Salta al contingut
Classes de reforç

Flashcards: Trigonometria

Matemàtiques · 1r Batxillerat · 25 targetes

Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

  1. 1. Quina és l'equivalència entre graus i radians?

    180∘=π rad180^\circ = \pi\ \mathrm{rad}. De graus a radians, multiplica per π/180\pi/180; de radians a graus, per 180/π180/\pi. Mira sempre si la calculadora és en mode DEG o RAD.

  2. 2. Què és la circumferència goniomètrica i com s'hi llegeixen el sinus i el cosinus?

    Una circumferència de radi 1 centrada a l'origen. El radi d'angle α\alpha la talla al punt (cos⁡α,sin⁡α)(\cos\alpha, \sin\alpha): el cosinus és l'abscissa i el sinus, l'ordenada.

  3. 3. Entre quins valors poden estar el sinus i el cosinus d'un angle?

    Entre −1-1 i 11, perquè són coordenades d'un punt d'una circumferència de radi 1. Si et surt cos⁡x=1,3\cos x = 1{,}3, t'has equivocat abans.

  4. 4. Quines raons trigonomètriques són positives a cada quadrant?

    1r: totes. 2n: només el sinus. 3r: només la tangent. 4t: només el cosinus.

  5. 5. Error típic: quin signe té la tangent al tercer quadrant?

    Positiu: el sinus i el cosinus hi són tots dos negatius, i el quocient de dos negatius és positiu.

  6. 6. Valors del sinus a 0∘0^\circ, 30∘30^\circ, 45∘45^\circ, 60∘60^\circ i 90∘90^\circ? I els del cosinus?

    Sinus: 00, 1/21/2, 2/2\sqrt{2}/2, 3/2\sqrt{3}/2, 11. El cosinus és la mateixa llista llegida al revés.

  7. 7. Com redueixes al primer quadrant un angle del segon, de la forma 180∘−α180^\circ - \alpha?

    sin⁡(180∘−α)=sin⁡α\sin(180^\circ - \alpha) = \sin\alpha, cos⁡(180∘−α)=−cos⁡α\cos(180^\circ - \alpha) = -\cos\alpha i tan⁡(180∘−α)=−tan⁡α\tan(180^\circ - \alpha) = -\tan\alpha.

  8. 8. Quin és l'angle de referència de 210∘210^\circ i quant val cos⁡210∘\cos 210^\circ en funció d'ell?

    Escriu-lo com 180∘+30∘180^\circ + 30^\circ: la referència és 30∘30^\circ, no 210∘210^\circ ni 150∘150^\circ. Al 3r quadrant el cosinus és negatiu: cos⁡210∘=−cos⁡30∘\cos 210^\circ = -\cos 30^\circ.

  9. 9. Quant valen sin⁡(−α)\sin(-\alpha) i cos⁡(−α)\cos(-\alpha)?

    sin⁡(−α)=−sin⁡α\sin(-\alpha) = -\sin\alpha i cos⁡(−α)=cos⁡α\cos(-\alpha) = \cos\alpha: el sinus canvia de signe i el cosinus no.

  10. 10. Quina és la relació fonamental de la trigonometria?

    sin⁡2α+cos⁡2α=1\sin^2\alpha + \cos^2\alpha = 1, per a qualsevol angle. És Pitàgores a la circumferència goniomètrica i permet treure una raó a partir de l'altra.

  11. 11. Si coneixes sin⁡α\sin\alpha, com decideixes el signe de cos⁡α=±1−sin⁡2α\cos\alpha = \pm\sqrt{1 - \sin^2\alpha}?

    Pel quadrant on cau α\alpha: l'arrel dona dues opcions i el quadrant diu quina és la bona.

  12. 12. Error típic: què vol dir sin⁡2a\sin^2 a?

    (sin⁡a)2(\sin a)^2: primer el sinus i després el quadrat. No és sin⁡(a2)\sin(a^2).

  13. 13. Fórmula del sinus de la suma i de la diferència de dos angles?

    sin⁡(a±b)=sin⁡acos⁡b±cos⁡asin⁡b\sin(a \pm b) = \sin a\cos b \pm \cos a\sin b: el signe del mig és el mateix que el de dins del parèntesi.

  14. 14. Error típic: quin signe porta al mig la fórmula de cos⁡(a+b)\cos(a + b)?

    Un menys: cos⁡(a+b)=cos⁡acos⁡b−sin⁡asin⁡b\cos(a + b) = \cos a\cos b - \sin a\sin b. Al cosinus els signes van al revés, i cos⁡(a−b)\cos(a - b) porta un més.

  15. 15. Fórmula del sinus de l'angle doble?

    sin⁡2α=2sin⁡αcos⁡α\sin 2\alpha = 2\sin\alpha\cos\alpha. No és 2sin⁡α2\sin\alpha: amb α=30∘\alpha = 30^\circ, sin⁡60∘≈0,866\sin 60^\circ \approx 0{,}866, però 2sin⁡30∘=12\sin 30^\circ = 1.

  16. 16. Quines tres versions té la fórmula de cos⁡2α\cos 2\alpha?

    cos⁡2α−sin⁡2α\cos^2\alpha - \sin^2\alpha, 1−2sin⁡2α1 - 2\sin^2\alpha i 2cos⁡2α−12\cos^2\alpha - 1. Tria la que tingui la mateixa raó que la resta de l'equació.

  17. 17. Fórmules del sinus i del cosinus de l'angle meitat? Com en tries el signe?

    sin⁡α2=±1−cos⁡α2\sin\dfrac{\alpha}{2} = \pm\sqrt{\dfrac{1 - \cos\alpha}{2}} i cos⁡α2=±1+cos⁡α2\cos\dfrac{\alpha}{2} = \pm\sqrt{\dfrac{1 + \cos\alpha}{2}}. El signe el decideix el quadrant on cau α/2\alpha/2.

  18. 18. Primer pas per resoldre una equació trigonomètrica?

    Deixar-hi una sola raó i un sol angle, amb identitats si cal. Després aïlles la raó i trobes l'angle de referència del primer quadrant.

  19. 19. Amb 0<m<10 < m < 1 i angle de referència α\alpha, quines són les dues solucions d'una volta de sin⁡x=m\sin x = m i de cos⁡x=m\cos x = m?

    Sinus: α\alpha i 180∘−α180^\circ - \alpha (1r i 2n quadrant). Cosinus: α\alpha i 360∘−α360^\circ - \alpha (1r i 4t quadrant).

  20. 20. Forma general de les solucions d'una equació trigonomètrica amb sinus o cosinus? I amb tangent?

    Sinus i cosinus: x=x0+k⋅360∘x = x_0 + k\cdot 360^\circ (o x0+2kπx_0 + 2k\pi). Tangent: x=x0+k⋅180∘x = x_0 + k\cdot 180^\circ (o x0+kπx_0 + k\pi). En tots dos casos, kk sencer.

  21. 21. Error típic: dividir els dos costats d'una equació trigonomètrica entre sin⁡x\sin x. Què és el correcte?

    Així perds les solucions on sin⁡x=0\sin x = 0. Passa-ho tot a un costat i treu factor comú.

  22. 22. Què diu el teorema del sinus?

    En qualsevol triangle, asin⁡A=bsin⁡B=csin⁡C\dfrac{a}{\sin A} = \dfrac{b}{\sin B} = \dfrac{c}{\sin C}, on cada costat és l'oposat a l'angle de la mateixa lletra.

  23. 23. Enuncia el teorema del cosinus per al costat aa d'un triangle qualsevol.

    a2=b2+c2−2bccos⁡Aa^2 = b^2 + c^2 - 2bc\cos A, on AA és l'angle que formen bb i cc. Si A=90∘A = 90^\circ, queda el teorema de Pitàgores.

  24. 24. Quan fas servir el teorema del sinus i quan el del cosinus?

    Sinus: si coneixes un costat i el seu angle oposat, més una altra dada. Cosinus: si coneixes dos costats i l'angle que formen, o els tres costats.

  25. 25. Per què el teorema del sinus pot donar dues solucions (cas ambigu)?

    Perquè un angle i el seu suplementari tenen el mateix sinus. Cal comprovar si el suplementari també dona un triangle possible, amb angles que sumin 180∘180^\circ.

Altres flashcards de Matemàtiques 1r Batxillerat

Següent tema: Geometria analítica al pla →