Flashcards: Bioquímica II: lípids i nutrició

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Com es defineixen els lípids?

   Per una propietat, no per una composició comuna: són insolubles en aigua i solubles en dissolvents apolars com l'èter o la benzina.

2. 2. Error típic: «els lípids són els greixos». Què és correcte?

   Els greixos només són el lípid de reserva. També són lípids els fosfolípids de les membranes, els esteroides (colesterol, hormones sexuals) i les ceres.

3. 3. Quines són les quatre funcions dels lípids?

   Reserva d'energia (greixos), estructural (fosfolípids de membrana), protectora (greix subcutani, ceres) i reguladora (hormones i algunes vitamines).

4. 4. Per què les molècules apolars s'ajunten dins de l'aigua?

   No perquè s'atreguin especialment, sinó perquè l'aigua les rebutja i les empeny a ajuntar-se per reduir la superfície de contacte.

5. 5. Com viatja el colesterol per la sang?

   Unit a proteïnes, en lipoproteïnes, perquè no es dissol en aigua. El colesterol «bo» i el «dolent» són la mateixa molècula en dos vehicles diferents.

6. 6. Què és una molècula amfipàtica? Posa'n un exemple.

   Una molècula amb una part polar i una altra d'apolar. N'és un exemple el fosfolípid, i també l'àcid gras.

7. 7. Com és un àcid gras?

   Una cadena llarga de carbonis, apolar, amb un grup $\mathrm{-COOH}$ polar a un extrem.

8. 8. Per què els greixos saturats són sòlids i els insaturats líquids a temperatura ambient?

   El saturat no té dobles enllaços: la cadena és recta i s'empaqueta bé. Cada doble enllaç de l'insaturat fa un colze que impedeix l'empaquetament, i el conjunt és un oli.

9. 9. Què vol dir la notació C18:2 d'un àcid gras?

   18 carbonis i 2 dobles enllaços. És insaturat (poliinsaturat) i, a temperatura ambient, líquid.

10. 10. Què és un àcid gras essencial?

    Un àcid gras insaturat que el cos no pot fabricar i que, per tant, has d'obtenir de la dieta.

11. 11. Com està format un triglicèrid?

    Per una molècula de glicerol unida a tres àcids grassos per enllaços èster. Cada enllaç es fa per condensació i allibera una molècula d'aigua: tres aigües en total.

12. 12. Quanta energia aporta un gram de greix, de glúcid i de proteïna?

    Unes $9\ \mathrm{kcal}$ el greix, i unes $4\ \mathrm{kcal}$ tant el glúcid com la proteïna.

13. 13. Per què el greix és millor reserva que el glicogen, a part de les calories per gram?

    Perquè s'emmagatzema anhidre, mentre que cada gram de glicogen arrossega dos o tres grams d'aigua. Un quilo de greix guarda l'energia de sis o set quilos de glicogen hidratat.

14. 14. Si el greix és millor reserva, per què tenim glicogen?

    Perquè es mobilitza molt més de pressa. El glicogen és la reserva immediata i el greix, la reserva a llarg termini.

15. 15. Com és un fosfolípid i per què pot formar membranes i un triglicèrid no?

    Té glicerol, dos àcids grassos i un fosfat amb càrrega: un cap polar i dues cues apolars, és amfipàtic. El triglicèrid, amb tres cues i cap zona polar, és tot apolar.

16. 16. Per què una membrana trencada es torna a tancar sola?

    Perquè la bicapa de fosfolípids es forma espontàniament en aigua: caps polars cap a l'aigua i cues amagades al mig. Cap mecanisme no els col·loca.

17. 17. Quina estructura tenen els esteroides i quins en coneixes?

    Quatre anells de carboni fusionats (tres de sis i un de cinc), sense glicerol ni àcids grassos. En són el colesterol, les hormones sexuals i la vitamina D.

18. 18. Quina funció té el colesterol?

    Forma part de les membranes animals, on en regula la fluïdesa, i és la peça amb què el cos fabrica les hormones esteroides i la vitamina D.

19. 19. Per què una hormona esteroide no necessita un receptor a la superfície de la cèl·lula i una proteica sí?

    L'esteroide és un lípid: travessa sol la membrana i troba el receptor a dins, sovint al nucli. La proteica no pot travessar-la i actua a través d'un receptor de superfície.

20. 20. Què diferencia la nutrició autòtrofa de l'heteròtrofa?

    L'autòtrof es fabrica la matèria orgànica a partir d'inorgànica (plantes, algues, alguns bacteris). L'heteròtrof la pren ja feta d'altres éssers vius (animals, fongs, molts bacteris).

21. 21. Fotosíntesi: on passa, què hi entra i què en surt?

    Al cloroplast, amb energia de la llum. Entren $\mathrm{CO_2}$ i aigua; surten matèria orgànica (glucosa) i $\mathrm{O_2}$.

22. 22. Respiració cel·lular: on passa, què hi entra i què en surt?

    Al mitocondri, a totes hores. Entren matèria orgànica i $\mathrm{O_2}$; surten $\mathrm{CO_2}$, aigua i ATP.

23. 23. Error típic: «les plantes fan la fotosíntesi de dia i respiren de nit». Què és correcte?

    Fan la respiració cel·lular sempre, també de dia; la fotosíntesi, només amb llum. Entre el dia i la nit canvia quin dels dos processos predomina.

24. 24. D'on ve la major part de la massa d'un arbre?

    Del $\mathrm{CO_2}$ de l'aire, fixat per la fotosíntesi. Del sòl en treu aigua i unes poques sals minerals; la llum és energia, no matèria.

25. 25. Què transporten el xilema i el floema?

    El xilema puja la saba bruta (aigua i sals minerals) de les arrels a les fulles. El floema reparteix la saba elaborada, rica en sucres, per tota la planta.

26. 26. Quines proporcions de l'energia total té una dieta equilibrada?

    Del 50 al 60 % en glúcids, del 25 al 35 % en lípids i del 12 al 15 % en proteïnes. Són percentatges d'energia, no de massa.

27. 27. Un nutrient que no aporta calories és prescindible?

    No. Les vitamines, les sals minerals, l'aigua i la fibra no aporten energia i són imprescindibles: l'escorbut és per falta de vitamina C.

28. 28. Què és el balanç energètic i què passa si és positiu?

    La diferència entre l'energia ingerida i la gastada. Si és positiu, l'excés s'emmagatzema com a greix i el pes puja; si és negatiu, es consumeixen reserves.

29. 29. Què és el metabolisme basal?

    L'energia que consumeixes en repòs absolut només per mantenir-te viu. És la part més gran de la despesa diària, per sobre de l'activitat física i la digestió.