Normativa i correcció lingüística · Competència comunicativa i raonament crític · PAP 2024 ordinària · Exercici 10

Secció 3. Reflexió sobre la llengua escrita

[20 punts: 0,5 punts per cada error detectat degudament, 0,75 punts per cada correcció adequada i 0,75 punts per cada justificació ben argumentada]

El text següent conté diversos errors. Fent ús de les taules que hi ha a continuació, detecteu i corregiu deu errors d’expressió escrita i justifiqueu-ne la correcció. Els errors poden ser de cultura general, ortografia, lèxic, morfologia, sintaxi, puntuació, adequació, coherència o cohesió. Per fer-ho, seguiu la pauta següent:

• Error: Escriviu la forma incorrecta tal com apareix en el text.
• Línia: Escriviu en quin número de línia es troba l’error.
• Correcció: Escriviu la forma correcta.
• Justificació: Expliqueu els motius o la normativa que determinen que la forma és incorrecta.

Akhmàtova

 1  Anna Andréievna Gorenko, neix a Odessa, en una família noble d’ascendència tàrtara.
 2  Comença a escriure de molt jove i, davant del rebuig del seu pare que no volia veure el
 3  seu nom relacionat amb una cosa tan poc respectable com la poesia, pren el cognom de
 4  la seva àvia tàrtara, Akhmàtova. Comença la carrera de dret a la capital russa, Kíev, però
 5  l’abandona per estudiar història i literatura a sant Petersburg.
 6     Es casa amb el poeta Nikolai Gumiliov. El matrimoni, res convencional, dura pocs
 7  anys i en neix un fill, Lev. Durant aquests anys, viatja per Italia i França, i publica els seus
 8  primers poemaris, El vespre i El rosari. Després d’un segon matrimoni, Anna es casa, per
 9  quarta vegada, amb l’historiador de l’art Nikolai Punin. Aquest mateix any, el seu primer
10  marit és detingut i fusilat, acusat de conspiració. Akhmàtova deixa de publicar i viu en
11  condicions d’escassès.
12     Uns anys després, detenen el seu únic fill, l’empresonament del qual inspira al ci-
13  cle Rèquiem. La poetessa sobreviu fent traduccions i assajos. Mentres, va escrivint Poema
14  sense heroi. Els temes que parla la poesia d’Akhmàtova són universals. Joseph Brodsky
15  escriu en el pròleg de Rèquiem: «Naturalment, poemes d’aquesta mena no podien publi-
16  car-se, ni tan sols escriure’s o mecanografiar-se. Els memoritzaven l’autora i set persones
17  més, ja que ella no confiava gaire amb la seva memòria. De tant en tant, es reunia amb
18  una persona o altre i li demanava que l’hi recités en veu baixa aquesta o aquella selecció
19  de poemes, a manera d’inventari.»

(A l’original, El vespre, El rosari, Rèquiem i Poema sense heroi apareixen en cursiva.)