Exercicis de macromagnituds: PIB, renda i creixement econòmic — Economia 1r Batxillerat

$PIB=C+I+G+X-M=520+140+180+210-190=860$ milions d'u.m.

Interpretació: el valor de mercat dels béns i serveis finals produïts a Costaverda aquest any és de 860 milions d'u.m. Les importacions es resten perquè són despesa feta en producció estrangera.

Exportacions netes: $X-M=95-120=-25$ milions d'u.m.

$PIB=300+80+90+(-25)=445$ milions d'u.m.

Interpretació: el signe negatiu vol dir que el país compra a l'estranger més del que hi ven (dèficit comercial) i que aquesta part de la despesa interior no és producció pròpia.

$PIB\text{ per càpita}=\dfrac{PIB}{\text{població}}=\dfrac{18.400}{2{,}3}=8.000$ u.m. per habitant.

Interpretació: és el PIB que correspondria a cada habitant si es repartís per igual. Serveix per comparar països de mida diferent, però no diu com es reparteix de debò la renda.

$g=\dfrac{PIB_1-PIB_0}{PIB_0}\cdot 100=\dfrac{672-640}{640}\cdot 100=5\,\%$

Interpretació: l'economia ha crescut un 5 % en termes reals: s'ha produït un 5 % més de béns i serveis que l'any anterior.

El valor afegit és el valor de la producció menys el valor dels béns intermedis comprats.

• Agricultor: 300 u.m. (no compra béns intermedis en aquest exemple).
• Moliner: $450-300=150$ u.m.
• Forner: $700-450=250$ u.m.

Suma: $300+150+250=700$ u.m., que coincideix amb el preu final del pa.

Interpretació: al PIB només es comptabilitza el bé final (700 u.m.); si se sumessin les vendes de cada etapa (1.450 u.m.), hi hauria doble comptabilitat.

$PIB\text{ real}=\dfrac{PIB\text{ nominal}}{\text{deflactor}}\cdot 100=\dfrac{1.260}{120}\cdot 100=1.050$ milions d'u.m.

Interpretació: un deflactor de 120 vol dir que els preus són un 20 % més alts que els de l'any base. El PIB nominal està inflat per aquest augment de preus; el PIB real el neteja i mesura només la quantitat produïda.

• Sí: és un bé final produït dins del país aquest any.
• No: el cotxe es va produir en un altre any; només hi entraria la comissió d'un intermediari, si n'hi ha.
• No: és un treball no remunerat que no passa pel mercat, tot i tenir valor social.
• Sí: és un servei final produït al país.
• No: és una transacció financera (canvi de propietat d'un actiu), no producció de béns i serveis.
• No: la producció es fa fora del territori, de manera que compta al PIB del país on és la filial.

Criteri: al PIB hi entren béns i serveis finals, produïts dins del territori durant el període i valorats a preus de mercat.

Resposta correcta: b.

El PIB mesura un flux (producció d'un període) i només compta béns i serveis finals produïts al territori. L'opció a) inclou la segona mà, que no és producció de l'any; la c) té doble comptabilitat, perquè suma també els béns intermedis; la d) descriu un estoc de riquesa, no un flux.

$PIB=\text{salaris}+\text{beneficis}+\text{interessos}+\text{lloguers}=450+210+40+60=760$ milions d'u.m.

Interpretació: tot el que es produeix es converteix en renda per als propietaris dels factors de producció (treball, capital i terra). Els salaris són el 59,2 % del total.

• C: despesa de les llars en un bé de consum durador.
• I: formació bruta de capital; augmenta la capacitat productiva.
• G: compra de serveis per part d'una administració pública.
• X: producció nacional comprada per no residents.
• M: es resta del PIB perquè és producció estrangera.

Comentari: la inversió inclou béns de capital i també la variació d'existències; en l'últim apartat, la roba comprada fora del país és una importació i es resta de la despesa total.

$I=PIB-C-G-(X-M)=1.500-900-300-(250-220)=270$ milions d'u.m.

• Consum: $900/1.500=60{,}0\,\%$
• Inversió: $270/1.500=18{,}0\,\%$
• Despesa pública: $300/1.500=20{,}0\,\%$
• Exportacions netes: $30/1.500=2{,}0\,\%$

Interpretació: el consum privat és el component dominant. Les exportacions netes són positives (30), de manera que el país ven a l'estranger més del que compra.

PIB real = PIB nominal / deflactor · 100:

• Any 1: $800/100\cdot 100=800$
• Any 2: $880/110\cdot 100=800$
• Any 3: $990/125\cdot 100=792$

Creixement real: any 2, $0{,}0\,\%$; any 3, $-1{,}0\,\%$.

Interpretació: el PIB nominal creix cada any (800, 880, 990), però tot l'augment és inflació. Al segon any la producció real no varia, i al tercer disminueix un 1,0 %. Per això cal mirar el PIB real.

Creixement nominal: $\dfrac{2.160-2.000}{2.000}=8\,\%$.

PIB real del segon any: $\dfrac{2.160}{105}\cdot 100=2.057{,}14$ milions d'u.m. (el primer any, 2.000).

Creixement real: $\dfrac{2.057{,}14-2.000}{2.000}=2{,}86\,\%$.

Interpretació: el PIB nominal puja un 8 %, però uns preus un 5 % més alts expliquen la major part de l'augment. La producció real només creix un 2,86 %.

PIB real: $\dfrac{12.600-12.000}{12.000}=5\,\%$. Població: $\dfrac{1{,}56-1{,}5}{1{,}5}=4\,\%$.

PIB per càpita: $8.000$ u.m. el primer any i $8.076{,}92$ el segon; variació $0{,}96\,\%$.

Interpretació: el PIB real creix més que la població, de manera que el PIB per càpita millora, però menys (0,96 %) que el PIB total. Una part del creixement ha de repartir-se entre més persones.

Valor afegit = vendes - compres de béns intermedis:

• Cotonera: 120
• Filadora: $200-120=80$
• Teixidora: $340-200=140$
• Taller: $520-340=180$

Total: $120+80+140+180=520$ u.m., igual al preu final de les camises.

Error: si se sumessin les vendes sortirien 1.180 u.m. Es compten diverses vegades el cotó, el fil i la tela (doble comptabilitat), perquè ja estan inclosos en el preu final.

Resposta correcta: d.

Valor afegit = producció - béns intermedis = $500-200=300$ u.m. Aquesta xifra ja inclou els salaris (150) i el benefici (150).

Els salaris no es resten: són renda dels treballadors, és a dir, part del valor afegit. Les opcions a) i b) són, respectivament, el cost de la farina i el valor de les vendes.

Les exportacions netes són el que falta per arribar al 100 %: $100-60-20-18=2\,\%$.

• Consum: $2.400\cdot 0{,}60=1.440$
• Inversió: $2.400\cdot 0{,}20=480$
• Despesa pública: $2.400\cdot 0{,}18=432$
• Exportacions netes: $2.400\cdot 0{,}02=48$

Interpretació: com que $X-M=48\gt 0$, el país té superàvit comercial: exporta més del que importa.

• $6+11+17=34\,\%$ de la renda.
• $42/6=7$ vegades més.
• Un 60 %. La corba de Lorenz de Rocavella queda per sota de la diagonal d'igualtat perfecta: el 60 % més pobre acumula un 34 % en lloc d'un 60 %.

Interpretació: com més lluny de la diagonal és la corba de Lorenz, més gran és la desigualtat i més alt seria el coeficient de Gini.

Relació quintil més ric / quintil més pobre: A, $36/9=4$; B, $45/5=9$.

La corba de Lorenz de B queda més lluny de la diagonal, perquè la renda està més concentrada als més rics; el seu coeficient de Gini seria més alt.

Interpretació: el mateix PIB per càpita és només una mitjana. A B, el 20 % més pobre rep un 5 % de la renda i viu amb molt menys que la mitjana, de manera que, malgrat les xifres iguals, el benestar de bona part de la població és menor.

Factor acumulat: $1{,}04\cdot 1{,}02\cdot 0{,}99=1{,}0502$, és a dir, un creixement acumulat del $5{,}02\,\%$.

Taxa mitjana geomètrica: $\sqrt[3]{1{,}0502}-1=1{,}65\,\%$ anual. Mitjana aritmètica: $(4+2-1)/3=1{,}67\,\%$.

Interpretació: la taxa geomètrica és la que, aplicada tres anys seguits, dona el mateix creixement acumulat; per això és la més adequada. L'aritmètica la sobrevalora lleugerament.

1. $PIB_1=1.000$ i $PIB_2=1.050$ milions d'u.m.; creixement nominal: $5\,\%$.
2. $PIB\text{ real}_2=\dfrac{1.050}{105}\cdot 100=1.000$ milions; creixement real: $0\,\%$.
3. Any 1: $1.000/2{,}0=500$ u.m.; any 2: $1.000/2{,}05=487{,}80$ u.m.; variació de $-2{,}44\,\%$.
4. No. El PIB nominal creix un 5 %, però tot l'augment és inflació. La producció real no creix i la població sí, de manera que el PIB per càpita real baixa un 2,44 %.

Conclusió: no cal fiar-se del PIB nominal ni del total sense dividir per la població.

Resposta correcta: a.

$\dfrac{1{,}02}{1{,}03}-1=-0{,}97\,\%$, és a dir, el PIB per càpita real baixa gairebé un 1 %. Encara que el PIB total creix, es reparteix entre més habitants.

L'opció b) ignora la població; la c) resta els percentatges de manera incorrecta, i la d) no cal: el PIB ja és real.

Resposta correcta: c.

El PIB mesura la producció de l'any. La venda d'un pis antic és només un canvi de propietari d'un bé ja produït; només la comissió de l'agent immobiliari és un servei nou i compta. La perruquera (a) és un servei final, el cotxe (b) un bé final de l'any i la màquina (d) és inversió.

L'afirmació és correcta només en un sentit estret: la producció mitjana per habitant ha augmentat. Però el PIB per càpita té limitacions:

• No mostra la distribució. És una mitjana: si la renda es concentra als més rics, la majoria de persones pot haver guanyat poc o res (el coeficient de Gini o la relació entre quintils ho mostrarien).
• Exclou activitats sense mercat. El treball domèstic i de cura no remunerat no hi compta, tot i tenir valor.
• No descompta danys. L'augment d'emissions o l'esgotament de recursos no resta, i fins i tot la despesa per reparar-los pot sumar.

Indicadors complementaris: l'índex de desenvolupament humà (que combina renda, salut i educació), el coeficient de Gini i indicadors ambientals com l'empremta de carboni.

Conclusió: el creixement del PIB per càpita és necessari però no suficient per afirmar que s'ha millorat el benestar.

Variació d'existències: $50.000-40.000=10.000$ u.m., que es comptabilitza com a inversió en existències.

Valor afegit: valor de la producció menys consums intermedis: $50.000-12.000=38.000$ u.m. Aquesta és l'aportació al PIB.

Per la despesa: vendes (40.000) + variació d'existències (10.000) = 50.000, que és la producció; si s'hi resten els components (12.000) per no duplicar-los, s'obté 38.000.

Interpretació: el PIB mesura la producció, no les vendes. Les bicicletes no venudes s'han produït (han utilitzat treball i capital), de manera que s'han de comptar, com a inversió en existències. Si no, el PIB quedaria infravalorat l'any de producció i sobrevalorat quan es vengués l'estoc.

• Renda: $640+330+80=1.050$. Despesa: $620+200+190+(210-170)=1.050$. Coincideixen.
• Assalariats: $640/1.050=61{,}0\,\%$. Excedent: $330/1.050=31{,}4\,\%$. La resta (7,6 %) són impostos nets.
• Tot el que es gasta en béns i serveis finals és ingrés per a algú: els pagaments als treballadors, els beneficis i els impostos. La despesa d'uns és la renda dels altres; per això la producció, la despesa i la renda són tres maneres de mesurar el mateix flux.

• $650/117\cdot 100=555{,}56$ milions d'u.m.
• $555{,}56/500-1=11{,}11\,\%$ acumulat; taxa anual: $(555{,}56/500)^{1/5}-1=2{,}13\,\%$.
• $70/2{,}13=32{,}9$ anys aproximadament (és una regla aproximada, no exacta).
• El PIB nominal ha crescut un 30,0 %, però gran part és inflació (el deflactor ha pujat un 17 %); el creixement real és de només un 11,11 %.

• Inicial: $900+250+300+(300-380)=1.370$. Final: $X=330$, $M=304$, $PIB=1.476$.
• Variació: $1.476-1.370=106$ milions d'u.m., és a dir, $7{,}74\,\%$.
• Si el consum i la inversió contenen béns importats, quan baixen les importacions el consum de béns estrangers que es deixa de fer pot afectar el consum total; i altres països poden respondre amb mesures contràries. Per això el resultat real seria més petit.

Interpretació: en aquest model simple, reduir el dèficit comercial augmenta el PIB, però només és cert si la resta de components no canvia.

• OA cap a l'esquerra: baixa el PIB real i pugen els preus.
• DA cap a la dreta: puja el PIB real i, normalment, també els preus.
• DA cap a l'esquerra (cauen les exportacions): baixa el PIB real i tendeixen a baixar els preus.
• OA cap a la dreta: puja el PIB real i baixen els preus.

Estanflació: el primer cas, perquè un xoc d'oferta negatiu combina menys producció (i més atur) amb més inflació. Un xoc de demanda no pot provocar-la: DA mou preus i producció en el mateix sentit.

• A: $90.000/6{,}0=15.000$ u.m.; B: $60.000/5{,}0=12.000$ u.m. A és més ric per càpita.
• Cal que $12.000\cdot 1{,}04^{n}\gt 15.000\cdot 1{,}015^{n}$, és a dir, $n\gt\dfrac{\ln(15.000/12.000)}{\ln(1{,}04/1{,}015)}=9{,}17$; calen 10 anys complets.
• B, perquè la seva relació entre quintils és de 4 davant de 10. A té la renda més concentrada: el PIB per càpita més alt no vol dir que la majoria hi visqui millor.
• A té més renda mitjana, però B creix més ràpid i reparteix millor. Caldria saber l'esperança de vida, l'educació, el nivell de pobresa i la sostenibilitat ambiental per decidir quin viu millor.