Exercicis de vectors a l'espai — Matemàtiques 2n Batxillerat
En aquest tema repassaràs les eines amb vectors que necessitaràs després a tota la geometria de l'espai. Començaràs per les operacions bàsiques, el mòdul, els vectors unitaris i la dependència lineal, i aprendràs a decidir quan tres vectors formen una base. Després treballaràs els tres productes: l'escalar, per calcular angles, projeccions i comprovar perpendicularitats; el vectorial, per obtenir vectors perpendiculars i calcular àrees de paral·lelograms i triangles; i el mixt, per calcular volums de paral·lelepípedes i tetraedres i comprovar si quatre punts són coplanaris. Els exercicis avançats inclouen paràmetres, demostracions curtes i raonaments a l'estil PAU. Vigila els errors típics: confondre el producte escalar (un nombre) amb el vectorial (un vector), equivocar un signe al determinant del producte vectorial i oblidar el factor 1/6 en el volum del tetraedre.
Donats els vectors u = (1, −2, 3) i v = (2, 0, −1), calcula u + v, 2u − 3v i el mòdul d'u.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1
Resultat
u+v=(3,−2,2); 2u−3v=(−4,−4,9); ∣u∣=14≈3,74
Resolució
Dades.u=(1,−2,3) i v=(2,0,−1). Les operacions amb vectors es fan component a component.
Suma.u+v=(1+2,−2+0,3+(−1))=(3,−2,2)
Combinació lineal. Primer multiplica per cada escalar: 2u=(2,−4,6) i 3v=(6,0,−3). Després resta: 2u−3v=(2−6,−4−0,6+3)=(−4,−4,9) Error típic: en restar 3v, oblidar que −3⋅(−1)=+3 a la tercera component.
Calcula l'àrea del paral·lelogram determinat pels vectors u = (3, 4, 0) i v = (0, 0, 2), i explica per què el resultat també es pot obtenir sense producte vectorial.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6
Resultat
Àrea =10 unitats quadrades; u⊥v, i el paral·lelogram és un rectangle de costats 5 i 2.
Resolució
Àrea i producte vectorial. L'àrea del paral·lelogram determinat per u i v és ∣u×v∣.
Càlcul.u×v=(4⋅2−0⋅0,0⋅0−3⋅2,3⋅0−4⋅0)=(8,−6,0), i ∣u×v∣=64+36+0=100=10 unitats quadrades.
Sense producte vectorial.u⋅v=0: els vectors són perpendiculars i el paral·lelogram és un rectangle de costats ∣u∣=5 i ∣v∣=2. Àrea =5⋅2=10.
Conclusió. En general, ∣u×v∣=∣u∣∣v∣sinα; aquí sin90∘=1 i tots dos camins donen el mateix.
Comprova que u = (1, 0, 1), v = (0, 1, 1) i t = (1, 1, 0) formen una base de l'espai i expressa el vector w = (4, 3, 5) com a combinació lineal d'ells.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11
Resultat
Formen base (det=−2=0); w=3u+2v+t, coordenades (3,2,1)
Resolució
Criteri de base.101011110=1⋅(0−1)−0+1⋅(0−1)=−2=0 Són independents i, com que són tres vectors en un espai de dimensió 3, formen una base.
Plantejament. Busquem a,b,c amb au+bv+ct=w: (a+c,b+c,a+b)=(4,3,5), és a dir, a+c=4, b+c=3, a+b=5.
Resolució del sistema. Sumant les tres equacions, 2(a+b+c)=12⇒a+b+c=6. Restant-hi cada equació: b=2, a=3, c=1.
Conclusió.w=3u+2v+t: les coordenades de w en aquesta base són (3,2,1).
Determina el valor de a perquè els vectors u = (a, 1, 1) i v = (1, 1, 0) formin un angle de 60°. Comprova si totes les solucions de l'equació que obtinguis són vàlides.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13
Resultat
a=0 (la solució a=−4 no és vàlida: dona un angle de 120∘).
Resolució
Angle entre vectors.u⋅v=a+1, ∣u∣=a2+2, ∣v∣=2. Imposem cos60∘=21: a2+2⋅2a+1=21⇒2(a+1)=2a2+4
Condició de signe. Com que l'arrel és positiva, cal a+1>0.
Càlcul. Elevant al quadrat: 4(a+1)2=2a2+4⇒4a2+8a+4=2a2+4⇒2a2+8a=0⇒a=0 o a=−4.
Comprovació de les solucions.a=−4 no és vàlida: aleshores u⋅v=−3<0 i l'angle seria obtús (de fet, 120∘); és una solució falsa introduïda en elevar al quadrat.
Conclusió.a=0. Comprovació: u=(0,1,1), u⋅v=1, ∣u∣=∣v∣=2, cosα=21 i α=60∘.
Troba un vector unitari que sigui perpendicular alhora a u = (1, 0, -1) i a v = (2, 1, 0). Quants n'hi ha?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14
Resultat
±61(1,−2,1)≈±(0,41;−0,82;0,41); n'hi ha exactament dos.
Resolució
Producte vectorial.u×v dona una direcció perpendicular a tots dos: u×v=(0⋅0−(−1)⋅1,(−1)⋅2−1⋅0,1⋅1−0⋅2)=(1,−2,1)
Normalització.∣u×v∣=1+4+1=6, i el vector unitari és 6(1,−2,1)=(61,−62,61)≈(0,41;−0,82;0,41).
Quants n'hi ha. Exactament dos: aquest i el seu oposat, (−61,62,−61), perquè la direcció perpendicular a dos vectors independents és única i només en queden els dos sentits.
Comprovació.(1,−2,1)⋅(1,0,−1)=1−1=0 i (1,−2,1)⋅(2,1,0)=2−2=0.
Donat el tetraedre de vèrtexs A(1, 0, 1), B(3, 2, 2), C(2, −2, 3) i D(3, −1, −1), calcula el seu volum, l'àrea de la cara ABC i l'altura des del vèrtex D sobre aquesta cara.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16
Resultat
V=29=4,5 unitats cúbiques; àrea ABC=29=4,5 unitats quadrades; altura h=3 unitats
Resolució
Vectors des d'A.AB=(2,2,1), AC=(1,−2,2), AD=(2,−1,−2).
Volum del tetraedre. És 61 del valor absolut del producte mixt: 2122−2−112−2=2⋅(4+2)−2⋅(−2−4)+1⋅(−1+4)=12+12+3=27V=6∣27∣=29=4,5 unitats cúbiques.
Àrea de la cara ABC.AB×AC=(2⋅2−1⋅(−2),1⋅1−2⋅2,2⋅(−2)−2⋅1)=(6,−3,−6), de mòdul 36+9+36=9. Àrea =29=4,5 unitats quadrades.
Comprova, amb el producte mixt, si els punts A(1, 0, 0), B(0, 1, 0), C(0, 0, 1) i D(1, 1, -1) són coplanaris.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17
Resultat
Sí, són coplanaris: [AB,AC,AD]=0.
Resolució
Criteri. Quatre punts són coplanaris si els vectors AB, AC i AD són linealment dependents, és a dir, si el seu producte mixt és zero (el tetraedre tindria volum zero).
De dos vectors u i v només se sap que u × v = (1, -2, 2). Calcula, raonant quina propietat fas servir: v × u, (2u) × v, u × (u + v), |u × v| i u·(u × v).
Troba tots els vectors de la forma w = (1, a, b) que són ortogonals a u = (2, -1, 1) i tenen mòdul 11.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19
Resultat
w=(1,3,1) i w=(1,−1,−3)
Resolució
Ortogonalitat.w⋅u=2−a+b=0⇒b=a−2.
Mòdul.1+a2+b2=11⇒1+a2+(a−2)2=11⇒2a2−4a+5=11⇒a2−2a−3=0⇒a=3 o a=−1.
Solucions. Si a=3, b=1: w=(1,3,1). Si a=−1, b=−3: w=(1,−1,−3).
Comprovació.(1,3,1)⋅(2,−1,1)=2−3+1=0 i ∣(1,3,1)∣=11; (1,−1,−3)⋅(2,−1,1)=2+1−3=0 i ∣(1,−1,−3)∣=11.
Interpretació. Hi ha dues solucions perquè els vectors ortogonals a u formen un pla, i en aquest pla hi ha dos vectors amb primera component 1 i el mòdul demanat.
Comprova que els vectors e1 = (21, 21, 0), e2 = (−21, 21, 0) i e3 = (0, 0, 1) formen una base ortonormal, i troba les coordenades del vector w = (2, 0, 3) en aquesta base.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20
Resultat
És una base ortonormal; coordenades de w: (1,−1,3), és a dir, w=e1−e2+3e3
Resolució
Ortogonals dos a dos.e1⋅e2=−21+21+0=0; e1⋅e3=0; e2⋅e3=0.
Unitaris.∣e1∣=21+21=1, ∣e2∣=1, ∣e3∣=1. Tres vectors ortogonals no nuls són independents, així que formen una base ortonormal.
Coordenades en una base ortonormal. Cada coordenada és el producte escalar del vector pel vector de la base: w⋅e1=22=1; w⋅e2=−22=−1; w⋅e3=3.
Conclusió. Les coordenades de w són (1,−1,3): w=e1−e2+3e3.
Comprovació.e1−e2=(22,0,0)=(2,0,0), i sumant 3e3 surt (2,0,3).
Calcula els cosinus directors del vector u = (2, −1, 2), és a dir, els cosinus dels angles que forma amb els tres eixos de coordenades, i comprova que la suma dels seus quadrats és 1. Dona també els tres angles.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21
Resultat
cosα=32, cosβ=−31, cosγ=32; suma de quadrats =1; α≈48,19∘, β≈109,47∘, γ≈48,19∘
Resolució
Cosinus directors.∣u∣=4+1+4=3. L'angle amb cada eix es calcula amb el vector unitari de l'eix: cosα=∣u∣u⋅=32, cosβ=∣u∣u⋅=−31, cosγ=∣u∣u⋅k=32.
Suma de quadrats.94+91+94=99=1. Sempre passa, perquè (cosα,cosβ,cosγ)=∣u∣u és un vector unitari.
Angles.α=arccos32≈48,19∘; β=arccos(−31)≈109,47∘ (obtús, perquè la component és negativa); γ≈48,19∘.
Interpretació. Fixa't que els angles no sumen 180∘: no són angles d'un triangle, sinó inclinacions respecte de tres direccions perpendiculars.
Donats u = (1, 2, -1) i v = (0, 1, 1), troba els vectors w que són perpendiculars a u i a v i tals que el paral·lelepípede determinat per u, v i w té volum 22.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22
Resultat
w=(6,−2,2) i w=(−6,2,−2)
Resolució
Direcció perpendicular. Tot vector perpendicular a u i a v és proporcional a u×v=(2⋅1−(−1)⋅1,(−1)⋅0−1⋅1,1⋅1−2⋅0)=(3,−1,1) Escrivim w=λ(3,−1,1).
Volum amb el producte mixt.V=∣[u,v,w]∣=∣(u×v)⋅w∣=∣λ∣∣u×v∣2=∣λ∣(9+1+1)=11∣λ∣
Càlcul.11∣λ∣=22⇒λ=2 o λ=−2. Solucions: w=(6,−2,2) i w=(−6,2,−2).
Comprovació. Amb w=(6,−2,2): 10621−2−112=1⋅(2+2)−2⋅(0−6)+(−1)⋅(0−6)=4+12+6=22
Interpretació. Com que w és perpendicular a la base formada per u i v, el volum és l'àrea de la base (11) per l'altura (∣w∣=211): 11⋅211=22.
a) Demostra, amb les propietats del producte escalar, la identitat |u + v|2 + |u − v|2 = 2(|u|2 + |v|2) (llei del paral·lelogram). b) Si |u| = 3, |v| = 4 i |u + v| = 5, calcula |u − v| i l'angle que formen u i v.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23
Apartat a)
Resultat
∣u+v∣2+∣u−v∣2=2(∣u∣2+∣v∣2): els termes 2u⋅v es cancel·len en sumar.
Resolució
Mòdul i producte escalar. Fes servir ∣p∣2=p⋅p i la propietat distributiva: ∣u+v∣2=(u+v)⋅(u+v)=∣u∣2+2u⋅v+∣v∣2
Diferència.∣u−v∣2=(u−v)⋅(u−v)=∣u∣2−2u⋅v+∣v∣2
Suma. Els termes 2u⋅v es cancel·len: ∣u+v∣2+∣u−v∣2=2∣u∣2+2∣v∣2.
Interpretació geomètrica. En un paral·lelogram, la suma dels quadrats de les diagonals és igual a la suma dels quadrats dels quatre costats.
Apartat b)
Resultat
∣u−v∣=5; u⋅v=0, angle =90∘
Resolució
Llei del paral·lelogram.∣u−v∣2=2(9+16)−25=25⇒∣u−v∣=5.
Producte escalar. De ∣u+v∣2=∣u∣2+2u⋅v+∣v∣2: 25=9+2u⋅v+16⇒u⋅v=0.
Angle.cosα=0⇒α=90∘: els vectors són perpendiculars.
Interpretació. El paral·lelogram és un rectangle 3×4 amb diagonals de 5, com el triangle rectangle 3-4-5.
Considera els punts A(1, 0, 0), B(0, 2, 0), C(0, 0, 3) i D(1, 1, k). a) Expressa en funció de k el volum del tetraedre ABCD. b) Troba els valors de k per als quals el volum és 2. c) Per a quin valor de k els quatre punts són coplanaris?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24
Apartat a)
Resultat
V(k)=6∣2k+3∣
Resolució
Vectors des d'A.AB=(−1,2,0), AC=(−1,0,3), AD=(0,1,k).
Igualació. Amb (−1,0,2): c=1 i a=2. Fixa't que la component b no queda determinada pel producte vectorial (els vectors w i w+λ tenen el mateix producte amb ).
Mòdul.a2+b2+c2=9⇒4+b2+1=9⇒b2=4⇒b=±2.
Angle agut. L'angle amb és agut si w⋅=b>0, per tant b=2.
Conclusió i comprovació.w=(2,2,1): (2,2,1)×(0,1,0)=(2⋅0−1⋅1,1⋅0−2⋅0,2⋅1−2⋅0)=(−1,0,2) i ∣w∣=9=3.
Donat el triangle de vèrtexs A(1, 2, 3), B(3, 2, 1) i C(2, 5, 2): a) Calcula'n l'àrea. b) Calcula l'altura corresponent al vèrtex C (sobre el costat AB). c) Classifica el triangle segons els costats.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26
Apartat a)
Resultat
Àrea =32≈4,24 unitats quadrades
Resolució
Vectors.AB=(2,0,−2) i AC=(1,3,−1).
Producte vectorial.AB×AC=(0⋅(−1)−(−2)⋅3,(−2)⋅1−2⋅(−1),2⋅3−0⋅1)=(6,0,6), de mòdul 72=62.
Àrea del triangle.S=21⋅62=32≈4,24 unitats quadrades.
Apartat b)
Resultat
hC=3 unitats
Resolució
Àrea amb base i altura.S=21∣AB∣h, amb ∣AB∣=4+0+4=22.
Siguin u = (1, 0, 1), v = (0, 1, 1) i w = (1, m, 2). a) Determina per a quins valors de m els tres vectors formen una base de l'espai. b) Per al valor de m en què no la formen, expressa w com a combinació lineal de u i v. c) Per a m = 0, calcula el volum del paral·lelepípede que determinen.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27
Apartat a)
Resultat
Formen base per a tot m=1.
Resolució
Criteri de base. Tres vectors formen base si el determinant que formen és diferent de zero.
Càlcul.10101m112=1⋅(2−m)−0+1⋅(0−1)=1−m
Conclusió.1−m=0⟺m=1.
Apartat b)
Resultat
Per a m=1: w=u+v
Resolució
Plantejament. Per a m=1, w=(1,1,2). Busquem a,b amb a(1,0,1)+b(0,1,1)=(a,b,a+b)=(1,1,2).
Càlcul.a=1, b=1 i, efectivament, 1+1=2. Per tant, w=u+v.
Apartat c)
Resultat
V=1 unitat cúbica
Resolució
Producte mixt. Per a m=0, [u,v,w]=1−0=1, i el volum és ∣1∣=1 unitat cúbica.
Observació. El determinant 1−m mesura el volum (amb signe): a mesura que m s'acosta a 1, el paral·lelepípede s'aixafa fins a tenir volum zero.
a) Demostra, amb les propietats del producte vectorial, que (u + v) × (u − v) = −2(u × v) per a qualssevol vectors u i v. b) Comprova-ho amb u = (1, 0, 2) i v = (0, 1, 1).
Raona si cada afirmació és certa o falsa, amb una justificació o un contraexemple: a) Si u·v = 0, aleshores u = 0 o v = 0. b) Si u i v són no nuls, |u × v| = |u|·|v| si i només si u i v són perpendiculars. c) Si u × v = u × w, aleshores v = w. d) [u, v, w] = [v, w, u] per a qualssevol tres vectors.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29
Apartat a)
Resultat
Falsa: (1,0,0)⋅(0,1,0)=0 amb tots dos vectors no nuls.
Resolució
Raonament. El producte escalar val zero també quan els vectors són perpendiculars, no només quan un és nul.
Contraexemple.(1,0,0)⋅(0,1,0)=0, però cap dels dos és el vector nul.
Apartat b)
Resultat
Certa: ∣u×v∣=∣u∣∣v∣⟺sinα=1⟺α=90∘.
Resolució
Mòdul del producte vectorial.∣u×v∣=∣u∣∣v∣sinα.
Conclusió. Amb vectors no nuls, aquest valor és igual a ∣u∣∣v∣ si i només si sinα=1, és a dir, α=90∘.
Apartat c)
Resultat
Falsa: n'hi ha prou que v−w sigui paral·lel a u.
Resolució
Raonament.u×v=u×w equival a u×(v−w)=0, i això passa sempre que v−w sigui paral·lel a u, no només si v=w.
Contraexemple.u=(1,0,0), v=(0,1,0), w=(1,1,0): u×v=u×w=(0,0,1), però v=w.
Apartat d)
Resultat
Certa: una permutació cíclica no canvia el producte mixt.
Resolució
Raonament. El producte mixt és un determinant, i permutar cíclicament les tres files equival a dues transposicions, que no canvien el seu valor: [u,v,w]=[v,w,u]=[w,u,v].
Compte. En canvi, intercanviar-ne només dues canvia el signe: [v,u,w]=−[u,v,w].
Una força constant F = (3, -1, 2) (en newtons) desplaça un objecte en línia recta des del punt A(1, 0, 2) fins al punt B(4, 2, 3) (coordenades en metres). a) Calcula el treball fet per la força (W = F·d, amb d el vector desplaçament) i l'angle entre la força i el desplaçament. b) Calcula el moment de la força respecte de l'origen quan està aplicada en A (M = r × F, amb r = OA).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30
Apartat a)
Resultat
W=9J; α≈50,0∘
Resolució
Desplaçament.d=AB=(4−1,2−0,3−2)=(3,2,1)m.
Treball com a producte escalar.W=F⋅d=3⋅3+(−1)⋅2+2⋅1=9−2+2=9J.
Angle.∣F∣=9+1+4=14 i ∣d∣=9+4+1=14: cosα=14⋅149=149≈0,643⇒α≈50,0∘
Interpretació. El treball és positiu perquè l'angle és agut: la força ajuda el moviment.
Apartat b)
Resultat
M=(2,4,−1)N⋅m; ∣M∣=21≈4,58N⋅m
Resolució
Dades.r=OA=(1,0,2)m i F=(3,−1,2)N.
Moment com a producte vectorial.M=r×F=(0⋅2−2⋅(−1),2⋅3−1⋅2,1⋅(−1)−0⋅3)=(2,4,−1)N⋅m
Mòdul.∣M∣=4+16+1=21≈4,58N⋅m.
Comprovació. El moment és perpendicular a r i a F: (2,4,−1)⋅(1,0,2)=0 i (2,4,−1)⋅(3,−1,2)=0.
Es vol afluixar una femella amb una clau anglesa. L'eix de la femella és l'eix OZ i el punt d'aplicació de la força té vector de posició r=(0,2;0,4;0) m respecte de l'eix. Un operari aplica la força F1=(20,−10,30) N i un altre aplica F2=(25,0,30) N. El moment d'una força és M=r×F. a) Calcula M per a F1 i el seu mòdul. Comprova que r⊥F1 i explica la relació amb el mòdul. b) Comprova que F2 produeix el mateix moment i explica per què, sense calcular-lo, mirant F2−F1 i r. c) Calcula l'angle que formen r i F2. d) La femella només gira per la component Mz del moment. Si calen 15 N·m per afluixar-la, ho aconsegueixen? Quina és la força horitzontal mínima necessària, aplicada al mateix punt?
Pista 1
Recorda el determinant formal amb les files ,,k, r i F.
Pista 2
El producte vectorial de dos vectors paral·lels és el vector nul. Què té de particular F2−F1?
Pista 3
A d), la força que gira més eficaçment és la perpendicular a r i continguda en el pla horitzontal.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31
Apartat a)
Resultat
M1=(12,−6,−10)N⋅m; ∣M1∣=270≈16,73N⋅m; r⊥F1, i per això ∣M1∣=∣r∣∣F1∣.
Resolució
Dades.r=(0,2;0,4;0)m i F1=(20,−10,30)N. El moment és M=r×F.
Comparació. Amb F1 l'angle és de 90∘. F2 és més gran, però com que no és perpendicular al braç dona el mateix moment.
Apartat d)
Resultat
No l'afluixen (∣Mz∣=10N⋅m<15N⋅m); la força horitzontal mínima és Fh=0,215=155≈33,5N.
Resolució
Component útil. Només compta Mz=−10N⋅m, de valor absolut 10N⋅m<15N⋅m: no l'afluixen. Les components verticals de la força (30 N) no hi contribueixen.
D'on surt aquest 10. La component horitzontal de F1, (20,−10), té mòdul 500≈22,4N i és perpendicular a r: dona ∣Mz∣=0,447⋅22,4=10N⋅m.
Força mínima. Per a una força horitzontal, Mz=rxFy−ryFx, i el seu valor és màxim quan la força és perpendicular a r: ∣Mz∣=∣r∣Fh. Per assolir 15N⋅m: Fh=∣r∣15=0,215=155≈33,5N
Comprovació. Per exemple, F=(30,−15,0)N (mateix sentit de gir que F1) té mòdul 1125≈33,5N i dona Mz=0,2⋅(−15)−0,4⋅30=−15N⋅m.
Errors típics
Calcular F×r en comptes de r×F (signe oposat).
Pensar que una força més gran sempre produeix un moment més gran: només compta la component perpendicular al braç.
Fer servir el mòdul de M (16,7 N·m) per decidir si la femella gira, quan només compta la component al llarg de l'eix.
Oblidar les unitats: el moment és en N·m.
Conceptes treballats: producte vectorial i moment d'una força, producte escalar i angle entre vectors, vectors paral·lels i producte vectorial nul, components d'un vector, aplicació a la física.
Considera el vector d=(1,1,1). a) Troba tots els vectors unitaris w perpendiculars a d que formin un angle de 45∘ amb el semieix positiu OZ. b) Existeix algun vector unitari perpendicular a d que formi 30∘ amb OZ? Raona-ho. c) Troba el vector unitari perpendicular a d que formi l'angle més petit possible amb OZ i digues quin és aquest angle. d) Interpreta geomètricament el resultat de c).
Pista 1
Un vector w=(a,b,c) és unitari i perpendicular a d si a2+b2+c2=1 i a+b+c=0. L'angle amb OZ fixa c=cos45∘.
Pista 2
Per a b), calcula el valor de cos30∘ i compara'l amb el màxim valor possible de c sota les condicions.
Pista 3
Pel que fa a c), pensa en la projecció del vector (0,0,1) sobre el pla x+y+z=0.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32
Apartat a)
Resultat
w=(0,−22,22) i w=(−22,0,22)
Resolució
Condicions.w=(a,b,c) unitari i perpendicular a d: a2+b2+c2=1 i a+b+c=0. L'angle amb el semieix positiu OZ fixa c=w⋅k=cos45∘=22.
Sistema.a+b=−22 i a2+b2=1−21=21.
Càlcul.2ab=(a+b)2−(a2+b2)=21−21=0, de manera que a=0 o b=0; l'altra component val −22.
Conclusió. Hi ha dues solucions: (0,−22,22) i (−22,0,22).
Apartat b)
Resultat
No n'hi ha cap: caldria c=cos30∘≈0,866, i el màxim possible és c=2/3≈0,816.
Resolució
Plantejament. Ara c=cos30∘=23≈0,866: a+b=−c i a2+b2=1−c2=41.
Desigualtat. Sempre a2+b2≥2(a+b)2 (equival a (a−b)2≥0). Aquí: a2+b2≥2c2=83>41.
Conclusió. Contradicció: no existeix cap vector així. Fixa't que «30° és menor que 45°» no basta: hi ha un angle mínim (apartat c).
Angle mínim. L'angle amb OZ és mínim quan c=cosθ és màxim: θmin=arccos32≈35,26∘.
Vector. La igualtat es dona quan a=b=−2c: w=6(−1,−1,2). Comprovació: c=62=32, −1−1+2=0 i ∣w∣=1.
Apartat d)
Resultat
w és la direcció de la projecció de k sobre el pla x+y+z=0, i 35,26∘ és l'angle entre l'eix OZ i aquest pla.
Resolució
Pla perpendicular. Els vectors perpendiculars a d són els del pla x+y+z=0.
Projecció. El vector d'aquest pla que forma l'angle més petit amb OZ és la projecció de k sobre el pla: k−∣d∣2k⋅dd=(0,0,1)−31(1,1,1)=(−31,−31,32)∥(−1,−1,2)
Angle vector-pla. L'angle entre k i el pla és 90∘−∠(k,d)=90∘−arccos31=90∘−54,74∘=35,26∘, el mateix que a c).
Errors típics
Oblidar la condició de perpendicularitat i només imposar l'angle amb l'eix.
Dir que 30° és possible perquè «30° és menor que 45°»: hi ha un mínim geomètric de 35,26°.
Confondre l'angle entre dos vectors amb l'angle entre un vector i un pla.
No normalitzar el vector final de c).
Conceptes treballats: producte escalar, mòdul, angle entre vectors, vectors unitaris i perpendiculars, desigualtats, projecció d'un vector sobre un pla.
Els vectors u i v de l'espai compleixen ∣u∣=3, ∣v∣=4 i u⋅v=6. a) Calcula l'angle que formen u i v. b) Calcula ∣u×v∣ sense conèixer les coordenades dels vectors, i l'àrea del paral·lelogram que determinen. c) Calcula ∣u+v∣ i ∣2u−v∣. d) Demostra la identitat de Lagrange, ∣u×v∣2+(u⋅v)2=∣u∣2∣v∣2, per a u=(u1,u2,u3) i v=(v1,v2,v3) i fes-la servir per comprovar b). e) Per a quin angle entre u i v es compleix ∣u×v∣=u⋅v?
Pista 1
Per a a), cosθ=∣u∣∣v∣u⋅v.
Pista 2
Per a b) i c), usa ∣u×v∣=∣u∣∣v∣sinθ i ∣p∣2=p⋅p desenvolupant el producte escalar.
Pista 3
Per a d), desenvolupa els dos termes de l'esquerra en coordenades i observa quins productes es cancel·len.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33
Apartat a)
Resultat
θ=60∘
Resolució
Angle entre vectors.cosθ=∣u∣∣v∣u⋅v=3⋅46=21.
Conclusió.θ=60∘.
Apartat b)
Resultat
∣u×v∣=63≈10,39; àrea del paral·lelogram =63≈10,39
Resolució
Mòdul del producte vectorial.∣u×v∣=∣u∣∣v∣sinθ.
Càlcul.∣u×v∣=3⋅4⋅sin60∘=12⋅23=63≈10,39.
Interpretació. Aquest mòdul és també l'àrea del paral·lelogram determinat per u i v.
Apartat c)
Resultat
∣u+v∣=37≈6,08; ∣2u−v∣=27≈5,29
Resolució
Mòdul amb el producte escalar. Fes servir ∣p∣2=p⋅p i desenvolupa.
Una càrrega de pes 60 N penja d'un punt O subjectada per tres cables que surten d'O cap amunt amb vectors directors u=(1,0,3), v=(0,1,3) i w=(−1,a,3) (eix OZ vertical i a un paràmetre). La tensió resultant és λ1u+λ2v+λ3w, amb λi≥0 (un cable només pot estirar, no empènyer). Per equilibrar la càrrega cal que la resultant sigui (0,0,60). a) Per a quins valors d'a formen u,v,w una base de l'espai? b) Per a a=−1, calcula els coeficients λi i la tensió de cada cable (mòdul de λiui). c) Per a a=2, raona per què és impossible equilibrar la càrrega. d) Demostra que per a a=2 els coeficients són λ1=λ3=2−a20, λ2=2−a−20a i dedueix per a quins valors d'a tots els cables estiren. Què passa per a a=4?
Pista 1
Tres vectors formen una base si el seu determinant és diferent de zero.
Pista 2
El sistema λ1u+λ2v+λ3w=(0,0,60) té tres equacions i tres incògnites.
Pista 3
Per a c), mira si w és combinació lineal de u i v, i en aquest cas si (0,0,60) és al pla que generen.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34
Apartat a)
Resultat
Formen base per a tot a=2 (det=6−3a).
Resolució
Criteri. Tres vectors formen base si el seu determinant és diferent de zero.
Càlcul. Amb els vectors en columnes: 103013−1a3=1⋅(3−3a)+(−1)⋅(0−3)=6−3a=−3(a−2)
Conclusió. És una base si i només si a=2.
Apartat b)
Resultat
λ1=λ2=λ3=320; tensions T1=T2=32010≈21,08N i T3=32011≈22,11N
Resolució
Sistema. Per components, λ1u+λ2v+λ3w=(0,0,60) dona λ1−λ3=0, λ2+aλ3=0, 3(λ1+λ2+λ3)=60.
Cas a=−1.λ1=λ3, λ2=λ3 i 3⋅3λ3=60, de manera que λ3=320. Tots tres coeficients valen 320.
Tensions. La tensió és el mòdul de λiui, no λi: 320∣u∣=32010≈21,08N, igual per al segon cable (∣v∣=10), i 320∣w∣=32011≈22,11N.
Apartat c)
Resultat
Per a a=2, w=−u+2v: els tres cables són coplanaris i (0,0,60) no és al seu pla; el sistema és incompatible.
Resolució
Dependència. Per a a=2: w=(−1,2,3)=−u+2v. Els tres cables són coplanaris, i qualsevol combinació seva és al pla generat per u i v.
El vector pes és fora del pla. Normal del pla: u×v=(−3,−3,1), i (0,0,60)⋅(−3,−3,1)=60=0: (0,0,60) no pertany al pla.
Conclusió. El sistema és incompatible: no hi ha equilibri. Fixa't que no n'hi ha prou amb det=0 per dir-ho; cal comprovar que (0,0,60) no és al pla.
Apartat d)
Resultat
λ1=λ3=2−a20, λ2=2−a−20a; tots els cables estiren si a≤0. Per a a=4: λ=(−10,40,−10), no hi ha equilibri amb cables.
Resolució
Resolució general. De les dues primeres equacions, λ1=λ3 i λ2=−aλ3. La tercera dona 3λ3(1−a+1)=60, per tant λ3=2−a20, i λ1=2−a20, λ2=2−a−20a.
Condició física. Tots són no negatius si 2−a20≥0 (és a dir, a<2) i 2−a−20a≥0 (és a dir, a≤0). Cal a≤0; per a a=0 el cable 2 queda sense tensió.
Cas a=4.λ1=λ3=−220=−10 i λ2=−2−80=40: dos coeficients negatius. Els cables 1 i 3 haurien d'empènyer, i no pot ser: no hi ha equilibri amb cordes.
Errors típics
Formar la base calculant el determinant per files equivocades o amb un error de signe.
Prendre λi com a tensió: la tensió és el mòdul de λiui, que inclou ∣ui∣.
Treure la conclusió «no hi ha solució» per a a=2 només perquè det=0, sense mirar si (0,0,60) està al pla.
Acceptar coeficients negatius sense interpretar-los físicament.
Conceptes treballats: base i dependència lineal, determinant, sistemes lineals, combinació lineal, interpretació física dels signes dels coeficients, discussió d'un paràmetre.
Un paral·lelepípede està determinat pels vectors u=(2,1,0), v=(0,1,2) i w=(1,m,1), amb m un paràmetre real. a) Expressa el seu volum en funció de m. Per a quin valor de m els tres vectors són coplanaris? b) Troba els valors de m per als quals el volum és 12. c) Per a aquests valors, calcula l'àrea de la base determinada per u i v i l'altura del paral·lelepípede. d) Per a cada valor d'm trobat a b), estudia la posició de w respecte de la base: per a quin dels dos és un prisma recte? Quin angle forma w amb el pla de la base en l'altre cas?
Pista 1
El volum d'un paral·lelepípede és el valor absolut del producte mixt.
Pista 2
Quan el volum és 0, els tres vectors estan en un mateix pla.
Pista 3
L'altura és el volum dividit per l'àrea de la base. Un prisma és recte si l'aresta lateral és perpendicular a la base.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35
Apartat a)
Resultat
V(m)=∣4−4m∣; coplanaris per a m=1
Resolució
Producte vectorial de la base.u×v=(1⋅2−0⋅1,0⋅0−2⋅2,2⋅1−1⋅0)=(2,−4,2).
Producte mixt.[u,v,w]=(u×v)⋅w=2−4m+2=4−4m. El volum és el valor absolut: V=∣4−4m∣.
Coplanaritat. Els tres vectors són coplanaris si V=0⟺m=1.
Apartat b)
Resultat
m=−2 o m=4
Resolució
Equació.∣4−4m∣=12⟺4−4m=±12.
Solucions.4−4m=12⇒m=−2; 4−4m=−12⇒m=4. No oblidis el valor absolut, o en perdràs una.
Apartat c)
Resultat
Àrea de la base =26≈4,90; altura h=6≈2,45 (per als dos valors)
Resolució
Àrea de la base.∣u×v∣=4+16+4=24=26≈4,90 (no depèn d'm).
Altura. Volum = base × altura: h=∣u×v∣V=2612=6≈2,45, igual per a m=−2 i m=4.
Apartat d)
Resultat
Per a m=−2, prisma recte (w∥u×v); per a m=4, oblic, amb sinφ=31, φ≈35,3∘.
Resolució
Cas m=−2.w=(1,−2,1)=21(2,−4,2) és paral·lel a u×v, és a dir, perpendicular a la base, i ∣w∣=6=h: prisma recte.
Cas m=4.w=(1,4,1), amb ∣w∣=32≈4,24>h: l'aresta lateral és obliqua.
Angle amb el pla. L'altura és la component de w perpendicular a la base, de manera que sinφ=∣w∣h=326=31⇒φ≈35,3∘
Errors típics
Oblidar el valor absolut del producte mixt i trobar només una solució.
Dividir el volum per l'àrea d'una cara equivocada (cal la base determinada per u i v).
Confondre l'angle entre w i el pla (sinφ=h/∣w∣) amb l'angle entre w i la normal.
Pensar que m=1 dona volum màxim: dona volum 0.
Conceptes treballats: producte mixt i volum, producte vectorial i àrea, altura d'un paral·lelepípede, angle entre un vector i un pla, discussió amb un paràmetre.
Un bloc de pes W=(0,0,−90) N reposa sobre una rampa plana. El vector unitari perpendicular a la rampa, que apunta cap a fora d'ella, és n^=31(2,1,2). a) Descompon el pes en una component normal a la rampa Wn i una component tangent Wt, i calcula'n els mòduls. b) Quin angle forma la rampa amb l'horitzontal? c) El coeficient de fregament estàtic entre el bloc i la rampa és 0,8 (la força de fregament màxima és μ∣Wn∣). El bloc llisca? Quanta força neta té cap avall de la rampa? d) Troba el coeficient de fregament mínim perquè el bloc no llisqui i relaciona'l amb l'angle de b).
Pista 1
La component de W en la direcció de n^ és (W⋅n^)n^. La resta és la component tangent.
Pista 2
L'angle entre la rampa i l'horitzontal és el que formen els seus vectors normals: n^ i k.
Projecció sobre la normal. La component normal és (W⋅n^)n^, amb W⋅n^=31(0+0−180)=−60.
Component normal.Wn=−60n^=(−40,−20,−40)N, de mòdul 60N.
Component tangent. És la resta: Wt=W−Wn=(40,20,−50)N. Comprovació: Wt⋅n^=31(80+20−100)=0.
Mòdul.∣Wt∣=1600+400+2500=4500=305≈67,1N. (I 602+4500=8100=902, com ha de ser.)
Apartat b)
Resultat
α=arccos32≈48,2∘
Resolució
Angle entre plans. L'angle de la rampa amb l'horitzontal és el que formen els seus vectors normals, n^ i k: cosα=∣n^⋅k∣=32.
Càlcul.α=arccos32≈48,2∘.
Comprovació.∣Wn∣=90cosα=60N i ∣Wt∣=90sinα=67,1N.
Apartat c)
Resultat
Sí, llisca: 48N<67,1N; força neta cap avall ≈19,1N
Resolució
Fregament màxim.Fmax=μ∣Wn∣=0,8⋅60=48N (amb la component normal, no amb el pes sencer).
Comparació.48N<67,1N: el fregament no pot compensar la component tangent i el bloc llisca.
Força neta. Cap avall de la rampa: 67,1−48≈19,1N.
Apartat d)
Resultat
μmin=25≈1,12=tanα
Resolució
Condició de repòs. El bloc no llisca si ∣Wt∣≤μ∣Wn∣, és a dir, μ≥∣Wn∣∣Wt∣=60305=25≈1,12.
Relació amb l'angle.tanα=cosαsinα=2/35/3=25: coincideix.
Conclusió. El bloc es manté en repòs si i només si μ≥tanα, independentment del pes.
Errors típics
Donar la component normal sense el signe o oblidar de restar-la per obtenir la tangent.
Confondre l'angle entre els vectors normals amb l'angle entre n^ i l'horitzontal.
Fer servir el pes (90 N) en lloc de la component normal (60 N) en la fórmula del fregament.
Escriure n^ sense comprovar que és unitari.
Conceptes treballats: projecció ortogonal d'un vector, descomposició en components normal i tangent, producte escalar, angle entre plans, aplicació a la física (pla inclinat).
Considera els punts A(1,0,2), B(3,2,0) i C(1,a,0), amb a∈R. a) Troba els valors d'a per als quals el triangle ABC té l'angle recte en C. b) Interpreta geomètricament el resultat amb l'esfera de diàmetre AB (teorema de Tales). c) Existeixen valors d'a per als quals l'angle recte sigui en A o en B? Troba'ls. d) Calcula l'àrea del triangle en cada un dels casos trobats.
Pista 1
L'angle en C és recte si CA⋅CB=0.
Pista 2
Els punts C des dels quals es veu el segment AB sota un angle recte formen l'esfera de diàmetre AB. C també és sobre la recta x=1,z=0.
Pista 3
Per a c), repeteix el producte escalar amb AB⋅AC i BA⋅BC.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37
Apartat a)
Resultat
a=0 o a=2
Resolució
Condició. L'angle en C és recte si CA⋅CB=0.
Vectors.CA=(0,−a,2) i CB=(2,2−a,0).
Càlcul.CA⋅CB=−a(2−a)=a(a−2)=0⟺a=0 o a=2. (No divideixis per a: perdries a=0.)
Apartat b)
Resultat
Els dos punts trobats són les interseccions de la recta x=1,z=0 amb l'esfera de diàmetre AB (centre M(2,1,1), radi 3).
Resolució
Teorema de Tales a l'espai. Els punts C des dels quals es veu el segment AB sota un angle recte formen l'esfera de diàmetre AB.
Esfera. Centre al punt mitjà M(2,1,1) i radi 21∣AB∣=2112=3.
Intersecció amb la recta. Els punts (1,a,0) a distància 3 de M: 1+(a−1)2+1=3⟺(a−1)2=1⟺a=0,2, els mateixos valors que a a).
Conclusió.C forma angle recte amb A i B exactament quan és a l'esfera.
Apartat c)
Resultat
Sí: angle recte en A per a a=−2 i en B per a a=4.
Resolució
Angle recte en A.AB⋅AC=(2,2,−2)⋅(0,a,−2)=2a+4=0⟺a=−2.
Angle recte en B.BA⋅BC=(−2,−2,2)⋅(−2,a−2,0)=4−2a+4=8−2a=0⟺a=4.
Conclusió. El triangle és rectangle per a a∈{−2,0,2,4}.
Apartat d)
Resultat
a=0 i a=2: àrea =22≈2,83; a=−2 i a=4: àrea =26≈4,90
Resolució
Àrea amb el producte vectorial.S=21∣p×q∣, amb p,q dos costats des d'un mateix vèrtex.
Casos a=0 i a=2. Per a a=0: CA×CB=(0,0,2)×(2,2,0)=(−4,4,0), de mòdul 42: àrea 22. Per a a=2 també surt 22.
Casos a=−2 i a=4. Per a a=−2: AB×AC=(2,2,−2)×(0,−2,−2)=(−8,4,−4), de mòdul 46: àrea 26≈4,90. Per a a=4 també 26.
Errors típics
Plantejar el producte escalar de AB i BC (l'angle entre dos vectors ha d'estar a un vèrtex comú).
Quedar-se només amb l'angle recte en C i oblidar que l'enunciat pot admetre altres vèrtexs.
Resoldre a(a−2)=0 dividint per a, perdent la solució a=0.
Calcular l'àrea amb ∣AB×AC∣ sense dividir per 2.
Conceptes treballats: producte escalar i perpendicularitat, equacions de segon grau, esfera de diàmetre un segment (Tales a l'espai), producte vectorial i àrea d'un triangle.
Els vectors u,v,w de l'espai compleixen [u,v,w]=5 (producte mixt). a) Calcula [u+v,v+w,w+u]. b) Calcula [2u,u−v,3w]. c) Calcula [u−v,v−w,w−u] i explica geomètricament el resultat. d) Quin és el volum del paral·lelepípede determinat per u,v,w i el del tetraedre corresponent? I el del paral·lelepípede d'a)? e) Demostra que [u,v,u×v]=∣u×v∣2 i dedueix que u,v,u×v formen una base d'orientació positiva si u i v són independents.
Pista 1
El producte mixt és lineal en cada argument i s'anul·la si dos arguments són iguals o proporcionals; canvia de signe en intercanviar-ne dos.
Pista 2
A c), suma els tres vectors: què obtens? Què vol dir sobre la seva dependència?
Pista 3
A e), recorda que [a,b,c]=(a×b)⋅c.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38
Apartat a)
Resultat
[u+v,v+w,w+u]=10
Resolució
Linealitat. El producte mixt és lineal en cada argument: desenvolupant surten 8 termes.
Termes nuls. Tots els termes amb un vector repetit valen 0. Només sobreviuen [u,v,w] i [v,w,u].
Considera els vectors u=(1,1,0) i v=(1,−1,2). a) Raona per què, perquè existeixi un vector w amb u×w=v, cal que u⋅v=0. Comprova-ho. b) Troba tots els vectors w tals que u×w=v i interpreta geomètricament el conjunt de solucions. c) Troba el vector w solució que a més és perpendicular a u i comprova que ∣w∣=∣u∣∣v∣. d) Existeix algun w amb u×w=(1,0,0)? Raona la resposta.
Pista 1
El producte vectorial u×w és sempre perpendicular a u.
Pista 2
Posa w=(p,q,r) i escriu les tres equacions de u×w=v.
Pista 3
Si w és solució, w+λu també ho és. Per què?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39
Apartat a)
Resultat
u×w sempre és perpendicular a u, per tant cal u⋅v=0; aquí u⋅v=1−1+0=0.
Resolució
Propietat. El producte vectorial u×w és perpendicular a u per definició.
Condició necessària. Si u×w=v, aleshores v⊥u, és a dir, u⋅v=0.
Comprovació.u⋅v=1⋅1+1⋅(−1)+0⋅2=0: la condició es compleix.
Apartat b)
Resultat
w=(p,p+2,1)=(0,2,1)+p(1,1,0), p∈R: una recta de direcció u.
Resolució
Plantejament. Amb w=(p,q,r): u×w=(1⋅r−0⋅q,0⋅p−1⋅r,1⋅q−1⋅p)=(r,−r,q−p).
Sistema.(r,−r,q−p)=(1,−1,2)⟺r=1,q=p+2: sistema compatible indeterminat.
Solucions.w=(p,p+2,1)=(0,2,1)+p(1,1,0).
Interpretació. És una recta de direcció u: afegir un múltiple de u no canvia u×w, perquè u×u=0.
Apartat c)
Resultat
w=(−1,1,1); ∣w∣=3=∣u∣∣v∣
Resolució
Perpendicularitat.w⋅u=p+(p+2)=0⟺p=−1, de manera que w=(−1,1,1).
Mòduls.∣w∣=3 i ∣u∣∣v∣=26=3.
Per què. Si w⊥u, ∣u×w∣=∣u∣∣w∣, és a dir, ∣v∣=∣u∣∣w∣.
Apartat d)
Resultat
No: u⋅(1,0,0)=1=0, i un producte u×w sempre és perpendicular a u.
Resolució
Condició necessària. Per l'apartat a), caldria u⋅(1,0,0)=0, però val 1=0.
Comprovació. Les equacions serien r=1 i −r=0: incompatibles. No existeix cap w.
Errors típics
Trobar només una solució w i oblidar que n'hi ha infinites.
Escriure malament les components del producte vectorial (signe de la component central).
Pensar que el producte vectorial té «invers»: no es pot dividir per u.
No comprovar la condició necessària u⋅v=0 abans de resoldre.
Conceptes treballats: producte vectorial i les seves propietats, perpendicularitat, equacions vectorials, conjunt de solucions d'un sistema indeterminat, raonament de necessitat.
Considera els vectors u=(1,2,2) i v=(1,1,0). a) Construeix una base ortonormal positiva {e1,e2,e3} amb e1 en la direcció i el sentit de u i e3 perpendicular al pla que determinen u i v (amb e3 en el sentit de u×v). b) Comprova que és ortonormal i d'orientació positiva. c) Troba les coordenades del vector w=(3,3,3) en aquesta base i comprova que se'n conserva el mòdul. d) Comprova que e2 és al pla determinat per u i v. Per què havia de passar?
Pista 1
e1=u/∣u∣, e3=(u×v)/∣u×v∣. Falta e2: ha de ser perpendicular als altres dos.
Pista 2
Una manera de garantir l'orientació positiva és e2=e3×e1.
Pista 3
En una base ortonormal, les coordenades d'un vector són els productes escalars amb els vectors de la base.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40
Apartat a)
Resultat
e1=31(1,2,2), e2=31(2,1,−2), e3=31(−2,2,−1)
Resolució
Primer vector.∣u∣=3, de manera que e1=∣u∣u=31(1,2,2).
Tercer vector.u×v=(2⋅0−2⋅1,2⋅1−1⋅0,1⋅1−2⋅1)=(−2,2,−1), de mòdul 3: e3=31(−2,2,−1).
Segon vector. Perquè sigui perpendicular als altres dos i la base sigui positiva, e2=e3×e1: e2=91(−2,2,−1)×(1,2,2)=91(6,3,−6)=31(2,1,−2) (Si fessis e1×e3, obtindries l'oposat i una base negativa.)
Apartat b)
Resultat
Els tres vectors són unitaris i ortogonals dos a dos, i det(e1,e2,e3)=+1: base ortonormal positiva.
Oblidar normalitzar els vectors (una base ortogonal no és ortonormal).
Calcular e2=e1×e3 (que dona el vector oposat i una base negativa).
Fer servir les coordenades de w en la base canònica com si fossin les de la nova base.
Confondre ortogonal (producte escalar zero) amb ortonormal (a més, mòdul 1).
Conceptes treballats: base ortonormal, producte vectorial i orientació, canvi de coordenades amb productes escalars, conservació del mòdul, raonament geomètric.
Quina diferència hi ha entre el producte escalar i el producte vectorial?
El producte escalar u·v és un nombre: val |u|·|v|·cos de l'angle, i serveix per calcular angles, projeccions i comprovar perpendicularitats (u·v = 0). El producte vectorial u × v és un vector perpendicular a u i a v, de mòdul |u|·|v|·sin de l'angle, que coincideix amb l'àrea del paral·lelogram que formen.
Com es calcula el volum d'un tetraedre amb vectors?
Amb el producte mixt. Si A, B, C i D són els vèrtexs, el volum és el valor absolut del determinant format per AB, AC i AD dividit per 6. El mateix determinant sense dividir dona el volum del paral·lelepípede, i si val zero, els quatre punts són coplanaris.
Què vol dir que una base és ortonormal?
Que els seus tres vectors són perpendiculars dos a dos (producte escalar zero) i tots tenen mòdul 1. En una base ortonormal, les coordenades d'un vector s'obtenen simplement amb productes escalars, i les fórmules del mòdul i dels productes tenen l'expressió habitual.