Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis d'estequiometria — Física i Química 1r Batxillerat

L'estequiometria és el càlcul de les quantitats que intervenen en una reacció química, i és un dels temes que més surt als exàmens. Els exercicis comencen amb les lleis fonamentals i el pas entre grams i mols. Després fas càlculs estequiomètrics amb reactiu limitant, com quan reaccionen 3 mol de zinc amb 4 mol d'àcid clorhídric, i amb la descomposició del carbonat de calci. També treballes dissolucions: molaritat, riquesa i densitat d'una dissolució comercial, i l'equació dels gasos ideals. Les solucions segueixen sempre l'ordre de mols, proporció i resultat. Errors típics: confondre mols i grams i tractar el mol com una unitat de massa.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Quants mols són 36 g d'aigua? (Massa molar de l'aigua: 18 g/mol.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

n=2 moln = 2\ \text{mol} d'aigua.

Resolució

  1. Dades. Massa d'aigua m=36 gm = 36\ \text{g} i massa molar M=18 g/molM = 18\ \text{g/mol}. Es demana la quantitat de substància, en mols.
  2. Relació massa–mols. Els mols són la massa dividida per la massa molar: n=mMn = \dfrac{m}{M}
  3. Càlcul. n=36 g18 g/mol=2 moln = \dfrac{36\ \text{g}}{18\ \text{g/mol}} = 2\ \text{mol}.
  4. Comprovació. Unitats: g / (g/mol) = mol, correcte. Per tant, 36 g d'aigua són 2 mol.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Què vol dir que una espècie s'oxida? I que es redueix?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

S'oxida si perd electrons (el seu nombre d'oxidació puja); es redueix si en guanya (el nombre d'oxidació baixa).

Resolució

  1. Oxidació. Una espècie s'oxida quan perd electrons; per això el seu nombre d'oxidació augmenta. Per exemple: Zn→Zn2++2e−\mathrm{Zn} \rightarrow \mathrm{Zn^{2+}} + 2e^{-}.
  2. Reducció. Una espècie es redueix quan guanya electrons, i el seu nombre d'oxidació disminueix. Per exemple: Cu2++2e−→Cu\mathrm{Cu^{2+}} + 2e^{-} \rightarrow \mathrm{Cu}.
  3. Conclusió. Els dos processos sempre passen alhora: els electrons que perd una espècie els guanya l'altra. Per això parlem de reaccions redox (reducció-oxidació).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Quants mols de solut hi ha en 2 L d'una dissolució 3 M?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

n=6 moln = 6\ \text{mol} de solut.

Resolució

  1. Dades. Volum V=2 LV = 2\ \text{L} i concentració 3 M, és a dir, 3 mol/L3\ \text{mol/L}. Es demanen els mols de solut.
  2. Definició de molaritat. La molaritat és mols de solut per litre de dissolució: M=nV  ⇒  n=M⋅VM = \dfrac{n}{V} \;\Rightarrow\; n = M\cdot V
  3. Càlcul. n=3 mol/L⋅2 L=6 moln = 3\ \text{mol/L}\cdot 2\ \text{L} = 6\ \text{mol}.
  4. Conclusió. Hi ha 6 mol de solut dissolts en els 2 L de dissolució.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Ajusta aquestes equacions químiques:
a) Al + O2 → Al2O3
b) C3H8 + O2 → CO2 + H2O
c) Fe2O3 + C → Fe + CO2

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Apartat a)

Resultat

4Al+3O2→2Al2O3\mathrm{4Al + 3O_2 \rightarrow 2Al_2O_3}

Resolució

  1. Mètode. Només pots canviar els coeficients, mai els subíndexs. Ajusta primer els elements que apareixen en un sol compost per banda i deixa l'oxigen (o l'hidrogen) per al final.
  2. Oxigen. A l'esquerra l'O va de 2 en 2 (O2) i a la dreta de 3 en 3 (Al2O3): el mínim comú múltiple és 6, així que posem 3 O2 i 2 Al2O3.
  3. Alumini. 2 Al2O3 contenen 4 àtoms d'Al: posem 4 Al.
  4. Comprovació. Al: 4 = 2·2; O: 3·2 = 2·3 = 6. Ajustada.

Apartat b)

Resultat

C3H8+5O2→3CO2+4H2O\mathrm{C_3H_8 + 5O_2 \rightarrow 3CO_2 + 4H_2O}

Resolució

  1. Carboni. Primer el C: 3 àtoms de C donen 3 CO2.
  2. Hidrogen. Després l'H: 8 àtoms d'H donen 4 H2O.
  3. Oxigen. Per últim l'O, que a l'esquerra només és a l'O2: a la dreta n'hi ha 3·2 + 4·1 = 10 àtoms, que són 5 O2.
  4. Comprovació. C: 3 = 3; H: 8 = 4·2; O: 5·2 = 6 + 4 = 10. Ajustada.

Apartat c)

Resultat

2Fe2O3+3C→4Fe+3CO2\mathrm{2Fe_2O_3 + 3C \rightarrow 4Fe + 3CO_2}

Resolució

  1. Oxigen. L'O és a Fe2O3 (3 per fórmula) i a CO2 (2 per fórmula): el mínim comú múltiple és 6, així que posem 2 Fe2O3 i 3 CO2.
  2. Ferro i carboni. 2 Fe2O3 tenen 4 Fe → 4 Fe; 3 CO2 tenen 3 C → 3 C.
  3. Comprovació. O: 2·3 = 3·2 = 6; Fe: 4 = 4; C: 3 = 3. Ajustada.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Interpreta l'equació ajustada 2CO(g) + O2(g) → 2CO2(g) en mols, en molècules, en massa i en volums de gas (mesurats a la mateixa pressió i temperatura). Comprova que es compleix la conservació de la massa (C = 12; O = 16).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

Mols: 2 mol CO + 1 mol O2 → 2 mol CO2; molècules: 2 + 1 → 2; massa: 56 g + 32 g → 88 g; volums (mateixa P i T): 2 V + 1 V → 2 V. La massa es conserva: 88 g = 88 g.

Resolució

  1. Significat dels coeficients. Indiquen en quina proporció reaccionen les partícules i, per tant, els mols: 2 molècules de CO + 1 molècula d'O2 → 2 molècules de CO2, és a dir, 2 mol de CO + 1 mol d'O2 → 2 mol de CO2.
  2. Masses molars. M(CO)=12+16=28 g/molM(\mathrm{CO}) = 12 + 16 = 28\ \text{g/mol}; M(O2)=32 g/molM(\mathrm{O_2}) = 32\ \text{g/mol}; M(CO2)=12+2⋅16=44 g/molM(\mathrm{CO_2}) = 12 + 2\cdot16 = 44\ \text{g/mol}.
  3. En massa. 2⋅28=56 g2\cdot 28 = 56\ \text{g} de CO + 32 g d'O2 → 2⋅44=88 g2\cdot 44 = 88\ \text{g} de CO2.
  4. En volums (hipòtesi d'Avogadro). A la mateixa P i T, volums iguals de gas tenen el mateix nombre de molècules: 2 volums de CO + 1 volum d'O2 → 2 volums de CO2.
  5. Conservació de la massa (Lavoisier). 56 + 32 = 88 g a banda i banda. Fixa't que els mols i els volums no es conserven (3 → 2); només es conserven la massa i el nombre d'àtoms de cada element.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

El propà crema segons C3H8 + 5O2 → 3CO2 + 4H2O. Quants mols d'oxigen es consumeixen, i quants mols de CO2 i de H2O es formen, quan es cremen 3 mol de propà?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

O2 consumit: 15 mol15\ \text{mol}; CO2 format: 9 mol9\ \text{mol}; H2O formada: 12 mol12\ \text{mol}.

Resolució

  1. Dades. Es cremen 3 mol de C3H8. Els coeficients donen les proporcions en mols: 1 mol C3H8 : 5 mol O2 : 3 mol CO2 : 4 mol H2O.
  2. Proporció estequiomètrica. Amb 3 mol de propà, totes les quantitats es multipliquen per 3.
  3. Càlcul. O2: 3⋅5=15 mol3\cdot 5 = 15\ \text{mol}; CO2: 3⋅3=9 mol3\cdot 3 = 9\ \text{mol}; H2O: 3⋅4=12 mol3\cdot 4 = 12\ \text{mol}.
  4. Comprovació. Àtoms d'oxigen: a l'esquerra 15⋅2=3015\cdot 2 = 30; a la dreta 9⋅2+12⋅1=309\cdot 2 + 12\cdot 1 = 30. Quadra.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

En escalfar 12,25 g de clorat de potassi, KClO3, es descompon en clorur de potassi i oxigen: 2KClO3 → 2KCl + 3O2. Si s'obtenen 7,45 g de KCl, quina massa d'oxigen s'ha alliberat? Quina llei justifica el càlcul? (K = 39; Cl = 35,5; O = 16)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

m(O2)=4,80 gm(\mathrm{O_2}) = 4{,}80\ \text{g}; ho justifica la llei de conservació de la massa (Lavoisier).

Resolució

  1. Dades. Es descomponen 12,25 g de KClO3 i s'obtenen 7,45 g de KCl; la resta de la massa marxa com a O2.
  2. Llei de conservació de la massa (Lavoisier). La massa dels reactius és igual a la dels productes: m(KClO3)=m(KCl)+m(O2)m(\mathrm{KClO_3}) = m(\mathrm{KCl}) + m(\mathrm{O_2})
  3. Càlcul. 12,25=7,45+m(O2)⇒m(O2)=4,80 g12{,}25 = 7{,}45 + m(\mathrm{O_2}) \Rightarrow m(\mathrm{O_2}) = 4{,}80\ \text{g}.
  4. Comprovació amb mols. M(KClO3)=39+35,5+3⋅16=122,5 g/molM(\mathrm{KClO_3}) = 39 + 35{,}5 + 3\cdot16 = 122{,}5\ \text{g/mol}, i 12,25 g són 0,100 mol. Segons l'equació es formen 0,100 mol de KCl (0,100⋅74,5=7,45 g0{,}100\cdot 74{,}5 = 7{,}45\ \text{g}) i 0,150 mol d'O2, és a dir, 0,150⋅32=4,80 g0{,}150\cdot 32 = 4{,}80\ \text{g}. Coincideix.
  5. Conclusió. El gas s'escapa al medi: per això el sòlid que queda al tub pesa menys que abans d'escalfar, encara que la massa total es conserva.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

En una síntesi, el càlcul teòric indica que s'haurien d'obtenir 25,0 g de producte, però al laboratori se n'obtenen 21,5 g. Calcula el rendiment de la reacció i digues per què el rendiment real no sol arribar al 100 %.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

Rendiment =86,0 %= 86{,}0\ \%. No arriba al 100 % per pèrdues en el procés, reaccions secundàries, impureses i reaccions que no es completen.

Resolució

  1. Dades. Massa teòrica 25,0 g; massa obtinguda al laboratori 21,5 g.
  2. Definició de rendiment. Rendiment=massa obtingudamassa teoˋrica⋅100\text{Rendiment} = \dfrac{\text{massa obtinguda}}{\text{massa teòrica}}\cdot 100
  3. Càlcul. Rendiment=21,525,0⋅100=86,0 %\text{Rendiment} = \dfrac{21{,}5}{25{,}0}\cdot 100 = 86{,}0\ \%. Comprovació: 25,0⋅0,860=21,5 g25{,}0\cdot 0{,}860 = 21{,}5\ \text{g}.
  4. Per què no és del 100 %. Hi ha pèrdues en el procés (producte que queda als recipients o als filtres), reaccions secundàries que formen altres substàncies, impureses en els reactius i reaccions que no arriben a completar-se.
  5. Compte. Si divideixes al revés (massa teòrica entre massa obtinguda) et surt més del 100 %, un resultat impossible.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Raona si són certes o falses aquestes afirmacions sobre la reacció 2H2 + O2\mathrm{O}_{2} → 2H2O:
a) En una reacció química sempre es conserva la massa.
b) En aquesta reacció es conserva el nombre de mols.
c) Si es duplica la quantitat del reactiu limitant (i continua sent-ho), es duplica la quantitat de producte formada.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Apartat a)

Resultat

Certa: la massa total sempre es conserva.

Resolució

  1. Raonament. En una reacció química els àtoms no es creen ni es destrueixen: només es reordenen i formen substàncies noves.
  2. Conclusió. La massa total dels reactius és igual a la dels productes (llei de Lavoisier). Aquí: 2·2 g d'H2 + 32 g d'O2 = 36 g = 2·18 g d'H2O.

Apartat b)

Resultat

Falsa: hi ha 3 mol de reactius i només 2 mol de producte.

Resolució

  1. Raonament. A l'esquerra hi ha 2 + 1 = 3 mol (de molècules) i a la dreta, 2 mol.
  2. Conclusió. El nombre de mols (i de molècules) no es conserva; el que es conserva és el nombre d'àtoms de cada element (4 H i 2 O a banda i banda).

Apartat c)

Resultat

Certa: el producte és proporcional al reactiu limitant.

Resolució

  1. Raonament. Els coeficients són fixos, i la quantitat de producte la determina el reactiu limitant: si en tens el doble (i continua sent el limitant), en surt el doble.
  2. Exemple. Si l'O2 és el limitant, 1 mol d'O2\mathrm{O_2} dona 2 mol d'H2O\mathrm{H_2O}; 2 mol d'O2\mathrm{O_2} en donen 4.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Escriu l'equació química ajustada de la combustió completa de l'etí o acetilè (C2H2\mathrm{C}_{2}\mathrm{H}_{2}), que s'utilitza per soldar, i calcula quants mols d'oxigen calen per cremar 3 mol d'etí.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

2C2H2+5O2→4CO2+2H2O\mathrm{2C_2H_2 + 5O_2 \rightarrow 4CO_2 + 2H_2O}; calen 7,5 mol7{,}5\ \text{mol} d'O2.

Resolució

  1. Combustió completa. Un hidrocarbur reacciona amb O2 i produeix CO2 i H2O: C2H2+O2→CO2+H2O\mathrm{C_2H_2 + O_2 \rightarrow CO_2 + H_2O}.
  2. Ajust del C i de l'H. Primer el C (2 CO2) i després l'H (1 H2O): C2H2+O2→2CO2+H2O\mathrm{C_2H_2 + O_2 \rightarrow 2CO_2 + H_2O}.
  3. Ajust de l'O. A la dreta hi ha 2·2 + 1 = 5 àtoms d'O, és a dir, 5/2 molècules d'O2. Per evitar fraccions es multipliquen tots els coeficients per 2: 2C2H2+5O2→4CO2+2H2O\mathrm{2C_2H_2 + 5O_2 \rightarrow 4CO_2 + 2H_2O}
  4. Càlcul. Per cada 2 mol d'etí calen 5 mol d'O2: n(O2)=3 mol⋅52=7,5 moln(\mathrm{O_2}) = 3\ \text{mol}\cdot\dfrac{5}{2} = 7{,}5\ \text{mol}.
  5. Compte. No arrodoneixis el coeficient 5/2 a 2 o a 3: cal multiplicar tota l'equació per 2. Amb 3 mol d'O2 per mol d'etí obtindries 9 mol, que és massa.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Quins volums de gas es combinen a 2H2 + O2\mathrm{O}_{2} → 2H2O (tot gasós, mateixes condicions)? Quina llei ho diu?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

2 volums d'H2 + 1 volum d'O2 → 2 volums de vapor d'aigua; ho diu la llei dels volums de combinació (Gay-Lussac).

Resolució

  1. Proporció de l'equació. Els coeficients de 2H2+O2→2H2O\mathrm{2H_2 + O_2 \rightarrow 2H_2O} donen la proporció 2 : 1 : 2.
  2. Llei dels volums de combinació (Gay-Lussac). Els volums de gasos que reaccionen i els que es formen, mesurats a la mateixa P i T, estan en una relació de nombres enters senzills.
  3. Hipòtesi d'Avogadro. Ho explica: a la mateixa P i T, volums iguals de gas contenen el mateix nombre de molècules, de manera que els volums són proporcionals als coeficients.
  4. Conclusió. 2 volums d'hidrogen es combinen amb 1 d'oxigen i donen 2 volums de vapor d'aigua (el volum total baixa de 3 a 2).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Es fan reaccionar 3 mol de zinc amb 4 mol d'àcid clorhídric segons Zn + 2HCl → ZnCl2 + H2. Quin és el reactiu limitant, quants mols d'hidrogen es formen i quant zinc sobra?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

Reactiu limitant: HCl; es formen 2 mol2\ \text{mol} d'H2; sobra 1 mol1\ \text{mol} de Zn.

Resolució

  1. Dades. 3 mol de Zn i 4 mol d'HCl. Segons l'equació ajustada, 1 mol de Zn reacciona amb 2 mol d'HCl.
  2. Reactiu limitant. Per als 3 mol de Zn caldrien 3⋅2=6 mol3\cdot 2 = 6\ \text{mol} d'HCl, però només n'hi ha 4. L'àcid s'acaba abans: l'HCl és el limitant i el zinc queda en excés.
  3. Hidrogen format. El producte es calcula sempre amb el reactiu limitant. Proporció HCl : H2 = 2 : 1: n(H2)=4⋅12=2 moln(\mathrm{H_2}) = 4\cdot\tfrac{1}{2} = 2\ \text{mol}.
  4. Zinc que sobra. Proporció HCl : Zn = 2 : 1, així que reaccionen 4⋅12=2 mol4\cdot\tfrac{1}{2} = 2\ \text{mol} de Zn. Sobra 3−2=1 mol3 - 2 = 1\ \text{mol} de zinc.
  5. Compte. Si fessis el càlcul amb el zinc (el reactiu en excés) obtindries massa hidrogen (3 mol): el producte el marca el reactiu que s'acaba primer.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Una mostra de 50 g de calcària conté carbonat de calci CaCO3 amb una riquesa (puresa) del 80%. Si tot el carbonat es descompon segons CaCO3 → CaO + CO2, quants grams d'òxid de calci CaO s'obtenen? (Masses molars: CaCO3 = 100 g/mol; CaO = 56 g/mol.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

m(CaO)=22,4 gm(\mathrm{CaO}) = 22{,}4\ \text{g}

Resolució

  1. Riquesa. La riquesa diu quina part de la mostra és realment CaCO3; la resta són impureses que no reaccionen. Al càlcul només compta el carbonat pur.
  2. Massa de CaCO3 pur. 50⋅0,80=40 g50\cdot 0{,}80 = 40\ \text{g}, que són n=40100=0,40 moln = \dfrac{40}{100} = 0{,}40\ \text{mol}.
  3. Proporció estequiomètrica. CaCO3→CaO+CO2\mathrm{CaCO_3 \rightarrow CaO + CO_2} és 1 : 1: es formen 0,40 mol de CaO.
  4. Càlcul de la massa. m=0,40⋅56=22,4 gm = 0{,}40\cdot 56 = 22{,}4\ \text{g} de CaO.
  5. Compte. No facis servir els 50 g de mostra, sinó només els 40 g de substància pura: les impureses són pes que no reacciona.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Es descomponen 25 g de carbonat de calci segons CaCO3 → CaO + CO2. Quin volum de CO2, mesurat en condicions normals, s'allibera? (Massa molar CaCO3 = 100 g/mol; volum molar en CN = 22,4 L/mol.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

V(CO2)=5,6 LV(\mathrm{CO_2}) = 5{,}6\ \text{L} en condicions normals.

Resolució

  1. Plantejament. El camí és grams → mols → proporció de l'equació → volum de gas.
  2. Mols de CaCO3. n=25100=0,25 moln = \dfrac{25}{100} = 0{,}25\ \text{mol}.
  3. Proporció estequiomètrica. L'equació és 1 : 1 entre CaCO3 i CO2: es formen 0,25 mol de CO2.
  4. Volum molar en CN. Cada mol de gas ocupa 22,4 L: V=0,25⋅22,4=5,6 LV = 0{,}25\cdot 22{,}4 = 5{,}6\ \text{L}.
  5. Compte. El volum molar de 22,4 L/mol només val en condicions normals (0 °C i 1 atm); fora de CN s'ha de fer servir PV=nRTPV = nRT.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

L'aigua oxigenada es descompon segons 2H2O2\mathrm{H}_{2}\mathrm{O}_{2} → 2H2O + O2\mathrm{O}_{2}. Calcula la massa d'oxigen i la massa d'aigua que es formen quan es descomponen 17,0 g de peròxid d'hidrogen (H = 1; O = 16).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

m(O2)=8,00 gm(\mathrm{O_2}) = 8{,}00\ \text{g}; m(H2O)=9,00 gm(\mathrm{H_2O}) = 9{,}00\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de peròxid. M(H2O2)=2⋅1+2⋅16=34 g/molM(\mathrm{H_2O_2}) = 2\cdot1 + 2\cdot16 = 34\ \text{g/mol}, i n=17,034=0,500 moln = \dfrac{17{,}0}{34} = 0{,}500\ \text{mol}.
  2. Proporcions de l'equació. 2 mol d'H2O2 → 2 mol d'H2O + 1 mol d'O2.
  3. Aigua. La mateixa quantitat que de peròxid: 0,500 mol → 0,500⋅18=9,00 g0{,}500\cdot 18 = 9{,}00\ \text{g}.
  4. Oxigen. La meitat: 0,500/2=0,250 mol0{,}500/2 = 0{,}250\ \text{mol} → 0,250⋅32=8,00 g0{,}250\cdot 32 = 8{,}00\ \text{g}.
  5. Comprovació (Lavoisier). 9,00+8,00=17,0 g9{,}00 + 8{,}00 = 17{,}0\ \text{g}, la massa inicial de peròxid.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

El sodi reacciona amb l'aigua segons 2Na + 2H2O → 2NaOH + H2\mathrm{H}_{2}. Si es fan reaccionar 4,6 g de sodi amb aigua en excés, calcula el volum d'hidrogen que es desprèn a 25 °C i 1,0 atm i la massa d'hidròxid de sodi que es forma (Na = 23; O = 16; H = 1; R = 0,082 atm·L/(mol·K)).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

V(H2)≈2,44 LV(\mathrm{H_2}) \approx 2{,}44\ \text{L}; m(NaOH)=8,0 gm(\mathrm{NaOH}) = 8{,}0\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de sodi. n(Na)=4,623=0,20 moln(\mathrm{Na}) = \dfrac{4{,}6}{23} = 0{,}20\ \text{mol} (l'aigua és en excés, el Na és el limitant).
  2. Hidrogen. 2 mol de Na donen 1 mol de H2: n(H2)=0,20/2=0,10 moln(\mathrm{H_2}) = 0{,}20/2 = 0{,}10\ \text{mol}.
  3. Equació dels gasos ideals. A 25 °C (298 K) i 1,0 atm: V=nRTP=0,10⋅0,082⋅2981,0=2,44 LV = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{0{,}10\cdot 0{,}082\cdot 298}{1{,}0} = 2{,}44\ \text{L}
  4. Hidròxid de sodi. 2 mol de Na donen 2 mol de NaOH → 0,20 mol; M(NaOH)=40 g/molM(\mathrm{NaOH}) = 40\ \text{g/mol} → m=0,20⋅40=8,0 gm = 0{,}20\cdot 40 = 8{,}0\ \text{g}.
  5. Comprovació de la massa. Na (4,6 g) + H2O que reacciona (0,20 mol = 3,6 g) = 8,2 g = NaOH (8,0 g) + H2 (0,10 mol = 0,2 g).
  6. Compte. No facis servir 22,4 L/mol: només val a 0 °C i 1 atm, i aquí la temperatura és de 25 °C.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

En la síntesi de l'amoníac, N2 + 3H2 → 2NH3, es fan reaccionar 28 g de N2 amb prou hidrogen i s'obtenen 25,5 g d'NH3. Calcula la massa teòrica d'NH3 i el rendiment de la reacció (N = 14; H = 1).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

Massa teòrica: 34 g34\ \text{g} d'NH3; rendiment =75,0 %= 75{,}0\ \%.

Resolució

  1. Mols de nitrogen. M(N2)=28 g/molM(\mathrm{N_2}) = 28\ \text{g/mol}, i n(N2)=2828=1,0 moln(\mathrm{N_2}) = \dfrac{28}{28} = 1{,}0\ \text{mol} (l'hidrogen és en excés).
  2. Proporció estequiomètrica. 1 mol de N2 produeix 2 mol de NH3: n(NH3)=2,0 moln(\mathrm{NH_3}) = 2{,}0\ \text{mol}.
  3. Massa teòrica. M(NH3)=14+3=17 g/molM(\mathrm{NH_3}) = 14 + 3 = 17\ \text{g/mol} → m=2,0⋅17=34 gm = 2{,}0\cdot 17 = 34\ \text{g}.
  4. Rendiment. 25,534⋅100=75,0 %\dfrac{25{,}5}{34}\cdot 100 = 75{,}0\ \%. Comprovació: 34⋅0,750=25,5 g34\cdot 0{,}750 = 25{,}5\ \text{g}.
  5. Interpretació. Una quarta part del producte possible no s'ha obtingut (la reacció no és completa, hi ha pèrdues…).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Per determinar l'acidesa d'un vinagre, se'n valoren 10,0 mL amb hidròxid de sodi 0,500 M i se'n gasten 16,8 mL, segons CH3COOH + NaOH → CH3COONa + H2O. Calcula la molaritat de l'àcid acètic i el percentatge en massa del vinagre, sabent que la densitat és 1,01 g/mL i que la massa molar de l'àcid acètic és 60 g/mol.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Resultat

[CH3COOH]=0,840 mol/L[\mathrm{CH_3COOH}] = 0{,}840\ \text{mol/L}; percentatge en massa ≈4,99 %\approx 4{,}99\ \% (un 5,0 %).

Resolució

  1. Mols de NaOH gastats. n=M⋅V=0,500⋅0,0168=0,00840 moln = M\cdot V = 0{,}500\cdot 0{,}0168 = 0{,}00840\ \text{mol}.
  2. Estequiometria de la valoració. La reacció és 1 : 1, per tant als 10,0 mL de vinagre hi ha n(CH3COOH)=0,00840 moln(\mathrm{CH_3COOH}) = 0{,}00840\ \text{mol}.
  3. Molaritat. M=nV=0,008400,0100=0,840 mol/LM = \dfrac{n}{V} = \dfrac{0{,}00840}{0{,}0100} = 0{,}840\ \text{mol/L}.
  4. Percentatge en massa. Massa d'àcid per litre: 0,840⋅60=50,4 g0{,}840\cdot 60 = 50{,}4\ \text{g}. Massa d'un litre de vinagre: 1000 mL⋅1,01 g/mL=1010 g1000\ \text{mL}\cdot 1{,}01\ \text{g/mL} = 1010\ \text{g}. % =50,41010⋅100=4,99 %\%\ = \dfrac{50{,}4}{1010}\cdot 100 = 4{,}99\ \%
  5. Conclusió. El vinagre té un 5,0 % d'àcid acètic, valor típic d'un vinagre comercial.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Un antiàcid conté 0,78 g d'hidròxid d'alumini per comprimit i neutralitza l'àcid clorhídric de l'estómac segons Al(OH)3 + 3HCl → AlCl3 + 3H2O. Calcula quants mL d'àcid clorhídric 0,10 M pot neutralitzar un comprimit (Al = 27; O = 16; H = 1).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

V=300 mLV = 300\ \text{mL} d'HCl 0,10 M

Resolució

  1. Mols d'hidròxid d'alumini. M(Al(OH)3)=27+3⋅(16+1)=78 g/molM(\mathrm{Al(OH)_3}) = 27 + 3\cdot(16 + 1) = 78\ \text{g/mol} → n=0,7878=0,0100 moln = \dfrac{0{,}78}{78} = 0{,}0100\ \text{mol}.
  2. Proporció estequiomètrica. 1 mol d'Al(OH)3 neutralitza 3 mol d'HCl: n(HCl)=3⋅0,0100=0,0300 moln(\mathrm{HCl}) = 3\cdot 0{,}0100 = 0{,}0300\ \text{mol}.
  3. Volum de dissolució. V=nM=0,03000,10=0,300 L=300 mLV = \dfrac{n}{M} = \dfrac{0{,}0300}{0{,}10} = 0{,}300\ \text{L} = 300\ \text{mL}.
  4. Comprovació. 300 mL⋅0,10 mol/L=0,030 mol300\ \text{mL}\cdot 0{,}10\ \text{mol/L} = 0{,}030\ \text{mol} d'HCl.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Una làmina de zinc, en excés, s'introdueix en 100 mL de dissolució de CuSO4 0,50 M: Zn + CuSO4 → ZnSO4 + Cu.
a) Indica quina espècie s'oxida, quina es redueix i quin és l'agent oxidant.
b) Calcula la massa de coure que es diposita.
c) Calcula la massa de zinc que es consumeix. (Zn = 65,4; Cu = 63,5)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Apartat a)

Resultat

S'oxida el Zn (0 → +2, agent reductor); es redueix el Cu2+ (+2 → 0), que és l'agent oxidant.

Resolució

  1. Nombres d'oxidació. El Zn passa de 0 (metall) a +2 (ZnSO4); el Cu passa de +2 (CuSO4) a 0 (metall). El sulfat no canvia.
  2. Oxidació i reducció. El Zn perd electrons → s'oxida (és l'agent reductor). El Cu2+ guanya electrons → es redueix.
  3. Conclusió. L'agent oxidant és el Cu2+ (del CuSO4), perquè és l'espècie que es redueix.

Apartat b)

Resultat

m(Cu)≈3,18 gm(\mathrm{Cu}) \approx 3{,}18\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de CuSO4. n=0,50⋅0,100=0,050 moln = 0{,}50\cdot 0{,}100 = 0{,}050\ \text{mol}. El Zn és en excés, així que el CuSO4 és el limitant.
  2. Càlcul. La reacció és 1 : 1: es dipositen 0,050 mol de Cu, m=0,050⋅63,5=3,18 gm = 0{,}050\cdot 63{,}5 = 3{,}18\ \text{g}.

Apartat c)

Resultat

m(Zn)≈3,27 gm(\mathrm{Zn}) \approx 3{,}27\ \text{g}

Resolució

  1. Càlcul. També es consumeixen 0,050 mol de Zn: m=0,050⋅65,4=3,27 gm = 0{,}050\cdot 65{,}4 = 3{,}27\ \text{g}.
  2. Comprovació. La làmina perd 3,27 g de zinc i guanya 3,18 g de coure: al final pesa una mica menys.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Es barregen 20 L de nitrogen i 45 L d'hidrogen, mesurats a la mateixa pressió i temperatura, i reaccionen completament segons N2 + 3H2 → 2NH3. Determina quin gas és el reactiu limitant, el volum d'amoníac que es forma i el volum total de gasos que hi ha al final.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Limitant: H2; V(NH3)=30 LV(\mathrm{NH_3}) = 30\ \text{L}; volum total final =35 L= 35\ \text{L} (30 L d'NH3 + 5 L de N2).

Resolució

  1. Volums i mols. Per a gasos a la mateixa P i T, els volums són proporcionals als mols (Avogadro): 1 volum de N2 reacciona amb 3 d'H2 i en dona 2 d'NH3.
  2. Reactiu limitant. Els 20 L de N2 necessitarien 3⋅20=60 L3\cdot 20 = 60\ \text{L} d'H2, però només n'hi ha 45: el limitant és l'hidrogen.
  3. Amoníac. 3 volums d'H2 donen 2 d'NH3: V(NH3)=45⋅23=30 LV(\mathrm{NH_3}) = 45\cdot\tfrac{2}{3} = 30\ \text{L}.
  4. Nitrogen sobrant. Se'n consumeixen 45/3=15 L45/3 = 15\ \text{L}, per tant en sobren 20−15=5 L20 - 15 = 5\ \text{L}.
  5. Conclusió. Volum final: 30 L de NH3 + 5 L de N2 = 35 L. Abans n'hi havia 65 L: el volum disminueix perquè el nombre de molècules baixa.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

4 g d'hidrogen reaccionen amb 32 g d'oxigen per formar aigua. Si es barregen 10 g d'hidrogen i 64 g d'oxigen, quanta aigua es forma, i què en sobra?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

Es formen 72 g72\ \text{g} d'aigua i sobren 2 g2\ \text{g} d'hidrogen.

Resolució

  1. Llei de les proporcions definides (Proust). L'hidrogen i l'oxigen sempre es combinen en la mateixa proporció: 4 g : 32 g, és a dir, 1 g d'hidrogen per cada 8 g d'oxigen.
  2. Reactiu limitant. Els 64 g d'oxigen necessiten 64/8=8 g64/8 = 8\ \text{g} d'hidrogen. N'hi ha 10, així que n'hi ha prou: l'oxigen s'acaba i sobren 10−8=2 g10 - 8 = 2\ \text{g} d'hidrogen.
  3. Llei de conservació de la massa (Lavoisier). L'aigua formada és la massa que ha reaccionat: 8+64=72 g8 + 64 = 72\ \text{g}.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Una dissolució comercial d'àcid clorhídric té una riquesa del 36,5% en massa i una densitat d'1,18 g/mL. Calcula'n la molaritat. (Massa molar HCl = 36,5 g/mol.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Resultat

M≈11,8 mol/LM \approx 11{,}8\ \text{mol/L}

Resolució

  1. Plantejament. Tria una quantitat còmoda, 1 L de dissolució, i ves baixant fins als mols de solut.
  2. Massa de la dissolució (densitat). m=1000 mL⋅1,18 g/mL=1180 gm = 1000\ \text{mL}\cdot 1{,}18\ \text{g/mL} = 1180\ \text{g}.
  3. Massa de solut (riquesa). El 36,5 % en massa és HCl: 1180⋅0,365=430,7 g1180\cdot 0{,}365 = 430{,}7\ \text{g}.
  4. Mols i molaritat. n=430,736,5=11,8 moln = \dfrac{430{,}7}{36{,}5} = 11{,}8\ \text{mol}; com que són en 1 L, M=11,8 mol/LM = 11{,}8\ \text{mol/L}.
  5. Compte. El percentatge és en massa (grams de solut per 100 g de dissolució) i cal la densitat per passar del volum a la massa de dissolució: sense densitat no es pot arribar a la molaritat.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

En la combustió del metà, CH4 + 2O2 → CO2 + 2H2O, es cremen 4 g de metà. Quin volum de CO2 s'obté si es mesura a 2 atm i 27 graus Celsius? (Massa molar CH4 = 16 g/mol; R = 0,082 atm·L/(mol·K).)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

V(CO2)≈3,1 LV(\mathrm{CO_2}) \approx 3{,}1\ \text{L} (3,075 L)

Resolució

  1. Mols de metà. Primer la part estequiomètrica, en mols: n(CH4)=416=0,25 moln(\mathrm{CH_4}) = \dfrac{4}{16} = 0{,}25\ \text{mol}.
  2. Proporció estequiomètrica. L'equació és 1 : 1 entre CH4 i CO2: es formen 0,25 mol de CO2.
  3. Equació dels gasos ideals. No som en condicions normals, així que no pots fer servir 22,4 L/mol: aïlla el volum de PV=nRTPV = nRT. Temperatura en kelvin: T=27+273=300 KT = 27 + 273 = 300\ \text{K}.
  4. Càlcul. V=nRTP=0,25⋅0,082⋅3002=6,152=3,075 L≈3,1 LV = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{0{,}25\cdot 0{,}082\cdot 300}{2} = \dfrac{6{,}15}{2} = 3{,}075\ \text{L} \approx 3{,}1\ \text{L}
  5. Compte. Fora de condicions normals el volum molar no és 22,4 L, i la temperatura sempre ha d'anar en kelvin.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Una mostra de 3,0 g d'un aliatge de magnesi i alumini es tracta amb àcid clorhídric en excés i es desprenen 3,36 L d'hidrogen mesurats en condicions normals. Les reaccions són Mg + 2HCl → MgCl2 + H2 i 2Al + 6HCl → 2AlCl3 + 3H2. Calcula la massa de cada metall de la mostra i la composició de l'aliatge en percentatge (Mg = 24; Al = 27; 1 mol de gas ocupa 22,4 L en condicions normals).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Resultat

m(Mg)=1,2 gm(\mathrm{Mg}) = 1{,}2\ \text{g} (40 %); m(Al)=1,8 gm(\mathrm{Al}) = 1{,}8\ \text{g} (60 %).

Resolució

  1. Mols d'hidrogen. n(H2)=3,3622,4=0,150 moln(\mathrm{H_2}) = \dfrac{3{,}36}{22{,}4} = 0{,}150\ \text{mol} en total.
  2. Plantejament. Siguin x g de Mg i y g d'Al: x+y=3,0x + y = 3{,}0. El Mg dona 1 mol d'H2 per mol → x/24x/24 mol d'H2. L'Al dona 3 mol d'H2 per cada 2 mol, és a dir 1,5 per mol → y27⋅1,5=y18\tfrac{y}{27}\cdot 1{,}5 = \tfrac{y}{18} mol d'H2.
  3. Sistema d'equacions. {x+y=3,0x24+y18=0,150\begin{cases} x + y = 3{,}0 \\ \dfrac{x}{24} + \dfrac{y}{18} = 0{,}150 \end{cases}
  4. Resolució. Amb x=3,0−yx = 3{,}0 - y i multiplicant la segona per 72: 3(3,0−y)+4y=10,8⇒9,0+y=10,83(3{,}0 - y) + 4y = 10{,}8 \Rightarrow 9{,}0 + y = 10{,}8, d'on y=1,8 gy = 1{,}8\ \text{g} d'Al i x=1,2 gx = 1{,}2\ \text{g} de Mg.
  5. Composició. Mg: 1,23,0⋅100=40 %\tfrac{1{,}2}{3{,}0}\cdot100 = 40\ \%; Al: 1,83,0⋅100=60 %\tfrac{1{,}8}{3{,}0}\cdot100 = 60\ \%.
  6. Comprovació. 1,224=0,050 mol\tfrac{1{,}2}{24} = 0{,}050\ \text{mol} d'H2 (Mg) + 1,818=0,100 mol\tfrac{1{,}8}{18} = 0{,}100\ \text{mol} (Al) = 0,150 mol.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

L'alumini reacciona amb el clor segons 2Al + 3Cl2 → 2AlCl3. Es fan reaccionar 5,4 g d'alumini amb 10,65 g de clor.
a) Determina el reactiu limitant.
b) Calcula la massa teòrica d'AlCl3 que es forma.
c) Calcula la massa de reactiu en excés que sobra.
d) Si s'obtenen 10,68 g d'AlCl3, quin és el rendiment? (Al = 27; Cl = 35,5)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

El reactiu limitant és el clor (Cl2).

Resolució

  1. Mols de reactius. n(Al)=5,4/27=0,20 moln(\mathrm{Al}) = 5{,}4/27 = 0{,}20\ \text{mol}; n(Cl2)=10,65/71=0,15 moln(\mathrm{Cl_2}) = 10{,}65/71 = 0{,}15\ \text{mol}.
  2. Reactiu limitant. Per a 0,20 mol d'Al calen 0,20⋅32=0,30 mol0{,}20\cdot\tfrac{3}{2} = 0{,}30\ \text{mol} de Cl2, però només n'hi ha 0,15: s'acaba el clor.

Apartat b)

Resultat

m(AlCl3)=13,35 gm(\mathrm{AlCl_3}) = 13{,}35\ \text{g} (teòrica)

Resolució

  1. Proporció amb el limitant. 3 mol de Cl2 → 2 mol d'AlCl3: n=0,15⋅23=0,10 moln = 0{,}15\cdot\tfrac{2}{3} = 0{,}10\ \text{mol}.
  2. Massa. M(AlCl3)=27+3⋅35,5=133,5 g/molM(\mathrm{AlCl_3}) = 27 + 3\cdot 35{,}5 = 133{,}5\ \text{g/mol} → m=0,10⋅133,5=13,35 gm = 0{,}10\cdot 133{,}5 = 13{,}35\ \text{g}.

Apartat c)

Resultat

Sobren 2,7 g2{,}7\ \text{g} d'alumini.

Resolució

  1. Alumini consumit. 0,10 mol (la mateixa quantitat que d'AlCl3 format, proporció 2 : 2).
  2. Excés. En sobren 0,20−0,10=0,10 mol0{,}20 - 0{,}10 = 0{,}10\ \text{mol} → 0,10⋅27=2,7 g0{,}10\cdot 27 = 2{,}7\ \text{g} d'Al.
  3. Comprovació. Reactius: 5,4 + 10,65 = 16,05 g; AlCl3 teòric + alumini sobrant: 13,35 + 2,7 = 16,05 g.

Apartat d)

Resultat

Rendiment =80,0 %= 80{,}0\ \%

Resolució

  1. Definició. Rendiment = massa obtinguda / massa teòrica · 100.
  2. Càlcul. 10,6813,35⋅100=80,0 %\dfrac{10{,}68}{13{,}35}\cdot 100 = 80{,}0\ \%.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

L'àcid sulfúric s'obté industrialment en tres etapes: S + O2 → SO2; 2SO2 + O2 → 2SO3; SO3 + H2O → H2SO4.
a) Quants kg d'H2SO4 s'obtenen teòricament a partir de 640 kg de sofre?
b) Quants kg se n'obtindrien amb un rendiment global del 90 %?
c) Quants mols d'O2 es consumeixen per cada mol de sofre? (S = 32; H = 1; O = 16)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

1960 kg1960\ \text{kg} d'H2SO4 (teòrics)

Resolució

  1. Relació global. Cada mol de S dona 1 mol de SO2, que dona 1 mol de SO3, que dona 1 mol d'H2SO4: la relació global és 1 : 1.
  2. Mols de sofre. n(S)=640 000 g32 g/mol=20 000 moln(\mathrm{S}) = \dfrac{640\,000\ \text{g}}{32\ \text{g/mol}} = 20\,000\ \text{mol} → n(H2SO4)=20 000 moln(\mathrm{H_2SO_4}) = 20\,000\ \text{mol}.
  3. Massa. M(H2SO4)=2+32+64=98 g/molM(\mathrm{H_2SO_4}) = 2 + 32 + 64 = 98\ \text{g/mol}: 20 000⋅98=1 960 000 g=1960 kg20\,000\cdot 98 = 1\,960\,000\ \text{g} = 1960\ \text{kg}.

Apartat b)

Resultat

1764 kg1764\ \text{kg} d'H2SO4

Resolució

  1. Rendiment. Se n'obté el 90 % del teòric.
  2. Càlcul. 1960⋅0,90=1764 kg1960\cdot 0{,}90 = 1764\ \text{kg}.

Apartat c)

Resultat

1,5 mol1{,}5\ \text{mol} d'O2 per mol de sofre.

Resolució

  1. Etapa 1. S+O2→SO2\mathrm{S + O_2 \rightarrow SO_2}: 1 mol d'O2 per mol de S.
  2. Etapa 2. 2SO2+O2→2SO3\mathrm{2SO_2 + O_2 \rightarrow 2SO_3}: cada mol de SO2 necessita 1/2 mol d'O2. La tercera etapa només consumeix aigua.
  3. Total. 1+0,5=1,5 mol1 + 0{,}5 = 1{,}5\ \text{mol} d'O2 per mol de S; per als 20 000 mol de S, doncs, calen 30 000 mol d'O2.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

Es barregen 100 mL de CaCl2 0,10 M amb 100 mL de Na2CO3 0,15 M i precipita carbonat de calci: CaCl2 + Na2CO3 → CaCO3 + 2NaCl.
a) Determina el reactiu limitant.
b) Calcula la massa de CaCO3 que precipita (100 g/mol).
c) Calcula la concentració d'ions carbonat que queda en dissolució (volums additius).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Apartat a)

Resultat

El reactiu limitant és el CaCl2.

Resolució

  1. Mols de reactius. n(CaCl2)=0,10⋅0,100=0,010 moln(\mathrm{CaCl_2}) = 0{,}10\cdot 0{,}100 = 0{,}010\ \text{mol}; n(Na2CO3)=0,15⋅0,100=0,015 moln(\mathrm{Na_2CO_3}) = 0{,}15\cdot 0{,}100 = 0{,}015\ \text{mol}.
  2. Reactiu limitant. La reacció és 1 : 1 i hi ha menys CaCl2 (0,010 mol) que Na2CO3 (0,015 mol): el limitant és el CaCl2.

Apartat b)

Resultat

m(CaCO3)=1,0 gm(\mathrm{CaCO_3}) = 1{,}0\ \text{g}

Resolució

  1. Proporció amb el limitant. Es forma 0,010 mol de CaCO3.
  2. Massa. 0,010⋅100=1,0 g0{,}010\cdot 100 = 1{,}0\ \text{g}.

Apartat c)

Resultat

[CO32−]=0,025 mol/L[\mathrm{CO_3^{2-}}] = 0{,}025\ \text{mol/L}

Resolució

  1. Carbonat sobrant. Sobren 0,015−0,010=0,005 mol0{,}015 - 0{,}010 = 0{,}005\ \text{mol} de Na2CO3, que continua dissolt.
  2. Volum total (volums additius). 100+100=200 mL=0,200 L100 + 100 = 200\ \text{mL} = 0{,}200\ \text{L}.
  3. Concentració. [CO32−]=0,0050,200=0,025 mol/L[\mathrm{CO_3^{2-}}] = \dfrac{0{,}005}{0{,}200} = 0{,}025\ \text{mol/L}. Com que el calci és el limitant, tot ha precipitat i a la dissolució ja no queda Ca2+ (en aquesta aproximació).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Un cotxe consumeix 5,7 L de gasolina cada 100 km. Considera que la gasolina és octà pur (C8H18, densitat 0,70 g/mL, 114 g/mol) i que es crema completament.
a) Escriu i ajusta l'equació de combustió.
b) Calcula la massa de CO2 que emet cada 100 km i cada km (C = 12; O = 16).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Apartat a)

Resultat

2C8H18+25O2→16CO2+18H2O\mathrm{2C_8H_{18} + 25O_2 \rightarrow 16CO_2 + 18H_2O}

Resolució

  1. Combustió completa. C8H18+O2→CO2+H2O\mathrm{C_8H_{18} + O_2 \rightarrow CO_2 + H_2O}.
  2. Ajust. 8 C → 8 CO2; 18 H → 9 H2O; oxigen a la dreta: 16 + 9 = 25 àtoms → 25/2 O2.
  3. Coeficients enters. Multiplicant per 2: 2C8H18+25O2→16CO2+18H2O\mathrm{2C_8H_{18} + 25O_2 \rightarrow 16CO_2 + 18H_2O}.

Apartat b)

Resultat

≈12,3 kg\approx 12{,}3\ \text{kg} de CO2 cada 100 km; ≈123 g\approx 123\ \text{g} de CO2 per km.

Resolució

  1. Massa i mols de combustible. 5700 mL⋅0,70 g/mL=3990 g5700\ \text{mL}\cdot 0{,}70\ \text{g/mL} = 3990\ \text{g} → n=3990114=35,0 moln = \dfrac{3990}{114} = 35{,}0\ \text{mol} d'octà.
  2. Proporció estequiomètrica. Cada mol d'octà dona 8 mol de CO2: 35,0⋅8=280 mol35{,}0\cdot 8 = 280\ \text{mol}.
  3. Massa de CO2. 280⋅44=12 320 g≈12,3 kg280\cdot 44 = 12\,320\ \text{g} \approx 12{,}3\ \text{kg} cada 100 km, és a dir, 12 320/100≈123 g/km12\,320/100 \approx 123\ \text{g/km}.
  4. Comprovació. S'emet 12 320/3990≈3,112\,320/3990 \approx 3{,}1 vegades la massa de combustible, perquè el carboni s'uneix a l'oxigen de l'aire.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Es crema completament 1,0 L d'una mescla gasosa de metà (CH4) i età (C2H6) i s'obtenen 1,4 L de CO2, mesurats tots dos a la mateixa pressió i temperatura.
a) Calcula la composició de la mescla (% en volum).
b) Calcula el volum d'oxigen consumit.
Equacions: CH4 + 2O2 → CO2 + 2H2O; 2C2H6 + 7O2 → 4CO2 + 6H2O.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

60 % de CH4 i 40 % de C2H6 (en volum).

Resolució

  1. Volums i mols. Per a gasos a la mateixa P i T, els volums són proporcionals als mols: pots treballar directament amb litres.
  2. Plantejament. Siguin x L de CH4 i y L de C2H6. Cada litre de metà dona 1 L de CO2; cada litre d'età en dona 2 (4/2). {x+y=1,0x+2y=1,4\begin{cases} x + y = 1{,}0 \\ x + 2y = 1{,}4 \end{cases}
  3. Resolució. Restant la primera de la segona: y=0,4 Ly = 0{,}4\ \text{L} i, per tant, x=0,6 Lx = 0{,}6\ \text{L}. Composició: 60 % de CH4 i 40 % de C2H6.

Apartat b)

Resultat

V(O2)=2,6 LV(\mathrm{O_2}) = 2{,}6\ \text{L}

Resolució

  1. Metà. Necessita 2 L d'O2 per litre: 0,6⋅2=1,2 L0{,}6\cdot 2 = 1{,}2\ \text{L}.
  2. Età. Necessita 7/2 = 3,5 L d'O2 per litre: 0,4⋅3,5=1,4 L0{,}4\cdot 3{,}5 = 1{,}4\ \text{L}.
  3. Total. 1,2+1,4=2,6 L1{,}2 + 1{,}4 = 2{,}6\ \text{L} d'O2, mesurats a la mateixa P i T.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 31

Una mostra de 5,00 g d'una barreja de carbonat de sodi i hidrogencarbonat de sodi s'escalfa fins a massa constant: només el NaHCO3 es descompon (2 NaHCO3 → Na2CO3 + H2O + CO2) i el residu sòlid pesa 3,45 g.
a) Calcula la massa i el percentatge de cada component de la barreja.
b) Calcula el volum de CO2 que es desprèn a 25 °C i 1,00 atm.
Dades: M(NaHCO3) = 84 g/mol; M(Na2CO3) = 106 g/mol; R = 0,082 atm·L/(mol·K).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

NaHCO3: 4,20 g4{,}20\ \text{g} (84,0 %); Na2CO3: 0,80 g0{,}80\ \text{g} (16,0 %).

Resolució

  1. Pèrdua de massa. 5,00−3,45=1,55 g5{,}00 - 3{,}45 = 1{,}55\ \text{g}, que corresponen a l'H2O i al CO2 alliberats (el Na2CO3 no es descompon).
  2. Relació estequiomètrica. Per cada 2 mol de NaHCO3 (2⋅84=168 g2\cdot 84 = 168\ \text{g}) es perden 18+44=62 g18 + 44 = 62\ \text{g}.
  3. Càlcul. m(NaHCO3)=1,55⋅16862=4,20 gm(\mathrm{NaHCO_3}) = 1{,}55\cdot\dfrac{168}{62} = 4{,}20\ \text{g} (0,0500 mol), un 84,0 %. La resta, 5,00−4,20=0,80 g5{,}00 - 4{,}20 = 0{,}80\ \text{g}, és Na2CO3 (16,0 %).
  4. Comprovació. Na2CO3 final = 0,80+0,0250⋅106=3,45 g0{,}80 + 0{,}0250\cdot 106 = 3{,}45\ \text{g}. Correcte.

Apartat b)

Resultat

V(CO2)≈0,611 LV(\mathrm{CO_2}) \approx 0{,}611\ \text{L}

Resolució

  1. Mols de CO2. 2 mol de NaHCO3 donen 1 mol de CO2: n=0,0500/2=0,0250 moln = 0{,}0500/2 = 0{,}0250\ \text{mol}.
  2. Equació dels gasos ideals. V=nRTP=0,0250⋅0,082⋅2981,00=0,611 LV = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{0{,}0250\cdot 0{,}082\cdot 298}{1{,}00} = 0{,}611\ \text{L}

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

Es barregen 50,0 mL de nitrat d'argent 0,500 M amb 30,0 mL de cromat de sodi 0,400 M. Es forma un precipitat vermell de cromat d'argent: 2 AgNO3 + Na2CrO4 → Ag2CrO4 + 2 NaNO3.
a) Determina el reactiu limitant.
b) Calcula la massa de precipitat.
c) Calcula la concentració de cada ió que queda a la dissolució (suposa volums additius).
Masses atòmiques: Ag 108; Cr 52; O 16.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

El reactiu limitant és el cromat de sodi (Na2CrO4).

Resolució

  1. Mols de reactius. n(AgNO3)=0,0500⋅0,500=0,0250 moln(\mathrm{AgNO_3}) = 0{,}0500\cdot 0{,}500 = 0{,}0250\ \text{mol}; n(Na2CrO4)=0,0300⋅0,400=0,0120 moln(\mathrm{Na_2CrO_4}) = 0{,}0300\cdot 0{,}400 = 0{,}0120\ \text{mol}.
  2. Reactiu limitant. La proporció és 2 : 1, així que 0,0250 mol d'Ag+ necessitarien 0,0125 mol de cromat. Només n'hi ha 0,0120: el limitant és el cromat de sodi.

Apartat b)

Resultat

m(Ag2CrO4)≈3,98 gm(\mathrm{Ag_2CrO_4}) \approx 3{,}98\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de precipitat. Proporció 1 : 1 amb el cromat: n(Ag2CrO4)=0,0120 moln(\mathrm{Ag_2CrO_4}) = 0{,}0120\ \text{mol}.
  2. Massa. M=2⋅108+52+4⋅16=332 g/molM = 2\cdot108 + 52 + 4\cdot16 = 332\ \text{g/mol} → m=0,0120⋅332=3,98 gm = 0{,}0120\cdot 332 = 3{,}98\ \text{g}.

Apartat c)

Resultat

[Ag+]=0,0125 M[\mathrm{Ag^+}] = 0{,}0125\ \text{M}; [Na+]=0,300 M[\mathrm{Na^+}] = 0{,}300\ \text{M}; [NO3−]=0,3125 M≈0,313 M[\mathrm{NO_3^-}] = 0{,}3125\ \text{M} \approx 0{,}313\ \text{M}; no queda cromat.

Resolució

  1. Volum total. 50,0+30,0=80,0 mL=0,0800 L50{,}0 + 30{,}0 = 80{,}0\ \text{mL} = 0{,}0800\ \text{L} (volums additius).
  2. Ió plata sobrant. 0,0250−2⋅0,0120=0,0010 mol0{,}0250 - 2\cdot 0{,}0120 = 0{,}0010\ \text{mol} → [Ag+]=0,0010/0,0800=0,0125 M[\mathrm{Ag^+}] = 0{,}0010/0{,}0800 = 0{,}0125\ \text{M}.
  3. Ions espectadors. [Na+]=0,0240/0,0800=0,300 M[\mathrm{Na^+}] = 0{,}0240/0{,}0800 = 0{,}300\ \text{M}; [NO3−]=0,0250/0,0800=0,3125 M[\mathrm{NO_3^-}] = 0{,}0250/0{,}0800 = 0{,}3125\ \text{M}. El cromat s'ha consumit tot.
  4. Comprovació de càrregues. 0,0125+0,300=0,3125 M=[NO3−]0{,}0125 + 0{,}300 = 0{,}3125\ \text{M} = [\mathrm{NO_3^-}]: la dissolució és neutra.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Un encenedor conté 5,8 g de butà (C4H10) que es crema completament en una habitació.
a) Escriu l'equació ajustada de la combustió amb coeficients enters.
b) Calcula el volum d'oxigen necessari a 20 °C i 1,00 atm i el volum d'aire corresponent (21 % d'O2 en volum).
c) Calcula les masses de CO2 i d'H2O que es formen.
Dades: C 12; H 1; O 16; R = 0,082 atm·L/(mol·K).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

2C4H10+13O2→8CO2+10H2O\mathrm{2C_4H_{10} + 13O_2 \rightarrow 8CO_2 + 10H_2O}

Resolució

  1. Ajust del C i de l'H. C4H10+O2→4CO2+5H2O\mathrm{C_4H_{10} + O_2 \rightarrow 4CO_2 + 5H_2O}.
  2. Ajust de l'O. A la dreta hi ha 8 + 5 = 13 àtoms d'O → 13/2 O2; multiplicant per 2 queden coeficients enters: 2C4H10+13O2→8CO2+10H2O\mathrm{2C_4H_{10} + 13O_2 \rightarrow 8CO_2 + 10H_2O}.

Apartat b)

Resultat

V(O2)≈15,6 LV(\mathrm{O_2}) \approx 15{,}6\ \text{L}; V(aire)≈74,4 LV(\text{aire}) \approx 74{,}4\ \text{L}

Resolució

  1. Mols. M(C4H10)=58 g/molM(\mathrm{C_4H_{10}}) = 58\ \text{g/mol} → n=5,8/58=0,100 moln = 5{,}8/58 = 0{,}100\ \text{mol}; n(O2)=0,100⋅132=0,650 moln(\mathrm{O_2}) = 0{,}100\cdot\tfrac{13}{2} = 0{,}650\ \text{mol}.
  2. Equació dels gasos ideals. V(O2)=nRTP=0,650⋅0,082⋅2931,00=15,6 LV(\mathrm{O_2}) = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{0{,}650\cdot 0{,}082\cdot 293}{1{,}00} = 15{,}6\ \text{L}.
  3. Aire. Només el 21 % és O2: V(aire)=15,6/0,21=74,4 LV(\text{aire}) = 15{,}6/0{,}21 = 74{,}4\ \text{L}.

Apartat c)

Resultat

m(CO2)=17,6 gm(\mathrm{CO_2}) = 17{,}6\ \text{g}; m(H2O)=9,0 gm(\mathrm{H_2O}) = 9{,}0\ \text{g}

Resolució

  1. CO2. n=0,100⋅82=0,400 moln = 0{,}100\cdot\tfrac{8}{2} = 0{,}400\ \text{mol} → m=0,400⋅44=17,6 gm = 0{,}400\cdot 44 = 17{,}6\ \text{g}.
  2. H2O. n=0,100⋅102=0,500 moln = 0{,}100\cdot\tfrac{10}{2} = 0{,}500\ \text{mol} → m=0,500⋅18=9,0 gm = 0{,}500\cdot 18 = 9{,}0\ \text{g}.
  3. Comprovació (Lavoisier). 5,8 g de butà + 0,650⋅32=20,8 g0{,}650\cdot 32 = 20{,}8\ \text{g} d'O2 = 26,6 g, i 17,6 + 9,0 = 26,6 g.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

S'obté zinc a partir d'una blenda que conté un 60,0 % de ZnS en massa, en dues etapes: (1) 2 ZnS + 3 O2 → 2 ZnO + 2 SO2 (rendiment del 90 %); (2) ZnO + C → Zn + CO (rendiment del 80 %).
a) Calcula els kg de zinc que s'obtenen de 1000 kg de mineral.
b) Calcula el volum de SO2 (en condicions normals) que es forma a l'etapa 1 i comenta'n l'impacte ambiental.
Masses atòmiques: Zn 65,4; S 32; O 16. Volum molar en CN: 22,4 L/mol.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

≈290 kg\approx 290\ \text{kg} de zinc

Resolució

  1. ZnS pur. m(ZnS)=1000⋅0,600=600 kgm(\mathrm{ZnS}) = 1000\cdot 0{,}600 = 600\ \text{kg}; M(ZnS)=65,4+32=97,4 g/molM(\mathrm{ZnS}) = 65{,}4 + 32 = 97{,}4\ \text{g/mol} → n=600/97,4=6,16 kmoln = 600/97{,}4 = 6{,}16\ \text{kmol}.
  2. Etapa 1 (rendiment 90 %). La relació ZnS : ZnO és 1 : 1: n(ZnO)=6,16⋅0,90=5,54 kmoln(\mathrm{ZnO}) = 6{,}16\cdot 0{,}90 = 5{,}54\ \text{kmol}.
  3. Etapa 2 (rendiment 80 %). ZnO : Zn = 1 : 1: n(Zn)=5,54⋅0,80=4,44 kmoln(\mathrm{Zn}) = 5{,}54\cdot 0{,}80 = 4{,}44\ \text{kmol}.
  4. Massa de zinc. m=4,44⋅65,4≈290 kgm = 4{,}44\cdot 65{,}4 \approx 290\ \text{kg}.

Apartat b)

Resultat

V(SO2)≈1,24⋅105 L=124 m3V(\mathrm{SO_2}) \approx 1{,}24\cdot10^{5}\ \text{L} = 124\ \text{m}^{3} (CN); és tòxic i causa pluja àcida.

Resolució

  1. Mols de SO2. Per cada ZnS que reacciona es forma un SO2: n(SO2)=5,54 kmol=5544 moln(\mathrm{SO_2}) = 5{,}54\ \text{kmol} = 5544\ \text{mol}.
  2. Volum en CN. V=5544⋅22,4=1,24⋅105 L=124 m3V = 5544\cdot 22{,}4 = 1{,}24\cdot10^{5}\ \text{L} = 124\ \text{m}^{3}.
  3. Impacte ambiental. El SO2 és un gas tòxic i responsable de la pluja àcida (a l'atmosfera es transforma en H2SO4); per això a les fàbriques es recull i es converteix en àcid sulfúric.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Per determinar la riquesa en carbonat de calci d'un antiàcid, s'afegeixen 50,0 mL d'HCl 0,200 M a un comprimit de 0,500 g (el CaCO3 és l'únic component que reacciona amb l'àcid). L'excés d'àcid es valora amb NaOH 0,250 M, i se'n gasten 14,0 mL.
a) Escriu les dues reaccions.
b) Calcula els mols d'HCl que han reaccionat amb el CaCO3.
c) Calcula el percentatge de CaCO3 del comprimit (M = 100 g/mol).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

CaCO3+2HCl→CaCl2+H2O+CO2\mathrm{CaCO_3 + 2HCl \rightarrow CaCl_2 + H_2O + CO_2}; HCl+NaOH→NaCl+H2O\mathrm{HCl + NaOH \rightarrow NaCl + H_2O}

Resolució

  1. Atac de l'àcid. L'HCl, en excés, reacciona amb el carbonat: CaCO3+2HCl→CaCl2+H2O+CO2\mathrm{CaCO_3 + 2HCl \rightarrow CaCl_2 + H_2O + CO_2}.
  2. Valoració de l'excés. L'HCl sobrant es neutralitza amb la base: HCl+NaOH→NaCl+H2O\mathrm{HCl + NaOH \rightarrow NaCl + H_2O}.

Apartat b)

Resultat

n(HCl)reaccionat=6,50⋅10−3 moln(\mathrm{HCl})_{\text{reaccionat}} = 6{,}50\cdot10^{-3}\ \text{mol}

Resolució

  1. HCl afegit. 0,0500⋅0,200=0,0100 mol0{,}0500\cdot 0{,}200 = 0{,}0100\ \text{mol}.
  2. HCl en excés. Igual al NaOH gastat (1 : 1): 0,0140⋅0,250=0,00350 mol0{,}0140\cdot 0{,}250 = 0{,}00350\ \text{mol}.
  3. HCl consumit pel CaCO3. 0,0100−0,00350=0,00650 mol0{,}0100 - 0{,}00350 = 0{,}00650\ \text{mol}.

Apartat c)

Resultat

Riquesa en CaCO3 =65,0 %= 65{,}0\ \%

Resolució

  1. Mols de CaCO3. Proporció 1 : 2 amb l'HCl: n=0,00650/2=0,00325 moln = 0{,}00650/2 = 0{,}00325\ \text{mol} → m=0,00325⋅100=0,325 gm = 0{,}00325\cdot 100 = 0{,}325\ \text{g}.
  2. Riquesa. 0,3250,500⋅100=65,0 %\dfrac{0{,}325}{0{,}500}\cdot 100 = 65{,}0\ \%.
  3. Comentari. Aquest mètode («valoració per retrocés») s'usa quan la reacció directa és lenta o el sòlid no es dissol bé.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Una mostra d'1,000 g formada només per clorur de sodi i clorur de potassi es dissol en aigua i es precipita tot el clorur amb nitrat d'argent excedent: es recullen 2,137 g d'AgCl.
a) Planteja un sistema d'equacions i calcula la massa de cada sal.
b) Dona la composició en percentatge.
Masses molars (g/mol): NaCl 58,5; KCl 74,5; AgCl 143,5.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

m(NaCl)=0,400 gm(\mathrm{NaCl}) = 0{,}400\ \text{g}; m(KCl)=0,600 gm(\mathrm{KCl}) = 0{,}600\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de clorur. Cada mol de sal dona un mol d'AgCl (Ag++Cl−→AgCl\mathrm{Ag^+ + Cl^- \rightarrow AgCl}): n(AgCl)=2,137/143,5=0,01489 moln(\mathrm{AgCl}) = 2{,}137/143{,}5 = 0{,}01489\ \text{mol}.
  2. Sistema d'equacions. Siguin x la massa de NaCl i y la de KCl: {x+y=1,000x58,5+y74,5=0,01489\begin{cases} x + y = 1{,}000 \\ \dfrac{x}{58{,}5} + \dfrac{y}{74{,}5} = 0{,}01489 \end{cases}
  3. Resolució. Amb y=1,000−xy = 1{,}000 - x: x (0,017094−0,013423)=0,01489−0,013423x\,(0{,}017094 - 0{,}013423) = 0{,}01489 - 0{,}013423, d'on x=0,001469/0,003671=0,400 gx = 0{,}001469/0{,}003671 = 0{,}400\ \text{g} de NaCl i y=0,600 gy = 0{,}600\ \text{g} de KCl.
  4. Comprovació. 0,400/58,5+0,600/74,5=0,00684+0,00805=0,01489 mol0{,}400/58{,}5 + 0{,}600/74{,}5 = 0{,}00684 + 0{,}00805 = 0{,}01489\ \text{mol} de Cl−.

Apartat b)

Resultat

40,0 % de NaCl i 60,0 % de KCl.

Resolució

  1. Percentatges. NaCl: 0,400/1,000⋅100=40,0 %0{,}400/1{,}000\cdot 100 = 40{,}0\ \%; KCl: 0,600/1,000⋅100=60,0 %0{,}600/1{,}000\cdot 100 = 60{,}0\ \%.
  2. Conclusió. La mostra és un 40,0 % de NaCl i un 60,0 % de KCl en massa.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Una caldera crema propà amb aire (21 % d'O2\mathrm{O}_{2} i 79 % de N2\mathrm{N}_{2} en volum) en condicions de pressió i temperatura constants.
a) Escriu la reacció ajustada.
b) Per cada litre de propà, calcula el volum d'aire necessari (quantitat estequiomètrica) i la composició percentual en volum dels gasos de sortida un cop condensada l'aigua.
c) Repeteix l'apartat b) si s'utilitza un 50 % d'aire en excés. Quin és el contingut d'O2\mathrm{O}_{2} dels fums?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

C3H8+5O2→3CO2+4H2O\mathrm{C_3H_8 + 5O_2 \rightarrow 3CO_2 + 4H_2O}

Resolució

  1. Ajust. 3 C → 3 CO2; 8 H → 4 H2O; oxigen a la dreta: 6 + 4 = 10 àtoms → 5 O2.
  2. Comprovació. C: 3 = 3; H: 8 = 8; O: 10 = 10.

Apartat b)

Resultat

V(aire)≈23,8 LV(\text{aire}) \approx 23{,}8\ \text{L} per litre de propà; fums secs: 13,8 % de CO2 i 86,2 % de N2.

Resolució

  1. Volums i mols. A P i T iguals, els volums de gas són proporcionals als mols: 1 L de propà necessita 5 L d'O2.
  2. Aire necessari. 5/0,21=23,8 L5/0{,}21 = 23{,}8\ \text{L} d'aire, que porten 23,8⋅0,79=18,8 L23{,}8\cdot 0{,}79 = 18{,}8\ \text{L} de N2.
  3. Fums secs. Un cop condensada l'aigua: 3 L de CO2 + 18,8 L de N2 = 21,8 L. %CO2=3/21,8=13,8 %\%\mathrm{CO_2} = 3/21{,}8 = 13{,}8\ \%; %N2=86,2 %\%\mathrm{N_2} = 86{,}2\ \%.

Apartat c)

Resultat

Aire ≈35,7 L\approx 35{,}7\ \text{L}; fums secs: 8,9 % de CO2, 7,4 % d'O2 i 83,7 % de N2.

Resolució

  1. Aire amb un 50 % d'excés. O2 subministrat: 1,5⋅5=7,5 L1{,}5\cdot 5 = 7{,}5\ \text{L}; aire: 7,5/0,21=35,7 L7{,}5/0{,}21 = 35{,}7\ \text{L}; N2: 35,7⋅0,79=28,2 L35{,}7\cdot 0{,}79 = 28{,}2\ \text{L}; O2 sobrant: 7,5−5=2,5 L7{,}5 - 5 = 2{,}5\ \text{L}.
  2. Fums secs. 3+2,5+28,2=33,7 L3 + 2{,}5 + 28{,}2 = 33{,}7\ \text{L}: %CO2=8,9 %\%\mathrm{CO_2} = 8{,}9\ \%; %O2=7,4 %\%\mathrm{O_2} = 7{,}4\ \%; %N2=83,7 %\%\mathrm{N_2} = 83{,}7\ \%.
  3. Interpretació. Un excés d'aire assegura la combustió completa, però dilueix els fums i fa escalfar nitrogen innecessari. Mesurar l'O2 o el CO2 dels fums serveix per regular la caldera.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Es dilueixen 10,0 mL d'aigua oxigenada comercial fins a 100,0 mL. Una alíquota de 25,0 mL de la dissolució diluïda gasta 21,4 mL de KMnO4 0,0200 M en medi àcid: 2 MnO4− + 5 H2O2 + 6 H+\mathrm{H}^{+} → 2 Mn2+ + 5 O2 + 8 H2O.
a) Calcula la molaritat de l'aigua oxigenada comercial.
b) Expressa-la en g/L (M(H2O2) = 34 g/mol).
c) El «grau de volums» és el nombre de litres d'O2 en condicions normals que allibera 1 L d'aigua oxigenada en descompondre's (2 H2O2 → 2 H2O + O2). Calcula'l.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

[H2O2]comercial=0,428 mol/L[\mathrm{H_2O_2}]_{\text{comercial}} = 0{,}428\ \text{mol/L}

Resolució

  1. Mols de permanganat. n(MnO4−)=0,0214⋅0,0200=4,28⋅10−4 moln(\mathrm{MnO_4^-}) = 0{,}0214\cdot 0{,}0200 = 4{,}28\cdot10^{-4}\ \text{mol}.
  2. Estequiometria redox. 2 MnO4− : 5 H2O2: n(H2O2)=4,28⋅10−4⋅52=1,07⋅10−3 moln(\mathrm{H_2O_2}) = 4{,}28\cdot10^{-4}\cdot\tfrac{5}{2} = 1{,}07\cdot10^{-3}\ \text{mol} a l'alíquota.
  3. Dissolució diluïda. [H2O2]=1,07⋅10−30,0250=0,0428 M[\mathrm{H_2O_2}] = \dfrac{1{,}07\cdot10^{-3}}{0{,}0250} = 0{,}0428\ \text{M}.
  4. Factor de dilució. De 10,0 mL a 100,0 mL és un factor 10: [H2O2]comercial=0,428 M[\mathrm{H_2O_2}]_{\text{comercial}} = 0{,}428\ \text{M}.

Apartat b)

Resultat

≈14,6 g/L\approx 14{,}6\ \text{g/L} (≈ 1,46 % m/V)

Resolució

  1. Concentració en massa. 0,428 mol/L⋅34 g/mol=14,6 g/L0{,}428\ \text{mol/L}\cdot 34\ \text{g/mol} = 14{,}6\ \text{g/L}.
  2. Interpretació. Són uns 1,46 g per cada 100 mL, és a dir, ≈ 1,46 % m/V.

Apartat c)

Resultat

≈4,8\approx 4{,}8 volums (4,79 L d'O2 per litre)

Resolució

  1. Mols d'O2 per litre. 2 H2O2 → 1 O2: 0,428 mol d'H2O2 donen 0,214 mol d'O2.
  2. Volum en CN. V=0,214⋅22,4=4,79 LV = 0{,}214\cdot 22{,}4 = 4{,}79\ \text{L}. És una aigua oxigenada de ≈ 4,8 volums.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 39

Es barregen 100,0 mL de nitrat de plom(II) 0,200 M amb 150,0 mL d'iodur de potassi 0,150 M. Pb(NO3)2 + 2 KI → PbI2(s) + 2 KNO3. Masses atòmiques: Pb 207; I 127.
a) Determina el reactiu limitant i la massa de PbI2 precipitat.
b) Calcula la concentració molar de tots els ions que queden en dissolució (suposa volums additius i ignora la petita solubilitat del PbI2).
c) Comprova que la dissolució és elèctricament neutra.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

Limitant: KI (I−); m(PbI2)≈5,19 gm(\mathrm{PbI_2}) \approx 5{,}19\ \text{g}

Resolució

  1. Mols d'ions. n(Pb2+)=0,1000⋅0,200=0,0200 moln(\mathrm{Pb^{2+}}) = 0{,}1000\cdot 0{,}200 = 0{,}0200\ \text{mol}; n(I−)=0,1500⋅0,150=0,0225 moln(\mathrm{I^-}) = 0{,}1500\cdot 0{,}150 = 0{,}0225\ \text{mol}.
  2. Reactiu limitant. Reaccionen Pb2+ : I− = 1 : 2. Per consumir tot el plom caldrien 0,0400 mol d'I− i només n'hi ha 0,0225: l'iodur és el limitant.
  3. Massa de precipitat. n(PbI2)=0,0225/2=0,01125 moln(\mathrm{PbI_2}) = 0{,}0225/2 = 0{,}01125\ \text{mol}; M=207+2⋅127=461 g/molM = 207 + 2\cdot127 = 461\ \text{g/mol} → m=0,01125⋅461=5,19 gm = 0{,}01125\cdot 461 = 5{,}19\ \text{g}.

Apartat b)

Resultat

[Pb2+]=0,0350 M[\mathrm{Pb^{2+}}] = 0{,}0350\ \text{M}; [K+]=0,0900 M[\mathrm{K^+}] = 0{,}0900\ \text{M}; [NO3−]=0,160 M[\mathrm{NO_3^-}] = 0{,}160\ \text{M}; no queda I−.

Resolució

  1. Volum total. 100,0+150,0=250,0 mL=0,250 L100{,}0 + 150{,}0 = 250{,}0\ \text{mL} = 0{,}250\ \text{L}.
  2. Plom sobrant. 0,0200−0,01125=0,00875 mol0{,}0200 - 0{,}01125 = 0{,}00875\ \text{mol} → [Pb2+]=0,00875/0,250=0,0350 M[\mathrm{Pb^{2+}}] = 0{,}00875/0{,}250 = 0{,}0350\ \text{M}.
  3. Ions espectadors. [K+]=0,0225/0,250=0,0900 M[\mathrm{K^+}] = 0{,}0225/0{,}250 = 0{,}0900\ \text{M}; [NO3−]=2⋅0,0200/0,250=0,160 M[\mathrm{NO_3^-}] = 2\cdot 0{,}0200/0{,}250 = 0{,}160\ \text{M}. No queda I−, perquè era el limitant.

Apartat c)

Resultat

Càrrega positiva = càrrega negativa = 0,160 M0{,}160\ \text{M}: la dissolució és neutra.

Resolució

  1. Càrrega positiva. 2⋅0,0350+0,0900=0,160 M2\cdot 0{,}0350 + 0{,}0900 = 0{,}160\ \text{M} (el Pb2+ compta dues vegades).
  2. Càrrega negativa. [NO3−]=0,160 M[\mathrm{NO_3^-}] = 0{,}160\ \text{M}. Coincideixen.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Un coixí d'aire (airbag) s'infla amb nitrogen gasós produït per la descomposició de l'azida de sodi: 2 NaN3 → 2 Na + 3 N2. Com que el sodi metàl·lic és perillós, es fa reaccionar amb nitrat de potassi: 10 Na + 2 KNO3 → K2O + 5 Na2O + N2.
a) Calcula la massa de NaN3 necessària per produir 60,0 L de N2 a 25 °C i 1,00 atm només amb la primera reacció.
b) Calcula la massa de KNO3 que consumeix tot el sodi format i el volum total de N2 que es desprèn finalment (mateixes P i T).
Masses molars: NaN3 65 g/mol; KNO3 101 g/mol. R = 0,082 atm·L/(mol·K).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

m(NaN3)≈106 gm(\mathrm{NaN_3}) \approx 106\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de N2 (gasos ideals). n=PVRT=1,00⋅60,00,082⋅298=2,455 moln = \dfrac{PV}{RT} = \dfrac{1{,}00\cdot 60{,}0}{0{,}082\cdot 298} = 2{,}455\ \text{mol}.
  2. Proporció estequiomètrica. 2 NaN3 → 3 N2: n(NaN3)=2,455⋅23=1,637 moln(\mathrm{NaN_3}) = 2{,}455\cdot\tfrac{2}{3} = 1{,}637\ \text{mol}.
  3. Massa. m=1,637⋅65=106 gm = 1{,}637\cdot 65 = 106\ \text{g}.

Apartat b)

Resultat

m(KNO3)≈33,1 gm(\mathrm{KNO_3}) \approx 33{,}1\ \text{g}; V(N2)total≈64,0 LV(\mathrm{N_2})_{\text{total}} \approx 64{,}0\ \text{L}

Resolució

  1. Sodi format. Igual que l'azida (2 : 2): 1,637 mol de Na.
  2. Nitrat de potassi. 10 Na : 2 KNO3: n(KNO3)=1,637⋅210=0,327 moln(\mathrm{KNO_3}) = 1{,}637\cdot\tfrac{2}{10} = 0{,}327\ \text{mol} → m=0,327⋅101=33,1 gm = 0{,}327\cdot 101 = 33{,}1\ \text{g}.
  3. N2 addicional. 10 Na → 1 N2: 1,637/10=0,164 mol1{,}637/10 = 0{,}164\ \text{mol}. Total: 2,455+0,164=2,619 mol2{,}455 + 0{,}164 = 2{,}619\ \text{mol}.
  4. Volum total. V=nRTP=2,619⋅0,082⋅2981,00=64,0 LV = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{2{,}619\cdot 0{,}082\cdot 298}{1{,}00} = 64{,}0\ \text{L}.
  5. Interpretació. L'últim pas té un doble avantatge: elimina el sodi (els òxids són poc perillosos) i aporta 4 L més de gas.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 41

La combustió completa de 0,450 g d'un compost orgànic que només conté C, H i N dona 0,880 g de CO2 i 0,630 g d'H2O. En un altre experiment, tot el nitrogen d'una mostra idèntica de 0,450 g es converteix en N2, que ocupa 112 mL en condicions normals.
a) Calcula la massa de C, H i N de la mostra i comprova que sumen 0,450 g.
b) Determina la fórmula empírica.
c) Si la massa molar és 45 g/mol, dedueix la fórmula molecular i escriu-ne dos isòmers anomenats.
Masses atòmiques: H 1; C 12; N 14; O 16.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 41

Apartat a)

Resultat

C: 0,240 g0{,}240\ \text{g}; H: 0,070 g0{,}070\ \text{g}; N: 0,140 g0{,}140\ \text{g}; sumen 0,450 g0{,}450\ \text{g}.

Resolució

  1. Carboni. Tot el C acaba en CO2: 0,880/44=0,0200 mol0{,}880/44 = 0{,}0200\ \text{mol} de CO2 → 0,0200 mol de C = 0,240 g.
  2. Hidrogen. Tot l'H acaba en H2O: 0,630/18=0,0350 mol0{,}630/18 = 0{,}0350\ \text{mol} d'H2O → 0,0700 mol d'H = 0,0700 g.
  3. Nitrogen. 0,112/22,4=0,00500 mol0{,}112/22{,}4 = 0{,}00500\ \text{mol} de N2 → 0,0100 mol de N = 0,140 g.
  4. Comprovació. 0,240+0,070+0,140=0,450 g0{,}240 + 0{,}070 + 0{,}140 = 0{,}450\ \text{g}: coincideix amb la mostra, així que no hi ha oxigen.

Apartat b)

Resultat

Fórmula empírica: C2H7N\mathrm{C_2H_7N}

Resolució

  1. Relació de mols. C 0,0200 : H 0,0700 : N 0,0100.
  2. Divisió pel més petit. Dividint per 0,0100: C 2 : H 7 : N 1. Fórmula empírica: C2H7N.

Apartat c)

Resultat

Fórmula molecular: C2H7N\mathrm{C_2H_7N}; isòmers: CH3CH2NH2 (etanamina) i CH3NHCH3 (N-metilmetanamina).

Resolució

  1. Massa de la fórmula empírica. 24+7+14=45 g/mol24 + 7 + 14 = 45\ \text{g/mol}, igual que la massa molar: la fórmula molecular és la mateixa, C2H7N.
  2. Isòmers. CH3CH2NH2 (etanamina o etilamina, amina primària) i CH3NHCH3 (N-metilmetanamina o dimetilamina, amina secundària).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 42

En un alt forn el ferro s'obté amb la reacció Fe2O3 + 3 CO → 2 Fe + 3 CO2, i el CO prové del carboni del coc: 2 C + O2 → 2 CO. El mineral conté un 65,0 % de Fe2O3.
a) Per produir 1,00 t de Fe, calcula la massa de Fe2O3 i de mineral necessàries si el rendiment és del 100 %.
b) Calcula la massa de coc (carboni pur) i la de CO2 emesa.
c) Quina és la massa de mineral amb un rendiment global del 95,0 %?
Masses atòmiques: C 12; O 16; Fe 56.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 42

Apartat a)

Resultat

m(Fe2O3)≈1,43 tm(\mathrm{Fe_2O_3}) \approx 1{,}43\ \text{t}; mineral ≈2,20 t\approx 2{,}20\ \text{t}

Resolució

  1. Mols de ferro. n(Fe)=1,00⋅106 g56 g/mol=1,786⋅104 moln(\mathrm{Fe}) = \dfrac{1{,}00\cdot10^{6}\ \text{g}}{56\ \text{g/mol}} = 1{,}786\cdot10^{4}\ \text{mol}.
  2. Òxid de ferro. 1 Fe2O3 → 2 Fe: n(Fe2O3)=8,93⋅103 moln(\mathrm{Fe_2O_3}) = 8{,}93\cdot10^{3}\ \text{mol}; M=160 g/molM = 160\ \text{g/mol} → m=1,43⋅106 g=1,43 tm = 1{,}43\cdot10^{6}\ \text{g} = 1{,}43\ \text{t}.
  3. Mineral (riquesa 65,0 %). 1,430,650=2,20 t\dfrac{1{,}43}{0{,}650} = 2{,}20\ \text{t}.

Apartat b)

Resultat

Coc: ≈321 kg\approx 321\ \text{kg} de C; CO2 emès ≈1,18 t\approx 1{,}18\ \text{t}

Resolució

  1. CO necessari. 3 mol per mol de Fe2O3: 3⋅8,93⋅103=2,68⋅104 mol3\cdot 8{,}93\cdot10^{3} = 2{,}68\cdot10^{4}\ \text{mol}.
  2. Coc. El CO es forma amb la mateixa quantitat de C (2 C → 2 CO): m(C)=2,68⋅104⋅12=3,21⋅105 g=321 kgm(\mathrm{C}) = 2{,}68\cdot10^{4}\cdot 12 = 3{,}21\cdot10^{5}\ \text{g} = 321\ \text{kg}.
  3. CO2 de la reducció. 3 CO → 3 CO2: 2,68⋅104⋅44=1,18⋅106 g=1,18 t2{,}68\cdot10^{4}\cdot 44 = 1{,}18\cdot10^{6}\ \text{g} = 1{,}18\ \text{t}.
  4. Interpretació. Es produeixen ≈ 1,2 t de CO2 per tona de ferro només d'aquestes etapes; s'hi ha d'afegir el CO2 de la combustió de coc per escalfar el forn.

Apartat c)

Resultat

≈2,31 t\approx 2{,}31\ \text{t} de mineral

Resolució

  1. Rendiment. Si només s'aprofita el 95,0 %, cal més mineral que el teòric.
  2. Càlcul. 2,1980,950=2,31 t\dfrac{2{,}198}{0{,}950} = 2{,}31\ \text{t} de mineral.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 43

Mai no s'han de barrejar lleixiu i salfumant: NaClO + 2 HCl → Cl2 + NaCl + H2O. Un litre de lleixiu conté un 5,0 % m/V de NaClO (50 g per litre) i es barreja amb HCl en excés en un bany de 8,0 m3\text{m}^{3}.
a) Calcula els mols de clor que es desprenen i el seu volum a 25 °C i 1,00 atm.
b) Calcula la massa d'HCl que reacciona.
c) Calcula la concentració de Cl2 a l'aire del bany en ppm en volum i compara-la amb el límit laboral d'1 ppm (aproximadament).
Masses molars: NaClO 74,5 g/mol; HCl 36,5 g/mol. R = 0,082 atm·L/(mol·K).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 43

Apartat a)

Resultat

n(Cl2)≈0,671 moln(\mathrm{Cl_2}) \approx 0{,}671\ \text{mol}; V≈16,4 LV \approx 16{,}4\ \text{L}

Resolució

  1. Mols d'hipoclorit. n(NaClO)=50/74,5=0,671 moln(\mathrm{NaClO}) = 50/74{,}5 = 0{,}671\ \text{mol} (l'HCl és en excés).
  2. Proporció estequiomètrica. Relació 1 : 1 amb el Cl2: n(Cl2)=0,671 moln(\mathrm{Cl_2}) = 0{,}671\ \text{mol}.
  3. Volum (gasos ideals). V=nRTP=0,671⋅0,082⋅2981,00=16,4 LV = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{0{,}671\cdot 0{,}082\cdot 298}{1{,}00} = 16{,}4\ \text{L}.

Apartat b)

Resultat

m(HCl)≈49,0 gm(\mathrm{HCl}) \approx 49{,}0\ \text{g}

Resolució

  1. Proporció. 2 mol d'HCl per mol de NaClO: n(HCl)=2⋅0,671=1,342 moln(\mathrm{HCl}) = 2\cdot 0{,}671 = 1{,}342\ \text{mol}.
  2. Massa. m=1,342⋅36,5=49,0 gm = 1{,}342\cdot 36{,}5 = 49{,}0\ \text{g}.

Apartat c)

Resultat

≈2050 ppm\approx 2050\ \text{ppm}, unes 2000 vegades el límit laboral (≈ 1 ppm).

Resolució

  1. Volum d'aire. 8,0 m3=8000 L8{,}0\ \text{m}^{3} = 8000\ \text{L}.
  2. Fracció en volum. 16,48000=2,05⋅10−3\dfrac{16{,}4}{8000} = 2{,}05\cdot10^{-3}, és a dir, 2,05⋅10−3⋅106=2050 ppm2{,}05\cdot10^{-3}\cdot10^{6} = 2050\ \text{ppm}.
  3. Comparació. És unes 2000 vegades el límit d'exposició (≈ 1 ppm): una dosi greument tòxica per als pulmons.
  4. Conclusió. Un sol litre de lleixiu pot fer irrespirable un bany; per això mai no s'han de barrejar productes de neteja sense llegir l'etiqueta.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 44

Una dissolució conté HCl i H2SO4. Una porció de 20,0 mL es neutralitza exactament amb 30,0 mL de NaOH 0,100 M. Una altra porció idèntica de 20,0 mL es tracta amb BaCl2 en excés i precipita 0,233 g de BaSO4.
a) Escriu les reaccions de neutralització i de precipitació.
b) Calcula la molaritat de l'H2SO4 i la de l'HCl.
Masses atòmiques: Ba 137; S 32; O 16.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 44

Apartat a)

Resultat

HCl+NaOH→NaCl+H2O\mathrm{HCl + NaOH \rightarrow NaCl + H_2O}; H2SO4+2NaOH→Na2SO4+2H2O\mathrm{H_2SO_4 + 2NaOH \rightarrow Na_2SO_4 + 2H_2O}; Ba2++SO42−→BaSO4(s)\mathrm{Ba^{2+} + SO_4^{2-} \rightarrow BaSO_4(s)}

Resolució

  1. Neutralitzacions. Cada àcid reacciona amb la base: l'HCl en proporció 1 : 1 i l'H2SO4, que és diprotònic, en proporció 1 : 2.
  2. Precipitació. Només el sulfat precipita amb el bari: Ba2++SO42−→BaSO4(s)\mathrm{Ba^{2+} + SO_4^{2-} \rightarrow BaSO_4(s)} (el clorur de bari és soluble).

Apartat b)

Resultat

[H2SO4]=0,0500 M[\mathrm{H_2SO_4}] = 0{,}0500\ \text{M}; [HCl]=0,0500 M[\mathrm{HCl}] = 0{,}0500\ \text{M}

Resolució

  1. Àcid sulfúric (precipitació). M(BaSO4)=137+32+64=233 g/molM(\mathrm{BaSO_4}) = 137 + 32 + 64 = 233\ \text{g/mol} → n=0,233/233=1,00⋅10−3 moln = 0{,}233/233 = 1{,}00\cdot10^{-3}\ \text{mol}, igual que n(H2SO4) en 20,0 mL: [H2SO4]=1,00⋅10−30,0200=0,0500 M[\mathrm{H_2SO_4}] = \dfrac{1{,}00\cdot10^{-3}}{0{,}0200} = 0{,}0500\ \text{M}.
  2. H+ total (valoració). n(OH−)=0,0300⋅0,100=3,00⋅10−3 moln(\mathrm{OH^-}) = 0{,}0300\cdot 0{,}100 = 3{,}00\cdot10^{-3}\ \text{mol} = mols d'H+ neutralitzats.
  3. Àcid clorhídric. L'H2SO4 aporta 2⋅1,00⋅10−3=2,00⋅10−3 mol2\cdot 1{,}00\cdot10^{-3} = 2{,}00\cdot10^{-3}\ \text{mol} d'H+; l'HCl, la resta: 3,00⋅10−3−2,00⋅10−3=1,00⋅10−3 mol3{,}00\cdot10^{-3} - 2{,}00\cdot10^{-3} = 1{,}00\cdot10^{-3}\ \text{mol}. [HCl]=1,00⋅10−30,0200=0,0500 M[\mathrm{HCl}] = \dfrac{1{,}00\cdot10^{-3}}{0{,}0200} = 0{,}0500\ \text{M}.
  4. Conclusió. Les dues concentracions són 0,0500 M.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 45

L'aspirina (àcid acetilsalicílic, C9H8O4) es sintetitza així: C7H6O3 (àcid salicílic) + C4H6O3 (anhídrid acètic) → C9H8O4 + CH3COOH. Es fan reaccionar 5,00 g d'àcid salicílic amb 7,0 mL d'anhídrid acètic (densitat 1,08 g/mL) i s'obtenen 5,20 g d'aspirina. Masses molars (g/mol): salicílic 138; anhídrid 102; aspirina 180.
a) Determina el reactiu limitant i la massa teòrica d'aspirina.
b) Calcula el rendiment i la massa de reactiu en excés.
c) L'economia atòmica és (massa molar del producte desitjat)/(suma de masses molars dels reactius) · 100. Calcula-la i interpreta-la.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 45

Apartat a)

Resultat

Limitant: àcid salicílic; massa teòrica d'aspirina ≈6,52 g\approx 6{,}52\ \text{g}

Resolució

  1. Mols de reactius. n(salicıˊlic)=5,00/138=0,0362 moln(\text{salicílic}) = 5{,}00/138 = 0{,}0362\ \text{mol}. Anhídrid: m=7,0⋅1,08=7,56 gm = 7{,}0\cdot 1{,}08 = 7{,}56\ \text{g}, n=7,56/102=0,0741 moln = 7{,}56/102 = 0{,}0741\ \text{mol}.
  2. Reactiu limitant. La relació és 1 : 1 i hi ha menys àcid salicílic: és el limitant.
  3. Massa teòrica. m=0,0362⋅180=6,52 gm = 0{,}0362\cdot 180 = 6{,}52\ \text{g} d'aspirina.

Apartat b)

Resultat

Rendiment ≈79,7 %\approx 79{,}7\ \%; sobren ≈3,9 g\approx 3{,}9\ \text{g} d'anhídrid acètic.

Resolució

  1. Rendiment. 5,206,52⋅100=79,7 %\dfrac{5{,}20}{6{,}52}\cdot 100 = 79{,}7\ \%.
  2. Reactiu en excés. Anhídrid sobrant: 0,0741−0,0362=0,0379 mol0{,}0741 - 0{,}0362 = 0{,}0379\ \text{mol} → 0,0379⋅102=3,9 g0{,}0379\cdot 102 = 3{,}9\ \text{g}.

Apartat c)

Resultat

Economia atòmica =75,0 %= 75{,}0\ \%: fins i tot amb rendiment del 100 %, el 25 % de la massa dels reactius acaba com a subproducte.

Resolució

  1. Definició. Economia atòmica = M(producte desitjat) / suma de M(reactius) · 100.
  2. Càlcul. 180138+102⋅100=180240⋅100=75,0 %\dfrac{180}{138 + 102}\cdot 100 = \dfrac{180}{240}\cdot 100 = 75{,}0\ \%.
  3. Interpretació. Aquest valor no depèn del rendiment: indica que el 25 % de la massa dels reactius acaba com a subproducte (l'àcid acètic, 60 g/mol). Una síntesi «verda» busca una economia atòmica alta, a més d'un rendiment alt.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 46

Per mesurar l'hidrogen que es desprèn de Zn + 2 HCl → ZnCl2 + H2 es recull el gas sobre aigua a 25 °C. S'obtenen 120 mL de gas humit a una pressió total de 750 mmHg; la pressió de vapor de l'aigua a 25 °C és 23,8 mmHg.
a) Calcula la pressió parcial de l'hidrogen.
b) Calcula els mols d'H2 recollits.
c) Calcula la massa de Zn que ha reaccionat (Zn 65,4).
d) Quin error es cometria si s'ignorés el vapor d'aigua?
Dades: R = 0,082 atm·L/(mol·K); 1 atm = 760 mmHg.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 46

Apartat a)

Resultat

P(H2)=726,2 mmHg≈0,956 atmP(\mathrm{H_2}) = 726{,}2\ \text{mmHg} \approx 0{,}956\ \text{atm}

Resolució

  1. Llei de Dalton de les pressions parcials. El gas recollit és hidrogen humit: Ptotal=P(H2)+P(H2O)P_{\text{total}} = P(\mathrm{H_2}) + P(\mathrm{H_2O}).
  2. Càlcul. P(H2)=750−23,8=726,2 mmHg=726,2760=0,9555 atmP(\mathrm{H_2}) = 750 - 23{,}8 = 726{,}2\ \text{mmHg} = \dfrac{726{,}2}{760} = 0{,}9555\ \text{atm}.

Apartat b)

Resultat

n(H2)≈4,69⋅10−3 moln(\mathrm{H_2}) \approx 4{,}69\cdot10^{-3}\ \text{mol}

Resolució

  1. Equació dels gasos ideals. Amb la pressió parcial de l'H2, V=0,120 LV = 0{,}120\ \text{L} i T=298 KT = 298\ \text{K}: n=PVRT=0,9555⋅0,1200,082⋅298=4,69⋅10−3 moln = \dfrac{PV}{RT} = \dfrac{0{,}9555\cdot 0{,}120}{0{,}082\cdot 298} = 4{,}69\cdot10^{-3}\ \text{mol}
  2. Comentari. El vapor d'aigua ocupa el mateix volum però no compta com a hidrogen: per això s'usa només la pressió parcial.

Apartat c)

Resultat

m(Zn)≈0,307 gm(\mathrm{Zn}) \approx 0{,}307\ \text{g}

Resolució

  1. Proporció estequiomètrica. 1 mol de Zn per cada mol d'H2: n(Zn)=4,69⋅10−3 moln(\mathrm{Zn}) = 4{,}69\cdot10^{-3}\ \text{mol}.
  2. Massa. m=4,69⋅10−3⋅65,4=0,307 gm = 4{,}69\cdot10^{-3}\cdot 65{,}4 = 0{,}307\ \text{g}.

Apartat d)

Resultat

Es cometria un error per excés d'un ≈3,3 %\approx 3{,}3\ \% (0,317 g de Zn en lloc de 0,307 g).

Resolució

  1. Càlcul sense corregir. Amb 750 mmHg (0,987 atm): n=4,85⋅10−3 moln = 4{,}85\cdot10^{-3}\ \text{mol} i m(Zn)=0,317 gm(\mathrm{Zn}) = 0{,}317\ \text{g}.
  2. Error relatiu. 23,8726,2⋅100=3,3 %\dfrac{23{,}8}{726{,}2}\cdot 100 = 3{,}3\ \% per excés: atribuiries a l'hidrogen la pressió del vapor d'aigua.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 47

L'àcid nítric s'obté pel procés d'Ostwald: (1) 4 NH3 + 5 O2 → 4 NO + 6 H2O; (2) 2 NO + O2 → 2 NO2; (3) 3 NO2 + H2O → 2 HNO3 + NO. El NO de l'etapa 3 es recicla a l'etapa 2.
a) Demostra que l'equació global és NH3 + 2 O2 → HNO3 + H2O.
b) Calcula els kg d'amoníac per obtenir 1,00 t d'HNO3 pur si el rendiment global és del 90,0 %.
c) Calcula el volum d'O2 a 25 °C i 1,00 atm per a aquesta quantitat d'NH3 (sense tenir en compte l'excés d'aire).
Masses molars: NH3 17 g/mol; HNO3 63 g/mol; O2 32 g/mol. R = 0,082 atm·L/(mol·K).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 47

Apartat a)

Resultat

Combinant les etapes (1) + 3·(2) + 2·(3) i dividint per 4 s'obté NH3+2O2→HNO3+H2O\mathrm{NH_3 + 2O_2 \rightarrow HNO_3 + H_2O}.

Resolució

  1. Plantejament. Cal combinar les tres etapes de manera que el NO i el NO2 (intermedis, amb el NO reciclat) desapareguin del balanç global.
  2. Combinació lineal. (1): 4NH3+5O2→4NO+6H2O\mathrm{4NH_3 + 5O_2 \rightarrow 4NO + 6H_2O}; 3·(2): 6NO+3O2→6NO2\mathrm{6NO + 3O_2 \rightarrow 6NO_2}; 2·(3): 6NO2+2H2O→4HNO3+2NO\mathrm{6NO_2 + 2H_2O \rightarrow 4HNO_3 + 2NO}. Sumant: el NO (4 + 2 = 6 formats, 6 consumits) i el NO2 (6 i 6) s'anul·len, i queden 4NH3+8O2→4HNO3+4H2O\mathrm{4NH_3 + 8O_2 \rightarrow 4HNO_3 + 4H_2O} (aigua: 6 − 2 = 4).
  3. Equació global. Dividint per 4: NH3+2O2→HNO3+H2O\mathrm{NH_3 + 2O_2 \rightarrow HNO_3 + H_2O}.
  4. Raonament per NH3. Equivalentment: l'etapa 1 dona 1 NO i gasta 5/4 O2. Amb el reciclatge, el NO2 format val 1 + 1/3 + 1/9 + … = 3/2 per NH3, i l'etapa 2 gasta 3/4 O2: O2 total = 5/4 + 3/4 = 2; HNO3 = (3/2)·(2/3) = 1. Aigua: l'etapa 1 en forma 3/2 i l'etapa 3 en consumeix 1/2 (1/3 per cada NO2): en queda 1.

Apartat b)

Resultat

≈300 kg\approx 300\ \text{kg} d'NH3

Resolució

  1. Mols d'àcid nítric. n(HNO3)=1,00⋅10663=1,587⋅104 moln(\mathrm{HNO_3}) = \dfrac{1{,}00\cdot10^{6}}{63} = 1{,}587\cdot10^{4}\ \text{mol}.
  2. Rendiment global del 90,0 %. Cal més amoníac que el teòric (1 : 1): n(NH3)=1,587⋅1040,900=1,764⋅104 moln(\mathrm{NH_3}) = \dfrac{1{,}587\cdot10^{4}}{0{,}900} = 1{,}764\cdot10^{4}\ \text{mol}.
  3. Massa. m=1,764⋅104⋅17=3,00⋅105 g=300 kgm = 1{,}764\cdot10^{4}\cdot 17 = 3{,}00\cdot10^{5}\ \text{g} = 300\ \text{kg}.

Apartat c)

Resultat

V(O2)≈8,62⋅105 L=862 m3V(\mathrm{O_2}) \approx 8{,}62\cdot10^{5}\ \text{L} = 862\ \text{m}^{3} (≈ 4100 m3 d'aire)

Resolució

  1. Mols d'oxigen. Segons l'equació global, 2 mol d'O2 per mol d'NH3: n(O2)=2⋅1,764⋅104=3,53⋅104 moln(\mathrm{O_2}) = 2\cdot 1{,}764\cdot10^{4} = 3{,}53\cdot10^{4}\ \text{mol}.
  2. Volum (gasos ideals). V=nRTP=3,53⋅104⋅0,082⋅2981,00=8,62⋅105 L=862 m3V = \dfrac{nRT}{P} = \dfrac{3{,}53\cdot10^{4}\cdot 0{,}082\cdot 298}{1{,}00} = 8{,}62\cdot10^{5}\ \text{L} = 862\ \text{m}^{3}
  3. Interpretació. Com que l'aire només té un 21 % d'O2, això equival a ≈ 4100 m3 d'aire.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 48

El dicromat d'amoni, (NH4)2Cr2O7, es descompon en l'«experiment del volcà»: (NH4)2Cr2O7 → Cr2O3 + N2 + 4 H2O. Es descomponen 25,2 g de sal.
a) Comprova que l'equació està ajustada i dedueix els nombres d'oxidació del N i del Cr que canvien.
b) Calcula la massa de residu sòlid i el percentatge de pèrdua de massa.
c) Calcula el volum de N2 a 25 °C i 1,00 atm i la massa d'aigua.
Masses atòmiques: H 1; N 14; O 16; Cr 52. R = 0,082 atm·L/(mol·K).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 48

Apartat a)

Resultat

Ajustada (N 2, H 8, Cr 2, O 7 a banda i banda). El N passa de −3 a 0 (s'oxida) i el Cr de +6 a +3 (es redueix).

Resolució

  1. Balanç d'àtoms. N: 2 = 2; H: 8 = 4·2; Cr: 2 = 2; O: 7 = 3 + 4. L'equació està ajustada.
  2. Nombres d'oxidació. A l'ió NH4+ el N és −3 i al N2, 0. Al Cr2O72− el Cr és +6 (2x−14=−22x - 14 = -2) i al Cr2O3, +3.
  3. Balanç d'electrons. El N s'oxida: perd 3 e−·2 = 6 e−. El Cr es redueix: guanya 3 e−·2 = 6 e−. Els electrons coincideixen: és una redox interna.

Apartat b)

Resultat

Residu: 15,2 g15{,}2\ \text{g} de Cr2O3; pèrdua de massa ≈39,7 %\approx 39{,}7\ \%.

Resolució

  1. Mols de sal. M=28+8+104+112=252 g/molM = 28 + 8 + 104 + 112 = 252\ \text{g/mol} → n=25,2/252=0,100 moln = 25{,}2/252 = 0{,}100\ \text{mol}.
  2. Residu sòlid. 1 : 1 amb el Cr2O3 (M=104+48=152 g/molM = 104 + 48 = 152\ \text{g/mol}): m=0,100⋅152=15,2 gm = 0{,}100\cdot 152 = 15{,}2\ \text{g}.
  3. Pèrdua de massa. 25,2−15,225,2⋅100=39,7 %\dfrac{25{,}2 - 15{,}2}{25{,}2}\cdot 100 = 39{,}7\ \% (són els gasos N2 i vapor d'aigua que marxen).

Apartat c)

Resultat

V(N2)≈2,44 LV(\mathrm{N_2}) \approx 2{,}44\ \text{L}; m(H2O)=7,2 gm(\mathrm{H_2O}) = 7{,}2\ \text{g}

Resolució

  1. Nitrogen. n(N2)=0,100 moln(\mathrm{N_2}) = 0{,}100\ \text{mol}: V=0,100⋅0,082⋅2981,00=2,44 LV = \dfrac{0{,}100\cdot 0{,}082\cdot 298}{1{,}00} = 2{,}44\ \text{L}.
  2. Aigua. 4⋅0,100⋅18=7,2 g4\cdot 0{,}100\cdot 18 = 7{,}2\ \text{g} (en forma de vapor).
  3. Comprovació (Lavoisier). 15,2 + 2,8 (N2) + 7,2 = 25,2 g.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 49

Un aliatge de zinc i ferro de 2,99 g es dissol completament amb àcid sulfúric diluït i s'obtenen 0,100 g d'hidrogen. Les reaccions són Zn + H2SO4 → ZnSO4 + H2 i Fe + H2SO4 → FeSO4 + H2.
a) Planteja un sistema d'equacions i calcula la massa i el percentatge de cada metall.
b) Calcula el volum mínim d'H2SO4 0,500 M necessari.
Masses atòmiques: H 1; Fe 56; Zn 65,4.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 49

Apartat a)

Resultat

Zn: ≈1,32 g\approx 1{,}32\ \text{g} (44,2 %); Fe: ≈1,67 g\approx 1{,}67\ \text{g} (55,8 %).

Resolució

  1. Mols d'hidrogen. n(H2)=0,100/2=0,0500 moln(\mathrm{H_2}) = 0{,}100/2 = 0{,}0500\ \text{mol}. Cada mol de metall dona un mol d'H2.
  2. Plantejament. Sigui x la massa de Zn; la de Fe és 2,99−x2{,}99 - x: x65,4+2,99−x56=0,0500\dfrac{x}{65{,}4} + \dfrac{2{,}99 - x}{56} = 0{,}0500
  3. Resolució. x(165,4−156)=0,0500−2,9956x\left(\tfrac{1}{65{,}4} - \tfrac{1}{56}\right) = 0{,}0500 - \tfrac{2{,}99}{56} → x⋅(−0,002567)=−0,003393x\cdot(-0{,}002567) = -0{,}003393 → x=1,32 gx = 1{,}32\ \text{g} de Zn (44,2 %). Fe: 2,99−1,32=1,67 g2{,}99 - 1{,}32 = 1{,}67\ \text{g} (55,8 %).
  4. Comprovació. 1,32/65,4+1,67/56=0,0202+0,0298=0,0500 mol1{,}32/65{,}4 + 1{,}67/56 = 0{,}0202 + 0{,}0298 = 0{,}0500\ \text{mol}.

Apartat b)

Resultat

Vmıˊn=100 mLV_{\text{mín}} = 100\ \text{mL} d'H2SO4 0,500 M

Resolució

  1. Mols d'àcid. L'H2SO4 és 1 : 1 amb el metall i amb l'H2: n=0,0500 moln = 0{,}0500\ \text{mol}.
  2. Volum. V=0,05000,500=0,100 L=100 mLV = \dfrac{0{,}0500}{0{,}500} = 0{,}100\ \text{L} = 100\ \text{mL}.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 50

Les antigues làmpades de carbur produïen acetilè amb la reacció CaC2 + 2 H2O → Ca(OH)2 + C2H2. De 10,0 g de carbur comercial s'obtenen 3,00 L d'acetilè a 25 °C i 1,00 atm.
a) Calcula la riquesa en CaC2 del carbur (M = 64 g/mol).
b) L'acetilè es crema: 2 C2H2 + 5 O2 → 4 CO2 + 2 H2O. Calcula el volum d'oxigen necessari (mateixes P i T) i la massa de CO2 que es forma.
R = 0,082 atm·L/(mol·K); C 12; O 16.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 50

Apartat a)

Resultat

Riquesa en CaC2 ≈78,6 %\approx 78{,}6\ \%

Resolució

  1. Mols d'acetilè (gasos ideals). n(C2H2)=PVRT=1,00⋅3,000,082⋅298=0,1228 moln(\mathrm{C_2H_2}) = \dfrac{PV}{RT} = \dfrac{1{,}00\cdot 3{,}00}{0{,}082\cdot 298} = 0{,}1228\ \text{mol}.
  2. Carbur pur. Relació 1 : 1: n(CaC2)=0,1228 moln(\mathrm{CaC_2}) = 0{,}1228\ \text{mol} → m=0,1228⋅64=7,86 gm = 0{,}1228\cdot 64 = 7{,}86\ \text{g}.
  3. Riquesa. 7,8610,0⋅100=78,6 %\dfrac{7{,}86}{10{,}0}\cdot 100 = 78{,}6\ \%.

Apartat b)

Resultat

V(O2)=7,50 LV(\mathrm{O_2}) = 7{,}50\ \text{L}; m(CO2)≈10,8 gm(\mathrm{CO_2}) \approx 10{,}8\ \text{g}

Resolució

  1. Oxigen. 2 C2H2 : 5 O2: n(O2)=0,1228⋅52=0,307 moln(\mathrm{O_2}) = 0{,}1228\cdot\tfrac{5}{2} = 0{,}307\ \text{mol}. A P i T iguals, directament amb volums: V(O2)=2,5⋅3,00=7,50 LV(\mathrm{O_2}) = 2{,}5\cdot 3{,}00 = 7{,}50\ \text{L}.
  2. Diòxid de carboni. n(CO2)=0,1228⋅42=0,2455 moln(\mathrm{CO_2}) = 0{,}1228\cdot\tfrac{4}{2} = 0{,}2455\ \text{mol} → m=0,2455⋅44=10,8 gm = 0{,}2455\cdot 44 = 10{,}8\ \text{g}.
  3. Comentari. Fixa't que, a la mateixa P i T, el volum d'O2 és 2,5 vegades el d'acetilè (llei de Gay-Lussac).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Com es troba el reactiu limitant?

Calcula quants mols de producte donaria cada reactiu segons l'equació ajustada. El que en dona menys és el limitant, i és el que determina quant producte s'obté.

Com es calcula la molaritat d'una dissolució?

Dividint els mols de solut entre el volum de la dissolució en litres. 3 mol en 2 L fan una dissolució 1,5 M.

Tornar a Física i Química

Altres temes de Física i Química 1r Batxillerat