Expressió escrita · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2026 ordinària · Exercici 9

Què demana l’encàrrec (pauta): una peça periodística (una columna o article) en què es faci una crítica d’un programa, secció o canal real d’un mitjà de comunicació o de les xarxes, i s’argumenti per què es considera que és rigorós i aporta criteri sobre les qüestions que tracta, o bé dona opinions sense fonaments. Es pot comparar amb un altre programa diferent. Cal abordar un programa o secció real i donar la referència del mitjà on es pot trobar; cal explicar el programa de manera comprensible per a qui no l’hagi vist mai i aportar arguments que justifiquin per què es considera un programa amb criteri o merament d’opinió. El text s’ha d’entendre de manera autònoma, ha de tenir títol i una extensió d’entre 250 i 300 paraules. S’hi avalua la capacitat de crear i organitzar un text complex i argumentat, relacionant el propi coneixement del món i el coneixement cultural compartit amb la informació del text inicial.

Criteris de puntuació (50 punts):

Cada criteri d’adequació, coherència i cohesió val 5 punts si s’acompleix de manera òptima, 2,5 si s’acompleix de manera parcialment satisfactòria i 0 si no s’acompleix. A més, es descompta 1 punt per cada error d’ortografia, lèxic, morfologia o sintaxi.

Resposta model:

Quèquicom, o el plaer d’entendre

Cada setmana, El 33 i la plataforma 3Cat emeten Quèquicom, un programa de divulgació científica que fa prop de vint anys que explica, amb un llenguatge planer, els fenòmens que ens envolten: per què plou menys que abans, què s’amaga darrere d’un aliment ultraprocessat o com funciona la intel·ligència artificial que fem servir cada dia.

La dinàmica és senzilla, però rigorosa. Cada capítol parteix d’una pregunta concreta i la resol amb reportatges, experiments i, sobretot, amb la veu d’investigadors, metges, enginyers o pagesos que coneixen el tema de primera mà. Les dades es contrasten, les fonts s’identifiquen i, quan la ciència encara no té una resposta definitiva, el programa ho admet sense embuts.

Aquest és precisament el seu valor. En un panorama mediàtic saturat de tertúlies on els mateixos col·laboradors opinen avui sobre una vaga, demà sobre un volcà i demà passat sobre la final de la Champions, Quèquicom aposta pel criteri: no busca qui crida més, sinó qui en sap més. No presenta dues opinions contraposades com si valguessin el mateix, sinó que explica què diu l’evidència acumulada.

El contrast amb algunes tertúlies radiofòniques matinals és colpidor. Allà, la pressa i la polèmica s’imposen a la reflexió; aquí, la calma i la documentació permeten que l’espectador entengui un problema complex i en tregui conclusions pròpies.

Potser li podríem retreure que, de vegades, simplifica massa i que no sempre té la visibilitat que es mereix. Tot i això, és un dels pocs espais que no ens tracten com a consumidors d’escàndols, sinó com a ciutadans capaços de pensar. Si volem decidir amb coneixement de causa sobre el canvi climàtic, l’energia o la salut, necessitem més programes com aquest i menys opinadors de passavolant.

(283 paraules, sense comptar el títol)