Exercicis d'història de la Terra i la vida — Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat

Explica què vol dir l'actualisme.

Enuncia el principi de superposició i digues quina condició ha de complir-se perquè valgui.

Digues les tres eres del Fanerozoic i què les caracteritza.

Una medusa i una petxina moren i cauen al fons d'un mar tranquil. Raona quina de les dues té més probabilitats de fossilitzar i digues dues condicions que afavoreixen la fossilització.

Els ammonits són fòssils guia del Mesozoic. Explica què és un fòssil guia i quines tres característiques ha de tenir una espècie perquè serveixi per datar i correlacionar estrats.

Associa cada exemple amb el tipus de resta fòssil: una petjada de dinosaure en un fang endurit; una closca de mol·lusc transformada en calcita; un insecte atrapat dins una resina fossilitzada; el buit amb la forma d'una petxina que ha quedat a la roca després de dissoldre's la closca. Tipus: motlle, icnofòssil, ambre i fòssil mineralitzat.

Ordena de més antic a més recent aquests esdeveniments de la història de la vida i indica'n l'edat aproximada: primers tetràpodes (vertebrats amb potes que surten a terra); primeres cèl·lules procariotes; extinció dels dinosaures no aviars; primers animals de cos pluricel·lular (fauna d'Ediacara); primers mamífers; aparició d'Homo sapiens.

Classifica cada cas com a òrgans homòlegs, òrgans anàlegs o òrgan vestigial, i digues quina evidència de l'evolució aporta: a) l'ala d'un ratpenat i el braç d'una persona; b) l'ala d'una papallona i l'ala d'un ocell; c) els ossos de les cames posteriors d'una balena; d) les aletes d'un dofí i les d'un tauró.

En un tall de terreny, un dic de basalt travessa tres estrats horitzontals de gresos. Aplicant el principi d'intersecció (o de relacions de tall), digues si el dic és més antic o més modern que els estrats i justifica-ho. Què passaria si el dic s'acabés bruscament sota un estrat que no travessa?

La Terra té uns 4540 milions d'anys (Ma) i el Fanerozoic (l'eó dels organismes amb parts dures abundants) va començar fa 541 Ma. Calcula quin percentatge de la història de la Terra representa el Fanerozoic i quin el Precambrià, i comenta el resultat.

Una resta conserva un setzè del carboni 14 inicial. Calcula'n l'edat, amb T = 5730 anys.

Explica per què no es pot datar un os de dinosaure amb carboni 14.

Explica per què els límits entre eres coincideixen amb extincions massives.

Explica per què l'aparició de l'oxigen a l'atmosfera va ser una catàstrofe i alhora una oportunitat.

Imagina que els 4540 Ma d'història de la Terra es comprimissin en un any de 365 dies, que comença l'1 de gener a les 0 h amb la formació del planeta i acaba el 31 de desembre a mitjanit en l'actualitat. Calcula quants dies abans del final de l'any s'extingirien els dinosaures no aviars (fa 66 Ma) i quants minuts abans apareixeria Homo sapiens (fa 0,3 Ma).

En un talús es veuen, a baix, estrats de calcàries inclinats uns 40° i, a sobre, estrats de gresos horitzontals separats dels anteriors per una superfície d'erosió irregular. Reconstrueix en ordre els esdeveniments geològics que expliquen aquest tall i digues com es diu aquest tipus de contacte.

Una sèrie d'argiles marines té 120 m de gruix i es va formar a un ritme constant de 0,05 mm per any.
a) Quant de temps va trigar a formar-se?
b) Se sap que, enmig de la sèrie, hi ha una llacuna (hiatus) d'1 milió d'anys sense sedimentació. Quant de temps real va transcórrer entre el primer i l'últim estrat?
c) Explica per què calcular edats a partir del gruix és només una estimació.

Les roques més antigues de la Terra tenen uns 4000 Ma (i alguns cristalls de zircó, uns 4400 Ma), però s'accepta que el planeta té 4540 Ma. Explica per què no es troben roques de 4540 Ma a la Terra i com s'ha pogut determinar aquesta edat.

Fa 66 Ma van desaparèixer els dinosaures no aviars i un 75 % de les espècies. En una capa d'argila fina que separa el Cretaci del Paleogen i que es troba arreu del món hi ha una concentració d'iridi molt superior a la de les capes de sobre i de sota, a més de quars amb deformacions pròpies de pressions altíssimes. Raona què indiquen aquestes proves i cita un altre indici geològic que reforça la hipòtesi.

Un hospital detecta que un antibiòtic que fa uns anys matava el 99,9 % dels bacteris d'una infecció és ara ineficaç contra algunes soques. Explica com ha pogut aparèixer aquesta resistència amb els quatre passos de la selecció natural (variació, herència, reproducció diferencial i canvi de la població) i raona per què és un error dir que «els bacteris s'han acostumat a l'antibiòtic».

Al Pirineu, a més de 2000 m d'altitud, es troben fòssils d'ammonits i de petxines marines dins de calcàries. Explica com és possible que organismes marins apareguin tan amunt, quines evidències indiquen que van viure en un mar poc profund i per què no es pot explicar només per un descens del nivell del mar.

L'actualisme nega que hi hagi hagut esdeveniments sobtats i catastròfics? Discuteix-ho.

Una capa de cendra volcànica datada en 66 milions d'anys separa uns estrats amb ammonits, a sota, d'uns altres amb fòssils de mamífers, a sobre. Què pots dir de l'edat de cada grup d'estrats, i quins principis fas servir? Per què les capes de cendra són tan útils?

Fa uns 2.400 milions d'anys, l'oxigen de l'atmosfera va passar de pràcticament zero a valors apreciables: és la Gran Oxidació. Qui el va produir? Digues tres conseqüències que va tenir, i quant de temps va passar fins a l'explosió del Cambrià (fa 541 milions d'anys).

Un tall geològic mostra, de baix a dalt, tres capes sedimentàries: A (calcàries amb trilobits), B (llims amb ammonits) i C (gresos amb restes de mamífers). Un cos de granit G talla A i B però no talla C, que el cobreix amb una superfície d'erosió. Una falla F talla A, B, C i G.
a) Ordena de més antic a més modern els esdeveniments A, B, G, C i F, indicant el principi que fas servir en cada pas.
b) Si el granit G s'ha datat en 120 Ma, què se sap de l'edat d'A, B i C?
c) Quin tipus de contacte hi ha entre G i C i què implica?

L'anàlisi de les bombolles d'aire atrapades en testimonis de gel de l'Antàrtida mostra que, durant els darrers 800000 anys, el CO₂ atmosfèric ha oscil·lat entre unes 180 ppm (períodes glacials) i unes 280–300 ppm (interglacials). En un pas típic de glacial a interglacial pujava d'unes 180 a unes 280 ppm en uns 10000 anys. Des de l'època preindustrial fins avui ha passat d'unes 280 ppm a unes 420 ppm en uns 280 anys.
a) Compara el ritme d'augment actual amb el d'una transició glacial-interglacial.
b) Què indica que el valor actual estigui tan per damunt de l'interval natural?
c) Explica per què els testimonis de gel també serveixen per reconstruir la temperatura del passat.

Compara les dues extincions massives més conegudes: la del final del Permià (fa 252 Ma, que va eliminar entre un 90 % i un 95 % de les espècies marines) i la del final del Cretaci (fa 66 Ma, un 75 % de les espècies).
a) Resumeix les causes més acceptades de cadascuna.
b) Cita un grup d'organismes que va desaparèixer en cadascuna.
c) Explica per què, tot i ser catastròfica, una extinció massiva pot afavorir l'evolució posterior d'altres grups, amb l'exemple dels mamífers.

Fa uns 541 Ma, al Cambrià, apareixen en pocs milions d'anys representants de la majoria dels grans grups d'animals actuals, molts amb closques o esquelets.
a) Proposa dues causes que podrien explicar aquest esdeveniment.
b) Explica per què sembla una «explosió» en el registre fòssil tot i que probablement hi havia animals de cos tou abans.
c) Quina limitació té el registre fòssil per datar l'origen d'un grup?

En una sèrie contínua de roques sedimentàries marines, una capa de cendra volcànica situada a 150 m d'altura sobre la base ha estat datada en 62 Ma, i una altra, a 300 m, en 56 Ma.
a) Calcula el ritme de sedimentació mitjà entre les dues cendres, en m/Ma i en mm/any.
b) Estima l'edat d'un estrat amb fòssils situat a 240 m.
c) Una tercera cendra, a 330 m, ha donat 55,5 Ma: quin ritme de sedimentació hi ha entre la segona i la tercera? Què podria indicar aquest canvi?

El citocrom c és una proteïna de 104 aminoàcids present en tots els organismes amb mitocondris. Comparada amb la de l'espècie humana, s'hi troben aquestes diferències d'aminoàcids: ximpanzé, 0; macaco, 1; gos, 10; pollastre, 13; tonyina, 21; llevat, 44.
a) Ordena els organismes de més a menys proper a l'ésser humà segons aquestes dades.
b) Explica per què aquesta evidència bioquímica recolza la idea d'un avantpassat comú.
c) Quina predicció faries sobre la coincidència entre les seqüències d'una proteïna en dues espècies que es van separar fa poc i en dues que ho van fer fa molt?

Un cristall de zircó d'una roca ígnia conté, en l'actualitat, 0,30 àtoms de ²⁰⁶Pb per cada àtom de ²³⁸U. El zircó incorpora urani en cristal·litzar però rebutja el plom, per això es pot suposar que no hi havia plom inicial. El ²³⁸U es desintegra en ²⁰⁶Pb amb un període de semidesintegració de 4,47·$10^{9}$ anys.
a) Quina fracció de l'urani inicial queda?
b) Calcula l'edat de la roca.
c) Què passaria amb l'edat calculada si el cristall hagués perdut plom amb el temps? I si n'hagués incorporat en formar-se?
d) Per què datem roques amb U-Pb i no amb C-14?

Els intervals d'existència (biozones) de quatre fòssils ficticis són: A, de 300 a 250 Ma; B, de 280 a 230 Ma; C, de 270 a 260 Ma; D, de 255 a 200 Ma. Una capa conté A, B i D, però no C.
a) Entre quines edats es pot situar la capa?
b) Si la capa hagués contingut A, B i C, quin interval s'hauria obtingut? Quin d'aquests fòssils és el millor fòssil guia i per què?
c) Si una altra capa contingués C i D alhora, què caldria pensar? Proposa dues explicacions.

En un cultiu de bacteris, una de cada milió de cèl·lules (freqüència $p_{0}$ = $10^{-6}$) porta una mutació prèvia de resistència a un antibiòtic. Quan s'afegeix l'antibiòtic, cada generació les cèl·lules resistents es multipliquen per un factor 1,5 respecte a les sensibles, que es mantenen constants en nombre relatiu. La freqüència de resistents segueix $p_{n}$ = $p_{0}$·$1{,}5^{n}$/(1 + $p_{0}$·($1{,}5^{n}$ - 1)).
a) Calcula les freqüències després de 10, 20, 30 i 40 generacions.
b) Quantes generacions calen perquè la meitat de la població sigui resistent? Si una generació triga 20 minuts, quantes hores són?
c) Explica per què això mostra selecció natural i no una «adaptació» induïda per l'antibiòtic.
d) Per què, en un tractament real, s'aconsella completar la pauta d'antibiòtics fins al final?

La fotosíntesi 6 CO₂ + 6 H₂O → C₆H₁₂O₆ + 6 O₂ allibera oxigen, però la respiració i la descomposició el consumeixen de nou. Només augmenta el contingut net d'oxigen de l'atmosfera quan part de la matèria orgànica queda enterrada als sediments sense oxidar-se. Suposa que s'enterren cada any 0,2 Gt de carboni orgànic (1 Gt = $10^{15}$ g) i que la massa d'oxigen de l'atmosfera és 1,2·$10^{21}$ g. Masses atòmiques: C 12; O 16.
a) Quina massa d'O₂ queda lliure cada any per aquest enterrament?
b) En quant de temps es produiria tot l'oxigen de l'atmosfera actual a aquest ritme?
c) Explica per què, si tota la matèria orgànica s'oxidés, el balanç net d'O₂ seria zero, i què té a veure amb el carbó i el petroli.

Un grup fictici d'invertebrats marins tenia 1200 gèneres abans d'una extinció massiva i 1080 s'extingeixen. Deu milions d'anys després n'hi ha 900.
a) Calcula el percentatge de gèneres extingits i el nombre de supervivents.
b) Suposa un creixement exponencial N(t) = $N_{0}$·$e^{rt}$ durant la recuperació; calcula r (en Ma^-1) i el temps de duplicació.
c) Quant de temps més trigaria a tornar a la diversitat inicial de 1200 gèneres?
d) Per què els supervivents no són «els millors» necessàriament i com es relaciona la recuperació amb la radiació adaptativa?

El rellotge molecular suposa que les mutacions neutres s'acumulen a un ritme aproximadament constant en cada llinatge. Si dues espècies divergeixen fa T anys i la proporció de nucleòtids diferents és d, llavors d = 2·μ·T, on μ és la taxa de substitució per llinatge (per lloc i any).
a) Dues espècies que, segons fòssils, es van separar fa 12 Ma difereixen en un 3,0 % de la seva seqüència. Calcula μ.
b) Una altra parella del mateix grup difereix en un 7,5 %. Estima'n el temps de divergència.
c) Per què hi ha un factor 2 a la fórmula?
d) Indica dues limitacions del mètode.

Una part de l'oceà Atlàntic central té una amplada actual d'uns 5800 km entre els marges continentals d'Àfrica i d'Amèrica del Nord, que es van separar al Juràssic, fa uns 190 Ma.
a) Calcula la velocitat mitjana d'obertura en cm/any.
b) Si la velocitat fos constant i de 2,5 cm/any, quant de temps hauria trigat a obrir-se aquest oceà? Compara-ho amb 190 Ma.
c) Explica per què la velocitat real no ha estat constant i digues què indica el fons marí sobre el ritme d'obertura.
d) Pangea es va fragmentar i el Mediterrani és el que queda d'un oceà més antic que es va tancar. Explica per què, amb una velocitat de 3 cm/any, els oceans no s'eixamplen indefinidament.

En una successió de margues i calcàries marines, l'alternança de capes es repeteix amb tres periodicitats superposades, de gruix 5,0 m, 2,05 m i 1,15 m. La datació de capes de cendra volcànica indica una taxa de sedimentació constant de 5 cm per cada 1000 anys (5 cm/ka). Els cicles orbitals de la Terra (cicles de Milankovitch) tenen períodes aproximats de 100 000 anys (excentricitat), 41 000 anys (obliqüitat) i 23 000 anys (precessió).
a) Calcula el període temporal de cada cicle de capes.
b) Compara'ls amb els cicles de Milankovitch i interpreta'ls.
c) Si no es conegués la taxa de sedimentació, quin patró de proporcions entre gruixos permetria identificar els cicles orbitals?
d) Què hi passaria si hi hagués un hiat sedimentari?

Per datar una roca amb el mètode isòcron Rb-Sr, es mesuren quatre minerals de la mateixa roca. Les relacions isotòpiques (⁸⁷Rb/⁸⁶Sr; ⁸⁷Sr/⁸⁶Sr) són: (0,5; 0,70821), (2,0; 0,71782), (5,0; 0,73705) i (8,0; 0,75628). El ⁸⁷Rb es desintegra en ⁸⁷Sr amb λ = 1,42·$10^{-11}$ any^-1, i en un isòcron el pendent val m = $e^{λt}$ - 1.
a) Comprova que els punts estan alineats i calcula el pendent i l'ordenada a l'origen.
b) Calcula l'edat de la roca en Ma i la relació ⁸⁷Sr/⁸⁶Sr inicial.
c) Per què el mètode isòcron és més fiable que mesurar un sol mineral?
d) Què indicaria que els punts no s'alineessin?

Una població de papallones té dos al·lels d'un gen de la coloració, A i a.
a) En una mostra de 400 individus hi ha 210 AA, 140 Aa i 50 aa. Calcula les freqüències alèl·liques, els genotips esperats segons Hardy-Weinberg i el valor de $χ^{2}$ (el valor crític amb 1 grau de llibertat i p = 0,05 és 3,84). Interpreta el resultat.
b) En una altra població, l'al·lel recessiu a té freqüència q = 0,20 i els homozigots aa tenen una eficàcia biològica de 0,6 (els altres genotips, 1,0). La freqüència a la generació següent és q' = q·$\tfrac{(1 - s\cdot q)}{(1 - s\cdot q^{2})}$ amb s = 0,4. Calcula q' i q'' per a dues generacions.
c) Les simulacions donen 14 generacions per baixar q de 0,20 a 0,10, i 127 generacions per baixar de 0,02 a 0,01. Explica per què disminuir un al·lel recessiu rar és tan lent.

Fa uns 56 Ma, en el límit Paleocè-Eocè, el registre geològic mostra un descens brusc de $δ^{13}C$ d'uns 3 ‰ a l'atmosfera i els oceans, i un escalfament global. Suposa que l'oceà i l'atmosfera contenen 40 000 Gt de carboni amb $δ^{13}C$ = 0 ‰, i que el descens es va produir per injecció d'un carboni orgànic molt empobrit en ¹³C ($δ^{13}C$ = -50 ‰, com el del metà biogènic). El $δ^{13}C$ de la barreja és la mitjana ponderada per les masses.
a) Planteja el balanç i calcula la massa de carboni injectat.
b) Compara-ho amb les unes 700 Gt de carboni emeses per l'activitat humana des de 1850 (ordre de magnitud).
c) Si les emissions humanes actuals són de 10 Gt de C per any, en quant de temps s'emetria la mateixa quantitat?
d) Per què es diu que el ritme actual és «sense precedents» tot i que la quantitat total sigui del mateix ordre?

De 100 gèneres de bivalves nascuts alhora (una cohort), es compta quants en continuen vius al cap de 5, 10, 15 i 20 Ma: 61, 37, 22 i 14, respectivament.
a) Calcula ln($\tfrac{N}{100}$) per a cada moment i comprova si el logaritme és proporcional al temps.
b) Dedueix la taxa d'extinció λ, la durada mitjana ($\tfrac{1}{\lambda}$) i la semivida dels gèneres.
c) La «llei de Van Valen» afirma que la probabilitat d'extinció d'un gènere és independent de la seva edat. Explica si les dades hi concorden i què significa en termes evolutius.
d) Si un gènere de la cohort ja ha viscut 20 Ma, quina és la probabilitat que sobrevisqui 10 Ma més segons aquest model?

La temperatura de formació d'una closca de carbonat es pot estimar amb T (°C) = 16,5 - 4,3·Δ + 0,14·$Δ^{2}$, on Δ = $δ^{18}O_{\mathrm{closca}}$ - $δ^{18}O_{\mathrm{aigua}}$ (en ‰, en escales homogeneïtzades). Un foraminífer fòssil té $δ^{18}O$ = -0,5 ‰.
a) Calcula la temperatura si l'aigua de mar tenia $δ^{18}O$ = -1,0 ‰ (món sense casquets de gel).
b) Recalcula-la si l'aigua tenia $δ^{18}O$ = 0 ‰ (món amb casquets de gel com els actuals).
c) Explica per què els casquets de gel enriqueixen l'oceà en ¹⁸O i per què això fa ambigua la temperatura.
d) Proposa com es podria separar l'efecte de la temperatura del del volum de gel.

El C-14 té un període de semidesintegració de 5730 anys. Una mostra de fusta conté un 20 % del C-14 que té un organisme viu.
a) Calcula'n l'edat.
b) Si la mesura té una incertesa relativa del 3 % en la fracció de C-14, quina és la incertesa en l'edat? ($σ_{t}$ = (T_{$\tfrac{1}{2}$}/ln 2)·($σ_{f}$/f))
c) Si el límit de detecció és el 0,1 % del C-14 inicial, quina és l'edat màxima datable?
d) Una mostra de 50 000 anys és contaminada amb un 1 % de carboni modern (afegint una quantitat igual a l'1 % del carboni que conté un organisme viu). Quina edat aparent obtindrem? Explica el resultat.

Volem reconstruir les relacions de parentiu entre quatre vertebrats: salamandra (A), llangardaix (B), gat (C) i ratpenat (D), amb un peix com a grup extern (tots els caràcters en estat 0). Presència (1) o absència (0) de sis caràcters en A, B, C i D: 1) pulmons: 1, 1, 1, 1; 2) amnios: 0, 1, 1, 1; 3) pèl: 0, 0, 1, 1; 4) tres ossets a l'orella mitjana: 0, 0, 1, 1; 5) ales: 0, 0, 0, 1; 6) cua llarga: 1, 1, 1, 0.
a) Per a cada arbre, compta el nombre mínim de canvis evolutius (passos): T1 = (A,(B,(C,D))), T2 = (A,((B,C),D)) i T3 = ((A,B),(C,D)). L'arrel és el grup extern.
b) Quin arbre és el més parsimoniós?
c) Què és un caràcter homoplàsic i quin ho és aquí?

La velocitat d'evolució d'un caràcter es mesura en darwins: d = (ln $x_{2}$ - ln $x_{1}$)/Δt, amb Δt en milions d'anys (un darwin és un canvi d'un factor e per milió d'anys). Es mesura la longitud mitjana (mm) d'una peça dental en successives capes d'una successió: 10,0 Ma: 12,0 mm; 8,0 Ma: 12,1; 6,0 Ma: 11,9; 5,0 Ma: 12,0; 4,9 Ma: 15,0; 4,0 Ma: 15,1; 2,0 Ma: 15,0.
a) Calcula la velocitat en darwins entre 5,0 i 4,9 Ma, i entre 10,0 i 2,0 Ma (comparant només els extrems).
b) Descriu el patró (estasi o canvi gradual?) i explica com encaixa amb l'equilibri puntuat.
c) Indica dues raons no evolutives que podrien explicar un salt així en un registre fòssil.
d) Per què les velocitats calculades en intervals curts surten tan més grans que en intervals llargs?

La lluminositat del Sol ha crescut amb el temps: L(t)/L₀ = 1/[1 + 0,4·(1 - t/t₀)], on t és l'edat del Sol i t₀ = 4,57 Ga. Constant solar actual: 1361 W/m²; albedo 0,30 (es manté constant); σ = 5,67·10^-8 W/(m²·K⁴). Fa 3,5 Ga ja hi havia microorganismes que vivien en aigua líquida.
a) Calcula la lluminositat relativa del Sol fa 3,5 Ga (t = 1,07 Ga).
b) Calcula la temperatura d'equilibri sense efecte hivernacle en aquell moment i l'actual.
c) Quin escalfament addicional per efecte hivernacle hauria calgut per mantenir l'aigua líquida (273 K)? Compara-ho amb l'efecte hivernacle actual (~33 K).
d) Aquest és el «problema del Sol feble» de la jove Terra: proposa una solució i una dificultat.

Per demostrar la selecció natural en el laboratori, un grup cultiva bacteris en medi amb un antibiòtic a una concentració baixa (tres línies replicades) i sense antibiòtic (tres línies de control). Cada dia fan una dilució 1:100 i tornen a sembrar, amb la qual cosa cada dia equival a 6,64 generacions. Freqüència de bacteris resistents en una de les línies amb antibiòtic els dies 0 a 4: 0,001; 0,004; 0,015; 0,05; 0,16. Als controls, sempre al voltant de 0,001.
a) Calcula ln[$\tfrac{p}{(1 - p)}$] per a cada dia i comprova que creix de manera lineal.
b) Calcula el coeficient de selecció per generació (s = pendent/6,64) de la línia.
c) Quina variable és la independent, quina la dependent, i per què són necessaris els controls i les rèpliques?
d) Com es podria comprovar que la resistència ja existia abans de posar l'antibiòtic (experiment de Luria i Delbrück)?

En una capa d'argila d'1 cm de gruix i densitat 2,5 g/cm³, situada al límit entre dos períodes geològics, s'ha mesurat 30 ppb d'iridi (30·$10^{-9}$ en massa), mentre que les roques de dalt i de baix en tenen 0,03 ppb. Suposa que l'excés d'iridi prové d'un asteroide amb 0,5 ppm d'iridi (5·$10^{-7}$ en massa) i densitat 3000 $\text{kg/m}^{3}$, i que es va repartir uniformement per tota la superfície de la Terra (5,1·$10^{18}$ cm²). Les dades són didàctiques.
a) Calcula la massa d'iridi per cm² (en ng) de la capa.
b) Calcula la massa total d'iridi dipositada a tota la Terra (en t).
c) Calcula la massa de l'asteroide i el seu diàmetre, suposant-lo esfèric.
d) Raona quines suposicions fan que aquest càlcul sigui només una estimació i quins altres indicis cal buscar per confirmar un impacte.

En una població aïllada de mida efectiva N, l'heterozigositat esperada decau cada generació segons $H_{t}$ = $H_{0}$·$(1 - \tfrac{1}{(2N)})^{t}$ a causa de la deriva genètica.
a) Calcula la fracció de l'heterozigositat inicial que es conserva al cap de 100 generacions per a N = 10, N = 50 i N = 5000.
b) Calcula en quantes generacions es perd la meitat per a N = 50.
c) Una espècie amenaçada passa per un coll d'ampolla de 5 generacions amb N = 10. Quina fracció de la diversitat es conserva? Per què la recuperació posterior del nombre d'individus no restaura la diversitat?
d) Explica per què les poblacions petites són més vulnerables a l'extinció malgrat tenir una gran taxa de reproducció.