Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de terratrèmols, volcans i riscos — Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat

Aquests exercicis estudien els processos que modelen el relleu i els riscos que comporten. Distingeixes la magnitud d'un terratrèmol de la seva intensitat, coneixes els tipus d'erupció i els perills reals d'un volcà i identifiques l'agent que ha excavat una vall en forma de U. Després estudies el sòl: com es forma, els seus horitzons i les causes de la seva degradació, com la compactació per maquinària. Al final analitzes el risc geològic amb els seus tres factors i decideixes quins es poden reduir i com. Errors típics: confondre magnitud i intensitat i pensar que la lava és el principal perill d'un volcà.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Digues la diferència entre magnitud i intensitat d'un terratrèmol.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

La magnitud mesura l'energia alliberada (un sol valor per sisme); la intensitat mesura els efectes en un lloc concret (molts valors per sisme, que baixen amb la distància a l'epicentre).

Resolució

  1. Magnitud. És una mesura de l'energia alliberada al focus del terratrèmol, calculada a partir de l'amplitud de les ones dels sismogrames. Cada terratrèmol en té una de sola.
  2. Intensitat. Mesura els efectes observats en un lloc concret: com l'ha notat la gent i quins danys ha fet als edificis i al terreny (escales com l'EMS o la de Mercalli).
  3. Conclusió. Per tant, un mateix sisme té moltes intensitats, una per a cada lloc, que van baixant a mesura que t'allunyes de l'epicentre, mentre que la magnitud és única.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Què decideix que una erupció sigui explosiva o tranquil·la?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

La viscositat del magma, que depèn sobretot del seu contingut de sílice: un magma viscós retén els gasos i esclata; un magma fluid els deixa escapar i dona colades.

Resolució

  1. El factor clau. Que una erupció sigui explosiva o tranquil·la depèn de la viscositat del magma, i aquesta depèn sobretot de la quantitat de sílice que conté.
  2. Magma àcid. Un magma amb molta sílice és viscós i reté els gasos; la pressió dels gasos atrapats creix fins que el magma es fragmenta i l'erupció és explosiva.
  3. Magma bàsic. Un magma amb poca sílice és fluid i deixa escapar els gasos amb facilitat; l'erupció és tranquil·la (efusiva) i dona colades de lava.
  4. Conclusió. Més sílice → més viscositat → més gasos atrapats → erupció més explosiva.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Digues quin dels tres factors del risc no es pot reduir i per què.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

La perillositat: depèn només de la natura, i no podem evitar que en una zona hi hagi terratrèmols o erupcions.

Resolució

  1. Els tres factors. El risc depèn de la perillositat (probabilitat que es produeixi el fenomen i amb quina força), de l'exposició (persones i béns presents) i de la vulnerabilitat (fins a quin punt es fan malbé).
  2. La perillositat. Depèn només de processos naturals: no es pot evitar que en una zona hi hagi terratrèmols o erupcions.
  3. Els altres dos. L'exposició i la vulnerabilitat sí que es poden reduir: l'exposició amb l'ordenació del territori i la vulnerabilitat amb normes de construcció i preparació de la població.
  4. Conclusió. Per tant, per reduir el risc s'actua sobre l'exposició i la vulnerabilitat, no sobre la perillositat.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Classifica cada procés com a meteorització física, química o biològica: a) l'aigua es congela dins d'una esquerda i, en augmentar de volum, trenca la roca; b) la pluja lleugerament àcida dissol un calcari; c) les arrels d'un arbre eixamplen una fissura d'un granit; d) l'oxigen oxida els minerals de ferro d'una roca, que es torna rogenca. Indica també en què es diferencia la meteorització de l'erosió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Apartat a)

Resultat

Meteorització física (gelifracció).

Resolució

  1. Què passa. L'aigua que es congela dins l'esquerda augmenta de volum i fa pressió sobre les parets fins que la roca es trenca.
  2. Conclusió. La roca es fragmenta sense canviar de composició: és meteorització física, anomenada gelifracció.

Apartat b)

Resultat

Meteorització química (dissolució o carbonatació).

Resolució

  1. Què passa. L'aigua de pluja porta CO2 dissolt i és lleugerament àcida; aquest àcid ataca el carbonat de calci del calcari.
  2. Conclusió. Canvia la composició del material, que passa a dissolució: és meteorització química (dissolució o carbonatació).

Apartat c)

Resultat

Meteorització biològica.

Resolució

  1. Què passa. En créixer, les arrels exerceixen una pressió mecànica que eixampla la fissura i, a més, alliberen àcids orgànics que ataquen els minerals.
  2. Conclusió. L'agent és un ésser viu: és meteorització biològica (amb efectes físics i químics alhora).

Apartat d)

Resultat

Meteorització química (oxidació). La meteorització altera la roca on és, sense transport; l'erosió arrenca i desplaça el material.

Resolució

  1. Què passa. L'oxigen reacciona amb el ferro dels minerals i el transforma en òxids, de color vermellós.
  2. Conclusió. Canvia la composició dels minerals: és meteorització química per oxidació.
  3. Meteorització i erosió. La meteorització és la desintegració o alteració de la roca al lloc on és, sense transport. L'erosió, en canvi, implica arrencar i desplaçar el material per un agent (aigua, vent, gel, gravetat).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Ordena cronològicament aquestes etapes de la formació d'una roca sedimentària detrítica i explica en una frase què passa a cadascuna: transport, diagènesi (litificació), meteorització, sedimentació i erosió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

Meteorització → erosió → transport → sedimentació → diagènesi (litificació).

Resolució

  1. Meteorització. La roca mare es fragmenta i s'altera al lloc on és, sense desplaçar-se.
  2. Erosió. Els agents (aigua, vent, gel) arrenquen les partícules ja meteoritzades.
  3. Transport. Els fragments es mouen cap a zones més baixes (en suspensió, arrossegats o dissolts); durant el trajecte es desgasten i s'arrodoneixen.
  4. Sedimentació. Quan l'agent perd energia, els sediments es dipositen en capes (estrats), els més gruixuts primer.
  5. Diagènesi. Els sediments se soterren, es compacten i es cimenten fins a convertir-se en roca sedimentària.
  6. Compte. No confonguis erosió i meteorització: l'erosió sempre implica desplaçament del material.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Classifica aquests productes d'una erupció com a gasos, lava o piroclasts (materials fragmentats): vapor d'aigua, cendra, colada de basalt, diòxid de carboni, lapil·li, bomba volcànica i diòxid de sofre. Quin dels tres grups és el més perillós per a les persones en una erupció explosiva?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

Gasos: vapor d'aigua, CO2 i SO2. Lava: colada de basalt. Piroclasts: cendra, lapil·li i bomba volcànica. Els més perillosos en una erupció explosiva són els piroclasts.

Resolució

  1. Gasos. Vapor d'aigua, diòxid de carboni i diòxid de sofre: són els volàtils que el magma allibera.
  2. Lava. La colada de basalt: roca fosa que flueix per la superfície.
  3. Piroclasts. Materials fragmentats, classificats per mida: cendra (menys de 2 mm), lapil·li (2–64 mm) i bomba volcànica (més de 64 mm).
  4. El més perillós. En una erupció explosiva els piroclasts són els més perillosos, sobretot quan es barregen amb gasos calents i formen un núvol ardent que baixa pel vessant a velocitats de centenars de km/h.
  5. Conclusió. Les colades de lava, en canvi, avancen lentament i permeten evacuar la zona.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Una estació sismològica calcula que un terratrèmol s'ha produït a 300 km de la seva posició, però no pot saber en quina direcció. Explica per què calen les dades de tres estacions per localitzar l'epicentre i com es fa.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

Amb una estació l'epicentre pot ser a qualsevol punt d'una circumferència; amb dues, en dos punts; la tercera circumferència els talla en un únic punt, que és l'epicentre (triangulació).

Resolució

  1. Una estació. Només dona una distància: l'epicentre pot ser en qualsevol punt d'una circumferència de 300 km de radi al voltant de l'estació.
  2. D'on surt la distància. Cada estació calcula la distància a partir del retard entre l'arribada de les ones S i la de les ones P.
  3. Dues estacions. Amb una segona estació es dibuixa una altra circumferència; es tallen en dos punts, de manera que encara queden dues possibilitats.
  4. Tres estacions. La tercera circumferència talla les altres dues en un únic punt comú: aquest és l'epicentre. És el mètode de triangulació.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

En l'escala de magnitud, cada unitat que augmenta multiplica per 10 l'amplitud de les ones registrades i per uns 32 l'energia alliberada. Compara un terratrèmol de magnitud 7 amb un de magnitud 5: quantes vegades més gran és l'amplitud i quantes vegades més energia allibera?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

Amplitud: 100 vegades més gran; energia: unes 1000 vegades més (322=102432^{2} = 1024).

Resolució

  1. Dades. Entre magnitud 7 i magnitud 5 hi ha 2 unitats de diferència. Cada unitat multiplica l'amplitud per 10 i l'energia per uns 32.
  2. Amplitud. 10⋅10=102=10010 \cdot 10 = 10^{2} = 100
  3. Energia. 32⋅32=322=1024≈100032 \cdot 32 = 32^{2} = 1024 \approx 1000 Amb el factor exacte, 31,6, dona 1000.
  4. Conclusió. Un terratrèmol de magnitud 7 allibera unes mil vegades l'energia d'un de magnitud 5. Fixa't que no és «el doble» ni «un 40 % més fort»: l'escala és logarítmica.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Ordena de dalt a baix els horitzons d'un perfil de sòl madur i associa cada un amb la seva descripció: horitzó A, roca mare, horitzó C i horitzó B. Descripcions: (1) roca sense alterar; (2) capa superficial fosca, rica en matèria orgànica i organismes; (3) capa on s'acumulen argiles i sals arrossegades des de dalt; (4) roca fragmentada i parcialment alterada.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

De dalt a baix: horitzó A (2), horitzó B (3), horitzó C (4) i roca mare (1).

Resolució

  1. Horitzó A (2). Capa superficial fosca, la més activa biològicament: conté humus i és la més fèrtil.
  2. Horitzó B (3). Hi arriben, arrossegats per l'aigua d'infiltració, argiles, òxids i sals de l'horitzó superior (il·luviació).
  3. Horitzó C (4). Roca mare fragmentada i parcialment alterada per la meteorització, a partir de la qual es va formant el sòl.
  4. Roca mare (1). Roca encara sense alterar, a la base del perfil.
  5. Conclusió. Sobre l'horitzó A pot haver-hi una capa de fullaraca (horitzó O). El sòl es forma de dalt cap avall: la roca mare s'altera i hi arriba matèria orgànica des de la superfície.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Associa cada moviment de vessant amb la seva descripció: despreniment, esllavissada, flux de fang i reptació. Descripcions: (a) una massa de terra o roca llisca per una superfície de trencament; (b) el sòl es desplaça molt lentament, uns mil·límetres per any, i inclina arbres i tanques; (c) blocs de roca se separen d'un cingle i cauen lliurement; (d) terra saturada d'aigua es mou com un fluid, sovint després d'una pluja intensa.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

Despreniment → (c); esllavissada → (a); flux de fang → (d); reptació → (b).

Resolució

  1. Despreniment (c). Blocs que se separen d'una paret rocosa i cauen lliurement per gravetat.
  2. Esllavissada (a). Una massa coherent llisca vessant avall per una superfície de trencament.
  3. Flux de fang (d). El material saturat d'aigua es comporta com un fluid i pot recórrer grans distàncies.
  4. Reptació (b). Moviment lent i continu de la capa superficial, que es nota en troncs corbats i murs o tanques inclinats.
  5. Conclusió. En tots quatre la força motriu és la gravetat; l'aigua i la pendent són els factors que més hi influeixen.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Dos terratrèmols de la mateixa magnitud causen 20 morts en un país i 20.000 en un altre. Proposa tres explicacions.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

La perillositat (magnitud) és la mateixa, però no el risc: hi influeixen (1) la qualitat de les construccions, (2) la profunditat de l'hipocentre i el tipus de terreny i (3) la densitat de població, l'hora i la preparació (alertes i plans d'emergència).

Resolució

  1. Plantejament. La magnitud és igual en els dos casos, de manera que la diferència de víctimes l'han d'explicar altres factors: el risc no depèn només de la mida del sisme.
  2. Primera: les construccions. És la variable més determinant: edificis dissenyats per resistir sismes eviten la major part de les víctimes, mentre que els edificis fràgils s'enfonsen sobre els ocupants (vulnerabilitat).
  3. Segona: hipocentre i terreny. Un sisme superficial sobre sediments tous fa molt més mal que un de profund sobre roca, perquè el sacseig que arriba a la superfície és més fort.
  4. Tercera: població i preparació. La densitat de població i l'hora del dia determinen quanta gent és exposada; l'existència de sistemes d'alerta i de plans d'emergència redueix les víctimes.
  5. Conclusió. Per tant, amb la mateixa magnitud, el risc pot ser molt diferent segons l'exposició i la vulnerabilitat.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Trobes una vall en forma de U. Quin agent l'ha excavada i com ho saps?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

L'ha excavada una glacera: el gel omple tota la vall i n'erosiona el fons i les parets alhora, cosa que dona el perfil en U (un riu fa valls en V).

Resolució

  1. Com treballa una glacera. El gel ocupa tota l'amplada de la vall i erosiona el fons i les parets alhora; això dona una secció de fons ample i parets rectes, en forma de U.
  2. Com treballa un riu. Un riu, en canvi, concentra l'erosió en un canal estret i talla sobretot cap avall; per això fa valls en V.
  3. Conclusió. La forma en U és el senyal d'una antiga glacera. Si avui hi passa un riu petit, vol dir que el riu s'hi ha instal·lat després que la glacera es retirés.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

En una zona el relleu és cada cop més abrupte. Digues quins processos hi estan guanyant i per què.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

Hi estan guanyant els processos interns (aixecament tectònic), que creen relleu més de pressa del que els externs el desgasten.

Resolució

  1. Dos tipus de processos. Els processos interns (tectònica, vulcanisme) creen relleu i n'augmenten els desnivells; els externs (meteorització, erosió) el desgasten i l'igualen.
  2. Interpretació. Que el relleu es faci més abrupte vol dir que l'aixecament tectònic va més de pressa que l'erosió.
  3. Conclusió. Hi guanyen els processos interns. Si en canvi guanyessin els externs, el paisatge tendiria a arrasar-se cap a una plana.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Digues tres causes de degradació del sòl i una mesura per a cadascuna.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

Per exemple: erosió (coberta vegetal i terrasses), salinització (reg eficient i drenatge) i segellat per urbanització (limitar l'ocupació de sòl fèrtil i paviments permeables).

Resolució

  1. Erosió. Es produeix per manca de coberta vegetal. Es combat mantenint el terreny cobert, conreant seguint les corbes de nivell i fent terrasses.
  2. Salinització. La provoquen els regs excessius en climes secs, que hi acumulen sals. Es combat amb sistemes de reg eficients i amb un drenatge adequat.
  3. Segellat. L'asfalt i la construcció cobreixen el sòl i l'inutilitzen. Es combat limitant l'ocupació de sòl fèrtil i fent servir paviments permeables allà on sigui possible.
  4. Una altra opció. També s'hi podria afegir la compactació, que es combat evitant el pas de maquinària pesant amb el sòl humit.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Un sismògraf registra l'arribada de les primeres ones S 30 segons després de les ones P. Les ones P es propaguen a 7 km/s i les S a 4 km/s. Calcula la distància entre l'estació i l'epicentre i el temps que han trigat les ones P a arribar-hi.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

d=280 kmd = 280\ \text{km}; les ones P han trigat tP=40 st_{P} = 40\ \text{s} (i les S, 70 s).

Resolució

  1. Dades. vP=7 km/sv_{P} = 7\ \text{km/s}, vS=4 km/sv_{S} = 4\ \text{km/s} i tS−tP=30 st_{S} - t_{P} = 30\ \text{s}. Les dues ones recorren la mateixa distància dd.
  2. Plantejament. Amb t=d/vt = d/v per a cada ona: d4−d7=30⇒d⋅7−428=30\dfrac{d}{4} - \dfrac{d}{7} = 30 \quad\Rightarrow\quad d \cdot \dfrac{7 - 4}{28} = 30
  3. Càlcul de la distància. d=30⋅283=280 kmd = 30 \cdot \dfrac{28}{3} = 280\ \text{km}
  4. Temps de les P. tP=2807=40 st_{P} = \dfrac{280}{7} = 40\ \text{s}, i el de les S, tS=2804=70 st_{S} = \dfrac{280}{4} = 70\ \text{s}. Comprovació: 70 s − 40 s = 30 s.
  5. Compte. No multipliquis la diferència de velocitats (7 − 4 = 3 km/s) pels 30 s per obtenir 90 km: el que és comú a les dues ones és la distància que recorren, no el temps.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Associa cada forma del relleu amb l'agent geològic principal que la produeix i indica si es tracta d'una forma d'erosió o d'acumulació (sedimentació): delta, circ glacial, duna, estalactita, morrena i canó fluvial.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

Delta: riu, acumulació. Circ glacial: glacera, erosió. Duna: vent, acumulació. Estalactita: aigua subterrània (càrstic), acumulació. Morrena: glacera, acumulació. Canó fluvial: riu, erosió.

Resolució

  1. Delta. El riu, quan arriba al mar o a un llac i perd velocitat: forma d'acumulació.
  2. Circ glacial. La glacera excava una conca semicircular a la capçalera de la vall: forma d'erosió.
  3. Duna. El vent acumula la sorra que transporta: forma d'acumulació.
  4. Estalactita. L'aigua subterrània (modelat càrstic): acumulació per precipitació química de calcita al sostre d'una cova.
  5. Morrena i canó. La morrena és una acumulació de blocs i fang que la glacera arrossega i diposita; el canó fluvial és una forma d'erosió, en què el riu s'encaixa i excava una vall profunda i estreta.
  6. Idea clau. Cada agent (aigua, gel, vent, gravetat, mar) té formes d'erosió, de transport i de sedimentació.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Al massís del Garraf, format sobretot per calcàries, hi ha moltes coves, avencs i dolines però gairebé cap riu superficial; en una zona de granit no passa. Explica per què l'aigua de pluja pot dissoldre el calcari (escriu la reacció ajustada) i com es formen les estalactites a l'interior de les coves.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

L'aigua amb CO2 és àcida i transforma el carbonat de calci en bicarbonat soluble: CaCO3+CO2+H2O→Ca(HCO3)2\mathrm{CaCO_3 + CO_2 + H_2O \rightarrow Ca(HCO_3)_2}. A la cova l'aigua perd CO2, la reacció s'inverteix i la calcita precipita formant estalactites.

Resolució

  1. L'aigua es torna àcida. La pluja agafa CO2 de l'aire i, sobretot, del sòl, i forma àcid carbònic, un àcid feble: H2O+CO2⇌H2CO3\mathrm{H_2O + CO_2 \rightleftharpoons H_2CO_3}
  2. Dissolució del calcari. Aquest àcid ataca el carbonat de calci de la calcària i el transforma en bicarbonat de calci, que és soluble: CaCO3+CO2+H2O→Ca(HCO3)2\mathrm{CaCO_3 + CO_2 + H_2O \rightarrow Ca(HCO_3)_2}
  3. Modelat càrstic. Així l'aigua va eixamplant les fissures i forma coves, avencs i dolines; l'aigua s'infiltra i circula sota terra, i per això hi ha pocs rius superficials. El granit, format per silicats, no es dissol d'aquesta manera.
  4. Estalactites. Dins la cova, quan l'aigua amb bicarbonat goteja, perd CO2 i la reacció va en sentit contrari: Ca(HCO3)2→CaCO3+CO2+H2O\mathrm{Ca(HCO_3)_2 \rightarrow CaCO_3 + CO_2 + H_2O} La calcita precipita i s'acumula gota a gota: forma les estalactites (al sostre) i les estalagmites (a terra).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Indica quin tipus d'esforç (compressió, distensió o cisalla) i quina deformació (plec, falla normal o falla inversa) correspon a cadascuna d'aquestes situacions: a) capes de roques sedimentàries, calentes i a gran profunditat, sotmeses a un esforç lent que les escurça; b) roques fràgils superficials estirades en una zona on l'escorça s'allarga, de manera que el bloc de dalt de la fractura baixa; c) roques fràgils comprimides, de manera que el bloc de dalt de la fractura puja per sobre de l'altre.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Apartat a)

Resultat

Esforç de compressió → plec.

Resolució

  1. Esforç. Un esforç que escurça les capes és de compressió.
  2. Deformació. A gran profunditat la roca és calenta i es comporta de manera dúctil: s'arruga sense trencar-se i forma un plec.
  3. Idea clau. Que una roca es plegui o es trenqui depèn del tipus de roca, de la temperatura i la profunditat, i de la velocitat de l'esforç: calor, pressió i lentitud afavoreixen els plecs; fred, poca profunditat i rapidesa afavoreixen les falles.

Apartat b)

Resultat

Esforç de distensió → falla normal.

Resolució

  1. Esforç. L'escorça s'allarga: és un esforç de distensió.
  2. Deformació. La roca fràgil es trenca i el bloc de dalt (de sostre) baixa respecte del de baix (de mur): és una falla normal.
  3. Conclusió. L'escorça s'allarga i s'aprima, com als rifts continentals.

Apartat c)

Resultat

Esforç de compressió → falla inversa.

Resolució

  1. Esforç. Les roques són comprimides: és un esforç de compressió.
  2. Deformació. Com que són fràgils, es trenquen, i el bloc de dalt puja sobre el de baix: és una falla inversa. L'escorça s'escurça i s'engruixeix, cosa típica dels orògens.
  3. I la cisalla? Cap de les tres situacions és de cisalla: la cisalla desplaça els blocs horitzontalment l'un respecte de l'altre (falla de desplaçament horitzontal, com la de San Andreas, a Califòrnia).

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Tres mostres de sòl tenen aquesta composició (sorra, llim, argila): mostra A, 80 %, 10 %, 10 %; mostra B, 20 %, 30 %, 50 %; mostra C, 40 %, 40 %, 20 %. Raona quina retindrà més aigua, quina drenarà més ràpidament i quina és la més adequada per a l'agricultura.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

Retindrà més aigua la B (argilosa); drenarà més ràpidament l'A (sorrenca); la més adequada per al conreu és la C (franca).

Resolució

  1. Dades. A: 80 % de sorra (sòl sorrenc); B: 50 % d'argila (sòl argilós); C: 40 % de sorra, 40 % de llim i 20 % d'argila (sòl franc). En cada mostra les tres fraccions sumen 100 %.
  2. Mostra A. Partícules gruixudes amb porus grans: l'aigua s'hi infiltra i drena de pressa, però en retén poca i també pocs nutrients; es resseca amb facilitat.
  3. Mostra B. Partícules molt fines amb porus molt petits: retén molta aigua i nutrients, però drena malament, es compacta i pot entollar-se i airejar-se poc.
  4. Mostra C. Barreja equilibrada de sorra, llim i argila: combina una bona retenció d'aigua i nutrients amb un drenatge i una aeració adequats.
  5. Conclusió. Retén més aigua la B, drena més ràpidament l'A i la més adequada per a l'agricultura és la C.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

En un volcà dormit s'observa durant unes setmanes que augmenta el nombre de terratrèmols petits sota l'edifici, que el terreny s'infla uns quants centímetres i que l'emissió de diòxid de sofre és cada cop més alta. Interpreta cada senyal, digues si en conjunt indiquen una erupció imminent i quines mesures de protecció civil es poden adoptar encara que no es pugui predir el dia exacte.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

Els tres senyals indiquen magma ascendint: la probabilitat d'erupció ha augmentat, però no es pot predir el dia. Cal pujar l'alerta, vigilar, informar, preparar l'evacuació i restringir l'accés.

Resolució

  1. Terratrèmols petits. El magma que ascendeix fractura la roca i la fa vibrar (sismicitat volcànica).
  2. Inflament del terreny. El magma que s'acumula en una cambra sota l'edifici empeny l'escorça cap amunt (deformació).
  3. Més SO2. Els gasos dissolts en el magma s'escapen més quan el magma s'acosta a la superfície.
  4. Interpretació conjunta. Junts indiquen que hi ha magma ascendint i que la probabilitat d'erupció ha augmentat. Però no es pot predir el dia ni la força de l'erupció, només estimar-ne la probabilitat: no tots els episodis acaben en erupció.
  5. Mesures. Pujar el nivell d'alerta, reforçar la vigilància, informar la població, preparar rutes d'evacuació i refugis, restringir l'accés al volcà i, si cal, evacuar les zones de risc abans que l'erupció comenci.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Una crescuda d'un riu que inunda les terres baixes té un període de retorn de 100 anys.
a) Quina probabilitat hi ha que es produeixi en un any qualsevol?
b) Quina probabilitat hi ha que es produeixi almenys una vegada en els 30 anys de durada d'una hipoteca?
c) Una veïna diu: «Ja ha passat aquest any, així que no tornarà fins d'aquí cent anys». Corregeix-la.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Apartat a)

Resultat

p=1100=0,01p = \dfrac{1}{100} = 0{,}01, és a dir, un 1 % cada any.

Resolució

  1. Dades. El període de retorn és T=100T = 100 anys.
  2. Relació. La probabilitat anual és la inversa del període de retorn: p=1T=1100=0,01=1 %p = \dfrac{1}{T} = \dfrac{1}{100} = 0{,}01 = 1\ \%

Apartat b)

Resultat

P≈0,26P \approx 0{,}26, un 26 %: més d'una de cada quatre.

Resolució

  1. Probabilitat contrària. Que no passi en un any: 1−0,01=0,991 - 0{,}01 = 0{,}99.
  2. Anys independents. Que no passi en 30 anys seguits: 0,9930=0,740{,}99^{30} = 0{,}74
  3. Càlcul. Que passi almenys una vegada: P=1−0,9930=1−0,74=0,26P = 1 - 0{,}99^{30} = 1 - 0{,}74 = 0{,}26
  4. Conclusió. Hi ha un 26 % de probabilitat durant la hipoteca: més d'una de cada quatre.

Apartat c)

Resultat

És un error: el període de retorn és una mitjana estadística, no un calendari; l'any vinent la probabilitat torna a ser d'un 1 %.

Resolució

  1. Què vol dir T. El període de retorn és un promig estadístic, no un calendari: no hi ha cap «torn».
  2. Correcció. La riuada és tan probable l'any vinent com qualsevol altre any (un 1 %); es pot repetir dos anys seguits o trigar més de 200 anys.
  3. Conseqüència. Construir en zones inundables «de període de retorn 100» no és gens segur a llarg termini.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Compara una erupció com la del Vesuvi l'any 79 amb les del Kilauea, a Hawaii: viscositat del magma, sílice, gasos i risc principal. Per què la zona volcànica de la Garrotxa no es considera de risc alt, tot i tenir una quarantena de volcans?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

Vesuvi: magma viscós, més ric en sílice i amb molts gasos atrapats → erupcions explosives (núvols ardents i cendres). Kilauea: magma basàltic, pobre en sílice i fluid → erupcions efusives (colades). La Garrotxa no és de risc alt perquè fa més de 10 000 anys que no hi ha erupcions i el vulcanisme és monogènic.

Resolució

  1. Vesuvi (any 79). El magma és evolucionat (fonolític), més ric en sílice que el basalt (uns 55–58 %), viscós i amb molts gasos atrapats. Les erupcions són explosives, amb núvols ardents i pluja de cendres, molt perilloses a quilòmetres de distància: el risc principal són els piroclasts.
  2. Kilauea (Hawaii). El magma és basàltic, pobre en sílice (uns 50 %) i fluid; els gasos se n'escapen fàcilment i les erupcions són efusives, amb colades de lava lentes: el risc principal és la destrucció de béns, no tant de vides.
  3. Relació. Més sílice → més viscositat → més gasos retinguts → més explosivitat.
  4. La Garrotxa. L'última erupció va ser fa més de 10 000 anys, i el tipus de vulcanisme és monogènic (cada volcà fa una sola erupció i no es reactiva).
  5. Conclusió. La perillositat a escala humana és baixa, tot i que no nul·la, i per això la zona es vigila.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Un sòl compactat pel pas de maquinària deixa de ser productiu encara que tingui la mateixa composició química. Explica-ho.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Resultat

Perquè la fertilitat depèn també de l'estructura: la compactació tanca els porus, i el sòl es queda sense aire, l'aigua no s'hi infiltra i les arrels no hi poden penetrar.

Resolució

  1. Composició i estructura. Un sòl no és només la seva composició química sinó també la seva estructura: entre les partícules hi ha porus.
  2. Paper dels porus. Als porus hi ha l'aire i l'aigua que necessiten les arrels i els organismes del sòl.
  3. Efecte de la compactació. En compactar-lo, els porus es tanquen: baixa l'aire disponible, l'aigua ja no s'hi infiltra i acaba escorrent-se per la superfície, i les arrels no poden penetrar-hi.
  4. Conclusió. El resultat és un sòl amb els mateixos elements però sense les condicions físiques per sostenir vida: la fertilitat depèn de l'estructura tant com de la química.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Dos terratrèmols de magnitud 7 causen 50 morts en un país i 50.000 en un altre. Analitza-ho amb els tres factors i digues què s'hauria d'haver fet diferent.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

La perillositat era la mateixa; la diferència l'explica sobretot la vulnerabilitat (construcció i preparació). Calia invertir en construcció sismoresistent i en plans d'emergència.

Resolució

  1. Perillositat. Era comparable, perquè la magnitud era la mateixa.
  2. Exposició. Pot haver estat diferent segons la densitat de població, però normalment no explica un factor de mil.
  3. Vulnerabilitat. És el que ho explica: edificis construïts amb normativa sismoresistent contra edificis que no la compleixen, i l'existència o no de plans d'emergència i de serveis de rescat preparats.
  4. Què calia fer. Invertir en construcció resistent i en preparació, que és el factor sobre el qual es pot actuar.
  5. Conclusió. Anomenar-ho «desastre natural» amaga que la major part de la diferència és una decisió humana.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

La velocitat d'un tsunami en aigües profundes és v = g⋅h\sqrt{g \cdot h}, on g = 9,8 m/s2\text{m/s}^{2} i h és la fondària de l'oceà. Un terratrèmol submarí genera un tsunami en una zona de 4000 m de fondària.
a) Calcula'n la velocitat en m/s i en km/h.
b) Quant trigaria a recórrer 1500 km?
c) Prop de la costa, on la fondària és de 20 m, calcula la nova velocitat i explica per què l'onada, que gairebé no es nota en mar obert, es torna perillosa en arribar a la platja.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

v≈198 m/s≈713 km/hv \approx 198\ \text{m/s} \approx 713\ \text{km/h}

Resolució

  1. Dades. g=9,8 m/s2g = 9{,}8\ \text{m/s}^{2}, h=4000 mh = 4000\ \text{m}.
  2. Càlcul. v=g⋅h=9,8⋅4000=39 200≈198 m/sv = \sqrt{g \cdot h} = \sqrt{9{,}8 \cdot 4000} = \sqrt{39\,200} \approx 198\ \text{m/s}
  3. En km/h. Multiplica per 3,6: 198⋅3,6≈713 km/h198 \cdot 3{,}6 \approx 713\ \text{km/h}, la velocitat d'un avió.

Apartat b)

Resultat

t≈2,1 ht \approx 2{,}1\ \text{h} (poc més de 2 hores).

Resolució

  1. Moviment uniforme. t=dvt = \dfrac{d}{v}.
  2. Càlcul. t=1500 km713 km/h≈2,1 ht = \dfrac{1500\ \text{km}}{713\ \text{km/h}} \approx 2{,}1\ \text{h}

Apartat c)

Resultat

v=14 m/s≈50 km/hv = 14\ \text{m/s} \approx 50\ \text{km/h}; l'onada frena, s'escurça i guanya alçada fins a diversos metres.

Resolució

  1. Càlcul. v=9,8⋅20=196=14 m/s≈50 km/hv = \sqrt{9{,}8 \cdot 20} = \sqrt{196} = 14\ \text{m/s} \approx 50\ \text{km/h} L'onada frena molt: va unes 14 vegades més a poc a poc que en mar obert (198/14198/14).
  2. En mar obert. L'onada té una amplitud d'uns decímetres però una longitud d'ona de desenes o centenars de quilòmetres, i gairebé no es nota.
  3. Prop de la costa. En arribar a poca fondària, la part davantera frena i la de darrere l'atrapa: l'energia es comprimeix en una distància més curta i l'alçada de l'onada augmenta fins a diversos metres.
  4. Per què és perillosa. A més, no és una cresta aïllada sinó una massa d'aigua que penetra terra endins.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Imagina un camp de conreu en pendent que perd 15 t de sòl per hectàrea i any per erosió hídrica. La densitat aparent del sòl és d'1,3 t/m3\text{t/m}^{3} i la formació natural de sòl nou és d'uns 1 t/ha·any.
a) Calcula el gruix de sòl (en mm) que es perd cada any.
b) Quants anys trigarà a desaparèixer una capa de 30 cm?
c) Quants anys caldrien per formar de nou aquesta capa a la velocitat natural? Què en dedueixes sobre el sòl com a recurs?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

Es perden uns 1,15 mm de sòl cada any.

Resolució

  1. Dades. Pèrdua: 15 t/ha·any; densitat aparent: 1,3 t/m³; 1 ha = 10 000 m².
  2. Massa per m². 15 t10 000 m2=0,0015 t/m2\dfrac{15\ \text{t}}{10\,000\ \text{m}^{2}} = 0{,}0015\ \text{t/m}^{2}
  3. Gruix. Volum perdut per m²: 0,00151,3=0,00115 m3\dfrac{0{,}0015}{1{,}3} = 0{,}00115\ \text{m}^{3} És un gruix de 0,00115 m = 1,15 mm cada any.

Apartat b)

Resultat

Uns 260 anys.

Resolució

  1. Càlcul. 30 cm = 300 mm, i 300 mm1,15 mm/any≈260 anys\dfrac{300\ \text{mm}}{1{,}15\ \text{mm/any}} \approx 260\ \text{anys}
  2. Comprovació amb masses. La capa pesa 0,30 m⋅10 000 m2⋅1,3 t/m3=3900 t/ha0{,}30\ \text{m} \cdot 10\,000\ \text{m}^{2} \cdot 1{,}3\ \text{t/m}^{3} = 3900\ \text{t/ha}, i 3900/15=2603900/15 = 260 anys.

Apartat c)

Resultat

Uns 3900 anys: el sòl es perd 15 vegades més de pressa del que es forma; a escala humana és un recurs no renovable.

Resolució

  1. Càlcul. 3900 t/ha1 t/ha⋅any=3900 anys\dfrac{3900\ \text{t/ha}}{1\ \text{t/ha}\cdot\text{any}} = 3900\ \text{anys}
  2. Comparació. El sòl es perd 15 vegades més de pressa (15 t/ha·any) del que es forma (1 t/ha·any).
  3. Conclusió. A escala humana és un recurs no renovable. Cal limitar l'erosió (cobertura vegetal, conreu en terrasses, llaurar seguint les corbes de nivell), perquè el sòl perdut no es pot reposar.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Una carretera de muntanya queda tallada per una esllavissada després de 150 mm de pluja en 24 hores. El vessant té una pendent de 35°, està format per margues i argiles alterades, i fa pocs anys s'hi va tallar el bosc per obrir una pista.
a) Distingeix els factors condicionants (preexistents) del factor desencadenant (l'espurna) en aquest cas.
b) Explica per què l'aigua redueix l'estabilitat d'un vessant.
c) Proposa tres mesures de prevenció o de mitigació.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

Condicionants: la pendent de 35°, les margues i argiles alterades i la tala del bosc. Desencadenant: la pluja intensa (150 mm en 24 h).

Resolució

  1. Factors condicionants. Fan el vessant vulnerable abans del fenomen: la pendent forta (35°); els materials argilosos i alterats, que es saturen i llisquen amb facilitat; i la tala de la vegetació, que treu l'efecte retenidor de les arrels.
  2. Factor desencadenant. La pluja intensa (150 mm en un dia), que és l'espurna que trenca l'equilibri.
  3. Idea clau. El desencadenant (la pluja) no es pot evitar; el que es pot controlar són els condicionants i l'exposició.

Apartat b)

Resultat

L'aigua augmenta el pes del terreny i la pressió als porus, cosa que redueix el fregament entre les partícules; les argiles saturades es tornen plàstiques i llisquen.

Resolució

  1. Més pes. L'aigua que s'infiltra augmenta el pes del terreny, i per tant la força que l'empeny vessant avall.
  2. Menys fregament. L'aigua omple els porus i en fa pujar la pressió, de manera que disminueix el fregament entre les partícules.
  3. Argiles. Les argiles saturades es tornen plàstiques i llisquen més fàcilment.
  4. Conclusió. La resistència del terreny cau i el vessant cedeix.

Apartat c)

Resultat

Per exemple: reforestar el vessant, drenar l'aigua (cunetes i drens) i murs de contenció o malles; també alertes i tancament preventiu de la carretera.

Resolució

  1. Prevenció. No tallar la vegetació (o reforestar), drenar l'aigua amb cunetes i drens, i evitar construir al peu o al cim del vessant.
  2. Mitigació. Murs de contenció, malles, terrasses, i sistemes d'alerta amb tancament preventiu de la carretera en episodis de pluja intensa.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

L'anàlisi d'un perfil de sòl dona aquestes dades:
horitzó A (0–25 cm): 4 % de matèria orgànica, 12 % d'argila, color fosc;
horitzó B (25–70 cm): 0,5 % de matèria orgànica, 35 % d'argila, color vermellós;
horitzó C (70–110 cm): roca mare fragmentada, 0 % de matèria orgànica.
Interpreta el perfil: d'on ve la matèria orgànica de l'horitzó A, per què hi ha més argila a l'horitzó B que a l'A i quins processos han format aquest sòl. Què indica sobre el temps de formació?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Resultat

És un sòl madur: la matèria orgànica de A ve de restes d'éssers vius; l'argila de B hi ha arribat arrossegada des de dalt (lixiviació i il·luviació); s'ha format per meteorització, humificació i trasllat de materials al llarg de milers d'anys.

Resolució

  1. Matèria orgànica de l'horitzó A. Ve de la descomposició de restes vegetals i animals (humificació i mineralització); per això és fosc i fèrtil, i en baixar n'hi ha cada cop menys (4 % → 0,5 % → 0 %).
  2. Argila de l'horitzó B. L'aigua d'infiltració arrossega cap avall partícules fines, sals i òxids (lixiviació des de l'horitzó A), que s'acumulen a B (il·luviació). Això explica el 35 % d'argila a B enfront del 12 % a A.
  3. Color vermellós. El color de B indica òxids de ferro, formats per oxidació.
  4. Processos. Meteorització de la roca mare (C), aportació i humificació de matèria orgànica (A) i trasllat de materials de dalt a baix (lixiviació i il·luviació).
  5. Temps de formació. Tres horitzons ben diferenciats i prop d'un metre de gruix indiquen un sòl madur, format al llarg de milers d'anys: el sòl es forma molt lentament, i per això és tan important protegir-lo.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

A moltes platges del Maresme i al delta de l'Ebre s'observa regressió de la costa. Explica quin paper hi tenen (a) la construcció de preses als rius, (b) els ports i espigons que interrompen el transport de sorra al llarg de la costa (deriva litoral) i (c) la pujada del nivell del mar. Proposa dues mesures per afrontar la regressió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Apartat a)

Resultat

Les preses retenen els sediments: la sorra ja no arriba a la costa i el delta i les platges deixen de rebre'n.

Resolució

  1. Balanç de sediment. Una platja és un balanç: la sorra que hi arriba (dels rius i de la deriva litoral) ha de compensar la que s'emporten les onades. Si l'arribada disminueix, la platja retrocedeix.
  2. Efecte de les preses. Retenen els sediments que baixaven pels rius: la sorra i el llim ja no arriben a la desembocadura i el delta deixa de créixer.
  3. Al delta de l'Ebre. A més, el delta s'enfonsa per compactació (subsidència) i, sense aportacions, no es compensa.

Apartat b)

Resultat

Ports i espigons fan de barrera a la deriva litoral: la sorra s'acumula a un costat i l'altre s'erosiona.

Resolució

  1. Deriva litoral. Les onades que arriben obliqües mouen la sorra al llarg de la costa.
  2. Efecte de la barrera. Un port o un espigó atura aquest transport: la sorra s'acumula a un costat i el costat de sota corrent es queda sense aportacions i s'erosiona.

Apartat c)

Resultat

La pujada del mar fa arribar les onades més amunt i accelera la pèrdua de platja. Mesures: regenerar platges i transvasar sorra, retirar construccions, restaurar dunes i retornar sediments als rius.

Resolució

  1. Pujada del nivell del mar. Fa que les onades arribin més amunt i accelera la pèrdua de platja, sobretot en un delta baix com el de l'Ebre.
  2. Mesures. Regenerar les platges amb aportacions de sorra i transvasar la sorra d'un costat del port a l'altre; també retirar construccions massa properes a la costa, restaurar les dunes i retornar sediments al riu des dels embassaments.
  3. Idea clau. La costa és un sistema dinàmic en equilibri, i les obres a la conca d'un riu s'acaben notant al mar.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

La major part dels terratrèmols i dels volcans actius es concentra en franges estretes del planeta, com el cinturó del Pacífic.
a) Explica per què es distribueixen així.
b) Explica com es poden produir volcans i terratrèmols lluny d'un límit de plaques (per exemple, Hawaii o la sismicitat de la península Ibèrica).
c) Raona per què els terratrèmols de focus profund només es troben a les zones de subducció.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

Perquè s'originen on les plaques interaccionen: dibuixen els límits de plaques (el cinturó del Pacífic és una cadena de zones de subducció).

Resolució

  1. Origen. Terratrèmols i volcans són manifestacions de l'energia interna de la Terra, que s'allibera on les plaques interaccionen.
  2. Tipus de límits. Als límits convergents hi ha terratrèmols forts i vulcanisme; als divergents (dorsals), terratrèmols i vulcanisme basàltic; i a les falles transformants, terratrèmols.
  3. Conclusió. Per això dibuixen les vores de les plaques i no es distribueixen a l'atzar; el cinturó del Pacífic és una successió de zones de subducció.

Apartat b)

Resultat

Volcans intraplaca: un punt calent (plomall del mantell), com a Hawaii. Sismes intraplaca: els esforços dels límits es transmeten a l'interior i reactiven falles antigues (convergència Àfrica–Euràsia a la península).

Resolució

  1. Vulcanisme intraplaca. Un punt calent (plomall mantèlic ascendent) fon el mantell sota la placa i fa sortir magma lluny de qualsevol límit, com a Hawaii.
  2. Terratrèmols intraplaca. Els esforços generats als límits de plaques es transmeten cap a l'interior i reactiven falles antigues.
  3. Península Ibèrica. La convergència entre Àfrica i Euràsia hi provoca una sismicitat moderada.

Apartat c)

Resultat

Perquè només a la subducció hi ha roca freda i rígida (la placa que s'enfonsa) a gran profunditat, capaç de trencar-se fins a uns 700 km (pla de Benioff).

Resolució

  1. Condició per a un sisme. Un terratrèmol és una ruptura sobtada: cal roca fràgil.
  2. Mantell normal. A l'interior del mantell la roca és calenta i dúctil: es deforma sense trencar-se i no pot generar terratrèmols.
  3. Zona de subducció. Només en una subducció una placa freda i rígida s'enfonsa dins el mantell i hi conserva prou fragilitat per trencar-se a grans profunditats (fins a uns 700 km): és el pla de Benioff.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 31

L'energia alliberada per un terratrèmol de magnitud M es pot estimar amb log10E = 1,5·M + 4,8 (E en J). Dada: 1 kt de TNT = 4,184·101210^{12} J.
a) Calcula l'energia d'un sisme de magnitud 7,3 en J i en kt de TNT.
b) A quantes bombes de 15 kt equival el sisme de magnitud 7,3? I a quina magnitud correspon aproximadament l'energia d'una bomba de 15 kt?
c) Quin és el quocient d'energies entre un sisme de magnitud 7,3 i un de 6,3? Explica per què un sisme de magnitud 7,3 és molt més destructor del que fa pensar la diferència d'«una unitat».

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

E≈5,6⋅1015 J≈1,34⋅103 ktE \approx 5{,}6\cdot10^{15}\ \text{J} \approx 1{,}34\cdot10^{3}\ \text{kt} de TNT (unes 1340 kt).

Resolució

  1. Dades. log⁡10E=1,5 M+4,8\log_{10}E = 1{,}5\,M + 4{,}8, amb M=7,3M = 7{,}3; 1 kt = 4,184⋅1012 J4{,}184\cdot10^{12}\ \text{J}.
  2. Logaritme de l'energia. log⁡10E=1,5⋅7,3+4,8=15,75⇒E=1015,75≈5,6⋅1015 J\log_{10}E = 1{,}5 \cdot 7{,}3 + 4{,}8 = 15{,}75 \quad\Rightarrow\quad E = 10^{15{,}75} \approx 5{,}6\cdot10^{15}\ \text{J}
  3. En kilotones. 5,6⋅10154,184⋅1012≈1,34⋅103 kt\dfrac{5{,}6\cdot10^{15}}{4{,}184\cdot10^{12}} \approx 1{,}34\cdot10^{3}\ \text{kt}

Apartat b)

Resultat

Unes 90 bombes de 15 kt; una bomba de 15 kt correspon a M≈6,0M \approx 6{,}0.

Resolució

  1. Energia d'una bomba. 15⋅4,184⋅1012=6,3⋅1013 J15 \cdot 4{,}184\cdot10^{12} = 6{,}3\cdot10^{13}\ \text{J}.
  2. Nombre de bombes. 1344 kt15 kt≈90\dfrac{1344\ \text{kt}}{15\ \text{kt}} \approx 90
  3. Magnitud equivalent. Aïllant M: log⁡10(6,3⋅1013)=13,8\log_{10}(6{,}3\cdot10^{13}) = 13{,}8, i M=13,8−4,81,5=6,0M = \dfrac{13{,}8 - 4{,}8}{1{,}5} = 6{,}0

Apartat c)

Resultat

E7,3/E6,3=101,5≈31,6E_{7,3}/E_{6,3} = 10^{1{,}5} \approx 31{,}6: una unitat de magnitud multiplica l'energia per uns 32.

Resolució

  1. Quocient. Restant els logaritmes: log⁡10E7,3E6,3=1,5⋅(7,3−6,3)=1,5⇒E7,3E6,3=101,5≈31,6\log_{10}\dfrac{E_{7,3}}{E_{6,3}} = 1{,}5 \cdot (7{,}3 - 6{,}3) = 1{,}5 \quad\Rightarrow\quad \dfrac{E_{7,3}}{E_{6,3}} = 10^{1{,}5} \approx 31{,}6
  2. Escala logarítmica. Cada unitat de magnitud multiplica l'energia per uns 32 (i l'amplitud de l'ona per 10). Comprovació: dues unitats multipliquen l'energia per 31,62≈103=100031{,}6^{2} \approx 10^{3} = 1000.
  3. Per què és tan destructor. A més, un sisme gran afecta una àrea de ruptura molt més extensa i dura més temps, per això els danys creixen més que l'amplitud.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

Un municipi construeix una passarel·la pensada per a una vida útil de 50 anys sobre una riera que pot patir crescudes destructives. Es dissenya per a una crescuda amb període de retorn T = 200 anys. Considera que cada any és independent i que la probabilitat anual d'una crescuda així és 1T\tfrac{1}{T}.
a) Calcula la probabilitat que s'excedeixi aquesta crescuda almenys un cop durant els 50 anys.
b) Quin període de retorn de disseny cal si es vol que aquest risc no superi el 5 %?
c) Explica per què «període de retorn de 200 anys» no vol dir que la crescuda es repeteixi cada 200 anys.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

P≈0,22P \approx 0{,}22, un 22 %.

Resolució

  1. Dades. T=200T = 200 anys → probabilitat anual p=1/200=0,005p = 1/200 = 0{,}005; vida útil: 50 anys independents.
  2. Probabilitat contrària. Que no passi en un any: 1−0,005=0,9951 - 0{,}005 = 0{,}995. Que no passi en cap dels 50: 0,99550=0,7780{,}995^{50} = 0{,}778
  3. Càlcul. P(almenys un cop)=1−0,778=0,222≈22 %P(\text{almenys un cop}) = 1 - 0{,}778 = 0{,}222 \approx 22\ \%
  4. Conclusió. Un 22 % en 50 anys és elevat: una obra pensada per «només» 200 anys té un risc considerable durant la seva vida útil.

Apartat b)

Resultat

T≥975 anysT \geq 975\ \text{anys}, aproximadament 1000 anys.

Resolució

  1. Condició. Volem P≤0,05P \leq 0{,}05, és a dir: (1−1T)50≥0,95\left(1 - \tfrac{1}{T}\right)^{50} \geq 0{,}95
  2. Aïllem. 1−1T≥0,951/50=0,99897⇒1T≤0,0010251 - \dfrac{1}{T} \geq 0{,}95^{1/50} = 0{,}99897 \quad\Rightarrow\quad \dfrac{1}{T} \leq 0{,}001025
  3. Resultat. T≥975T \geq 975 anys, aproximadament 1000 anys.

Apartat c)

Resultat

El període de retorn és l'invers de la probabilitat anual (un valor mitjà estadístic): cada any és independent i no hi ha cap «torn».

Resolució

  1. Significat. El període de retorn és l'invers de la probabilitat anual (aquí un 0,5 %): és un valor mitjà estadístic.
  2. Independència. Com que cada any és independent, la crescuda pot passar dos anys seguits o no passar en 500 anys: no hi ha «torn».

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Una conca de 1500 km2 exporta 2,5·10610^{6} t de sediment cada any. La densitat mitjana de la roca és 2650 kg/m3\text{kg/m}^{3}.
a) Calcula el volum de roca que s'erosiona cada any i la taxa mitjana de denudació de la conca en mm/any.
b) Quant de temps trigaria l'erosió a rebaixar un relleu de 1000 m si la taxa fos constant i no hi hagués alçament?
c) Si la serralada s'aixeca 0,5 mm/any per processos tectònics, el relleu creix o decreix? Explica què succeiria a llarg termini amb una taxa d'alçament igual a la de denudació.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

V≈9,4⋅105 m3/anyV \approx 9{,}4\cdot10^{5}\ \text{m}^{3}\text{/any}; taxa de denudació ≈0,63 mm/any\approx 0{,}63\ \text{mm/any} (630 m/Ma).

Resolució

  1. Massa. 2,5⋅106 t=2,5⋅109 kg2{,}5\cdot10^{6}\ \text{t} = 2{,}5\cdot10^{9}\ \text{kg} cada any.
  2. Volum de roca. V=mρ=2,5⋅109 kg2650 kg/m3≈9,4⋅105 m3V = \dfrac{m}{\rho} = \dfrac{2{,}5\cdot10^{9}\ \text{kg}}{2650\ \text{kg/m}^{3}} \approx 9{,}4\cdot10^{5}\ \text{m}^{3}
  3. Taxa de denudació. Repartit sobre 1500 km2=1,5⋅109 m21500\ \text{km}^{2} = 1{,}5\cdot10^{9}\ \text{m}^{2}: 9,4⋅1051,5⋅109=6,3⋅10−4 m/any=0,63 mm/any\dfrac{9{,}4\cdot10^{5}}{1{,}5\cdot10^{9}} = 6{,}3\cdot10^{-4}\ \text{m/any} = 0{,}63\ \text{mm/any} És a dir, 630 m per milió d'anys.

Apartat b)

Resultat

t≈1,6⋅106t \approx 1{,}6\cdot10^{6} anys, uns 1,6 Ma.

Resolució

  1. Taxa constant. t=gruixtaxat = \dfrac{\text{gruix}}{\text{taxa}}.
  2. Càlcul. t=1000 m6,3⋅10−4 m/any≈1,6⋅106 anyst = \dfrac{1000\ \text{m}}{6{,}3\cdot10^{-4}\ \text{m/any}} \approx 1{,}6\cdot10^{6}\ \text{anys}

Apartat c)

Resultat

El relleu decreix lentament, a uns 0,13 mm/any. Amb taxes iguals, el relleu es mantindria constant (estat estacionari dinàmic).

Resolució

  1. Comparació. L'alçament (0,5 mm/any) és menor que la denudació (0,63 mm/any): el relleu baixa a 0,63−0,50=0,13 mm/any0{,}63 - 0{,}50 = 0{,}13\ \text{mm/any}.
  2. Taxes iguals. Si l'alçament igualés la denudació, el relleu es mantindria constant: és un estat estacionari dinàmic, en què el material que s'aixeca és el que s'erosiona.
  3. Interpretació. És el cas de moltes serralades actives, que mantenen la seva altura durant milions d'anys mentre la roca que les forma es renova contínuament.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

El cabal punta d'una riera en una pluja intensa es pot estimar amb el mètode racional, Q = C·i·A3,6\tfrac{A}{3{,}6}, on Q és el cabal en m3s\tfrac{m^{3}}{s}, i la intensitat de pluja en mm/h, A l'àrea de la conca en km2 i C el coeficient d'escolament (fracció de pluja que escola). La conca fa 2 km2, la pluja de càlcul és de 60 mm/h, i el coeficient és C = 0,3 per a terreny natural i C = 0,9 per a terreny urbanitzat i asfaltat.
a) Calcula el cabal punta en la conca sense urbanitzar.
b) S'urbanitza el 25 % de la conca. Calcula el coeficient mitjà ponderat i el nou cabal.
c) El canal de la riera suporta com a màxim 12 m3s\tfrac{m^{3}}{s}. Raona si desborda en cada cas i proposa dues mesures per reduir el risc.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

Q=10 m3/sQ = 10\ \text{m}^{3}\text{/s}

Resolució

  1. Dades. C=0,3C = 0{,}3, i=60 mm/hi = 60\ \text{mm/h}, A=2 km2A = 2\ \text{km}^{2}.
  2. Mètode racional. Q=C⋅i⋅A3,6=0,3⋅60⋅23,6=10 m3/sQ = \dfrac{C \cdot i \cdot A}{3{,}6} = \dfrac{0{,}3 \cdot 60 \cdot 2}{3{,}6} = 10\ \text{m}^{3}\text{/s}

Apartat b)

Resultat

Cˉ=0,45\bar{C} = 0{,}45; Q=15 m3/sQ = 15\ \text{m}^{3}\text{/s} (un 50 % més).

Resolució

  1. Coeficient ponderat. El 25 % de la conca té C = 0,9 i el 75 %, C = 0,3: Cˉ=0,25⋅0,9+0,75⋅0,3=0,225+0,225=0,45\bar{C} = 0{,}25 \cdot 0{,}9 + 0{,}75 \cdot 0{,}3 = 0{,}225 + 0{,}225 = 0{,}45
  2. Nou cabal. Q=0,45⋅60⋅23,6=15 m3/sQ = \dfrac{0{,}45 \cdot 60 \cdot 2}{3{,}6} = 15\ \text{m}^{3}\text{/s} Un 50 % més que abans.

Apartat c)

Resultat

Sense urbanitzar no desborda (10 < 12 m³/s); urbanitzada desborda (15 > 12 m³/s). Mesures: drenatge urbà sostenible (paviments permeables, dipòsits de laminació) i no construir a la zona inundable.

Resolució

  1. Comparació. Abans d'urbanitzar: 10 < 12 m³/s, i el canal no desborda. Després: 15 > 12 m³/s, i desborda.
  2. Per què. Urbanitzar només una quarta part de la conca fa créixer el cabal un 50 %, perquè el sòl impermeabilitzat redueix la infiltració i fa arribar l'aigua a la riera més de pressa.
  3. Mesures. Sistemes urbans de drenatge sostenible (paviments permeables, zones verdes que infiltrin, dipòsits de laminació de tempestes) i no construir a la zona inundable, amb ordenació del territori. Ampliar el canal també és possible, però trasllada el problema aigües avall.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

En un vessant llarg de sòl sense cohesió, amb angle de fricció interna φ = 35° i pendent β = 30°, el factor de seguretat és FS = tan φ/tan β si el sòl és sec. Si el sòl està saturat i l'aigua circula paral·lela al pendent, el factor passa a FS = (γ'/γsatγ_{\mathrm{sat}})·tan φ/tan β, on γ' = γsatγ_{\mathrm{sat}} - γwγ_{w}. Dades: γsatγ_{\mathrm{sat}} = 19 kN/m3\text{kN/m}^{3} i γwγ_{w} = 9,8 kN/m3\text{kN/m}^{3}. Hi ha estabilitat si FS > 1.
a) Calcula FS en sec i saturat i digues què succeeix amb una pluja intensa i prolongada.
b) Quin és l'angle màxim de pendent estable en condicions de saturació?
c) Explica en termes físics per què l'aigua redueix l'estabilitat i com l'afecta la tala d'arbres.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

En sec FS≈1,21>1FS \approx 1{,}21 \gt 1 (estable); saturat FS≈0,59<1FS \approx 0{,}59 \lt 1 (inestable). Una pluja intensa i prolongada satura el sòl i provoca una esllavissada.

Resolució

  1. Sòl sec. FS=tan⁡35∘tan⁡30∘=0,7000,577=1,21>1FS = \dfrac{\tan 35^{\circ}}{\tan 30^{\circ}} = \dfrac{0{,}700}{0{,}577} = 1{,}21 \gt 1 El vessant és estable.
  2. Pes submergit. γ′=γsat−γw=19−9,8=9,2 kN/m3\gamma' = \gamma_{\mathrm{sat}} - \gamma_{w} = 19 - 9{,}8 = 9{,}2\ \text{kN/m}^{3}, i γ′/γsat=9,2/19=0,484\gamma'/\gamma_{\mathrm{sat}} = 9{,}2/19 = 0{,}484.
  3. Sòl saturat. FS=0,484⋅1,21=0,59<1FS = 0{,}484 \cdot 1{,}21 = 0{,}59 \lt 1 El vessant és inestable.
  4. Conclusió. Amb una pluja intensa i prolongada el sòl se satura, el factor de seguretat baixa per sota d'1 i el vessant es mobilitza: esllavissada.

Apartat b)

Resultat

βmax⁡≈18,7∘\beta_{\max} \approx 18{,}7^{\circ} (uns 19°).

Resolució

  1. Condició límit. FS = 1: tan⁡β=γ′γsat⋅tan⁡φ=0,484⋅0,700=0,339\tan\beta = \dfrac{\gamma'}{\gamma_{\mathrm{sat}}} \cdot \tan\varphi = 0{,}484 \cdot 0{,}700 = 0{,}339
  2. Angle. β=arctan⁡0,339=18,7∘\beta = \arctan 0{,}339 = 18{,}7^{\circ}.
  3. Interpretació. Un pendent superior a uns 19° és inestable quan el sòl és saturat, tot i que seria estable fins a 35° en sec.

Apartat c)

Resultat

L'aigua dels porus redueix la pressió efectiva entre els grans i, per tant, el fregament; la tala elimina l'ancoratge de les arrels i la transpiració, i el sòl queda més humit.

Resolució

  1. Paper de l'aigua. L'aigua omple els porus i la seva pressió redueix la pressió efectiva entre els grans; amb menys pressió efectiva, el fregament que s'oposa al lliscament és menor (i, a més, el pes del sòl és més gran).
  2. Paper dels arbres. Les arrels reforcen mecànicament el sòl i n'extreuen aigua per transpiració; talar-los suprimeix l'ancoratge i hi augmenta la humitat.
  3. Observació. Un sòl amb cohesió (argiles) seria una mica més estable, però la tendència és la mateixa.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

En un sismograma, la diferència de temps d'arribada entre les ones S i P (Δt) depèn de la distància d a l'epicentre. Suposa velocitats constants VPV_{P} = 6,0 km/s i VSV_{S} = 3,5 km/s.
a) Demostra que d = k·Δt amb k = VPV_{P}·VSV_{S}/(VPV_{P} - VSV_{S}) i calcula k.
b) Tres estacions situades a A(0, 0), B(100, 0) i C(0, 100) (coordenades en km) registren Δt = 11,9 s, 10,6 s i 7,5 s, respectivament. Calcula les tres distàncies.
c) Troba les coordenades de l'epicentre restant les equacions de les circumferències (x−xi)2(x - x_{i})^{2} + (y−yi)2(y - y_{i})^{2} = did_{i}2.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

d=k Δtd = k\,\Delta t amb k=VPVSVP−VS=8,4 km/sk = \dfrac{V_{P} V_{S}}{V_{P} - V_{S}} = 8{,}4\ \text{km/s}

Resolució

  1. Temps de trajecte. tP=d/VPt_{P} = d/V_{P} i tS=d/VSt_{S} = d/V_{S}.
  2. Diferència. Δt=dVS−dVP=d⋅VP−VSVPVS⇒d=VPVSVP−VS Δt=k Δt\Delta t = \dfrac{d}{V_{S}} - \dfrac{d}{V_{P}} = d \cdot \dfrac{V_{P} - V_{S}}{V_{P} V_{S}} \quad\Rightarrow\quad d = \dfrac{V_{P} V_{S}}{V_{P} - V_{S}}\,\Delta t = k\,\Delta t
  3. Càlcul de k. k=6,0⋅3,56,0−3,5=212,5=8,4 km/sk = \dfrac{6{,}0 \cdot 3{,}5}{6{,}0 - 3{,}5} = \dfrac{21}{2{,}5} = 8{,}4\ \text{km/s}

Apartat b)

Resultat

dA≈100 kmd_{A} \approx 100\ \text{km}; dB≈89 kmd_{B} \approx 89\ \text{km}; dC=63 kmd_{C} = 63\ \text{km}

Resolució

  1. Aplicació. d=8,4 km/s⋅Δtd = 8{,}4\ \text{km/s} \cdot \Delta t.
  2. Càlcul. dA=8,4⋅11,9=100 kmd_{A} = 8{,}4 \cdot 11{,}9 = 100\ \text{km}; dB=8,4⋅10,6=89 kmd_{B} = 8{,}4 \cdot 10{,}6 = 89\ \text{km}; dC=8,4⋅7,5=63 kmd_{C} = 8{,}4 \cdot 7{,}5 = 63\ \text{km}.

Apartat c)

Resultat

Epicentre a (60, 80) km(60,\ 80)\ \text{km}

Resolució

  1. Equacions. x2+y2=dA2x^{2} + y^{2} = d_{A}^{2}, (x−100)2+y2=dB2(x - 100)^{2} + y^{2} = d_{B}^{2} i x2+(y−100)2=dC2x^{2} + (y - 100)^{2} = d_{C}^{2}.
  2. Restant A i B. 200x−10 000=dA2−dB2⇒x=10 000+10 000−7921200≈60 km200x - 10\,000 = d_{A}^{2} - d_{B}^{2} \quad\Rightarrow\quad x = \dfrac{10\,000 + 10\,000 - 7921}{200} \approx 60\ \text{km}
  3. Restant A i C. De manera anàloga: y=10 000+10 000−3969200≈80 kmy = \dfrac{10\,000 + 10\,000 - 3969}{200} \approx 80\ \text{km}
  4. Comprovació. Distància a A: 3600+6400=100 km\sqrt{3600 + 6400} = 100\ \text{km}; a B: 1600+6400≈89 km\sqrt{1600 + 6400} \approx 89\ \text{km}; a C: 3600+400≈63 km\sqrt{3600 + 400} \approx 63\ \text{km}. Concorda amb les mesures.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Una finca de regadiu rep cada any 6000 m3\text{m}^{3}/ha d'aigua que conté 1,2 g/L de sals dissoltes. Les plantes absorbeixen l'aigua però no les sals. El sòl de la zona radicular fa 1 m de gruix i té una densitat aparent de 1400 kg/m3\text{kg/m}^{3}. Es considera perjudicial una acumulació de sals del 0,5 % de la massa del sòl.
a) Calcula la massa de sals aportada per hectàrea i any, i el percentatge que representa respecte a la massa de sòl de la zona radicular (1 ha = 10410^{4} m2\text{m}^{2}).
b) En quants anys s'arriba al límit del 0,5 % si no hi ha cap drenatge?
c) Si es drena una part de l'aigua (fracció de rentat) que surt amb una concentració de 6 g/L, quin volum per hectàrea cal drenar cada any perquè no s'acumuli la sal? Quina fracció representa de l'aigua de reg?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

7200 kg=7,2 t7200\ \text{kg} = 7{,}2\ \text{t} de sals per ha i any, un 0,051 % de la massa de sòl cada any.

Resolució

  1. Sals aportades. 1,2 g/L = 1,2 kg/m³: 6000 m3⋅1,2 kg/m3=7200 kg=7,2 t6000\ \text{m}^{3} \cdot 1{,}2\ \text{kg/m}^{3} = 7200\ \text{kg} = 7{,}2\ \text{t}
  2. Massa de sòl. 104 m2⋅1 m⋅1400 kg/m3=1,4⋅107 kg=14 000 t10^{4}\ \text{m}^{2} \cdot 1\ \text{m} \cdot 1400\ \text{kg/m}^{3} = 1{,}4\cdot10^{7}\ \text{kg} = 14\,000\ \text{t}
  3. Percentatge. 7,214 000=5,1⋅10−4  →  0,051 % cada any\dfrac{7{,}2}{14\,000} = 5{,}1\cdot10^{-4} \;\rightarrow\; 0{,}051\ \%\ \text{cada any}

Apartat b)

Resultat

Uns 9,7 anys: en una dècada la finca quedaria salinitzada.

Resolució

  1. Càlcul. 0,5 %0,051 %/any≈9,7 anys\dfrac{0{,}5\ \%}{0{,}051\ \%/\text{any}} \approx 9{,}7\ \text{anys}
  2. Conclusió. Sense drenatge, en una dècada la finca quedaria salinitzada.

Apartat c)

Resultat

Cal drenar V=1200 m3V = 1200\ \text{m}^{3} per ha i any, el 20 % de l'aigua de reg.

Resolució

  1. Balanç de sals. Perquè no s'acumulin, la sal que surt ha de ser igual a la que entra: V⋅6 kg/m3=7200 kg⇒V=1200 m3V \cdot 6\ \text{kg/m}^{3} = 7200\ \text{kg} \quad\Rightarrow\quad V = 1200\ \text{m}^{3}
  2. Fracció de rentat. 1200/6000=0,201200/6000 = 0{,}20, un 20 % de l'aigua de reg. També es veu com 1,2/61{,}2/6, la relació entre la concentració de l'aigua de reg i la del drenatge.
  3. Conclusió. Cal regar amb un excés del 20 % per rentar les sals i disposar de drenatge; si no, el sòl esdevé salí i infèrtil. Per això les zones de regadiu mal gestionat es degraden i queden «cremades» per la sal.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

En un massís calcari kàrstic, l'aigua de pluja que s'infiltra surt carregada amb 200 mg/L de CaCO3 dissolt. La infiltració és de 500 L per m2\text{m}^{2} i any. Densitat de la calcària: 2,7 g/cm3; masses atòmiques: Ca 40; C 12; O 16. La dissolució és CaCO3 + CO2 + H2O → Ca2+ + 2 HCO3-.
a) Calcula la massa de calcària dissolta per m2\text{m}^{2} i any.
b) Calcula el rebaixament equivalent de la superfície, en mm/any i en m/Ma.
c) Calcula la massa de CO2 consumida per m2\text{m}^{2} i any i digues què passa amb aquest carboni quan l'aigua arriba a una cova i desgasifica.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

100 g de CaCO3 per m² i any.

Resolució

  1. Dades. Infiltració: 500 L per m² i any; concentració: 200 mg/L = 0,200 g/L.
  2. Càlcul. m=0,200 g/L⋅500 L/m2=100 g de CaCO3m = 0{,}200\ \text{g/L} \cdot 500\ \text{L/m}^{2} = 100\ \text{g}\ \text{de}\ \mathrm{CaCO_3}

Apartat b)

Resultat

0,037 mm/any0{,}037\ \text{mm/any}, és a dir, uns 37 m/Ma.

Resolució

  1. Volum dissolt. V=100 g2,7 g/cm3=37 cm3 per m2V = \dfrac{100\ \text{g}}{2{,}7\ \text{g/cm}^{3}} = 37\ \text{cm}^{3}\ \text{per m}^{2}
  2. Gruix. Com que 1 m² = 10⁴ cm²: 37 cm3104 cm2=3,7⋅10−3 cm=0,037 mm/any\dfrac{37\ \text{cm}^{3}}{10^{4}\ \text{cm}^{2}} = 3{,}7\cdot10^{-3}\ \text{cm} = 0{,}037\ \text{mm/any}
  3. En m/Ma. 0,037 mm/any⋅106 anys=37 000 mm=37 m0{,}037\ \text{mm/any} \cdot 10^{6}\ \text{anys} = 37\,000\ \text{mm} = 37\ \text{m}. Sembla poc, però en milions d'anys és suficient per formar avencs, coves i lapiaz.

Apartat c)

Resultat

Es consumeixen 44 g de CO2 per m² i any; a la cova l'aigua desgasifica, la reacció s'inverteix, precipita calcita i el CO2 torna a l'aire de la cova.

Resolució

  1. Mols. M(CaCO3)=40+12+3⋅16=100 g/molM(\mathrm{CaCO_3}) = 40 + 12 + 3 \cdot 16 = 100\ \text{g/mol}, així que 100 g són 1 mol.
  2. Estequiometria. La reacció consumeix 1 mol de CO2 per mol de calcària: 1 mol · 44 g/mol = 44 g de CO2 per m² i any.
  3. A la cova. Quan l'aigua rica en bicarbonat arriba a una cova, perd CO2 a l'aire de la cavitat i la reacció s'inverteix: Ca2++2 HCO3−→CaCO3+CO2+H2O\mathrm{Ca^{2+} + 2\,HCO_3^{-} \rightarrow CaCO_3 + CO_2 + H_2O} Precipita calcita i es formen estalactites, estalagmites i colades.
  4. Conclusió. El carbonat es dissol a prop de la superfície i es reprecipita sota terra, i el CO2 que s'havia consumit en la dissolució torna a l'aire de la cova.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 39

El catàleg sísmic d'una regió durant 10 anys dona el nombre acumulat N(M) de terratrèmols de magnitud igual o superior a M: N(3,0) = 480, N(4,0) = 50 i N(5,0) = 5. La llei de Gutenberg-Richter diu que log10N = a - b·M.
a) Ajusta la recta per mínims quadrats i dona a i b.
b) Prediu quants sismes de magnitud ≥ 6 i ≥ 7 s'esperen per cada 10 anys, i el període de retorn de cadascun.
c) Interpreta el significat de b ≈ 1 en termes de la proporció entre sismes petits i grans.
d) Comenta la fiabilitat de la predicció per a M ≥ 7 a partir d'un catàleg de només 10 anys.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

b≈0,99b \approx 0{,}99; a≈5,66a \approx 5{,}66 (log⁡10N=5,66−0,99 M\log_{10}N = 5{,}66 - 0{,}99\,M).

Resolució

  1. Dades. Punts (M, log⁡10N)(M,\ \log_{10}N): (3; 2,681)(3;\ 2{,}681), (4; 1,699)(4;\ 1{,}699) i (5; 0,699)(5;\ 0{,}699).
  2. Mitjanes. Mˉ=4\bar{M} = 4 i log⁡N‾=(2,681+1,699+0,699)/3=1,693\overline{\log N} = (2{,}681 + 1{,}699 + 0{,}699)/3 = 1{,}693.
  3. Pendent (mínims quadrats). m=∑(M−Mˉ)(log⁡N−log⁡N‾)∑(M−Mˉ)2=(−1)(0,988)+(1)(−0,994)2=−0,991m = \dfrac{\sum (M - \bar{M})(\log N - \overline{\log N})}{\sum (M - \bar{M})^{2}} = \dfrac{(-1)(0{,}988) + (1)(-0{,}994)}{2} = -0{,}991 Per tant, b=0,99b = 0{,}99.
  4. Ordenada. a=1,693+0,991⋅4=5,66a = 1{,}693 + 0{,}991 \cdot 4 = 5{,}66.

Apartat b)

Resultat

M≥6M \geq 6: N≈0,51N \approx 0{,}51 per 10 anys, període de retorn ≈19\approx 19 anys. M≥7M \geq 7: N≈0,052N \approx 0{,}052 per 10 anys, període de retorn ≈190\approx 190 anys.

Resolució

  1. M ≥ 6. log⁡10N=5,66−0,991⋅6=−0,29⇒N=0,51 sismes per 10 anys\log_{10}N = 5{,}66 - 0{,}991 \cdot 6 = -0{,}29 \quad\Rightarrow\quad N = 0{,}51\ \text{sismes per 10 anys}
  2. Període de retorn. T=10/0,51≈19T = 10/0{,}51 \approx 19 anys.
  3. M ≥ 7. log⁡10N=−1,28⇒N=0,052 per 10 anys,T=100,052≈190 anys\log_{10}N = -1{,}28 \quad\Rightarrow\quad N = 0{,}052\ \text{per 10 anys}, \qquad T = \dfrac{10}{0{,}052} \approx 190\ \text{anys}

Apartat c)

Resultat

Per cada unitat de magnitud que puges hi ha unes 10 vegades menys terratrèmols.

Resolució

  1. Significat de b. Si b≈1b \approx 1, quan M augmenta 1, log⁡N\log N baixa 1: el nombre de sismes es divideix per 10.
  2. Conclusió. Hi ha molts sismes petits i pocs de grans, i la freqüència dels grans es pot estimar a partir dels petits.

Apartat d)

Resultat

Poc fiable: és una extrapolació dues unitats més enllà de les dades, per a un esdeveniment cada 190 anys, amb un catàleg de 10 anys.

Resolució

  1. Extrapolació. La predicció per a M ≥ 7 està dues unitats de magnitud més enllà del límit de les dades i correspon a un esdeveniment cada 190 anys, mentre que el catàleg només cobreix 10 anys: la incertesa és gran.
  2. Com es millora. En perillositat sísmica es combinen catàlegs històrics, estudis de falles actives (paleosismologia) i models d'atenuació.
  3. Conclusió. Una taxa extrapolada no diu quan passarà el sisme, només amb quina probabilitat.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Una falla activa es mou a una velocitat mitjana de 2 mm/any. Un terratrèmol llisca un pla de 40 km de llarg i 15 km d'ample (àrea A) amb un desplaçament mitjà D = 1,5 m. El moment sísmic és M0 = μ·A·D, amb μ = 3·101010^{10} Pa, i la magnitud de moment és Mw = (23\tfrac{2}{3})·(log10M0 - 9,1), amb M0 en N·m.
a) Calcula M0 i Mw.
b) Quin és el temps de recurrència que es dedueix de la velocitat de la falla?
c) L'últim gran sisme va ser fa 300 anys. Quant de desplaçament acumulat hi ha pendent d'alliberar-se?
d) Quin desplaçament faria falta, sobre la mateixa àrea, per a un sisme de Mw = 7,0?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

M0=2,7⋅1019 N⋅mM_{0} = 2{,}7\cdot10^{19}\ \text{N}\cdot\text{m}; Mw≈6,9M_{w} \approx 6{,}9

Resolució

  1. Àrea. A=40 000 m⋅15 000 m=6,0⋅108 m2A = 40\,000\ \text{m} \cdot 15\,000\ \text{m} = 6{,}0\cdot10^{8}\ \text{m}^{2}.
  2. Moment sísmic. M0=μAD=3⋅1010⋅6,0⋅108⋅1,5=2,7⋅1019 N⋅mM_{0} = \mu A D = 3\cdot10^{10} \cdot 6{,}0\cdot10^{8} \cdot 1{,}5 = 2{,}7\cdot10^{19}\ \text{N}\cdot\text{m}
  3. Magnitud de moment. Mw=23 (log⁡10M0−9,1)=23 (19,43−9,1)≈6,9M_{w} = \tfrac{2}{3}\,(\log_{10}M_{0} - 9{,}1) = \tfrac{2}{3}\,(19{,}43 - 9{,}1) \approx 6{,}9

Apartat b)

Resultat

T≈750T \approx 750 anys.

Resolució

  1. Idea. La falla acumula 2 mm/any de desplaçament, que s'allibera de cop en el sisme (1,5 m).
  2. Càlcul. T=1,5 m0,002 m/any=750 anysT = \dfrac{1{,}5\ \text{m}}{0{,}002\ \text{m/any}} = 750\ \text{anys}

Apartat c)

Resultat

Hi ha 0,6 m de desplaçament acumulat pendent (un 40 % del d'un sisme com el descrit).

Resolució

  1. Càlcul. 0,002 m/any⋅300 anys=0,6 m0{,}002\ \text{m/any} \cdot 300\ \text{anys} = 0{,}6\ \text{m}.
  2. Interpretació. És un 40 % del desplaçament que s'alliberarà en un sisme com el descrit: si es produís ara, la ruptura seria més petita (o la falla encara no estaria preparada).

Apartat d)

Resultat

D≈2,2 mD \approx 2{,}2\ \text{m} (uns 1100 anys d'acumulació).

Resolució

  1. Moment necessari. Aïllant de la fórmula de MwM_{w}: M0=101,5⋅7,0+9,1=1019,6=4,0⋅1019 N⋅mM_{0} = 10^{1{,}5 \cdot 7{,}0 + 9{,}1} = 10^{19{,}6} = 4{,}0\cdot10^{19}\ \text{N}\cdot\text{m}
  2. Desplaçament. D=M0μA=4,0⋅10193⋅1010⋅6,0⋅108≈2,2 mD = \dfrac{M_{0}}{\mu A} = \dfrac{4{,}0\cdot10^{19}}{3\cdot10^{10} \cdot 6{,}0\cdot10^{8}} \approx 2{,}2\ \text{m} que equival a uns 1100 anys d'acumulació a 2 mm/any.
  3. Observació. La recurrència és una mitjana; en les falles reals els intervals varien molt, de manera que aquest càlcul dona només una idea de l'ordre de magnitud.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 41

L'equació universal de pèrdua de sòl, A = R·K·LS·C·P, estima la pèrdua anual de sòl A (t/ha·any) a partir de l'erosivitat de la pluja R, l'erodibilitat del sòl K, el factor de longitud i pendent LS, el factor de cobertura C i el de pràctiques de conservació P. En una vinya: R = 1000, K = 0,04, LS = 3,0, C = 0,35 i P = 1,0 (sense bancals). La pèrdua tolerable és T = 10 t/ha·any i la densitat aparent del sòl és 1300 kg/m3\text{kg/m}^{3}.
a) Calcula la pèrdua actual i el gruix de sòl que representa en mm/any.
b) Quin valor màxim del producte C·P assegura A ≤ T?
c) S'introdueix una cobertura vegetal entre fileres (C = 0,15) i bancals (P = 0,5). Calcula la nova pèrdua i digues si s'arriba al límit tolerable.
d) Per què el valor de T es fixa per sobre de zero tot i que el sòl és un recurs no renovable?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 41

Apartat a)

Resultat

A=42 t/ha⋅anyA = 42\ \text{t/ha}\cdot\text{any}, un gruix de 3,2 mm/any.

Resolució

  1. Equació USLE. A=R⋅K⋅LS⋅C⋅P=1000⋅0,04⋅3,0⋅0,35⋅1,0=42 t/ha⋅anyA = R \cdot K \cdot LS \cdot C \cdot P = 1000 \cdot 0{,}04 \cdot 3{,}0 \cdot 0{,}35 \cdot 1{,}0 = 42\ \text{t/ha}\cdot\text{any}
  2. Massa per m². 42 t/ha = 42 000 kg / 10⁴ m² = 4,2 kg/m².
  3. Gruix. 4,2 kg/m21300 kg/m3=3,2⋅10−3 m=3,2 mm/any\dfrac{4{,}2\ \text{kg/m}^{2}}{1300\ \text{kg/m}^{3}} = 3{,}2\cdot10^{-3}\ \text{m} = 3{,}2\ \text{mm/any}

Apartat b)

Resultat

C⋅P≤0,083C \cdot P \leq 0{,}083

Resolució

  1. Condició. A≤TA \leq T vol dir RKLS⋅(CP)≤10R K LS \cdot (C P) \leq 10.
  2. Càlcul. C⋅P≤TR⋅K⋅LS=101000⋅0,04⋅3,0=10120=0,083C \cdot P \leq \dfrac{T}{R \cdot K \cdot LS} = \dfrac{10}{1000 \cdot 0{,}04 \cdot 3{,}0} = \dfrac{10}{120} = 0{,}083

Apartat c)

Resultat

A=9 t/ha⋅anyA = 9\ \text{t/ha}\cdot\text{any}: un 79 % menys, i per sota del límit tolerable de 10.

Resolució

  1. Nou producte. C⋅P=0,15⋅0,5=0,075≤0,083C \cdot P = 0{,}15 \cdot 0{,}5 = 0{,}075 \leq 0{,}083.
  2. Nova pèrdua. A=120⋅0,075=9 t/ha⋅anyA = 120 \cdot 0{,}075 = 9\ \text{t/ha}\cdot\text{any} Comprovació: 120⋅0,35=42120 \cdot 0{,}35 = 42 abans i 120⋅0,075=9120 \cdot 0{,}075 = 9 ara.
  3. Conclusió. És un 79 % menys que abans i queda sota el límit de 10 t/ha·any.

Apartat d)

Resultat

Perquè el sòl es forma, encara que molt lentament: T és un valor de compromís, la pèrdua màxima que no redueix apreciablement la productivitat en decennis.

Resolució

  1. Formació de sòl. Es pot formar sòl nou per meteorització, però molt lentament (uns 0,01–0,1 mm/any en molts climes); per tant, cap taxa d'erosió significativa és realment sostenible a llarg termini.
  2. Valor de compromís. T és el nivell màxim de pèrdua que no redueix apreciablement la productivitat a escala de decennis; un valor zero seria impossible de complir en terres de conreu.
  3. Comparació. Amb 3,2 mm/any, per exemple, es perdrien uns 30 cm de sòl en un segle.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 42

Per comparar la permeabilitat de tres sòls, un grup d'alumnes aboca 100 mL d'aigua sobre 200 g de cada sòl (sorra, llim i argila) posats en un embut amb filtre, i mesura els mL recollits en 10 minuts. Repeteixen cada sòl tres vegades: sorra: 82, 85 i 79 mL; llim: 41, 38 i 44 mL; argila: 8, 10 i 7 mL.
a) Calcula la mitjana i la desviació estàndard (mostral) de cada sòl.
b) Identifica la variable independent, la dependent i les variables que cal mantenir constants.
c) Interpreta els resultats en termes de mida de porus i retenció d'aigua.
d) Proposa dues millores del disseny perquè les conclusions siguin més fiables.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 42

Apartat a)

Resultat

Sorra: xˉ=82 mL\bar{x} = 82\ \text{mL}, s=3,0 mLs = 3{,}0\ \text{mL}. Llim: xˉ=41 mL\bar{x} = 41\ \text{mL}, s=3,0 mLs = 3{,}0\ \text{mL}. Argila: xˉ=8,3 mL\bar{x} = 8{,}3\ \text{mL}, s=1,5 mLs = 1{,}5\ \text{mL}.

Resolució

  1. Fórmules. xˉ=∑xin,s=∑(xi−xˉ)2n−1\bar{x} = \dfrac{\sum x_{i}}{n}, \qquad s = \sqrt{\dfrac{\sum (x_{i} - \bar{x})^{2}}{n - 1}}
  2. Sorra. xˉ=(82+85+79)/3=82 mL\bar{x} = (82 + 85 + 79)/3 = 82\ \text{mL}; s=(0+9+9)/2=3,0 mLs = \sqrt{(0 + 9 + 9)/2} = 3{,}0\ \text{mL}.
  3. Llim. xˉ=(41+38+44)/3=41 mL\bar{x} = (41 + 38 + 44)/3 = 41\ \text{mL}; s=(0+9+9)/2=3,0 mLs = \sqrt{(0 + 9 + 9)/2} = 3{,}0\ \text{mL}.
  4. Argila. xˉ=25/3=8,3 mL\bar{x} = 25/3 = 8{,}3\ \text{mL}; s=(0,11+2,78+1,78)/2=1,5 mLs = \sqrt{(0{,}11 + 2{,}78 + 1{,}78)/2} = 1{,}5\ \text{mL}.

Apartat b)

Resultat

Independent: el tipus de sòl. Dependent: el volum d'aigua recollit en 10 min. Constants: massa de sòl, volum d'aigua, filtre, manera d'abocar, compactació i humitat inicial.

Resolució

  1. Variable independent. La que canvia l'experimentador: el tipus de sòl.
  2. Variable dependent. La que es mesura: el volum d'aigua drenat en 10 min.
  3. Variables controlades. La massa de sòl (200 g), el volum d'aigua abocat (100 mL), el tipus de filtre, la forma d'abocar-la i el grau de compactació i d'humitat inicial.

Apartat c)

Resultat

La sorra (porus grans) deixa passar el 82 % de l'aigua; l'argila (porus molt petits) en retén gairebé tota; el llim és intermedi. Les diferències superen de molt la dispersió: el resultat és fiable.

Resolució

  1. Sorra. Amb porus grans, deixa passar el 82 % de l'aigua i en retén poca.
  2. Argila. Amb porus molt petits i forces capil·lars fortes, en retén gairebé tota (només en surt un 8 %). El llim és intermedi.
  3. Fiabilitat. Les diferències entre grups (82, 41 i 8 mL) són molt més grans que la dispersió dins de cada grup (1,5–3 mL), de manera que el resultat és fiable; per això són importants les rèpliques.
  4. Compte. Cal parlar de «drenatge en 10 min» i no de «retenció total»: part de l'aigua no recollida encara pot escolar-se més tard.

Apartat d)

Resultat

Per exemple: saturar totes les mostres abans de començar (mateixa humitat inicial) i fer més rèpliques amb la mateixa compactació; també mesurar el temps per obtenir un cabal o fer un control sense sòl.

Resolució

  1. Mateixes condicions inicials. Saturar el sòl amb aigua abans de començar perquè totes les mostres parteixin de la mateixa humitat, i omplir sempre els embuts amb la mateixa compactació.
  2. Més dades. Fer més rèpliques (5 o més) i mesurar el temps de drenatge per obtenir un cabal.
  3. Control. Incloure un control sense sòl per descomptar l'aigua retinguda al filtre.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 43

Durant una erupció, el gruix t de la cendra dipositada decau amb la distància d al volcà segons t = t0t_{0}·e-k·d. En dos punts es mesuren 40 cm a 10 km i 5 cm a 30 km.
a) Calcula k (en km-1) i t0t_{0}.
b) Quin gruix hi hauria a 60 km? A quina distància quedaria només 1 cm?
c) Una teulada col·lapsa si suporta una càrrega de 2 kPa. La cendra humida té una densitat de 1200 kg/m3\text{kg/m}^{3} (g = 9,8 m/s2\text{m/s}^{2}). Calcula el gruix crític i la distància fins a la qual hi ha perill de col·lapse.
d) Per què una cendra mullada per la pluja és més perillosa que una de seca?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 43

Apartat a)

Resultat

k≈0,104 km−1k \approx 0{,}104\ \text{km}^{-1}; t0≈113 cmt_{0} \approx 113\ \text{cm}

Resolució

  1. Dades. 40=t0e−10k40 = t_{0} e^{-10k} i 5=t0e−30k5 = t_{0} e^{-30k} (cm i km).
  2. Dividint. 405=e20k=8⇒k=ln⁡820=2,07920=0,104 km−1\dfrac{40}{5} = e^{20k} = 8 \quad\Rightarrow\quad k = \dfrac{\ln 8}{20} = \dfrac{2{,}079}{20} = 0{,}104\ \text{km}^{-1}
  3. Gruix a l'origen. t0=40⋅e0,104⋅10=40⋅2,83=113 cmt_{0} = 40 \cdot e^{0{,}104 \cdot 10} = 40 \cdot 2{,}83 = 113\ \text{cm}

Apartat b)

Resultat

A 60 km, t≈0,22 cmt \approx 0{,}22\ \text{cm}; hi queda 1 cm a d≈45 kmd \approx 45\ \text{km}.

Resolució

  1. A 60 km. t=113⋅e−0,104⋅60=113⋅e−6,24=0,22 cmt = 113 \cdot e^{-0{,}104 \cdot 60} = 113 \cdot e^{-6{,}24} = 0{,}22\ \text{cm}
  2. Distància per a 1 cm. d=ln⁡(113/1)0,104=4,730,104≈45 kmd = \dfrac{\ln(113/1)}{0{,}104} = \dfrac{4{,}73}{0{,}104} \approx 45\ \text{km}

Apartat c)

Resultat

Gruix crític ≈17 cm\approx 17\ \text{cm}; hi ha perill de col·lapse fins a uns 18 km del volcà.

Resolució

  1. Càrrega de la cendra. La pressió que fa una capa de gruix t és p=ρgtp = \rho g t.
  2. Gruix crític. t=pρg=2000 Pa1200⋅9,8=0,17 m=17 cmt = \dfrac{p}{\rho g} = \dfrac{2000\ \text{Pa}}{1200 \cdot 9{,}8} = 0{,}17\ \text{m} = 17\ \text{cm}
  3. Distància. d=ln⁡(113/17)0,104=1,900,104≈18 kmd = \dfrac{\ln(113/17)}{0{,}104} = \dfrac{1{,}90}{0{,}104} \approx 18\ \text{km}
  4. Conclusió. Dins d'un radi d'uns 18 km les teulades convencionals podrien col·lapsar: cal evacuar els edificis o portar la gent a refugis reforçats, i netejar la cendra de les teulades.

Apartat d)

Resultat

Perquè l'aigua absorbida la fa molt més pesant (i pot formar una crosta compacta); a més, condueix l'electricitat i pot formar lahars.

Resolució

  1. Més pes. A la cendra humida s'hi afegeix l'aigua absorbida entre els grans (d'aquí els 1200 kg/m³ en lloc dels 700–1000 de la seca), i pot formar una crosta compacta.
  2. Altres efectes. Condueix l'electricitat (curtcircuits) i, als pendents, pot formar lahars (fluxos de fang).
  3. Observació. El model exponencial és una simplificació: en la realitat el gruix depèn també de la direcció i la força del vent.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 44

Tres municipis tenen risc sísmic. La pèrdua anual esperada és EpE_{p}·V·exposició, on EpE_{p} és la probabilitat anual d'un terratrèmol destructor, V la vulnerabilitat (fracció de valor que es perd) i l'exposició el valor total en risc. Dades: municipi A: probabilitat 0,002, 5000 edificis de 200 000 €, V = 0,4. Municipi B: probabilitat 0,0005, 20 000 edificis de 250 000 €, V = 0,3. Municipi C: probabilitat 0,01, 800 edificis de 150 000 €, V = 0,5.
a) Calcula la pèrdua anual esperada de cada municipi i ordena'ls.
b) A l'A es proposa reforçar els edificis, amb un cost de 30 M€, per reduir V a 0,15. Calcula l'estalvi anual i el temps d'amortització.
c) Raona per què l'anàlisi només econòmica no és suficient per decidir i quin factor del risc no pot canviar-se.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 44

Apartat a)

Resultat

A: 800 000 €/any; B: 750 000 €/any; C: 600 000 €/any. Ordre: A > B > C.

Resolució

  1. Fórmula. Pèrdua anual esperada = Ep⋅V⋅exposicioˊE_{p} \cdot V \cdot \text{exposició}, amb exposició = nombre d'edificis · valor.
  2. Municipi A. Exposició 5000⋅200 000=1,0⋅1095000 \cdot 200\,000 = 1{,}0\cdot10^{9} €: 0,002⋅0,4⋅1,0⋅109=800 000 €/any0{,}002 \cdot 0{,}4 \cdot 1{,}0\cdot10^{9} = 800\,000\ \text{€/any}
  3. Municipi B. Exposició 20 000⋅250 000=5,0⋅10920\,000 \cdot 250\,000 = 5{,}0\cdot10^{9} €: 0,0005⋅0,3⋅5,0⋅109=750 000 €/any0{,}0005 \cdot 0{,}3 \cdot 5{,}0\cdot10^{9} = 750\,000\ \text{€/any}
  4. Municipi C. Exposició 800⋅150 000=1,2⋅108800 \cdot 150\,000 = 1{,}2\cdot10^{8} €: 0,01⋅0,5⋅1,2⋅108=600 000 €/any0{,}01 \cdot 0{,}5 \cdot 1{,}2\cdot10^{8} = 600\,000\ \text{€/any}
  5. Ordre. De més a menys pèrdua: A > B > C.

Apartat b)

Resultat

Estalvi: 500 000 €/any; amortització en 60 anys.

Resolució

  1. Nova pèrdua d'A. 0,002⋅0,15⋅1,0⋅109=300 000 €/any0{,}002 \cdot 0{,}15 \cdot 1{,}0\cdot10^{9} = 300\,000\ \text{€/any}.
  2. Estalvi. 800 000−300 000=500 000 €/any800\,000 - 300\,000 = 500\,000\ \text{€/any}.
  3. Amortització. 30 M€0,5 M€/any=60 anys\dfrac{30\ \text{M€}}{0{,}5\ \text{M€/any}} = 60\ \text{anys}

Apartat c)

Resultat

La pèrdua esperada no inclou les vides humanes ni els serveis essencials; i el factor que no es pot canviar és la perillositat (la probabilitat del terratrèmol).

Resolució

  1. Límits de l'anàlisi econòmica. Amortitzar-ho en 60 anys és poc atractiu en termes purament econòmics, però la pèrdua anual esperada no recull les vides humanes, els ferits ni la continuïtat de serveis essencials (hospitals, escoles). Reforçar és sovint justificable per aquests motius, o fer-ho només en els edificis crítics.
  2. Factor que no es pot canviar. La perillositat (la probabilitat 0,002) depèn dels processos naturals. Només es pot actuar sobre l'exposició (on i quant es construeix) i la vulnerabilitat (com es construeix).
  3. Risc relatiu. El municipi C, amb poca exposició però alta probabilitat i vulnerabilitat, té la pèrdua menor però el risc relatiu per edifici més alt: 0,005 del valor cada any, contra 0,0008 a l'A.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 45

La velocitat de sedimentació d'una partícula esfèrica de diàmetre d en un fluid ve donada per la llei de Stokes, v = (ρpρ_{p} - ρfρ_{f})·g·d2(18⋅η)\tfrac{d^{2}}{(18\cdot \eta )}, vàlida per a partícules petites. Dades: ρpρ_{p} = 2650 kg/m3\text{kg/m}^{3} (quars), ρfρ_{f} = 1000 kg/m3\text{kg/m}^{3}, viscositat de l'aigua η = 1,0·10−310^{-3} Pa·s, g = 9,8 m/s2\text{m/s}^{2}.
a) Calcula la velocitat de caiguda d'una partícula de sorra fina (d = 100 μm), d'una de llim (10 μm) i d'una d'argila (1 μm).
b) Calcula el temps que triga cada una a sedimentar 1 m en aigua en repòs.
c) Explica, a partir d'això, per què en un delta el material s'ordena de la desembocadura mar endins (sorra, llim, argila) i per què les argiles formen dipòsits fins en medis molt tranquils.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 45

Apartat a)

Resultat

Sorra: v≈9,0⋅10−3 m/sv \approx 9{,}0\cdot10^{-3}\ \text{m/s} (9 mm/s); llim: v≈9,0⋅10−5 m/sv \approx 9{,}0\cdot10^{-5}\ \text{m/s} (0,09 mm/s); argila: v≈9,0⋅10−7 m/sv \approx 9{,}0\cdot10^{-7}\ \text{m/s} (0,9 μm/s).

Resolució

  1. Llei de Stokes. v=(ρp−ρf) g d218 ηv = \dfrac{(\rho_{p} - \rho_{f})\, g\, d^{2}}{18\,\eta}
  2. Factor comú. (2650−1000)⋅9,818⋅10−3=8,98⋅105 m−1s−1\dfrac{(2650 - 1000) \cdot 9{,}8}{18 \cdot 10^{-3}} = 8{,}98\cdot10^{5}\ \text{m}^{-1}\text{s}^{-1}
  3. Sorra (10⁻⁴ m). v=8,98⋅105⋅10−8=9,0⋅10−3 m/s=9 mm/sv = 8{,}98\cdot10^{5} \cdot 10^{-8} = 9{,}0\cdot10^{-3}\ \text{m/s} = 9\ \text{mm/s}.
  4. Llim i argila. Llim (10⁻⁵ m): v=9,0⋅10−5 m/s=0,09 mm/sv = 9{,}0\cdot10^{-5}\ \text{m/s} = 0{,}09\ \text{mm/s}. Argila (10⁻⁶ m): v=9,0⋅10−7 m/s=0,9 μm/sv = 9{,}0\cdot10^{-7}\ \text{m/s} = 0{,}9\ \mu\text{m/s}.
  5. Validesa. Per a la sorra de 100 μm el nombre de Reynolds és d'uns 0,9, al límit de validesa de la llei de Stokes: aquest valor és una estimació.

Apartat b)

Resultat

Sorra: 111 s (menys de 2 min); llim: 1,1⋅104 s≈1{,}1\cdot10^{4}\ \text{s} \approx 3,1 h; argila: 1,1⋅106 s≈1{,}1\cdot10^{6}\ \text{s} \approx 13 dies.

Resolució

  1. Moviment uniforme. t=1 mvt = \dfrac{1\ \text{m}}{v}.
  2. Sorra. t=1/(8,98⋅10−3)=111 st = 1/(8{,}98\cdot10^{-3}) = 111\ \text{s}, menys de 2 minuts.
  3. Llim. t=1/(8,98⋅10−5)=11 100 s≈3,1 ht = 1/(8{,}98\cdot10^{-5}) = 11\,100\ \text{s} \approx 3{,}1\ \text{h}.
  4. Argila. t=1/(8,98⋅10−7)=1,1⋅106 s≈13 diest = 1/(8{,}98\cdot10^{-7}) = 1{,}1\cdot10^{6}\ \text{s} \approx 13\ \text{dies}.

Apartat c)

Resultat

Com que v∝d2v \propto d^{2}, la sorra cau de seguida prop de la desembocadura, el llim més lluny i l'argila, que triga dies, només sedimenta en aigües molt tranquil·les.

Resolució

  1. Dependència amb la mida. La velocitat és proporcional a d2d^{2}: una partícula 10 vegades més gran cau 100 vegades més de pressa.
  2. Al delta. Quan el riu arriba al mar i perd velocitat, la sorra cau de seguida, prop de la desembocadura; el llim es diposita més lluny; i l'argila, que triga dies a caure, és arrossegada molt mar endins.
  3. Dipòsits d'argila. Les argiles només sedimenten en aigües quietes, com llacs, zones profundes o llacunes, on cap corrent no les torna a posar en suspensió.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 46

Un petit glaciar pirinenc de 4,0 km2 es divideix en cinc franges d'altura. L'àrea (km2) i el balanç de massa mitjà de l'any (m d'equivalent d'aigua) són: 2900-3000 m: 0,5 km2, +1,2; 2800-2900 m: 0,8 km2, +0,6; 2700-2800 m: 1,0 km2, -0,2; 2600-2700 m: 1,0 km2, -0,9; 2500-2600 m: 0,7 km2, -1,6. La densitat del gel és 900 kg/m3\text{kg/m}^{3}.
a) Calcula el balanç net de tot el glaciar (en m3\text{m}^{3} d'aigua) i el balanç específic (en m d'aigua).
b) Estima l'altura de la línia d'equilibri (ELA) on el balanç val 0, interpolant entre els punts mitjans de les franges.
c) Converteix el balanç específic en gruix de gel i calcula en quants anys perdria un gruix mitjà de 40 m si el balanç no canviés.
d) Raona si el glaciar és en equilibri amb el clima actual i què hi passarà amb una ELA més alta.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 46

Apartat a)

Resultat

Balanç net =−1,14⋅106 m3= -1{,}14\cdot10^{6}\ \text{m}^{3} d'aigua; balanç específic =−0,285 m= -0{,}285\ \text{m} d'aigua per any.

Resolució

  1. Balanç net. Suma de l'àrea de cada franja pel seu balanç: 0,5⋅1,2+0,8⋅0,6+1,0⋅(−0,2)+1,0⋅(−0,9)+0,7⋅(−1,6)0{,}5 \cdot 1{,}2 + 0{,}8 \cdot 0{,}6 + 1{,}0 \cdot (-0{,}2) + 1{,}0 \cdot (-0{,}9) + 0{,}7 \cdot (-1{,}6)
  2. Càlcul. 0,60+0,48−0,20−0,90−1,12=−1,14 km2⋅m=−1,14⋅106 m30{,}60 + 0{,}48 - 0{,}20 - 0{,}90 - 1{,}12 = -1{,}14\ \text{km}^{2}\cdot\text{m} = -1{,}14\cdot10^{6}\ \text{m}^{3}
  3. Balanç específic. b=−1,14 km2⋅m4,0 km2=−0,285 m d’aigua per anyb = \dfrac{-1{,}14\ \text{km}^{2}\cdot\text{m}}{4{,}0\ \text{km}^{2}} = -0{,}285\ \text{m d'aigua per any}

Apartat b)

Resultat

ELA≈2775 m\text{ELA} \approx 2775\ \text{m}

Resolució

  1. Canvi de signe. El balanç passa de positiu a negatiu entre els punts mitjans 2850 m (+0,6) i 2750 m (−0,2).
  2. Interpolació lineal. ELA=2750+100⋅0,20,6+0,2=2775 m\text{ELA} = 2750 + 100 \cdot \dfrac{0{,}2}{0{,}6 + 0{,}2} = 2775\ \text{m}

Apartat c)

Resultat

≈0,32 m\approx 0{,}32\ \text{m} de gel per any; perdria 40 m en uns 126 anys.

Resolució

  1. Conversió aigua → gel. La mateixa massa ocupa més volum com a gel: 0,285⋅1000900=0,317 m de gel per any0{,}285 \cdot \dfrac{1000}{900} = 0{,}317\ \text{m de gel per any}
  2. Temps. t=40 m0,317 m/any≈126 anyst = \dfrac{40\ \text{m}}{0{,}317\ \text{m/any}} \approx 126\ \text{anys}

Apartat d)

Resultat

No és en equilibri: el balanç és negatiu i la zona d'acumulació és només un 39 % de l'àrea; amb una ELA més alta retrocedirà més de pressa i, si supera els 3000 m, desapareixerà.

Resolució

  1. Zones del glaciar. Per sobre de l'ELA hi ha acumulació neta i per sota, fusió neta.
  2. Àrea d'acumulació. És aproximadament (0,5+0,8+0,25)/4,0≈39 %(0{,}5 + 0{,}8 + 0{,}25)/4{,}0 \approx 39\ \% de l'àrea, per sota del 50–70 % d'un glaciar en equilibri. Amb un balanç negatiu, el glaciar retrocedeix i s'aprima.
  3. ELA més alta. Si l'ELA puja encara més (per exemple pel canvi climàtic), el glaciar perdrà zona d'acumulació i el balanç serà encara més negatiu; quan l'ELA superi la seva cota màxima (3000 m), estarà condemnat a desaparèixer.
  4. Context. Aquest és el cas dels glaciars dels Pirineus, que han perdut la major part de la seva superfície en un segle.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 47

En un aqüífer detrític costaner, l'aigua subterrània segueix la llei de Darcy: el cabal és Q = K·S·i, on K és la conductivitat hidràulica, S la secció transversal i i el gradient hidràulic. Dades: K = 1,0·10−410^{-4} m/s, S = 50 m2\text{m}^{2}, i = 0,01 i porositat eficaç 0,25.
a) Calcula el cabal en m3s\tfrac{m^{3}}{s} i en m3\text{m}^{3}/dia, i la velocitat real de l'aigua pels porus (v = K·i/porositat) en m/dia.
b) Quant triga l'aigua a recórrer 1 km?
c) Segons el principi de Ghyben-Herzberg, la interfície aigua dolça-salada és a una profunditat z = 40·h sota el nivell del mar, on h és l'altura del nivell piezomètric sobre el mar. Si per sobreexplotació h baixa de 2,0 m a 0,5 m, a quina profunditat és la interfície abans i després?
d) Explica què implica per als pous del litoral.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 47

Apartat a)

Resultat

Q=5,0⋅10−5 m3/s≈4,3 m3/diaQ = 5{,}0\cdot10^{-5}\ \text{m}^{3}\text{/s} \approx 4{,}3\ \text{m}^{3}\text{/dia}; velocitat real ≈0,35 m/dia\approx 0{,}35\ \text{m/dia}.

Resolució

  1. Llei de Darcy. Q=K⋅S⋅i=1,0⋅10−4⋅50⋅0,01=5,0⋅10−5 m3/sQ = K \cdot S \cdot i = 1{,}0\cdot10^{-4} \cdot 50 \cdot 0{,}01 = 5{,}0\cdot10^{-5}\ \text{m}^{3}\text{/s}
  2. Per dia. 5,0⋅10−5⋅86 400=4,3 m3/dia5{,}0\cdot10^{-5} \cdot 86\,400 = 4{,}3\ \text{m}^{3}\text{/dia}.
  3. Velocitat pels porus. La velocitat de Darcy és Ki=10−6 m/s=0,086 m/diaK i = 10^{-6}\ \text{m/s} = 0{,}086\ \text{m/dia}; com que l'aigua només circula pels porus: v=Kin=0,0860,25=0,35 m/diav = \dfrac{K i}{n} = \dfrac{0{,}086}{0{,}25} = 0{,}35\ \text{m/dia}

Apartat b)

Resultat

Uns 2900 dies, gairebé 8 anys.

Resolució

  1. Càlcul. t=1000 m0,35 m/dia≈2900 dies≈8 anyst = \dfrac{1000\ \text{m}}{0{,}35\ \text{m/dia}} \approx 2900\ \text{dies} \approx 8\ \text{anys}
  2. Interpretació. Per això les aigües subterrànies tarden anys o dècades a renovar-se i a «netejar-se» d'un contaminant.

Apartat c)

Resultat

Abans: z=80 mz = 80\ \text{m}; després: z=20 mz = 20\ \text{m}. La interfície puja 60 m.

Resolució

  1. Abans. z=40⋅2,0=80 mz = 40 \cdot 2{,}0 = 80\ \text{m}.
  2. Després. z=40⋅0,5=20 mz = 40 \cdot 0{,}5 = 20\ \text{m}.
  3. Conclusió. La interfície s'eleva 60 m i queda 4 vegades més a prop del nivell del mar.
  4. D'on surt el 40. De la diferència de densitat entre l'aigua dolça (1000 kg/m³) i la salada (1025 kg/m³): 1000/(1025−1000)=401000/(1025 - 1000) = 40.

Apartat d)

Resultat

Intrusió marina: els pous del litoral acaben bombejant aigua salada i l'aqüífer es perd com a recurs.

Resolució

  1. Efecte amplificat. Per cada metre que baixa el nivell piezomètric, l'aigua salada puja 40 m, perquè la diferència de densitat entre aigua dolça i salada és només del 2,5 %.
  2. Conseqüència. Els pous de la costa acaben bombejant aigua salada (intrusió marina), amb la pèrdua de l'aqüífer com a recurs.
  3. Mesures. Cal limitar l'extracció, recarregar l'aqüífer i controlar la qualitat de l'aigua.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 48

Un tsunami de període T = 20 min té una amplitud de 0,50 m a mar obert, on la profunditat és 4000 m. La velocitat és v = g⋅h\sqrt{g\cdot h} (g = 9,8 m/s2\text{m/s}^{2}). Si l'energia es conserva i l'amplada del front no canvia, l'amplitud canvia segons la llei de Green: A2A_{2} = A1A_{1}·(h1h2\tfrac{h_{1}}{h_{2}})14\tfrac{1}{4}.
a) Calcula la longitud d'ona (λ = v·T) a mar obert i a 10 m de profunditat prop de la costa.
b) Calcula l'amplitud a 10 m de profunditat.
c) Explica què passa amb la longitud d'ona i l'amplitud en acostar-se a la costa i per què un tsunami pot ser invisible al mar obert.
d) Per què la llei de Green dona un valor inferior al que es produeix realment al continent?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 48

Apartat a)

Resultat

Mar obert: v≈198 m/sv \approx 198\ \text{m/s}, λ≈238 km\lambda \approx 238\ \text{km}. A 10 m: v≈9,9 m/sv \approx 9{,}9\ \text{m/s}, λ≈11,9 km\lambda \approx 11{,}9\ \text{km}.

Resolució

  1. Dades. T=20 min=1200 sT = 20\ \text{min} = 1200\ \text{s}, λ=vT\lambda = v T, v=ghv = \sqrt{g h}.
  2. A mar obert. v=9,8⋅4000=198 m/s,λ=198⋅1200=2,4⋅105 m=238 kmv = \sqrt{9{,}8 \cdot 4000} = 198\ \text{m/s}, \qquad \lambda = 198 \cdot 1200 = 2{,}4\cdot10^{5}\ \text{m} = 238\ \text{km}
  3. A 10 m. v=9,8⋅10=9,9 m/s,λ=9,9⋅1200=1,19⋅104 m=11,9 kmv = \sqrt{9{,}8 \cdot 10} = 9{,}9\ \text{m/s}, \qquad \lambda = 9{,}9 \cdot 1200 = 1{,}19\cdot10^{4}\ \text{m} = 11{,}9\ \text{km}

Apartat b)

Resultat

A2≈2,2 mA_{2} \approx 2{,}2\ \text{m}

Resolució

  1. Llei de Green. A2=A1(h1h2)1/4A_{2} = A_{1} \left(\dfrac{h_{1}}{h_{2}}\right)^{1/4}.
  2. Càlcul. A2=0,50⋅(400010)1/4=0,50⋅4000,25=0,50⋅4,47=2,2 mA_{2} = 0{,}50 \cdot \left(\dfrac{4000}{10}\right)^{1/4} = 0{,}50 \cdot 400^{0{,}25} = 0{,}50 \cdot 4{,}47 = 2{,}2\ \text{m}

Apartat c)

Resultat

En acostar-se a la costa l'ona frena, la longitud d'ona s'escurça (unes 20 vegades) i l'amplitud creix; a mar obert 0,5 m repartits en 238 km són imperceptibles.

Resolució

  1. Cap a la costa. La profunditat baixa i l'ona frena (de 198 a 9,9 m/s); la longitud d'ona s'escurça unes 20 vegades i l'amplitud creix, perquè l'energia es concentra en un volum menor.
  2. A mar obert. L'amplitud és només de 0,5 m sobre una longitud d'ona de 238 km: un pendent de 0,5 m en desenes de quilòmetres, imperceptible per a un vaixell.

Apartat d)

Resultat

Perquè només té en compte la profunditat: no inclou la concentració en badies i ports, la reflexió, la ressonància ni el run-up sobre terra.

Resolució

  1. Limitació del model. La llei de Green només considera l'efecte de la profunditat.
  2. Efectes no inclosos. A la costa influeixen també la convergència i la forma de badies i ports, que concentren l'onada, la reflexió, la ressonància i el fet que l'onada no es trenca fins que puja sobre terra (run-up) i s'acumula per inèrcia; el que arriba pot ser de molts metres.
  3. Conclusió. Per això els avisos i les vies d'evacuació són crítics: el temps entre el sisme i l'arribada pot ser de minuts.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 49

El carboni orgànic d'un sòl forestal evoluciona segons dC/dt = I - k·C, on I és l'aportació anual de carboni (restes vegetals), k la taxa de descomposició i C el carboni emmagatzemat. Un sòl en equilibri té I = 2,0 t C/ha·any i k = 0,020 any-1. Es converteix en terra llaurada i k passa a 0,035 any-1 (I no canvia). Masses atòmiques: C 12; O 16.
a) Calcula el carboni en equilibri abans (C = Ik\tfrac{I}{k}) i després de la conversió.
b) Quina massa de CO2 s'allibera per hectàrea durant la transició?
c) Quant carboni queda al sòl al cap de 10 anys? (C(t) = Ceq,nou + (C0 - Ceq,nou)·e−kte^{-kt})
d) Quin és el temps necessari per perdre la meitat de la diferència total?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 49

Apartat a)

Resultat

Abans: C0=100 t C/haC_{0} = 100\ \text{t C/ha}; després: Ceq≈57 t C/haC_{\mathrm{eq}} \approx 57\ \text{t C/ha}.

Resolució

  1. Equilibri. En equilibri dC/dt=0dC/dt = 0, és a dir I=kCI = kC i C=I/kC = I/k.
  2. Abans. C0=2,0/0,020=100 t C/haC_{0} = 2{,}0/0{,}020 = 100\ \text{t C/ha}.
  3. Després. Ceq=2,0/0,035=57,1 t C/haC_{\mathrm{eq}} = 2{,}0/0{,}035 = 57{,}1\ \text{t C/ha}.

Apartat b)

Resultat

Uns 157 t de CO2 per hectàrea.

Resolució

  1. Carboni perdut. 100−57,1=42,9 t C/ha100 - 57{,}1 = 42{,}9\ \text{t C/ha}.
  2. Pas a CO2. Cada 12 g de C formen 44 g de CO2: 42,9⋅4412=157 t de CO2 per hectaˋrea42{,}9 \cdot \dfrac{44}{12} = 157\ \text{t de}\ \mathrm{CO_2}\ \text{per hectàrea}

Apartat c)

Resultat

C(10)≈87 t C/haC(10) \approx 87\ \text{t C/ha} (s'ha perdut un 30 % de la diferència total).

Resolució

  1. Substitució. C(10)=57,1+42,9⋅e−0,035⋅10=57,1+42,9⋅0,705=87 t C/haC(10) = 57{,}1 + 42{,}9 \cdot e^{-0{,}035 \cdot 10} = 57{,}1 + 42{,}9 \cdot 0{,}705 = 87\ \text{t C/ha}
  2. Interpretació. En 10 anys s'han perdut unes 13 de les 43 t, un 30 % del total. La taxa inicial és I−kC0=2−3,5=−1,5 t C/haI - kC_{0} = 2 - 3{,}5 = -1{,}5\ \text{t C/ha} per any.

Apartat d)

Resultat

t1/2=ln⁡2k≈20 anyst_{1/2} = \dfrac{\ln 2}{k} \approx 20\ \text{anys}

Resolució

  1. Condició. La meitat de la diferència es perd quan e−kt=1/2e^{-kt} = 1/2.
  2. Càlcul. t=ln⁡2k=0,6930,035≈20 anyst = \dfrac{\ln 2}{k} = \dfrac{0{,}693}{0{,}035} \approx 20\ \text{anys}
  3. Interpretació. El sòl perd el carboni amb relativa rapidesa en passar a conreu (decennis), però el recupera molt més lentament si es torna a forestar, perquè l'aportació I és petita i el temps característic 1/k és de 50 anys. Per això els sòls forestals i les pastures són importants en la lluita contra el canvi climàtic, i convé protegir-los.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 50

L'observatori d'un volcà registra durant sis setmanes consecutives el nombre diari mitjà de terratrèmols volcànics: 3, 5, 9, 17, 31 i 58. El flux de SO2 (t/dia) ha anat de 200 a 3600, i el sòl s'ha elevat uns 12 cm. El protocol té tres nivells d'alerta: groc (més de 10 sismes/dia), taronja (més de 50 sismes/dia) i vermell (erupció imminent o en curs).
a) Calcula el factor de creixement mitjà setmanal i la duplicació aproximada, i estima el nombre de sismes diaris que s'esperarien a les setmanes 7 i 8 si la tendència continués.
b) En quina setmana es va superar cada llindar d'alerta?
c) Explica per què les tres observacions (sismes, gas, deformació) juntes són més convincents que una de sola.
d) Raona per què no es pot predir el dia de l'erupció amb aquestes dades, i què s'ha de ponderar abans d'evacuar.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 50

Apartat a)

Resultat

Factor setmanal ≈1,81\approx 1{,}81 (+81 %); duplicació cada ≈1,2\approx 1{,}2 setmanes (uns 8 dies); setmana 7: ≈105\approx 105 sismes/dia; setmana 8: ≈190\approx 190 sismes/dia.

Resolució

  1. Factor total. De 3 a 58 sismes/dia en 5 intervals: 58/3=19,358/3 = 19{,}3.
  2. Factor setmanal mitjà. f=19,31/5=1,81f = 19{,}3^{1/5} = 1{,}81 És a dir, un 81 % més cada setmana.
  3. Temps de duplicació. td=ln⁡2ln⁡1,81≈1,2 setmanes≈8 diest_{d} = \dfrac{\ln 2}{\ln 1{,}81} \approx 1{,}2\ \text{setmanes} \approx 8\ \text{dies}
  4. Extrapolació. Setmana 7: 58⋅1,81≈10558 \cdot 1{,}81 \approx 105 sismes/dia; setmana 8: 105⋅1,81≈190105 \cdot 1{,}81 \approx 190 sismes/dia.

Apartat b)

Resultat

Groc: setmana 4 (17 > 10). Taronja: setmana 6 (58 > 50).

Resolució

  1. Llindar groc. Més de 10 sismes/dia: la setmana 3 té 9 i no el passa; la setmana 4 en té 17, i el supera.
  2. Llindar taronja. Més de 50 sismes/dia: la setmana 5 en té 31; la setmana 6, 58, i el supera.

Apartat c)

Resultat

Són mesures independents que apunten al mateix procés (ascens de magma): l'explicació és més robusta i hi ha menys risc de falsa alarma.

Resolució

  1. Sismes. Indiquen fractura de la roca per la pressió del magma o dels fluids.
  2. SO2. Indica que el magma ascendeix i es desgasifica.
  3. Deformació. Indica que el magma ocupa un volum nou sota l'edifici.
  4. Conclusió. Són mesures independents que apunten al mateix procés, de manera que l'explicació és més sòlida i hi ha menys risc d'una falsa alarma que no pas si només n'hi hagués una.

Apartat d)

Resultat

No hi ha cap llei que digui quan s'arriba a la ruptura: només es pot estimar una probabilitat. Cal ponderar el cost d'una falsa alarma contra el d'una alerta tardana.

Resolució

  1. Límits de la predicció. Un creixement exponencial no pot continuar indefinidament i no hi ha una llei que digui quan s'arriba al punt de ruptura: molts volcans tenen una crisi forta i no entren en erupció, o s'aturen.
  2. Què es pot estimar. Una probabilitat d'erupció, no una data.
  3. Decisió d'evacuar. Cal ponderar el cost d'una falsa alarma (diners, pèrdua de confiança de la població) contra el d'una alerta tardana (vides).
  4. Conclusió. Per això es fixen llindars per endavant, amb una comunicació clara a la població i plans de protecció civil.

Nivell Batxillerat: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre magnitud i intensitat d'un terratrèmol?

La magnitud mesura l'energia alliberada i és única per a cada terratrèmol. La intensitat mesura els efectes en un lloc concret i canvia segons la distància i el terreny.

Quin és el perill més gran d'un volcà?

Normalment no és la lava, que avança lentament, sinó els fluxos piroclàstics, els gasos, les cendres i els lahars o colades de fang.

Tornar a Biologia, Geologia i Ciències Ambientals

Altres temes de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat