Expressió escrita · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2025 extraordinària · Exercici 9

Encàrrec segons la pauta: l’estudiant ha d’escriure una columna d’opinió (la pauta admet també un conte o una escena) en què elogiï una qualitat o bé un defecte concret (com ara l’egoisme o la mandra) i s’hi centri. Es poden aportar arguments i també algun esdeveniment, escena o anècdota rellevant que il·lustri el seu punt de vista. Es valorarà positivament que l’estudiant sigui capaç de ser creatiu i fer un text irònic o amb sentit de l’humor. S’hi avalua també la capacitat de crear i organitzar un text complex i argumentat, relacionant el propi coneixement del món i el coneixement cultural compartit amb la informació proporcionada. Títol adient i 250-300 paraules.

Criteris de correcció (50 punts):

Cada subcriteri d’adequació, coherència i cohesió val 5 punts si s’acompleix de manera òptima, 2,5 si s’acompleix de manera parcialment satisfactòria i 0 si no s’acompleix. A més, es descompta 1 punt per cada errada d’ortografia, lèxic, morfologia o sintaxi.

Resposta model:

Elogi de la mandra

Vivim en una època que venera la productivitat. Les xarxes s’omplen de gurus que es lleven a les cinc del matí, corren deu quilòmetres, mediten, responen quaranta correus i encara tenen temps de fotografiar l’esmorzar. Davant d’aquest exèrcit d’hiperactius, permeteu-me alçar la veu —sense aixecar-me del sofà, és clar— per defensar una virtut injustament bandejada: la mandra.

Pensem-hi amb calma, que és com s’han de pensar les coses. Molts dels grans invents de la humanitat són fruit de la mandra. La roda va néixer perquè algú es va cansar de carregar pedres a l’esquena; el comandament a distància, perquè algú altre no volia aixecar-se per canviar de canal. Si tothom hagués estat diligent i sacrificat, encara aniríem a peu a tot arreu, orgullosos de la nostra suor.

A més, el gandul és un ésser profundament ecològic. No consumeix més del que necessita, no omple les carreteres els caps de setmana i redueix al mínim la seva petjada de carboni, perquè, simplement, no es mou. Tampoc no genera conflictes: discutir requereix una energia que no està disposat a malbaratar.

Hi ha qui dirà que la mandra és la mare de tots els vicis. Potser sí, però també és la mare de la reflexió. Mentre el diligent corre d’una reunió a l’altra sense saber ben bé per què, el mandrós s’atura, observa i es pregunta si tot plegat val la pena. I sovint descobreix que no.

Així doncs, la propera vegada que algú us acusi de ser uns dropos, no us ofengueu. Somrieu, estireu-vos una mica més i expliqueu-li, a poc a poc, que no esteu perdent el temps: l’esteu invertint.

(Nombre de paraules: 269, sense comptar el títol)