Exercicis de la història de la vida des de la perspectiva evolutiva — Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat

Aquest tema segueix la història de la vida i els grans grups d'éssers vius des de la perspectiva evolutiva. Comences classificant organismes en dominis, regnes i fílums, i caracteritzant els grups de plantes, invertebrats i vertebrats pels seus trets. Després llegeixes i construeixes cladogrames senzills, analitzes formes de transició com Tiktaalik i Archaeopteryx, i calcules amb escales de temps les grans extincions, l'origen de la pluricel·lularitat i l'expansió de l'espècie humana. Al final raones sobre grups monofilètics, coevolució i cicles de vida de les plantes. No es repeteixen els exercicis de datació i estratigrafia del tema d'història de la Terra. Errors típics: agrupar per trets ancestrals o pel medi on viu l'animal, i pensar que els humans descendim dels ximpanzés.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Classifica aquests sis organismes en un dels tres dominis (Bacteria, Archaea o Eukarya) i, si són eucariotes, digues a quin regne pertanyen (animals, plantes, fongs o protists): (a) Escherichia coli; (b) Halobacterium salinarum, que viu en salmorres molt salades; (c) un llevat de cervesa; (d) una ameba; (e) una alzina; (f) el cianobacteri Nostoc.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

(a) Bacteria; (b) Archaea; (c) Eukarya, regne dels fongs; (d) Eukarya, protists; (e) Eukarya, regne de les plantes; (f) Bacteria.

Resolució

Criteri. Primer mira si l'organisme és procariota (sense nucli) o eucariota. Els procariotes es reparteixen en dos dominis, Bacteria i Archaea; els regnes només serveixen per ordenar els eucariotes (domini Eukarya).
Procariotes. Escherichia coli és un bacteri típic: domini Bacteria. Halobacterium salinarum, que viu en salmorres, és del domini Archaea: és procariota, però genèticament i bioquímicament diferent dels bacteris. El cianobacteri Nostoc és del domini Bacteria: els cianobacteris són bacteris fotosintètics, no algues.
Eucariotes. El llevat de cervesa és un fong unicel·lular (regne dels fongs); l'ameba és un eucariota unicel·lular que no és ni animal, ni planta, ni fong (protists); l'alzina és una planta (regne de les plantes).
Error típic. Posar els arqueus dins dels bacteris pel fet que tots dos són procariotes: no tenir nucli no els fa del mateix domini.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Relaciona cada grup de plantes amb el seu tret característic: (a) briòfits (molses); (b) pteridòfits (falgueres); (c) gimnospermes (pins); (d) angiospermes (roses). Trets: 1) tenen flors i les llavors queden dins d'un fruit; 2) no tenen teixits conductors; 3) tenen teixits conductors però es reprodueixen amb espores, sense llavors; 4) tenen llavors nues, sense fruit. Quina novetat evolutiva apareix en cada pas?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

(a) 2; (b) 3; (c) 4; (d) 1. Novetats: teixits conductors (pteridòfits), llavor i pol·len (gimnospermes) i flor i fruit (angiospermes).

Resolució

Relació. Briòfits (molses): no tenen teixits conductors (2). Pteridòfits (falgueres): tenen teixits conductors, però es reprodueixen amb espores (3). Gimnospermes (pins): llavors nues, sense fruit (4). Angiospermes (roses): flors i llavors dins d'un fruit (1).
Primer pas: teixits conductors. Els pteridòfits incorporen els teixits conductors (vasculars), que porten l'aigua i la saba per tot el cos i permeten créixer en alçada.
Segon pas: llavor i pol·len. Les gimnospermes incorporen la llavor i el pol·len: la llavor protegeix l'embrió i el pol·len fa que la fecundació no depengui de l'aigua.
Tercer pas: flor i fruit. Les angiospermes incorporen la flor i el fruit, que protegeixen la llavor i en faciliten la dispersió.
Error típic. Pensar que les molses no tenen cap mena de teixit: tenen teixits senzills, però no vasos conductors de veritat.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Associa cada innovació evolutiva dels vertebrats amb el grup que la presenta: (a) mandíbules; (b) extremitats amb dits; (c) ou amb membranes embrionàries (amniòtic); (d) pèl i glàndules mamàries; (e) plomes. Grups: aus, mamífers, tetràpodes, amniotes, gnatostoms (vertebrats amb mandíbules). Quina innovació va permetre pondre ous lluny de l'aigua? Ordena les cinc innovacions de la més antiga a la més recent.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

(a) gnatostoms; (b) tetràpodes; (c) amniotes; (d) mamífers; (e) aus. L'ou amniòtic va permetre pondre lluny de l'aigua. Ordre: mandíbules → dits → ou amniòtic → pèl i glàndules mamàries → plomes.

Resolució

Relació. Les mandíbules defineixen els gnatostoms; les extremitats amb dits, els tetràpodes; l'ou amniòtic, els amniotes; el pèl i les glàndules mamàries, els mamífers; i les plomes, les aus.
Ous lluny de l'aigua. Va ser possible gràcies a l'ou amniòtic, que té membranes que protegeixen l'embrió i el mantenen humit dins de l'ou.
Ordre cronològic. Ordre aproximat: mandíbules (uns 430 Ma), extremitats amb dits (uns 370 Ma), ou amniòtic (uns 315 Ma), pèl i glàndules mamàries (uns 225 Ma) i plomes modernes d'ocell (uns 150 Ma).
Conclusió. Els grups estan encaixats: cada grup nou conserva les innovacions anteriors. Per exemple, un ocell també és gnatostom, tetràpode i amniota.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Indica a quina classe de vertebrats pertany cada animal i el tret que ho mostra: tonyina, granota, tortuga, pingüí, ratpenat i tauró. Quins dos sembla que pertanyin a una classe que no els correspon, i quin és un peix però no té esquelet ossi?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

Tonyina: peix ossi; granota: amfibi; tortuga: rèptil; pingüí: au; ratpenat: mamífer; tauró: peix cartilaginós. El pingüí i el ratpenat semblen fora de lloc, i el tauró és el peix sense esquelet ossi.

Resolució

Peixos. Tonyina: peixos ossis (brànquies, escates i esquelet ossi). Tauró: peixos cartilaginosos o condrictis (esquelet de cartílag).
Amfibis i rèptils. Granota: amfibis (pell nua i humida, metamorfosi). Tortuga: rèptils (escates i ou amniòtic).
Aus i mamífers. Pingüí: aus (plomes), encara que no vola i neda. Ratpenat: mamífers (pèl i glàndules mamàries), encara que vola.
Els que despisten. El pingüí i el ratpenat despisten per l'estil de vida, però es classifiquen pels seus caràcters. El tauró és un peix amb esquelet cartilaginós, no ossi.
Error típic. Classificar pel medi on viu l'animal (viu a l'aigua, vola) en lloc de fer-ho per caràcters homòlegs.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Relaciona cada animal amb el seu grup (fílum) i amb el tret que el defineix. Animals: esponja, anemone de mar, tènia, cargol, aranya, estrella de mar. Fílums: porífers, cnidaris, platihelmints, mol·luscs, artròpodes, equinoderms. Trets: cos pla amb simetria bilateral; sense teixits veritables; cèl·lules urticants; closca i peu muscular; exoesquelet de quitina i potes articulades; adult de simetria radial i esquelet calcari.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

Esponja: porífers (sense teixits veritables); anemone: cnidaris (cèl·lules urticants); tènia: platihelmints (cos pla bilateral); cargol: mol·luscs (closca i peu muscular); aranya: artròpodes (exoesquelet de quitina i potes articulades); estrella de mar: equinoderms (adult radial i esquelet calcari).

Resolució

Grups més senzills. L'esponja és un porífer: no té teixits veritables. L'anemone de mar és un cnidari: té cèl·lules urticants (cnidocits).
Animals bilaterals. La tènia és un platihelmint, de cos pla amb simetria bilateral. El cargol és un mol·lusc, amb closca i peu muscular. L'aranya és un artròpode, amb exoesquelet de quitina i potes articulades.
Equinoderms. L'estrella de mar és un equinoderm: l'adult té simetria radial i un esquelet calcari.
Fixa't que. Només dos dels sis grups tenen simetria radial en l'adult: cnidaris i equinoderms. Les larves dels equinoderms, però, són bilaterals.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Digues si són certes o falses aquestes frases sobre els fongs i corregeix les falses: (a) «Els fongs són plantes sense clorofil·la»; (b) «La paret cel·lular dels fongs conté quitina»; (c) «Els fongs s'alimenten ingerint l'aliment i digerint-lo dins d'un estómac»; (d) «Els llevats són fongs unicel·lulars».

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Apartat a)

Resultat

Falsa: els fongs formen un regne propi i són més propers als animals que a les plantes.

Resolució

Anàlisi. Els fongs no són plantes: no fan fotosíntesi, són heteròtrofs i la seva paret és de quitina, no de cel·lulosa.
Correcció. Els fongs formen un regne propi i, de fet, estan evolutivament més a prop dels animals que de les plantes.
Error típic. Agrupar els bolets amb les plantes perquè no es mouen.

Apartat b)

Resultat

Certa: la paret cel·lular dels fongs conté quitina.

Resolució

Anàlisi. La paret dels fongs no és de cel·lulosa, com la de les plantes, sinó de quitina.
Fixa't que. La quitina és la mateixa substància que forma l'exoesquelet dels artròpodes.

Apartat c)

Resultat

Falsa: digereixen l'aliment fora del cos i després n'absorbeixen els nutrients.

Resolució

Anàlisi. Els fongs no tenen boca ni estómac: no ingereixen l'aliment.
Correcció. Digereixen fora del cos, amb enzims que alliberen al medi, i després absorbeixen els nutrients (nutrició per absorció).

Apartat d)

Resultat

Certa: els llevats són fongs unicel·lulars.

Resolució

Anàlisi. Els llevats, com el de cervesa, són fongs formats per una sola cèl·lula.
Conclusió. Per tant, dins del regne dels fongs hi ha organismes unicel·lulars (llevats) i pluricel·lulars (floridures, bolets).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Tiktaalik és un fòssil de fa uns 375 Ma, trobat a l'Àrtic canadenc. Té escates i brànquies, aletes amb ossos que corresponen a l'húmer, el radi i el cúbit, un coll mòbil que separa el cap de les espatlles i un morro pla. Classifica cada tret com a propi de peix o de tetràpode. Per què se'l considera una forma de transició?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

Peix: escates, brànquies i aletes. Tetràpode: ossos de l'extremitat (húmer, radi i cúbit), coll mòbil i morro pla. És una forma de transició perquè combina caràcters dels dos grups.

Resolució

Caràcters de peix. Les escates, les brànquies i les aletes són caràcters propis dels peixos.
Caràcters de tetràpode. Els ossos de dins de l'aleta (húmer, radi i cúbit), el coll mòbil que separa el cap de les espatlles i el morro pla són caràcters propis dels tetràpodes.
Forma de transició. Se'l considera una forma de transició perquè combina caràcters dels dos grups en un mateix animal, tal com es podia esperar d'un llinatge entre els peixos i els tetràpodes.
Valor de prova. Té valor de prova perquè els paleontòlegs el van buscar en roques d'aquesta edat i d'aquest tipus d'ambient, que és on la teoria evolutiva el feia esperar.
Error típic. Dir que una forma de transició és «l'avantpassat directe» d'alguna espècie actual: és un parent proper de l'avantpassat.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Archaeopteryx (uns 150 Ma, Alemanya) tenia dents, una cua llarga amb vèrtebres, ungles a les ales, plomes i fúrcula. Classifica cada tret com a propi dels rèptils o dels ocells actuals. Què en pots concloure sobre l'origen de les aus?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

Rèptil: dents, cua llarga amb vèrtebres i ungles a les ales. Ocell: plomes i fúrcula. Les aus provenen d'un grup de rèptils (els dinosaures teròpodes).

Resolució

Caràcters de rèptil. Les dents, la cua llarga amb vèrtebres i les ungles a les ales són caràcters propis dels rèptils, que els ocells actuals no tenen.
Caràcters d'ocell. Les plomes i la fúrcula (les clavícules soldades) són caràcters propis dels ocells.
Conclusió. El fòssil barreja caràcters dels dos grups, de manera que mostra que les aus provenen d'un grup de rèptils. Avui sabem que les aus són dinosaures teròpodes: s'han trobat molts dinosaures amb plomes, sobretot a la Xina.
Error típic. Pensar que les aus van aparèixer de cop: el registre fòssil mostra els caràcters apareixent de mica en mica.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Escriu la classificació completa de l'espècie humana (domini, regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie) i digues quin és el rang més baix que compartim amb el ximpanzé. Cita tres caràcters dels primats que tenim els humans.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

Eukarya, Animalia, Chordata, Mammalia, Primates, Hominidae, Homo, Homo sapiens. Amb el ximpanzé compartim fins a la família Hominidae. Primats: polze oposable, ungles planes i visió estereoscòpica.

Resolució

Classificació. Domini Eukarya; regne Animalia; fílum Chordata; classe Mammalia; ordre Primates; família Hominidae; gènere Homo; espècie Homo sapiens.
Comparació amb el ximpanzé. El ximpanzé és del gènere Pan: compartim la família Hominidae (els grans simis), però no el gènere. Per tant, el rang més baix que compartim és la família.
Caràcters de primat. Tenim polze oposable, ungles planes en lloc d'urpes i visió estereoscòpica, amb els ulls mirant endavant.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 10

Hi ha cinc organismes i quatre caràcters (+ = present, − = absent). Alga verda Chara: embrió protegit −, vasos conductors −, llavor −, flor i fruit −. Molsa: +, −, −, −. Falguera: +, +, −, −. Pi: +, +, +, −. Roser: +, +, +, +. Dibuixa el cladograma anidat i indica on apareix cada caràcter. Quins dos organismes són més propers? Una companya diu que la molsa i la falguera estan més a prop entre elles que del pi perquè «cap de les dues no té llavor». Té raó?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

Cladograma: (Chara, (molsa, (falguera, (pi, roser)))). Els més propers són el pi i el roser. La companya no té raó: no tenir llavor és l'estat ancestral i no indica parentiu.

Resolució

Cladograma. De l'arrel cap a les puntes: alga | molsa | falguera | pi + roser, és a dir, (Chara, (molsa, (falguera, (pi, roser)))).
On apareix cada caràcter. Embrió protegit: node que uneix molsa, falguera, pi i roser. Vasos conductors: node de falguera, pi i roser. Llavor: node de pi i roser. Flor i fruit: només al roser.
Els més propers. El pi i el roser, perquè comparteixen el caràcter derivat més recent: la llavor.
L'argument de la companya. No té raó: no tenir llavor és l'estat ancestral i no demostra parentiu. Només els caràcters derivats compartits agrupen en un clade; la falguera comparteix amb el pi els vasos conductors, i per això és més propera al pi que a la molsa. La molsa i la falguera no formen un grup a part.
Error típic. Agrupar per absències compartides.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 11

Cinc animals i quatre caràcters (+ = present, − = absent). Esponja: teixits veritables −, simetria bilateral −, tub digestiu amb boca i anus −, exoesquelet de quitina i potes articulades −. Medusa: +, −, −, −. Planària: +, +, −, −. Cargol: +, +, +, −. Mosca: +, +, +, +. Dibuixa el cladograma i digues quin caràcter no ajuda a ordenar aquests animals i per què. A la natura, el cargol i la mosca no es relacionen de manera tan lineal: què pots dir de les limitacions d'aquesta anàlisi?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

Cladograma: (esponja, (medusa, (planària, (cargol, mosca)))). L'exoesquelet no ajuda, perquè només el té la mosca. Amb tan pocs caràcters l'anàlisi pot enganyar: calen molts més caràcters, sovint moleculars.

Resolució

Cladograma. Esponja | medusa | planària | cargol | mosca. Nodes: teixits veritables (medusa i els següents), simetria bilateral (planària i els següents), tub digestiu complet (cargol i mosca) i exoesquelet (només la mosca).
El caràcter que no ajuda. L'exoesquelet de quitina apareix només en un organisme i no uneix ningú: no aporta informació de parentiu entre aquests cinc organismes (és un caràcter exclusiu d'un sol llinatge).
Limitacions. Amb només quatre caràcters i cinc organismes, l'anàlisi pot enganyar. Segons les dades moleculars, el cargol és més proper a la planària (tots dos són lofotrocozous) que a la mosca (ecdisozou), de manera que el tub digestiu complet no reflecteix bé el parentiu.
Conclusió. Per construir un cladograma fiable calen molts més caràcters, sovint moleculars.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

El bipedisme és un dels primers trets que ens diferencien dels altres simis. Associa cada tret amb la seva funció: (a) el forat occipital (foramen magnum) és a la base del crani, no al darrere; (b) la pelvis és curta i ampla; (c) el fèmur forma un angle i els genolls queden junts; (d) el peu té arc longitudinal. Funcions: 1) mantenir el cap en equilibri damunt la columna; 2) amortir i impulsar el pas; 3) sostenir els òrgans i fixar els músculs que mantenen el tronc dret; 4) portar el pes al centre del cos. Proposa una conseqüència d'una pelvis més estreta combinada amb un cervell gran.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

(a) 1; (b) 3; (c) 4; (d) 2. Una pelvis estreta amb un cervell gran fa el part difícil: les cries neixen amb el cervell poc desenvolupat i depenen molt de temps dels adults.

Resolució

Relació. (a) El forat occipital a la base del crani manté el cap en equilibri damunt la columna (1). (b) La pelvis curta i ampla sosté els òrgans i fixa els músculs que mantenen el tronc dret (3). (c) El fèmur en angle porta el pes al centre del cos (4). (d) L'arc del peu amorteix i impulsa el pas (2).
Pelvis i cervell. Una pelvis adaptada al bipedisme limita l'amplada del canal del part, mentre que un cervell gran necessita més espai.
Conseqüència. Les cries neixen amb el cervell molt poc desenvolupat i depenen dels adults durant molt de temps.
Error típic. Pensar que el bipedisme va aparèixer pel cervell gran: en el registre fòssil (per exemple, Australopithecus afarensis) el bipedisme és anterior a l'augment de volum del cervell.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Els organismes pluricel·lulars van evolucionar a partir de colònies de cèl·lules. Suposa una cèl·lula esfèrica de 5 µm de radi i una colònia esfèrica de 1.000 cèl·lules idèntiques ben empaquetades (volum 1.000 vegades més gran). Calcula el radi de la colònia, la relació superfície/volum de la cèl·lula i de la colònia (S/V = 3/r) i el temps que tarda una molècula a difondre fins al centre amb t ≈ r²/(6D), amb D = 1·10^-9 m²/s. Què implica per a una colònia gran?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

R = 50\ \mu\text{m}

;

S/V_{\text{cèl}} = 0{,}60\ \mu\text{m}^{-1}

;

S/V_{\text{col}} = 0{,}060\ \mu\text{m}^{-1}

;

t_{\text{cèl}} \approx 4{,}2\cdot10^{-3}\ \text{s}

;

t_{\text{col}} \approx 0{,}42\ \text{s}

Resolució

Dades. Cèl·lula esfèrica de radi $r = 5\ \mu\text{m}$ ; colònia esfèrica amb un volum 1.000 vegades més gran; $D = 1\cdot10^{-9}\ \text{m}^{2}/\text{s}$ .
Radi de la colònia. El volum és proporcional a $r^{3}$ , així que el radi es multiplica per l'arrel cúbica de 1.000: $R = 5\cdot\sqrt[3]{1000} = 5\cdot10 = 50\ \mu\text{m}$
Relació superfície/volum. Anomena «cèl» la cèl·lula i «col» la colònia. $S/V_{\text{cèl}} = \dfrac{3}{5} = 0{,}60\ \mu\text{m}^{-1}$ i $S/V_{\text{col}} = \dfrac{3}{50} = 0{,}06\ \mu\text{m}^{-1}$ , deu vegades menor.
Temps de difusió. $t_{\text{cèl}} = \dfrac{(5\cdot10^{-6})^{2}}{6\cdot10^{-9}} \approx 0{,}0042\ \text{s};\qquad t_{\text{col}} = \dfrac{(50\cdot10^{-6})^{2}}{6\cdot10^{-9}} \approx 0{,}42\ \text{s}$ Com que $t$ depèn de $r^{2}$ , multiplicar el radi per 10 fa el temps cent vegades més gran.
Conclusió. Una colònia gran té menys superfície per volum i els nutrients tarden molt més a arribar al centre. Això afavoreix la divisió del treball entre cèl·lules i l'aparició de sistemes de transport interns.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Les cinc grans extincions massives del Fanerozoic van tenir lloc fa uns 444, 372, 252, 201 i 66 Ma (finals de l'Ordovicià, del Devonià, del Permià, del Triàsic i del Cretaci). Calcula els intervals entre elles i l'interval mitjà. N'hi ha prou amb aquest resultat per afirmar que les extincions són periòdiques? Quin criteri fa que una extinció es consideri «massiva»?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

Intervals: 72, 120, 51 i 135 Ma; interval mitjà = 94,5 Ma. No n'hi ha prou per dir que són periòdiques. És massiva quan desapareix una part molt gran de les espècies en un temps geològicament breu.

Resolució

Intervals. 444 − 372 = 72 Ma; 372 − 252 = 120 Ma; 252 − 201 = 51 Ma; 201 − 66 = 135 Ma.
Interval mitjà. $\bar{t} = \dfrac{72 + 120 + 51 + 135}{4} = \dfrac{378}{4} = 94{,}5\ \text{Ma}$
Són periòdiques? No: els intervals són molt desiguals (de 51 a 135 Ma) i només hi ha cinc dades. A més, les causes són diferents (activitat volcànica, canvi climàtic, impacte d'un asteroide), de manera que no hi ha cap «rellotge» que les provoqui.
Criteri de massiva. Una extinció és massiva quan, en un temps geològicament breu, desapareix una part molt gran de les espècies del planeta (a la del Permià, més del 90 % de les marines).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Els fòssils més antics acceptats de vida són estromatòlits (estructures formades per comunitats de microorganismes) de fa uns 3.500 Ma. Els primers fòssils d'eucariotes poden tenir entre 1.650 i 2.100 Ma, segons els autors. Calcula durant quin percentatge de la història de la vida només hi va haver procariotes, en cada cas. Per què el resultat canvia tant si el límit és incert?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

Amb eucariotes de fa 2.100 Ma: un 40 % de la història de la vida; amb eucariotes de fa 1.650 Ma: un 53 %.

Resolució

Dades. La vida té uns 3.500 Ma d'història. Els primers eucariotes poden tenir 2.100 Ma o 1.650 Ma.
Càlcul amb 2.100 Ma. $\dfrac{3500 - 2100}{3500}\cdot100 = \dfrac{1400}{3500}\cdot100 = 40\ \%$
Càlcul amb 1.650 Ma. $\dfrac{3500 - 1650}{3500}\cdot100 = \dfrac{1850}{3500}\cdot100 \approx 53\ \%$
Per què canvia tant. La incertesa en la data (450 Ma) és molt gran comparada amb la durada total. La data de l'aparició dels eucariotes és molt discutida perquè les cèl·lules fòssils antigues són difícils d'identificar.
Conclusió. Amb qualsevol dels dos valors, durant el 40 % de la història de la vida o més els únics éssers vius van ser procariotes.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Clau per als artròpodes: 1a) Té quatre parells de potes i no té antenes → aràcnid. 1b) Té antenes → ves a 2. 2a) Té dos parells d'antenes → crustaci. 2b) Té un parell d'antenes → ves a 3. 3a) Té tres parells de potes i el cos en tres parts → insecte. 3b) El cos és allargat, amb molts segments i potes en cada segment → miriàpode. Identifica: A) un animal d'1,5 cm amb 7 parells de potes, dos parells d'antenes (un de molt curt) i que viu sota les pedres (porquet de Sant Antoni); B) una espècie amb 8 potes, cefalotòrax i abdomen i sense antenes; C) un animal amb 6 potes, 2 ales i un parell d'antenes; D) un animal amb un cos molt llarg, un parell de potes per segment i un parell d'antenes.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

A) crustaci; B) aràcnid; C) insecte; D) miriàpode (centpeus).

Resolució

A. Té antenes (1b) i dos parells d'antenes (2a): crustaci. El porquet de Sant Antoni sembla un insecte, però és un crustaci terrestre.
B. Té quatre parells de potes i no té antenes (1a): aràcnid.
C. Té antenes (1b), un parell d'antenes (2b) i tres parells de potes (3a): insecte.
D. Té antenes (1b), un parell d'antenes (2b) i el cos allargat amb molts segments i potes a cada segment (3b): miriàpode (centpeus).
Error típic. Classificar pel lloc on viu l'animal (a terra) i no pels caràcters.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Hi ha cinc espècies: Panthera leo (lleó), Panthera tigris (tigre), Felis catus (gat), Canis lupus (llop) i Ursus arctos (ós bru). Totes pertanyen a l'ordre Carnivora; el lleó, el tigre i el gat són de la família Felidae, el llop és de Canidae i l'ós d'Ursidae. Indica: (a) quin parell comparteix el gènere; (b) quin rang comparteixen el lleó i el gat, però no el llop; (c) el rang més baix que comparteixen les cinc; (d) què hi ha d'incorrecte en l'escriptura «felis Catus».

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Apartat a)

Resultat

El lleó i el tigre (gènere Panthera).

Resolució

Gènere. El gènere és la primera paraula del nom científic: Panthera leo i Panthera tigris en comparteixen el gènere.
Conclusió. Cap altre parell comparteix gènere: el gat és Felis, el llop Canis i l'ós Ursus.

Apartat b)

Resultat

La família Felidae.

Resolució

Anàlisi. El lleó i el gat són de gèneres diferents, però tots dos són de la família Felidae; el llop és de la família Canidae.
Conclusió. Per tant, el rang que comparteixen el lleó i el gat, però no el llop, és la família Felidae.

Apartat c)

Resultat

L'ordre Carnivora.

Resolució

Anàlisi. Les cinc espècies es reparteixen en tres famílies (Felidae, Canidae i Ursidae), però totes són de l'ordre Carnivora.
Conclusió. Com més rangs es comparteixen, més proper és l'avantpassat comú: el lleó i el tigre són els més emparentats.

Apartat d)

Resultat

El gènere s'escriu amb majúscula i l'epítet amb minúscula, en cursiva: Felis catus.

Resolució

Nomenclatura binomial. El nom científic té dues paraules: el gènere, amb majúscula inicial, i l'epítet específic, tot en minúscula.
Correcció. «felis Catus» té les majúscules al revés: s'ha d'escriure Felis catus, tots dos en cursiva (o subratllats si s'escriu a mà).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

L'ou amniòtic va permetre als vertebrats viure lluny de l'aigua. Relaciona cada membrana embrionària amb la seva funció: (a) amnios; (b) corion; (c) al·lantoide; (d) sac vitel·lí. Funcions: 1) emmagatzema els residus del metabolisme de l'embrió; 2) conté la substància de reserva; 3) envolta l'embrió amb un líquid que l'amortigua; 4) fa de membrana externa per a l'intercanvi de gasos. Què pot fer una granota amb els ous que una tortuga no pot fer, i al revés?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Resultat

(a) 3; (b) 4; (c) 1; (d) 2. La granota pot pondre a l'aigua (la tortuga no); la tortuga pot pondre a terra seca (la granota no).

Resolució

Relació. Amnios: envolta l'embrió amb un líquid que l'amortigua (3). Corion: membrana externa per a l'intercanvi de gasos (4). Al·lantoide: emmagatzema els residus del metabolisme de l'embrió (1). Sac vitel·lí: conté la substància de reserva (2).
Què pot fer la granota. Una granota pot pondre els ous dins l'aigua, on l'embrió intercanvia gasos directament amb el medi. Una tortuga no ho pot fer: els seus ous necessiten aire i s'hi ofegarien.
Què pot fer la tortuga. Els ous de granota, sense closca ni membranes amniòtiques, s'assecarien fora d'un lloc humit, mentre que una tortuga els pot pondre a terra ferma perquè l'ou conserva el seu propi petit «medi aquàtic».
Fixa't que. En els mamífers placentaris el corion participa en la placenta, i per això mantenen aquestes membranes malgrat que no ponguin ous.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 19

Un cladograma de set organismes s'escriu així: (llamprea, (tauró, (truita, (granota, (tortuga, (cocodril, ocell)))))). Indica si cadascun d'aquests grups és monofilètic (conté un avantpassat comú i tots els seus descendents) i justifica-ho: (a) «peixos» (llamprea, tauró, truita); (b) «rèptils» (tortuga, cocodril); (c) arcosaures (cocodril, ocell); (d) amniotes (tortuga, cocodril, ocell). Quin organisme és el parent més proper de l'ocell?

Cladograma de set vertebrats (llamprea, tauró, truita, granota, tortuga, cocodril i ocell) dibuixat a partir de la notació de parèntesis de l'enunciat

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Apartat a)

Resultat

No és monofilètic: és parafilètic.

Resolució

Avantpassat comú. L'avantpassat comú més recent de la llamprea, el tauró i la truita és l'arrel del cladograma.
Descendents. El node que els reuneix inclou també la granota, la tortuga, el cocodril i l'ocell. Com que el grup «peixos» els deixa fora, és parafilètic.

Apartat b)

Resultat

No és monofilètic: «rèptils» sense les aus és parafilètic.

Resolució

Node més petit. El node més petit que conté la tortuga i el cocodril és (tortuga, (cocodril, ocell)): conté també l'ocell.
Conclusió. Un grup que deixa fora l'ocell no inclou tots els descendents de l'avantpassat: és parafilètic. Per això, en cladística, les aus es consideren un grup de rèptils.

Apartat c)

Resultat

Sí, és un clade. El parent més proper de l'ocell és el cocodril.

Resolució

Node. El cocodril i l'ocell formen el parell (cocodril, ocell): el seu avantpassat comú no té cap altre descendent en el cladograma.
Parent més proper. Com que són grups germans, el parent més proper de l'ocell és el cocodril.

Apartat d)

Resultat

Sí, és un clade.

Resolució

Node. El node (tortuga, (cocodril, ocell)) conté l'avantpassat comú dels tres i tots els seus descendents.
Conclusió. Els amniotes són un grup monofilètic: no deixen fora cap descendent.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Els primers boscos van aparèixer al Devonià (fa uns 385 Ma). Explica, amb arguments, tres conseqüències que va tenir l'expansió de les plantes amb arrels profundes i vasos conductors: una sobre el sòl, una sobre el CO₂ atmosfèric i el clima, i una sobre la matèria orgànica enterrada que va acabar formant carbó.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

Sòl: les arrels trenquen la roca i es formen sòls profunds i fèrtils. CO₂: la meteorització dels silicats i la fotosíntesi en retiren molt, i el clima es refreda. Carbó: la matèria vegetal enterrada sense descompondre's forma carbó.

Resolució

Sòl. Les arrels trenquen la roca i les restes vegetals formen humus; així apareixen sòls profunds i més fèrtils, i nous hàbitats terrestres per a animals i fongs.
CO₂ i clima. Les arrels i la matèria orgànica augmenten la meteorització química dels silicats, que consumeix CO₂; a més, les plantes l'absorbeixen per fotosíntesi. Les concentracions de CO₂ van baixar molt i això va contribuir al refredament que va portar a la glaciació del final del Paleozoic.
Carbó. En zones pantanoses part de la matèria vegetal quedava enterrada sense descompondre's del tot, i això va acumular carboni orgànic que es va transformar en carbó, sobretot al Carbonífer.
Error típic. Pensar que la fotosíntesi només produeix oxigen: també retira CO₂.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

L'orquídia Angraecum sesquipedale té un esperó nectarífer d'uns 30 cm. El 1862 Darwin va predir que hi havia d'haver un insecte amb una trompa tan llarga que hi pogués arribar. El 1903 es va descriure una arna amb una trompa molt llarga que complia la predicció. Explica el procés de coevolució entre la planta i l'arna. Per què una orquídia amb un esperó de 2 cm no «guanya» a l'arna? Calcula (amb dades hipotètiques) quant trigaria l'esperó a passar de 2 a 30 cm si s'allargués 0,5 mm cada 1.000 anys.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Coevolució: l'esperó i la trompa s'allarguen alhora perquè cada canvi d'un pressiona l'altre. Amb un esperó de 2 cm l'arna s'alimenta sense pol·linitzar. Temps: 560.000 anys.

Resolució

Coevolució. Si les orquídies amb esperons més llargs obliguen l'insecte a introduir més la trompa i així es pol·linitzen millor, aquests esperons es reprodueixen més; al mateix temps, les arnes de trompa més llarga aconsegueixen més nèctar. Cada canvi d'un pressiona l'altre, i els dos s'allarguen.
Esperó de 2 cm. Amb un esperó curt, l'arna s'alimenta sense tocar el pol·len: l'avantatge és per a la planta que obliga l'insecte a tocar-lo.
Dades. Cal passar de 20 mm a 300 mm, a un ritme de 0,5 mm cada 1.000 anys.
Càlcul. $\dfrac{300 - 20}{0{,}5} = \dfrac{280}{0{,}5} = 560$ Són 560 intervals de 1.000 anys, és a dir, 560.000 anys.
Conclusió. És una durada molt curta en temps geològic. El valor de 0,5 mm per 1.000 anys és hipotètic: serveix per veure que canvis petits i continus poden produir trets molt extrems.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 22

Homo sapiens va sortir d'Àfrica fa uns 70.000 anys i va arribar a l'extrem sud d'Amèrica fa uns 14.000 anys. Suposa un recorregut de 27.000 km (dada hipotètica). Calcula la velocitat mitjana d'expansió en km per any i en km per generació, amb 25 anys per generació. Per què no cal imaginar que els humans caminaven cap al sud «amb un objectiu»?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

v \approx 0{,}48\ \text{km/any}

(uns 480 m/any);

v \approx 12\ \text{km/generació}

Resolució

Dades. Recorregut de 27.000 km entre fa 70.000 i fa 14.000 anys; 25 anys per generació.
Temps i velocitat anual. $t = 70000 - 14000 = 56000\ \text{anys};\qquad v = \dfrac{27000}{56000} \approx 0{,}48\ \text{km/any}$
Per generació. $\dfrac{56000}{25} = 2240 \text{ generacions};\qquad \dfrac{27000}{2240} \approx 12\ \text{km/generació}$ És el mateix que $0{,}48\ \text{km/any}\cdot25\ \text{anys}$ .
Sense objectiu. Aquest ritme es pot explicar si cada generació s'establia una mica més lluny que l'anterior, a mesura que creixia la població. No cal un pla: n'hi ha prou amb una pressió demogràfica petita i recursos disponibles.
Conclusió. El resultat és una mitjana: les migracions van tenir moments ràpids i altres d'aturada, per exemple pels canvis climàtics.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Els celacants es coneixien com a fòssils des de fa 410 Ma fins fa 66 Ma. El 1938 se'n va pescar un exemplar viu, del gènere Latimeria, a Sud-àfrica. Calcula el «buit» sense fòssils fins avui i el percentatge que representa respecte de tot el període des del primer fòssil (410 Ma) fins avui. Un «tàxon Llàtzer» és un grup que reapareix després d'un període sense registre: què demostra això sobre el registre fòssil? Per què «fòssil viu» és una expressió enganyosa?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Resultat

Buit: 66 Ma, un 16 % del període. El tàxon Llàtzer demostra que el registre fòssil és incomplet; «fòssil viu» enganya perquè els celacants actuals també han evolucionat.

Resolució

Dades. Primer fòssil: fa 410 Ma; últim fòssil: fa 66 Ma; exemplar viu el 1938 (pràcticament avui, en temps geològic).
Càlcul. Buit: 66 Ma. Percentatge: $\dfrac{66}{410}\cdot100 \approx 16\ \%$
Tàxon Llàtzer. Demostra que el registre fòssil és incomplet: un grup pot continuar existint durant milions d'anys sense deixar fòssils, per exemple perquè vivia en llocs on els sediments no es conserven.
«Fòssil viu». És enganyós perquè fa pensar que l'espècie no ha canviat. Els celacants actuals són espècies diferents de les fòssils i han evolucionat; només la forma general es manté, com a resultat d'un ambient estable i d'una selecció estabilitzadora.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

La taxa d'extinció «de fons» s'expressa en extincions per milió d'espècies i any (E/MSY). Suposa que hi ha 8· $10^{6}$ espècies d'eucariotes (valor aproximat) i que la taxa de fons és de 0,1 E/MSY. Calcula quantes extincions per any hi hauria. Si la taxa actual fos 1.000 vegades superior (valor de les estimacions més altes), quantes espècies s'extingirien per any, i en quant de temps desapareixeria l'1 % de les espècies en cada cas? Per què es parla d'una «sisena extinció massiva»?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

Taxa de fons: 0,8 extincions/any (l'1 % es perdria en 100.000 anys); taxa 1.000 vegades superior: 800 extincions/any (l'1 % en 100 anys).

Resolució

Dades. $8\cdot10^{6}$ espècies, és a dir, 8 milions d'espècies; taxa de fons de 0,1 E/MSY (extincions per milió d'espècies i any).
Extincions per any. $8\cdot10^{6}\cdot\dfrac{0{,}1}{10^{6}} = 0{,}8 \text{ extincions/any};\qquad 0{,}8\cdot1000 = 800 \text{ extincions/any}$
Temps per perdre l'1 %. L'1 % de $8\cdot10^{6}$ són 80.000 espècies. Taxa de fons: $80000/0{,}8 = 100000$ anys. Taxa actual: $80000/800 = 100$ anys.
Sisena extinció. Es parla de sisena extinció perquè, si la taxa actual es mantingués, les pèrdues arribarien a la magnitud de les cinc grans en un temps geològicament instantani. La causa principal és l'activitat humana (destrucció d'hàbitats, sobreexplotació, espècies invasores i canvi climàtic).
Comentari. Els valors són estimacions amb molta incertesa; l'exercici serveix per comparar ordres de magnitud.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

En els rèptils actuals la mandíbula s'articula amb el crani per l'os articular (mandíbula) i l'os quadrat (crani), i a l'orella mitjana hi ha un sol osset, l'estrep. En els mamífers la mandíbula té un únic os, el dentari, que s'articula amb el temporal, i a l'orella mitjana hi ha tres ossets: martell, enclusa i estrep. Alguns cinodonts fòssils (sinàpsids del Triàsic) tenen un dentari gran amb una doble articulació, i els ossos articular i quadrat petits. (a) Quin os del rèptil correspon al martell i quin a l'enclusa? (b) Per què la doble articulació és una prova de transició? (c) Algú pregunta quina utilitat podia tenir un os «mig mandíbula, mig orella»: respon amb el concepte d'exaptació. (d) Quina prova embriològica reforça aquesta homologia?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

L'articular correspon al martell i el quadrat a l'enclusa.

Resolució

Comparació. Els rèptils tenen dos ossos a l'articulació de la mandíbula (articular i quadrat) i un sol osset a l'orella; els mamífers en tenen tres a l'orella i la mandíbula s'articula amb el dentari.
Homologia. L'articular (de la mandíbula) es va convertir en el martell, i el quadrat (del crani), en l'enclusa. L'estrep ja hi era en els rèptils.

Apartat b)

Resultat

Perquè mostra una fase intermèdia funcional en què conviuen l'articulació de rèptil i la de mamífer.

Resolució

Doble articulació. La mandíbula s'articula alhora per la via de rèptil (articular-quadrat) i per la de mamífer (dentari-temporal).
Conclusió. Els ossos no apareixen de cop, sinó que canvien de funció de mica en mica: és el pas intermedi que la hipòtesi de l'origen de l'orella dels mamífers predeia.

Apartat c)

Resultat

Era útil per a les dues coses alhora: subjectava la mandíbula i ja transmetia vibracions; després va ser seleccionat per a la funció nova (sentir).

Resolució

Exaptació. Un tret que ja existia amb una funció (en aquest cas, transmetre vibracions, a més de subjectar la mandíbula) passa a ser seleccionat per una funció nova (sentir).
Aplicació. Mentre la mandíbula podia funcionar amb l'articulació nova, l'articular i el quadrat quedaven lliures per especialitzar-se en l'oïda. En cap moment l'os és «inútil»: a cada pas fa alguna funció.
Error típic. Pensar que els trets «s'inventen» quan fan falta: sovint són reutilització d'estructures prèvies.

Apartat d)

Resultat

En els embrions de mamífers, el martell i l'enclusa es formen dels cartílags del primer arc faringi, els mateixos que en els rèptils formen l'articular i el quadrat.

Resolució

Prova embriològica. En els embrions de mamífers, el martell i l'enclusa es formen a partir dels cartílags del primer arc faringi (el de les mandíbules embrionàries).
Conclusió. Són els mateixos cartílags que en els rèptils formen l'articular i el quadrat: el mateix origen embrionari confirma l'homologia.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

En una falguera, el cos que veiem és l'esporòfit, amb 2n = 48 cromosomes. Un esporangi té 64 cèl·lules mare d'espores. Indica el nombre de cromosomes del gametòfit, de les espores i del zigot, i quantes espores formen les 64 cèl·lules mare. Compara el cicle amb el d'una molsa i amb el d'una planta amb flors: quina de les dues fases, gametòfit o esporòfit, és més visible en cada grup?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Resultat

Gametòfit: n = 24; espores: n = 24; zigot: 2n = 48; 256 espores. Molsa: domina el gametòfit; falguera i planta amb flors: domina l'esporòfit.

Resolució

Meiosi. Per meiosi, cada cèl·lula mare (2n = 48) dona 4 espores haploides (n = 24): $64\cdot4 = 256$ espores.
Fases del cicle. El gametòfit (protal·lus) neix d'una espora i és haploide, n = 24, igual que les espores i els gàmetes. El zigot, fruit de la unió de dos gàmetes, és diploide, 2n = 48.
Comparació. Molsa: domina el gametòfit (haploide), i l'esporòfit viu sobre ell. Falguera: domina l'esporòfit, però el gametòfit és independent i petit. Plantes amb flors: l'esporòfit és la planta visible i el gametòfit queda reduït a estructures microscòpiques dins de la flor.
Conclusió. La tendència evolutiva és cap a la reducció del gametòfit i el predomini de l'esporòfit diploide.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Una angiosperma diploide té 2n = 14. Indica el nombre de cromosomes de: (a) un gra de pol·len, (b) una cèl·lula d'una antera abans de la meiosi, (c) el zigot, (d) l'endosperma, que resulta de la unió de dos nuclis polars i un nucli espermàtic. Si cada cèl·lula mare del pol·len dona 4 grans de pol·len, quantes cèl·lules mare calen per fer 800 grans? Per què la doble fecundació és una novetat evolutiva de les angiospermes?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

n = 7. Per fer 800 grans calen 200 cèl·lules mare.

Resolució

Gra de pol·len. El pol·len es forma per meiosi: cada cèl·lula del gra de pol·len és haploide, n = 7.
Cèl·lules mare. Cada cèl·lula mare dona 4 grans: $\dfrac{800}{4} = 200$ cèl·lules mare del pol·len.

Apartat b)

Resultat

2n = 14.

Resolució

Antera abans de la meiosi. Les cèl·lules de l'antera són part de l'esporòfit, que és diploide.
Conclusió. Abans de la meiosi tenen 2n = 14 cromosomes; la reducció a n = 7 es fa justament en la meiosi.

Apartat c)

Resultat

2n = 14.

Resolució

Zigot. El zigot resulta de la unió d'un nucli espermàtic (n = 7) i l'oosfera (n = 7).
Conclusió. Per tant, té 7 + 7 = 14 cromosomes: 2n = 14.

Apartat d)

Resultat

3n = 21. La doble fecundació és una novetat de les angiospermes perquè l'endosperma només es forma si hi ha embrió.

Resolució

Endosperma. Dos nuclis polars (n = 7 cadascun) i un nucli espermàtic (n = 7): 7 + 7 + 7 = 21 cromosomes, 3n = 21.
Doble fecundació. Un nucli espermàtic fecunda l'oosfera (zigot) i l'altre s'uneix als nuclis polars (endosperma). Així l'endosperma (reserva nutritiva) només es forma quan hi ha un embrió: la planta no gasta recursos en llavors sense fecundar. Això és un avantatge propi de les angiospermes.
Error típic. Pensar que l'endosperma és diploide.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Què és un caràcter derivat i per què serveix per classificar?

És un tret nou que apareix en un llinatge i que passa als descendents, com ara la llavor en les plantes o el pèl en els mamífers. Només els caràcters derivats compartits permeten agrupar organismes en un clade; compartir un tret ancestral no demostra parentiu.

Les aus són rèptils?

En cladística, sí. Les aus descendeixen dels dinosaures teròpodes i el seu parent actual més proper són els cocodrils. Per això un grup «rèptils» que exclogui les aus no és monofilètic.

Quins són els grans canvis de la història de la vida?

Dels procariotes als eucariotes, de la vida unicel·lular a la pluricel·lular, la colonització del medi terrestre per plantes i animals, l'ou amniòtic, les plomes i el pèl, i l'aparició dels humans. Cada pas s'ha de situar en el temps geològic.

Els humans venim dels ximpanzés?

No. Humans i ximpanzés som espècies actuals que comparteixen un avantpassat comú de fa uns 6 o 7 milions d'anys, que no era cap dels dos.

Tornar a Biologia, Geologia i Ciències Ambientals

Nivell bàsic

Exercici 1

Exercici 2

Exercici 3

Exercici 4

Exercici 5

Exercici 6

Apartat a)

Apartat b)

Apartat c)

Apartat d)

Exercici 7

Exercici 8

Exercici 9

Nivell intermedi

Exercici 10

Exercici 11

Exercici 12

Exercici 13

Exercici 14

Exercici 15

Exercici 16

Exercici 17

Apartat a)

Apartat b)

Apartat c)

Apartat d)

Exercici 18

Nivell avançat

Exercici 19

Apartat a)

Apartat b)

Apartat c)

Apartat d)

Exercici 20

Exercici 21

Exercici 22

Exercici 23

Exercici 24

Exercici 25

Apartat a)

Apartat b)

Apartat c)

Apartat d)

Exercici 26

Exercici 27

Apartat a)

Apartat b)

Apartat c)

Apartat d)

Preguntes freqüents

Altres temes de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat