Flashcards: Biologia cel·lular: la cèl·lula i la membrana

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Quins són els postulats de la teoria cel·lular?

   Tot ésser viu està format per cèl·lules; la cèl·lula és la unitat d'estructura i de funció; tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula; i conté el material hereditari, que transmet a les filles.

2. 2. Quin postulat de la teoria cel·lular va tancar el debat sobre la generació espontània?

   «Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula preexistent» (Virchow, «omnis cellula e cellula»). És el postulat de la cèl·lula com a unitat d'origen.

3. 3. Com es calcula l'augment total d'un microscopi òptic?

   Multiplicant l'augment de l'ocular pel de l'objectiu, no sumant-los: un ocular de 10 amb un objectiu de 40 fan 400 augments.

4. 4. Com obtens la mida real d'una estructura a partir de l'augment?

   $\text{mida real} = \dfrac{\text{mida a la imatge}}{\text{augment}}$. Passa-ho a micròmetres: $1\ \mathrm{mm} = 1000\ \mu\mathrm{m}$.

5. 5. Què és la resolució d'un microscopi?

   La distància mínima entre dos punts perquè es vegin separats. És el que limita de debò el microscopi: l'òptic no baixa d'uns $0{,}2\ \mu\mathrm{m}$, i per això no hi veus ribosomes.

6. 6. Quina és la diferència fonamental entre una cèl·lula procariota i una eucariota?

   El nucli. La procariota no en té: el seu ADN, circular, és lliure al citoplasma (nucleoide), i no té orgànuls envoltats de membrana. L'eucariota té l'ADN tancat dins d'un embolcall nuclear.

7. 7. Quina mida fan, aproximadament, una cèl·lula procariota i una eucariota?

   Una procariota, entre 1 i $10\ \mu\mathrm{m}$; una eucariota, entre 10 i $100\ \mu\mathrm{m}$.

8. 8. Error típic: «el llevat és unicel·lular, per tant és procariota». Què falla?

   Totes les procariotes són unicel·lulars, però no totes les unicel·lulars són procariotes: el llevat i el parameci són eucariotes. El criteri és el nucli, no el nombre de cèl·lules.

9. 9. Què és un plasmidi?

   Un petit anell d'ADN que tenen molts bacteris a part del cromosoma principal. Sovint porta gens accessoris, com els de resistència als antibiòtics.

10. 10. Quin avantatge dona a l'eucariota tenir compartiments?

    Poder mantenir condicions diferents alhora dins de la mateixa cèl·lula: per exemple, l'interior àcid del lisosoma amb el citoplasma neutre, i enzims perillosos tancats lluny de la resta.

11. 11. Els ribosomes són orgànuls? Els tenen les procariotes?

    En sentit estricte no són orgànuls, perquè no tenen membrana. Per això també en tenen les procariotes, que els necessiten per fabricar proteïnes.

12. 12. Quina feina fan el reticle endoplasmàtic rugós i el llis?

    El rugós té ribosomes enganxats i treballa amb proteïnes. El llis no en té: fabrica lípids i neutralitza substàncies tòxiques.

13. 13. Què fa l'aparell de Golgi?

    Rep el que ve del reticle endoplasmàtic, li dona el retoc final i l'empaqueta en vesícules amb destinació.

14. 14. Què és un lisosoma?

    Una vesícula amb enzims digestius i interior àcid. Degrada el material que la cèl·lula ha engolit i les seves pròpies estructures velles.

15. 15. Per què la membrana interna del mitocondri està plegada en crestes?

    Perquè la reacció que fabrica l'ATP passa a la membrana interna: plegar-la multiplica la superfície disponible sense que el mitocondri creixi.

16. 16. Error típic: «el mitocondri fabrica energia». Com s'ha de dir?

    L'energia no es fabrica, es transforma: el mitocondri passa l'energia dels enllaços de la matèria orgànica a ATP, que la cèl·lula pot fer servir. La resta es perd com a calor.

17. 17. Quines estructures té només la cèl·lula vegetal? I quina només l'animal?

    La vegetal: paret de cel·lulosa, cloroplasts i un vacúol gran i central. L'animal: centrosoma.

18. 18. Error típic: «la cèl·lula vegetal no té mitocondris perquè ja té cloroplasts». És cert?

    No. En té i els fa servir sempre: el cloroplast fabrica matèria orgànica amb llum, i el mitocondri n'obté ATP a totes hores, també de nit.

19. 19. Error típic: «tota cèl·lula amb paret és vegetal». Què falla?

    Els fongs tenen paret de quitina i els bacteris també en tenen. El que defineix la cèl·lula vegetal són els cloroplasts i la paret de cel·lulosa.

20. 20. Per què es marceix una planta que no regues?

    Els vacúols perden aigua i deixen de prémer contra la paret: les cèl·lules perden la turgència i queden flàccides. En regar-la, els vacúols es tornen a omplir.

21. 21. Com és la membrana plasmàtica segons el model del mosaic fluid?

    Una bicapa de fosfolípids amb proteïnes, colesterol i glúcids. Mosaic, perquè els components són diversos i barrejats; fluid, perquè es desplacen lateralment, no estan clavats.

22. 22. Com s'ordenen els fosfolípids a la bicapa i per què?

    Els caps polars (hidròfils) cap a l'aigua de fora i de dins, i les cues apolars (hidròfobes) amagades al mig. S'ordenen sols: és l'única disposició que satisfà les dues parts.

23. 23. A quina cara de la membrana hi ha els glúcids, i per a què serveixen?

    Només a la cara externa, formant el glucocàlix, que intervé en el reconeixement entre cèl·lules. Per això permeten orientar qualsevol esquema de membrana.

24. 24. Quines molècules travessen soles la bicapa i quines no?

    Passen soles les petites i apolars, com $\mathrm{O_2}$ i $\mathrm{CO_2}$. No passen soles les grans, les polars i sobretot els ions: necessiten proteïnes.

25. 25. Quines són les tres preguntes per classificar un transport a través de la membrana?

    Cap on va respecte del gradient de concentració, si hi intervé una proteïna i si es gasta ATP.

26. 26. Error típic: «la difusió facilitada gasta energia perquè hi intervé una proteïna». Què és correcte?

    No en gasta: va a favor del gradient i la proteïna només fa de porta. El que gasta ATP és anar en contra del gradient (transport actiu).

27. 27. Què és l'osmosi i cap on va l'aigua?

    La difusió d'aigua a través d'una membrana selectivament permeable. L'aigua va cap al costat on hi ha més solut.

28. 28. Què li passa a un glòbul vermell en un medi hipotònic? I en un medi hipertònic?

    En un hipotònic (menys solut a fora) li entra aigua, s'infla i pot rebentar. En un hipertònic (més solut a fora) en perd i s'arruga.

29. 29. Què fa la bomba de sodi i potassi?

    Treu sodi de la cèl·lula i hi fa entrar potassi, tots dos en contra del gradient, gastant ATP. És l'exemple de referència de transport actiu.

30. 30. Què són l'endocitosi i l'exocitosi?

    Transport en massa per a partícules grosses. A l'endocitosi la membrana envolta la partícula i la tanca en una vesícula que entra; a l'exocitosi una vesícula es fon amb la membrana i aboca el contingut fora. Gasten energia.