Exercicis de sistemes econòmics, agents i flux circular de la renda — Economia 1r Batxillerat

1. Economia planificada: les decisions bàsiques les pren una autoritat central, que és propietària dels mitjans de producció i fixa preus i quantitats.
2. Economia mixta: hi conviuen el mercat (empreses privades, preus lliures) i un sector públic que presta serveis i regula.
3. Economia de mercat: les decisions les prenen lliurement famílies i empreses a través dels preus; l'Estat només fixa les regles del joc.

1. Com produir: tria de la tècnica i dels recursos (mantega ecològica, màquina).
2. Què produir: es decideix quin bé o servei s'obté amb el solar (habitatge de lloguer assequible). Si es discuteix qui hi podrà accedir, tocaria també el «per a qui».
3. Què produir: es canvia la combinació de productes.
4. Per a qui produir: es decideix qui rep el servei i com es reparteix.

1. Famílies (contribuents).
2. Empreses (demanden el factor treball).
3. Sector públic.
4. Sector exterior (compra de l'estranger, és a dir, una exportació per a la nostra economia).
5. Famílies: són propietàries d'un factor de producció (el capital en forma de pis) i en reben una renda.

Renda de les famílies = salaris + lloguers + interessos + beneficis = 80.000 + 20.000 + 10.000 + 30.000 = 140.000 €.

Com que les famílies ho gasten tot, les empreses ingressen 140.000 € per vendes. El que paguen als factors (renda) torna a les empreses en forma de despesa: el flux es tanca i es manté constant any rere any.

Resposta correcta: c. Les famílies posseeixen els factors (treball, capital, terra) i els ofereixen a les empreses, que els paguen amb renda. Els béns i serveis fan el camí contrari (empreses → famílies) i les famílies els paguen amb despesa en consum. Els fluxos reals i els monetaris tenen sentit oposat.

Estalvi = renda − consum = 3.200 − 2.720 = 480 €.

Taxa d'estalvi = $\dfrac{480}{3.200}\cdot 100=15\ \%$. La família n'estalvia un 15 %.

L'estalvi és una filtració del flux circular: és renda que no torna a les empreses com a despesa directa, sinó que va als mercats financers.

1. Terra.
2. Treball.
3. Capital físic (un bé produït que serveix per produir).
4. Capacitat empresarial.
5. Terra (recurs natural).

La remuneració d'aquests factors és, respectivament: lloguer (terra), salari (treball), interès (capital) i benefici (capacitat empresarial).

El sector públic són les administracions (estatal, autonòmica i local) i els seus organismes. En el flux circular cobra impostos a famílies i empreses i, a canvi, fa despesa pública i transferències.

• Proveeix béns i serveis públics (educació, sanitat, seguretat, infraestructures).
• Redistribueix la renda (pensions, subsidis, prestacions) per reduir desigualtats.
• Regula i corregeix els mercats (competència, medi ambient) i busca l'estabilitat de l'economia.

Saldo comercial = exportacions − importacions = 40.000 − 55.000 = −15.000 milions d'euros.

El saldo és negatiu: el país compra a l'exterior més del que hi ven (dèficit comercial). En el flux circular, les importacions són una filtració (diner que surt) i les exportacions una injecció (diner que entra); aquí surt més diner del que entra.

Els preus transmeten informació sense que ningú no la centralitzi. Si més gent vol bicicletes elèctriques, la demanda creix i el preu puja. Aquest preu més alt informa les empreses que fabricar-ne és més rendible i les anima a produir-ne més (destinen més recursos a aquest bé). També informa els compradors que el bé és més escàs i els pot fer reconsiderar la compra.

Així, el mercat respon a les preguntes què, com i per a qui mitjançant els preus, i no per decisions d'una autoritat central.

A l'equilibri, la renda és igual a la despesa: $Y=C+I$.

$Y=100+0{,}75Y+150\;\Rightarrow\;0{,}25Y=250\;\Rightarrow\;Y=1.000$ milions.

Consum: $C=100+0{,}75\cdot 1.000=850$ milions. Estalvi: $S=Y-C=1.000-850=150$ milions.

Comprovació: $S=150=I$. En el model simple l'equilibri exigeix que tot el que les famílies estalvien (filtració) torni a les empreses com a inversió (injecció).

Resposta correcta: a. L'economia mixta combina l'assignació pel mercat amb la intervenció pública. La b descriu una economia planificada; la c, un mercat sense intervenció (teòric); la d no és un sistema econòmic.

1. Renda disponible: $Y_d=Y-T=1.000-200=800$. Consum: $C=0{,}85\cdot 800=680$. Estalvi: $S=Y_d-C=120$ milions.
2. $Y=C+I+G\;\Rightarrow\;1.000=680+I+200\;\Rightarrow\;I=120$ milions.
3. Filtracions: $S+T=120+200=320$. Injeccions: $I+G=120+200=320$. Coincideixen, com ha de passar a l'equilibri.

Avantatges possibles: es poden garantir uns mínims de béns bàsics a tothom; es poden coordinar grans objectius (per exemple, habitatge) sense dependre del benefici.

Inconvenients possibles: l'ajuntament necessita una informació enorme i canviant sobre gustos i costos (si falla, apareixen excedents o cues); sense preus que reflecteixin l'escassetat ni incentius a innovar, hi ha riscos d'ineficiència.

Conclusió orientativa: una planificació total sembla poc recomanable per a una ciutat oberta; una opció més raonable és un sistema mixt, amb mercat per a la majoria de béns i intervenció pública en habitatge o serveis bàsics. Es valora l'argumentació.

$Y=C+I+G+(X-M)=600+150+180+(120-100)=950$ milions d'euros.

Saldo del sector exterior: $X-M=120-100=20$ milions (superàvit). Les exportacions superen les importacions i això suma 20 milions a la despesa total.

1. Filtració.
2. Injecció.
3. Filtració.
4. Injecció.
5. Filtració.
6. Injecció.

A l'equilibri: filtracions = injeccions, és a dir, $S+T+M=I+G+X$.

Renda mitjana: $\dfrac{2.000\cdot10^{6}}{100.000}=20.000$ € per habitant.

El 10 % més ric (10.000 persones) rep el 45 % de la renda: $\dfrac{900\cdot10^{6}}{10.000}=90.000$ € per persona.

La resta (90.000 persones) rep 1.100 milions: $\dfrac{1.100\cdot10^{6}}{90.000}\approx 12.222$ € per persona.

La mitjana amaga una forta desigualtat: el grup més ric té més de set vegades la renda mitjana de la resta. Per valorar el benestar cal també mirar com es reparteix la renda i no només la seva mida.

Beneficis = ingressos − pagaments als factors = 500 − 300 − 40 − 30 = 130 milions.

Renda de les famílies = salaris + lloguers + interessos + beneficis = 300 + 40 + 30 + 130 = 500 milions. Coincideix amb el valor de la producció venuda: tot el que s'ingressa es converteix en renda d'algú (els beneficis són la renda de qui té la capacitat empresarial i el capital propi).

Resposta correcta: b. A la a, l'escassetat existeix en tots els sistemes. A la c, en una economia mixta els preus es formen majoritàriament al mercat (poden regular-se alguns). A la d, les tres preguntes bàsiques s'han de respondre en qualsevol sistema.

Dèficit finançat = estalvi − préstecs a empreses = 150 − 120 = 30 milions.

Els bancs fan d'intermediaris del mercat financer: recullen l'estalvi (filtració) i el transformen en finançament per a la inversió i per al sector públic (injeccions). Sense aquest circuit, l'estalvi seria diner aturat i els ingressos de les empreses quedarien per sota del que han pagat.

1. $Y=C+I+G=200+0{,}8\cdot0{,}75\,Y+300+400\;\Rightarrow\;Y(1-0{,}6)=900\;\Rightarrow\;Y=2.250$ milions.
2. $T=0{,}25\cdot 2.250=562{,}5$; $Y_d=2.250-562{,}5=1.687{,}5$; $C=200+0{,}8\cdot 1.687{,}5=1.550$; $S=Y_d-C=137{,}5$ milions.
3. $S+T=137{,}5+562{,}5=700$ i $I+G=300+400=700$. Es compleix.
4. $T-G=562{,}5-400=162{,}5$: hi ha un superàvit pressupostari de 162,5 milions.

$Y=C+I+G+X-M=200+0{,}6\,Y+300+400+300-0{,}1\,Y\;\Rightarrow\;0{,}5\,Y=1.200\;\Rightarrow\;Y=2.400$ milions.

Importacions: $M=0{,}1\cdot 2.400=240$. Saldo exterior: $X-M=300-240=60$ (superàvit).

Comprovació: $Y_d=0{,}75\cdot 2.400=1.800$, $C=200+0{,}8\cdot 1.800=1.640$, $S=160$, $T=600$. Filtracions: $S+T+M=160+600+240=1.000$. Injeccions: $I+G+X=300+400+300=1.000$.

La renda puja de 2.250 a 2.400 perquè les exportacions són una injecció addicional de 300 milions; les importacions hi resten una part, però el balanç és positiu.

A (mercat): què: es construeix on hi ha demanda solvent; com: segons costos i beneficis; per a qui: per a qui pot pagar. Problemes: l'equitat (joves de renda baixa exclosos) i possibles bombolles.

B (preu màxim + sorteig): garanteix el «per a qui» a un grup, però si el preu legal és molt inferior al d'equilibri, els propietaris tenen pocs incentius a oferir pisos: l'oferta cau i hi ha escassetat; l'assignació per sorteig no té en compte la necessitat.

Solució mixta: mantenir el mercat per a l'oferta general i complementar-lo amb habitatge públic i ajuts focalitzats a les famílies amb menys renda, més incentius a la construcció de lloguer assequible. Es valora un raonament coherent.

Resposta correcta: d. Més $G$ és una injecció que eleva la despesa total. Les famílies reben més renda, consumeixen en part i n'estalvien una altra part, fins que filtracions i injeccions tornen a igualar-se a un nivell de renda superior. La a és falsa: els impostos no canvien, de manera que la despesa addicional no queda compensada per cap recaptació addicional; la b confon injecció amb filtració; la c no té sentit en una economia tancada.

1. Més mercat (menys propietat pública).
2. Més intervenció (de tipus planificador, sobre els preus).
3. Més presència pública; se'n discuteix la justificació.
4. Més mercat.
5. Més intervenció reguladora.

Que una mesura apropi més al mercat o a la planificació no canvia que el sistema continuï essent mixt mentre convisquin tots dos elements.

Abans: $\dfrac{90.000}{12.000}=7{,}5$ vegades.

Després: renda rica = $90.000-0{,}30\cdot 90.000=63.000$ €; renda baixa = $12.000-0{,}05\cdot12.000+4.000=15.400$ €. Raó: $\dfrac{63.000}{15.400}=4{,}09$.

La desigualtat baixa de 7,5 a 4,09 vegades. L'impost progressiu i la transferència redistribueixen renda. Cal tenir en compte que l'Estat recapta més diners (27.600 €) dels que transfereix; la resta financia serveis públics, que també beneficien les famílies.

$Y=200+0{,}6\,Y+200+400\;\Rightarrow\;0{,}4\,Y=800\;\Rightarrow\;Y=2.000$ milions.

Variació de la renda: $2.000-2.250=-250$ milions. La inversió ha baixat 100.

Cada milió de variació de la inversió provoca $2{,}5$ milions de variació de la renda: l'efecte es multiplica perquè la menor renda redueix el consum, que redueix els ingressos d'altres empreses, i així successivament.

Les famílies estalvien 80 milions ($600-520$). Les empreses només ingressen 520 milions per vendes però han pagat 600 en factors: tenen una pèrdua de 80 milions.

L'any següent pagaran menys renda (el que ingressen), de manera que la renda i el consum cauen: el circuit es contrau. L'estalvi és una filtració que no ha tornat al flux.

Per mantenir l'equilibri, perquè $S=I$, cal que les empreses inverteixin 80 milions, finançats pels bancs amb l'estalvi de les famílies. Així, les empreses ingressen 520 (consum) + 80 (inversió) = 600, i la renda no baixa.

1. 3.100 + 900 + 1.100 + 800 − 900 = 5.000. Es compleix.
2. $Y_d=Y-T=4.000$; $S=Y_d-C=4.000-3.100=900$ milions.
3. Filtracions: $S+T+M=900+1.000+900=2.800$. Injeccions: $I+G+X=900+1.100+800=2.800$. Coincideixen.
4. Saldo pressupostari: $T-G=1.000-1.100=-100$ (dèficit de 100). Saldo exterior: $X-M=-100$ (dèficit exterior de 100). Aleshores $I+(G-T)+(X-M)=900+100-100=900=S$: l'estalvi privat finança la inversió, el dèficit públic i el dèficit exterior.