Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis d'àlgebra lineal — Matemàtiques 2n Batxillerat

L'àlgebra lineal surt cada any a la PAU de Matemàtiques II, i aquests exercicis la treballen de dalt a baix. Comences amb operacions amb matrius i càlcul de determinants, i continues amb el rang, també quan depèn d'un paràmetre, com en una matriu amb k a la diagonal. Després resols sistemes pel mètode de Gauss i fas servir el teorema de Rouché-Frobenius per discutir-los segons els valors d'un paràmetre: compatible determinat, indeterminat o incompatible. Les solucions segueixen els passos que es valoren a l'examen. Errors típics: creure que el producte de matrius és commutatiu i sumar els dos productes en un determinant 2×2 en lloc de restar-los.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Donades les matrius A de files (1, 2) i (0, 3), i B de files (4, 1) i (2, 5), calcula la matriu 2A - B.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

2A−B=(−23−21)2A - B = \begin{pmatrix}-2&3\\-2&1\end{pmatrix}

Resolució

  1. Dades. A=(1203)A = \begin{pmatrix}1&2\\0&3\end{pmatrix} i B=(4125)B = \begin{pmatrix}4&1\\2&5\end{pmatrix}. Totes dues són 2×2, així que es poden restar.
  2. Producte per un escalar. Per calcular 2A2A multipliquem cada element per 2: 2A=(2406)2A = \begin{pmatrix}2&4\\0&6\end{pmatrix}
  3. Resta element a element. Restem B posició per posició: primera fila (2−4, 4−1)=(−2, 3)(2-4,\ 4-1) = (-2,\ 3); segona fila (0−2, 6−5)=(−2, 1)(0-2,\ 6-5) = (-2,\ 1).
  4. Conclusió. 2A−B=(−23−21)2A - B = \begin{pmatrix}-2&3\\-2&1\end{pmatrix}

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Si el determinant d'una matriu és zero, què podem dir de la seva inversa?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

No té inversa: una matriu quadrada és invertible si i només si el seu determinant és diferent de zero.

Resolució

  1. Què es demana. Saber què passa amb la inversa d'una matriu quadrada A quan det⁡(A)=0\det(A) = 0.
  2. Determinant del producte. Si existís A−1A^{-1}, tindríem det⁡(A)⋅det⁡(A−1)=det⁡(A⋅A−1)=det⁡(I)=1\det(A)\cdot\det(A^{-1}) = \det(A\cdot A^{-1}) = \det(I) = 1.
  3. Contradicció. Amb det⁡(A)=0\det(A) = 0, el producte de l'esquerra valdria 0⋅det⁡(A−1)=0≠10\cdot\det(A^{-1}) = 0 \neq 1: és impossible.
  4. Conclusió. La matriu no és invertible (és singular). A més, la fórmula A−1=1det⁡(A) (Adj⁡A)tA^{-1} = \dfrac{1}{\det(A)}\,(\operatorname{Adj}A)^{t} faria dividir per zero.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Determina el rang de la matriu de files (1, 2, 3) i (2, 4, 6).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Resultat

rang⁡=1\operatorname{rang} = 1

Resolució

  1. Dades. La matriu (123246)\begin{pmatrix}1&2&3\\2&4&6\end{pmatrix} té dues files; el rang és el nombre de files linealment independents.
  2. Proporcionalitat. Fixa't que la segona fila, (2,4,6)(2, 4, 6), és exactament el doble de la primera, (1,2,3)(1, 2, 3): F2=2F1F_2 = 2F_1.
  3. Gauss. Fent F2→F2−2F1F_2 \to F_2 - 2F_1 queda la fila (0,0,0)(0, 0, 0): només hi ha una fila no nul·la.
  4. Conclusió. Com que una fila és proporcional a l'altra, només n'hi ha una d'independent: el rang és 1.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Donades les matrius A, de files (1, 2) i (3, -1), i B, de files (2, 0) i (1, 4), calcula A·B i B·A. Es compleix que A·B = B·A?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

A⋅B=(485−4)A\cdot B = \begin{pmatrix}4&8\\5&-4\end{pmatrix}; B⋅A=(2413−2)B\cdot A = \begin{pmatrix}2&4\\13&-2\end{pmatrix}; no es compleix: A⋅B≠B⋅AA\cdot B \neq B\cdot A.

Resolució

  1. Dades. A=(123−1)A = \begin{pmatrix}1&2\\3&-1\end{pmatrix}, B=(2014)B = \begin{pmatrix}2&0\\1&4\end{pmatrix}. Cada element del producte s'obté multiplicant una fila de la primera matriu per una columna de la segona.
  2. Càlcul d'A·B. Fila 1: (1⋅2+2⋅1, 1⋅0+2⋅4)=(4, 8)(1\cdot2 + 2\cdot1,\ 1\cdot0 + 2\cdot4) = (4,\ 8). Fila 2: (3⋅2+(−1)⋅1, 3⋅0+(−1)⋅4)=(5, −4)(3\cdot2 + (-1)\cdot1,\ 3\cdot0 + (-1)\cdot4) = (5,\ -4). A⋅B=(485−4)A\cdot B = \begin{pmatrix}4&8\\5&-4\end{pmatrix}
  3. Càlcul de B·A. Fila 1: (2⋅1+0⋅3, 2⋅2+0⋅(−1))=(2, 4)(2\cdot1 + 0\cdot3,\ 2\cdot2 + 0\cdot(-1)) = (2,\ 4). Fila 2: (1⋅1+4⋅3, 1⋅2+4⋅(−1))=(13, −2)(1\cdot1 + 4\cdot3,\ 1\cdot2 + 4\cdot(-1)) = (13,\ -2). B⋅A=(2413−2)B\cdot A = \begin{pmatrix}2&4\\13&-2\end{pmatrix}
  4. Conclusió. Les dues matrius són diferents: A⋅B≠B⋅AA\cdot B \neq B\cdot A. El producte de matrius no és commutatiu en general, i per això en una equació matricial cal multiplicar pel mateix costat a les dues bandes.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Raona si és cert o fals: per a qualsevol matriu quadrada A, la matriu A + AtA^{t} és simètrica. Comprova-ho amb A de files (1, 2) i (5, 3), i digues què passa amb A - AtA^{t}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

Cert: A+AtA + A^{t} sempre és simètrica. Amb l'exemple, A+At=(2776)A + A^{t} = \begin{pmatrix}2&7\\7&6\end{pmatrix} (simètrica) i A−At=(0−330)A - A^{t} = \begin{pmatrix}0&-3\\3&0\end{pmatrix}, que és antisimètrica.

Resolució

  1. Definició. Una matriu M és simètrica si Mt=MM^{t} = M, i antisimètrica si Mt=−MM^{t} = -M.
  2. Propietats de la transposició. Com que (M+N)t=Mt+Nt(M + N)^{t} = M^{t} + N^{t} i (At)t=A(A^{t})^{t} = A: (A+At)t=At+(At)t=At+A=A+At(A + A^{t})^{t} = A^{t} + (A^{t})^{t} = A^{t} + A = A + A^{t} És la mateixa matriu, així que l'afirmació és certa per a qualsevol A quadrada.
  3. Comprovació amb l'exemple. A=(1253)A = \begin{pmatrix}1&2\\5&3\end{pmatrix}, At=(1523)A^{t} = \begin{pmatrix}1&5\\2&3\end{pmatrix} i A+At=(2776)A + A^{t} = \begin{pmatrix}2&7\\7&6\end{pmatrix}: els elements simètrics respecte de la diagonal coincideixen.
  4. Cas de la resta. A−At=(0−330)A - A^{t} = \begin{pmatrix}0&-3\\3&0\end{pmatrix}. En general, (A−At)t=At−A=−(A−At)(A - A^{t})^{t} = A^{t} - A = -(A - A^{t}).
  5. Conclusió. A−AtA - A^{t} és antisimètrica: té zeros a la diagonal i els elements simètrics són oposats.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

A és una matriu quadrada d'ordre 3 amb det(A) = 3. Calcula, indicant quina propietat fas servir en cada cas, det(2A), det(AtA^{t}), det(A−1A^{-1}) i det(A2A^{2}).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

det⁡(2A)=24\det(2A) = 24; det⁡(At)=3\det(A^{t}) = 3; det⁡(A−1)=13\det(A^{-1}) = \tfrac{1}{3}; det⁡(A2)=9\det(A^{2}) = 9

Resolució

  1. Dades. A és d'ordre 3 i det⁡(A)=3\det(A) = 3.
  2. det(2A): factor per files. Multiplicar la matriu per 2 multiplica per 2 cadascuna de les 3 files, i cada fila treu un factor 2 del determinant: det⁡(2A)=23⋅det⁡(A)=8⋅3=24\det(2A) = 2^{3}\cdot\det(A) = 8\cdot3 = 24
  3. det(At): transposició. El determinant no canvia en transposar: det⁡(At)=det⁡(A)=3\det(A^{t}) = \det(A) = 3.
  4. det(A−1) i det(A²): determinant del producte. Com que det⁡(A)⋅det⁡(A−1)=det⁡(A⋅A−1)=det⁡(I)=1\det(A)\cdot\det(A^{-1}) = \det(A\cdot A^{-1}) = \det(I) = 1, tenim det⁡(A−1)=1det⁡(A)=13\det(A^{-1}) = \dfrac{1}{\det(A)} = \dfrac{1}{3}. I det⁡(A2)=det⁡(A⋅A)=det⁡(A)⋅det⁡(A)=32=9\det(A^{2}) = \det(A\cdot A) = \det(A)\cdot\det(A) = 3^{2} = 9.
  5. Error típic. Escriure det⁡(2A)=2⋅det⁡(A)=6\det(2A) = 2\cdot\det(A) = 6: el factor surt elevat a l'ordre de la matriu (aquí, al cub).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Calcula la matriu inversa de A, de files (3, 5) i (1, 2), i comprova que A·A−1A^{-1} = I.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

A−1=(2−5−13)A^{-1} = \begin{pmatrix}2&-5\\-1&3\end{pmatrix}, i A⋅A−1=IA\cdot A^{-1} = I.

Resolució

  1. Determinant. det⁡(A)=3⋅2−5⋅1=1≠0\det(A) = 3\cdot2 - 5\cdot1 = 1 \neq 0, així que A té inversa.
  2. Fórmula de la inversa 2×2. Per a (abcd)\begin{pmatrix}a&b\\c&d\end{pmatrix}: A−1=1det⁡(A)(d−b−ca)A^{-1} = \dfrac{1}{\det(A)}\begin{pmatrix}d&-b\\-c&a\end{pmatrix} s'intercanvien els elements de la diagonal i es canvia el signe dels altres dos.
  3. Càlcul. A−1=11(2−5−13)=(2−5−13)A^{-1} = \dfrac{1}{1}\begin{pmatrix}2&-5\\-1&3\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}2&-5\\-1&3\end{pmatrix}
  4. Comprovació. A⋅A−1A\cdot A^{-1}: fila 1 (3⋅2+5⋅(−1), 3⋅(−5)+5⋅3)=(1, 0)(3\cdot2 + 5\cdot(-1),\ 3\cdot(-5) + 5\cdot3) = (1,\ 0); fila 2 (1⋅2+2⋅(−1), 1⋅(−5)+2⋅3)=(0, 1)(1\cdot2 + 2\cdot(-1),\ 1\cdot(-5) + 2\cdot3) = (0,\ 1). Surt la identitat, com cal.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Calcula, pel mètode de Gauss, el rang de la matriu de files (1, -1, 2), (2, 1, 1) i (3, 0, 3).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

rang⁡=2\operatorname{rang} = 2

Resolució

  1. Dades. Matriu de files (1,−1,2)(1, -1, 2), (2,1,1)(2, 1, 1) i (3,0,3)(3, 0, 3). Per Gauss, fem zeros sota la diagonal; el rang és el nombre de files no nul·les que queden.
  2. Zeros a la primera columna. F2→F2−2F1=(0,3,−3)F_2 \to F_2 - 2F_1 = (0, 3, -3) i F3→F3−3F1=(0,3,−3)F_3 \to F_3 - 3F_1 = (0, 3, -3).
  3. Zeros a la segona columna. Les dues files noves són iguals: F3→F3−F2=(0,0,0)F_3 \to F_3 - F_2 = (0, 0, 0). (1−1203−3000)\begin{pmatrix}1&-1&2\\0&3&-3\\0&0&0\end{pmatrix}
  4. Conclusió. Queden dues files no nul·les, (1,−1,2)(1, -1, 2) i (0,3,−3)(0, 3, -3): el rang és 2. Comprovació: la tercera fila original és la suma de les dues primeres, (1,−1,2)+(2,1,1)=(3,0,3)(1, -1, 2) + (2, 1, 1) = (3, 0, 3).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Sense resoldre'ls, classifica aquests tres sistemes (compatible determinat, compatible indeterminat o incompatible) i justifica la resposta:
a) x + 2y = 3, 2x + 4y = 7
b) x + 2y = 3, 2x + 4y = 6
c) x + 2y = 3, x - y = 0

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Apartat a)

Resultat

Incompatible: rang⁡(A)=1≠rang⁡(A∣B)=2\operatorname{rang}(A) = 1 \neq \operatorname{rang}(A|B) = 2.

Resolució

  1. Comparació de coeficients. La segona equació té els coeficients doble que la primera (2x+4y2x + 4y), però el terme independent no (7≠2⋅3=67 \neq 2\cdot3 = 6).
  2. Rouché-Frobenius. rang⁡(A)=1\operatorname{rang}(A) = 1 i rang⁡(A∣B)=2\operatorname{rang}(A|B) = 2: rangs diferents, sistema incompatible.
  3. Interpretació. Són dues rectes paral·leles: no tenen cap punt en comú.

Apartat b)

Resultat

Compatible indeterminat (infinites solucions): rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=1<2\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 1 \lt 2.

Resolució

  1. Comparació. La segona equació és exactament el doble de la primera, terme independent inclòs (6=2⋅36 = 2\cdot3).
  2. Rouché-Frobenius. rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=1\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 1, menor que el nombre d'incògnites (2): compatible indeterminat.
  3. Interpretació. És la mateixa recta repetida; les solucions són x=3−2yx = 3 - 2y, amb y qualsevol.

Apartat c)

Resultat

Compatible determinat (solució única, x=1, y=1x = 1,\ y = 1).

Resolució

  1. Comparació. Els coeficients no són proporcionals: 11≠2−1\tfrac{1}{1} \neq \tfrac{2}{-1}.
  2. Determinant. det⁡(A)=1⋅(−1)−2⋅1=−3≠0\det(A) = 1\cdot(-1) - 2\cdot1 = -3 \neq 0, de manera que rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=2\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 2 = nombre d'incògnites.
  3. Conclusió. Compatible determinat: dues rectes que es tallen en un sol punt, (x,y)=(1,1)(x, y) = (1, 1).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Escriu en forma matricial A·X = B el sistema 2x - y + 3z = 4, x + 2z = -1, 3x + y - z = 0. Indica l'ordre de cada matriu i escriu també la matriu ampliada (A|B).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

(2−1310231−1)(xyz)=(4−10)\begin{pmatrix}2&-1&3\\1&0&2\\3&1&-1\end{pmatrix}\begin{pmatrix}x\\y\\z\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}4\\-1\\0\end{pmatrix}; A és 3×3, X i B són 3×1, i (A|B) és 3×4.

Resolució

  1. Plantejament. La matriu de coeficients A es forma amb els coeficients de x, y, z de cada equació, posant 0 on falta una incògnita (la y de la segona equació); X és la columna d'incògnites i B la de termes independents.
  2. Forma matricial. (2−1310231−1)(xyz)=(4−10)\begin{pmatrix}2&-1&3\\1&0&2\\3&1&-1\end{pmatrix}\begin{pmatrix}x\\y\\z\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}4\\-1\\0\end{pmatrix}
  3. Ordres. A és d'ordre 3×3, X és 3×1 i B és 3×1: el producte d'una 3×3 per una 3×1 dona una 3×1, com cal.
  4. Matriu ampliada. S'obté afegint B com a quarta columna, i és d'ordre 3×4: (A∣B)=(2−134102−131−10)(A|B) = \left(\begin{array}{ccc|c}2&-1&3&4\\1&0&2&-1\\3&1&-1&0\end{array}\right)
  5. Error típic. Oblidar el 0 de la y a la segona equació, que desquadra tota la matriu.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Calcula el determinant de la matriu 3×3 de files (1, 2, 0), (3, 1, 1) i (0, 2, 1) per la regla de Sarrus.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

det⁡=−7\det = -7

Resolució

  1. Dades. ∣120311021∣\begin{vmatrix}1&2&0\\3&1&1\\0&2&1\end{vmatrix}
  2. Regla de Sarrus. Sumem els productes de les tres diagonals descendents i restem els de les tres ascendents.
  3. Diagonals descendents. 1⋅1⋅1+2⋅1⋅0+0⋅3⋅2=1+0+0=11\cdot1\cdot1 + 2\cdot1\cdot0 + 0\cdot3\cdot2 = 1 + 0 + 0 = 1.
  4. Diagonals ascendents. 0⋅1⋅0+1⋅1⋅2+2⋅3⋅1=0+2+6=80\cdot1\cdot0 + 1\cdot1\cdot2 + 2\cdot3\cdot1 = 0 + 2 + 6 = 8.
  5. Conclusió. det⁡=1−8=−7\det = 1 - 8 = -7. Com que no és zero, la matriu té inversa i el seu rang és 3.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Estudia el rang de la matriu M=(k111k111k)M = \begin{pmatrix} k & 1 & 1 \\ 1 & k & 1 \\ 1 & 1 & k \end{pmatrix} segons els valors del paràmetre k.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

Si k≠1k \neq 1 i k≠−2k \neq -2: rang⁡(M)=3\operatorname{rang}(M) = 3; si k=1k = 1: rang⁡(M)=1\operatorname{rang}(M) = 1; si k=−2k = -2: rang⁡(M)=2\operatorname{rang}(M) = 2.

Resolució

  1. Plantejament. M és 3×3: tindrà rang 3 exactament quan det⁡(M)≠0\det(M) \neq 0. Busquem, doncs, els valors de k que anul·len el determinant.
  2. Determinant. Per Sarrus, det⁡(M)=k3+1+1−k−k−k=k3−3k+2=(k−1)2(k+2)\det(M) = k^{3} + 1 + 1 - k - k - k = k^{3} - 3k + 2 = (k - 1)^{2}(k + 2) que s'anul·la per a k=1k = 1 i k=−2k = -2.
  3. Cas general. Si k≠1k \neq 1 i k≠−2k \neq -2, el determinant no és zero i rang⁡(M)=3\operatorname{rang}(M) = 3.
  4. Cas k = 1. Les tres files són (1,1,1)(1, 1, 1), totes iguals: rang⁡(M)=1\operatorname{rang}(M) = 1.
  5. Cas k = −2. M=(−2111−2111−2)M = \begin{pmatrix}-2&1&1\\1&-2&1\\1&1&-2\end{pmatrix}. El determinant és 0, però el menor ∣−211−2∣=4−1=3≠0\begin{vmatrix}-2&1\\1&-2\end{vmatrix} = 4 - 1 = 3 \neq 0, de manera que rang⁡(M)=2\operatorname{rang}(M) = 2.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Resol pel mètode de Cramer el sistema 2x + y = 5 i x - y = 1.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

x=2, y=1x = 2,\ y = 1

Resolució

  1. Dades. Sistema 2x+y=52x + y = 5, x−y=1x - y = 1. La matriu de coeficients és (211−1)\begin{pmatrix}2&1\\1&-1\end{pmatrix}, amb det⁡=2⋅(−1)−1⋅1=−3\det = 2\cdot(-1) - 1\cdot1 = -3. Com que no és zero, es pot aplicar Cramer.
  2. Regla de Cramer. Cada incògnita és un quocient de determinants: al numerador, la columna de la incògnita se substitueix pels termes independents (5,1)(5, 1).
  3. Càlcul de x. x=∣511−1∣−3=5⋅(−1)−1⋅1−3=−6−3=2x = \dfrac{\begin{vmatrix}5&1\\1&-1\end{vmatrix}}{-3} = \dfrac{5\cdot(-1) - 1\cdot1}{-3} = \dfrac{-6}{-3} = 2
  4. Càlcul de y. y=∣2511∣−3=2⋅1−5⋅1−3=−3−3=1y = \dfrac{\begin{vmatrix}2&5\\1&1\end{vmatrix}}{-3} = \dfrac{2\cdot1 - 5\cdot1}{-3} = \dfrac{-3}{-3} = 1
  5. Comprovació. 2⋅2+1=52\cdot2 + 1 = 5 i 2−1=12 - 1 = 1. La solució és x=2, y=1x = 2,\ y = 1.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

En un sistema de 3 equacions amb 3 incògnites, el determinant de la matriu de coeficients val 6 (diferent de zero). Classifica el sistema sense resoldre'l.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

Compatible determinat: té una única solució.

Resolució

  1. Dades. Sistema 3×3 amb det⁡(A)=6≠0\det(A) = 6 \neq 0.
  2. Rang de A. Si det⁡(A)≠0\det(A) \neq 0, la matriu de coeficients té rang màxim: rang⁡(A)=3\operatorname{rang}(A) = 3.
  3. Rang de l'ampliada. La matriu ampliada (A∣b)(A|b) és 3×4 i no pot tenir rang més gran que 3 (només té 3 files), i com a mínim té el de A: rang⁡(A∣b)=3\operatorname{rang}(A|b) = 3.
  4. Teorema de Rouché-Frobenius. rang⁡(A)=rang⁡(A∣b)=n=3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|b) = n = 3: el sistema és compatible determinat, amb una única solució (es podria trobar per Cramer).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Troba les matrius X i Y que compleixen el sistema 2X + Y = A, X - Y = B, on A té files (4, 3) i (1, 6) i B té files (-1, 3) i (-1, 3).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

X=(1203)X = \begin{pmatrix}1&2\\0&3\end{pmatrix}, Y=(2−110)Y = \begin{pmatrix}2&-1\\1&0\end{pmatrix}

Resolució

  1. Plantejament. 2X+Y=A2X + Y = A, X−Y=BX - Y = B. Es resol com un sistema ordinari, perquè només hi intervenen sumes i productes per escalars.
  2. Reducció. Sumant les dues equacions s'elimina Y: 3X=A+B3X = A + B, amb A+B=(3609)A + B = \begin{pmatrix}3&6\\0&9\end{pmatrix}.
  3. Càlcul de X. X=13(A+B)=(1203)X = \tfrac{1}{3}(A + B) = \begin{pmatrix}1&2\\0&3\end{pmatrix}
  4. Càlcul de Y. De la segona equació, Y=X−BY = X - B: files (1−(−1), 2−3)=(2, −1)(1 - (-1),\ 2 - 3) = (2,\ -1) i (0−(−1), 3−3)=(1, 0)(0 - (-1),\ 3 - 3) = (1,\ 0). Y=(2−110)Y = \begin{pmatrix}2&-1\\1&0\end{pmatrix}
  5. Comprovació. 2X+Y2X + Y té files (2+2, 4−1)=(4, 3)(2 + 2,\ 4 - 1) = (4,\ 3) i (0+1, 6+0)=(1, 6)(0 + 1,\ 6 + 0) = (1,\ 6), que és A.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Calcula, fent zeros amb les propietats dels determinants i desenvolupant per una línia, el determinant de la matriu
(1201231001211012) \begin{pmatrix} 1 & 2 & 0 & 1 \\ 2 & 3 & 1 & 0 \\ 0 & 1 & 2 & 1 \\ 1 & 0 & 1 & 2 \end{pmatrix}

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

det⁡=−14\det = -14

Resolució

  1. Propietat. Restar a una fila un múltiple d'una altra no canvia el determinant. Fem zeros a la primera columna fent servir l'1 de la posició (1, 1).
  2. Zeros. F2→F2−2F1=(0,−1,1,−2)F_2 \to F_2 - 2F_1 = (0, -1, 1, -2) i F4→F4−F1=(0,−2,1,1)F_4 \to F_4 - F_1 = (0, -2, 1, 1); la tercera fila ja comença per 0. ∣12010−11−201210−211∣\begin{vmatrix}1&2&0&1\\0&-1&1&-2\\0&1&2&1\\0&-2&1&1\end{vmatrix}
  3. Desenvolupament per la primera columna. Només queda l'1 de la posició (1, 1), amb signe +: det⁡=1⋅∣−11−2121−211∣\det = 1\cdot\begin{vmatrix}-1&1&-2\\1&2&1\\-2&1&1\end{vmatrix}
  4. Sarrus. Termes positius: (−1)⋅2⋅1+1⋅1⋅(−2)+(−2)⋅1⋅1=−2−2−2=−6(-1)\cdot2\cdot1 + 1\cdot1\cdot(-2) + (-2)\cdot1\cdot1 = -2 - 2 - 2 = -6. Termes negatius: (−2)⋅2⋅(−2)+(−1)⋅1⋅1+1⋅1⋅1=8−1+1=8(-2)\cdot2\cdot(-2) + (-1)\cdot1\cdot1 + 1\cdot1\cdot1 = 8 - 1 + 1 = 8.
  5. Conclusió. det⁡=−6−8=−14\det = -6 - 8 = -14.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Resol l'equació matricial X·A + B = C, on A té files (2, 1) i (3, 2), B té files (1, 1) i (0, 2) i C té files (3, 2) i (7, 6).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

X=(1021)X = \begin{pmatrix}1&0\\2&1\end{pmatrix}

Resolució

  1. Aïllem X. X⋅A=C−BX\cdot A = C - B. Com que A multiplica per la dreta, cal multiplicar per A−1A^{-1} per la dreta: X=(C−B)⋅A−1X = (C - B)\cdot A^{-1}
  2. Inversa de A. det⁡(A)=2⋅2−1⋅3=1\det(A) = 2\cdot2 - 1\cdot3 = 1, i A−1=(2−1−32)A^{-1} = \begin{pmatrix}2&-1\\-3&2\end{pmatrix}.
  3. Càlcul. C−B=(2174)C - B = \begin{pmatrix}2&1\\7&4\end{pmatrix}. Fila 1: (2⋅2+1⋅(−3), 2⋅(−1)+1⋅2)=(1, 0)(2\cdot2 + 1\cdot(-3),\ 2\cdot(-1) + 1\cdot2) = (1,\ 0); fila 2: (7⋅2+4⋅(−3), 7⋅(−1)+4⋅2)=(2, 1)(7\cdot2 + 4\cdot(-3),\ 7\cdot(-1) + 4\cdot2) = (2,\ 1). X=(1021)X = \begin{pmatrix}1&0\\2&1\end{pmatrix}
  4. Comprovació. X⋅AX\cdot A té files (2, 1)(2,\ 1) i (4+3, 2+2)=(7, 4)(4 + 3,\ 2 + 2) = (7,\ 4); sumant B surt (3, 2)(3,\ 2) i (7, 6)(7,\ 6), que és C.
  5. Error típic. Escriure X=A−1⋅(C−B)X = A^{-1}\cdot(C - B): com que el producte no és commutatiu, sortiria una altra matriu.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Calcula, pel mètode de la matriu adjunta, la inversa de la matriu A de files (1, 0, 1), (0, 1, 0) i (1, 1, 2). Comprova el resultat.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Resultat

A−1=(21−1010−1−11)A^{-1} = \begin{pmatrix}2&1&-1\\0&1&0\\-1&-1&1\end{pmatrix}

Resolució

  1. Determinant. Desenvolupant per la primera fila: det⁡(A)=1⋅(1⋅2−0⋅1)−0+1⋅(0⋅1−1⋅1)=2−1=1≠0\det(A) = 1\cdot(1\cdot2 - 0\cdot1) - 0 + 1\cdot(0\cdot1 - 1\cdot1) = 2 - 1 = 1 \neq 0, de manera que existeix la inversa.
  2. Adjunts. Cada adjunt és el menor complementari amb el signe (−1)i+j(-1)^{i+j}: A11=2, A12=0, A13=−1A_{11} = 2,\ A_{12} = 0,\ A_{13} = -1; A21=1, A22=1, A23=−1A_{21} = 1,\ A_{22} = 1,\ A_{23} = -1; A31=−1, A32=0, A33=1A_{31} = -1,\ A_{32} = 0,\ A_{33} = 1.
  3. Fórmula de la inversa. A−1=1det⁡(A) (Adj⁡A)tA^{-1} = \dfrac{1}{\det(A)}\,(\operatorname{Adj}A)^{t}. La matriu d'adjunts té files (2,0,−1)(2, 0, -1), (1,1,−1)(1, 1, -1) i (−1,0,1)(-1, 0, 1); la transposem i dividim per 1: A−1=(21−1010−1−11)A^{-1} = \begin{pmatrix}2&1&-1\\0&1&0\\-1&-1&1\end{pmatrix}
  4. Comprovació. A⋅A−1A\cdot A^{-1}: fila 1 →(2−1, 1−1, −1+1)=(1,0,0)\to (2 - 1,\ 1 - 1,\ -1 + 1) = (1, 0, 0); fila 3 →(2+0−2, 1+1−2, −1+0+2)=(0,0,1)\to (2 + 0 - 2,\ 1 + 1 - 2,\ -1 + 0 + 2) = (0, 0, 1). Surt la identitat.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Estudia, segons els valors del paràmetre a, el rang de la matriu de files (1, 2, 3), (2, a, 6) i (3, 6, a).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

rang⁡=3\operatorname{rang} = 3 si a≠4a \neq 4 i a≠9a \neq 9; rang⁡=2\operatorname{rang} = 2 si a=4a = 4 o a=9a = 9.

Resolució

  1. Plantejament. El rang és 3 quan el determinant no és zero; busquem els valors de a que l'anul·len.
  2. Determinant. Desenvolupant per la primera fila: det⁡=1⋅(a2−36)−2⋅(2a−18)+3⋅(12−3a)=a2−13a+36=(a−4)(a−9)\det = 1\cdot(a^{2} - 36) - 2\cdot(2a - 18) + 3\cdot(12 - 3a) = a^{2} - 13a + 36 = (a - 4)(a - 9)
  3. Cas general. Si a≠4a \neq 4 i a≠9a \neq 9, el determinant és diferent de zero i el rang és 3.
  4. Cas a = 4. Files (1,2,3)(1, 2, 3), (2,4,6)(2, 4, 6), (3,6,4)(3, 6, 4): la segona és el doble de la primera, però el menor de les files 1 i 3 amb les columnes 1 i 3 val 1⋅4−3⋅3=−5≠01\cdot4 - 3\cdot3 = -5 \neq 0. Rang 2.
  5. Cas a = 9. Files (1,2,3)(1, 2, 3), (2,9,6)(2, 9, 6), (3,6,9)(3, 6, 9): la tercera és el triple de la primera, i el menor ∣1229∣=9−4=5≠0\begin{vmatrix}1&2\\2&9\end{vmatrix} = 9 - 4 = 5 \neq 0. Rang 2.
  6. Conclusió. Rang 3 si a≠4a \neq 4 i a≠9a \neq 9; rang 2 si a=4a = 4 o a=9a = 9. Mai és 1, perquè sempre hi ha files no proporcionals.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

Resol pel mètode de Gauss el sistema x - y + 2z = 1, 2x + y + z = 5, 3x + 3z = 6, i expressa'n la solució en funció d'un paràmetre.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

Compatible indeterminat: (x,y,z)=(2−t, 1+t, t)(x, y, z) = (2 - t,\ 1 + t,\ t), amb t∈Rt \in \mathbb{R}.

Resolució

  1. Matriu ampliada. (1−12121153036)\left(\begin{array}{ccc|c}1&-1&2&1\\2&1&1&5\\3&0&3&6\end{array}\right)
  2. Mètode de Gauss. F2→F2−2F1=(0,3,−3 ∣ 3)F_2 \to F_2 - 2F_1 = (0, 3, -3 \,|\, 3) i F3→F3−3F1=(0,3,−3 ∣ 3)F_3 \to F_3 - 3F_1 = (0, 3, -3 \,|\, 3). Llavors F3−F2=(0,0,0 ∣ 0)F_3 - F_2 = (0, 0, 0 \,|\, 0): la tercera equació és combinació de les altres dues.
  3. Discussió. rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=2<3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 2 \lt 3 incògnites: sistema compatible indeterminat, amb un grau de llibertat.
  4. Resolució. Prenem z=tz = t. De la segona fila, 3y−3t=33y - 3t = 3, és a dir, y=1+ty = 1 + t. De la primera, x=1+y−2z=1+1+t−2t=2−tx = 1 + y - 2z = 1 + 1 + t - 2t = 2 - t.
  5. Comprovació. Amb t=1t = 1, (1,2,1)(1, 2, 1): 1−2+2=11 - 2 + 2 = 1, 2+2+1=52 + 2 + 1 = 5 i 3+3=63 + 3 = 6. Solució: (x,y,z)=(2−t, 1+t, t)(x, y, z) = (2 - t,\ 1 + t,\ t), amb t real qualsevol.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

En una cafeteria de Vic, dos croissants, un cafè i un suc costen 5,90 €; un croissant, dos cafès i un suc costen 6,20 €, i un croissant, un cafè i dos sucs costen 6,70 €. Planteja un sistema d'equacions i calcula el preu de cada producte.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Croissant 1,20 €1{,}20\ \text{€}; cafè 1,50 €1{,}50\ \text{€}; suc 2,00 €2{,}00\ \text{€}

Resolució

  1. Plantejament. Siguin x, y, z els preus (en €) del croissant, el cafè i el suc: {2x+y+z=5,9x+2y+z=6,2x+y+2z=6,7\begin{cases}2x + y + z = 5{,}9\\ x + 2y + z = 6{,}2\\ x + y + 2z = 6{,}7\end{cases}
  2. Suma de les tres equacions. 4x+4y+4z=18,84x + 4y + 4z = 18{,}8, és a dir, x+y+z=4,7x + y + z = 4{,}7.
  3. Càlcul. Restem aquesta igualtat de cada equació: de la primera, x=5,9−4,7=1,2x = 5{,}9 - 4{,}7 = 1{,}2; de la segona, y=6,2−4,7=1,5y = 6{,}2 - 4{,}7 = 1{,}5; de la tercera, z=6,7−4,7=2z = 6{,}7 - 4{,}7 = 2.
  4. Comprovació. 2⋅1,2+1,5+2=5,92\cdot1{,}2 + 1{,}5 + 2 = 5{,}9 €. També es pot resoldre per Gauss o per Cramer, amb det⁡(A)=4\det(A) = 4.
  5. Conclusió. El croissant val 1,20 €, el cafè 1,50 € i el suc 2 €.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Resol l'equació matricial A·X = B, on A té files (2, 1) i (1, 1), i B és la columna (3, 1). Calcula primer la inversa de A.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

A−1=(1−1−12)A^{-1} = \begin{pmatrix}1&-1\\-1&2\end{pmatrix}; X=(2−1)X = \begin{pmatrix}2\\-1\end{pmatrix}, és a dir, x=2, y=−1x = 2,\ y = -1.

Resolució

  1. Aïllem X. Multiplicant A⋅X=BA\cdot X = B per l'esquerra per la inversa: X=A−1⋅BX = A^{-1}\cdot B.
  2. Inversa de A. det⁡(A)=2⋅1−1⋅1=1≠0\det(A) = 2\cdot1 - 1\cdot1 = 1 \neq 0, així que A té inversa. Per a una 2×2 s'intercanvien els elements de la diagonal, es canvia el signe dels altres dos i es divideix pel determinant: A−1=(1−1−12)A^{-1} = \begin{pmatrix}1&-1\\-1&2\end{pmatrix}
  3. Producte. X=(1−1−12)(31)=(1⋅3+(−1)⋅1(−1)⋅3+2⋅1)=(2−1)X = \begin{pmatrix}1&-1\\-1&2\end{pmatrix}\begin{pmatrix}3\\1\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}1\cdot3 + (-1)\cdot1\\(-1)\cdot3 + 2\cdot1\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}2\\-1\end{pmatrix}
  4. Comprovació. Amb el sistema original: 2⋅2+1⋅(−1)=32\cdot2 + 1\cdot(-1) = 3 i 1⋅2+1⋅(−1)=11\cdot2 + 1\cdot(-1) = 1, que són els termes de B.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Resol pel mètode de Gauss el sistema x + y + z = 6, 2x - y + z = 3 i x + 2y - z = 2.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Resultat

x=1, y=2, z=3x = 1,\ y = 2,\ z = 3 (compatible determinat)

Resolució

  1. Plantejament. Prenem la primera equació, x+y+z=6x + y + z = 6, com a referència per eliminar la x de les altres dues.
  2. Eliminació. Segona menys el doble de la primera: −3y−z=3−12=−9-3y - z = 3 - 12 = -9, és a dir, 3y+z=93y + z = 9. Tercera menys la primera: y−2z=2−6=−4y - 2z = 2 - 6 = -4.
  3. Sistema reduït. De 3y+z=93y + z = 9 aïllem z=9−3yz = 9 - 3y i ho substituïm a y−2z=−4y - 2z = -4: y−2(9−3y)=−4y - 2(9 - 3y) = -4, o sigui 7y=147y = 14 i y=2y = 2.
  4. Substitució enrere. z=9−3⋅2=3z = 9 - 3\cdot2 = 3, i de la primera equació x=6−2−3=1x = 6 - 2 - 3 = 1.
  5. Conclusió. x=1, y=2, z=3x = 1,\ y = 2,\ z = 3: sistema compatible determinat. Comprovació: 2−2+3=32 - 2 + 3 = 3 i 1+4−3=21 + 4 - 3 = 2.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Discuteix, segons els valors del paràmetre m, el sistema x + y + z = 1, x + my + z = 2, x + y + mz = 3. (Només cal dir de quin tipus és per a cada valor de m; no cal resoldre'l.)

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

Si m≠1m \neq 1: compatible determinat; si m=1m = 1: incompatible.

Resolució

  1. Plantejament. El paràmetre és a la matriu de coeficients A=(1111m111m)A = \begin{pmatrix}1&1&1\\1&m&1\\1&1&m\end{pmatrix}. Discutim amb el teorema de Rouché-Frobenius.
  2. Determinant. det⁡(A)=1⋅(m2−1)−1⋅(m−1)+1⋅(1−m)=m2−2m+1=(m−1)2\det(A) = 1\cdot(m^{2} - 1) - 1\cdot(m - 1) + 1\cdot(1 - m) = m^{2} - 2m + 1 = (m - 1)^{2}
  3. Cas m ≠ 1. det⁡(A)≠0\det(A) \neq 0, així que rang⁡(A)=rang⁡(A∣b)=3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|b) = 3 = nombre d'incògnites: compatible determinat (solució única).
  4. Cas m = 1. Les tres files de A són iguals, (1,1,1)(1, 1, 1), i rang⁡(A)=1\operatorname{rang}(A) = 1. La columna de termes independents (1,2,3)(1, 2, 3) fa pujar el rang de l'ampliada a 2 (per exemple, ∣1112∣=1≠0\begin{vmatrix}1&1\\1&2\end{vmatrix} = 1 \neq 0). Com que 1≠21 \neq 2, incompatible.
  5. Conclusió. Si m és diferent d'1, compatible determinat; si m=1m = 1, incompatible (les equacions dirien alhora x+y+z=1,2x + y + z = 1, 2 i 33).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Considera el sistema homogeni x + 2y - z = 0, 2x + ay + z = 0, x - y + 2z = 0.
a) Determina per a quins valors de a té solucions diferents de la trivial.
b) Resol-lo per a aquest valor de a.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Apartat a)

Resultat

Només per a a=1a = 1 (llavors det⁡(A)=0\det(A) = 0); per a a≠1a \neq 1 l'única solució és la trivial.

Resolució

  1. Sistema homogeni. Sempre és compatible, perquè té la solució (0,0,0)(0, 0, 0). Té més solucions només si rang⁡(A)<3\operatorname{rang}(A) \lt 3, és a dir, si det⁡(A)=0\det(A) = 0.
  2. Determinant. det⁡(A)=1⋅(2a+1)−2⋅(4−1)+(−1)⋅(−2−a)=2a+1−6+2+a=3a−3\det(A) = 1\cdot(2a + 1) - 2\cdot(4 - 1) + (-1)\cdot(-2 - a) = 2a + 1 - 6 + 2 + a = 3a - 3
  3. Conclusió. S'anul·la només per a a=1a = 1. Per tant, si a≠1a \neq 1 l'única solució és la trivial, i si a=1a = 1 hi ha infinites solucions (compatible indeterminat).

Apartat b)

Resultat

(x,y,z)=(t, −t, −t)(x, y, z) = (t,\ -t,\ -t), amb t∈Rt \in \mathbb{R}.

Resolució

  1. Sistema per a a = 1. x+2y−z=0x + 2y - z = 0, 2x+y+z=02x + y + z = 0, x−y+2z=0x - y + 2z = 0. Té rang 2: un grau de llibertat.
  2. Reducció. Sumant les dues primeres: 3x+3y=03x + 3y = 0, és a dir, y=−xy = -x. De la primera, z=x+2y=x−2x=−xz = x + 2y = x - 2x = -x.
  3. Solució. Amb x=tx = t: (x,y,z)=(t, −t, −t)(x, y, z) = (t,\ -t,\ -t), amb t un nombre real qualsevol.
  4. Comprovació. A la tercera equació: t−(−t)+2(−t)=0t - (-t) + 2(-t) = 0. Correcte.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Discuteix, segons els valors del paràmetre a, el sistema x + y - z = 1, 2x + 3y + az = 3, x + ay + 3z = 2, i resol-lo en el cas en què sigui compatible indeterminat.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Resultat

Si a≠2a \neq 2 i a≠−3a \neq -3: compatible determinat; si a=−3a = -3: incompatible; si a=2a = 2: compatible indeterminat, amb solució (x,y,z)=(5t, 1−4t, t)(x, y, z) = (5t,\ 1 - 4t,\ t).

Resolució

  1. Determinant. det⁡(A)=1⋅(9−a2)−1⋅(6−a)+(−1)⋅(2a−3)=−a2−a+6=−(a−2)(a+3)\det(A) = 1\cdot(9 - a^{2}) - 1\cdot(6 - a) + (-1)\cdot(2a - 3) = -a^{2} - a + 6 = -(a - 2)(a + 3)
  2. Cas general. Si a≠2a \neq 2 i a≠−3a \neq -3: det⁡(A)≠0\det(A) \neq 0, rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 3 = nombre d'incògnites. Pel teorema de Rouché-Frobenius, compatible determinat.
  3. Cas a = 2. Files de (A∣B)(A|B): (1,1,−1 ∣ 1)(1, 1, -1 \,|\, 1), (2,3,2 ∣ 3)(2, 3, 2 \,|\, 3), (1,2,3 ∣ 2)(1, 2, 3 \,|\, 2). Gauss: F2−2F1=(0,1,4 ∣ 1)F_2 - 2F_1 = (0, 1, 4 \,|\, 1) i F3−F1=(0,1,4 ∣ 1)F_3 - F_1 = (0, 1, 4 \,|\, 1), iguals. rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=2<3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 2 \lt 3: compatible indeterminat.
  4. Cas a = −3. F2−2F1=(0,1,−1 ∣ 1)F_2 - 2F_1 = (0, 1, -1 \,|\, 1) i F3−F1=(0,−4,4 ∣ 1)F_3 - F_1 = (0, -4, 4 \,|\, 1); llavors F3+4F2=(0,0,0 ∣ 5)F_3 + 4F_2 = (0, 0, 0 \,|\, 5), és a dir, 0=50 = 5. rang⁡(A)=2\operatorname{rang}(A) = 2 i rang⁡(A∣B)=3\operatorname{rang}(A|B) = 3: incompatible.
  5. Resolució per a a = 2. Amb z=tz = t, de la segona fila y=1−4ty = 1 - 4t, i de la primera x=1−y+z=1−1+4t+t=5tx = 1 - y + z = 1 - 1 + 4t + t = 5t. Solució: (5t, 1−4t, t)(5t,\ 1 - 4t,\ t).
  6. Comprovació. Amb t=0t = 0, (0,1,0)(0, 1, 0) compleix 0+1−0=10 + 1 - 0 = 1, 0+3+0=30 + 3 + 0 = 3 i 0+2+0=20 + 2 + 0 = 2.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Sigui A la matriu de files (a, 1, 0), (1, a, 1) i (0, 1, a).
a) Determina per a quins valors de a la matriu A té inversa.
b) Calcula A−1A^{-1} per a a = 2.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

A és invertible per a tot a≠0, 2, −2a \neq 0,\ \sqrt{2},\ -\sqrt{2}.

Resolució

  1. Condició. A té inversa si i només si det⁡(A)≠0\det(A) \neq 0.
  2. Determinant. Desenvolupant per la primera fila: det⁡(A)=a⋅(a2−1)−1⋅(a−0)+0=a3−2a=a(a2−2)\det(A) = a\cdot(a^{2} - 1) - 1\cdot(a - 0) + 0 = a^{3} - 2a = a(a^{2} - 2)
  3. Conclusió. S'anul·la per a a=0a = 0, a=2a = \sqrt{2} i a=−2a = -\sqrt{2}. Per a qualsevol altre valor, A és invertible.

Apartat b)

Resultat

A−1=14(3−21−24−21−23)=(34−1214−121−1214−1234)A^{-1} = \dfrac{1}{4}\begin{pmatrix}3&-2&1\\-2&4&-2\\1&-2&3\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}\tfrac34&-\tfrac12&\tfrac14\\-\tfrac12&1&-\tfrac12\\\tfrac14&-\tfrac12&\tfrac34\end{pmatrix}

Resolució

  1. Dades. Per a a=2a = 2, A=(210121012)A = \begin{pmatrix}2&1&0\\1&2&1\\0&1&2\end{pmatrix} i det⁡(A)=2⋅(4−2)=4\det(A) = 2\cdot(4 - 2) = 4 (o bé 8−4=48 - 4 = 4).
  2. Adjunts. A11=3, A12=−2, A13=1A_{11} = 3,\ A_{12} = -2,\ A_{13} = 1; A21=−2, A22=4, A23=−2A_{21} = -2,\ A_{22} = 4,\ A_{23} = -2; A31=1, A32=−2, A33=3A_{31} = 1,\ A_{32} = -2,\ A_{33} = 3. Com que A és simètrica, la matriu d'adjunts transposada coincideix amb ella mateixa.
  3. Fórmula de la inversa. A−1=1det⁡(A)(Adj⁡A)t=14(3−21−24−21−23)=(34−1214−121−1214−1234)A^{-1} = \dfrac{1}{\det(A)}(\operatorname{Adj}A)^{t} = \dfrac{1}{4}\begin{pmatrix}3&-2&1\\-2&4&-2\\1&-2&3\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}\tfrac34&-\tfrac12&\tfrac14\\-\tfrac12&1&-\tfrac12\\\tfrac14&-\tfrac12&\tfrac34\end{pmatrix}
  4. Comprovació. La primera fila de A per la primera columna de A−1A^{-1}: 2⋅34+1⋅(−12)+0=12\cdot\tfrac34 + 1\cdot(-\tfrac12) + 0 = 1; per la segona columna: 2⋅(−12)+1⋅1+0=02\cdot(-\tfrac12) + 1\cdot1 + 0 = 0.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

Troba totes les matrius X d'ordre 2 que commuten amb A, de files (1, 2) i (0, 1), és a dir, que compleixen A·X = X·A. Escriu-ne dos exemples concrets diferents de la identitat.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Resultat

X=(pq0p)X = \begin{pmatrix}p&q\\0&p\end{pmatrix}, amb p,q∈Rp, q \in \mathbb{R}. Exemples: (2502)\begin{pmatrix}2&5\\0&2\end{pmatrix} i (0100)\begin{pmatrix}0&1\\0&0\end{pmatrix}.

Resolució

  1. Plantejament. Sigui X=(pqrs)X = \begin{pmatrix}p&q\\r&s\end{pmatrix}. Calculem els dos productes: A⋅X=(p+2rq+2srs),X⋅A=(p2p+qr2r+s)A\cdot X = \begin{pmatrix}p + 2r&q + 2s\\r&s\end{pmatrix},\qquad X\cdot A = \begin{pmatrix}p&2p + q\\r&2r + s\end{pmatrix}
  2. Igualtat element a element. p+2r=p⇒r=0p + 2r = p \Rightarrow r = 0; q+2s=2p+q⇒s=pq + 2s = 2p + q \Rightarrow s = p; r=rr = r; 2r+s=s⇒r=02r + s = s \Rightarrow r = 0 (coherent).
  3. Solució general. X=(pq0p)X = \begin{pmatrix}p&q\\0&p\end{pmatrix}, amb p i q reals qualssevol: totes les matrius triangulars superiors amb els dos elements de la diagonal iguals. La mateixa A és d'aquesta forma (p=1, q=2p = 1,\ q = 2), com era d'esperar.
  4. Exemples i comprovació. (2502)\begin{pmatrix}2&5\\0&2\end{pmatrix} o (0100)\begin{pmatrix}0&1\\0&0\end{pmatrix}. Amb la primera, A⋅XA\cdot X té files (2,9)(2, 9) i (0,2)(0, 2), i X⋅AX\cdot A té files (2,4+5)=(2,9)(2, 4 + 5) = (2, 9) i (0,2)(0, 2): commuten.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Sigui A la matriu de files (2, -1) i (1, 0).
a) Comprova que A2A^{2} = 2A - I.
b) Demostra que AnA^{n} = n·A - (n - 1)·I per a tot nombre natural n, i calcula A10A^{10}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Apartat a)

Resultat

A2=2A−I=(3−22−1)A^{2} = 2A - I = \begin{pmatrix}3&-2\\2&-1\end{pmatrix}: es compleix.

Resolució

  1. Càlcul de A². Files (2⋅2+(−1)⋅1, 2⋅(−1)+(−1)⋅0)=(3, −2)(2\cdot2 + (-1)\cdot1,\ 2\cdot(-1) + (-1)\cdot0) = (3,\ -2) i (1⋅2+0⋅1, 1⋅(−1)+0⋅0)=(2, −1)(1\cdot2 + 0\cdot1,\ 1\cdot(-1) + 0\cdot0) = (2,\ -1).
  2. Càlcul de 2A − I. Files (4−1, −2−0)=(3, −2)(4 - 1,\ -2 - 0) = (3,\ -2) i (2−0, 0−1)=(2, −1)(2 - 0,\ 0 - 1) = (2,\ -1).
  3. Conclusió. Les dues matrius coincideixen: A2=2A−IA^{2} = 2A - I.

Apartat b)

Resultat

An=nA−(n−1)I=(n+1−nn1−n)A^{n} = nA - (n - 1)I = \begin{pmatrix}n + 1&-n\\n&1 - n\end{pmatrix}; A10=(11−1010−9)A^{10} = \begin{pmatrix}11&-10\\10&-9\end{pmatrix}

Resolució

  1. Inducció: cas base. Per a n=1n = 1 és evident (A=1⋅A−0⋅IA = 1\cdot A - 0\cdot I), i per a n=2n = 2 és l'apartat a).
  2. Pas d'inducció. Suposem An=nA−(n−1)IA^{n} = nA - (n - 1)I. Aleshores, fent servir A2=2A−IA^{2} = 2A - I: An+1=An⋅A=nA2−(n−1)A=n(2A−I)−(n−1)A=(n+1)A−nIA^{n+1} = A^{n}\cdot A = nA^{2} - (n - 1)A = n(2A - I) - (n - 1)A = (n + 1)A - nI que és la fórmula per a n+1n + 1.
  3. En components. AnA^{n} té files (2n−(n−1), −n)=(n+1, −n)(2n - (n - 1),\ -n) = (n + 1,\ -n) i (n, −(n−1))=(n, 1−n)(n,\ -(n - 1)) = (n,\ 1 - n).
  4. Càlcul de A10. A10=10A−9I=(11−1010−9)A^{10} = 10A - 9I = \begin{pmatrix}11&-10\\10&-9\end{pmatrix}
  5. Comprovació. A3=A2⋅AA^{3} = A^{2}\cdot A té files (3⋅2−2⋅1, −3+0)=(4, −3)(3\cdot2 - 2\cdot1,\ -3 + 0) = (4,\ -3) i (2⋅2−1⋅1, −2+0)=(3, −2)(2\cdot2 - 1\cdot1,\ -2 + 0) = (3,\ -2), que coincideix amb la fórmula per a n=3n = 3.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Raona si cada afirmació és certa o falsa (si és falsa, dona un contraexemple):
a) Si A i B són matrius quadrades amb A·B = 0 (matriu nul·la), aleshores A = 0 o B = 0.
b) Si A és invertible i A2A^{2} = A, aleshores A = I.
c) Si A és una matriu 3×3 de rang 3, el sistema A·X = B és compatible determinat sigui quina sigui la columna B.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

Falsa. Contraexemple: A=B=(0100)A = B = \begin{pmatrix}0&1\\0&0\end{pmatrix} compleixen A⋅B=0A\cdot B = 0 sense ser nul·les.

Resolució

  1. Contraexemple. Amb A=B=(0100)A = B = \begin{pmatrix}0&1\\0&0\end{pmatrix}, el producte A⋅BA\cdot B és la matriu nul·la i cap de les dues és zero.
  2. Conclusió. A diferència dels nombres, en matrius hi ha divisors de zero: la regla «si ab=0ab = 0, llavors a=0a = 0 o b=0b = 0» no val.

Apartat b)

Resultat

Certa: multiplicant per A−1A^{-1} s'obté A=IA = I.

Resolució

  1. Demostració. Multiplicant A2=AA^{2} = A per A−1A^{-1} per l'esquerra: A−1⋅A⋅A=A−1⋅AA^{-1}\cdot A\cdot A = A^{-1}\cdot A, és a dir, I⋅A=II\cdot A = I, i per tant A=IA = I.
  2. Paper de la hipòtesi. Sense la hipòtesi d'invertible seria falsa: (1000)\begin{pmatrix}1&0\\0&0\end{pmatrix} compleix A2=AA^{2} = A i no és la identitat.

Apartat c)

Resultat

Certa: rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 3 per a qualsevol B, i la solució única és X=A−1BX = A^{-1}B.

Resolució

  1. Rangs. Si rang⁡(A)=3\operatorname{rang}(A) = 3, aleshores det⁡(A)≠0\det(A) \neq 0; la matriu ampliada (A∣B)(A|B) també té rang 3, perquè conté A i no pot tenir rang més gran que el nombre de files (3).
  2. Teorema de Rouché-Frobenius. rang⁡(A)=rang⁡(A∣B)=3\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A|B) = 3 = nombre d'incògnites: el sistema és compatible determinat sigui quina sigui B, amb solució única X=A−1⋅BX = A^{-1}\cdot B (o per Cramer).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

Una rotonda té quatre trams d'un sol sentit, ABAB, BCBC, CDCD i DADA, amb fluxos x1,x2,x3,x4x_1, x_2, x_3, x_4 (vehicles per hora), respectivament. Als quatre encreuaments entren i surten vehicles de l'exterior: a A entren 400 veh/h i en surten 250; a B entren 300 i en surten 350; a C entren 250 i en surten 150; a D entren 100 i en surten 300. En règim estacionari, a cada encreuament el que arriba és igual al que marxa.
a) Planteja el sistema, escriu-ne la matriu ampliada i discuteix-lo amb el mètode de Gauss. Resol-lo.
b) Els fluxos no poden ser negatius, i el tram BCBC admet com a màxim 300 veh/h. Entre quins valors pot variar x4x_4? Quin és el flux total mínim que circula per la rotonda?
c) Per obres, el tram DADA queda tallat (x4=0x_4=0). Quin flux hi ha als altres trams?
d) Si a l'encreuament A entressin 450 veh/h en lloc de 400 (la resta igual), demostra que el sistema seria incompatible i explica-ho en termes de trànsit.

Pista 1

Escriu una equació per encreuament: vehicles que hi arriben (pel tram anterior i de l'exterior) = vehicles que en marxen (pel tram següent i cap a l'exterior).

Pista 2

Fixa't que, en fer Gauss, una de les equacions desapareix. Quina llei de conservació global hi ha al darrere?

Pista 3

A b), imposa xi≥0x_i\ge 0 i x2≤300x_2\le 300 sobre la solució escrita en funció del paràmetre x4x_4.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

Compatible indeterminat (rang⁡=3<4\operatorname{rang} = 3 \lt 4): x1=t+150, x2=t+100, x3=t+200, x4=tx_1 = t + 150,\ x_2 = t + 100,\ x_3 = t + 200,\ x_4 = t.

Resolució

  1. Plantejament. A cada encreuament, el que arriba (pel tram anterior i de l'exterior) és igual al que marxa (pel tram següent i cap a l'exterior): A: x4+400=x1+250⇒x1−x4=150B: x1+300=x2+350⇒x1−x2=50C: x2+250=x3+150⇒x2−x3=−100D: x3+100=x4+300⇒x3−x4=200\begin{aligned}A:&\ x_4 + 400 = x_1 + 250 &&\Rightarrow x_1 - x_4 = 150\\ B:&\ x_1 + 300 = x_2 + 350 &&\Rightarrow x_1 - x_2 = 50\\ C:&\ x_2 + 250 = x_3 + 150 &&\Rightarrow x_2 - x_3 = -100\\ D:&\ x_3 + 100 = x_4 + 300 &&\Rightarrow x_3 - x_4 = 200\end{aligned}
  2. Matriu ampliada. (100−11501−1005001−10−100001−1200)\left(\begin{array}{cccc|c}1&0&0&-1&150\\1&-1&0&0&50\\0&1&-1&0&-100\\0&0&1&-1&200\end{array}\right)
  3. Mètode de Gauss. Fem F2→F2−F1F_2 \to F_2 - F_1, després F3→F3+F2F_3 \to F_3 + F_2 i F4→F4+F3F_4 \to F_4 + F_3; la darrera fila queda (0 0 0 0 ∣ 0)(0\ 0\ 0\ 0 \,|\, 0). Per tant rang⁡(A)=rang⁡(A∗)=3<4\operatorname{rang}(A) = \operatorname{rang}(A^{*}) = 3 \lt 4: sistema compatible indeterminat amb un paràmetre.
  4. Resolució. Posant x4=tx_4 = t: x1=t+150,x2=t+100,x3=t+200,x4=tx_1 = t + 150,\qquad x_2 = t + 100,\qquad x_3 = t + 200,\qquad x_4 = t
  5. Interpretació. La fila que desapareix expressa una llei de conservació global: el total que entra a la rotonda (400+300+250+100=1050400 + 300 + 250 + 100 = 1050) és igual al total que en surt (250+350+150+300=1050250 + 350 + 150 + 300 = 1050). Per això les quatre equacions no són independents.

Apartat b)

Resultat

0≤x4≤2000 \le x_4 \le 200 veh/h; flux total mínim 450450 veh/h (per a x4=0x_4 = 0).

Resolució

  1. Restriccions. Tots els fluxos han de ser no negatius i x2≤300x_2 \le 300. Com que x1,x2,x3x_1, x_2, x_3 valen tt més una quantitat positiva, n'hi ha prou amb x4=t≥0x_4 = t \ge 0.
  2. Límit del tram BC. x2=t+100≤300  ⟺  t≤200x_2 = t + 100 \le 300 \iff t \le 200 (l'enunciat només limita el tram BC). Així 0≤x4≤2000 \le x_4 \le 200 veh/h.
  3. Flux total. x1+x2+x3+x4=4t+450x_1 + x_2 + x_3 + x_4 = 4t + 450, que creix amb t: el mínim és 450450 veh/h, per a t=0t = 0.

Apartat c)

Resultat

x1=150, x2=100, x3=200x_1 = 150,\ x_2 = 100,\ x_3 = 200 veh/h (i x4=0x_4 = 0).

Resolució

  1. Substitució. Amb t=x4=0t = x_4 = 0: (x1,x2,x3,x4)=(150, 100, 200, 0)(x_1, x_2, x_3, x_4) = (150,\ 100,\ 200,\ 0). És un valor admissible de b).
  2. Interpretació. El tram més carregat és CD (200 veh/h), que absorbeix la diferència entre els 250 vehicles que arriben a C de l'exterior i els 150 que en surten.

Apartat d)

Resultat

El sistema és incompatible (0=−500 = -50): entrarien 50 veh/h més dels que en surten i no hi hauria règim estacionari.

Resolució

  1. Nova equació. Si a A entren 450, la primera equació passa a ser x1−x4=200x_1 - x_4 = 200; la resta no canvia.
  2. Gauss. Les mateixes operacions donen ara l'última fila (0 0 0 0 ∣ −50)(0\ 0\ 0\ 0 \,|\, -50), és a dir, 0=−500 = -50: rang⁡(A)=3<rang⁡(A∗)=4\operatorname{rang}(A) = 3 \lt \operatorname{rang}(A^{*}) = 4, sistema incompatible.
  3. Interpretació. Ara entrarien 1100 veh/h i en sortirien 1050: els 50 vehicles de més s'acumularien a la rotonda, i no hi pot haver cap règim estacionari.

Errors típics

  • Pensar que, com que hi ha 4 equacions i 4 incògnites, el sistema ha de ser compatible determinat sense calcular el rang.
  • Oblidar les entrades i sortides de l'exterior en plantejar les equacions dels nodes.
  • Donar la solució amb paràmetre i no imposar després xi≥0x_i\ge 0: un flux negatiu no té sentit.
  • Interpretar «incompatible» com «el càlcul està mal fet» en lloc de com una incoherència del model.

Conceptes treballats: modelització amb sistemes lineals, matriu ampliada, mètode de Gauss, teorema de Rouché-Frobenius (rang), sistema compatible indeterminat, interpretació de la solució amb restriccions.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

Una xarxa de bicicletes compartides té dues estacions, A i B, i 100 bicicletes en total. Cada vespre, el 80 % de les bicicletes que són a A al matí hi són també l'endemà al matí i el 20 % acaba a B; de les que són a B, el 70 % hi torna i el 30 % acaba a A. Avui al matí n'hi ha 30 a A i 70 a B (considerem valors esperats, per això poden sortir decimals).
a) Escriu la matriu MM que transforma el vector Xn=(AnBn)X_n=\begin{pmatrix}A_n\\B_n\end{pmatrix} en Xn+1X_{n+1} i calcula la distribució d'aquí a 1 dia i a 2 dies.
b) Existeix una distribució estable (MX=XMX=X)? Troba-la i raona per què cal que det⁡(M−I)=0\det(M-I)=0.
c) Demostra que dn=An−60d_n=A_n-60 compleix dn+1=12dnd_{n+1}=\tfrac12 d_n i dedueix una fórmula per a AnA_n i el seu límit.
d) Cap a quina distribució tendiria el sistema si avui es partís d'una altra distribució inicial qualsevol? Per què la suma An+BnA_n+B_n es manté constant?

Pista 1

Cada columna de MM descriu cap on van les bicicletes d'una estació: les columnes han de sumar 1.

Pista 2

Una distribució estable és un vector X≠0X\ne 0 tal que (M−I)X=0(M-I)X=0. Quan un sistema homogeni té solucions no nul·les?

Pista 3

Per a c), substitueix Bn=100−AnB_n=100-A_n i obtindràs una recurrència d'una sola variable.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

M=(0,80,30,20,7)M = \begin{pmatrix}0{,}8&0{,}3\\0{,}2&0{,}7\end{pmatrix}; X1=(4555)X_1 = \begin{pmatrix}45\\55\end{pmatrix}, X2=(52,547,5)X_2 = \begin{pmatrix}52{,}5\\47{,}5\end{pmatrix}

Resolució

  1. Matriu de transició. Cada columna descriu cap on van les bicicletes d'una estació (i suma 1): An+1=0,8An+0,3BnA_{n+1} = 0{,}8A_n + 0{,}3B_n, Bn+1=0,2An+0,7BnB_{n+1} = 0{,}2A_n + 0{,}7B_n. M=(0,80,30,20,7)M = \begin{pmatrix}0{,}8&0{,}3\\0{,}2&0{,}7\end{pmatrix}
  2. D'aquí a 1 dia. X1=MX0=(0,8⋅30+0,3⋅700,2⋅30+0,7⋅70)=(4555)X_1 = MX_0 = \begin{pmatrix}0{,}8\cdot30 + 0{,}3\cdot70\\0{,}2\cdot30 + 0{,}7\cdot70\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}45\\55\end{pmatrix}
  3. D'aquí a 2 dies. X2=MX1=(0,8⋅45+0,3⋅550,2⋅45+0,7⋅55)=(52,547,5)X_2 = MX_1 = \begin{pmatrix}0{,}8\cdot45 + 0{,}3\cdot55\\0{,}2\cdot45 + 0{,}7\cdot55\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}52{,}5\\47{,}5\end{pmatrix}

Apartat b)

Resultat

Sí: A=60, B=40A = 60,\ B = 40. Cal det⁡(M−I)=0\det(M - I) = 0 perquè el sistema homogeni (M−I)X=0(M - I)X = 0 tingui solucions no nul·les.

Resolució

  1. Plantejament. Una distribució estable compleix MX=X  ⟺  (M−I)X=0MX = X \iff (M - I)X = 0, amb X≠0X \neq 0 (hi ha 100 bicicletes).
  2. Sistema homogeni. Només té solucions no nul·les si el determinant és zero. Efectivament: det⁡(M−I)=∣−0,20,30,2−0,3∣=0,06−0,06=0\det(M - I) = \begin{vmatrix}-0{,}2&0{,}3\\0{,}2&-0{,}3\end{vmatrix} = 0{,}06 - 0{,}06 = 0
  3. Resolució. Les dues equacions són la mateixa, −0,2A+0,3B=0-0{,}2A + 0{,}3B = 0, és a dir, 2A=3B2A = 3B: una recta de solucions. Cal afegir-hi la condició A+B=100A + B = 100, i surt A=60, B=40A = 60,\ B = 40.

Apartat c)

Resultat

An=60−30(12)nA_n = 60 - 30\left(\tfrac12\right)^{n}; lim⁡n→∞An=60\displaystyle\lim_{n\to\infty} A_n = 60

Resolució

  1. Una sola variable. Com que Bn=100−AnB_n = 100 - A_n: An+1=0,8An+0,3(100−An)=0,5An+30A_{n+1} = 0{,}8A_n + 0{,}3(100 - A_n) = 0{,}5A_n + 30.
  2. Recurrència de dn. dn+1=An+1−60=0,5An−30=12(An−60)=12dnd_{n+1} = A_{n+1} - 60 = 0{,}5A_n - 30 = \tfrac12(A_n - 60) = \tfrac12 d_n.
  3. Progressió geomètrica. De raó 12\tfrac12 i d0=30−60=−30d_0 = 30 - 60 = -30, així que dn=−30(12)nd_n = -30\left(\tfrac12\right)^{n} i An=60−30(12)n,lim⁡n→∞An=60A_n = 60 - 30\left(\tfrac12\right)^{n},\qquad \lim_{n\to\infty} A_n = 60
  4. Comprovació. A2=60−30/4=52,5A_2 = 60 - 30/4 = 52{,}5, com a l'apartat a). La distribució tendeix a 60/40, però no hi arriba en un nombre finit de dies.

Apartat d)

Resultat

Sempre tendeix a (60,40)(60, 40); la suma es manté perquè les columnes de M sumen 1 (cap bicicleta es perd ni es crea).

Resolució

  1. Qualsevol distribució inicial. Amb A0A_0 qualsevol, dn=(A0−60)/2n→0d_n = (A_0 - 60)/2^{n} \to 0: sempre es tendeix a (60,40)(60, 40). La distribució estable és un estat d'equilibri al qual s'arriba des de qualsevol punt de partida.
  2. Conservació. An+1+Bn+1=(0,8+0,2)An+(0,3+0,7)Bn=An+BnA_{n+1} + B_{n+1} = (0{,}8 + 0{,}2)A_n + (0{,}3 + 0{,}7)B_n = A_n + B_n, perquè les columnes de M sumen 1.
  3. Interpretació. Cada bicicleta que surt d'una estació arriba a l'altra (o s'hi queda): no se'n perden ni se'n creen, i el total sempre és 100.

Errors típics

  • Fer la matriu per files en lloc de per columnes (cal que MXMX tingui el sentit «de l'estació cap a l'altra» correcte).
  • Buscar la distribució estable resolent només MX=XMX=X i oblidar la condició A+B=100A+B=100: la solució és una recta, no un punt.
  • Concloure que, com que det⁡(M−I)=0\det(M-I)=0, «no hi ha solució»: justament perquè és zero n'hi ha de no trivials.
  • Afirmar que la distribució arriba a 60/40 al cap d'un nombre finit de dies: només hi tendeix.

Conceptes treballats: producte de matrius, matrius de transició, sistemes homogenis i determinant, recurrències geomètriques, límit i interpretació de l'estat estacionari.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Considera la matriu A=(3101k1013)A=\begin{pmatrix}3&1&0\\1&k&1\\0&1&3\end{pmatrix} i el vector columna C=(121)C=\begin{pmatrix}1\\2\\1\end{pmatrix}. Cerquem vectors columna XX tals que AX=2X+CAX=2X+C.
a) Reescriu l'equació com (A−2I)X=C(A-2I)X=C i determina per a quins valors de kk té solució única.
b) Resol-la per a k=5k=5.
c) Per a k=4k=4, resol l'equació i interpreta geomètricament el resultat. Què passa si en lloc de C=(1,2,1)tC=(1,2,1)^t fos C=(1,3,1)tC=(1,3,1)^t?
d) Per a k=4k=4, troba la condició que han de complir c1,c2,c3c_1,c_2,c_3 perquè (A−2I)X=(c1,c2,c3)t(A-2I)X=(c_1,c_2,c_3)^t tingui solució, i explica-la mirant les files de la matriu.

Pista 1

AX−2X=(A−2I)XAX-2X=(A-2I)X: no pots «treure factor comú» XX sense posar la matriu identitat.

Pista 2

El nombre de solucions depèn del determinant de A−2IA-2I i, quan val 0, del rang de la matriu ampliada.

Pista 3

A d), observa la relació entre les tres files de A−2IA-2I quan k=4k=4.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

det⁡(A−2I)=k−4\det(A - 2I) = k - 4: solució única si i només si k≠4k \neq 4.

Resolució

  1. Reescriptura. AX=2X+C  ⟺  AX−2IX=C  ⟺  (A−2I)X=CAX = 2X + C \iff AX - 2IX = C \iff (A - 2I)X = C. Cal la identitat: no es pot restar un nombre a una matriu. A−2I=(1101k−21011)A - 2I = \begin{pmatrix}1&1&0\\1&k-2&1\\0&1&1\end{pmatrix}
  2. Determinant. Desenvolupant per la primera fila: det⁡(A−2I)=1⋅((k−2)−1)−1⋅(1−0)=k−4\det(A - 2I) = 1\cdot\big((k - 2) - 1\big) - 1\cdot(1 - 0) = k - 4.
  3. Conclusió. Hi ha solució única (sistema de Cramer) si i només si k≠4k \neq 4.

Apartat b)

Resultat

X=(101)X = \begin{pmatrix}1\\0\\1\end{pmatrix}

Resolució

  1. Sistema per a k = 5. x+y=1x + y = 1, x+3y+z=2x + 3y + z = 2, y+z=1y + z = 1.
  2. Resolució. De la primera i la tercera, x=z=1−yx = z = 1 - y; a la segona, (1−y)+3y+(1−y)=2(1 - y) + 3y + (1 - y) = 2, és a dir, 2+y=22 + y = 2: y=0y = 0, i x=z=1x = z = 1.
  3. Comprovació. AX=(3,2,3)tAX = (3, 2, 3)^{t} i 2X+C=(2,0,2)t+(1,2,1)t=(3,2,3)t2X + C = (2, 0, 2)^{t} + (1, 2, 1)^{t} = (3, 2, 3)^{t}.

Apartat c)

Resultat

X=(λ, 1−λ, λ)tX = (\lambda,\ 1 - \lambda,\ \lambda)^{t}: una recta de solucions. Amb C=(1,3,1)tC = (1, 3, 1)^{t}, incompatible.

Resolució

  1. Rang per a k = 4. det⁡=0\det = 0 i rang⁡(A−2I)=2\operatorname{rang}(A - 2I) = 2: la fila 2, (1,2,1)(1, 2, 1), és la suma de la 1 i la 3.
  2. Sistema. x+y=1x + y = 1, x+2y+z=2x + 2y + z = 2, y+z=1y + z = 1. La segona equació és la suma de les altres dues, terme independent inclòs (2=1+12 = 1 + 1): compatible indeterminat.
  3. Solució. Amb x=λx = \lambda: y=1−λy = 1 - \lambda, z=1−y=λz = 1 - y = \lambda. X=(λ, 1−λ, λ)tX = (\lambda,\ 1 - \lambda,\ \lambda)^{t}: geomètricament, els tres plans es tallen en una recta.
  4. Cas C = (1, 3, 1)t. La segona equació diria 3=1+13 = 1 + 1: rang⁡(A∗)=3>2\operatorname{rang}(A^{*}) = 3 \gt 2, sistema incompatible. Amb la mateixa A−2IA - 2I, el sistema pot ser compatible o incompatible segons C.

Apartat d)

Resultat

c2=c1+c3c_2 = c_1 + c_3 (és a dir, c1−c2+c3=0c_1 - c_2 + c_3 = 0).

Resolució

  1. Relació entre files. Per a k=4k = 4, fila 2 = fila 1 + fila 3 a la matriu A−2IA - 2I.
  2. Condició de compatibilitat. El sistema només té solució si el terme independent compleix la mateixa relació (si no, el rang de l'ampliada puja a 3): c2=c1+c3c_2 = c_1 + c_3.
  3. Comprovació. Els dos casos de c) hi encaixen: 2=1+12 = 1 + 1 sí (compatible), 3=1+13 = 1 + 1 no (incompatible).

Errors típics

  • Escriure AX−2X=(A−2)XAX-2X=(A-2)X (restar un nombre a una matriu): cal 2I2I.
  • Aplicar Cramer quan det⁡=0\det=0, o concloure que «si el determinant és 0, no hi ha solució».
  • Oblidar mirar el rang de la matriu ampliada quan k=4k=4: amb el mateix A−2IA-2I el sistema pot ser compatible o incompatible segons CC.
  • Donar la solució de c) com un únic vector sense paràmetre.

Conceptes treballats: equacions matricials, discussió de sistemes segons un paràmetre i segons el terme independent, determinants, rang, compatibilitat (Rouché-Frobenius).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

Sigui A=(3−22101001)A=\begin{pmatrix}3&-2&2\\1&0&1\\0&0&1\end{pmatrix}.
a) Comprova que A2=3A−2IA^2=3A-2I.
b) Dedueix, sense aplicar cap fórmula d'inversió, que AA és invertible i expressa A−1A^{-1} en funció de AA i II. Calcula'n els elements.
c) Demostra per inducció que An=(2n−1)A−(2n−2)IA^n=(2^n-1)A-(2^n-2)I per a tot n≥1n\ge 1 i calcula A10A^{10}.
d) De A2−3A+2I=0A^2-3A+2I=0 es pot escriure (A−I)(A−2I)=0(A-I)(A-2I)=0. Vol dir això que A=IA=I o A=2IA=2I? Raona la resposta.

Pista 1

Per a b), aïlla la matriu identitat: de A2−3A=−2IA^2-3A=-2I treu AA factor comú per l'esquerra.

Pista 2

Per a la inducció, a la hipòtesi per a nn multiplica per AA i substitueix A2A^2 per 3A−2I3A-2I.

Pista 3

A d), compara el que passa amb nombres reals (si ab=0ab=0 llavors a=0a=0 o b=0b=0) amb el producte de matrius.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

A2=3A−2I=(7−663−23001)A^{2} = 3A - 2I = \begin{pmatrix}7&-6&6\\3&-2&3\\0&0&1\end{pmatrix}: es compleix.

Resolució

  1. Càlcul de A². Fila per columna: A2=(7−663−23001)A^{2} = \begin{pmatrix}7&-6&6\\3&-2&3\\0&0&1\end{pmatrix}
  2. Càlcul de 3A − 2I. 3A−2I=(9−2−663−23003−2)=(7−663−23001)3A - 2I = \begin{pmatrix}9-2&-6&6\\3&-2&3\\0&0&3-2\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}7&-6&6\\3&-2&3\\0&0&1\end{pmatrix}
  3. Conclusió. Coincideixen: A2=3A−2IA^{2} = 3A - 2I.

Apartat b)

Resultat

A−1=12(3I−A)=(01−1−1232−12001)A^{-1} = \tfrac12(3I - A) = \begin{pmatrix}0&1&-1\\-\tfrac12&\tfrac32&-\tfrac12\\0&0&1\end{pmatrix}

Resolució

  1. Aïllem la identitat. A2−3A=−2I  ⟺  A(A−3I)=−2I  ⟺  A⋅3I−A2=IA^{2} - 3A = -2I \iff A(A - 3I) = -2I \iff A\cdot\dfrac{3I - A}{2} = I.
  2. Conclusió teòrica. Existeix una matriu que multiplicada per A dona I; per tant A és invertible i A−1=12(3I−A)A^{-1} = \tfrac12(3I - A), sense aplicar cap fórmula d'inversió.
  3. Elements. A−1=12(02−2−13−1002)=(01−1−1232−12001)A^{-1} = \tfrac12\begin{pmatrix}0&2&-2\\-1&3&-1\\0&0&2\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}0&1&-1\\-\tfrac12&\tfrac32&-\tfrac12\\0&0&1\end{pmatrix}

Apartat c)

Resultat

A10=1023A−1022I=(2047−204620461023−10221023001)A^{10} = 1023A - 1022I = \begin{pmatrix}2047&-2046&2046\\1023&-1022&1023\\0&0&1\end{pmatrix}

Resolució

  1. Cas base. Per a n=1n = 1: (2−1)A−(2−2)I=A(2 - 1)A - (2 - 2)I = A. Correcte.
  2. Pas d'inducció. Suposem la fórmula certa per a n. Multiplicant per A i substituint A2=3A−2IA^{2} = 3A - 2I: An+1=(2n−1)A2−(2n−2)A=(2n−1)(3A−2I)−(2n−2)A=(2n+1−1)A−(2n+1−2)IA^{n+1} = (2^{n} - 1)A^{2} - (2^{n} - 2)A = (2^{n} - 1)(3A - 2I) - (2^{n} - 2)A = (2^{n+1} - 1)A - (2^{n+1} - 2)I
  3. Comprovació dels coeficients. 3(2n−1)−(2n−2)=2n+1−13(2^{n} - 1) - (2^{n} - 2) = 2^{n+1} - 1 i 2(2n−1)=2n+1−22(2^{n} - 1) = 2^{n+1} - 2. Queda demostrat per a tot n≥1n \ge 1.
  4. Càlcul de A10. 210=10242^{10} = 1024: A10=1023A−1022I=(2047−204620461023−10221023001)A^{10} = 1023A - 1022I = \begin{pmatrix}2047&-2046&2046\\1023&-1022&1023\\0&0&1\end{pmatrix}

Apartat d)

Resultat

No. A≠IA \neq I i A≠2IA \neq 2I, però (A−I)(A−2I)=0(A - I)(A - 2I) = 0: en matrius hi ha divisors de zero.

Resolució

  1. La factorització és correcta. (A−I)(A−2I)=A2−3A+2I=0(A - I)(A - 2I) = A^{2} - 3A + 2I = 0, perquè I commuta amb A.
  2. Però A no és I ni 2I. La diagonal de A és (3,0,1)(3, 0, 1). De fet, A−I=(2−221−11000)A - I = \begin{pmatrix}2&-2&2\\1&-1&1\\0&0&0\end{pmatrix} i A−2I=(1−221−2100−1)A - 2I = \begin{pmatrix}1&-2&2\\1&-2&1\\0&0&-1\end{pmatrix} són no nul·les i el seu producte és la matriu nul·la.
  3. Conclusió. El principi d'anul·lació del producte («si ab=0ab = 0, llavors a=0a = 0 o b=0b = 0») només val en R\mathbb{R}, no en el conjunt de matrius.

Errors típics

  • Concloure «A=IA=I o A=2IA=2I» a partir de (A−I)(A−2I)=0(A-I)(A-2I)=0, aplicant la regla dels nombres reals.
  • Escriure A−1=1AA^{-1}=\frac{1}{A} o dividir per una matriu.
  • Passar de A2=3A−2IA^2=3A-2I a A=3−2A=3-2 (oblidar que II i AA no es poden tractar com a nombres).
  • A la inducció, comprovar només n=1n=1 i no fer el pas d'nn a n+1n+1.

Conceptes treballats: potències de matrius, relació polinòmica, matriu inversa sense càlcul directe, demostració per inducció, àlgebra de matrius (no commutativitat i divisors de zero).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Per xifrar missatges de tres lletres, cada lletra es substitueix pel seu lloc a l'alfabet de 26 lletres (A=1, B=2, …, Z=26) i s'obté un vector columna XX. El missatge xifrat és Y=KXY=KX, amb K=(12101111a)K=\begin{pmatrix}1&2&1\\0&1&1\\1&1&a\end{pmatrix}.
a) Calcula det⁡K\det K i digues per a quins valors d'aa es pot desxifrar qualsevol missatge.
b) Per a a=1a=1, calcula K−1K^{-1}, xifra el missatge «PAU» i desxifra el missatge que dona el vector (43,12,34)t(43,12,34)^t.
c) Per a a=0a=0, troba un vector X≠0X\ne 0 tal que KX=0KX=0 i fes-lo servir per construir dos missatges diferents de tres lletres que donin el mateix xifrat. Per què això fa inservible el sistema?
d) Si aa és un nombre enter, per a quins valors la matriu K−1K^{-1} només té elements enters?

Pista 1

Per desxifrar cal poder aïllar XX de Y=KXY=KX. Què necessites de KK?

Pista 2

Per a c), resol el sistema homogeni KX=0KX=0; si KX1=KX2KX_1=KX_2, què val K(X1−X2)K(X_1-X_2)?

Pista 3

A d), escriu K−1=1det⁡K Adj⁡(K)tK^{-1}=\frac{1}{\det K}\,\operatorname{Adj}(K)^t i observa els elements de l'adjunta.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

det⁡K=a\det K = a: es pot desxifrar qualsevol missatge si i només si a≠0a \neq 0.

Resolució

  1. Determinant. Desenvolupant per la primera columna: det⁡K=1⋅∣111a∣+1⋅∣2111∣=(a−1)+1=a\det K = 1\cdot\begin{vmatrix}1&1\\1&a\end{vmatrix} + 1\cdot\begin{vmatrix}2&1\\1&1\end{vmatrix} = (a - 1) + 1 = a
  2. Condició per desxifrar. Cal poder aïllar X de Y=KXY = KX, és a dir, X=K−1YX = K^{-1}Y: K ha de ser invertible, det⁡K≠0\det K \neq 0.
  3. Conclusió. Es pot desxifrar qualsevol missatge si i només si a≠0a \neq 0.

Apartat b)

Resultat

K−1=(0−1110−1−111)K^{-1} = \begin{pmatrix}0&-1&1\\1&0&-1\\-1&1&1\end{pmatrix}; «PAU» →(39,22,38)t\to (39, 22, 38)^{t}; (43,12,34)t→(22,9,3)t(43, 12, 34)^{t} \to (22, 9, 3)^{t} = «VIC».

Resolució

  1. Inversa. Per a a=1a = 1, det⁡K=1\det K = 1 i, per adjunts, K−1=(0−1110−1−111)K^{-1} = \begin{pmatrix}0&-1&1\\1&0&-1\\-1&1&1\end{pmatrix} (es comprova que KK−1=IKK^{-1} = I).
  2. Xifrat de «PAU». P = 16, A = 1, U = 21: X=(16,1,21)tX = (16, 1, 21)^{t} i Y=KX=(16+2+21, 1+21, 16+1+21)t=(39, 22, 38)tY = KX = (16 + 2 + 21,\ 1 + 21,\ 16 + 1 + 21)^{t} = (39,\ 22,\ 38)^{t}
  3. Desxifrat. X=K−1(43,12,34)t=(−12+34, 43−34, −43+12+34)t=(22, 9, 3)tX = K^{-1}(43, 12, 34)^{t} = (-12 + 34,\ 43 - 34,\ -43 + 12 + 34)^{t} = (22,\ 9,\ 3)^{t} que són les lletres V, I, C: «VIC».

Apartat c)

Resultat

X=λ(1,−1,1)tX = \lambda(1, -1, 1)^{t}; per exemple, «BBB» i «CAC» donen tots dos (8,4,4)t(8, 4, 4)^{t}: no es pot saber quin era l'original.

Resolució

  1. Sistema homogeni. Per a a=0a = 0, KX=0KX = 0 dona x1+2x2+x3=0x_1 + 2x_2 + x_3 = 0, x2+x3=0x_2 + x_3 = 0, x1+x2=0x_1 + x_2 = 0: x2=−x3x_2 = -x_3 i x1=x3x_1 = x_3. Les solucions són λ(1,−1,1)t\lambda(1, -1, 1)^{t}.
  2. Dos missatges amb el mateix xifrat. Si X1−X2=(1,−1,1)tX_1 - X_2 = (1, -1, 1)^{t}, llavors K(X1−X2)=0K(X_1 - X_2) = 0 i KX1=KX2KX_1 = KX_2. Prenem (3,1,3)t(3, 1, 3)^{t} («CAC») i (2,2,2)t(2, 2, 2)^{t} («BBB»): K(2,2,2)t=K(3,1,3)t=(8,4,4)tK(2, 2, 2)^{t} = K(3, 1, 3)^{t} = (8, 4, 4)^{t}
  3. Conclusió. Dos missatges diferents tenen el mateix xifrat i el receptor no pot saber quin era l'original. La transformació no és injectiva, i det⁡K=0\det K = 0 n'és la causa.

Apartat d)

Resultat

Només per a a=1a = 1 i a=−1a = -1.

Resolució

  1. Inversa general. Calculant els adjunts, per a qualsevol a≠0a \neq 0: K−1=1det⁡K(Adj⁡K)t=1a(a−11−2a11a−1−1−111)K^{-1} = \dfrac{1}{\det K}(\operatorname{Adj}K)^{t} = \dfrac{1}{a}\begin{pmatrix}a-1&1-2a&1\\1&a-1&-1\\-1&1&1\end{pmatrix}
  2. Condició necessària. L'element de la posició (1, 3) és 1a\tfrac{1}{a}, que només és enter si a=±1a = \pm1.
  3. Condició suficient. Per a a=±1a = \pm1, dividir per ±1\pm1 deixa enters tots els elements (la matriu adjunta és entera). Així, només amb a=1a = 1 o a=−1a = -1 es desxifra sempre amb nombres enters. Fixa't que per desxifrar n'hi ha prou amb det⁡K≠0\det K \neq 0, però només amb det⁡K=±1\det K = \pm1 la inversa és entera.

Errors típics

  • Pensar que cal que det⁡K=1\det K=1 per desxifrar: n'hi ha prou amb det⁡K≠0\det K\ne 0 (però només amb ±1\pm1 la inversa és entera).
  • Aplicar K−1K^{-1} per la dreta, XK−1XK^{-1}, en lloc de K−1YK^{-1}Y.
  • Confondre la matriu adjunta amb la seva transposada en calcular la inversa.
  • Respondre a c) «no hi ha solució» en veure det⁡K=0\det K=0: hi ha infinites solucions del sistema homogeni.

Conceptes treballats: matrius invertibles i determinant, càlcul de la inversa per adjunts, aplicació a la criptografia (xifratge de Hill), sistemes homogenis, injectivitat d'una transformació lineal.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Per ajustar (igualar) la combustió del propà cal trobar enters positius a,b,c,da,b,c,d tals que a C3H8+b O2⟶c CO2+d H2Oa\,\mathrm{C_3H_8}+b\,\mathrm{O_2}\longrightarrow c\,\mathrm{CO_2}+d\,\mathrm{H_2O}.
a) Imposa la conservació dels àtoms de C, H i O i escriu el sistema homogeni 3×43\times4. Per què ha de ser indeterminat? Resol-lo i dona la solució amb els enters positius més petits.
b) Generalitza a un alcà CnH2n+2\mathrm{C}_n\mathrm{H}_{2n+2}: comprova que (a,b,c,d)=(2, 3n+1, 2n, 2n+2)(a,b,c,d)=(2,\ 3n+1,\ 2n,\ 2n+2) és solució i aplica-ho al butà (n=4n=4). Per què s'ha escollit a=2a=2 i no a=1a=1?
c) Es cremen 440 g de propà (massa molar 44 g/mol). Quants mols d'O2_2 calen i quants grams de CO2_2 (44 g/mol) es produeixen?
d) Comprova la llei de conservació de la massa amb M(O2)=32M(\mathrm{O_2})=32 i M(H2O)=18M(\mathrm{H_2O})=18 g/mol.

Pista 1

Una equació per element: C, H i O. Cada coeficient multiplica els àtoms que hi ha a la fórmula.

Pista 2

Un sistema homogeni sempre té la solució trivial; el que cal és que en tingui més. Compara el nombre d'incògnites amb el rang.

Pista 3

Per a la generalització, deixa aa lliure, expressa c,d,bc,d,b en funció d'aa i nn, i busca el valor mínim d'aa que els faci enters per a tot nn.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

C3H8+5 O2→3 CO2+4 H2O\mathrm{C_3H_8} + 5\,\mathrm{O_2} \rightarrow 3\,\mathrm{CO_2} + 4\,\mathrm{H_2O}, és a dir, (a,b,c,d)=(1,5,3,4)(a, b, c, d) = (1, 5, 3, 4).

Resolució

  1. Conservació dels àtoms. C: 3a=c3a = c. H: 8a=2d8a = 2d. O: 2b=2c+d2b = 2c + d. Cada coeficient multiplica els àtoms que hi ha a la fórmula.
  2. Sistema homogeni 3×4. Amb columnes a,b,c,da, b, c, d: (30−10800−202−2−1)(abcd)=(000)\begin{pmatrix}3&0&-1&0\\8&0&0&-2\\0&2&-2&-1\end{pmatrix}\begin{pmatrix}a\\b\\c\\d\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}0\\0\\0\end{pmatrix} El rang és 3 i hi ha 4 incògnites: compatible indeterminat amb 1 paràmetre.
  3. Per què és indeterminat. Ho és per naturalesa: si una combinació de mols compleix la conservació, qualsevol múltiple també. L'equació química fixa una proporció, no una quantitat.
  4. Resolució. c=3ac = 3a, d=4ad = 4a, b=2c+d2=5ab = \dfrac{2c + d}{2} = 5a. Els enters positius més petits s'obtenen amb a=1a = 1: C3H8+5 O2→3 CO2+4 H2O\mathrm{C_3H_8} + 5\,\mathrm{O_2} \rightarrow 3\,\mathrm{CO_2} + 4\,\mathrm{H_2O}

Apartat b)

Resultat

Butà: 2 C4H10+13 O2→8 CO2+10 H2O2\,\mathrm{C_4H_{10}} + 13\,\mathrm{O_2} \rightarrow 8\,\mathrm{CO_2} + 10\,\mathrm{H_2O}. S'escull a=2a = 2 perquè amb a=1a = 1 el coeficient b=3n+12b = \tfrac{3n+1}{2} no és enter quan n és parell.

Resolució

  1. Condicions per a CnH2n+2. C: c=nac = na. H: (2n+2)a=2d(2n + 2)a = 2d, és a dir, d=(n+1)ad = (n + 1)a. O: b=2c+d2=(3n+1)a2b = \dfrac{2c + d}{2} = \dfrac{(3n + 1)a}{2}.
  2. Comprovació de la solució. Amb a=2a = 2: c=2nc = 2n, d=2n+2d = 2n + 2, b=3n+1b = 3n + 1. Efectivament, C: 2n=2n2n = 2n; H: (2n+2)⋅2=2(2n+2)(2n + 2)\cdot2 = 2(2n + 2); O: 2(3n+1)=2⋅2n+(2n+2)2(3n + 1) = 2\cdot2n + (2n + 2). Són enters per a tot n.
  3. Per què a = 2. Amb a=1a = 1, b=3n+12b = \tfrac{3n + 1}{2} només és enter si n és senar (per al propà, n=3n = 3, sí; per al butà, no). El valor mínim d'a que fa enters tots els coeficients per a qualsevol n és 2.
  4. Butà (n = 4). (a,b,c,d)=(2, 13, 8, 10)(a, b, c, d) = (2,\ 13,\ 8,\ 10): 2 C4H10+13 O2→8 CO2+10 H2O2\,\mathrm{C_4H_{10}} + 13\,\mathrm{O_2} \rightarrow 8\,\mathrm{CO_2} + 10\,\mathrm{H_2O} (no s'ha de donar com a final 132\tfrac{13}{2} mols d'O2).

Apartat c)

Resultat

50 mol50\ \text{mol} d'O2; 1320 g1320\ \text{g} de CO2.

Resolució

  1. Mols de propà. n=440 g44 g/mol=10 moln = \dfrac{440\ \text{g}}{44\ \text{g/mol}} = 10\ \text{mol}.
  2. Estequiometria. Els coeficients es refereixen a mols, no a grams. Per la proporció 1:5:3:41 : 5 : 3 : 4: 50 mol d'O2, 30 mol de CO2 i 40 mol d'H2O.
  3. Massa de CO2. 30 mol⋅44 g/mol=1320 g30\ \text{mol}\cdot44\ \text{g/mol} = 1320\ \text{g}.

Apartat d)

Resultat

Reactius: 2040 g2040\ \text{g}; productes: 2040 g2040\ \text{g}. La massa es conserva.

Resolució

  1. Massa dels reactius. 440+50⋅32=440+1600=2040 g440 + 50\cdot32 = 440 + 1600 = 2040\ \text{g}.
  2. Massa dels productes. 1320+40⋅18=1320+720=2040 g1320 + 40\cdot18 = 1320 + 720 = 2040\ \text{g}.
  3. Conclusió. Les dues masses coincideixen: es compleix la llei de conservació de la massa, com cal (és conseqüència de la conservació dels àtoms que hem imposat).

Errors típics

  • Plantejar el balanç amb els subíndexs de la fórmula en lloc dels coeficients (confondre aa amb el 3 del C3\mathrm{C_3}).
  • Esperar una solució única: el sistema és homogeni i indeterminat, i la solució «bona» és la proporció més petita d'enters.
  • Aplicar els coeficients de l'equació a grams en lloc de mols.
  • Donar coeficients fraccionaris (per exemple, 13/2 mols d'O2_2 per al butà) com a equació final.

Conceptes treballats: sistemes homogenis, rang i solucions paramètriques, modelització d'equacions químiques, generalització amb un paràmetre, estequiometria bàsica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Sigui AA una matriu 3×33\times3 de columnes C1,C2,C3C_1,C_2,C_3 amb det⁡A=4\det A=4. Calcula, justificant-ho amb les propietats dels determinants (sense conèixer els elements de AA), el determinant de les matrius següents:
a) la de columnes (C1+2C2, C2, 3C3)(C_1+2C_2,\ C_2,\ 3C_3);
b) la de columnes (C3, C1, C2)(C_3,\ C_1,\ C_2);
c) la de columnes (C1−C2, C2−C3, C3−C1)(C_1-C_2,\ C_2-C_3,\ C_3-C_1), i explica per què dona aquest resultat;
d) −2A−1-2A^{-1} i AtA2A^tA^2;
e) Demostra que tota matriu antisimètrica BB d'ordre 3 (Bt=−BB^t=-B) té determinant zero. És cert també per a ordre 2?

Pista 1

Un determinant és lineal en cada columna, canvia de signe si en permutes dues i no canvia si sumes a una columna un múltiple d'una altra.

Pista 2

A c), suma les tres columnes noves. Què obtens? Què implica sobre la dependència lineal?

Pista 3

Per a d) i e), recorda det⁡(kM)=kndet⁡M\det(kM)=k^n\det M per a una matriu d'ordre nn, det⁡Mt=det⁡M\det M^t=\det M i det⁡(MN)=det⁡Mdet⁡N\det(MN)=\det M\det N.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

det⁡=12\det = 12

Resolució

  1. Propietats. Sumar a una columna un múltiple d'una altra no canvia el determinant, i un factor d'una columna es pot treure fora.
  2. Càlcul. det⁡(C1+2C2, C2, 3C3)=3det⁡(C1+2C2, C2, C3)=3det⁡(C1,C2,C3)=3⋅4=12\det(C_1 + 2C_2,\ C_2,\ 3C_3) = 3\det(C_1 + 2C_2,\ C_2,\ C_3) = 3\det(C_1, C_2, C_3) = 3\cdot4 = 12
  3. Error típic. Els determinants no són additius: no és 4+2⋅(…)+34 + 2\cdot(\ldots) + 3.

Apartat b)

Resultat

det⁡=4\det = 4

Resolució

  1. Propietat. Cada permutació de dues columnes canvia el signe del determinant.
  2. Càlcul. (C3,C1,C2)(C_3, C_1, C_2) s'obté de (C1,C2,C3)(C_1, C_2, C_3) amb dues permutacions: primer C2↔C3C_2 \leftrightarrow C_3, que dona (C1,C3,C2)(C_1, C_3, C_2), i després s'intercanvien les dues primeres columnes, que dona (C3,C1,C2)(C_3, C_1, C_2).
  3. Conclusió. El signe canvia dues vegades: det⁡=(−1)2⋅4=4\det = (-1)^{2}\cdot4 = 4. Una permutació cíclica de tres columnes és parella.

Apartat c)

Resultat

det⁡=0\det = 0, perquè les tres columnes sumen el vector zero i, per tant, són linealment dependents.

Resolució

  1. Suma de les columnes. (C1−C2)+(C2−C3)+(C3−C1)=0(C_1 - C_2) + (C_2 - C_3) + (C_3 - C_1) = 0.
  2. Dependència lineal. La tercera columna és l'oposada de la suma de les altres dues; les columnes són linealment dependents i el determinant és 0.
  3. Interpretació. Tot i que C1,C2,C3C_1, C_2, C_3 siguin independents (det⁡A=4≠0\det A = 4 \neq 0), les seves diferències cícliques només generen un pla.

Apartat d)

Resultat

det⁡(−2A−1)=−2\det(-2A^{-1}) = -2; det⁡(AtA2)=64\det(A^{t}A^{2}) = 64

Resolució

  1. Propietats. Per a una matriu d'ordre n, det⁡(kM)=kndet⁡M\det(kM) = k^{n}\det M; a més, det⁡Mt=det⁡M\det M^{t} = \det M, det⁡M−1=1det⁡M\det M^{-1} = \tfrac{1}{\det M} i det⁡(MN)=det⁡M⋅det⁡N\det(MN) = \det M\cdot\det N.
  2. Primer determinant. Com que l'ordre és 3: det⁡(−2A−1)=(−2)3det⁡A−1=−84=−2\det(-2A^{-1}) = (-2)^{3}\det A^{-1} = \dfrac{-8}{4} = -2 (error típic: escriure −2/4-2/4 i oblidar elevar el factor al cub).
  3. Segon determinant. det⁡(AtA2)=det⁡At⋅(det⁡A)2=4⋅16=64\det(A^{t}A^{2}) = \det A^{t}\cdot(\det A)^{2} = 4\cdot16 = 64

Apartat e)

Resultat

det⁡B=0\det B = 0 per a tota antisimètrica d'ordre 3 (ordre senar). Per a ordre 2 és fals: (01−10)\begin{pmatrix}0&1\\-1&0\end{pmatrix} té determinant 1.

Resolució

  1. Demostració. det⁡B=det⁡Bt=det⁡(−B)=(−1)3det⁡B=−det⁡B\det B = \det B^{t} = \det(-B) = (-1)^{3}\det B = -\det B de manera que 2det⁡B=02\det B = 0 i det⁡B=0\det B = 0.
  2. Paper de l'ordre. La demostració fa servir que l'ordre és senar ((−1)3=−1(-1)^{3} = -1). Amb ordre 2, (−1)2=1(-1)^{2} = 1 i no se'n dedueix res.
  3. Contraexemple d'ordre 2. B=(01−10)B = \begin{pmatrix}0&1\\-1&0\end{pmatrix} és antisimètrica i det⁡B=1≠0\det B = 1 \neq 0. En general, ∣0p−p0∣=p2\begin{vmatrix}0&p\\-p&0\end{vmatrix} = p^{2}.

Errors típics

  • Escriure det⁡(−2A−1)=−2/4\det(-2A^{-1})=-2/4 oblidant elevar el factor al cub (l'ordre és 3).
  • Dir que det⁡(C1+2C2,C2,3C3)=4+2⋅det⁡(…)+3\det(C_1+2C_2,C_2,3C_3)=4+2\cdot\det(\ldots)+3: els determinants no són additius.
  • Pensar que una permutació cíclica de columnes canvia el signe (aquesta és parella).
  • Generalitzar a) i e) a qualsevol ordre sense revisar la paritat.

Conceptes treballats: propietats dels determinants (linealitat per columnes, permutacions, determinant del producte, de la inversa i de la transposada), dependència lineal, demostració.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Una nutricionista combina tres aliments, A, B i C, en quantitats x,y,zx,y,z (en porcions). Cada porció aporta: A, 3 g de proteïna, 2 g de fibra i 1 g de greix; B, 1 g de proteïna, 4 g de fibra i 1 g de greix; C, 2 g de proteïna, 1 g de fibra i tt g de greix (el valor de tt depèn de la marca de C). Es vol arribar a 14 g de proteïna, 15 g de fibra i 10 g de greix.
a) Escriu el sistema en forma matricial, calcula el determinant de la matriu de coeficients i digues per a quins valors de tt la dieta és única.
b) Per a t=2t=2 calcula la dieta (i comprova xx amb Cramer).
c) Per a t=35t=\tfrac35, demostra que els objectius són incompatibles. Quina relació hi ha entre les tres equacions i què vol dir en termes nutricionals?
d) Per a t=35t=\tfrac35, quin objectiu de greix (en lloc de 10 g) permetria assolir els 14 g de proteïna i 15 g de fibra? Descriu totes les dietes possibles amb quantitats no negatives.

Pista 1

Cada fila de la matriu és un nutrient i cada columna, un aliment.

Pista 2

Quan el determinant és zero, mira si una fila és combinació lineal de les altres dues; l'objectiu del greix haurà de seguir la mateixa combinació.

Pista 3

A d), el sistema té rang 2 amb 3 incògnites: expressa xx i yy en funció de zz i imposa x,y,z≥0x,y,z\ge 0.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

det⁡N=10t−6\det N = 10t - 6: la dieta és única si i només si t≠35t \neq \tfrac35.

Resolució

  1. Plantejament. Cada fila és un nutrient i cada columna, un aliment: 3x+y+2z=143x + y + 2z = 14 (proteïna), 2x+4y+z=152x + 4y + z = 15 (fibra), x+y+tz=10x + y + tz = 10 (greix).
  2. Forma matricial. (31224111t)(xyz)=(141510)\begin{pmatrix}3&1&2\\2&4&1\\1&1&t\end{pmatrix}\begin{pmatrix}x\\y\\z\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}14\\15\\10\end{pmatrix}
  3. Determinant. Desenvolupant per la primera fila: det⁡N=3(4t−1)−1⋅(2t−1)+2(2−4)=10t−6\det N = 3(4t - 1) - 1\cdot(2t - 1) + 2(2 - 4) = 10t - 6.
  4. Conclusió. El sistema és de Cramer (dieta única) si i només si 10t−6≠010t - 6 \neq 0, és a dir, t≠35t \neq \tfrac35.

Apartat b)

Resultat

x=2, y=2, z=3x = 2,\ y = 2,\ z = 3 porcions.

Resolució

  1. Determinant. Amb t=2t = 2: det⁡N=14\det N = 14.
  2. Regla de Cramer per a x. x=114∣141215411012∣=2814=2x = \dfrac{1}{14}\begin{vmatrix}14&1&2\\15&4&1\\10&1&2\end{vmatrix} = \dfrac{28}{14} = 2
  3. Resta d'incògnites. Per Gauss (o Cramer) s'obté també y=2, z=3y = 2,\ z = 3.
  4. Comprovació. 6+2+6=146 + 2 + 6 = 14, 4+8+3=154 + 8 + 3 = 15, 2+2+6=102 + 2 + 6 = 10.

Apartat c)

Resultat

Incompatible: F3=15(F1+F2)F_3 = \tfrac15(F_1 + F_2), i el greix hauria de ser 5,8 g≠10 g5{,}8\ \text{g} \neq 10\ \text{g}.

Resolució

  1. Relació entre files. Amb t=35t = \tfrac35: fila 3 = 15\tfrac15(fila 1 + fila 2), perquè 3+25=1\tfrac{3 + 2}{5} = 1, 1+45=1\tfrac{1 + 4}{5} = 1 i 2+15=35\tfrac{2 + 1}{5} = \tfrac35. Per tant rang⁡N=2\operatorname{rang}N = 2.
  2. Terme independent. Si el sistema fos compatible, el greix hauria de seguir la mateixa combinació: 14+155=5,8≠10\tfrac{14 + 15}{5} = 5{,}8 \neq 10. Així, rang⁡N=2<rang⁡(N∣b)=3\operatorname{rang}N = 2 \lt \operatorname{rang}(N|b) = 3: incompatible.
  3. Interpretació nutricional. Amb aquesta marca de C, el greix total sempre és la cinquena part de proteïna + fibra: els tres objectius no es poden fixar de manera independent.

Apartat d)

Resultat

Greix 5,8 g5{,}8\ \text{g}. Dietes: x=4110−710z, y=1710+110zx = \tfrac{41}{10} - \tfrac{7}{10}z,\ y = \tfrac{17}{10} + \tfrac{1}{10}z, amb 0≤z≤417≈5,860 \le z \le \tfrac{41}{7} \approx 5{,}86.

Resolució

  1. Objectiu de greix. Cal que el greix sigui 14+155=5,8 g\tfrac{14 + 15}{5} = 5{,}8\ \text{g}. Aleshores rang⁡N=rang⁡(N∣b)=2<3\operatorname{rang}N = \operatorname{rang}(N|b) = 2 \lt 3: compatible indeterminat, infinites dietes.
  2. Resolució. Resolent les dues primeres equacions amb z com a paràmetre: x=4110−710z,y=1710+110zx = \tfrac{41}{10} - \tfrac{7}{10}z,\qquad y = \tfrac{17}{10} + \tfrac{1}{10}z
  3. Quantitats no negatives. y≥0y \ge 0 sempre que z≥0z \ge 0; x≥0  ⟺  z≤417≈5,86x \ge 0 \iff z \le \tfrac{41}{7} \approx 5{,}86. Per tant, totes les dietes admissibles són z∈[0, 417]z \in \left[0,\ \tfrac{41}{7}\right] amb x i y donats per les fórmules.
  4. Exemple. z=0z = 0: x=4,1, y=1,7x = 4{,}1,\ y = 1{,}7.

Errors típics

  • Dir «si el determinant és zero, el sistema no té solució»: pot ser compatible indeterminat (apartat d).
  • Fer la matriu amb files = aliments (transposta de la bona) i després interpretar mal les columnes.
  • Oblidar la condició x,y,z≥0x,y,z\ge0 en problemes amb quantitats reals.
  • Aplicar Cramer a c) o d), on el determinant és zero.

Conceptes treballats: modelització amb sistemes 3×3, determinant i Cramer, discussió amb un paràmetre i amb el terme independent, dependència lineal de files, solucions paramètriques amb restriccions.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

Es vol ajustar una funció quadràtica y=ax2+bx+cy=ax^2+bx+c a tres mesures experimentals: (1, 2)(1,\,2), (2, 3)(2,\,3) i (k, y3)(k,\,y_3).
a) Escriu el sistema en a,b,ca,b,c i calcula el determinant de la matriu de coeficients en funció de kk. Quan és un sistema de Cramer?
b) Troba la funció per a k=3k=3 i y3=6y_3=6.
c) Per a k=2k=2 discuteix els casos y3=6y_3=6 i y3=3y_3=3, i interpreta'ls. En el segon, dona totes les funcions quadràtiques (permetent a=0a=0) que passen pels tres punts.
d) Discuteix el cas k=1k=1. Dedueix una condició sobre les abscisses perquè sempre hi hagi una única funció quadràtica per tres punts.

Pista 1

Cada punt (x0,y0)(x_0,y_0) dona una equació ax02+bx0+c=y0a x_0^2+b x_0+c=y_0.

Pista 2

El determinant s'anul·la quan dues abscisses coincideixen: pensa-hi geomètricament.

Pista 3

Quan k=2k=2, el punt 2 i el punt 3 tenen la mateixa abscissa: poden ser el mateix punt o dos punts diferents sobre una vertical.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

det⁡=−(k−1)(k−2)\det = -(k - 1)(k - 2): és un sistema de Cramer si i només si k≠1k \neq 1 i k≠2k \neq 2.

Resolució

  1. Plantejament. Cada punt (x0,y0)(x_0, y_0) dona una equació ax02+bx0+c=y0ax_0^{2} + bx_0 + c = y_0: a+b+c=2,4a+2b+c=3,k2a+kb+c=y3a + b + c = 2,\qquad 4a + 2b + c = 3,\qquad k^{2}a + kb + c = y_3
  2. Determinant. ∣111421k2k1∣=(2−k)−(4−k2)+(4k−2k2)=−k2+3k−2=−(k−1)(k−2)\begin{vmatrix}1&1&1\\4&2&1\\k^{2}&k&1\end{vmatrix} = (2 - k) - (4 - k^{2}) + (4k - 2k^{2}) = -k^{2} + 3k - 2 = -(k - 1)(k - 2) (és un determinant de tipus Vandermonde).
  3. Conclusió. Solució única si i només si k≠1k \neq 1 i k≠2k \neq 2: el determinant s'anul·la quan dues abscisses coincideixen.

Apartat b)

Resultat

y=x2−2x+3y = x^{2} - 2x + 3

Resolució

  1. Sistema per a k = 3. a+b+c=2a + b + c = 2, 4a+2b+c=34a + 2b + c = 3, 9a+3b+c=69a + 3b + c = 6.
  2. Reducció. Restant equacions consecutives: 3a+b=13a + b = 1 i 5a+b=35a + b = 3; per tant 2a=22a = 2, a=1a = 1, b=−2b = -2 i c=2−1+2=3c = 2 - 1 + 2 = 3.
  3. Comprovació. y(1)=2y(1) = 2, y(2)=4−4+3=3y(2) = 4 - 4 + 3 = 3, y(3)=9−6+3=6y(3) = 9 - 6 + 3 = 6. La funció és y=x2−2x+3y = x^{2} - 2x + 3.

Apartat c)

Resultat

y3=6y_3 = 6: incompatible. y3=3y_3 = 3: compatible indeterminat, y=ax2+(1−3a)x+(1+2a)y = ax^{2} + (1 - 3a)x + (1 + 2a), amb a∈Ra \in \mathbb{R}.

Resolució

  1. Cas y3 = 6. El punt (2,6)(2, 6) té la mateixa abscissa que (2,3)(2, 3) i diferent ordenada: cap funció pot passar per tots dos. Les equacions 4a+2b+c=34a + 2b + c = 3 i 4a+2b+c=64a + 2b + c = 6 es contradiuen (rang 2 contra rang 3): incompatible.
  2. Cas y3 = 3. És el mateix punt repetit; només queden dues condicions per a tres incògnites (rang 2 = rang de l'ampliada <3\lt 3): compatible indeterminat.
  3. Totes les funcions. Resolent a+b+c=2a + b + c = 2, 4a+2b+c=34a + 2b + c = 3 amb a com a paràmetre: b=1−3ab = 1 - 3a, c=1+2ac = 1 + 2a (equivalentment, amb c com a paràmetre, a=c−12a = \tfrac{c - 1}{2}, b=5−3c2b = \tfrac{5 - 3c}{2}).
  4. Exemples. a=1a = 1 dona y=x2−2x+3y = x^{2} - 2x + 3 (la funció de b); a=0a = 0 dona la recta y=x+1y = x + 1. Cal permetre a=0a = 0: si els punts estan alineats, la «paràbola» és una recta.

Apartat d)

Resultat

Si k=1k = 1: incompatible si y3≠2y_3 \neq 2 i compatible indeterminat si y3=2y_3 = 2. Hi ha una única funció quadràtica (amb a possiblement 0) si les tres abscisses són diferents.

Resolució

  1. Cas k = 1. El tercer punt és (1,y3)(1, y_3), amb la mateixa abscissa que (1,2)(1, 2). Si y3≠2y_3 \neq 2 (per exemple 6), no hi ha cap funció: incompatible. Si y3=2y_3 = 2, és el mateix punt i n'hi ha infinites.
  2. Condició general. El determinant de la matriu de coeficients per a abscisses x1,x2,x3x_1, x_2, x_3 s'anul·la exactament quan dues abscisses coincideixen.
  3. Conclusió. Si les tres abscisses són diferents, el sistema és de Cramer i hi ha una única funció y=ax2+bx+cy = ax^{2} + bx + c (amb a possiblement 0) que passa pels tres punts.

Errors típics

  • Pensar que per tres punts sempre passa una única paràbola, sense mirar les abscisses (dos punts amb la mateixa abscissa no determinen una funció).
  • Descartar a=0a=0: si els tres punts estan alineats, la «paràbola» és una recta.
  • A c), donar només una solució del sistema indeterminat com si fos l'única.
  • Calcular malament el determinant per un error de signe en desenvolupar.

Conceptes treballats: sistemes de Cramer, determinant (de tipus Vandermonde), discussió de sistemes, interpolació polinòmica, relació entre incompatibilitat/indeterminació i geometria.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

Una economia simplificada té dos sectors, energia (1) i indústria (2). Per produir 1 M€ d'energia calen 0,5 M€ d'energia i 0,25 M€ d'indústria; per produir 1 M€ d'indústria calen 0,2 M€ d'energia i 0,5 M€ d'indústria. La producció que no es consumeix dins del sistema constitueix la demanda final D=(100, 200)tD=(100,\,200)^t M€. Si XX és el vector de produccions, X=AX+DX=AX+D.
a) Escriu la matriu tecnològica AA i interpreta'n el significat de l'element a21a_{21}.
b) Calcula (I−A)−1(I-A)^{-1} i la producció necessària XX.
c) Si la demanda final d'indústria puja 40 M€ (i la d'energia no canvia), quant ha d'augmentar la producció de cada sector? Per què l'augment d'indústria és superior als 40 M€?
d) Una altra economia fictícia té A′=(0,50,50,50,5)A'=\begin{pmatrix}0{,}5&0{,}5\\0{,}5&0{,}5\end{pmatrix}. Demostra que no pot satisfer la demanda D=(100,200)tD=(100,200)^t i interpreta-ho.

Pista 1

X=AX+D  ⟺  (I−A)X=DX=AX+D\iff(I-A)X=D. La clau és que I−AI-A sigui invertible.

Pista 2

L'increment de producció per a un increment de demanda ΔD\Delta D és (I−A)−1ΔD(I-A)^{-1}\Delta D: només cal la segona columna de la inversa.

Pista 3

A d), calcula el determinant d'I−A′I-A' i mira què passa amb les dues equacions si les sumes.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

A=(0,50,20,250,5)A = \begin{pmatrix}0{,}5&0{,}2\\0{,}25&0{,}5\end{pmatrix}; a21=0,25a_{21} = 0{,}25 són els M€ d'indústria necessaris per produir 1 M€ d'energia.

Resolució

  1. Matriu tecnològica. La columna j recull el que necessita el sector j per produir 1 M€: A=(0,50,20,250,5)A = \begin{pmatrix}0{,}5&0{,}2\\0{,}25&0{,}5\end{pmatrix}
  2. Interpretació d'a21. Fila 2 (indústria, qui aporta), columna 1 (energia, qui consumeix): a21=0,25a_{21} = 0{,}25 M€ d'indústria per cada M€ d'energia produït.

Apartat b)

Resultat

(I−A)−1=(2,511,252,5)(I - A)^{-1} = \begin{pmatrix}2{,}5&1\\1{,}25&2{,}5\end{pmatrix}; X=(450625)X = \begin{pmatrix}450\\625\end{pmatrix} M€

Resolució

  1. Plantejament. X=AX+D  ⟺  (I−A)X=DX = AX + D \iff (I - A)X = D, i la clau és que I−AI - A sigui invertible: I−A=(0,5−0,2−0,250,5),det⁡(I−A)=0,25−0,05=0,2I - A = \begin{pmatrix}0{,}5&-0{,}2\\-0{,}25&0{,}5\end{pmatrix},\qquad \det(I - A) = 0{,}25 - 0{,}05 = 0{,}2
  2. Inversa. (I−A)−1=10,2(0,50,20,250,5)=(2,511,252,5)(I - A)^{-1} = \dfrac{1}{0{,}2}\begin{pmatrix}0{,}5&0{,}2\\0{,}25&0{,}5\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}2{,}5&1\\1{,}25&2{,}5\end{pmatrix}
  3. Producció. X=(I−A)−1D=(2,5⋅100+1⋅2001,25⋅100+2,5⋅200)=(450625)X = (I - A)^{-1}D = \begin{pmatrix}2{,}5\cdot100 + 1\cdot200\\1{,}25\cdot100 + 2{,}5\cdot200\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}450\\625\end{pmatrix}
  4. Comprovació. AX+D=(225+125+100, 112,5+312,5+200)=(450, 625)AX + D = (225 + 125 + 100,\ 112{,}5 + 312{,}5 + 200) = (450,\ 625).

Apartat c)

Resultat

ΔX=(40100)\Delta X = \begin{pmatrix}40\\100\end{pmatrix}: energia +40+40 M€ i indústria +100+100 M€.

Resolució

  1. Increment. ΔX=(I−A)−1ΔD\Delta X = (I - A)^{-1}\Delta D, i només cal la segona columna de la inversa: ΔX=(2,511,252,5)(040)=(40100)\Delta X = \begin{pmatrix}2{,}5&1\\1{,}25&2{,}5\end{pmatrix}\begin{pmatrix}0\\40\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}40\\100\end{pmatrix}
  2. Interpretació. Cal produir 100 M€ més d'indústria perquè 60 M€ es consumeixen dins del propi sistema: per fabricar indústria cal indústria (i energia), i aquesta nova producció també en requereix. A més, calen 40 M€ més d'energia.
  3. Efecte multiplicador. El factor 2,5 de la diagonal de (I−A)−1(I - A)^{-1} és el que recull aquest efecte: la producció no puja només 40.

Apartat d)

Resultat

det⁡(I−A′)=0\det(I - A') = 0 i el sistema és incompatible (0=3000 = 300): l'economia no és productiva.

Resolució

  1. Determinant. I−A′=(0,5−0,5−0,50,5),det⁡(I−A′)=0,25−0,25=0I - A' = \begin{pmatrix}0{,}5&-0{,}5\\-0{,}5&0{,}5\end{pmatrix},\qquad \det(I - A') = 0{,}25 - 0{,}25 = 0 La matriu no és invertible.
  2. Compatibilitat. El sistema és 0,5x1−0,5x2=1000{,}5x_1 - 0{,}5x_2 = 100 i −0,5x1+0,5x2=200-0{,}5x_1 + 0{,}5x_2 = 200. Sumant les dues equacions: 0=3000 = 300. Incompatible (no indeterminat: cal mirar el terme independent).
  3. Interpretació. Cada sector necessita tanta producció per sostenir-se com la que genera (les columnes de A′A' sumen 1), de manera que no en queda res per a la demanda final: és una economia no productiva, i no hi ha cap vector de produccions que serveixi.

Errors típics

  • Invertir la matriu AA en lloc d'I−AI-A, o escriure X=A−1DX=A^{-1}D.
  • Interpretar l'element aija_{ij} al revés (quin sector aporta i quin consumeix).
  • Pensar que si la demanda puja 40, la producció també puja només 40.
  • Concloure a d) «sistema indeterminat» perquè el determinant és zero, sense comprovar el terme independent.

Conceptes treballats: models d'entrada-sortida de Leontief, matriu inversa, equacions matricials X=AX+DX=AX+D, interpretació econòmica dels resultats, compatibilitat d'un sistema.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Què diu el teorema de Rouché-Frobenius?

Que un sistema és compatible si el rang de la matriu de coeficients és igual al de la matriu ampliada. Si a més coincideix amb el nombre d'incògnites, és determinat; si no, indeterminat.

El producte de matrius és commutatiu?

No. En general A·B és diferent de B·A, i fins i tot pot passar que un dels dos productes no es pugui fer per les dimensions.

Tornar a Matemàtiques

Altres temes de Matemàtiques 2n Batxillerat