Flashcards: Bioquímica I: aigua, sals i glúcids
Biologia, Geologia i Ciències Ambientals · 1r Batxillerat · 29 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Quins són els bioelements primaris i quina part de la massa d'un ésser viu formen?
Carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre. Formen més del 96 % de la massa i munten les biomolècules orgàniques.
2. Què és un oligoelement? Posa'n un exemple.
Un bioelement present en quantitats minúscules però imprescindible. Sense ferro, l'hemoglobina no transporta oxigen: l'abundància no mesura la importància.
3. Hi ha elements químics exclusius dels éssers vius?
No. Tots els bioelements es troben també a la matèria inerta; el que és propi de la vida són les combinacions que en fa.
4. Per què la vida està basada en el carboni?
Perquè forma quatre enllaços i s'uneix fàcilment a altres carbonis en cadenes llargues, ramificades o en anell. Així es pot construir un nombre enorme de molècules diferents.
5. Quines biomolècules són inorgàniques i quines orgàniques?
Inorgàniques: l'aigua, les sals minerals i alguns gasos com el . Orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics, totes amb esquelet de carboni.
6. Quina família de biomolècules orgàniques no forma polímers?
Els lípids. Els polisacàrids són polímers de monosacàrids, les proteïnes ho són d'aminoàcids i els àcids nucleics, de nucleòtids.
7. Per què la molècula d'aigua és polar?
Perquè és doblegada i l'oxigen estira els electrons cap a ell: queda amb càrrega parcial negativa i els hidrògens, positiva. Si fos recta, les càrregues es compensarien.
8. Què és un pont d'hidrogen entre molècules d'aigua?
L'atracció feble entre l'hidrogen d'una molècula i l'oxigen d'una altra. N'hi ha moltíssims, que es fan i es desfan contínuament, i d'aquí surten gairebé totes les propietats de l'aigua.
9. Per què l'aigua és un bon dissolvent, i què no dissol?
Com que és polar, envolta i separa els ions i les molècules polars. No dissol les substàncies apolars, com l'oli: «dissolvent universal» és una exageració.
10. Què implica la calor específica alta de l'aigua per als éssers vius?
Que la temperatura d'un organisme o d'un llac és estable: escalfar aigua costa molt, perquè bona part de l'energia se'n va a trencar ponts d'hidrogen.
11. Per què suar refresca?
Perquè la calor de vaporització de l'aigua és alta: per evaporar-la s'han de trencar els ponts d'hidrogen, i aquesta energia surt del cos.
12. Quina propietat de l'aigua permet que pugi pel xilema en una columna contínua?
La cohesió: les molècules s'atrauen entre elles per ponts d'hidrogen. També explica la tensió superficial, que deixa caminar un insecte sobre l'aigua.
13. Per què el gel sura, i quina conseqüència té per a la vida?
En congelar-se, els ponts d'hidrogen col·loquen les molècules en una xarxa més separada: el gel és menys dens que l'aigua líquida. Un llac es gela per dalt i a sota hi sobreviuen els peixos.
14. Quina funció fan les sals minerals precipitades? Posa'n exemples.
Funció estructural: donen duresa. Fosfat de calci als ossos i les dents, carbonat de calci a les closques i els esquelets dels coralls.
15. Quines funcions fan les sals minerals dissoltes en forma d'ions?
Mantenen el pH (tampons), regulen la pressió osmòtica, transmeten l'impuls nerviós ( i ) i disparen la contracció muscular ().
16. Fórmula de la concentració en massa d'una dissolució.
, amb la massa de solut en grams i el volum de la dissolució sencera (no del dissolvent) en litres. Unitat: .
17. En diluir una dissolució afegint-hi aigua, què canvia i què no?
La massa de solut no canvia; només augmenta el volum. Si multipliques el volum per 5, la concentració es divideix per 5.
18. Per què el sèrum fisiològic porta de clorur de sodi?
Perquè és la concentració isotònica respecte de la sang: no fa entrar ni sortir aigua dels glòbuls. Amb menys, s'inflarien; amb més, s'arrugarien.
19. Com es classifiquen els monosacàrids?
Pel nombre de carbonis: trioses (3), pentoses (5), hexoses (6). Pel grup funcional: aldoses (aldehid a l'extrem, com la glucosa) i cetoses (cetona a dins, com la fructosa).
20. On trobes la ribosa i la desoxiribosa?
Són pentoses dels àcids nucleics: la ribosa és a l'ARN i la desoxiribosa, a l'ADN.
21. Glucosa, fructosa i galactosa tenen la mateixa fórmula. Són la mateixa substància?
No: totes tres són , però amb els àtoms col·locats de manera diferent. Són isòmers, amb propietats diferents.
22. Què distingeix la forma de la forma d'un monosacàrid tancat en anell?
La posició del grup del carboni anomèric en la projecció de Haworth: cap avall a la forma i cap amunt a la .
23. Com es forma un enllaç O-glicosídic?
Dos monosacàrids s'uneixen pels seus grups i s'allibera una molècula d'aigua: és una condensació. La reacció inversa, que trenca l'enllaç afegint aigua, és la hidròlisi.
24. Error típic: la massa de la maltosa és la suma de dues glucoses (180 + 180)?
No: cal restar l'aigua alliberada a la condensació. . Cada enllaç format resta 18 a la suma de les peces.
25. De quins monosacàrids estan fets la maltosa, la lactosa i la sacarosa?
Maltosa: glucosa i glucosa. Lactosa (sucre de la llet): galactosa i glucosa. Sacarosa (sucre de taula): glucosa i fructosa.
26. Per què la sacarosa no és reductora?
Perquè el seu enllaç ocupa els carbonis anomèrics dels dos sucres i no en deixa cap de lliure. La maltosa i la lactosa sí que en deixen un, i són reductores.
27. Quins polisacàrids són de reserva i quins estructurals?
De reserva, amb enllaç : midó (vegetals) i glicogen (animals, al fetge i al múscul). Estructurals, amb enllaç : cel·lulosa (paret vegetal) i quitina (artròpodes i fongs).
28. Per què podem digerir el midó i no la cel·lulosa, si tots dos són de glucosa?
Per la forma de l'enllaç: al midó i a la cel·lulosa. Els nostres enzims només reconeixen l'enllaç . La cel·lulosa travessa l'intestí sencera: és la fibra.
29. Els glúcids només serveixen per donar energia?
No. La cel·lulosa i la quitina són estructurals, la ribosa i la desoxiribosa formen part dels àcids nucleics, i altres glúcids intervenen en el reconeixement cel·lular.
Altres flashcards de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals 1r Batxillerat
- Projecte científic
- Biologia cel·lular: la cèl·lula i la membrana
- Bioquímica II: lípids i nutrició
- Materials geològics: minerals i roques
- La dinàmica terrestre I: les capes fluides i la geosfera
- La dinàmica terrestre II: processos geològics, sòl i riscos
- Història de la Terra i la vida
- Ecologia i sostenibilitat
- La història de la vida des de la perspectiva evolutiva