no sabíem —o no recordàvem— que existia.

En anglès la paraula serendipity significa precisament que hem fet una troballa inesperada i involuntària mentre cercàvem alguna altra cosa. En català, vindria a ser una de les formes de l'atzar, de la casualitat, de la xamba. En la història de la ciència i la tecnologia, molts accidents han obert noves vies d'investigació que han conduït a troballes de gran utilitat. La serendipitat més grossa que es coneix és Amèrica, descoberta casualment per Colom quan buscava les Índies.

Durant una vintena d'anys, el llibre que vaig consultar més va ser el Diccionari de Pompeu Fabra. Cada vegada que l'obria, hi descobria paraules enigmàtiques, eufòniques o evocadores, i en llegia la definició. Aparentment, era una pèrdua de temps, però a la llarga aquells mots acabaven fixant-se en algun replec del cervell i en el moment que els necessitava ressorgien i omplien les frases amb diligència. Un fenomen semblant succeïa amb els volums de l'Enciclopèdia catalana: buscàvem una entrada i ens entreteníem amb el retrat d'un rei francès, amb el mapa d'una guerra medieval, amb la bandera d'un país africà. I quantes estones no vam passar fullejant a l'atzar l'Enciclopedia Espasa! Gran part del que llavors es denominava «cultura general» provenia d'aquesta font de coneixement anomenada serendipitat.

Els cercadors i els diccionaris virtuals permeten afinar la cerca i ens estalvien pèrdues de temps, però també frenen l'adquisició de coneixement involuntari. No es pot descartar que les generacions més joves, que s'han format de manera gairebé exclusiva amb recursos virtuals, a la llarga no tinguin el cap prou ben moblat per manca de serendipitat. Des d'aquest punt de vista, haver-se format a partir de manuals polsegosos, i no amb la freda eficàcia del Google, pot haver estat un cop de sort.

Adaptació d'un text de Vicenç Pagès Jordà (extret del seu web personal) [en línia]. https://www.vicencpagesjorda.net

Serendipitat

Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador durant una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents dels obtinguts finalment. Les serendipitats passen de manera inesperada. Marcel Proust ja apuntava que la serendipitat neix de la curiositat: «La vertadera màgia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sinó a canviar la mirada.»

Etimologia i història

El terme serendipitat deriva de l'anglès serendipity, que fou extret per Horace Walpole el 1754 d'un conte persa, probablement d'origen hindú, titulat «Peregrinació dels tres prínceps del rei de Serendib», en el qual els protagonistes, uns prínceps de l'illa de Serendib (que era el nom àrab de l'actual illa de Sri Lanka), solucionen els seus problemes gràcies a casualitats increïbles i a descobriments accidentals.

Walpole, escriptor anglès amant del gènere epistolar, va emprar per primera vegada el terme serendipity en una carta adreçada a un amic que vivia a Florència, en la qual li explicava un descobriment fortuït. Va ser així com es va incorporar aquesta paraula a l'anglès, tot i que àrabs i perses ja l'empraven segles abans per a designar una troballa inesperada. A partir d'aquell moment, moltes llengües la van adoptar, sobretot en l'àmbit científic.

D'altra banda, també es parla de pseudoserendipitat en casos en què un investigador, després d'haver estudiat amb rigor alguna cosa sense obtenir-ne resultats, aconsegueix finalment l'objectiu desitjat a causa d'un accident fortuït o d'una revelació.

Exemples

Les famosíssimes notes adhesives Post-it® van sorgir a la fàbrica de 3M arran d'un oblit d'un operari, que no va afegir un component necessari per a l'elaboració d'una cola. Tota la partida de cola es va apartar perquè amb prou feines tenia poder adhesiu, però es va guardar, ja que el material era massa valuós per llençar-lo. Un dels enginyers de l'empresa, home devot, estava amoïnat perquè els paperets amb què marcava els salms que tocava cantar a l'església li queien contínuament. Va pensar que seria ideal tenir paperets amb una mica de cola no gaire forta que es poguessin enganxar i desenganxar més d'un cop. Li va venir al cap la vella partida de cola guardada. I així van néixer les notes adhesives.

El 1922, Alexander Fleming estava analitzant un cultiu de bacteris i se li va contaminar una placa amb un fong. Més tard es va adonar que, al voltant d'aquest fong, no hi creixien els bacteris i que hi havia alguna cosa que els matava. Aquest va ser el primer indici que va portar al descobriment de la penicil·lina.

Arquimedes va descobrir com mesurar el volum de cossos irregulars mentre es banyava. Va sortir nu al carrer cridant «Eureka!» (que en grec significa 'ho he trobat!'), una exclamació que ha esdevingut famosa al llarg de la història.

Adaptació d'un text de Vikipèdia [en línia]. https://ca.wikipedia.org/wiki/Serendipitat