Expressió escrita · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2026 extraordinària · Exercici 9

Què demana l’encàrrec (pauta): una entrada d’un dietari o d’un blog de viatges en què l’estudiant expliqui una anècdota o un fet que l’hagi meravellat o que l’hagi irritat i justifiqui aquesta tria. Ha de ser, per tant, un text escrit en primera persona, ha de tenir data i lloc, i també pot tenir títol. Es valorarà el propi coneixement del món i el coneixement cultural compartit, i la capacitat de comparar i adoptar perspectiva crítica. El text s’ha de poder entendre de manera autònoma i ha de tenir una extensió d’entre 250 i 300 paraules.

Criteris de puntuació (50 punts):

Cada criteri d’adequació, coherència i cohesió val 5 punts si s’acompleix de manera òptima, 2,5 si s’acompleix de manera parcialment satisfactòria i 0 si no s’acompleix. A més, es descompta 1 punt per cada error d’ortografia, lèxic, morfologia o sintaxi.

Resposta model:

Venècia, entre la meravella i la ràbia

Venècia, 14 d’agost de 2025

Feia anys que somiava trepitjar la ciutat on va néixer Marco Polo. Avui, per fi, hi he arribat, i he de confessar que la jornada m’ha deixat un regust agredolç: Venècia m’ha meravellat i, alhora, m’ha irritat profundament.

A primera hora del matí, quan els canals encara dormien, he passejat per Cannaregio. Les barques de fruita, la roba estesa entre les cases i el silenci trencat només pel rem d’un gondoler m’han fet sentir dins d’un quadre. He entès per què aquesta ciutat va ser, durant segles, la porta d’Europa cap a Orient.

Al migdia, però, l’encant s’ha esvaït. Al pont de Rialto, una gentada avançava a empentes, amb el mòbil enlaire, sense mirar res que no fos la pantalla. A la parada del vaporetto, una senyora gran, carregada amb la bossa de la compra, no ha pogut pujar perquè el vaixell anava ple de turistes. Quan l’he ajudada a seure en un banc, m’ha dit, resignada: «Aquí ja no hi vivim, fill; aquí hi sobrevivim».

Aquesta frase m’ha acompanyat tota la tarda. El centre històric ha perdut més de la meitat dels habitants en cinquanta anys, i l’Ajuntament ja cobra una taxa d’entrada als visitants d’un sol dia. Venècia corre el perill de convertir-se en un parc temàtic sense veïns, i nosaltres, els viatgers, en som part del problema.

Per això crec que l’anècdota és destacable: m’ha recordat que viatjar no és consumir postals, sinó conèixer una manera de viure i respectar-la. Marco Polo va tornar de la Xina amb el cap ple de descobriments; jo me’n torno amb un propòsit: visitar els llocs sense ofegar-los.

(267 paraules, sense comptar el títol, la data ni el lloc)