Exercicis de mercat de treball i atur — Economia 1r Batxillerat

1. Inactiva: no treballa ni en busca.
2. Aturat: no té feina, la busca activament i està disponible.
3. Inactiva: la jubilació no la fa aturada, perquè no busca feina.
4. Ocupat: treballar a temps parcial també és tenir una feina.
5. Inactiva: cuidar la família no és una ocupació remunerada, i no busca feina.
6. Aturat: ha perdut la feina però en busca una i hi està disponible.

La clau és que per ser aturat no n'hi ha prou amb no tenir feina: cal també buscar-ne i estar disponible.

Població activa = ocupats + aturats = 5.400 + 600 = 6.000. Població inactiva = 10.000 − 6.000 = 4.000.

$$T_{\text{activitat}}=\frac{\text{població activa}}{\text{població de 16 anys o més}}\cdot 100=\frac{6.000}{10.000}\cdot 100=60\,\%$$

$$T_{\text{ocupació}}=\frac{5.400}{10.000}\cdot 100=54\,\%\qquad T_{\text{atur}}=\frac{\text{aturats}}{\text{població activa}}\cdot 100=\frac{600}{6.000}\cdot 100=10\,\%$$

Compte: la taxa d'atur es calcula sobre la població activa, no sobre tota la població.

Aturats = 25.000 · $\tfrac{8}{100}$ = 2.000 persones.

Ocupats = població activa − aturats = 25.000 − 2.000 = 23.000 persones.

1. Friccional: és la transició entre dues feines, per falta d'informació o de temps de cerca.
2. Estacional: depèn de l'època de l'any en què hi ha activitat.
3. Estructural: hi ha un desajust entre les qualificacions que ofereixen els treballadors i les que demana el mercat.
4. Cíclic: ve de la fase baixa del cicle econòmic, quan la demanda agregada disminueix.

Correcta: d) Aturats / població activa (multiplicat per 100).

La a) dona el pes dels aturats sobre la població en edat de treballar, que no és la taxa d'atur; la b) deixa fora els aturats del denominador, tot i que formen part de la població activa; la c) inclou infants i persones inactives.

1. Falsa: és inactiva.
2. Vertadera, per definició.
3. Vertadera: passa d'aturat a ocupat, però continua dins de la població activa.
4. Vertadera: passa a ser inactiu, de manera que els aturats i la població activa disminueixen; la taxa baixa encara que no s'hagi creat cap feina.
5. Falsa: això és l'atur cíclic; l'estacional depèn de l'època de l'any.

Les polítiques actives intenten que la persona aturada torni a trobar feina (formació, orientació, ajuts a la contractació). Les passives protegeixen la renda de qui no té feina (prestacions i subsidis).

Classificació: a) activa, b) passiva, c) activa, d) activa.

$$\text{Bretxa}=\frac{2.000-1.700}{2.000}\cdot 100=\frac{300}{2.000}\cdot 100=15\,\%$$

Vol dir que, de mitjana, les dones cobren un 15 % menys que els homes en aquesta empresa. Aquesta xifra no explica per si sola per què: pot venir de salaris diferents pel mateix treball o d'una distribució diferent dels llocs de treball.

Dies d'indemnització = 25 · 6 = 150 dies.

Indemnització = 150 · 60 = 9.000 €.

Hi ha segmentació quan el mercat de treball es divideix en dos grups que gairebé no es comuniquen: un segment primari, amb feines estables, ben pagades i amb perspectives de carrera, i un segment secundari, amb inestabilitat, salaris baixos i pocs drets en la pràctica.

Classificació: a) primari, b) secundari, c) primari, d) secundari. Els col·lectius amb més dificultats (persones joves, dones, persones immigrades) hi són sovint més presents al segment secundari.

a) Any 1: activa = 22.000; $T_a=22.000/36.000\cdot 100\approx 61{,}11\,\%$; $T_u=2.000/22.000\cdot 100\approx 9{,}09\,\%$.

Any 2: activa = 23.072; $T_a=23.072/36.000\cdot 100\approx 64{,}09\,\%$; $T_u=2.472/23.072\cdot 100\approx 10{,}71\,\%$.

b) La població activa ha crescut en 1.072 persones, però els ocupats només han crescut en 600. Les 472 restants són persones que han entrat al mercat de treball (han passat d'inactives a actives) i busquen feina, de manera que els aturats han augmentat. La taxa d'atur puja perquè entra més gent a la població activa de la que troba feina.

Activa = 40.000 · 0,625 = 25.000. Aturats = 25.000 · 0,12 = 3.000. Ocupats = 25.000 − 3.000 = 22.000.

Inactius = 40.000 − 25.000 = 15.000. Taxa d'ocupació = 22.000 / 40.000 = 55 %.

a) Abans: $T_u=1.200/10.000\cdot 100=12\,\%$. Després: activa = 10.000 − 300 = 9.700, aturats = 1.200 − 300 = 900, $T_u=900/9.700\cdot 100\approx 9{,}28\,\%$.

b) La taxa baixa gairebé tres punts sense que ningú hagi trobat feina: només perquè han deixat de buscar-ne. Per això la taxa d'atur s'ha de llegir juntament amb la taxa d'ocupació i la d'activitat, i no pas sola.

Joves: $500/2.000\cdot 100=25\,\%$. Adults: $1.800/18.000\cdot 100=10\,\%$. Global: $2.300/20.000\cdot 100=11{,}5\,\%$.

Els joves són el 10 % de la població activa (2.000 de 20.000), però el 21,7 % dels aturats (500 de 2.300).

L'atur juvenil és molt superior a la mitjana; entre els motius hi ha la falta d'experiència, la temporalitat i la inestabilitat dels primers contractes.

Salari diari = 2.100 / 30 = 70 €. Dies d'indemnització = 30 · 14 = 420 dies, que són 420 · 70 = 29.400 €.

Límit: 12 mensualitats = 12 · 2.100 = 25.200 €. Com que 29.400 € supera el màxim, el treballador cobra 25.200 €.

El màxim limita el cost d'acomiadar els treballadors amb més antiguitat; aquest límit redueix el cost per a l'empresa, però també la protecció del treballador.

a) Anys totals = 3 + 8 + 10 = 21; dies = 20 · 21 = 420; cost = 420 · 55 = 23.100 €.

b) Estalvi mensual = 3 · 1.650 = 4.950 €. Mesos = 23.100 / 4.950 ≈ 4,7 mesos, és a dir, gairebé cinc mesos.

c) Pèrdua d'experiència i de coneixement de l'empresa, empitjorament del clima laboral i possible baixada de la productivitat de la resta de la plantilla.

1. Estacional. Mesura: diversificar l'activitat per allargar la temporada (turisme cultural, esportiu o gastronòmic) o utilitzar contractes fixos discontinus.
2. Friccional. Mesura: millorar la informació i la intermediació (serveis d'ocupació, plataformes de feina, orientació).
3. Estructural. Mesura: formació i reciclatge professional (política activa).
4. Cíclic. Mesura: política econòmica expansiva (més despesa pública, impostos més baixos o tipus d'interès més baixos) per recuperar la demanda agregada.

Bretxa horària: $(14{,}00-12{,}32)/14{,}00\cdot 100=12\,\%$.

Salari setmanal: homes 14,00 · 38 = 532,00 €; dones 12,32 · 30 = 369,60 €. Bretxa: $(532{,}00-369{,}60)/532{,}00\cdot 100\approx 30{,}5\,\%$.

La segona és molt més gran perquè hi ha una diferència de salari per hora i una diferència d'hores treballades. El temps parcial, molt sovint associat a la cura de la família, redueix els ingressos totals i, més endavant, les pensions.

Temporalitat: $4.600/20.000\cdot 100=23\,\%$. Parcialitat: $3.000/20.000\cdot 100=15\,\%$.

Temporals a temps complet = 4.600 − 1.200 = 3.400.

Destaca el segment secundari: gairebé un de cada quatre assalariats té un contracte temporal. La temporalitat, combinada amb la parcialitat, dona feines inestables i amb ingressos baixos.

a) Abans: $\tfrac{900}{30} = 30$ treballadors. Després: $\tfrac{900}{45} = 20$ treballadors. Es perden 10 llocs.

b) És atur estructural d'origen tecnològic: la tècnica de producció ha canviat i els treballadors afectats necessiten una altra qualificació.

c) Amb un 50 % més de demanda la producció seria 1.350 peces, i calen 1.350/45 = 30 treballadors: es mantindria l'ocupació inicial. La tecnologia destrueix llocs de treball en una empresa, però si l'economia creix pot crear-ne més en altres.

a) Activa = 50.000 · 0,58 = 29.000. Ocupats = 50.000 · 0,508 = 25.400. Aturats = 29.000 − 25.400 = 3.600.

$$T_{\text{atur}}=\frac{3.600}{29.000}\cdot 100\approx 12{,}41\,\%$$

b) Si $PET$ és la població de 16 anys o més, $A$ l'activa i $O$ els ocupats: $T_{\text{atur}}=\dfrac{A-O}{A}=1-\dfrac{O}{A}=1-\dfrac{O/PET}{A/PET}=1-\dfrac{T_{\text{ocupació}}}{T_{\text{activitat}}}$. Comprovació: $1-0{,}508/0{,}58\approx 0{,}1241$.

a) Any 1: activa 48.000, aturats 6.000, ocupats 42.000. Any 2: activa 50.000, aturats 5.000, ocupats 45.000.

b) Els ocupats pugen en 3.000. Els aturats només baixen en 1.000, i la població activa puja en 2.000. Per tant, dels 3.000 nous ocupats, 1.000 eren aturats i els altres 2.000 eren persones inactives que han entrat al mercat de treball i han trobat feina.

Per això es pot crear molta feina i la taxa d'atur baixar menys del que s'espera: una part de l'ocupació nova l'ocupen persones que abans no comptaven com a aturades.

a) T1: $1.200/8.000=15\,\%$; T2: $640/8.000=8\,\%$; T3: $480/8.000=6\,\%$; T4: $880/8.000=11\,\%$. Mitjana d'aturats: $(1.200+640+480+880)/4=800$, és a dir, $800/8.000=10\,\%$.

b) És atur estacional: depèn de la temporada turística. Comparar un trimestre amb un altre d'estació diferent confondria l'estacionalitat amb un canvi real de l'economia; la mitjana anual (o la comparació amb el mateix trimestre d'un altre any) elimina aquest efecte.

c) Diversificar l'oferta turística per allargar la temporada (turisme esportiu o cultural) i oferir formació als treballadors perquè puguin treballar en altres sectors fora de temporada.

a) Cost total = 200 · 3.000 = 600.000 €. Ocupats = 200 · 0,40 = 80. Benefici mensual = 80 · (900 + 400) = 104.000 €. Temps = 600.000 / 104.000 ≈ 5,8 mesos.

b) L'efecte net és de 40 % − 25 % = 15 % dels participants: 30 persones. Benefici mensual = 30 · 1.300 = 39.000 €. Temps = 600.000 / 39.000 ≈ 15,4 mesos.

Cal distingir entre els qui troben feina després del programa i els qui la troben gràcies al programa (efecte net). En avaluar una política activa cal mirar el segon grup.

a) Homes: $(12\cdot 3.600+48\cdot 2.100)/60=2.400$ €. Dones: $(4\cdot 3.600+36\cdot 2.100)/40=2.250$ €. Bretxa: $(2.400-2.250)/2.400\cdot 100=6{,}25\,\%$.

b) La bretxa no ve de cobrar menys pel mateix lloc, sinó de la distribució dels llocs: les dones són el 40 % de la plantilla però només ocupen 4 dels 16 llocs de direcció (el 25 %); entre les dones, el 10 % és a la direcció (4 de 40); entre els homes, el 20 % (12 de 60). És una segregació vertical (el «sostre de vidre»).

Factors externs: càrregues familiars repartides de manera desigual, interrupcions de carrera, preferència per jornades reduïdes, estereotips i xarxes d'accés als llocs directius. La igualtat salarial dins de cada categoria és necessària però no suficient per eliminar la bretxa.

a) $800-30w=200+20w\Rightarrow 600=50w\Rightarrow w=12$ €/h i $L=800-30\cdot 12=440$ milers d'hores.

b) Amb $w=14$: $L_d=800-420=380$ i $L_s=200+280=480$. Hi ha un excés d'oferta de 100 milers d'hores (atur involuntari). L'ocupació baixa un 13,6 % (de 440 a 380). Massa salarial (en milers d'€ per setmana): abans $12\cdot 440=5.280$ i després $14\cdot 380=5.320$.

c) El model suposa un mercat competitiu amb treballadors idèntics; no inclou la productivitat, el poder de negociació ni les diferències entre sectors. Si les empreses tenen poder per fixar els salaris (monopsoni) o si la productivitat respon al salari, l'efecte sobre l'ocupació pot ser molt menor. El resultat és una predicció del cas competitiu, no una llei general.

a) $T_u=3.000/25.000\cdot 100=12\,\%$. Llarga durada: $1.200/25.000\cdot 100=4{,}8\,\%$.

b) 1.200/3.000 = 40 % dels aturats.

c) Com més temps s'està sense feina, més es perden les habilitats i els contactes, i les empreses ho poden interpretar com un senyal negatiu. És la histèresi de l'atur: una part de l'atur cíclic es converteix en estructural. Per això són importants la formació i l'acompanyament de les persones aturades de llarga durada.

Opció A: indemnitzacions = 10 · 6 · 20 · 60 = 72.000 € (un cop). Estalvi anual = 10 · 21.900 = 219.000 €.

Opció B: estalvi anual = 50 · 0,20 · 21.900 = 219.000 €. No hi ha indemnització.

L'estalvi anual és el mateix, però B no té cost immediat i evita que 10 persones passin a l'atur. A canvi, tota la plantilla perd un 20 % de renda, i B només té sentit si la caiguda de les vendes és temporal. A llarg termini, A fa perdre experiència i coneixement; B conserva el capital humà.

A: activa 70.000, aturats 5.600, ocupats 64.400, taxa d'ocupació 64,4 %. B: activa 50.000, aturats 4.000, ocupats 46.000, taxa d'ocupació 46 %.

No: tenen la mateixa taxa d'atur, però a A treballa molta més gent en proporció a la població. A B, la meitat de la població en edat de treballar és inactiva (per exemple, per baixa participació de dones o de joves), de manera que moltes persones sense feina no compten com a aturades. La taxa d'atur, per si sola, amaga la taxa de participació.

a) Activa = 60.000 els dos anys. $T_u$ any 1: $6.000/60.000=10\,\%$; any 2: $9.000/60.000=15\,\%$. Ocupats: $(51.000-54.000)/54.000\cdot 100\approx -5{,}56\,\%$ (−3.000 llocs).

b) Atur cíclic: l'activa no ha canviat, els ocupats han baixat i els aturats han pujat en la mateixa xifra. És una conseqüència de la caiguda de la demanda agregada.

c) (1) Una política fiscal expansiva (més inversió pública o menys impostos) per tornar a augmentar la demanda. (2) Una política monetària expansiva (tipus d'interès més baixos) per estimular el crèdit i la inversió. (3) Mesures actives, com ara ajuts temporals per mantenir llocs de treball i formació durant la recessió, que eviten que l'atur cíclic es faci estructural.