Exercicis d'ecologia i sostenibilitat — Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat

Explica la diferència entre hàbitat i nínxol ecològic.

Enumera els nivells tròfics i digues què fa cadascun.

Completa: la matèria ..... i l'energia ..... Explica què vol dir cada cosa.

Classifica aquests elements d'una fageda com a part del biòtop o de la biocenosi: temperatura mitjana, esquirols, pluviositat, bolets, roca mare, faigs, pH del sòl, mosquits, llum que arriba al sotabosc i aigua d'un rierol. Quina diferència hi ha entre factors abiòtics i factors biòtics?

Identifica el tipus de relació entre espècies que descriu cada cas: a) un llop caça un cérvol; b) una tènia viu a l'intestí d'un gos i s'alimenta del que menja; c) el fong i l'alga d'un liquen s'ajuden mútuament i es beneficien tots dos; d) una rèmora s'enganxa a un tauró i s'alimenta de les restes que aquest deixa, sense afectar-lo; e) un pi i una alzina competeixen per la llum del sol.

En un prat, els productors fixen 20000 kJ d'energia per $\text{m}^{2}$ i any. Si només el 10 % de l'energia passa d'un nivell tròfic al següent, calcula l'energia que arriba als consumidors primaris, als secundaris i als terciaris, i explica on va a parar la resta.

En un bosc, la productivitat primària bruta (PPB) és de 2200 g de matèria orgànica per $\text{m}^{2}$ i any, i les plantes en gasten 1300 $\text{g/m}^{2}$ en la respiració. Calcula la productivitat primària neta (PPN) i digues quina part de la PPB representa. Per què la PPN és la que importa per als herbívors?

Una població de 100 conills introduïda en una illa sense depredadors creix un 20 % cada any. Calcula quants conills hi haurà al cap de 3 anys i explica per què aquest creixement no pot continuar indefinidament.

Associa cada procés del cicle del nitrogen amb la transformació que produeix: fixació, nitrificació, assimilació i desnitrificació. Transformacions: (1) nitrat → nitrogen gasós ($\mathrm{N}_{2}$); (2) nitrogen gasós ($\mathrm{N}_{2}$) → amoni; (3) amoni → nitrit → nitrat; (4) nitrat absorbit per les arrels → proteïnes de la planta.

La jerarquia de gestió de residus ordena les opcions de la més a la menys preferible: prevenir o reduir, reutilitzar, reciclar, valoritzar (energia) i eliminar (abocador). Classifica aquestes accions en el nivell que els correspon: a) portar una bossa de roba al mercat en lloc de demanar bosses; b) omplir una ampolla de vidre retornable; c) deixar un envàs de plàstic al contenidor groc; d) cremar rebuig en una planta que n'aprofita la calor; e) llençar-ho tot a la fracció resta i que acabi a l'abocador.

Digues per què una xarxa tròfica és més estable que una cadena.

Per què cremar combustibles fòssils altera el clima i respirar no?

Distingeix els factors limitants dependents de la densitat dels independents, amb un exemple de cadascun.

Digues tres preguntes que convé fer-se davant d'una dada ambiental i explica per què.

Una persona de Vic treballa a Barcelona (uns 70 km per trajecte) i hi va 220 dies l'any. En cotxe emet unes 120 g de CO₂ per km; en tren, unes 30 g de CO₂ per km i passatger. Calcula les emissions anuals (en tones de CO₂) amb cada mitjà, quant s'estalvia anant en tren i quin percentatge de reducció suposa.

Ordena aquests fets de la seqüència que du a la mort de peixos d'un llac que rep aigües amb molts fertilitzants i detergents (eutrofització): manca d'oxigen a l'aigua; entrada de nitrats i fosfats d'adobs i detergents; mort dels peixos; proliferació d'algues a la superfície; descomposició de les algues mortes per bacteris que consumeixen oxigen; mort de les algues. Proposa dues mesures per prevenir-la.

Classifica cada acció contra el canvi climàtic com a mitigació (redueix les causes) o adaptació (redueix els efectes): a) instal·lar plaques solars en una escola; b) crear zones d'ombra i refugis climàtics a la ciutat per a les onades de calor; c) augmentar el transport públic elèctric; d) conrear varietats de cereal que resisteixin la sequera; e) plantar arbres per fixar CO₂; f) construir una bassa per recollir aigua de pluja. Explica per què calen totes dues estratègies alhora.

En alguns ecosistemes marins, la biomassa de fitoplàncton que hi ha en un moment donat és menor que la de zooplàncton, de manera que la piràmide de biomassa surt invertida, mentre que la piràmide d'energia no s'inverteix mai. Explica per què passa això i quina diferència hi ha entre biomassa i productivitat.

Una alumna escriu: «Les espècies estrategues de la K, com l'elefant, tenen moltes cries i no en tenen cura, i es reprodueixen aviat; les estrategues de la r, com el ratolí, tenen poques cries i les cuiden molt». Corregeix els errors i digues quina estratègia afavoreix un ambient estable i quina un ambient canviant.

Un incendi crema un bosc mediterrani de pi blanc, però el sòl no es destrueix. Descriu com evolucionarà la vegetació els anys següents, digues si és una successió primària o secundària i explica què s'entén per comunitat clímax i per resiliència.

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii), introduït a la península Ibèrica per a l'aqüicultura, s'ha escampat per rius i aiguamolls, com el delta de l'Ebre, i en molts llocs ha desplaçat el cranc de riu autòcton.
a) Raona tres motius pels quals una espècie exòtica pot tenir tant d'èxit.
b) Explica quins efectes pot tenir sobre l'ecosistema.
c) Proposa dues mesures per evitar noves invasions.

Enuncia el principi d'exclusió competitiva i explica per què, a la natura, rarament es veu que una espècie n'elimini una altra.

Es diu sovint que la solució al problema ambiental depèn del comportament de cadascú. Discuteix-ho amb el que saps del tema.

Diversos estius seguits amb 2 °C més del normal coincideixen amb l'expansió del mosquit tigre i amb els primers casos de dengue contrets al sud d'Europa. Explica la relació entre aquests fets amb l'enfocament «Una sola salut» i proposa dues mesures d'adaptació.

L'índex de diversitat de Shannon és H = -Σ($p_{i}$ · ln $p_{i}$), on $p_{i}$ és la proporció d'individus de l'espècie i. En dues parcel·les de 100 individus cadascuna hi ha quatre espècies: la parcel·la A té 25 individus de cada espècie, i la parcel·la B en té 91, 3, 3 i 3.
a) Calcula H de cada parcel·la.
b) Compara les dues parcel·les segons la riquesa d'espècies i segons la diversitat, i digues quina té una comunitat més equilibrada.
c) Quin és el valor màxim de H amb quatre espècies?

Una pesqueria estima que el creixement net anual d'un banc de sardines depèn de la mida de la població així: 20000 t → 4000 t/any; 40000 t → 6000 t/any; 50000 t → 6250 t/any; 60000 t → 6000 t/any; 80000 t → 4000 t/any; 100000 t → 0 t/any.
a) Quina és la capacitat de càrrega del banc?
b) A quina mida de la població és màxim el creixement i quina és la captura anual màxima que es podria extreure sense reduir la població?
c) Què passaria si cada any es capturessin 7000 t? I si se'n capturessin 4000 t?

Una parcel·la de conreu produeix cereals amb un contingut energètic de 9·$10^{6}$ kcal per any. Una persona necessita unes 9·$10^{5}$ kcal a l'any.
a) Quantes persones es podrien alimentar si mengessin el cereal directament?
b) I si el cereal s'utilitzés per alimentar bestiar i les persones mengessin la carn, suposant que només passa un 10 % de l'energia al nivell següent?
c) Relaciona el resultat amb l'impacte ambiental de les dietes riques en carn.

Un municipi de 30000 habitants emet una mitjana de 5 t de CO₂ per habitant i any. Un bosc mediterrani en creixement absorbeix aproximadament 4 t de CO₂ per hectàrea i any.
a) Calcula quantes hectàrees de bosc caldria tenir per compensar totes les emissions del municipi.
b) Si la superfície total del municipi és de 6000 ha, què se'n dedueix sobre la compensació amb arbres?
c) Quines estratègies prioritàries proposes?

A la costa del Pacífic nord, les llúdries marines mengen eriçons de mar, els eriçons mengen algues grans (kelp) i el bosc de kelp ofereix refugi a molts peixos. Als llocs on les llúdries van ser caçades fins a quasi desaparèixer, els boscos de kelp es van convertir en fons rocosos coberts d'eriçons.
a) Representa la cadena i explica què va passar.
b) Per què es diu que la llúdria és una espècie clau?
c) Què ens ensenya aquest cas sobre la conservació dels depredadors?

El nitrogen i el fòsfor són dos nutrients essencials amb cicles biogeoquímics molt diferents.
a) Explica per què el fòsfor no té una fase atmosfèrica important i el nitrogen sí.
b) Per què es considera que el fòsfor és un recurs que es pot esgotar a escala humana i què implica per a l'agricultura?
c) Relaciona el fòsfor amb l'eutrofització d'un llac.

Per estimar el nombre de truites d'un tram de riu de 12 ha de superfície d'aigua, es capturen i marquen 120 peixos i s'alliberen. Una setmana més tard es capturen 90 peixos, dels quals 15 porten marca.
a) Estima la població amb el mètode de Lincoln-Petersen (N = M·C/R) i la densitat en peixos per ha.
b) Enumera tres condicions que s'han de complir perquè l'estimació sigui fiable.
c) Com afectaria a l'estimació que algunes marques es perdessin en una setmana? I que els peixos marcats fossin més fàcils de capturar?

Una població d'ungulats reintroduïda en una vall segueix un creixement logístic N(t) = $\tfrac{K}{[1 + ((K - N_{0})/N_{0})\cdot e^{-rt}]}$, amb K = 5000 individus, r = 0,30 any^-1 i $N_{0}$ = 100.
a) Calcula la població als 10 anys.
b) En quin moment la població és $\tfrac{K}{2}$ i quin és, en aquest moment, el creixement anual?
c) En quin moment arriba al 90 % de K?
d) Explica per què el creixement és màxim en N = $\tfrac{K}{2}$ i què indicaria que la població superés K.

En un llac contaminat per un compost orgànic persistent s'han mesurat aquestes concentracions (mg/kg): aigua, 0,00005; plàncton, 0,04; peix petit planctòfag, 0,5; peix gran depredador, 2,0; ocell piscívor, 25.
a) Calcula el factor de multiplicació entre nivells consecutius i el factor total de l'aigua a l'ocell.
b) Explica per què es produeix aquesta biomagnificació i per què no passa amb la matèria orgànica no persistent.
c) Una persona de 60 kg no hauria de superar una ingesta setmanal tolerable de 1,3 μg del compost per kg de pes. Quants grams de peix petit (0,5 mg/kg) i quants de peix gran (2,0 mg/kg) podria menjar per setmana?

En un país fictici, la petjada ecològica és de 4,5 hectàrees globals (gha) per persona, mentre que la biocapacitat és d'1,6 gha per persona. El món té una biocapacitat d'1,6 gha per habitant.
a) Quantes Terres calen si tothom viu com els habitants d'aquest país?
b) Quin dia de l'any s'esgotaria la biocapacitat anual si el país fos tot el món (dia de sobrecàrrega)?
c) Quines tres accions individuals i quines tres col·lectives reduirien més la petjada? Per què creus que les segones són més eficaces?
d) Un país pot tenir un dèficit ecològic i mantenir-se per un temps: com ho fa i amb quin cost?

L'EROI (retorn energètic de la inversió) és el quocient entre l'energia útil que produeix una font durant la seva vida útil i l'energia que cal invertir per construir-la i mantenir-la. Un aerogenerador produeix 6,0 GWh cada any durant 25 anys. La seva fabricació, el transport i la instal·lació requereixen 15 GWh, i el manteniment i l'operació, 0,1 GWh cada any.
a) Calcula l'EROI, tenint en compte només la inversió inicial.
b) Calcula'l incloent-hi l'energia de manteniment de tota la vida útil.
c) Calcula el temps de retorn energètic (anys fins que ha produït l'energia invertida a la construcció).
d) Explica per què un EROI inferior a 1 vol dir que la «font» és en realitat un consumidor d'energia, i per què una societat necessita fonts amb un EROI prou alt.

Un observatori mesura el CO₂ atmosfèric (dades simplificades): maig de 2024, 426,9 ppm; setembre de 2024, 420,3 ppm; maig de 2025, 429,4 ppm. Considera que 1 ppm de CO₂ equival a 2,13 Gt de carboni (C) a l'atmosfera.
a) Calcula l'augment anual de CO₂ (maig a maig) en ppm i en Gt de C.
b) Entre maig i setembre la concentració baixa 6,6 ppm, però en aquest temps la tendència anual hi ha afegit part de l'augment. Calcula la caiguda estacional «neta» i expressa-la en Gt de C.
c) Explica el cicle estacional (màxim a la primavera, mínim a la fi de l'estiu) i per què l'observatori és a l'hemisferi nord.
d) Què mostra la combinació de l'oscil·lació i de la tendència en relació amb els sumidors i les fonts de carboni?

Per avaluar la qualitat d'un riu es fa servir un índex biòtic: cada família de macroinvertebrats té una puntuació de sensibilitat a la contaminació (10 = molt sensible; 1 = molt tolerant), l'índex BMWP és la suma de les puntuacions de les famílies trobades i l'ASPT = BMWP/nombre de famílies. Puntuacions (didàctiques): Perlidae 10, Heptageniidae 10, Gammaridae 6, Hydropsychidae 5, Baetidae 4, Physidae 3, Asellidae 3, Chironomidae 2, Oligochaeta 1. Aigües amunt d'una depuradora s'hi troben: Perlidae, Heptageniidae, Gammaridae, Hydropsychidae i Baetidae. Aigües avall: Baetidae, Chironomidae, Oligochaeta, Physidae i Asellidae.
a) Calcula el BMWP i l'ASPT de cada punt.
b) Interpreta els resultats (ASPT > 6: aigua neta; 4-6: qualitat dubtosa; < 4: aigua contaminada).
c) Per què els bioindicadors donen informació que no dona una anàlisi química puntual?

La relació espècies-àrea afirma que el nombre d'espècies S d'un hàbitat creix amb l'àrea A segons S = c·$A^{z}$; en illes i fragments de bosc, z és sovint de l'ordre de 0,25.
a) Un bosc es redueix al 10 % de la seva àrea. Quin percentatge d'espècies es perdria a llarg termini?
b) Si el bosc original tenia 80 espècies d'ocells en 100 km², quantes en tindria un fragment de 10 km²?
c) Quina fracció de l'àrea cal conservar per no perdre més del 20 % de les espècies?
d) Explica per què la pèrdua no es nota del tot en els primers anys (deute d'extinció) i com es relaciona amb la fragmentació.

El model depredador-presa de Lotka-Volterra és dN/dt = a·N - b·N·P (preses) i dP/dt = e·b·N·P - m·P (depredadors). Valors: a = 0,8 any^-1 (creixement de les preses), b = 0,02 (taxa de depredació per depredador i any), e = 0,1 (eficiència de conversió) i m = 0,4 any^-1 (mortalitat dels depredadors).
a) Calcula els valors d'equilibri N* i P* (les derivades són zero).
b) Si inicialment hi ha N = 300 preses i P = 20 depredadors, calcula les dues derivades i interpreta'n el signe.
c) S'aplica un insecticida inespecífic que mata les dues poblacions a una taxa h = 0,2 any^-1, de manera que a → a - h i m → m + h. Calcula els nous equilibris i comenta el resultat (principi de Volterra).
d) Descriu el comportament de les poblacions al llarg del temps.

La taxa metabòlica basal dels mamífers segueix la llei de Kleiber, B = 3,4·M^0,75 (B en W i la massa M en kg). Considera un ratolí de 25 g i un elefant de 4000 kg.
a) Calcula la taxa metabòlica de cada animal i la per kg de massa.
b) Quants ratolins consumeixen el mateix que un elefant? Quina és la massa total d'aquests ratolins en comparació amb la de l'elefant?
c) Explica per què els animals petits necessiten menjar proporcionalment més i què implica això per a la longitud de les cadenes tròfiques i per a la densitat de població.
d) Si la dieta de l'elefant fos herba amb un contingut energètic de 17 kJ/g i s'absorbís el 40 %, quants kg d'herba seca necessita cada dia? (1 W = 86,4 kJ/dia; considera només el metabolisme basal.)

Una explotació lletera té 100 vaques i 40 ha de prat. Cada vaca emet 100 kg de metà (CH₄) a l'any per fermentació entèrica; els purins i els adobs emeten 0,45 t de N₂O l'any. Potencials d'escalfament a 100 anys: CH₄, 28; N₂O, 265 (en t de CO₂ equivalent per t de gas). El prat segresta 2,0 t de C per ha i any. Masses atòmiques: C 12; O 16.
a) Calcula les emissions totals de l'explotació en t de CO₂ equivalent per any.
b) Calcula el CO₂ segrestat pel prat.
c) Calcula el balanç net i les emissions per vaca.
d) Raona dues limitacions de comptar el segrest del prat com a compensació permanent.

Una població d'un mamífer es modelitza amb tres classes d'edat (cries, joves i adults). Taxa de supervivència de cries a joves: $s_{1}$ = 0,5; de joves a adults: $s_{2}$ = 0,8. Fecunditat (cries per femella i any): 0 en cries, 2 en joves, 4 en adults. Els adults es reprodueixen durant un sol any i després moren (no hi ha supervivència d'adults a adults). Nombre inicial: 100 cries, 50 joves i 20 adults.
a) Projecta la població durant 3 anys, calculant cada any $N_{\mathrm{cries}}$ = 2·$N_{\mathrm{joves}}$ + 4·$N_{\mathrm{adults}}$, $N_{\mathrm{joves}}$ = 0,5·$N_{\mathrm{cries}}$ i $N_{\mathrm{adults}}$ = 0,8·$N_{\mathrm{joves}}$ de l'any anterior.
b) Es pot demostrar que la taxa de creixement final λ compleix $λ^{3}$ = λ·(2 $s_{1}$) + 4 $s_{1}$ $s_{2}$. Comprova que λ ≈ 1,45 és solució i digues què vol dir.
c) Per a una gestió de conservació, es comparen tres mesures: (i) reduir la supervivència de cries ($s_{1}$ = 0,4), (ii) reduir la dels joves ($s_{2}$ = 0,56), (iii) reduir la fecunditat dels adults a 2,8. Els valors de λ resultants són 1,33, 1,35 i 1,35. Quina mesura és més perjudicial i per què?

Un llac té un volum V = $10^{7}$ $\text{m}^{3}$, un cabal d'entrada i sortida Q = 2·$10^{7}$ $\text{m}^{3}$/any, rep una càrrega de fòsfor de L = 1500 kg/any i part del fòsfor sedimenta a una taxa σ = 0,5 any^-1. El balanç és V·dC/dt = L - Q·C - σ·V·C. Criteri (OCDE): oligotròfic < 10 μg/L; mesotròfic 10-35 μg/L; eutròfic > 35 μg/L.
a) Calcula la concentració d'equilibri de fòsfor (en μg/L) i classifica el llac.
b) Quina càrrega màxima admet per passar a 25 μg/L? Quina reducció percentual representa?
c) Calcula el temps característic de resposta, $\tfrac{1}{(Q/V + \sigma )}$, i digues què significa per a la recuperació.
d) Indica tres mesures per reduir la càrrega i una raó per la qual la recuperació real sovint és més lenta.

Per comprovar si un fertilitzant nitrogenat augmenta la producció d'un prat, es trien 10 parcel·les semblants: 5 de control i 5 fertilitzades. Biomassa seca ($\text{g/m}^{2}$): control, 210, 195, 225, 205 i 215; fertilitzades, 262, 245, 280, 270 i 255.
a) Calcula la mitjana i la desviació estàndard de cada grup i l'augment relatiu.
b) Calcula l'estadístic t de Welch, t = ($m_{2}$ - $m_{1}$)/√($s_{1}$²/n + $s_{2}$²/n), i compara'l amb el valor crític 2,31 (95 %, uns 8 graus de llibertat). Conclou.
c) Indica la variable independent, la dependent i dues variables que cal mantenir constants.
d) Si totes les parcel·les fertilitzades haguessin estat al mateix costat d'un camp, quin problema hi hauria?

Es vol comparar l'energia consumida per una ampolla de vidre retornable amb una ampolla de PET d'un sol ús. Vidre: massa 0,5 kg; fabricació, 10 MJ; cada rentat, 1,5 MJ (a partir del segon ús). PET: massa 0,03 kg; fabricació, 3 MJ; un sol ús. Transport: 0,002 MJ per kg i km; l'envàs de vidre fa el trajecte d'anada i tornada, i el de PET només l'anada; la distància és de 300 km.
a) Calcula l'energia per ús d'una ampolla de PET.
b) Escriu l'energia per ús d'una ampolla de vidre que es reutilitza n vegades.
c) Quin és el nombre mínim d'usos a partir del qual el vidre consumeix menys?
d) Raona què canviaria si la distància fos de 900 km o si el PET es reciclés, i què més s'hauria de comparar a més de l'energia.

El model de competència de Lotka-Volterra té els equilibris amb coexistència $N_{1}$* = $\tfrac{(K_{1} - \alpha_{12}\cdot K_{2})}{(1 - \alpha_{12}\cdot \alpha_{21})}$ i $N_{2}$* = $\tfrac{(K_{2} - \alpha_{21}\cdot K_{1})}{(1 - \alpha_{12}\cdot \alpha_{21})}$, on $α_{12}$ és l'efecte d'un individu de l'espècie 2 sobre l'espècie 1 en unitats d'individus de l'espècie 1. Regles: l'espècie 1 pot envair si $K_{1}$ > $α_{12}$·$K_{2}$, i l'espècie 2 pot envair si $K_{2}$ > $α_{21}$·$K_{1}$. $K_{1}$ = 100 i $K_{2}$ = 80.
a) Prediu el resultat per a $α_{12}$ = 0,5 i $α_{21}$ = 1,5.
b) Prediu el resultat per a $α_{12}$ = 0,5 i $α_{21}$ = 0,6, i calcula les poblacions d'equilibri.
c) Prediu el resultat per a $α_{12}$ = 1,5 i $α_{21}$ = 1,5.
d) Relaciona-ho amb el principi d'exclusió competitiva.

Un ajuntament planeja restaurar una zona humida. El cost inicial és de 2 milions d'euros i els serveis ecosistèmics que proporciona (laminació de crescudes, depuració d'aigua, fixació de carboni, activitats recreatives) es valoren en 250 000 € cada any durant 30 anys. El valor actual d'una anualitat A durant n anys amb una taxa de descompte r és VA = A·(1 - $(1 + r)^{-n}$)/r.
a) Calcula el valor actual dels beneficis amb r = 3 %, la relació benefici/cost i el valor net.
b) Repeteix el càlcul amb r = 8 %. Segueix valent la pena?
c) Calcula el valor net amb r = 12 % i digues quin significat té que la taxa que anul·la el valor net sigui d'aproximadament el 12,1 %.
d) Per què l'elecció de la taxa de descompte és una decisió ètica i no només tècnica, sobretot per a la sostenibilitat?

Els censos d'un ocell dels camps oberts donen el nombre d'individus: any 2000, 12 000; 2005, 9100; 2010, 6900; 2015, 5200; 2020, 3950. Segons un dels criteris de la UICN, una reducció poblacional en els darrers 10 anys (o 3 generacions, si és més llarg) del 30 % o més classifica l'espècie com a vulnerable (VU), del 50 % o més com a en perill (EN) i de l'80 % o més com a en perill crític (CR). La durada d'una generació és de 3 anys.
a) Calcula la reducció del 2010 al 2020 i classifica l'espècie.
b) Calcula la taxa de decreixement anual mitjana (suposant decreixement exponencial) i el temps que triga la població a reduir-se a la meitat.
c) Si la tendència continua, en quin any hi hauria només 1000 individus?
d) Proposa dues causes probables d'aquest declivi en camps oberts i una mesura per a cada una.

Un cultiu de blat de moro té una producció de 1,2 kg de biomassa seca per $\text{m}^{2}$ i any, amb un contingut energètic de 17 MJ/kg. La radiació solar anual és de 1800 $\text{kWh/m}^{2}$ (1 kWh = 3,6 MJ).
a) Calcula l'eficiència fotosintètica anual del cultiu (energia emmagatzemada/energia solar rebuda).
b) Un cotxe fa 15 000 km a l'any amb benzina (6 L/100 km; 32 MJ/L). Si es fabrica un biocombustible amb una eficiència global de conversió del 35 %, quina superfície de cultiu cal per cobrir-ne el consum?
c) Un cotxe elèctric consumeix 0,17 kWh/km. Quina superfície de plaques solars (eficiència 18 %, pèrdues del sistema del 15 %) cobriria el seu consum anual?
d) Compara les dues superfícies i comenta què implica per a l'ús del sòl i per a la seguretat alimentària.