Flashcards: La dinàmica terrestre I: les capes fluides i la geosfera

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Composició de l'aire sec prop de la superfície?

   Un 78 % de nitrogen, un 21 % d'oxigen, gairebé un 1 % d'argó i, en quantitats molt petites, diòxid de carboni, metà i ozó.

2. 2. Per què tot el temps meteorològic passa a la troposfera?

   Perquè hi ha gairebé tota la massa de l'atmosfera i tot el vapor d'aigua. És la capa més baixa, fins a uns 12 km, i la temperatura hi baixa amb l'altura.

3. 3. Per què a l'estratosfera la temperatura puja amb l'altura?

   Perquè hi ha la capa d'ozó, que absorbeix la radiació ultraviolada i s'escalfa. Aquesta inversió fa l'estratosfera molt estable.

4. 4. Error típic: l'ozó sempre és bo?

   No. A l'estratosfera protegeix de la radiació ultraviolada; a la troposfera és un contaminant que perjudica la salut. És el mateix gas en llocs diferents.

5. 5. Per què un gas traça com el diòxid de carboni és tan important?

   Perquè reté la radiació infraroja i regula la temperatura del planeta, tot i no arribar al mig per mil. El nitrogen, el 78 % de l'aire, no ho fa.

6. 6. Què és l'albedo?

   La fracció de la radiació solar que una superfície reflecteix. El gel i els núvols en tenen molt; els oceans i els boscos, poc.

7. 7. Com funciona l'efecte hivernacle?

   La superfície emet radiació infraroja; els gasos d'efecte hivernacle (vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà, ozó) l'absorbeixen i en tornen una part cap avall, i la superfície es manté més calenta.

8. 8. Quina temperatura mitjana tindria la Terra sense efecte hivernacle?

   Uns $-18\ ^\circ\mathrm{C}$ en comptes dels $15\ ^\circ\mathrm{C}$ actuals: l'efecte hivernacle natural ens dona uns $33\ ^\circ\mathrm{C}$ més.

9. 9. Efecte hivernacle i escalfament global són el mateix?

   No. L'efecte hivernacle és natural i imprescindible. L'escalfament global és l'augment de la temperatura mitjana causat per l'increment de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà, sobretot per cremar combustibles fòssils.

10. 10. Per què la fusió del gel és una retroacció positiva?

    Es fon gel, baixa l'albedo, s'absorbeix més energia i puja més la temperatura, que fon més gel. Positiva vol dir que reforça el canvi, no que sigui bona.

11. 11. Error típic: efecte hivernacle i forat de la capa d'ozó?

    Són problemes diferents. L'efecte hivernacle té a veure amb la radiació infraroja; la capa d'ozó, amb la ultraviolada, i la van deteriorar els clorofluorocarburs.

12. 12. Com està repartida l'aigua de la Terra?

    El 97 % és salada. Del 3 % dolça, unes dues terceres parts són glaç i gairebé tota la resta, aigua subterrània. La dolça superficial accessible és menys d'un 1 % del total.

13. 13. Què mou el cicle de l'aigua?

    L'energia del Sol, que evapora l'aigua i la torna a pujar. La gravetat només la fa baixar: sense el Sol, el cicle s'aturaria amb l'aigua al punt més baix.

14. 14. Infiltració i escorrentia: diferència?

    La infiltració és l'aigua que entra al terreny i alimenta les aigües subterrànies; l'escorrentia és la que llisca per la superfície i forma torrents i rius.

15. 15. Què se'n dedueix que la densitat mitjana de la Terra sigui $5{,}5\ \mathrm{g/cm^3}$ i la de les roques superficials, $2{,}7$?

    Que la Terra no és homogènia: l'interior ha de ser molt més dens que la superfície, amb material pesant com el ferro.

16. 16. Ones P i ones S: per on es propaguen?

    Les P són de compressió, les més ràpides, i travessen sòlids i líquids. Les S són de cisalla, més lentes, i només travessen sòlids.

17. 17. Què demostra la zona d'ombra de les ones S?

    Que el nucli extern és líquid: les ones S no el travessen perquè un líquid no resisteix la cisalla, no pas per la densitat. Les ones P sí que el travessen, tot i que es desvien.

18. 18. Què és una discontinuïtat i quines dues principals hi ha?

    Una superfície on la velocitat de les ones sísmiques canvia bruscament, senyal de canvi de material. Mohorovičić separa escorça i mantell; Gutenberg, mantell i nucli.

19. 19. Capes del model geoquímic i del model dinàmic?

    Geoquímic (composició): escorça, mantell i nucli. Dinàmic (comportament mecànic): litosfera, astenosfera, mesosfera i nucli extern i intern.

20. 20. Per què els límits dels dos models no coincideixen?

    Perquè composició i comportament no canvien al mateix lloc. La litosfera inclou escorça i part del mantell (composicions diferents, totes dues rígides); astenosfera i mesosfera són mantell amb comportaments diferents.

21. 21. Per què el nucli intern és sòlid si és més calent que l'extern?

    Perquè la pressió hi és tan gran que puja el punt de fusió per sobre de la temperatura que hi ha.

22. 22. Error típic: les plaques floten sobre magma?

    No. Llisquen sobre l'astenosfera, que és mantell sòlid que es comporta de manera plàstica i flueix molt lentament. Les ones S la travessen.

23. 23. Què mou les plaques litosfèriques?

    L'energia interna de la Terra: els corrents de convecció del mantell i l'estirada de la placa que s'enfonsa en una zona de subducció pel seu propi pes.

24. 24. Què passa en un límit divergent?

    Les plaques se separen, puja material del mantell i es crea escorça oceànica nova. Passa a les dorsals i, a terra, en rifts com l'africà.

25. 25. Límit convergent: oceànica contra continental i continental contra continental?

    Oceànica-continental: subducció de l'oceànica, amb fosses, volcans explosius i sismes profunds (Andes). Continental-continental: no hi ha subducció, el terreny s'arruga i s'aixeca una serralada (Himàlaia).

26. 26. Què caracteritza un límit transformant?

    Les plaques llisquen de costat sense crear ni destruir litosfera: molts terratrèmols i pocs volcans. Exemple: la falla de San Andreas.