Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de vectors a l'espai — Matemàtiques 2n Batxillerat

En aquest tema repassaràs les eines amb vectors que necessitaràs després a tota la geometria de l'espai. Començaràs per les operacions bàsiques, el mòdul, els vectors unitaris i la dependència lineal, i aprendràs a decidir quan tres vectors formen una base. Després treballaràs els tres productes: l'escalar, per calcular angles, projeccions i comprovar perpendicularitats; el vectorial, per obtenir vectors perpendiculars i calcular àrees de paral·lelograms i triangles; i el mixt, per calcular volums de paral·lelepípedes i tetraedres i comprovar si quatre punts són coplanaris. Els exercicis avançats inclouen paràmetres, demostracions curtes i raonaments a l'estil PAU. Vigila els errors típics: confondre el producte escalar (un nombre) amb el vectorial (un vector), equivocar un signe al determinant del producte vectorial i oblidar el factor 1/6 en el volum del tetraedre.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Donats els vectors u = (1, −2, 3) i v = (2, 0, −1), calcula u + v, 2u − 3v i el mòdul d'u.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

u⃗+v⃗=(3, −2, 2)\vec u+\vec v=(3,\,-2,\,2); 2u⃗−3v⃗=(−4, −4, 9)2\vec u-3\vec v=(-4,\,-4,\,9); ∣u⃗∣=14≈3,74|\vec u|=\sqrt{14}\approx3{,}74

Resolució

  1. Dades. u⃗=(1,−2,3)\vec u=(1,-2,3) i v⃗=(2,0,−1)\vec v=(2,0,-1). Les operacions amb vectors es fan component a component.
  2. Suma. u⃗+v⃗=(1+2, −2+0, 3+(−1))=(3, −2, 2)\vec u+\vec v=(1+2,\ -2+0,\ 3+(-1))=(3,\,-2,\,2)
  3. Combinació lineal. Primer multiplica per cada escalar: 2u⃗=(2,−4,6)2\vec u=(2,-4,6) i 3v⃗=(6,0,−3)3\vec v=(6,0,-3). Després resta: 2u⃗−3v⃗=(2−6, −4−0, 6+3)=(−4, −4, 9)2\vec u-3\vec v=(2-6,\ -4-0,\ 6+3)=(-4,\,-4,\,9) Error típic: en restar 3v⃗3\vec v, oblidar que −3⋅(−1)=+3-3\cdot(-1)=+3 a la tercera component.
  4. Mòdul. ∣u⃗∣=u12+u22+u32=12+(−2)2+32=1+4+9=14≈3,74|\vec u|=\sqrt{u_1^{2}+u_2^{2}+u_3^{2}}=\sqrt{1^{2}+(-2)^{2}+3^{2}}=\sqrt{1+4+9}=\sqrt{14}\approx3{,}74.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Calcula el producte escalar de u = (1, 1, 1) i v = (1, 1, 0) i l'angle que formen.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

u⃗⋅v⃗=2\vec u\cdot\vec v=2; α≈35,26∘\alpha\approx35{,}26^\circ

Resolució

  1. Dades. u⃗=(1,1,1)\vec u=(1,1,1) i v⃗=(1,1,0)\vec v=(1,1,0). Volem el producte escalar i l'angle que formen.
  2. Producte escalar. u⃗⋅v⃗=1⋅1+1⋅1+1⋅0=2\vec u\cdot\vec v=1\cdot1+1\cdot1+1\cdot0=2. Mòduls: ∣u⃗∣=3|\vec u|=\sqrt3 i ∣v⃗∣=2|\vec v|=\sqrt2.
  3. Angle entre vectors. cos⁡α=u⃗⋅v⃗∣u⃗∣ ∣v⃗∣=23⋅2=26≈0,8165\cos\alpha=\dfrac{\vec u\cdot\vec v}{|\vec u|\,|\vec v|}=\dfrac{2}{\sqrt3\cdot\sqrt2}=\dfrac{2}{\sqrt6}\approx0{,}8165
  4. Conclusió. α=arccos⁡(0,8165)≈35,26∘\alpha=\arccos(0{,}8165)\approx35{,}26^\circ. Fixa't que, com que el producte escalar és positiu, ja sabies que l'angle havia de ser agut.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Troba el valor de k perquè els vectors u = (1, k, 2) i v = (k, 2, -3) siguin perpendiculars.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

k=2k=2

Resolució

  1. Condició de perpendicularitat. Dos vectors no nuls són perpendiculars si i només si el seu producte escalar és zero.
  2. Producte escalar. u⃗⋅v⃗=1⋅k+k⋅2+2⋅(−3)=3k−6\vec u\cdot\vec v=1\cdot k+k\cdot2+2\cdot(-3)=3k-6.
  3. Càlcul. 3k−6=0⇒k=23k-6=0\Rightarrow k=2.
  4. Comprovació. Amb k=2k=2: u⃗=(1,2,2)\vec u=(1,2,2), v⃗=(2,2,−3)\vec v=(2,2,-3) i u⃗⋅v⃗=2+4−6=0\vec u\cdot\vec v=2+4-6=0.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Troba els dos vectors unitaris que tenen la mateixa direcció que u = (6, −2, 3).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

(67, −27, 37)\left(\tfrac67,\,-\tfrac27,\,\tfrac37\right) i (−67, 27, −37)\left(-\tfrac67,\,\tfrac27,\,-\tfrac37\right)

Resolució

  1. Plantejament. Un vector unitari de la mateixa direcció que u⃗\vec u s'obté dividint u⃗\vec u pel seu mòdul; l'altre és el seu oposat (sentit contrari).
  2. Mòdul. ∣u⃗∣=36+4+9=49=7|\vec u|=\sqrt{36+4+9}=\sqrt{49}=7.
  3. Vectors unitaris. Mateix sentit: u⃗∣u⃗∣=(67,−27,37)\dfrac{\vec u}{|\vec u|}=\left(\tfrac67,-\tfrac27,\tfrac37\right). Sentit contrari: (−67,27,−37)\left(-\tfrac67,\tfrac27,-\tfrac37\right).
  4. Comprovació. (67)2+(27)2+(37)2=36+4+949=1\left(\tfrac67\right)^{2}+\left(\tfrac27\right)^{2}+\left(\tfrac37\right)^{2}=\dfrac{36+4+9}{49}=1

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Calcula el producte vectorial u × v de u = (1, 2, 0) i v = (0, 1, 3), i comprova que el resultat és perpendicular a u i a v.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

u⃗×v⃗=(6, −3, 1)\vec u\times\vec v=(6,\,-3,\,1), perpendicular a u⃗\vec u i a v⃗\vec v

Resolució

  1. Determinant simbòlic. El producte vectorial es calcula amb el determinant de files (ı⃗,ȷ⃗,k⃗)(\vec\imath,\vec\jmath,\vec k), (1,2,0)(1,2,0) i (0,1,3)(0,1,3): u⃗×v⃗=∣ı⃗ȷ⃗k⃗120013∣\vec u\times\vec v=\begin{vmatrix}\vec\imath&\vec\jmath&\vec k\\1&2&0\\0&1&3\end{vmatrix}
  2. Càlcul. u⃗×v⃗=(2⋅3−0⋅1, 0⋅0−1⋅3, 1⋅1−2⋅0)=(6, −3, 1)\vec u\times\vec v=(2\cdot3-0\cdot1,\ 0\cdot0-1\cdot3,\ 1\cdot1-2\cdot0)=(6,\,-3,\,1). Error típic: el signe de la segona component; recorda que és −(1⋅3−0⋅0)=−3-(1\cdot3-0\cdot0)=-3.
  3. Comprovació. (6,−3,1)⋅(1,2,0)=6−6+0=0(6,-3,1)\cdot(1,2,0)=6-6+0=0 i (6,−3,1)⋅(0,1,3)=0−3+3=0(6,-3,1)\cdot(0,1,3)=0-3+3=0.
  4. Conclusió. Els dos productes escalars són zero: u⃗×v⃗\vec u\times\vec v és perpendicular a tots dos vectors, com ha de passar sempre.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Calcula l'àrea del paral·lelogram determinat pels vectors u = (3, 4, 0) i v = (0, 0, 2), i explica per què el resultat també es pot obtenir sense producte vectorial.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

Àrea =10=10 unitats quadrades; u⃗⊥v⃗\vec u\perp\vec v, i el paral·lelogram és un rectangle de costats 5 i 2.

Resolució

  1. Àrea i producte vectorial. L'àrea del paral·lelogram determinat per u⃗\vec u i v⃗\vec v és ∣u⃗×v⃗∣|\vec u\times\vec v|.
  2. Càlcul. u⃗×v⃗=(4⋅2−0⋅0, 0⋅0−3⋅2, 3⋅0−4⋅0)=(8, −6, 0)\vec u\times\vec v=(4\cdot2-0\cdot0,\ 0\cdot0-3\cdot2,\ 3\cdot0-4\cdot0)=(8,\,-6,\,0), i ∣u⃗×v⃗∣=64+36+0=100=10|\vec u\times\vec v|=\sqrt{64+36+0}=\sqrt{100}=10 unitats quadrades.
  3. Sense producte vectorial. u⃗⋅v⃗=0\vec u\cdot\vec v=0: els vectors són perpendiculars i el paral·lelogram és un rectangle de costats ∣u⃗∣=5|\vec u|=5 i ∣v⃗∣=2|\vec v|=2. Àrea =5⋅2=10=5\cdot2=10.
  4. Conclusió. En general, ∣u⃗×v⃗∣=∣u⃗∣ ∣v⃗∣sin⁡α|\vec u\times\vec v|=|\vec u|\,|\vec v|\sin\alpha; aquí sin⁡90∘=1\sin90^\circ=1 i tots dos camins donen el mateix.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Calcula el producte mixt [u, v, w] dels vectors u = (1, 0, 2), v = (0, 1, 1) i w = (2, 1, 0), i dedueix el volum del paral·lelepípede que determinen.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

[u⃗,v⃗,w⃗]=−5[\vec u,\vec v,\vec w]=-5; volum V=5V=5 unitats cúbiques

Resolució

  1. Producte mixt. [u⃗,v⃗,w⃗][\vec u,\vec v,\vec w] és el determinant de la matriu de files (1,0,2)(1,0,2), (0,1,1)(0,1,1) i (2,1,0)(2,1,0).
  2. Càlcul. Desenvolupant per la primera fila: ∣102011210∣=1⋅(1⋅0−1⋅1)−0+2⋅(0⋅1−1⋅2)=−1−4=−5\begin{vmatrix}1&0&2\\0&1&1\\2&1&0\end{vmatrix}=1\cdot(1\cdot0-1\cdot1)-0+2\cdot(0\cdot1-1\cdot2)=-1-4=-5
  3. Volum. El volum del paral·lelepípede és el valor absolut del producte mixt: V=∣−5∣=5V=|-5|=5 unitats cúbiques.
  4. Conclusió. El signe negatiu només indica l'orientació dels tres vectors; el volum sempre és positiu.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Raona si els vectors u = (1, -1, 2), v = (2, 1, 0) i w = (4, -1, 4) són linealment dependents o independents.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

Són linealment dependents: det⁡=0\det=0 i w⃗=2u⃗+v⃗\vec w=2\vec u+\vec v.

Resolució

  1. Criteri. Tres vectors de l'espai són linealment independents si i només si el determinant que formen és diferent de zero.
  2. Càlcul. ∣1−122104−14∣=1⋅(4−0)−(−1)⋅(8−0)+2⋅(−2−4)=4+8−12=0\begin{vmatrix}1&-1&2\\2&1&0\\4&-1&4\end{vmatrix}=1\cdot(4-0)-(-1)\cdot(8-0)+2\cdot(-2-4)=4+8-12=0
  3. Conclusió. Són linealment dependents: un d'ells és combinació lineal dels altres i, per tant, no formen una base de l'espai.
  4. Comprovació. 2u⃗+v⃗=(2,−2,4)+(2,1,0)=(4,−1,4)=w⃗2\vec u+\vec v=(2,-2,4)+(2,1,0)=(4,-1,4)=\vec w.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

De dos vectors u i v se sap que |u| = 3, |v| = 2 i que formen un angle de 60°. Calcula u·v, u·u i (u + v)·(u − v).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

u⃗⋅v⃗=3\vec u\cdot\vec v=3; u⃗⋅u⃗=9\vec u\cdot\vec u=9; (u⃗+v⃗)⋅(u⃗−v⃗)=5(\vec u+\vec v)\cdot(\vec u-\vec v)=5

Resolució

  1. Dades. ∣u⃗∣=3|\vec u|=3, ∣v⃗∣=2|\vec v|=2 i l'angle entre ells és 60∘60^\circ. No cal conèixer les components: n'hi ha prou amb les propietats del producte escalar.
  2. Definició del producte escalar. u⃗⋅v⃗=∣u⃗∣ ∣v⃗∣cos⁡60∘=3⋅2⋅12=3\vec u\cdot\vec v=|\vec u|\,|\vec v|\cos60^\circ=3\cdot2\cdot\tfrac12=3.
  3. Producte d'un vector per ell mateix. u⃗⋅u⃗=∣u⃗∣2=9\vec u\cdot\vec u=|\vec u|^{2}=9 (l'angle d'un vector amb ell mateix és 0∘0^\circ i cos⁡0∘=1\cos0^\circ=1).
  4. Propietat distributiva. (u⃗+v⃗)⋅(u⃗−v⃗)=u⃗⋅u⃗−u⃗⋅v⃗+v⃗⋅u⃗−v⃗⋅v⃗=∣u⃗∣2−∣v⃗∣2=9−4=5(\vec u+\vec v)\cdot(\vec u-\vec v)=\vec u\cdot\vec u-\vec u\cdot\vec v+\vec v\cdot\vec u-\vec v\cdot\vec v=|\vec u|^{2}-|\vec v|^{2}=9-4=5 Els termes creuats es cancel·len perquè el producte escalar és commutatiu.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Donats els punts A(1, 0, 2), B(3, 1, 1) i C(4, 3, 0), troba el punt D perquè ABCD (en aquest ordre) sigui un paral·lelogram.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

D(2, 2, 1)D(2,\,2,\,1)

Resolució

  1. Propietat del paral·lelogram. En un paral·lelogram ABCDABCD, els costats oposats són vectors iguals: AB→=DC→\overrightarrow{AB}=\overrightarrow{DC} (i també AD→=BC→\overrightarrow{AD}=\overrightarrow{BC}).
  2. Càlcul. AB→=B−A=(2,1,−1)\overrightarrow{AB}=B-A=(2,1,-1). Com que DC→=C−D\overrightarrow{DC}=C-D ha de valer (2,1,−1)(2,1,-1): D=C−AB→=(4−2, 3−1, 0+1)=(2, 2, 1)D=C-\overrightarrow{AB}=(4-2,\ 3-1,\ 0+1)=(2,\,2,\,1)
  3. Comprovació. Amb l'altra parella: AD→=D−A=(1,2,−1)\overrightarrow{AD}=D-A=(1,2,-1) i BC→=C−B=(1,2,−1)\overrightarrow{BC}=C-B=(1,2,-1), iguals.
  4. Compte. Error típic: fer D=A+AB→D=A+\overrightarrow{AB} o confondre l'ordre dels vèrtexs; dibuixa'n un esquema per no equivocar l'ordre.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Comprova que u = (1, 0, 1), v = (0, 1, 1) i t = (1, 1, 0) formen una base de l'espai i expressa el vector w = (4, 3, 5) com a combinació lineal d'ells.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

Formen base (det⁡=−2≠0\det=-2\neq0); w⃗=3u⃗+2v⃗+t⃗\vec w=3\vec u+2\vec v+\vec t, coordenades (3, 2, 1)(3,\,2,\,1)

Resolució

  1. Criteri de base. ∣101011110∣=1⋅(0−1)−0+1⋅(0−1)=−2≠0\begin{vmatrix}1&0&1\\0&1&1\\1&1&0\end{vmatrix}=1\cdot(0-1)-0+1\cdot(0-1)=-2\neq0 Són independents i, com que són tres vectors en un espai de dimensió 3, formen una base.
  2. Plantejament. Busquem a,b,ca,b,c amb au⃗+bv⃗+ct⃗=w⃗a\vec u+b\vec v+c\vec t=\vec w: (a+c, b+c, a+b)=(4,3,5)(a+c,\ b+c,\ a+b)=(4,3,5), és a dir, a+c=4a+c=4, b+c=3b+c=3, a+b=5a+b=5.
  3. Resolució del sistema. Sumant les tres equacions, 2(a+b+c)=12⇒a+b+c=62(a+b+c)=12\Rightarrow a+b+c=6. Restant-hi cada equació: b=2b=2, a=3a=3, c=1c=1.
  4. Conclusió. w⃗=3u⃗+2v⃗+t⃗\vec w=3\vec u+2\vec v+\vec t: les coordenades de w⃗\vec w en aquesta base són (3,2,1)(3,2,1).
  5. Comprovació. 3(1,0,1)+2(0,1,1)+(1,1,0)=(3+1, 2+1, 3+2)=(4,3,5)3(1,0,1)+2(0,1,1)+(1,1,0)=(3+1,\ 2+1,\ 3+2)=(4,3,5).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Calcula la projecció escalar i la projecció vectorial del vector u = (2, 3, -1) sobre el vector v = (1, 2, 2).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

Projecció escalar =2=2; projecció vectorial =(23, 43, 43)=\left(\tfrac23,\,\tfrac43,\,\tfrac43\right)

Resolució

  1. Dades. u⃗⋅v⃗=2⋅1+3⋅2+(−1)⋅2=2+6−2=6\vec u\cdot\vec v=2\cdot1+3\cdot2+(-1)\cdot2=2+6-2=6 i ∣v⃗∣=1+4+4=3|\vec v|=\sqrt{1+4+4}=3.
  2. Projecció escalar. És la longitud (amb signe) de l'«ombra» de u⃗\vec u sobre la direcció de v⃗\vec v: proj⁡v⃗u⃗=u⃗⋅v⃗∣v⃗∣=63=2\operatorname{proj}_{\vec v}\vec u=\dfrac{\vec u\cdot\vec v}{|\vec v|}=\dfrac63=2
  3. Projecció vectorial. És el vector de mòdul 2 en la direcció de v⃗\vec v: u⃗⋅v⃗∣v⃗∣2 v⃗=69 (1,2,2)=(23,43,43)\dfrac{\vec u\cdot\vec v}{|\vec v|^{2}}\,\vec v=\dfrac69\,(1,2,2)=\left(\tfrac23,\tfrac43,\tfrac43\right)
  4. Comprovació. El mòdul de (23,43,43)\left(\tfrac23,\tfrac43,\tfrac43\right) és 4+16+163=363=2\tfrac{\sqrt{4+16+16}}{3}=\tfrac{\sqrt{36}}{3}=2, i u⃗\vec u menys la projecció, (43,53,−73)\left(\tfrac43,\tfrac53,-\tfrac73\right), és perpendicular a v⃗\vec v: 43+103−143=0\tfrac43+\tfrac{10}3-\tfrac{14}3=0.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Determina el valor de a perquè els vectors u = (a, 1, 1) i v = (1, 1, 0) formin un angle de 60°. Comprova si totes les solucions de l'equació que obtinguis són vàlides.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

a=0a=0 (la solució a=−4a=-4 no és vàlida: dona un angle de 120∘120^\circ).

Resolució

  1. Angle entre vectors. u⃗⋅v⃗=a+1\vec u\cdot\vec v=a+1, ∣u⃗∣=a2+2|\vec u|=\sqrt{a^{2}+2}, ∣v⃗∣=2|\vec v|=\sqrt2. Imposem cos⁡60∘=12\cos60^\circ=\tfrac12: a+1a2+2⋅2=12 ⇒ 2(a+1)=2a2+4\dfrac{a+1}{\sqrt{a^{2}+2}\cdot\sqrt2}=\dfrac12\ \Rightarrow\ 2(a+1)=\sqrt{2a^{2}+4}
  2. Condició de signe. Com que l'arrel és positiva, cal a+1>0a+1\gt 0.
  3. Càlcul. Elevant al quadrat: 4(a+1)2=2a2+4⇒4a2+8a+4=2a2+4⇒2a2+8a=0⇒a=04(a+1)^{2}=2a^{2}+4\Rightarrow4a^{2}+8a+4=2a^{2}+4\Rightarrow2a^{2}+8a=0\Rightarrow a=0 o a=−4a=-4.
  4. Comprovació de les solucions. a=−4a=-4 no és vàlida: aleshores u⃗⋅v⃗=−3<0\vec u\cdot\vec v=-3\lt 0 i l'angle seria obtús (de fet, 120∘120^\circ); és una solució falsa introduïda en elevar al quadrat.
  5. Conclusió. a=0a=0. Comprovació: u⃗=(0,1,1)\vec u=(0,1,1), u⃗⋅v⃗=1\vec u\cdot\vec v=1, ∣u⃗∣=∣v⃗∣=2|\vec u|=|\vec v|=\sqrt2, cos⁡α=12\cos\alpha=\tfrac12 i α=60∘\alpha=60^\circ.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Troba un vector unitari que sigui perpendicular alhora a u = (1, 0, -1) i a v = (2, 1, 0). Quants n'hi ha?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

±16(1, −2, 1)≈±(0,41; −0,82; 0,41)\pm\dfrac{1}{\sqrt6}(1,\,-2,\,1)\approx\pm(0{,}41;\ -0{,}82;\ 0{,}41); n'hi ha exactament dos.

Resolució

  1. Producte vectorial. u⃗×v⃗\vec u\times\vec v dona una direcció perpendicular a tots dos: u⃗×v⃗=(0⋅0−(−1)⋅1, (−1)⋅2−1⋅0, 1⋅1−0⋅2)=(1, −2, 1)\vec u\times\vec v=(0\cdot0-(-1)\cdot1,\ (-1)\cdot2-1\cdot0,\ 1\cdot1-0\cdot2)=(1,\,-2,\,1)
  2. Normalització. ∣u⃗×v⃗∣=1+4+1=6|\vec u\times\vec v|=\sqrt{1+4+1}=\sqrt6, i el vector unitari és (1,−2,1)6=(16,−26,16)≈(0,41; −0,82; 0,41)\dfrac{(1,-2,1)}{\sqrt6}=\left(\tfrac1{\sqrt6},-\tfrac2{\sqrt6},\tfrac1{\sqrt6}\right)\approx(0{,}41;\ -0{,}82;\ 0{,}41).
  3. Quants n'hi ha. Exactament dos: aquest i el seu oposat, (−16,26,−16)\left(-\tfrac1{\sqrt6},\tfrac2{\sqrt6},-\tfrac1{\sqrt6}\right), perquè la direcció perpendicular a dos vectors independents és única i només en queden els dos sentits.
  4. Comprovació. (1,−2,1)⋅(1,0,−1)=1−1=0(1,-2,1)\cdot(1,0,-1)=1-1=0 i (1,−2,1)⋅(2,1,0)=2−2=0(1,-2,1)\cdot(2,1,0)=2-2=0.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Calcula l'àrea del triangle de vèrtexs A(1, 1, 0), B(3, 2, 1) i C(2, 0, 2) fent servir el producte vectorial.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

Àrea =332≈2,60=\dfrac{3\sqrt3}{2}\approx2{,}60 unitats quadrades

Resolució

  1. Vectors dels costats. Des de AA: AB→=(2,1,1)\overrightarrow{AB}=(2,1,1) i AC→=(1,−1,2)\overrightarrow{AC}=(1,-1,2).
  2. Producte vectorial. AB→×AC→=(1⋅2−1⋅(−1), 1⋅1−2⋅2, 2⋅(−1)−1⋅1)=(3, −3, −3)\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}=(1\cdot2-1\cdot(-1),\ 1\cdot1-2\cdot2,\ 2\cdot(-1)-1\cdot1)=(3,\,-3,\,-3), de mòdul 9+9+9=27=33\sqrt{9+9+9}=\sqrt{27}=3\sqrt3 (àrea del paral·lelogram).
  3. Àrea del triangle. S=12∣AB→×AC→∣=332≈2,60 u2S=\tfrac12\left|\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}\right|=\dfrac{3\sqrt3}{2}\approx2{,}60\ \text{u}^{2}
  4. Compte. Error típic: oblidar dividir per 2; el producte vectorial dona l'àrea del paral·lelogram, que és el doble de la del triangle.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Donat el tetraedre de vèrtexs A(1, 0, 1), B(3, 2, 2), C(2, −2, 3) i D(3, −1, −1), calcula el seu volum, l'àrea de la cara ABC i l'altura des del vèrtex D sobre aquesta cara.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

V=92=4,5V=\tfrac92=4{,}5 unitats cúbiques; àrea ABC=92=4,5ABC=\tfrac92=4{,}5 unitats quadrades; altura h=3h=3 unitats

Resolució

  1. Vectors des d'A. AB→=(2,2,1)\overrightarrow{AB}=(2,2,1), AC→=(1,−2,2)\overrightarrow{AC}=(1,-2,2), AD→=(2,−1,−2)\overrightarrow{AD}=(2,-1,-2).
  2. Volum del tetraedre. És 16\tfrac16 del valor absolut del producte mixt: ∣2211−222−1−2∣=2⋅(4+2)−2⋅(−2−4)+1⋅(−1+4)=12+12+3=27\begin{vmatrix}2&2&1\\1&-2&2\\2&-1&-2\end{vmatrix}=2\cdot(4+2)-2\cdot(-2-4)+1\cdot(-1+4)=12+12+3=27 V=∣27∣6=92=4,5V=\tfrac{|27|}{6}=\tfrac92=4{,}5 unitats cúbiques.
  3. Àrea de la cara ABC. AB→×AC→=(2⋅2−1⋅(−2), 1⋅1−2⋅2, 2⋅(−2)−2⋅1)=(6,−3,−6)\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}=(2\cdot2-1\cdot(-2),\ 1\cdot1-2\cdot2,\ 2\cdot(-2)-2\cdot1)=(6,-3,-6), de mòdul 36+9+36=9\sqrt{36+9+36}=9. Àrea =92=4,5=\tfrac92=4{,}5 unitats quadrades.
  4. Altura. V=13⋅aˋrea⋅h⇒h=3Vaˋrea=3⋅4,54,5=3V=\tfrac13\cdot\text{àrea}\cdot h\Rightarrow h=\dfrac{3V}{\text{àrea}}=\dfrac{3\cdot4{,}5}{4{,}5}=3 unitats.
  5. Comprovació. La projecció d'AD→\overrightarrow{AD} sobre la normal unitària (6,−3,−6)9\tfrac{(6,-3,-6)}{9} val 12+3+129=3\tfrac{12+3+12}{9}=3, que és la distància de DD al pla de la cara.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Comprova, amb el producte mixt, si els punts A(1, 0, 0), B(0, 1, 0), C(0, 0, 1) i D(1, 1, -1) són coplanaris.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

Sí, són coplanaris: [AB→,AC→,AD→]=0[\overrightarrow{AB},\overrightarrow{AC},\overrightarrow{AD}]=0.

Resolució

  1. Criteri. Quatre punts són coplanaris si els vectors AB→\overrightarrow{AB}, AC→\overrightarrow{AC} i AD→\overrightarrow{AD} són linealment dependents, és a dir, si el seu producte mixt és zero (el tetraedre tindria volum zero).
  2. Vectors. AB→=(−1,1,0)\overrightarrow{AB}=(-1,1,0), AC→=(−1,0,1)\overrightarrow{AC}=(-1,0,1), AD→=(0,1,−1)\overrightarrow{AD}=(0,1,-1).
  3. Producte mixt. ∣−110−10101−1∣=−1⋅(0⋅(−1)−1⋅1)−1⋅((−1)⋅(−1)−1⋅0)+0=1−1=0\begin{vmatrix}-1&1&0\\-1&0&1\\0&1&-1\end{vmatrix}=-1\cdot(0\cdot(-1)-1\cdot1)-1\cdot((-1)\cdot(-1)-1\cdot0)+0=1-1=0
  4. Conclusió. Són coplanaris. De fet, AD→=AB→−AC→\overrightarrow{AD}=\overrightarrow{AB}-\overrightarrow{AC}: (−1,1,0)−(−1,0,1)=(0,1,−1)(-1,1,0)-(-1,0,1)=(0,1,-1). Els quatre punts són al pla x+y+z=1x+y+z=1, com pots comprovar substituint.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

De dos vectors u i v només se sap que u × v = (1, -2, 2). Calcula, raonant quina propietat fas servir: v × u, (2u) × v, u × (u + v), |u × v| i u·(u × v).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Resultat

v⃗×u⃗=(−1,2,−2)\vec v\times\vec u=(-1,2,-2); (2u⃗)×v⃗=(2,−4,4)(2\vec u)\times\vec v=(2,-4,4); u⃗×(u⃗+v⃗)=(1,−2,2)\vec u\times(\vec u+\vec v)=(1,-2,2); ∣u⃗×v⃗∣=3|\vec u\times\vec v|=3; u⃗⋅(u⃗×v⃗)=0\vec u\cdot(\vec u\times\vec v)=0

Resolució

  1. Anticommutativitat. v⃗×u⃗=−(u⃗×v⃗)=(−1,2,−2)\vec v\times\vec u=-(\vec u\times\vec v)=(-1,2,-2).
  2. Escalars. Els escalars surten fora del producte: (2u⃗)×v⃗=2(u⃗×v⃗)=(2,−4,4)(2\vec u)\times\vec v=2(\vec u\times\vec v)=(2,-4,4).
  3. Propietat distributiva. u⃗×(u⃗+v⃗)=u⃗×u⃗+u⃗×v⃗=0⃗+(1,−2,2)=(1,−2,2)\vec u\times(\vec u+\vec v)=\vec u\times\vec u+\vec u\times\vec v=\vec 0+(1,-2,2)=(1,-2,2), perquè el producte vectorial d'un vector per ell mateix és el vector nul.
  4. Mòdul. ∣u⃗×v⃗∣=1+4+4=3|\vec u\times\vec v|=\sqrt{1+4+4}=3: és l'àrea del paral·lelogram que formen u⃗\vec u i v⃗\vec v.
  5. Perpendicularitat. u⃗⋅(u⃗×v⃗)=0\vec u\cdot(\vec u\times\vec v)=0, perquè u⃗×v⃗\vec u\times\vec v és perpendicular a u⃗\vec u (i també a v⃗\vec v).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Troba tots els vectors de la forma w = (1, a, b) que són ortogonals a u = (2, -1, 1) i tenen mòdul 11\sqrt{11}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

w⃗=(1, 3, 1)\vec w=(1,\,3,\,1) i w⃗=(1, −1, −3)\vec w=(1,\,-1,\,-3)

Resolució

  1. Ortogonalitat. w⃗⋅u⃗=2−a+b=0⇒b=a−2\vec w\cdot\vec u=2-a+b=0\Rightarrow b=a-2.
  2. Mòdul. 1+a2+b2=11⇒1+a2+(a−2)2=11⇒2a2−4a+5=11⇒a2−2a−3=0⇒a=31+a^{2}+b^{2}=11\Rightarrow1+a^{2}+(a-2)^{2}=11\Rightarrow2a^{2}-4a+5=11\Rightarrow a^{2}-2a-3=0\Rightarrow a=3 o a=−1a=-1.
  3. Solucions. Si a=3a=3, b=1b=1: w⃗=(1,3,1)\vec w=(1,3,1). Si a=−1a=-1, b=−3b=-3: w⃗=(1,−1,−3)\vec w=(1,-1,-3).
  4. Comprovació. (1,3,1)⋅(2,−1,1)=2−3+1=0(1,3,1)\cdot(2,-1,1)=2-3+1=0 i ∣(1,3,1)∣=11|(1,3,1)|=\sqrt{11}; (1,−1,−3)⋅(2,−1,1)=2+1−3=0(1,-1,-3)\cdot(2,-1,1)=2+1-3=0 i ∣(1,−1,−3)∣=11|(1,-1,-3)|=\sqrt{11}.
  5. Interpretació. Hi ha dues solucions perquè els vectors ortogonals a u⃗\vec u formen un pla, i en aquest pla hi ha dos vectors amb primera component 1 i el mòdul demanat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Comprova que els vectors e1e_{1} = (12\tfrac{1}{\sqrt{2}}, 12\tfrac{1}{\sqrt{2}}, 0), e2e_{2} = (−12\tfrac{1}{\sqrt{2}}, 12\tfrac{1}{\sqrt{2}}, 0) i e3e_{3} = (0, 0, 1) formen una base ortonormal, i troba les coordenades del vector w = (2\sqrt{2}, 0, 3) en aquesta base.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

És una base ortonormal; coordenades de w⃗\vec w: (1, −1, 3)(1,\,-1,\,3), és a dir, w⃗=e1−e2+3e3\vec w=e_{1}-e_{2}+3e_{3}

Resolució

  1. Ortogonals dos a dos. e1⋅e2=−12+12+0=0e_{1}\cdot e_{2}=-\tfrac12+\tfrac12+0=0; e1⋅e3=0e_{1}\cdot e_{3}=0; e2⋅e3=0e_{2}\cdot e_{3}=0.
  2. Unitaris. ∣e1∣=12+12=1|e_{1}|=\sqrt{\tfrac12+\tfrac12}=1, ∣e2∣=1|e_{2}|=1, ∣e3∣=1|e_{3}|=1. Tres vectors ortogonals no nuls són independents, així que formen una base ortonormal.
  3. Coordenades en una base ortonormal. Cada coordenada és el producte escalar del vector pel vector de la base: w⃗⋅e1=22=1\vec w\cdot e_{1}=\tfrac{\sqrt2}{\sqrt2}=1; w⃗⋅e2=−22=−1\vec w\cdot e_{2}=-\tfrac{\sqrt2}{\sqrt2}=-1; w⃗⋅e3=3\vec w\cdot e_{3}=3.
  4. Conclusió. Les coordenades de w⃗\vec w són (1,−1,3)(1,-1,3): w⃗=e1−e2+3e3\vec w=e_{1}-e_{2}+3e_{3}.
  5. Comprovació. e1−e2=(22,0,0)=(2,0,0)e_{1}-e_{2}=\left(\tfrac{2}{\sqrt2},0,0\right)=(\sqrt2,0,0), i sumant 3e33e_{3} surt (2,0,3)(\sqrt2,0,3).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Calcula els cosinus directors del vector u = (2, −1, 2), és a dir, els cosinus dels angles que forma amb els tres eixos de coordenades, i comprova que la suma dels seus quadrats és 1. Dona també els tres angles.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

cos⁡α=23\cos\alpha=\tfrac23, cos⁡β=−13\cos\beta=-\tfrac13, cos⁡γ=23\cos\gamma=\tfrac23; suma de quadrats =1=1; α≈48,19∘\alpha\approx48{,}19^\circ, β≈109,47∘\beta\approx109{,}47^\circ, γ≈48,19∘\gamma\approx48{,}19^\circ

Resolució

  1. Cosinus directors. ∣u⃗∣=4+1+4=3|\vec u|=\sqrt{4+1+4}=3. L'angle amb cada eix es calcula amb el vector unitari de l'eix: cos⁡α=u⃗⋅ı⃗∣u⃗∣=23\cos\alpha=\tfrac{\vec u\cdot\vec\imath}{|\vec u|}=\tfrac23, cos⁡β=u⃗⋅ȷ⃗∣u⃗∣=−13\cos\beta=\tfrac{\vec u\cdot\vec\jmath}{|\vec u|}=-\tfrac13, cos⁡γ=u⃗⋅k⃗∣u⃗∣=23\cos\gamma=\tfrac{\vec u\cdot\vec k}{|\vec u|}=\tfrac23.
  2. Suma de quadrats. 49+19+49=99=1\tfrac49+\tfrac19+\tfrac49=\tfrac99=1. Sempre passa, perquè (cos⁡α,cos⁡β,cos⁡γ)=u⃗∣u⃗∣(\cos\alpha,\cos\beta,\cos\gamma)=\tfrac{\vec u}{|\vec u|} és un vector unitari.
  3. Angles. α=arccos⁡23≈48,19∘\alpha=\arccos\tfrac23\approx48{,}19^\circ; β=arccos⁡(−13)≈109,47∘\beta=\arccos\left(-\tfrac13\right)\approx109{,}47^\circ (obtús, perquè la component és negativa); γ≈48,19∘\gamma\approx48{,}19^\circ.
  4. Interpretació. Fixa't que els angles no sumen 180∘180^\circ: no són angles d'un triangle, sinó inclinacions respecte de tres direccions perpendiculars.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Donats u = (1, 2, -1) i v = (0, 1, 1), troba els vectors w que són perpendiculars a u i a v i tals que el paral·lelepípede determinat per u, v i w té volum 22.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

w⃗=(6, −2, 2)\vec w=(6,\,-2,\,2) i w⃗=(−6, 2, −2)\vec w=(-6,\,2,\,-2)

Resolució

  1. Direcció perpendicular. Tot vector perpendicular a u⃗\vec u i a v⃗\vec v és proporcional a u⃗×v⃗=(2⋅1−(−1)⋅1, (−1)⋅0−1⋅1, 1⋅1−2⋅0)=(3, −1, 1)\vec u\times\vec v=(2\cdot1-(-1)\cdot1,\ (-1)\cdot0-1\cdot1,\ 1\cdot1-2\cdot0)=(3,\,-1,\,1) Escrivim w⃗=λ(3,−1,1)\vec w=\lambda(3,-1,1).
  2. Volum amb el producte mixt. V=∣[u⃗,v⃗,w⃗]∣=∣(u⃗×v⃗)⋅w⃗∣=∣λ∣ ∣u⃗×v⃗∣2=∣λ∣ (9+1+1)=11∣λ∣V=|[\vec u,\vec v,\vec w]|=|(\vec u\times\vec v)\cdot\vec w|=|\lambda|\,|\vec u\times\vec v|^{2}=|\lambda|\,(9+1+1)=11|\lambda|
  3. Càlcul. 11∣λ∣=22⇒λ=211|\lambda|=22\Rightarrow\lambda=2 o λ=−2\lambda=-2. Solucions: w⃗=(6,−2,2)\vec w=(6,-2,2) i w⃗=(−6,2,−2)\vec w=(-6,2,-2).
  4. Comprovació. Amb w⃗=(6,−2,2)\vec w=(6,-2,2): ∣12−10116−22∣=1⋅(2+2)−2⋅(0−6)+(−1)⋅(0−6)=4+12+6=22\begin{vmatrix}1&2&-1\\0&1&1\\6&-2&2\end{vmatrix}=1\cdot(2+2)-2\cdot(0-6)+(-1)\cdot(0-6)=4+12+6=22
  5. Interpretació. Com que w⃗\vec w és perpendicular a la base formada per u⃗\vec u i v⃗\vec v, el volum és l'àrea de la base (11\sqrt{11}) per l'altura (∣w⃗∣=211|\vec w|=2\sqrt{11}): 11⋅211=22\sqrt{11}\cdot2\sqrt{11}=22.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

a) Demostra, amb les propietats del producte escalar, la identitat |u + v|2 + |u − v|2 = 2(|u|2 + |v|2) (llei del paral·lelogram).
b) Si |u| = 3, |v| = 4 i |u + v| = 5, calcula |u − v| i l'angle que formen u i v.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Apartat a)

Resultat

∣u⃗+v⃗∣2+∣u⃗−v⃗∣2=2(∣u⃗∣2+∣v⃗∣2)|\vec u+\vec v|^{2}+|\vec u-\vec v|^{2}=2\left(|\vec u|^{2}+|\vec v|^{2}\right): els termes 2 u⃗⋅v⃗2\,\vec u\cdot\vec v es cancel·len en sumar.

Resolució

  1. Mòdul i producte escalar. Fes servir ∣p⃗∣2=p⃗⋅p⃗|\vec p|^{2}=\vec p\cdot\vec p i la propietat distributiva: ∣u⃗+v⃗∣2=(u⃗+v⃗)⋅(u⃗+v⃗)=∣u⃗∣2+2 u⃗⋅v⃗+∣v⃗∣2|\vec u+\vec v|^{2}=(\vec u+\vec v)\cdot(\vec u+\vec v)=|\vec u|^{2}+2\,\vec u\cdot\vec v+|\vec v|^{2}
  2. Diferència. ∣u⃗−v⃗∣2=(u⃗−v⃗)⋅(u⃗−v⃗)=∣u⃗∣2−2 u⃗⋅v⃗+∣v⃗∣2|\vec u-\vec v|^{2}=(\vec u-\vec v)\cdot(\vec u-\vec v)=|\vec u|^{2}-2\,\vec u\cdot\vec v+|\vec v|^{2}
  3. Suma. Els termes 2 u⃗⋅v⃗2\,\vec u\cdot\vec v es cancel·len: ∣u⃗+v⃗∣2+∣u⃗−v⃗∣2=2∣u⃗∣2+2∣v⃗∣2|\vec u+\vec v|^{2}+|\vec u-\vec v|^{2}=2|\vec u|^{2}+2|\vec v|^{2}.
  4. Interpretació geomètrica. En un paral·lelogram, la suma dels quadrats de les diagonals és igual a la suma dels quadrats dels quatre costats.

Apartat b)

Resultat

∣u⃗−v⃗∣=5|\vec u-\vec v|=5; u⃗⋅v⃗=0\vec u\cdot\vec v=0, angle =90∘=90^\circ

Resolució

  1. Llei del paral·lelogram. ∣u⃗−v⃗∣2=2(9+16)−25=25⇒∣u⃗−v⃗∣=5|\vec u-\vec v|^{2}=2(9+16)-25=25\Rightarrow|\vec u-\vec v|=5.
  2. Producte escalar. De ∣u⃗+v⃗∣2=∣u⃗∣2+2 u⃗⋅v⃗+∣v⃗∣2|\vec u+\vec v|^{2}=|\vec u|^{2}+2\,\vec u\cdot\vec v+|\vec v|^{2}: 25=9+2 u⃗⋅v⃗+16⇒u⃗⋅v⃗=025=9+2\,\vec u\cdot\vec v+16\Rightarrow\vec u\cdot\vec v=0.
  3. Angle. cos⁡α=0⇒α=90∘\cos\alpha=0\Rightarrow\alpha=90^\circ: els vectors són perpendiculars.
  4. Interpretació. El paral·lelogram és un rectangle 3×43\times4 amb diagonals de 5, com el triangle rectangle 3-4-5.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Considera els punts A(1, 0, 0), B(0, 2, 0), C(0, 0, 3) i D(1, 1, k).
a) Expressa en funció de k el volum del tetraedre ABCD.
b) Troba els valors de k per als quals el volum és 2.
c) Per a quin valor de k els quatre punts són coplanaris?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Apartat a)

Resultat

V(k)=∣2k+3∣6V(k)=\dfrac{|2k+3|}{6}

Resolució

  1. Vectors des d'A. AB→=(−1,2,0)\overrightarrow{AB}=(-1,2,0), AC→=(−1,0,3)\overrightarrow{AC}=(-1,0,3), AD→=(0,1,k)\overrightarrow{AD}=(0,1,k).
  2. Producte mixt. ∣−120−10301k∣=−1⋅(0⋅k−3⋅1)−2⋅((−1)⋅k−3⋅0)+0=3+2k\begin{vmatrix}-1&2&0\\-1&0&3\\0&1&k\end{vmatrix}=-1\cdot(0\cdot k-3\cdot1)-2\cdot((-1)\cdot k-3\cdot0)+0=3+2k
  3. Volum del tetraedre. És 16\tfrac16 del valor absolut del producte mixt: V(k)=∣3+2k∣6V(k)=\dfrac{|3+2k|}{6}.

Apartat b)

Resultat

k=92=4,5k=\tfrac92=4{,}5 o k=−152=−7,5k=-\tfrac{15}{2}=-7{,}5

Resolució

  1. Equació. ∣3+2k∣6=2⇒∣3+2k∣=12\dfrac{|3+2k|}{6}=2\Rightarrow|3+2k|=12.
  2. Valor absolut. 3+2k=12⇒k=4,53+2k=12\Rightarrow k=4{,}5, o bé 3+2k=−12⇒k=−7,53+2k=-12\Rightarrow k=-7{,}5. No oblidis cap dels dos signes.

Apartat c)

Resultat

k=−32=−1,5k=-\tfrac32=-1{,}5

Resolució

  1. Coplanaritat. Els quatre punts són coplanaris quan el volum és zero: 3+2k=0⇒k=−1,53+2k=0\Rightarrow k=-1{,}5. Aleshores D(1, 1, −1,5)D(1,\,1,\,-1{,}5) és al pla que passa per AA, BB i CC.
  2. Comprovació. El pla ABCABC és 6x+3y+2z=66x+3y+2z=6 (talla els eixos en 1, 2 i 3), i 6⋅1+3⋅1+2⋅(−1,5)=66\cdot1+3\cdot1+2\cdot(-1{,}5)=6.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Troba el vector w = (a, b, c) sabent que w × j = (−1, 0, 2), on j = (0, 1, 0), que |w| = 3 i que w forma un angle agut amb j.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Resultat

w⃗=(2, 2, 1)\vec w=(2,\,2,\,1)

Resolució

  1. Producte vectorial. w⃗×ȷ⃗=(b⋅0−c⋅1, c⋅0−a⋅0, a⋅1−b⋅0)=(−c, 0, a)\vec w\times\vec\jmath=(b\cdot0-c\cdot1,\ c\cdot0-a\cdot0,\ a\cdot1-b\cdot0)=(-c,\,0,\,a).
  2. Igualació. Amb (−1,0,2)(-1,0,2): c=1c=1 i a=2a=2. Fixa't que la component bb no queda determinada pel producte vectorial (els vectors w⃗\vec w i w⃗+λȷ⃗\vec w+\lambda\vec\jmath tenen el mateix producte amb ȷ⃗\vec\jmath).
  3. Mòdul. a2+b2+c2=9⇒4+b2+1=9⇒b2=4⇒b=±2a^{2}+b^{2}+c^{2}=9\Rightarrow4+b^{2}+1=9\Rightarrow b^{2}=4\Rightarrow b=\pm2.
  4. Angle agut. L'angle amb ȷ⃗\vec\jmath és agut si w⃗⋅ȷ⃗=b>0\vec w\cdot\vec\jmath=b\gt0, per tant b=2b=2.
  5. Conclusió i comprovació. w⃗=(2,2,1)\vec w=(2,2,1): (2,2,1)×(0,1,0)=(2⋅0−1⋅1, 1⋅0−2⋅0, 2⋅1−2⋅0)=(−1,0,2)(2,2,1)\times(0,1,0)=(2\cdot0-1\cdot1,\ 1\cdot0-2\cdot0,\ 2\cdot1-2\cdot0)=(-1,0,2) i ∣w⃗∣=9=3|\vec w|=\sqrt9=3.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Donat el triangle de vèrtexs A(1, 2, 3), B(3, 2, 1) i C(2, 5, 2):
a) Calcula'n l'àrea.
b) Calcula l'altura corresponent al vèrtex C (sobre el costat AB).
c) Classifica el triangle segons els costats.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

Àrea =32≈4,24=3\sqrt2\approx4{,}24 unitats quadrades

Resolució

  1. Vectors. AB→=(2,0,−2)\overrightarrow{AB}=(2,0,-2) i AC→=(1,3,−1)\overrightarrow{AC}=(1,3,-1).
  2. Producte vectorial. AB→×AC→=(0⋅(−1)−(−2)⋅3, (−2)⋅1−2⋅(−1), 2⋅3−0⋅1)=(6,0,6)\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}=(0\cdot(-1)-(-2)\cdot3,\ (-2)\cdot1-2\cdot(-1),\ 2\cdot3-0\cdot1)=(6,0,6), de mòdul 72=62\sqrt{72}=6\sqrt2.
  3. Àrea del triangle. S=12⋅62=32≈4,24S=\tfrac12\cdot6\sqrt2=3\sqrt2\approx4{,}24 unitats quadrades.

Apartat b)

Resultat

hC=3h_C=3 unitats

Resolució

  1. Àrea amb base i altura. S=12∣AB→∣ hS=\tfrac12|\overrightarrow{AB}|\,h, amb ∣AB→∣=4+0+4=22|\overrightarrow{AB}|=\sqrt{4+0+4}=2\sqrt2.
  2. Càlcul. h=2S∣AB→∣=6222=3h=\dfrac{2S}{|\overrightarrow{AB}|}=\dfrac{6\sqrt2}{2\sqrt2}=3 unitats. (Equivalentment, h=∣AB→×AC→∣∣AB→∣h=\dfrac{|\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}|}{|\overrightarrow{AB}|}.)
  3. Comprovació. Com que el triangle és isòsceles amb AC=BCAC=BC (apartat c), l'altura des de CC cau al punt mitjà d'ABAB, M(2,2,2)M(2,2,2), i ∣MC→∣=∣(0,3,0)∣=3|\overrightarrow{MC}|=|(0,3,0)|=3.

Apartat c)

Resultat

Triangle isòsceles: ∣AC∣=∣BC∣=11|AC|=|BC|=\sqrt{11}, ∣AB∣=22|AB|=2\sqrt2.

Resolució

  1. Costats. ∣AB∣=22≈2,83|AB|=2\sqrt2\approx2{,}83; ∣AC∣=1+9+1=11≈3,32|AC|=\sqrt{1+9+1}=\sqrt{11}\approx3{,}32; ∣BC∣=∣(−1,3,1)∣=11|BC|=|(-1,3,1)|=\sqrt{11}.
  2. Conclusió. Té dos costats iguals: és un triangle isòsceles (de base ABAB).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Siguin u = (1, 0, 1), v = (0, 1, 1) i w = (1, m, 2).
a) Determina per a quins valors de m els tres vectors formen una base de l'espai.
b) Per al valor de m en què no la formen, expressa w com a combinació lineal de u i v.
c) Per a m = 0, calcula el volum del paral·lelepípede que determinen.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

Formen base per a tot m≠1m\neq1.

Resolució

  1. Criteri de base. Tres vectors formen base si el determinant que formen és diferent de zero.
  2. Càlcul. ∣1010111m2∣=1⋅(2−m)−0+1⋅(0−1)=1−m\begin{vmatrix}1&0&1\\0&1&1\\1&m&2\end{vmatrix}=1\cdot(2-m)-0+1\cdot(0-1)=1-m
  3. Conclusió. 1−m≠0  ⟺  m≠11-m\neq0\iff m\neq1.

Apartat b)

Resultat

Per a m=1m=1: w⃗=u⃗+v⃗\vec w=\vec u+\vec v

Resolució

  1. Plantejament. Per a m=1m=1, w⃗=(1,1,2)\vec w=(1,1,2). Busquem a,ba,b amb a(1,0,1)+b(0,1,1)=(a, b, a+b)=(1,1,2)a(1,0,1)+b(0,1,1)=(a,\,b,\,a+b)=(1,1,2).
  2. Càlcul. a=1a=1, b=1b=1 i, efectivament, 1+1=21+1=2. Per tant, w⃗=u⃗+v⃗\vec w=\vec u+\vec v.

Apartat c)

Resultat

V=1V=1 unitat cúbica

Resolució

  1. Producte mixt. Per a m=0m=0, [u⃗,v⃗,w⃗]=1−0=1[\vec u,\vec v,\vec w]=1-0=1, i el volum és ∣1∣=1|1|=1 unitat cúbica.
  2. Observació. El determinant 1−m1-m mesura el volum (amb signe): a mesura que mm s'acosta a 1, el paral·lelepípede s'aixafa fins a tenir volum zero.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

a) Demostra, amb les propietats del producte vectorial, que (u + v) × (u − v) = −2(u × v) per a qualssevol vectors u i v.
b) Comprova-ho amb u = (1, 0, 2) i v = (0, 1, 1).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Apartat a)

Resultat

(u⃗+v⃗)×(u⃗−v⃗)=−2(u⃗×v⃗)(\vec u+\vec v)\times(\vec u-\vec v)=-2(\vec u\times\vec v)

Resolució

  1. Propietat distributiva. (u⃗+v⃗)×(u⃗−v⃗)=u⃗×u⃗−u⃗×v⃗+v⃗×u⃗−v⃗×v⃗(\vec u+\vec v)\times(\vec u-\vec v)=\vec u\times\vec u-\vec u\times\vec v+\vec v\times\vec u-\vec v\times\vec v
  2. Propietats del producte vectorial. u⃗×u⃗=0⃗\vec u\times\vec u=\vec 0, v⃗×v⃗=0⃗\vec v\times\vec v=\vec 0 i v⃗×u⃗=−(u⃗×v⃗)\vec v\times\vec u=-(\vec u\times\vec v) (anticommutativa).
  3. Conclusió. Queda −u⃗×v⃗−u⃗×v⃗=−2(u⃗×v⃗)-\vec u\times\vec v-\vec u\times\vec v=-2(\vec u\times\vec v). Error típic: tractar el producte vectorial com si fos commutatiu i obtenir 0⃗\vec 0 en lloc de −2(u⃗×v⃗)-2(\vec u\times\vec v).

Apartat b)

Resultat

Tots dos costats valen (4, 2, −2)(4,\,2,\,-2).

Resolució

  1. Costat dret. u⃗×v⃗=(0⋅1−2⋅1, 2⋅0−1⋅1, 1⋅1−0⋅0)=(−2,−1,1)\vec u\times\vec v=(0\cdot1-2\cdot1,\ 2\cdot0-1\cdot1,\ 1\cdot1-0\cdot0)=(-2,-1,1), així que −2(u⃗×v⃗)=(4,2,−2)-2(\vec u\times\vec v)=(4,2,-2).
  2. Costat esquerre. u⃗+v⃗=(1,1,3)\vec u+\vec v=(1,1,3) i u⃗−v⃗=(1,−1,1)\vec u-\vec v=(1,-1,1): (u⃗+v⃗)×(u⃗−v⃗)=(1⋅1−3⋅(−1), 3⋅1−1⋅1, 1⋅(−1)−1⋅1)=(4,2,−2)(\vec u+\vec v)\times(\vec u-\vec v)=(1\cdot1-3\cdot(-1),\ 3\cdot1-1\cdot1,\ 1\cdot(-1)-1\cdot1)=(4,2,-2)
  3. Conclusió. Coincideixen, com havia de passar.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Raona si cada afirmació és certa o falsa, amb una justificació o un contraexemple:
a) Si u·v = 0, aleshores u = 0 o v = 0.
b) Si u i v són no nuls, |u × v| = |u|·|v| si i només si u i v són perpendiculars.
c) Si u × v = u × w, aleshores v = w.
d) [u, v, w] = [v, w, u] per a qualssevol tres vectors.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Apartat a)

Resultat

Falsa: (1,0,0)⋅(0,1,0)=0(1,0,0)\cdot(0,1,0)=0 amb tots dos vectors no nuls.

Resolució

  1. Raonament. El producte escalar val zero també quan els vectors són perpendiculars, no només quan un és nul.
  2. Contraexemple. (1,0,0)⋅(0,1,0)=0(1,0,0)\cdot(0,1,0)=0, però cap dels dos és el vector nul.

Apartat b)

Resultat

Certa: ∣u⃗×v⃗∣=∣u⃗∣ ∣v⃗∣  ⟺  sin⁡α=1  ⟺  α=90∘|\vec u\times\vec v|=|\vec u|\,|\vec v|\iff\sin\alpha=1\iff\alpha=90^\circ.

Resolució

  1. Mòdul del producte vectorial. ∣u⃗×v⃗∣=∣u⃗∣ ∣v⃗∣sin⁡α|\vec u\times\vec v|=|\vec u|\,|\vec v|\sin\alpha.
  2. Conclusió. Amb vectors no nuls, aquest valor és igual a ∣u⃗∣ ∣v⃗∣|\vec u|\,|\vec v| si i només si sin⁡α=1\sin\alpha=1, és a dir, α=90∘\alpha=90^\circ.

Apartat c)

Resultat

Falsa: n'hi ha prou que v⃗−w⃗\vec v-\vec w sigui paral·lel a u⃗\vec u.

Resolució

  1. Raonament. u⃗×v⃗=u⃗×w⃗\vec u\times\vec v=\vec u\times\vec w equival a u⃗×(v⃗−w⃗)=0⃗\vec u\times(\vec v-\vec w)=\vec 0, i això passa sempre que v⃗−w⃗\vec v-\vec w sigui paral·lel a u⃗\vec u, no només si v⃗=w⃗\vec v=\vec w.
  2. Contraexemple. u⃗=(1,0,0)\vec u=(1,0,0), v⃗=(0,1,0)\vec v=(0,1,0), w⃗=(1,1,0)\vec w=(1,1,0): u⃗×v⃗=u⃗×w⃗=(0,0,1)\vec u\times\vec v=\vec u\times\vec w=(0,0,1), però v⃗≠w⃗\vec v\neq\vec w.

Apartat d)

Resultat

Certa: una permutació cíclica no canvia el producte mixt.

Resolució

  1. Raonament. El producte mixt és un determinant, i permutar cíclicament les tres files equival a dues transposicions, que no canvien el seu valor: [u⃗,v⃗,w⃗]=[v⃗,w⃗,u⃗]=[w⃗,u⃗,v⃗][\vec u,\vec v,\vec w]=[\vec v,\vec w,\vec u]=[\vec w,\vec u,\vec v].
  2. Compte. En canvi, intercanviar-ne només dues canvia el signe: [v⃗,u⃗,w⃗]=−[u⃗,v⃗,w⃗][\vec v,\vec u,\vec w]=-[\vec u,\vec v,\vec w].

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Una força constant F = (3, -1, 2) (en newtons) desplaça un objecte en línia recta des del punt A(1, 0, 2) fins al punt B(4, 2, 3) (coordenades en metres).
a) Calcula el treball fet per la força (W = F·d, amb d el vector desplaçament) i l'angle entre la força i el desplaçament.
b) Calcula el moment de la força respecte de l'origen quan està aplicada en A (M = r × F, amb r = OA).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

W=9 JW=9\ \text{J}; α≈50,0∘\alpha\approx50{,}0^\circ

Resolució

  1. Desplaçament. d⃗=AB→=(4−1, 2−0, 3−2)=(3,2,1) m\vec d=\overrightarrow{AB}=(4-1,\ 2-0,\ 3-2)=(3,2,1)\ \text{m}.
  2. Treball com a producte escalar. W=F⃗⋅d⃗=3⋅3+(−1)⋅2+2⋅1=9−2+2=9 JW=\vec F\cdot\vec d=3\cdot3+(-1)\cdot2+2\cdot1=9-2+2=9\ \text{J}.
  3. Angle. ∣F⃗∣=9+1+4=14|\vec F|=\sqrt{9+1+4}=\sqrt{14} i ∣d⃗∣=9+4+1=14|\vec d|=\sqrt{9+4+1}=\sqrt{14}: cos⁡α=914⋅14=914≈0,643 ⇒ α≈50,0∘\cos\alpha=\dfrac{9}{\sqrt{14}\cdot\sqrt{14}}=\dfrac{9}{14}\approx0{,}643\ \Rightarrow\ \alpha\approx50{,}0^\circ
  4. Interpretació. El treball és positiu perquè l'angle és agut: la força ajuda el moviment.

Apartat b)

Resultat

M⃗=(2, 4, −1) N⋅m\vec M=(2,\,4,\,-1)\ \text{N}\cdot\text{m}; ∣M⃗∣=21≈4,58 N⋅m|\vec M|=\sqrt{21}\approx4{,}58\ \text{N}\cdot\text{m}

Resolució

  1. Dades. r⃗=OA→=(1,0,2) m\vec r=\overrightarrow{OA}=(1,0,2)\ \text{m} i F⃗=(3,−1,2) N\vec F=(3,-1,2)\ \text{N}.
  2. Moment com a producte vectorial. M⃗=r⃗×F⃗=(0⋅2−2⋅(−1), 2⋅3−1⋅2, 1⋅(−1)−0⋅3)=(2, 4, −1) N⋅m\vec M=\vec r\times\vec F=(0\cdot2-2\cdot(-1),\ 2\cdot3-1\cdot2,\ 1\cdot(-1)-0\cdot3)=(2,\,4,\,-1)\ \text{N}\cdot\text{m}
  3. Mòdul. ∣M⃗∣=4+16+1=21≈4,58 N⋅m|\vec M|=\sqrt{4+16+1}=\sqrt{21}\approx4{,}58\ \text{N}\cdot\text{m}.
  4. Comprovació. El moment és perpendicular a r⃗\vec r i a F⃗\vec F: (2,4,−1)⋅(1,0,2)=0(2,4,-1)\cdot(1,0,2)=0 i (2,4,−1)⋅(3,−1,2)=0(2,4,-1)\cdot(3,-1,2)=0.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

Es vol afluixar una femella amb una clau anglesa. L'eix de la femella és l'eix OZOZ i el punt d'aplicació de la força té vector de posició r⃗=(0,2; 0,4; 0)\vec r=(0{,}2;\ 0{,}4;\ 0) m respecte de l'eix. Un operari aplica la força F⃗1=(20, −10, 30)\vec F_1=(20,\,-10,\,30) N i un altre aplica F⃗2=(25, 0, 30)\vec F_2=(25,\,0,\,30) N. El moment d'una força és M⃗=r⃗×F⃗\vec M=\vec r\times\vec F.
a) Calcula M⃗\vec M per a F⃗1\vec F_1 i el seu mòdul. Comprova que r⃗⊥F⃗1\vec r\perp\vec F_1 i explica la relació amb el mòdul.
b) Comprova que F⃗2\vec F_2 produeix el mateix moment i explica per què, sense calcular-lo, mirant F⃗2−F⃗1\vec F_2-\vec F_1 i r⃗\vec r.
c) Calcula l'angle que formen r⃗\vec r i F⃗2\vec F_2.
d) La femella només gira per la component MzM_z del moment. Si calen 15 N·m per afluixar-la, ho aconsegueixen? Quina és la força horitzontal mínima necessària, aplicada al mateix punt?

Pista 1

Recorda el determinant formal amb les files ı⃗,ȷ⃗,k⃗\vec\imath,\vec\jmath,\vec k, r⃗\vec r i F⃗\vec F.

Pista 2

El producte vectorial de dos vectors paral·lels és el vector nul. Què té de particular F⃗2−F⃗1\vec F_2-\vec F_1?

Pista 3

A d), la força que gira més eficaçment és la perpendicular a r⃗\vec r i continguda en el pla horitzontal.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

M⃗1=(12, −6, −10) N⋅m\vec M_1=(12,\,-6,\,-10)\ \text{N}\cdot\text{m}; ∣M⃗1∣=270≈16,73 N⋅m|\vec M_1|=2\sqrt{70}\approx16{,}73\ \text{N}\cdot\text{m}; r⃗⊥F⃗1\vec r\perp\vec F_1, i per això ∣M⃗1∣=∣r⃗∣ ∣F⃗1∣|\vec M_1|=|\vec r|\,|\vec F_1|.

Resolució

  1. Dades. r⃗=(0,2; 0,4; 0) m\vec r=(0{,}2;\ 0{,}4;\ 0)\ \text{m} i F⃗1=(20,−10,30) N\vec F_1=(20,-10,30)\ \text{N}. El moment és M⃗=r⃗×F⃗\vec M=\vec r\times\vec F.
  2. Producte vectorial. M⃗1=∣ı⃗ȷ⃗k⃗0,20,4020−1030∣=(0,4⋅30−0, 0−0,2⋅30, 0,2⋅(−10)−0,4⋅20)=(12, −6, −10) N⋅m\vec M_1=\begin{vmatrix}\vec\imath&\vec\jmath&\vec k\\0{,}2&0{,}4&0\\20&-10&30\end{vmatrix}=(0{,}4\cdot30-0,\ 0-0{,}2\cdot30,\ 0{,}2\cdot(-10)-0{,}4\cdot20)=(12,\,-6,\,-10)\ \text{N}\cdot\text{m}
  3. Mòdul. ∣M⃗1∣=144+36+100=280=270≈16,73 N⋅m|\vec M_1|=\sqrt{144+36+100}=\sqrt{280}=2\sqrt{70}\approx16{,}73\ \text{N}\cdot\text{m}.
  4. Perpendicularitat. r⃗⋅F⃗1=4−4+0=0\vec r\cdot\vec F_1=4-4+0=0: són perpendiculars i sin⁡θ=1\sin\theta=1.
  5. Relació amb el mòdul. Com que ∣r⃗×F⃗∣=∣r⃗∣ ∣F⃗∣sin⁡θ|\vec r\times\vec F|=|\vec r|\,|\vec F|\sin\theta, aquí ∣M⃗1∣=∣r⃗∣ ∣F⃗1∣=0,2⋅1400≈0,447⋅37,42=16,73 N⋅m|\vec M_1|=|\vec r|\,|\vec F_1|=\sqrt{0{,}2}\cdot\sqrt{1400}\approx0{,}447\cdot37{,}42=16{,}73\ \text{N}\cdot\text{m}: és el valor màxim possible per a aquesta força.

Apartat b)

Resultat

r⃗×F⃗2=(12, −6, −10) N⋅m=M⃗1\vec r\times\vec F_2=(12,\,-6,\,-10)\ \text{N}\cdot\text{m}=\vec M_1, perquè F⃗2−F⃗1=25 r⃗\vec F_2-\vec F_1=25\,\vec r és paral·lel a r⃗\vec r.

Resolució

  1. Càlcul directe. r⃗×F⃗2=(0,4⋅30−0, 0−0,2⋅30, 0−0,4⋅25)=(12,−6,−10)\vec r\times\vec F_2=(0{,}4\cdot30-0,\ 0-0{,}2\cdot30,\ 0-0{,}4\cdot25)=(12,-6,-10): el mateix moment.
  2. Diferència de forces. F⃗2−F⃗1=(5,10,0)=25 r⃗\vec F_2-\vec F_1=(5,10,0)=25\,\vec r, paral·lel a r⃗\vec r.
  3. Propietat. El producte vectorial de dos vectors paral·lels és nul: r⃗×(F⃗2−F⃗1)=0⃗⇒r⃗×F⃗2=r⃗×F⃗1\vec r\times(\vec F_2-\vec F_1)=\vec 0\Rightarrow\vec r\times\vec F_2=\vec r\times\vec F_1.
  4. Interpretació. Una força en la direcció del braç no fa girar: la part que F⃗2\vec F_2 té de més no aporta moment.

Apartat c)

Resultat

θ≈73,4∘\theta\approx73{,}4^\circ

Resolució

  1. Angle entre vectors. r⃗⋅F⃗2=0,2⋅25+0+0=5\vec r\cdot\vec F_2=0{,}2\cdot25+0+0=5, ∣r⃗∣=0,2|\vec r|=\sqrt{0{,}2} i ∣F⃗2∣=625+900=1525|\vec F_2|=\sqrt{625+900}=\sqrt{1525}.
  2. Càlcul. cos⁡θ=r⃗⋅F⃗2∣r⃗∣ ∣F⃗2∣=50,2⋅1525≈0,2863 ⇒ θ≈73,4∘\cos\theta=\dfrac{\vec r\cdot\vec F_2}{|\vec r|\,|\vec F_2|}=\dfrac{5}{\sqrt{0{,}2}\cdot\sqrt{1525}}\approx0{,}2863\ \Rightarrow\ \theta\approx73{,}4^\circ
  3. Comparació. Amb F⃗1\vec F_1 l'angle és de 90∘90^\circ. F⃗2\vec F_2 és més gran, però com que no és perpendicular al braç dona el mateix moment.

Apartat d)

Resultat

No l'afluixen (∣Mz∣=10 N⋅m<15 N⋅m|M_z|=10\ \text{N}\cdot\text{m}\lt15\ \text{N}\cdot\text{m}); la força horitzontal mínima és Fh=150,2=155≈33,5 NF_h=\dfrac{15}{\sqrt{0{,}2}}=15\sqrt5\approx33{,}5\ \text{N}.

Resolució

  1. Component útil. Només compta Mz=−10 N⋅mM_z=-10\ \text{N}\cdot\text{m}, de valor absolut 10 N⋅m<15 N⋅m10\ \text{N}\cdot\text{m}\lt15\ \text{N}\cdot\text{m}: no l'afluixen. Les components verticals de la força (30 N) no hi contribueixen.
  2. D'on surt aquest 10. La component horitzontal de F⃗1\vec F_1, (20,−10)(20,-10), té mòdul 500≈22,4 N\sqrt{500}\approx22{,}4\ \text{N} i és perpendicular a r⃗\vec r: dona ∣Mz∣=0,447⋅22,4=10 N⋅m|M_z|=0{,}447\cdot22{,}4=10\ \text{N}\cdot\text{m}.
  3. Força mínima. Per a una força horitzontal, Mz=rxFy−ryFxM_z=r_xF_y-r_yF_x, i el seu valor és màxim quan la força és perpendicular a r⃗\vec r: ∣Mz∣=∣r⃗∣ Fh|M_z|=|\vec r|\,F_h. Per assolir 15 N⋅m15\ \text{N}\cdot\text{m}: Fh=15∣r⃗∣=150,2=155≈33,5 NF_h=\dfrac{15}{|\vec r|}=\dfrac{15}{\sqrt{0{,}2}}=15\sqrt5\approx33{,}5\ \text{N}
  4. Comprovació. Per exemple, F⃗=(30,−15,0) N\vec F=(30,-15,0)\ \text{N} (mateix sentit de gir que F⃗1\vec F_1) té mòdul 1125≈33,5 N\sqrt{1125}\approx33{,}5\ \text{N} i dona Mz=0,2⋅(−15)−0,4⋅30=−15 N⋅mM_z=0{,}2\cdot(-15)-0{,}4\cdot30=-15\ \text{N}\cdot\text{m}.

Errors típics

  • Calcular F⃗×r⃗\vec F\times\vec r en comptes de r⃗×F⃗\vec r\times\vec F (signe oposat).
  • Pensar que una força més gran sempre produeix un moment més gran: només compta la component perpendicular al braç.
  • Fer servir el mòdul de M⃗\vec M (16,7 N·m) per decidir si la femella gira, quan només compta la component al llarg de l'eix.
  • Oblidar les unitats: el moment és en N·m.

Conceptes treballats: producte vectorial i moment d'una força, producte escalar i angle entre vectors, vectors paral·lels i producte vectorial nul, components d'un vector, aplicació a la física.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

Considera el vector d⃗=(1,1,1)\vec d=(1,1,1).
a) Troba tots els vectors unitaris w⃗\vec w perpendiculars a d⃗\vec d que formin un angle de 45∘45^\circ amb el semieix positiu OZOZ.
b) Existeix algun vector unitari perpendicular a d⃗\vec d que formi 30∘30^\circ amb OZOZ? Raona-ho.
c) Troba el vector unitari perpendicular a d⃗\vec d que formi l'angle més petit possible amb OZOZ i digues quin és aquest angle.
d) Interpreta geomètricament el resultat de c).

Pista 1

Un vector w⃗=(a,b,c)\vec w=(a,b,c) és unitari i perpendicular a d⃗\vec d si a2+b2+c2=1a^2+b^2+c^2=1 i a+b+c=0a+b+c=0. L'angle amb OZOZ fixa c=cos⁡45∘c=\cos45^\circ.

Pista 2

Per a b), calcula el valor de cos⁡30∘\cos30^\circ i compara'l amb el màxim valor possible de cc sota les condicions.

Pista 3

Pel que fa a c), pensa en la projecció del vector (0,0,1)(0,0,1) sobre el pla x+y+z=0x+y+z=0.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

w⃗=(0, −22, 22)\vec w=\left(0,\,-\tfrac{\sqrt2}{2},\,\tfrac{\sqrt2}{2}\right) i w⃗=(−22, 0, 22)\vec w=\left(-\tfrac{\sqrt2}{2},\,0,\,\tfrac{\sqrt2}{2}\right)

Resolució

  1. Condicions. w⃗=(a,b,c)\vec w=(a,b,c) unitari i perpendicular a d⃗\vec d: a2+b2+c2=1a^{2}+b^{2}+c^{2}=1 i a+b+c=0a+b+c=0. L'angle amb el semieix positiu OZOZ fixa c=w⃗⋅k⃗=cos⁡45∘=22c=\vec w\cdot\vec k=\cos45^\circ=\tfrac{\sqrt2}{2}.
  2. Sistema. a+b=−22a+b=-\tfrac{\sqrt2}{2} i a2+b2=1−12=12a^{2}+b^{2}=1-\tfrac12=\tfrac12.
  3. Càlcul. 2ab=(a+b)2−(a2+b2)=12−12=02ab=(a+b)^{2}-(a^{2}+b^{2})=\tfrac12-\tfrac12=0, de manera que a=0a=0 o b=0b=0; l'altra component val −22-\tfrac{\sqrt2}{2}.
  4. Conclusió. Hi ha dues solucions: (0,−22,22)\left(0,-\tfrac{\sqrt2}{2},\tfrac{\sqrt2}{2}\right) i (−22,0,22)\left(-\tfrac{\sqrt2}{2},0,\tfrac{\sqrt2}{2}\right).

Apartat b)

Resultat

No n'hi ha cap: caldria c=cos⁡30∘≈0,866c=\cos30^\circ\approx0{,}866, i el màxim possible és c=2/3≈0,816c=\sqrt{2/3}\approx0{,}816.

Resolució

  1. Plantejament. Ara c=cos⁡30∘=32≈0,866c=\cos30^\circ=\tfrac{\sqrt3}{2}\approx0{,}866: a+b=−ca+b=-c i a2+b2=1−c2=14a^{2}+b^{2}=1-c^{2}=\tfrac14.
  2. Desigualtat. Sempre a2+b2≥(a+b)22a^{2}+b^{2}\ge\dfrac{(a+b)^{2}}{2} (equival a (a−b)2≥0(a-b)^{2}\ge0). Aquí: a2+b2≥c22=38>14a^{2}+b^{2}\ge\tfrac{c^{2}}{2}=\tfrac38\gt\tfrac14.
  3. Conclusió. Contradicció: no existeix cap vector així. Fixa't que «30° és menor que 45°» no basta: hi ha un angle mínim (apartat c).

Apartat c)

Resultat

w⃗=(−1, −1, 2)6\vec w=\dfrac{(-1,\,-1,\,2)}{\sqrt6}; angle mínim =arccos⁡2/3≈35,26∘=\arccos\sqrt{2/3}\approx35{,}26^\circ

Resolució

  1. Condició general. a2+b2=1−c2≥c22⇒c2≤23⇒c≤23≈0,8165a^{2}+b^{2}=1-c^{2}\ge\tfrac{c^{2}}{2}\Rightarrow c^{2}\le\tfrac23\Rightarrow c\le\sqrt{\tfrac23}\approx0{,}8165.
  2. Angle mínim. L'angle amb OZOZ és mínim quan c=cos⁡θc=\cos\theta és màxim: θmin⁡=arccos⁡23≈35,26∘\theta_{\min}=\arccos\sqrt{\tfrac23}\approx35{,}26^\circ.
  3. Vector. La igualtat es dona quan a=b=−c2a=b=-\tfrac c2: w⃗=(−1,−1,2)6\vec w=\dfrac{(-1,-1,2)}{\sqrt6}. Comprovació: c=26=23c=\tfrac{2}{\sqrt6}=\sqrt{\tfrac23}, −1−1+2=0-1-1+2=0 i ∣w⃗∣=1|\vec w|=1.

Apartat d)

Resultat

w⃗\vec w és la direcció de la projecció de k⃗\vec k sobre el pla x+y+z=0x+y+z=0, i 35,26∘35{,}26^\circ és l'angle entre l'eix OZOZ i aquest pla.

Resolució

  1. Pla perpendicular. Els vectors perpendiculars a d⃗\vec d són els del pla x+y+z=0x+y+z=0.
  2. Projecció. El vector d'aquest pla que forma l'angle més petit amb OZOZ és la projecció de k⃗\vec k sobre el pla: k⃗−k⃗⋅d⃗∣d⃗∣2 d⃗=(0,0,1)−13(1,1,1)=(−13,−13,23)∥(−1,−1,2)\vec k-\dfrac{\vec k\cdot\vec d}{|\vec d|^{2}}\,\vec d=(0,0,1)-\tfrac13(1,1,1)=\left(-\tfrac13,-\tfrac13,\tfrac23\right)\parallel(-1,-1,2)
  3. Angle vector-pla. L'angle entre k⃗\vec k i el pla és 90∘−∠(k⃗,d⃗)=90∘−arccos⁡13=90∘−54,74∘=35,26∘90^\circ-\angle(\vec k,\vec d)=90^\circ-\arccos\tfrac{1}{\sqrt3}=90^\circ-54{,}74^\circ=35{,}26^\circ, el mateix que a c).

Errors típics

  • Oblidar la condició de perpendicularitat i només imposar l'angle amb l'eix.
  • Dir que 30° és possible perquè «30° és menor que 45°»: hi ha un mínim geomètric de 35,26°.
  • Confondre l'angle entre dos vectors amb l'angle entre un vector i un pla.
  • No normalitzar el vector final de c).

Conceptes treballats: producte escalar, mòdul, angle entre vectors, vectors unitaris i perpendiculars, desigualtats, projecció d'un vector sobre un pla.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Els vectors u⃗\vec u i v⃗\vec v de l'espai compleixen ∣u⃗∣=3|\vec u|=3, ∣v⃗∣=4|\vec v|=4 i u⃗⋅v⃗=6\vec u\cdot\vec v=6.
a) Calcula l'angle que formen u⃗\vec u i v⃗\vec v.
b) Calcula ∣u⃗×v⃗∣|\vec u\times\vec v| sense conèixer les coordenades dels vectors, i l'àrea del paral·lelogram que determinen.
c) Calcula ∣u⃗+v⃗∣|\vec u+\vec v| i ∣2u⃗−v⃗∣|2\vec u-\vec v|.
d) Demostra la identitat de Lagrange, ∣u⃗×v⃗∣2+(u⃗⋅v⃗)2=∣u⃗∣2∣v⃗∣2|\vec u\times\vec v|^2+(\vec u\cdot\vec v)^2=|\vec u|^2|\vec v|^2, per a u⃗=(u1,u2,u3)\vec u=(u_1,u_2,u_3) i v⃗=(v1,v2,v3)\vec v=(v_1,v_2,v_3) i fes-la servir per comprovar b).
e) Per a quin angle entre u⃗\vec u i v⃗\vec v es compleix ∣u⃗×v⃗∣=u⃗⋅v⃗|\vec u\times\vec v|=\vec u\cdot\vec v?

Pista 1

Per a a), cos⁡θ=u⃗⋅v⃗∣u⃗∣∣v⃗∣\cos\theta=\dfrac{\vec u\cdot\vec v}{|\vec u||\vec v|}.

Pista 2

Per a b) i c), usa ∣u⃗×v⃗∣=∣u⃗∣∣v⃗∣sin⁡θ|\vec u\times\vec v|=|\vec u||\vec v|\sin\theta i ∣p⃗∣2=p⃗⋅p⃗|\vec p|^2=\vec p\cdot\vec p desenvolupant el producte escalar.

Pista 3

Per a d), desenvolupa els dos termes de l'esquerra en coordenades i observa quins productes es cancel·len.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

θ=60∘\theta=60^\circ

Resolució

  1. Angle entre vectors. cos⁡θ=u⃗⋅v⃗∣u⃗∣ ∣v⃗∣=63⋅4=12\cos\theta=\dfrac{\vec u\cdot\vec v}{|\vec u|\,|\vec v|}=\dfrac{6}{3\cdot4}=\dfrac12.
  2. Conclusió. θ=60∘\theta=60^\circ.

Apartat b)

Resultat

∣u⃗×v⃗∣=63≈10,39|\vec u\times\vec v|=6\sqrt3\approx10{,}39; àrea del paral·lelogram =63≈10,39=6\sqrt3\approx10{,}39

Resolució

  1. Mòdul del producte vectorial. ∣u⃗×v⃗∣=∣u⃗∣ ∣v⃗∣sin⁡θ|\vec u\times\vec v|=|\vec u|\,|\vec v|\sin\theta.
  2. Càlcul. ∣u⃗×v⃗∣=3⋅4⋅sin⁡60∘=12⋅32=63≈10,39|\vec u\times\vec v|=3\cdot4\cdot\sin60^\circ=12\cdot\tfrac{\sqrt3}{2}=6\sqrt3\approx10{,}39.
  3. Interpretació. Aquest mòdul és també l'àrea del paral·lelogram determinat per u⃗\vec u i v⃗\vec v.

Apartat c)

Resultat

∣u⃗+v⃗∣=37≈6,08|\vec u+\vec v|=\sqrt{37}\approx6{,}08; ∣2u⃗−v⃗∣=27≈5,29|2\vec u-\vec v|=2\sqrt7\approx5{,}29

Resolució

  1. Mòdul amb el producte escalar. Fes servir ∣p⃗∣2=p⃗⋅p⃗|\vec p|^{2}=\vec p\cdot\vec p i desenvolupa.
  2. Suma. ∣u⃗+v⃗∣2=∣u⃗∣2+2 u⃗⋅v⃗+∣v⃗∣2=9+12+16=37⇒∣u⃗+v⃗∣=37|\vec u+\vec v|^{2}=|\vec u|^{2}+2\,\vec u\cdot\vec v+|\vec v|^{2}=9+12+16=37\Rightarrow|\vec u+\vec v|=\sqrt{37}.
  3. Combinació. ∣2u⃗−v⃗∣2=4∣u⃗∣2−4 u⃗⋅v⃗+∣v⃗∣2=36−24+16=28⇒∣2u⃗−v⃗∣=27|2\vec u-\vec v|^{2}=4|\vec u|^{2}-4\,\vec u\cdot\vec v+|\vec v|^{2}=36-24+16=28\Rightarrow|2\vec u-\vec v|=2\sqrt7.

Apartat d)

Resultat

La identitat es compleix per a tot u⃗,v⃗\vec u,\vec v; aquí ∣u⃗×v⃗∣2=9⋅16−36=108⇒∣u⃗×v⃗∣=63|\vec u\times\vec v|^{2}=9\cdot16-36=108\Rightarrow|\vec u\times\vec v|=6\sqrt3, com a b).

Resolució

  1. Components. u⃗×v⃗=(u2v3−u3v2, u3v1−u1v3, u1v2−u2v1)\vec u\times\vec v=(u_2v_3-u_3v_2,\ u_3v_1-u_1v_3,\ u_1v_2-u_2v_1).
  2. Primer terme. Elevant al quadrat i sumant, tots els termes creuats apareixen amb signe negatiu: ∣u⃗×v⃗∣2=∑i≠jui2vj2−2∑i<juiviujvj|\vec u\times\vec v|^{2}=\sum_{i\ne j}u_i^{2}v_j^{2}-2\sum_{i\lt j}u_iv_iu_jv_j
  3. Segon terme. (u⃗⋅v⃗)2=∑iui2vi2+2∑i<juiviujvj(\vec u\cdot\vec v)^{2}=\sum_iu_i^{2}v_i^{2}+2\sum_{i\lt j}u_iv_iu_jv_j
  4. Suma. Els termes creuats es cancel·len i queda ∑iui2vi2+∑i≠jui2vj2=(∑iui2)(∑jvj2)=∣u⃗∣2∣v⃗∣2\sum_iu_i^{2}v_i^{2}+\sum_{i\ne j}u_i^{2}v_j^{2}=\Big(\sum_iu_i^{2}\Big)\Big(\sum_jv_j^{2}\Big)=|\vec u|^{2}|\vec v|^{2}
  5. Aplicació a b). ∣u⃗×v⃗∣2=∣u⃗∣2∣v⃗∣2−(u⃗⋅v⃗)2=9⋅16−62=108|\vec u\times\vec v|^{2}=|\vec u|^{2}|\vec v|^{2}-(\vec u\cdot\vec v)^{2}=9\cdot16-6^{2}=108, de manera que ∣u⃗×v⃗∣=108=63|\vec u\times\vec v|=\sqrt{108}=6\sqrt3, com a b).

Apartat e)

Resultat

θ=45∘\theta=45^\circ

Resolució

  1. Plantejament. ∣u⃗∣ ∣v⃗∣sin⁡θ=∣u⃗∣ ∣v⃗∣cos⁡θ  ⟺  sin⁡θ=cos⁡θ|\vec u|\,|\vec v|\sin\theta=|\vec u|\,|\vec v|\cos\theta\iff\sin\theta=\cos\theta (vectors no nuls).
  2. Conclusió. tan⁡θ=1\tan\theta=1 amb θ∈[0∘,180∘]\theta\in[0^\circ,180^\circ] (i cos⁡θ≥0\cos\theta\ge0, perquè el mòdul és positiu): θ=45∘\theta=45^\circ.

Errors típics

  • Escriure ∣u⃗+v⃗∣=∣u⃗∣+∣v⃗∣|\vec u+\vec v|=|\vec u|+|\vec v|: això només val si són paral·lels i del mateix sentit.
  • Fer ∣2u⃗−v⃗∣2=4∣u⃗∣2−∣v⃗∣2|2\vec u-\vec v|^2=4|\vec u|^2-|\vec v|^2 (oblidar el terme creuat i el signe del quadrat).
  • Confondre el producte escalar (un nombre) amb el vectorial (un vector).
  • Desenvolupar (u⃗⋅v⃗)2(\vec u\cdot\vec v)^2 sense els termes creuats.

Conceptes treballats: producte escalar i vectorial, angle entre vectors, mòdul d'una suma, identitat de Lagrange i demostració algebraica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

Una càrrega de pes 60 N penja d'un punt OO subjectada per tres cables que surten d'OO cap amunt amb vectors directors u⃗=(1,0,3)\vec u=(1,0,3), v⃗=(0,1,3)\vec v=(0,1,3) i w⃗=(−1,a,3)\vec w=(-1,a,3) (eix OZOZ vertical i aa un paràmetre). La tensió resultant és λ1u⃗+λ2v⃗+λ3w⃗\lambda_1\vec u+\lambda_2\vec v+\lambda_3\vec w, amb λi≥0\lambda_i\ge0 (un cable només pot estirar, no empènyer). Per equilibrar la càrrega cal que la resultant sigui (0,0,60)(0,0,60).
a) Per a quins valors d'aa formen u⃗,v⃗,w⃗\vec u,\vec v,\vec w una base de l'espai?
b) Per a a=−1a=-1, calcula els coeficients λi\lambda_i i la tensió de cada cable (mòdul de λiu⃗i\lambda_i\vec u_i).
c) Per a a=2a=2, raona per què és impossible equilibrar la càrrega.
d) Demostra que per a a≠2a\ne2 els coeficients són λ1=λ3=202−a\lambda_1=\lambda_3=\dfrac{20}{2-a}, λ2=−20a2−a\lambda_2=\dfrac{-20a}{2-a} i dedueix per a quins valors d'aa tots els cables estiren. Què passa per a a=4a=4?

Pista 1

Tres vectors formen una base si el seu determinant és diferent de zero.

Pista 2

El sistema λ1u⃗+λ2v⃗+λ3w⃗=(0,0,60)\lambda_1\vec u+\lambda_2\vec v+\lambda_3\vec w=(0,0,60) té tres equacions i tres incògnites.

Pista 3

Per a c), mira si w⃗\vec w és combinació lineal de u⃗\vec u i v⃗\vec v, i en aquest cas si (0,0,60)(0,0,60) és al pla que generen.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

Formen base per a tot a≠2a\neq2 (det⁡=6−3a\det=6-3a).

Resolució

  1. Criteri. Tres vectors formen base si el seu determinant és diferent de zero.
  2. Càlcul. Amb els vectors en columnes: ∣10−101a333∣=1⋅(3−3a)+(−1)⋅(0−3)=6−3a=−3(a−2)\begin{vmatrix}1&0&-1\\0&1&a\\3&3&3\end{vmatrix}=1\cdot(3-3a)+(-1)\cdot(0-3)=6-3a=-3(a-2)
  3. Conclusió. És una base si i només si a≠2a\neq2.

Apartat b)

Resultat

λ1=λ2=λ3=203\lambda_1=\lambda_2=\lambda_3=\tfrac{20}{3}; tensions T1=T2=20310≈21,08 NT_1=T_2=\tfrac{20}{3}\sqrt{10}\approx21{,}08\ \text{N} i T3=20311≈22,11 NT_3=\tfrac{20}{3}\sqrt{11}\approx22{,}11\ \text{N}

Resolució

  1. Sistema. Per components, λ1u⃗+λ2v⃗+λ3w⃗=(0,0,60)\lambda_1\vec u+\lambda_2\vec v+\lambda_3\vec w=(0,0,60) dona λ1−λ3=0\lambda_1-\lambda_3=0, λ2+aλ3=0\lambda_2+a\lambda_3=0, 3(λ1+λ2+λ3)=603(\lambda_1+\lambda_2+\lambda_3)=60.
  2. Cas a=−1a=-1. λ1=λ3\lambda_1=\lambda_3, λ2=λ3\lambda_2=\lambda_3 i 3⋅3λ3=603\cdot3\lambda_3=60, de manera que λ3=203\lambda_3=\tfrac{20}{3}. Tots tres coeficients valen 203\tfrac{20}{3}.
  3. Tensions. La tensió és el mòdul de λiu⃗i\lambda_i\vec u_i, no λi\lambda_i: 203∣u⃗∣=20310≈21,08 N\tfrac{20}{3}|\vec u|=\tfrac{20}{3}\sqrt{10}\approx21{,}08\ \text{N}, igual per al segon cable (∣v⃗∣=10|\vec v|=\sqrt{10}), i 203∣w⃗∣=20311≈22,11 N\tfrac{20}{3}|\vec w|=\tfrac{20}{3}\sqrt{11}\approx22{,}11\ \text{N}.

Apartat c)

Resultat

Per a a=2a=2, w⃗=−u⃗+2v⃗\vec w=-\vec u+2\vec v: els tres cables són coplanaris i (0,0,60)(0,0,60) no és al seu pla; el sistema és incompatible.

Resolució

  1. Dependència. Per a a=2a=2: w⃗=(−1,2,3)=−u⃗+2v⃗\vec w=(-1,2,3)=-\vec u+2\vec v. Els tres cables són coplanaris, i qualsevol combinació seva és al pla generat per u⃗\vec u i v⃗\vec v.
  2. El vector pes és fora del pla. Normal del pla: u⃗×v⃗=(−3,−3,1)\vec u\times\vec v=(-3,-3,1), i (0,0,60)⋅(−3,−3,1)=60≠0(0,0,60)\cdot(-3,-3,1)=60\neq0: (0,0,60)(0,0,60) no pertany al pla.
  3. Conclusió. El sistema és incompatible: no hi ha equilibri. Fixa't que no n'hi ha prou amb det⁡=0\det=0 per dir-ho; cal comprovar que (0,0,60)(0,0,60) no és al pla.

Apartat d)

Resultat

λ1=λ3=202−a\lambda_1=\lambda_3=\dfrac{20}{2-a}, λ2=−20a2−a\lambda_2=\dfrac{-20a}{2-a}; tots els cables estiren si a≤0a\le0. Per a a=4a=4: λ=(−10, 40, −10)\lambda=(-10,\,40,\,-10), no hi ha equilibri amb cables.

Resolució

  1. Resolució general. De les dues primeres equacions, λ1=λ3\lambda_1=\lambda_3 i λ2=−aλ3\lambda_2=-a\lambda_3. La tercera dona 3λ3(1−a+1)=603\lambda_3(1-a+1)=60, per tant λ3=202−a\lambda_3=\dfrac{20}{2-a}, i λ1=202−a\lambda_1=\dfrac{20}{2-a}, λ2=−20a2−a\lambda_2=\dfrac{-20a}{2-a}.
  2. Condició física. Tots són no negatius si 202−a≥0\dfrac{20}{2-a}\ge0 (és a dir, a<2a\lt2) i −20a2−a≥0\dfrac{-20a}{2-a}\ge0 (és a dir, a≤0a\le0). Cal a≤0a\le0; per a a=0a=0 el cable 2 queda sense tensió.
  3. Cas a=4a=4. λ1=λ3=20−2=−10\lambda_1=\lambda_3=\tfrac{20}{-2}=-10 i λ2=−80−2=40\lambda_2=\tfrac{-80}{-2}=40: dos coeficients negatius. Els cables 1 i 3 haurien d'empènyer, i no pot ser: no hi ha equilibri amb cordes.

Errors típics

  • Formar la base calculant el determinant per files equivocades o amb un error de signe.
  • Prendre λi\lambda_i com a tensió: la tensió és el mòdul de λiu⃗i\lambda_i\vec u_i, que inclou ∣u⃗i∣|\vec u_i|.
  • Treure la conclusió «no hi ha solució» per a a=2a=2 només perquè det⁡=0\det=0, sense mirar si (0,0,60)(0,0,60) està al pla.
  • Acceptar coeficients negatius sense interpretar-los físicament.

Conceptes treballats: base i dependència lineal, determinant, sistemes lineals, combinació lineal, interpretació física dels signes dels coeficients, discussió d'un paràmetre.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Un paral·lelepípede està determinat pels vectors u⃗=(2,1,0)\vec u=(2,1,0), v⃗=(0,1,2)\vec v=(0,1,2) i w⃗=(1,m,1)\vec w=(1,m,1), amb mm un paràmetre real.
a) Expressa el seu volum en funció de mm. Per a quin valor de mm els tres vectors són coplanaris?
b) Troba els valors de mm per als quals el volum és 12.
c) Per a aquests valors, calcula l'àrea de la base determinada per u⃗\vec u i v⃗\vec v i l'altura del paral·lelepípede.
d) Per a cada valor d'mm trobat a b), estudia la posició de w⃗\vec w respecte de la base: per a quin dels dos és un prisma recte? Quin angle forma w⃗\vec w amb el pla de la base en l'altre cas?

Pista 1

El volum d'un paral·lelepípede és el valor absolut del producte mixt.

Pista 2

Quan el volum és 0, els tres vectors estan en un mateix pla.

Pista 3

L'altura és el volum dividit per l'àrea de la base. Un prisma és recte si l'aresta lateral és perpendicular a la base.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

V(m)=∣4−4m∣V(m)=|4-4m|; coplanaris per a m=1m=1

Resolució

  1. Producte vectorial de la base. u⃗×v⃗=(1⋅2−0⋅1, 0⋅0−2⋅2, 2⋅1−1⋅0)=(2,−4,2)\vec u\times\vec v=(1\cdot2-0\cdot1,\ 0\cdot0-2\cdot2,\ 2\cdot1-1\cdot0)=(2,-4,2).
  2. Producte mixt. [u⃗,v⃗,w⃗]=(u⃗×v⃗)⋅w⃗=2−4m+2=4−4m[\vec u,\vec v,\vec w]=(\vec u\times\vec v)\cdot\vec w=2-4m+2=4-4m. El volum és el valor absolut: V=∣4−4m∣V=|4-4m|.
  3. Coplanaritat. Els tres vectors són coplanaris si V=0  ⟺  m=1V=0\iff m=1.

Apartat b)

Resultat

m=−2m=-2 o m=4m=4

Resolució

  1. Equació. ∣4−4m∣=12  ⟺  4−4m=±12|4-4m|=12\iff4-4m=\pm12.
  2. Solucions. 4−4m=12⇒m=−24-4m=12\Rightarrow m=-2; 4−4m=−12⇒m=44-4m=-12\Rightarrow m=4. No oblidis el valor absolut, o en perdràs una.

Apartat c)

Resultat

Àrea de la base =26≈4,90=2\sqrt6\approx4{,}90; altura h=6≈2,45h=\sqrt6\approx2{,}45 (per als dos valors)

Resolució

  1. Àrea de la base. ∣u⃗×v⃗∣=4+16+4=24=26≈4,90|\vec u\times\vec v|=\sqrt{4+16+4}=\sqrt{24}=2\sqrt6\approx4{,}90 (no depèn d'mm).
  2. Altura. Volum == base ×\times altura: h=V∣u⃗×v⃗∣=1226=6≈2,45h=\dfrac{V}{|\vec u\times\vec v|}=\dfrac{12}{2\sqrt6}=\sqrt6\approx2{,}45, igual per a m=−2m=-2 i m=4m=4.

Apartat d)

Resultat

Per a m=−2m=-2, prisma recte (w⃗∥u⃗×v⃗\vec w\parallel\vec u\times\vec v); per a m=4m=4, oblic, amb sin⁡φ=13\sin\varphi=\tfrac{1}{\sqrt3}, φ≈35,3∘\varphi\approx35{,}3^\circ.

Resolució

  1. Cas m=−2m=-2. w⃗=(1,−2,1)=12(2,−4,2)\vec w=(1,-2,1)=\tfrac12(2,-4,2) és paral·lel a u⃗×v⃗\vec u\times\vec v, és a dir, perpendicular a la base, i ∣w⃗∣=6=h|\vec w|=\sqrt6=h: prisma recte.
  2. Cas m=4m=4. w⃗=(1,4,1)\vec w=(1,4,1), amb ∣w⃗∣=32≈4,24>h|\vec w|=3\sqrt2\approx4{,}24\gt h: l'aresta lateral és obliqua.
  3. Angle amb el pla. L'altura és la component de w⃗\vec w perpendicular a la base, de manera que sin⁡φ=h∣w⃗∣=632=13 ⇒ φ≈35,3∘\sin\varphi=\dfrac{h}{|\vec w|}=\dfrac{\sqrt6}{3\sqrt2}=\dfrac{1}{\sqrt3}\ \Rightarrow\ \varphi\approx35{,}3^\circ

Errors típics

  • Oblidar el valor absolut del producte mixt i trobar només una solució.
  • Dividir el volum per l'àrea d'una cara equivocada (cal la base determinada per u⃗\vec u i v⃗\vec v).
  • Confondre l'angle entre w⃗\vec w i el pla (sin⁡φ=h/∣w⃗∣\sin\varphi=h/|\vec w|) amb l'angle entre w⃗\vec w i la normal.
  • Pensar que m=1m=1 dona volum màxim: dona volum 0.

Conceptes treballats: producte mixt i volum, producte vectorial i àrea, altura d'un paral·lelepípede, angle entre un vector i un pla, discussió amb un paràmetre.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Un bloc de pes W⃗=(0,0,−90)\vec W=(0,0,-90) N reposa sobre una rampa plana. El vector unitari perpendicular a la rampa, que apunta cap a fora d'ella, és n^=13(2,1,2)\hat n=\dfrac13(2,1,2).
a) Descompon el pes en una component normal a la rampa W⃗n\vec W_n i una component tangent W⃗t\vec W_t, i calcula'n els mòduls.
b) Quin angle forma la rampa amb l'horitzontal?
c) El coeficient de fregament estàtic entre el bloc i la rampa és 0,8 (la força de fregament màxima és μ ∣W⃗n∣\mu\,|\vec W_n|). El bloc llisca? Quanta força neta té cap avall de la rampa?
d) Troba el coeficient de fregament mínim perquè el bloc no llisqui i relaciona'l amb l'angle de b).

Pista 1

La component de W⃗\vec W en la direcció de n^\hat n és (W⃗⋅n^) n^(\vec W\cdot\hat n)\,\hat n. La resta és la component tangent.

Pista 2

L'angle entre la rampa i l'horitzontal és el que formen els seus vectors normals: n^\hat n i k⃗\vec k.

Pista 3

El bloc no llisca si ∣W⃗t∣≤μ∣W⃗n∣|\vec W_t|\le\mu|\vec W_n|.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

W⃗n=(−40, −20, −40) N\vec W_n=(-40,\,-20,\,-40)\ \text{N}, ∣W⃗n∣=60 N|\vec W_n|=60\ \text{N}; W⃗t=(40, 20, −50) N\vec W_t=(40,\,20,\,-50)\ \text{N}, ∣W⃗t∣=305≈67,1 N|\vec W_t|=30\sqrt5\approx67{,}1\ \text{N}

Resolució

  1. Projecció sobre la normal. La component normal és (W⃗⋅n^) n^(\vec W\cdot\hat n)\,\hat n, amb W⃗⋅n^=13(0+0−180)=−60\vec W\cdot\hat n=\tfrac13(0+0-180)=-60.
  2. Component normal. W⃗n=−60 n^=(−40,−20,−40) N\vec W_n=-60\,\hat n=(-40,-20,-40)\ \text{N}, de mòdul 60 N60\ \text{N}.
  3. Component tangent. És la resta: W⃗t=W⃗−W⃗n=(40,20,−50) N\vec W_t=\vec W-\vec W_n=(40,20,-50)\ \text{N}. Comprovació: W⃗t⋅n^=13(80+20−100)=0\vec W_t\cdot\hat n=\tfrac13(80+20-100)=0.
  4. Mòdul. ∣W⃗t∣=1600+400+2500=4500=305≈67,1 N|\vec W_t|=\sqrt{1600+400+2500}=\sqrt{4500}=30\sqrt5\approx67{,}1\ \text{N}. (I 602+4500=8100=90260^{2}+4500=8100=90^{2}, com ha de ser.)

Apartat b)

Resultat

α=arccos⁡23≈48,2∘\alpha=\arccos\tfrac23\approx48{,}2^\circ

Resolució

  1. Angle entre plans. L'angle de la rampa amb l'horitzontal és el que formen els seus vectors normals, n^\hat n i k⃗\vec k: cos⁡α=∣n^⋅k⃗∣=23\cos\alpha=|\hat n\cdot\vec k|=\tfrac23.
  2. Càlcul. α=arccos⁡23≈48,2∘\alpha=\arccos\tfrac23\approx48{,}2^\circ.
  3. Comprovació. ∣W⃗n∣=90cos⁡α=60 N|\vec W_n|=90\cos\alpha=60\ \text{N} i ∣W⃗t∣=90sin⁡α=67,1 N|\vec W_t|=90\sin\alpha=67{,}1\ \text{N}.

Apartat c)

Resultat

Sí, llisca: 48 N<67,1 N48\ \text{N}\lt67{,}1\ \text{N}; força neta cap avall ≈19,1 N\approx19{,}1\ \text{N}

Resolució

  1. Fregament màxim. Fmax⁡=μ ∣W⃗n∣=0,8⋅60=48 NF_{\max}=\mu\,|\vec W_n|=0{,}8\cdot60=48\ \text{N} (amb la component normal, no amb el pes sencer).
  2. Comparació. 48 N<67,1 N48\ \text{N}\lt67{,}1\ \text{N}: el fregament no pot compensar la component tangent i el bloc llisca.
  3. Força neta. Cap avall de la rampa: 67,1−48≈19,1 N67{,}1-48\approx19{,}1\ \text{N}.

Apartat d)

Resultat

μmin⁡=52≈1,12=tan⁡α\mu_{\min}=\dfrac{\sqrt5}{2}\approx1{,}12=\tan\alpha

Resolució

  1. Condició de repòs. El bloc no llisca si ∣W⃗t∣≤μ ∣W⃗n∣|\vec W_t|\le\mu\,|\vec W_n|, és a dir, μ≥∣W⃗t∣∣W⃗n∣=30560=52≈1,12\mu\ge\dfrac{|\vec W_t|}{|\vec W_n|}=\dfrac{30\sqrt5}{60}=\dfrac{\sqrt5}{2}\approx1{,}12.
  2. Relació amb l'angle. tan⁡α=sin⁡αcos⁡α=5/32/3=52\tan\alpha=\dfrac{\sin\alpha}{\cos\alpha}=\dfrac{\sqrt5/3}{2/3}=\dfrac{\sqrt5}{2}: coincideix.
  3. Conclusió. El bloc es manté en repòs si i només si μ≥tan⁡α\mu\ge\tan\alpha, independentment del pes.

Errors típics

  • Donar la component normal sense el signe o oblidar de restar-la per obtenir la tangent.
  • Confondre l'angle entre els vectors normals amb l'angle entre n^\hat n i l'horitzontal.
  • Fer servir el pes (90 N) en lloc de la component normal (60 N) en la fórmula del fregament.
  • Escriure n^\hat n sense comprovar que és unitari.

Conceptes treballats: projecció ortogonal d'un vector, descomposició en components normal i tangent, producte escalar, angle entre plans, aplicació a la física (pla inclinat).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Considera els punts A(1,0,2)A(1,0,2), B(3,2,0)B(3,2,0) i C(1,a,0)C(1,a,0), amb a∈Ra\in\mathbb R.
a) Troba els valors d'aa per als quals el triangle ABCABC té l'angle recte en CC.
b) Interpreta geomètricament el resultat amb l'esfera de diàmetre ABAB (teorema de Tales).
c) Existeixen valors d'aa per als quals l'angle recte sigui en AA o en BB? Troba'ls.
d) Calcula l'àrea del triangle en cada un dels casos trobats.

Pista 1

L'angle en CC és recte si CA→⋅CB→=0\overrightarrow{CA}\cdot\overrightarrow{CB}=0.

Pista 2

Els punts CC des dels quals es veu el segment ABAB sota un angle recte formen l'esfera de diàmetre ABAB. CC també és sobre la recta x=1, z=0x=1,\ z=0.

Pista 3

Per a c), repeteix el producte escalar amb AB→⋅AC→\overrightarrow{AB}\cdot\overrightarrow{AC} i BA→⋅BC→\overrightarrow{BA}\cdot\overrightarrow{BC}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

a=0a=0 o a=2a=2

Resolució

  1. Condició. L'angle en CC és recte si CA→⋅CB→=0\overrightarrow{CA}\cdot\overrightarrow{CB}=0.
  2. Vectors. CA→=(0,−a,2)\overrightarrow{CA}=(0,-a,2) i CB→=(2,2−a,0)\overrightarrow{CB}=(2,2-a,0).
  3. Càlcul. CA→⋅CB→=−a(2−a)=a(a−2)=0  ⟺  a=0\overrightarrow{CA}\cdot\overrightarrow{CB}=-a(2-a)=a(a-2)=0\iff a=0 o a=2a=2. (No divideixis per aa: perdries a=0a=0.)

Apartat b)

Resultat

Els dos punts trobats són les interseccions de la recta x=1, z=0x=1,\ z=0 amb l'esfera de diàmetre ABAB (centre M(2,1,1)M(2,1,1), radi 3\sqrt3).

Resolució

  1. Teorema de Tales a l'espai. Els punts CC des dels quals es veu el segment ABAB sota un angle recte formen l'esfera de diàmetre ABAB.
  2. Esfera. Centre al punt mitjà M(2,1,1)M(2,1,1) i radi 12∣AB∣=1212=3\tfrac12|AB|=\tfrac12\sqrt{12}=\sqrt3.
  3. Intersecció amb la recta. Els punts (1,a,0)(1,a,0) a distància 3\sqrt3 de MM: 1+(a−1)2+1=3  ⟺  (a−1)2=1  ⟺  a=0, 21+(a-1)^{2}+1=3\iff(a-1)^{2}=1\iff a=0,\ 2, els mateixos valors que a a).
  4. Conclusió. CC forma angle recte amb AA i BB exactament quan és a l'esfera.

Apartat c)

Resultat

Sí: angle recte en AA per a a=−2a=-2 i en BB per a a=4a=4.

Resolució

  1. Angle recte en A. AB→⋅AC→=(2,2,−2)⋅(0,a,−2)=2a+4=0  ⟺  a=−2\overrightarrow{AB}\cdot\overrightarrow{AC}=(2,2,-2)\cdot(0,a,-2)=2a+4=0\iff a=-2.
  2. Angle recte en B. BA→⋅BC→=(−2,−2,2)⋅(−2,a−2,0)=4−2a+4=8−2a=0  ⟺  a=4\overrightarrow{BA}\cdot\overrightarrow{BC}=(-2,-2,2)\cdot(-2,a-2,0)=4-2a+4=8-2a=0\iff a=4.
  3. Conclusió. El triangle és rectangle per a a∈{−2,0,2,4}a\in\{-2,0,2,4\}.

Apartat d)

Resultat

a=0a=0 i a=2a=2: àrea =22≈2,83=2\sqrt2\approx2{,}83; a=−2a=-2 i a=4a=4: àrea =26≈4,90=2\sqrt6\approx4{,}90

Resolució

  1. Àrea amb el producte vectorial. S=12∣p⃗×q⃗∣S=\tfrac12|\vec p\times\vec q|, amb p⃗,q⃗\vec p,\vec q dos costats des d'un mateix vèrtex.
  2. Casos a=0a=0 i a=2a=2. Per a a=0a=0: CA→×CB→=(0,0,2)×(2,2,0)=(−4,4,0)\overrightarrow{CA}\times\overrightarrow{CB}=(0,0,2)\times(2,2,0)=(-4,4,0), de mòdul 424\sqrt2: àrea 222\sqrt2. Per a a=2a=2 també surt 222\sqrt2.
  3. Casos a=−2a=-2 i a=4a=4. Per a a=−2a=-2: AB→×AC→=(2,2,−2)×(0,−2,−2)=(−8,4,−4)\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}=(2,2,-2)\times(0,-2,-2)=(-8,4,-4), de mòdul 464\sqrt6: àrea 26≈4,902\sqrt6\approx4{,}90. Per a a=4a=4 també 262\sqrt6.

Errors típics

  • Plantejar el producte escalar de AB→\overrightarrow{AB} i BC→\overrightarrow{BC} (l'angle entre dos vectors ha d'estar a un vèrtex comú).
  • Quedar-se només amb l'angle recte en CC i oblidar que l'enunciat pot admetre altres vèrtexs.
  • Resoldre a(a−2)=0a(a-2)=0 dividint per aa, perdent la solució a=0a=0.
  • Calcular l'àrea amb ∣AB→×AC→∣|\overrightarrow{AB}\times\overrightarrow{AC}| sense dividir per 2.

Conceptes treballats: producte escalar i perpendicularitat, equacions de segon grau, esfera de diàmetre un segment (Tales a l'espai), producte vectorial i àrea d'un triangle.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Els vectors u⃗,v⃗,w⃗\vec u,\vec v,\vec w de l'espai compleixen [u⃗,v⃗,w⃗]=5[\vec u,\vec v,\vec w]=5 (producte mixt).
a) Calcula [u⃗+v⃗, v⃗+w⃗, w⃗+u⃗][\vec u+\vec v,\ \vec v+\vec w,\ \vec w+\vec u].
b) Calcula [2u⃗, u⃗−v⃗, 3w⃗][2\vec u,\ \vec u-\vec v,\ 3\vec w].
c) Calcula [u⃗−v⃗, v⃗−w⃗, w⃗−u⃗][\vec u-\vec v,\ \vec v-\vec w,\ \vec w-\vec u] i explica geomètricament el resultat.
d) Quin és el volum del paral·lelepípede determinat per u⃗,v⃗,w⃗\vec u,\vec v,\vec w i el del tetraedre corresponent? I el del paral·lelepípede d'a)?
e) Demostra que [u⃗,v⃗,u⃗×v⃗]=∣u⃗×v⃗∣2[\vec u,\vec v,\vec u\times\vec v]=|\vec u\times\vec v|^2 i dedueix que u⃗,v⃗,u⃗×v⃗\vec u,\vec v,\vec u\times\vec v formen una base d'orientació positiva si u⃗\vec u i v⃗\vec v són independents.

Pista 1

El producte mixt és lineal en cada argument i s'anul·la si dos arguments són iguals o proporcionals; canvia de signe en intercanviar-ne dos.

Pista 2

A c), suma els tres vectors: què obtens? Què vol dir sobre la seva dependència?

Pista 3

A e), recorda que [a⃗,b⃗,c⃗]=(a⃗×b⃗)⋅c⃗[\vec a,\vec b,\vec c]=(\vec a\times\vec b)\cdot\vec c.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

[u⃗+v⃗, v⃗+w⃗, w⃗+u⃗]=10[\vec u+\vec v,\ \vec v+\vec w,\ \vec w+\vec u]=10

Resolució

  1. Linealitat. El producte mixt és lineal en cada argument: desenvolupant surten 8 termes.
  2. Termes nuls. Tots els termes amb un vector repetit valen 0. Només sobreviuen [u⃗,v⃗,w⃗][\vec u,\vec v,\vec w] i [v⃗,w⃗,u⃗][\vec v,\vec w,\vec u].
  3. Permutació cíclica. [v⃗,w⃗,u⃗]=[u⃗,v⃗,w⃗][\vec v,\vec w,\vec u]=[\vec u,\vec v,\vec w]. Total: 2⋅5=102\cdot5=10.

Apartat b)

Resultat

[2u⃗, u⃗−v⃗, 3w⃗]=−30[2\vec u,\ \vec u-\vec v,\ 3\vec w]=-30

Resolució

  1. Escalars. [2u⃗,u⃗−v⃗,3w⃗]=6 [u⃗,u⃗−v⃗,w⃗][2\vec u,\vec u-\vec v,3\vec w]=6\,[\vec u,\vec u-\vec v,\vec w].
  2. Linealitat. 6([u⃗,u⃗,w⃗]−[u⃗,v⃗,w⃗])=6(0−5)=−306\big([\vec u,\vec u,\vec w]-[\vec u,\vec v,\vec w]\big)=6(0-5)=-30.

Apartat c)

Resultat

[u⃗−v⃗, v⃗−w⃗, w⃗−u⃗]=0[\vec u-\vec v,\ \vec v-\vec w,\ \vec w-\vec u]=0: els tres vectors són coplanaris.

Resolució

  1. Suma. (u⃗−v⃗)+(v⃗−w⃗)+(w⃗−u⃗)=0⃗(\vec u-\vec v)+(\vec v-\vec w)+(\vec w-\vec u)=\vec 0: un és combinació lineal dels altres dos.
  2. Conclusió. Són linealment dependents, és a dir, coplanaris, i el producte mixt és 0.
  3. Interpretació geomètrica. Són els costats d'un triangle que es tanca; el paral·lelepípede que determinen és degenerat (volum 0).

Apartat d)

Resultat

Paral·lelepípede: 55; tetraedre: 56\tfrac56; paral·lelepípede d'a): 1010

Resolució

  1. Volum i producte mixt. El volum del paral·lelepípede és el valor absolut del producte mixt: ∣5∣=5|5|=5.
  2. Tetraedre. El seu volum és 16\tfrac16 del del paral·lelepípede: 56\tfrac56.
  3. Paral·lelepípede d'a). ∣10∣=10|10|=10: el doble de l'original.

Apartat e)

Resultat

[u⃗,v⃗,u⃗×v⃗]=∣u⃗×v⃗∣2>0[\vec u,\vec v,\vec u\times\vec v]=|\vec u\times\vec v|^{2}\gt0 si u⃗,v⃗\vec u,\vec v són independents: formen una base d'orientació positiva.

Resolució

  1. Definició. [a⃗,b⃗,c⃗]=(a⃗×b⃗)⋅c⃗[\vec a,\vec b,\vec c]=(\vec a\times\vec b)\cdot\vec c, així que [u⃗,v⃗,u⃗×v⃗]=(u⃗×v⃗)⋅(u⃗×v⃗)=∣u⃗×v⃗∣2[\vec u,\vec v,\vec u\times\vec v]=(\vec u\times\vec v)\cdot(\vec u\times\vec v)=|\vec u\times\vec v|^{2}.
  2. Signe. Si u⃗\vec u i v⃗\vec v són independents, u⃗×v⃗≠0⃗\vec u\times\vec v\neq\vec 0 i, per tant, ∣u⃗×v⃗∣2>0|\vec u\times\vec v|^{2}\gt0.
  3. Conclusió. El determinant és diferent de zero (formen una base) i positiu (orientació positiva).

Errors típics

  • Pensar que [u⃗+v⃗,…]=[u⃗,…]+[v⃗,…][\vec u+\vec v,\ldots]=[\vec u,\ldots]+[\vec v,\ldots] també amb els tres arguments alhora: la linealitat és argument a argument.
  • Oblidar el factor 2⋅32\cdot3 en b) o el signe negatiu de −v⃗-\vec v.
  • Dir que el volum pot ser negatiu: el producte mixt té signe, el volum és el valor absolut.
  • Confondre 16\tfrac16 del volum del tetraedre amb 12\tfrac12 (l'àrea del triangle).

Conceptes treballats: producte mixt i les seves propietats, volum de paral·lelepípede i tetraedre, dependència lineal, base positiva, demostració.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

Considera els vectors u⃗=(1,1,0)\vec u=(1,1,0) i v⃗=(1,−1,2)\vec v=(1,-1,2).
a) Raona per què, perquè existeixi un vector w⃗\vec w amb u⃗×w⃗=v⃗\vec u\times\vec w=\vec v, cal que u⃗⋅v⃗=0\vec u\cdot\vec v=0. Comprova-ho.
b) Troba tots els vectors w⃗\vec w tals que u⃗×w⃗=v⃗\vec u\times\vec w=\vec v i interpreta geomètricament el conjunt de solucions.
c) Troba el vector w⃗\vec w solució que a més és perpendicular a u⃗\vec u i comprova que ∣w⃗∣=∣v⃗∣∣u⃗∣|\vec w|=\dfrac{|\vec v|}{|\vec u|}.
d) Existeix algun w⃗\vec w amb u⃗×w⃗=(1,0,0)\vec u\times\vec w=(1,0,0)? Raona la resposta.

Pista 1

El producte vectorial u⃗×w⃗\vec u\times\vec w és sempre perpendicular a u⃗\vec u.

Pista 2

Posa w⃗=(p,q,r)\vec w=(p,q,r) i escriu les tres equacions de u⃗×w⃗=v⃗\vec u\times\vec w=\vec v.

Pista 3

Si w⃗\vec w és solució, w⃗+λu⃗\vec w+\lambda\vec u també ho és. Per què?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

u⃗×w⃗\vec u\times\vec w sempre és perpendicular a u⃗\vec u, per tant cal u⃗⋅v⃗=0\vec u\cdot\vec v=0; aquí u⃗⋅v⃗=1−1+0=0\vec u\cdot\vec v=1-1+0=0.

Resolució

  1. Propietat. El producte vectorial u⃗×w⃗\vec u\times\vec w és perpendicular a u⃗\vec u per definició.
  2. Condició necessària. Si u⃗×w⃗=v⃗\vec u\times\vec w=\vec v, aleshores v⃗⊥u⃗\vec v\perp\vec u, és a dir, u⃗⋅v⃗=0\vec u\cdot\vec v=0.
  3. Comprovació. u⃗⋅v⃗=1⋅1+1⋅(−1)+0⋅2=0\vec u\cdot\vec v=1\cdot1+1\cdot(-1)+0\cdot2=0: la condició es compleix.

Apartat b)

Resultat

w⃗=(p, p+2, 1)=(0,2,1)+p (1,1,0)\vec w=(p,\,p+2,\,1)=(0,2,1)+p\,(1,1,0), p∈Rp\in\mathbb R: una recta de direcció u⃗\vec u.

Resolució

  1. Plantejament. Amb w⃗=(p,q,r)\vec w=(p,q,r): u⃗×w⃗=(1⋅r−0⋅q, 0⋅p−1⋅r, 1⋅q−1⋅p)=(r, −r, q−p)\vec u\times\vec w=(1\cdot r-0\cdot q,\ 0\cdot p-1\cdot r,\ 1\cdot q-1\cdot p)=(r,\,-r,\,q-p).
  2. Sistema. (r,−r,q−p)=(1,−1,2)  ⟺  r=1, q=p+2(r,-r,q-p)=(1,-1,2)\iff r=1,\ q=p+2: sistema compatible indeterminat.
  3. Solucions. w⃗=(p,p+2,1)=(0,2,1)+p (1,1,0)\vec w=(p,p+2,1)=(0,2,1)+p\,(1,1,0).
  4. Interpretació. És una recta de direcció u⃗\vec u: afegir un múltiple de u⃗\vec u no canvia u⃗×w⃗\vec u\times\vec w, perquè u⃗×u⃗=0⃗\vec u\times\vec u=\vec 0.

Apartat c)

Resultat

w⃗=(−1, 1, 1)\vec w=(-1,\,1,\,1); ∣w⃗∣=3=∣v⃗∣∣u⃗∣|\vec w|=\sqrt3=\dfrac{|\vec v|}{|\vec u|}

Resolució

  1. Perpendicularitat. w⃗⋅u⃗=p+(p+2)=0  ⟺  p=−1\vec w\cdot\vec u=p+(p+2)=0\iff p=-1, de manera que w⃗=(−1,1,1)\vec w=(-1,1,1).
  2. Mòduls. ∣w⃗∣=3|\vec w|=\sqrt3 i ∣v⃗∣∣u⃗∣=62=3\dfrac{|\vec v|}{|\vec u|}=\dfrac{\sqrt6}{\sqrt2}=\sqrt3.
  3. Per què. Si w⃗⊥u⃗\vec w\perp\vec u, ∣u⃗×w⃗∣=∣u⃗∣ ∣w⃗∣|\vec u\times\vec w|=|\vec u|\,|\vec w|, és a dir, ∣v⃗∣=∣u⃗∣ ∣w⃗∣|\vec v|=|\vec u|\,|\vec w|.

Apartat d)

Resultat

No: u⃗⋅(1,0,0)=1≠0\vec u\cdot(1,0,0)=1\neq0, i un producte u⃗×w⃗\vec u\times\vec w sempre és perpendicular a u⃗\vec u.

Resolució

  1. Condició necessària. Per l'apartat a), caldria u⃗⋅(1,0,0)=0\vec u\cdot(1,0,0)=0, però val 1≠01\neq0.
  2. Comprovació. Les equacions serien r=1r=1 i −r=0-r=0: incompatibles. No existeix cap w⃗\vec w.

Errors típics

  • Trobar només una solució w⃗\vec w i oblidar que n'hi ha infinites.
  • Escriure malament les components del producte vectorial (signe de la component central).
  • Pensar que el producte vectorial té «invers»: no es pot dividir per u⃗\vec u.
  • No comprovar la condició necessària u⃗⋅v⃗=0\vec u\cdot\vec v=0 abans de resoldre.

Conceptes treballats: producte vectorial i les seves propietats, perpendicularitat, equacions vectorials, conjunt de solucions d'un sistema indeterminat, raonament de necessitat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Considera els vectors u⃗=(1,2,2)\vec u=(1,2,2) i v⃗=(1,1,0)\vec v=(1,1,0).
a) Construeix una base ortonormal positiva {e⃗1,e⃗2,e⃗3}\{\vec e_1,\vec e_2,\vec e_3\} amb e⃗1\vec e_1 en la direcció i el sentit de u⃗\vec u i e⃗3\vec e_3 perpendicular al pla que determinen u⃗\vec u i v⃗\vec v (amb e⃗3\vec e_3 en el sentit de u⃗×v⃗\vec u\times\vec v).
b) Comprova que és ortonormal i d'orientació positiva.
c) Troba les coordenades del vector w⃗=(3,3,3)\vec w=(3,3,3) en aquesta base i comprova que se'n conserva el mòdul.
d) Comprova que e⃗2\vec e_2 és al pla determinat per u⃗\vec u i v⃗\vec v. Per què havia de passar?

Pista 1

e⃗1=u⃗/∣u⃗∣\vec e_1=\vec u/|\vec u|, e⃗3=(u⃗×v⃗)/∣u⃗×v⃗∣\vec e_3=(\vec u\times\vec v)/|\vec u\times\vec v|. Falta e⃗2\vec e_2: ha de ser perpendicular als altres dos.

Pista 2

Una manera de garantir l'orientació positiva és e⃗2=e⃗3×e⃗1\vec e_2=\vec e_3\times\vec e_1.

Pista 3

En una base ortonormal, les coordenades d'un vector són els productes escalars amb els vectors de la base.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

e⃗1=13(1,2,2)\vec e_1=\tfrac13(1,2,2), e⃗2=13(2,1,−2)\vec e_2=\tfrac13(2,1,-2), e⃗3=13(−2,2,−1)\vec e_3=\tfrac13(-2,2,-1)

Resolució

  1. Primer vector. ∣u⃗∣=3|\vec u|=3, de manera que e⃗1=u⃗∣u⃗∣=13(1,2,2)\vec e_1=\dfrac{\vec u}{|\vec u|}=\tfrac13(1,2,2).
  2. Tercer vector. u⃗×v⃗=(2⋅0−2⋅1, 2⋅1−1⋅0, 1⋅1−2⋅1)=(−2,2,−1)\vec u\times\vec v=(2\cdot0-2\cdot1,\ 2\cdot1-1\cdot0,\ 1\cdot1-2\cdot1)=(-2,2,-1), de mòdul 3: e⃗3=13(−2,2,−1)\vec e_3=\tfrac13(-2,2,-1).
  3. Segon vector. Perquè sigui perpendicular als altres dos i la base sigui positiva, e⃗2=e⃗3×e⃗1\vec e_2=\vec e_3\times\vec e_1: e⃗2=19(−2,2,−1)×(1,2,2)=19(6,3,−6)=13(2,1,−2)\vec e_2=\tfrac19(-2,2,-1)\times(1,2,2)=\tfrac19(6,3,-6)=\tfrac13(2,1,-2) (Si fessis e⃗1×e⃗3\vec e_1\times\vec e_3, obtindries l'oposat i una base negativa.)

Apartat b)

Resultat

Els tres vectors són unitaris i ortogonals dos a dos, i det⁡(e⃗1,e⃗2,e⃗3)=+1\det(\vec e_1,\vec e_2,\vec e_3)=+1: base ortonormal positiva.

Resolució

  1. Mòduls. Tots tres valen 139=1\tfrac13\sqrt9=1.
  2. Ortogonalitat. e⃗1⋅e⃗2=19(2+2−4)=0\vec e_1\cdot\vec e_2=\tfrac19(2+2-4)=0, e⃗1⋅e⃗3=19(−2+4−2)=0\vec e_1\cdot\vec e_3=\tfrac19(-2+4-2)=0, e⃗2⋅e⃗3=19(−4+2+2)=0\vec e_2\cdot\vec e_3=\tfrac19(-4+2+2)=0.
  3. Orientació. e⃗1×e⃗2=e⃗3\vec e_1\times\vec e_2=\vec e_3 (per construcció), o equivalentment det⁡(e⃗1,e⃗2,e⃗3)=+1\det(\vec e_1,\vec e_2,\vec e_3)=+1.

Apartat c)

Resultat

Coordenades (5, 1, −1)(5,\,1,\,-1); 25+1+1=27=∣w⃗∣\sqrt{25+1+1}=\sqrt{27}=|\vec w|: el mòdul es conserva.

Resolució

  1. Coordenades en una base ortonormal. Són els productes escalars amb els vectors de la base.
  2. Càlcul. w⃗⋅e⃗1=13(3+6+6)=5\vec w\cdot\vec e_1=\tfrac13(3+6+6)=5, w⃗⋅e⃗2=13(6+3−6)=1\vec w\cdot\vec e_2=\tfrac13(6+3-6)=1, w⃗⋅e⃗3=13(−6+6−3)=−1\vec w\cdot\vec e_3=\tfrac13(-6+6-3)=-1. Coordenades: (5,1,−1)(5,1,-1).
  3. Mòdul. 25+1+1=27=33=∣(3,3,3)∣\sqrt{25+1+1}=\sqrt{27}=3\sqrt3=|(3,3,3)|: es conserva, com passa sempre en un canvi de base ortonormal.

Apartat d)

Resultat

e⃗2=−13u⃗+v⃗\vec e_2=-\tfrac13\vec u+\vec v és al pla de u⃗\vec u i v⃗\vec v, perquè és perpendicular a e⃗3\vec e_3, la normal d'aquest pla.

Resolució

  1. Raonament. e⃗2\vec e_2 és perpendicular a e⃗3\vec e_3, i e⃗3\vec e_3 és la normal del pla de u⃗\vec u i v⃗\vec v; tot vector perpendicular a e⃗3\vec e_3 és d'aquest pla.
  2. Verificació. det⁡(11221120−2)=0\det\begin{pmatrix}1&1&2\\2&1&1\\2&0&-2\end{pmatrix}=0 (columnes u⃗\vec u, v⃗\vec v, 3e⃗23\vec e_2): són coplanaris.
  3. Combinació explícita. −13(1,2,2)+(1,1,0)=(23,13,−23)=e⃗2-\tfrac13(1,2,2)+(1,1,0)=\left(\tfrac23,\tfrac13,-\tfrac23\right)=\vec e_2.

Errors típics

  • Oblidar normalitzar els vectors (una base ortogonal no és ortonormal).
  • Calcular e⃗2=e⃗1×e⃗3\vec e_2=\vec e_1\times\vec e_3 (que dona el vector oposat i una base negativa).
  • Fer servir les coordenades de w⃗\vec w en la base canònica com si fossin les de la nova base.
  • Confondre ortogonal (producte escalar zero) amb ortonormal (a més, mòdul 1).

Conceptes treballats: base ortonormal, producte vectorial i orientació, canvi de coordenades amb productes escalars, conservació del mòdul, raonament geomètric.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre el producte escalar i el producte vectorial?

El producte escalar u·v és un nombre: val |u|·|v|·cos de l'angle, i serveix per calcular angles, projeccions i comprovar perpendicularitats (u·v = 0). El producte vectorial u × v és un vector perpendicular a u i a v, de mòdul |u|·|v|·sin de l'angle, que coincideix amb l'àrea del paral·lelogram que formen.

Com es calcula el volum d'un tetraedre amb vectors?

Amb el producte mixt. Si A, B, C i D són els vèrtexs, el volum és el valor absolut del determinant format per AB, AC i AD dividit per 6. El mateix determinant sense dividir dona el volum del paral·lelepípede, i si val zero, els quatre punts són coplanaris.

Què vol dir que una base és ortonormal?

Que els seus tres vectors són perpendiculars dos a dos (producte escalar zero) i tots tenen mòdul 1. En una base ortonormal, les coordenades d'un vector s'obtenen simplement amb productes escalars, i les fórmules del mòdul i dels productes tenen l'expressió habitual.

Tornar a Matemàtiques

Altres temes de Matemàtiques 2n Batxillerat