Salta al contingut
Classes de reforç

Flashcards: Nombres reals, polinomis i nombres complexos

Matemàtiques · 1r Batxillerat · 26 targetes

Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

  1. 1. A què equival la inequació ∣x∣<k|x| < k, amb k>0k > 0?

    A la desigualtat doble −k<x<k-k < x < k: és un sol interval, (−k,k)(-k, k). Vol dir que la distància de xx a l'origen és menor que kk.

  2. 2. Error típic: resoldre ∣x∣>k|x| > k com si fos un sol interval. Què és el correcte?

    Són dues branques: x<−kx < -k o x>kx > k. En intervals, (−∞,−k)∪(k,+∞)(-\infty, -k) \cup (k, +\infty).

  3. 3. Què vol dir racionalitzar una fracció i per què no en canvia el valor?

    Treure les arrels del denominador multiplicant el numerador i el denominador pel mateix nombre. Multiplicar per c/cc/c és multiplicar per 1.

  4. 4. Com racionalitzes ab\dfrac{a}{\sqrt{b}}?

    Multiplica dalt i baix per b\sqrt{b}: queda abb\dfrac{a\sqrt{b}}{b}, perquè b⋅b=b\sqrt{b}\cdot\sqrt{b} = b. Després, simplifica si hi ha factor comú.

  5. 5. Com racionalitzes un denominador de la forma b+c\sqrt{b} + \sqrt{c}?

    Multiplica dalt i baix pel conjugat, b−c\sqrt{b} - \sqrt{c}. Per la diferència de quadrats, el denominador queda b−cb - c, sense arrels. Del conjugat només canvia el signe del mig.

  6. 6. Què vol dir log⁡bx=y\log_b x = y?

    Que by=xb^y = x: el logaritme és l'exponent al qual cal elevar la base per obtenir el nombre. Per exemple, log⁡28=3\log_2 8 = 3 perquè 23=82^3 = 8.

  7. 7. Per a quins nombres existeix el logaritme?

    Només per als positius: cap exponent fa que byb^y sigui negatiu o zero. log⁡0\log 0 i log⁡(−2)\log(-2) no existeixen.

  8. 8. Propietats del logaritme d'un producte i d'un quocient?

    log⁡(a⋅c)=log⁡a+log⁡c\log(a\cdot c) = \log a + \log c i log⁡(a/c)=log⁡a−log⁡c\log(a/c) = \log a - \log c, amb aa i cc positius.

  9. 9. Quant val log⁡(an)\log(a^n)?

    n⋅log⁡an\cdot\log a: l'exponent surt a multiplicar. És la propietat que permet aïllar una incògnita que és a l'exponent.

  10. 10. Error típic: escriure log⁡(a+c)=log⁡a+log⁡c\log(a + c) = \log a + \log c. Què és el correcte?

    El logaritme d'una suma no se simplifica. La suma de logaritmes correspon al producte: log⁡a+log⁡c=log⁡(a⋅c)\log a + \log c = \log(a\cdot c).

  11. 11. Fórmula del canvi de base dels logaritmes?

    log⁡bx=log⁡xlog⁡b\log_b x = \dfrac{\log x}{\log b}. Serveix per calcular amb la calculadora un logaritme de qualsevol base.

  12. 12. Primer pas per resoldre una equació exponencial com 3x=73^x = 7?

    Aplicar logaritmes als dos costats: l'exponent baixa a multiplicar, xlog⁡3=log⁡7x\log 3 = \log 7, i queda x=log⁡7log⁡3x = \dfrac{\log 7}{\log 3}.

  13. 13. Com resols una equació logarítmica i què no et pots oblidar al final?

    Reuneix-ho en un sol logaritme a cada costat i iguala els arguments. Al final, comprova les solucions i descarta les que fan negatiu o zero algun argument.

  14. 14. Quina relació compleixen dividend, divisor, quocient i residu en una divisió de polinomis?

    P(x)=D(x)⋅Q(x)+R(x)P(x) = D(x)\cdot Q(x) + R(x), amb el grau de RR més petit que el de DD. Si R=0R = 0, la divisió és exacta i DD és factor de PP.

  15. 15. Què has de fer abans de dividir un polinomi al qual falten graus, com x4−5x2+4x^4 - 5x^2 + 4?

    Omplir els forats amb zeros. A Ruffini, els coeficients són 1,0,−5,0,41, 0, -5, 0, 4, no 1,−5,41, -5, 4; si no, tot el quocient surt desplaçat.

  16. 16. Quan es pot fer servir la regla de Ruffini?

    Només si el divisor és de la forma x−ax - a: grau 1 i coeficient de la xx igual a 1. Compte amb el signe: per dividir entre x+2x + 2, a=−2a = -2.

  17. 17. Què diu el teorema del residu?

    El residu de dividir P(x)P(x) entre x−ax - a val P(a)P(a). Per saber-lo n'hi ha prou de substituir, sense fer la divisió.

  18. 18. Què diu el teorema del factor?

    x−ax - a és factor de P(x)P(x) si i només si P(a)=0P(a) = 0. Els valors aa que ho compleixen són les arrels del polinomi.

  19. 19. On busques les arrels senceres d'un polinomi de coeficients sencers amb el coeficient principal igual a 1?

    Entre els divisors del terme independent. Si val −6-6, només cal provar ±1,±2,±3,±6\pm 1, \pm 2, \pm 3, \pm 6.

  20. 20. Com factoritzes ax2+bx+cax^2 + bx + c si té arrels x1x_1 i x2x_2?

    a(x−x1)(x−x2)a(x - x_1)(x - x_2). No t'oblidis del coeficient aa de davant. Si el discriminant és negatiu, no es pot factoritzar dins dels reals.

  21. 21. Què has de fer quan una arrel et funciona amb Ruffini?

    Tornar-la a provar al quocient abans de passar a la següent candidata: pot ser una arrel doble i sortir com (x−a)2(x - a)^2.

  22. 22. Què és la unitat imaginària i com es calculen les seves potències?

    És ii, amb i2=−1i^2 = -1. Les potències es repeteixen cada 4 (1,i,−1,−i1, i, -1, -i): in=iri^n = i^r, on rr és el residu de dividir nn entre 4.

  23. 23. Com calcules el mòdul i l'argument de z=a+biz = a + bi?

    Mòdul: ∣z∣=a2+b2|z| = \sqrt{a^2 + b^2}, la distància a l'origen. Argument: l'angle α\alpha amb el semieix real positiu, amb tan⁡α=b/a\tan\alpha = b/a i corregit segons el quadrant.

  24. 24. Error típic: donar com a argument d'un complex l'angle que surt a la calculadora. Com el corregeixes?

    L'arc tangent dona angles entre −90∘-90^\circ i 90∘90^\circ. Si la part real és negativa, suma-hi 180∘180^\circ: −1+i-1 + i té argument 135∘135^\circ, no −45∘-45^\circ.

  25. 25. Què diu la fórmula de De Moivre?

    (rα)n=(rn)nα(r_\alpha)^n = (r^n)_{n\alpha}: el mòdul s'eleva a nn i l'argument es multiplica per nn.

  26. 26. Quantes arrels n-èsimes té un complex diferent de zero i com són?

    Exactament nn. Totes tenen mòdul rn\sqrt[n]{r} i estan separades 360∘/n360^\circ/n: són els vèrtexs d'un polígon regular de nn costats centrat a l'origen.

Altres flashcards de Matemàtiques 1r Batxillerat

Següent tema: Àlgebra →