Flashcards: Bioquímica I: aigua, sals i glúcids

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Quins són els bioelements primaris i quina part de la massa d'un ésser viu formen?

   Carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre. Formen més del 96 % de la massa i munten les biomolècules orgàniques.

2. 2. Què és un oligoelement? Posa'n un exemple.

   Un bioelement present en quantitats minúscules però imprescindible. Sense ferro, l'hemoglobina no transporta oxigen: l'abundància no mesura la importància.

3. 3. Hi ha elements químics exclusius dels éssers vius?

   No. Tots els bioelements es troben també a la matèria inerta; el que és propi de la vida són les combinacions que en fa.

4. 4. Per què la vida està basada en el carboni?

   Perquè forma quatre enllaços i s'uneix fàcilment a altres carbonis en cadenes llargues, ramificades o en anell. Així es pot construir un nombre enorme de molècules diferents.

5. 5. Quines biomolècules són inorgàniques i quines orgàniques?

   Inorgàniques: l'aigua, les sals minerals i alguns gasos com el $\mathrm{CO_2}$. Orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics, totes amb esquelet de carboni.

6. 6. Quina família de biomolècules orgàniques no forma polímers?

   Els lípids. Els polisacàrids són polímers de monosacàrids, les proteïnes ho són d'aminoàcids i els àcids nucleics, de nucleòtids.

7. 7. Per què la molècula d'aigua és polar?

   Perquè és doblegada i l'oxigen estira els electrons cap a ell: queda amb càrrega parcial negativa i els hidrògens, positiva. Si fos recta, les càrregues es compensarien.

8. 8. Què és un pont d'hidrogen entre molècules d'aigua?

   L'atracció feble entre l'hidrogen d'una molècula i l'oxigen d'una altra. N'hi ha moltíssims, que es fan i es desfan contínuament, i d'aquí surten gairebé totes les propietats de l'aigua.

9. 9. Per què l'aigua és un bon dissolvent, i què no dissol?

   Com que és polar, envolta i separa els ions i les molècules polars. No dissol les substàncies apolars, com l'oli: «dissolvent universal» és una exageració.

10. 10. Què implica la calor específica alta de l'aigua per als éssers vius?

    Que la temperatura d'un organisme o d'un llac és estable: escalfar aigua costa molt, perquè bona part de l'energia se'n va a trencar ponts d'hidrogen.

11. 11. Per què suar refresca?

    Perquè la calor de vaporització de l'aigua és alta: per evaporar-la s'han de trencar els ponts d'hidrogen, i aquesta energia surt del cos.

12. 12. Quina propietat de l'aigua permet que pugi pel xilema en una columna contínua?

    La cohesió: les molècules s'atrauen entre elles per ponts d'hidrogen. També explica la tensió superficial, que deixa caminar un insecte sobre l'aigua.

13. 13. Per què el gel sura, i quina conseqüència té per a la vida?

    En congelar-se, els ponts d'hidrogen col·loquen les molècules en una xarxa més separada: el gel és menys dens que l'aigua líquida. Un llac es gela per dalt i a sota hi sobreviuen els peixos.

14. 14. Quina funció fan les sals minerals precipitades? Posa'n exemples.

    Funció estructural: donen duresa. Fosfat de calci als ossos i les dents, carbonat de calci a les closques i els esquelets dels coralls.

15. 15. Quines funcions fan les sals minerals dissoltes en forma d'ions?

    Mantenen el pH (tampons), regulen la pressió osmòtica, transmeten l'impuls nerviós ($\mathrm{Na^+}$ i $\mathrm{K^+}$) i disparen la contracció muscular ($\mathrm{Ca^{2+}}$).

16. 16. Fórmula de la concentració en massa d'una dissolució.

    $c = m/V$, amb la massa de solut en grams i el volum de la dissolució sencera (no del dissolvent) en litres. Unitat: $\mathrm{g/L}$.

17. 17. En diluir una dissolució afegint-hi aigua, què canvia i què no?

    La massa de solut no canvia; només augmenta el volum. Si multipliques el volum per 5, la concentració es divideix per 5.

18. 18. Per què el sèrum fisiològic porta $9\ \mathrm{g/L}$ de clorur de sodi?

    Perquè és la concentració isotònica respecte de la sang: no fa entrar ni sortir aigua dels glòbuls. Amb menys, s'inflarien; amb més, s'arrugarien.

19. 19. Com es classifiquen els monosacàrids?

    Pel nombre de carbonis: trioses (3), pentoses (5), hexoses (6). Pel grup funcional: aldoses (aldehid a l'extrem, com la glucosa) i cetoses (cetona a dins, com la fructosa).

20. 20. On trobes la ribosa i la desoxiribosa?

    Són pentoses dels àcids nucleics: la ribosa és a l'ARN i la desoxiribosa, a l'ADN.

21. 21. Glucosa, fructosa i galactosa tenen la mateixa fórmula. Són la mateixa substància?

    No: totes tres són $\mathrm{C_6H_{12}O_6}$, però amb els àtoms col·locats de manera diferent. Són isòmers, amb propietats diferents.

22. 22. Què distingeix la forma $\alpha$ de la forma $\beta$ d'un monosacàrid tancat en anell?

    La posició del grup $\mathrm{OH}$ del carboni anomèric en la projecció de Haworth: cap avall a la forma $\alpha$ i cap amunt a la $\beta$.

23. 23. Com es forma un enllaç O-glicosídic?

    Dos monosacàrids s'uneixen pels seus grups $\mathrm{OH}$ i s'allibera una molècula d'aigua: és una condensació. La reacció inversa, que trenca l'enllaç afegint aigua, és la hidròlisi.

24. 24. Error típic: la massa de la maltosa és la suma de dues glucoses (180 + 180)?

    No: cal restar l'aigua alliberada a la condensació. $360 - 18 = 342$. Cada enllaç format resta 18 a la suma de les peces.

25. 25. De quins monosacàrids estan fets la maltosa, la lactosa i la sacarosa?

    Maltosa: glucosa i glucosa. Lactosa (sucre de la llet): galactosa i glucosa. Sacarosa (sucre de taula): glucosa i fructosa.

26. 26. Per què la sacarosa no és reductora?

    Perquè el seu enllaç ocupa els carbonis anomèrics dels dos sucres i no en deixa cap de lliure. La maltosa i la lactosa sí que en deixen un, i són reductores.

27. 27. Quins polisacàrids són de reserva i quins estructurals?

    De reserva, amb enllaç $\alpha$: midó (vegetals) i glicogen (animals, al fetge i al múscul). Estructurals, amb enllaç $\beta$: cel·lulosa (paret vegetal) i quitina (artròpodes i fongs).

28. 28. Per què podem digerir el midó i no la cel·lulosa, si tots dos són de glucosa?

    Per la forma de l'enllaç: $\alpha$ al midó i $\beta$ a la cel·lulosa. Els nostres enzims només reconeixen l'enllaç $\alpha$. La cel·lulosa travessa l'intestí sencera: és la fibra.

29. 29. Els glúcids només serveixen per donar energia?

    No. La cel·lulosa i la quitina són estructurals, la ribosa i la desoxiribosa formen part dels àcids nucleics, i altres glúcids intervenen en el reconeixement cel·lular.