Exercicis de bioquímica: aigua, sals i glúcids — Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat

Explica per què la molècula d'aigua és polar i què passaria si fos recta en comptes de doblegada.

Digues quatre propietats de l'aigua i relaciona cadascuna amb una funció biològica concreta.

Digues dues sals que a l'organisme es troben precipitades i on són, i dues funcions de les sals dissoltes.

Classifica aquests elements com a bioelements primaris, bioelements secundaris o oligoelements: carboni, calci, ferro, nitrogen, sodi, iode, fòsfor, magnesi, zinc i potassi. Després indica una funció biològica del fòsfor, del calci, de l'iode i del magnesi.

A l'hivern, la superfície d'un estany d'alta muntanya del Pirineu es congela, però sota el gel l'aigua continua líquida i els organismes aquàtics hi sobreviuen. Explica per què el gel flota sobre l'aigua líquida i quina conseqüència té això per a la vida de l'estany.

La sal comuna (NaCl) es dissol bé en aigua, però no en oli. Explica com es dissol en aigua, indicant com s'orienten les molècules d'aigua al voltant dels ions Na⁺ i Cl^-, i per què no es dissol en un dissolvent apolar com l'oli.

Un insecte patinador camina sobre la superfície d'un bassal sense enfonsar-se, però si s'hi afegeix una gota de sabó l'insecte s'enfonsa. Explica quina propietat de l'aigua ho permet, a què es deu i per què el sabó la fa desaparèixer.

Classifica aquests glúcids en monosacàrids, disacàrids o polisacàrids i indica'n la funció principal: ribosa, lactosa, cel·lulosa, glicogen, fructosa, quitina, sacarosa i galactosa.

La maltosa és un disacàrid format per dues molècules de glucosa ($\mathrm{C}_{6}\mathrm{H}_{12}\mathrm{O}_{6}$). Escriu l'equació de la seva formació, indica el nom de l'enllaç que s'hi estableix i calcula la massa molecular de la glucosa i de la maltosa (C = 12; H = 1; O = 16). Per què la massa de la maltosa no és el doble de la de la glucosa?

La fórmula general dels monosacàrids és (CH₂O)_n. Escriu la fórmula molecular d'una triosa, d'una pentosa i d'una hexosa. Quina de les dues pentoses, la ribosa (C₅H₁₀O₅) o la desoxiribosa (C₅H₁₀O₄), no compleix la fórmula general i per què?

Explica per què el ferro, que és un oligoelement, pot ser tan important com un bioelement primari.

Un esportista pesa 70 kg i el 65 % de la seva massa és aigua. Calcula quants litres d'aigua té al cos, sabent que 1 L d'aigua té una massa d'1 kg.

La glucosa i la fructosa tenen totes dues la fórmula $\mathrm{C}_{6}\mathrm{H}_{12}\mathrm{O}_{6}$ i són substàncies diferents. Explica com pot ser.

Compara el midó i el glicogen: en què s'assemblen, en què es diferencien i per què el glicogen és més ramificat.

Un sèrum fisiològic és una dissolució de NaCl al 0,9 % (massa/volum, és a dir, 0,9 g de NaCl en cada 100 mL). Calcula els grams de NaCl d'una bossa de 500 mL, la concentració en mol/L i els grams de sodi que aporta la bossa (M(NaCl) = 58,5 g/mol; Na = 23). Explica què vol dir que aquest sèrum és isotònic amb el plasma sanguini.

El balanç hídric diari d'un adult sa és el següent. Ingressos: 1,3 L en begudes, 0,9 L en els aliments i 0,3 L d'aigua que produeix el metabolisme. Pèrdues: 1,5 L per l'orina, 0,1 L per les femtes, 0,5 L per la suor i 0,4 L per la respiració. Calcula el total d'ingressos, el de pèrdues i el balanç. Un dia de molta calor la suor passa a ser d'1,5 L: quin és el nou balanç i com ho compensarà el cos?

El pH de la sang és 7,4 i el del suc gàstric és 1,5. Recorda que pH = -log[$\mathrm{H}^{+}$], amb [$\mathrm{H}^{+}$] en mol/L.
a) Calcula la concentració d'$\mathrm{H}^{+}$ en cada cas.
b) Quantes vegades és més àcid el suc gàstric que la sang?
c) Si el pH de la sang baixés de 7,4 a 7,0, per quant es multiplicaria la concentració d'$\mathrm{H}^{+}$? Per què un canvi tan petit de pH és perillós?

El midó i la cel·lulosa són polímers de glucosa, però una persona digereix el pa i no pot digerir la fusta ni la palla. Explica quina diferència d'enllaç hi ha entre els dos polisacàrids, com afecta l'estructura de cada molècula i per què els humans no digerim la cel·lulosa mentre que una vaca sí que n'obté energia.

La glucèmia (concentració de glucosa a la sang) d'una persona en dejú és de 90 mg/dL. Si la seva sang té un volum d'uns 5 L, calcula quants grams de glucosa hi ha dissolts en tota la sang. Compara aquesta quantitat amb els 35 g de sucre d'una ampolla de 33 cL d'una beguda ensucrada i explica com evita el cos que la glucèmia s'enfili després de prendre aquesta beguda.

La molècula d'aigua ($\mathrm{H}_{2}\mathrm{O}$, 18 g/mol) té una massa molecular més petita que la del sulfur d'hidrogen ($\mathrm{H}_{2}\mathrm{S}$, 34 g/mol), però l'aigua bull a 100 °C i el $\mathrm{H}_{2}\mathrm{S}$ a -60 °C. Explica aquesta diferència i quina conseqüència biològica té que l'aigua sigui líquida a les temperatures en què viu la majoria dels éssers vius.

El percentatge d'aigua varia segons el teixit: múscul 75 %, ossos 22 %, teixit adipós (greix) 10 % i la resta d'òrgans i sang 80 %. Dues persones de 60 kg tenen aquesta composició: la persona A, 30 kg de múscul, 5 kg de greix, 10 kg d'ossos i 15 kg d'altres teixits; la persona B, 20 kg de múscul, 15 kg de greix, 10 kg d'ossos i 15 kg d'altres teixits. Calcula els kg d'aigua i el percentatge d'aigua del cos de cada persona i explica a què es deu la diferència.

Una persona de 70 kg té, en massa, un 65 % d'oxigen, un 18 % de carboni i un 10 % d'hidrogen. Calcula quants kg en té de cada element, i explica per què el carboni és la base de les biomolècules si l'oxigen és molt més abundant.

Una dissolució de 10 g/L de glucosa dona positiu en una prova de sucres reductors i una de sacarosa de la mateixa concentració, no. Proposa una explicació.

Una persona amb intolerància a la lactosa no produeix l'enzim que la trenca. Explica què li passa quan beu llet i per què el iogurt li sol sentar millor.

En quatre tubs d'assaig sense etiquetar hi ha, en dissolució aquosa: aigua pura, midó, glucosa i maltosa. Disposes de reactiu de Lugol (iode), que es torna blau fosc amb el midó, i de reactiu de Fehling, que en escalfar-lo dona un precipitat vermell maó amb els sucres reductors.
a) Escriu el resultat esperat de cada tub amb cada reactiu.
b) Dissenya la seqüència de proves per identificar els tubs que es poden distingir.
c) Hi ha dos tubs que no es poden diferenciar amb aquests dos reactius? Raona-ho i proposa què faries.

Una bossa de sèrum fisiològic conté NaCl al 0,9 % (9 g/L) i una bossa de sèrum glucosat conté glucosa al 5 % (50 g/L). Totes dues són isotòniques amb el plasma sanguini, tot i tenir concentracions en massa molt diferents. Dades: M(NaCl) = 58,5 g/mol; M(glucosa) = 180 g/mol. Calcula la concentració molar de cada dissolució i el nombre de mols de partícules dissoltes per litre (el NaCl es dissocia completament en Na⁺ i Cl^-; la glucosa no es dissocia) i explica per què són isotòniques.

Durant una hora de cursa, una persona de 70 kg produeix 1200 kJ de calor que ha d'eliminar. Dades: calor específica del cos humà ≈ 3,5 kJ/(kg·°C); calor de vaporització de l'aigua de la suor ≈ 2,4 kJ/g.
a) Quant pujaria la temperatura corporal en una hora si no pogués eliminar cap calor?
b) Quants grams de suor s'han d'evaporar perquè s'elimini tota aquesta calor? Expressa el resultat també en litres (1 g = 1 mL).
c) Relaciona aquest mecanisme amb dues propietats de l'aigua.

El pH de la sang es manté al voltant de 7,4 gràcies al sistema tampó del bicarbonat: CO₂ + H₂O ⇌ H₂CO₃ ⇌ $\mathrm{H}^{+}$ + HCO₃^-.
a) Explica què passa amb l'equilibri i amb el pH quan a la sang arriba un excés d'àcid, com l'àcid làctic que produeix el múscul durant un esforç intens.
b) Una persona hiperventila (respira massa de pressa) i expulsa més CO₂ del normal. Raona cap a on es desplaça l'equilibri i com canvia el pH.
c) I si una malaltia pulmonar impedeix eliminar bé el CO₂?

En forma lineal, una aldohexosa com la glucosa té quatre carbonis asimètrics (quirals), i el nombre d'estereoisòmers d'una molècula amb n carbonis asimètrics és $2^{n}$.
a) Calcula quants estereoisòmers té una aldohexosa lineal i quants són de la sèrie D i de la sèrie L.
b) Què són dos enantiòmers? Posa'n un exemple.
c) Les cèl·lules utilitzen la D-glucosa, però no la L-glucosa, tot i tenir la mateixa fórmula i les mateixes propietats químiques en un medi no quiral. Explica-ho.
d) En tancar-se en anell, la molècula guanya un nou carboni asimètric (el carboni 1). Quants estereoisòmers hi ha ara i com es diuen les dues formes que només difereixen en aquest carboni?

Les cèl·lules d'un tubercle de patata guarden 100 g de glucosa en forma de midó dins dels amiloplasts. Suposa que cada molècula de midó té 1000 unitats de glucosa (massa molecular ≈ 162000) i que la glucosa lliure té M = 180 g/mol.
a) Calcula quants mols de partícules hi hauria si aquests 100 g estiguessin com a glucosa lliure i quants si estiguessin com a midó.
b) Explica per què les plantes emmagatzemen la glucosa en forma de polisacàrid i no com a glucosa lliure, tenint en compte l'osmosi.
c) Quin avantatge dona que el midó es pugui hidrolitzar quan cal?

La calor específica de l'aigua és 4,18 kJ/(kg·K) i la de la sorra seca, uns 0,80 kJ/(kg·K). La calor de fusió del gel és 334 kJ/kg.
a) Si 1 kg d'aigua i 1 kg de sorra absorbeixen cadascun 100 kJ de radiació solar, quant s'escalfa cada un?
b) Explica, a partir d'això, per què el clima d'una zona costanera és més suau que el d'una zona de l'interior i per què la temperatura d'una cèl·lula (formada sobretot per aigua) és estable.
c) Quin gel es fon amb 100 kJ? Quanta energia necessita 1 kg de gel a 0 °C per arribar a ser aigua a 10 °C?

Es tenen quatre disacàrids desconeguts, A, B, C i D. En hidrolitzar-los amb àcid es troben aquests monosacàrids: A, glucosa i fructosa; B, dues glucoses; C, dues glucoses; D, glucosa i galactosa. Abans d'hidrolitzar-los, els reactius de Fehling donen resultat negatiu amb A i C i positiu amb B i D. Els candidats són: lactosa, maltosa, sacarosa i trehalosa (un disacàrid de dues glucoses unides pels seus dos carbonis anomèrics).
a) Identifica cada disacàrid.
b) Explica per què A i C no són reductors i, en canvi, B i D sí.
c) Què passarà amb A en afegir Fehling després d'hidrolitzar-lo amb àcid? Per què?

Un adult de 70 kg conté un 1,5 % de calci en massa, i el 99 % d'aquest calci és a l'os, bàsicament en forma d'hidroxiapatita, Ca₁₀(PO₄)₆(OH)₂. Masses atòmiques: Ca 40,1; P 31,0; O 16,0; H 1,0.
a) Calcula la massa total de calci i la que hi ha a l'os.
b) Calcula la massa molecular de la hidroxiapatita i el percentatge de calci en massa.
c) Estima la massa d'hidroxiapatita de l'esquelet, suposant que tot el calci ossi hi és en aquesta forma.
d) Una necessitat diària d'uns 1000 mg de calci s'obté de la llet, que en conté 120 mg per cada 100 mL. Quanta llet caldria? Per què també és important la vitamina D?

En una prova de tolerància oral a la glucosa, dues persones prenen 75 g de glucosa en dejú i se'ls mesura la glucèmia (mg/dL). Persona sana: 0 min, 85; 30 min, 140; 60 min, 125; 120 min, 95. Persona X: 0 min, 135; 60 min, 240; 120 min, 230. Criteris de referència: glucèmia en dejú ≥ 126 mg/dL o a les 2 h ≥ 200 mg/dL són compatibles amb diabetis (1 mmol/L de glucosa = 18 mg/dL).
a) Explica la corba de la persona sana en termes d'insulina, de glicogen i de teixits que hi intervenen.
b) Què indiquen les dades de la persona X? Expressa els valors de dejú i de 2 h en mmol/L.
c) Pot aquesta prova distingir si la persona X no produeix insulina o si no hi respon? Quina informació faltaria?

Un ciclista perd 1,5 L de suor per hora durant 3 h; la suor conté 1,0 g de sodi per litre. El sodi extracel·lular és de 140 mmol/L en un volum de líquid extracel·lular de 14 L. Masses atòmiques: Na 23,0; Cl 35,5.
a) Calcula la massa de sodi perduda, els mmols i els grams de NaCl equivalents.
b) Una beguda esportiva conté 0,5 g de NaCl per litre. Quin volum caldria per reposar el sodi perdut?
c) Si beu 4,5 L d'aigua sense sal i tot el líquid queda al compartiment extracel·lular (el sodi només s'ha perdut d'allà), quina concentració de sodi tindria? Què és la hiponatrèmia i quin risc comporta?

L'aigua de mar conté uns 35 g/L de sals (considera que és NaCl, de massa molar 58,4 g/mol); la sang d'un peix ossi, tant d'aigua dolça com marí, té una osmolaritat d'entre 0,30 i 0,35 osmol/L, i l'aigua d'un riu, de menys de 0,01 osmol/L.
a) Calcula l'osmolaritat de l'aigua de mar.
b) Quin moviment net d'aigua i de sals espera un peix d'aigua dolça i un peix marí a través de les brànquies?
c) Explica els mecanismes d'osmoregulació de cada un (beure o no, orina, brànquies).
d) Què li passa a un peix d'aigua dolça posat en aigua de mar, sense adaptació?

Es prepara una sèrie de tubs amb 5 mL de midó a l'1 % i 1 mL de saliva diluïda. Cada minut es treu una gota i s'afegeix a Lugol; es mesura el temps fins que el color blau-negre desapareix. Resultats: 20 °C, 12 min; 37 °C, 3 min; 60 °C, 8 min; 80 °C, no desapareix en 30 min. Tubs de control a 37 °C: saliva bullida, no desapareix; saliva amb HCl a pH 2, no desapareix; aigua en comptes de saliva, no desapareix.
a) Interpreta el resultat segons la temperatura i calcula quantes vegades més ràpid va a 37 °C que a 20 °C.
b) Què demostra cada un dels tres tubs de control?
c) Quina prova faries al final per demostrar que s'ha format un producte de la hidròlisi?

Els enzims que mobilitzen les reserves de glúcids actuen eliminant glucoses dels extrems no reductors de les cadenes. Considera tres molècules de 100 000 residus de glucosa cadascuna: amilosa (cadena lineal, 1 extrem no reductor), amilopectina (una ramificació cada 25 residus aproximadament) i glicogen (una ramificació cada 10 residus aproximadament). Cada ramificació crea un extrem no reductor addicional.
a) Calcula el nombre aproximat d'extrems no reductors de cada molècula.
b) Si cada extrem és atacat pel mateix nombre d'enzims per segon, quantes vegades més ràpid es lliura la glucosa del glicogen que la de l'amilopectina i l'amilosa?
c) Relaciona-ho amb el fet que els animals necessiten glucosa de pressa als músculs i amb la solubilitat de la molècula.

Quan es dissol α-D-glucosa pura en aigua, el poder rotatori específic (la rotació del pla de la llum polaritzada per una concentració i longitud estàndard) canvia amb el temps fins a un valor constant de +52,7°. La α-glucosa pura té +112° i la β-glucosa pura +19°. Aquest canvi es diu mutarotació: l'anell es pot obrir i tancar, i els dos anòmers s'interconverteixen fins a l'equilibri.
a) Quina és la fracció d'α-glucosa en l'equilibri (suposa que la forma oberta és negligible i que la rotació és la mitjana ponderada)?
b) Per què hi ha més β que α a l'equilibri? Dona'n una raó estructural.
c) Per què la sacarosa pura no presenta mutarotació? I la maltosa?
d) Quin efecte té sobre el reactiu de Fehling l'existència de la forma oberta d'una petita fracció de la glucosa?

El tampó bicarbonat de la sang segueix l'equació de Henderson-Hasselbalch: pH = 6,1 + log([HCO₃^-]/(0,03 · pCO₂)), amb [HCO₃^-] en mmol/L i pCO₂ en mmHg. En una persona sana: [HCO₃^-] = 24 mmol/L i pCO₂ = 40 mmHg.
a) Calcula el pH normal.
b) Després d'un esforç intens, el bicarbonat baixa a 12 mmol/L (amb pCO₂ = 40). Calcula el pH.
c) La persona hiperventila i la pCO₂ baixa a 25 mmHg. Calcula el nou pH i comenta-ho.
d) En una altra persona, amb bicarbonat normal, una malaltia pulmonar fa pujar la pCO₂ a 60 mmHg. Calcula el pH i digues quina alteració és.

L'aigua puja pel xilema d'un arbre gràcies a la transpiració de les fulles i a la cohesió entre les molècules d'aigua, que forma columnes contínues sota tensió (pressió negativa). Dades: densitat de l'aigua 1000 $\text{kg/m}^{3}$; g = 9,8 $\text{m/s}^{2}$; pressió atmosfèrica 101 kPa.
a) Quina és la pressió hidrostàtica necessària per sostenir una columna d'aigua de 100 m (ρgh)?
b) Fins a quina alçada pot pujar una columna d'aigua aspirada per una bomba que fa el buit a dalt (només empesa per la pressió atmosfèrica)?
c) Com és possible, doncs, que una sequoia arribi a més de 100 m? Explica el paper de la cohesió i de l'adhesió.
d) Si la fricció del xilema duplica la tensió necessària, quina és la pressió a les fulles més altes? Quin risc comporta?

Un corredor de 70 kg fa una marató (42,2 km). El cost energètic és d'uns 4,2 kJ per quilogram i per quilòmetre. Té unes reserves de 500 g de glicogen (17 kJ/g) entre el fetge i el múscul. El greix aporta 37 kJ/g. Cada gram de glicogen s'emmagatzema amb uns 3 g d'aigua.
a) Calcula l'energia total de la cursa.
b) Quin percentatge es podria cobrir amb el glicogen? A partir de quin quilòmetre s'esgotaria si només s'usés glicogen?
c) Quina massa de greix caldria per cobrir la resta?
d) Quina massa d'aigua va associada al glicogen? Explica per què es parla del «mur» al voltant del quilòmetre 30 i per què el greix no el pot substituir del tot.

La invertasa hidrolitza la sacarosa (342 g/mol) en glucosa i fructosa (180 g/mol cada una) segons $\mathrm{C}_{12}\mathrm{H}_{22}\mathrm{O}_{11}$ + $\mathrm{H}_{2}\mathrm{O}$ → $\mathrm{C}_{6}\mathrm{H}_{12}\mathrm{O}_{6}$ + $\mathrm{C}_{6}\mathrm{H}_{12}\mathrm{O}_{6}$. Els poders rotatoris específics són: sacarosa, +66,5°; glucosa, +52,7°; fructosa, −92,4°.
a) Quin és el nombre de mols de sacarosa en 100 g, quants grams de monosacàrids s'obtenen i quanta aigua es consumeix?
b) Quin és el poder rotatori específic d'una mescla equimolar de glucosa i fructosa (sucre invertit)?
c) Per què aquesta hidròlisi s'anomena «inversió»? Quin avantatge té el sucre invertit en rebosteria i mel?
d) Per què la sacarosa no presenta mutarotació, però la glucosa i la fructosa que se'n formen sí?

Per obtenir bioetanol de la cel·lulosa se la hidrolitza en glucosa (C₆H₁₀O₅)_n + n H₂O → n C₆H₁₂O₆ i la glucosa es fermenta: C₆H₁₂O₆ → 2 C₂H₅OH + 2 CO₂. Masses molars: unitat de cel·lulosa C₆H₁₀O₅, 162 g/mol; etanol, 46 g/mol; CO₂, 44 g/mol. Densitat de l'etanol: 0,789 g/mL.
a) Quants mols de glucosa s'obtenen d'una tona de cel·lulosa?
b) Calcula la massa i el volum teòrics d'etanol, i la massa de CO₂ alliberada.
c) Si el rendiment global és del 80 %, quin volum d'etanol s'obté?
d) Per què és difícil hidrolitzar la cel·lulosa i no el midó?

Alguns insectes que passen l'hivern a l'aire lliure acumulen glicerol ($\mathrm{C}_{3}\mathrm{H}_{8}\mathrm{O}_{3}$, 92 g/mol) a l'hemolimfa, que així no es congela fins a temperatures més baixes. Un descens crioscòpic ideal es calcula com ΔT = $K_{f}$ · m, amb $K_{f}$ = 1,86 K·kg/mol per a l'aigua i m la molalitat (mol de solut per kg d'aigua). Una hemolimfa té 200 g de glicerol i 800 g d'aigua.
a) Calcula la molalitat i la temperatura de congelació.
b) Quan l'aigua pura es congela, el seu volum augmenta uns 9 % (densitat del gel 0,917 g/cm³). Quin dany pot fer als teixits i com ajuda el glicerol?
c) Per què el gel flota i quina relació té amb els ponts d'hidrogen?
d) Alguns organismes usen trehalosa, un disacàrid no reductor, com a protector davant la congelació i la dessecació. Quin avantatge té respecte al glicerol per a les proteïnes i les membranes?

Es prepara una solució nutritiva per a un cultiu hidropònic. L'objectiu és tenir 100 mg/L de calci i 150 mg/L de nitrogen total, fent servir Ca(NO₃)₂·4H₂O (236,1 g/mol) i KNO₃ (101,1 g/mol). Masses atòmiques: Ca 40,1; K 39,1; N 14,0.
a) Quina massa de nitrat de calci tetrahidratat s'ha d'afegir per litre per tenir 100 mg/L de calci? Quin nitrogen aporta?
b) Quin nitrogen falta i quina massa de KNO₃ el proporciona? Quin potassi aporta?
c) Quines masses de cada sal calen per preparar 10 L?
d) Per què són necessaris el calci, el potassi i el nitrogen per a la planta? Dona'n una funció de cada un.

La solució de rehidratació oral recomanada per l'OMS conté (en mmol/L): sodi 75, clorur 65, potassi 20, citrat 10 i glucosa 75. La glucosa i el sodi s'absorbeixen a l'intestí per un cotransportador que introdueix un sodi i una glucosa junts.
a) Calcula l'osmolaritat de la solució.
b) Un refresc comercial conté 110 g/L de sacarosa (342 g/mol) i gairebé cap sal. Calcula la seva osmolaritat i digues per què no és adequat en una diarrea.
c) Explica per què la glucosa afavoreix l'absorció d'aigua amb la solució de l'OMS.
d) Per què una solució amb 75 mmol/L de glucosa però sense sodi seria menys eficaç?

El tampó fosfat intracel·lular és H₂PO₄⁻ ⇌ HPO₄²⁻ + $\mathrm{H}^{+}$, amb pK_a = 7,2. Per a un tampó, pH = pK_a + log([base]/[àcid]). Una solució té 10 mmol/L de H₂PO₄⁻ i 10 mmol/L de HPO₄²⁻.
a) Calcula el pH de la solució.
b) Quina relació [HPO₄²⁻]/[H₂PO₄⁻] correspon al pH de la cèl·lula, 7,4?
c) S'hi afegeixen 5 mmol/L de $\mathrm{H}^{+}$ (per exemple, per un procés metabòlic). Calcula el nou pH. Compara-ho amb l'efecte de la mateixa quantitat de $\mathrm{H}^{+}$ en aigua pura.
d) Per què un tampó funciona millor quan el pH és proper al seu pK_a?

El CO₂ atmosfèric es dissol a l'oceà: CO₂ + H₂O ⇌ $\mathrm{H}^{+}$ + HCO₃⁻. Els organismes calcificadors (coralls, mol·luscs) fabriquen estructures de carbonat de calci, CaCO₃, que es dissol amb els àcids: CaCO₃ + $\mathrm{H}^{+}$ → Ca²⁺ + HCO₃⁻. El pH superficial de l'oceà ha passat d'uns 8,2 a uns 8,1 des de l'època preindustrial.
a) Per quin factor ha augmentat la concentració de $\mathrm{H}^{+}$?
b) Si el pH continués baixant fins a 7,8, quin seria el factor respecte a 8,1?
c) Explica, amb les equacions, per què l'augment de CO₂ dificulta la formació de closques.
d) Quina conseqüència té per a la xarxa tròfica?

La llet conté 4,8 g de lactosa (342 g/mol) per cada 100 mL. Una persona amb deficiència de lactasa beu 250 mL de llet i la lactosa no s'absorbeix, sinó que arriba al còlon, on els bacteris la fermenten i en fan àcids (cada lactosa dona, per simplificar, 4 molècules d'àcid làctic) i gasos. Per simplificar, suposa que l'osmolaritat de la mescla ha de ser d'unes 0,30 osmol/L perquè no hi hagi moviment net d'aigua.
a) Calcula els grams i els mols de lactosa ingerits.
b) Quants mols de partícules osmòticament actives hi ha al còlon després de la fermentació?
c) Quin volum d'aigua s'ha de retenir a la llum del còlon perquè arribi a 0,30 osmol/L?
d) Explica els símptomes i per què la llet sense lactosa o el iogurt els redueixen.