Flashcards: Ecologia i sostenibilitat

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Què és un ecosistema?

   El conjunt format pel biòtop (medi físic), la biocenosi (éssers vius) i, sobretot, les relacions entre tots dos.

2. 2. Biòtop i biocenosi: diferència?

   El biòtop és la part no viva: terreny, aigua, temperatura, llum i nutrients. La biocenosi és el conjunt de tots els éssers vius, de totes les espècies, que hi viuen.

3. 3. Hàbitat i nínxol ecològic: diferència?

   L'hàbitat és on viu una espècie (una adreça). El nínxol és què hi fa: què menja, quan és activa, quines condicions tolera i amb qui es relaciona (un ofici).

4. 4. Parasitisme, mutualisme i comensalisme: qui hi guanya?

   Parasitisme: un hi guanya i perjudica l'altre sense matar-lo de seguida. Mutualisme: tots dos hi guanyen. Comensalisme: un hi guanya i l'altre ni hi guanya ni hi perd.

5. 5. Què diu el principi d'exclusió competitiva?

   Dues espècies amb el mateix nínxol exacte al mateix lloc no poden coexistir indefinidament: una desplaça l'altra. Per això les espècies semblants s'especialitzen.

6. 6. Quins són els nivells tròfics?

   Productors (fotosíntesi), consumidors primaris (herbívors), secundaris i terciaris (carnívors) i descomponedors.

7. 7. Quin paper fan els descomponedors?

   Bacteris i fongs que degraden les restes de tots els nivells i retornen els nutrients al medi. Sense ells, la matèria quedaria bloquejada i el cicle s'aturaria.

8. 8. Per què una xarxa tròfica és més estable que una cadena?

   Perquè ofereix camins alternatius: si desapareix una espècie, els seus depredadors poden menjar-ne d'altres. En una cadena lineal, tot el que hi ha a sobre cau.

9. 9. Què diu la regla del 10 %?

   Que en passar d'un nivell tròfic al següent només s'aprofita al voltant d'una desena part de l'energia: se'n perd el 90 %, no el 10 %.

10. 10. On va a parar el 90 % de l'energia que es perd a cada nivell?

    A la respiració cel·lular dels organismes, a les parts que no es mengen (ossos, arrels) i a les que no es digereixen i acaben als excrements.

11. 11. Per què les cadenes tròfiques tenen 4 o 5 nivells com a màxim?

    Perquè a cada nivell es perd el 90 % de l'energia, i a dalt n'arriba tan poca que no dona per mantenir cap població.

12. 12. Per què una dieta vegetal alimenta més gent amb la mateixa superfície?

    Perquè hi ha un salt de nivell tròfic menys: menjant vegetals directament s'aprofita unes deu vegades més energia que si passen abans per un animal.

13. 13. Quina piràmide ecològica no surt mai invertida?

    La d'energia. Les de nombres i de biomassa poden sortir-ho: un sol arbre pot mantenir milers d'insectes.

14. 14. Per què es diu que la matèria es recicla i l'energia no?

    Els àtoms circulen en cicles biogeoquímics. L'energia entra com a llum, es degrada a calor a cada pas i surt del sistema: cal una entrada contínua del Sol.

15. 15. Quins processos formen el cicle ràpid del carboni?

    La fotosíntesi treu diòxid de carboni de l'atmosfera; la respiració cel·lular i la descomposició l'hi retornen; els oceans n'absorbeixen i n'alliberen. Està aproximadament equilibrat.

16. 16. Què és el cicle lent del carboni?

    Matèria orgànica que no es descompon, queda enterrada i en milions d'anys es converteix en carbó, petroli i gas. Aquell carboni queda fora del cicle.

17. 17. Per què respirar no altera el clima i cremar carbó sí?

    El carboni que respires ja era al cicle ràpid i hi torna. El del carbó ve del cicle lent: s'hi afegeix des de fora, en dècades, carboni retirat durant milions d'anys.

18. 18. Error típic: les plantes només absorbeixen diòxid de carboni?

    No: també fan la respiració cel·lular, dia i nit, i n'emeten. Amb llum predomina la fotosíntesi i el balanç net és d'absorció.

19. 19. Particularitats dels cicles del nitrogen i del fòsfor?

    El nitrogen és el 78 % de l'aire, però només el fixen alguns bacteris (com els de les arrels de les lleguminoses) i la indústria dels adobs. El fòsfor no té fase gasosa i circula lentament per roques i sòl.

20. 20. Quins quatre factors fan canviar el nombre d'individus d'una població?

    Natalitat i immigració, que la fan créixer, i mortalitat i emigració, que la fan disminuir. El creixement és el que entra menys el que surt.

21. 21. Creixement exponencial i logístic: forma de la corba i condicions?

    Exponencial: corba en J, sense límits de recursos, i no es pot mantenir. Logístic: corba en S, es frena quan els recursos escassegen fins a estabilitzar-se.

22. 22. Què és la capacitat de càrrega $K$?

    El nombre màxim d'individus que un medi pot mantenir de manera sostinguda. És del medi, no de l'espècie: si el medi es degrada, baixa.

23. 23. Factors dependents i independents de la densitat: exemples?

    Dependents (actuen més com més atapeïda és la població): competència, malalties contagioses, depredació. Independents (igual amb qualsevol densitat): una gelada, un incendi, una sequera.

24. 24. Definició de desenvolupament sostenible (informe Brundtland, 1987)?

    El que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves.

25. 25. Criteri senzill per saber si l'ús d'un recurs és sostenible?

    Que la velocitat d'extracció no superi la de reposició. Sostenible no vol dir no fer-ne servir gens.

26. 26. Què és la petjada ecològica i com s'ha de llegir?

    La superfície de terreny productiu que caldria per sostenir el consum d'una persona o d'una població i absorbir-ne els residus. És útil per comparar, no és una mesura exacta.

27. 27. Mitigació i adaptació al canvi climàtic: diferència?

    La mitigació actua sobre les causes: reduir emissions o retirar diòxid de carboni (renovables, reforestar). L'adaptació, sobre els efectes que ja no es poden evitar (gestió de l'aigua, conreus resistents). Calen totes dues.

28. 28. Què és l'enfocament One Health (una sola salut)?

    Considerar connectades la salut humana, la dels animals i la dels ecosistemes. Exemples: les zoonosis o els bacteris resistents per l'ús d'antibiòtics a la ramaderia.