L'anàlisi és el bloc amb més pes a la PAU de Matemàtiques II, i aquests exercicis en treballen tots els apartats. Calcules límits i resols indeterminacions, estudies la continuïtat i la derivabilitat de funcions a trossos i trobes paràmetres perquè una funció sigui contínua i derivable. Després apliques els teoremes de Bolzano, Rolle i el valor mitjà, i fas problemes d'optimització i de càlcul de paràmetres, com trobar una paràbola amb un mínim en un punt donat. Al final representes funcions. Les solucions justifiquen cada condició. Errors típics: pensar que una indeterminació 0/0 vol dir que el límit no existeix i aplicar Bolzano sense comprovar la continuïtat.
En substituir x = 4 a (x−4)(x−2) apareix una indeterminació 00. Resol-la multiplicant pel conjugat per trobar el límit quan x → 4, i comprova el resultat amb la regla de L'Hôpital.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15
Resultat
x→4limx−4x−2=41
Resolució
Indeterminació. Substituint x=4 surt 00. Com que hi ha una arrel, multipliquem numerador i denominador pel conjugat x+2.
Indeterminació. La base tendeix a 1 (mateix grau, coeficients 1/1) i l'exponent a +∞: indeterminació 1∞.
Fórmula del nombre e. Si f→1 i g→∞, aleshores limfg=elimg⋅(f−1).
Càlcul.f−1=x−1x+3−1=x−1x+3−x+1=x−14, i g⋅(f−1)=2x⋅x−14=x−18x→8.
Conclusió. El límit és e8. Error típic: respondre 1 perquè «1 elevat a qualsevol cosa és 1»; aquí la base no és exactament 1 i el resultat és un nombre finit diferent d'1.
Calcula, aplicant la regla de L'Hôpital tantes vegades com calgui, el límit de x2(ex−1−x) quan x → 0.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17
Resultat
x→0limx2ex−1−x=21
Resolució
Indeterminació. En x=0: 01−1−0=00. Numerador i denominador són derivables: podem aplicar la regla de L'Hôpital.
Primera aplicació.x→0lim2xex−1, que en x=0 torna a ser 00.
Segona aplicació.x→0lim2ex=2e0=21.
Recorda. Abans de cada aplicació cal comprovar que hi ha indeterminació 00 o ∞∞, i es deriven numerador i denominador per separat (no és la derivada d'un quocient).
Factorització.x2−1=(x−1)(x+1) i x2−3x+2=(x−1)(x−2). El denominador s'anul·la en x=1 i x=2: són els únics punts on f no és contínua (no hi està definida).
En x = 1. Simplificant, f(x)=x−2x+1 per a x=1, i limx→1f(x)=−12=−2, finit. Discontinuïtat evitable: es podria eliminar definint f(1)=−2.
En x = 2. El numerador tendeix a 3 i el denominador a 0: el límit per l'esquerra és −∞ i per la dreta +∞. Discontinuïtat asimptòtica (de salt infinit), amb asímptota vertical x=2.
Compte! L'error típic és dir que x=1 és una asímptota vertical sense simplificar abans el factor comú.
Aplica el teorema del valor mitjà (de Lagrange) a f(x) = ln x a l'interval [1, e]: comprova les hipòtesis i troba el punt c que compleix la tesi.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21
Resultat
Es compleixen les hipòtesis; c=e−1≈1,72.
Resolució
Hipòtesis.lnx és contínua i derivable per a x>0, i per tant contínua a [1,e] i derivable a (1,e). El teorema del valor mitjà assegura un c∈(1,e) tal que f′(c)=e−1f(e)−f(1).
Pendent de la secant.e−1lne−ln1=e−11−0=e−11≈0,58.
Càlcul de c.f′(x)=x1. Imposem c1=e−11⇒c=e−1≈1,72.
Comprovació.1<1,72<2,72: c és dins de l'interval obert, com diu el teorema.
Interpretació. En x=c la tangent a la corba és paral·lela a la corda que uneix (1,0) i (e,1).
Fes l'estudi complet de f(x) = x3 − 3x i esbossa'n la gràfica descrivint-la amb paraules.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24
Resultat
Domini R, imparella; talls x=0,±3; creixent a (−∞,−1)∪(1,+∞) i decreixent a (−1,1); màxim (−1,2), mínim (1,−2), inflexió (0,0); sense asímptotes.
Resolució
Domini, simetria i talls. Domini: tot R (polinomi). f(−x)=−x3+3x=−f(x): és imparella (simètrica respecte de l'origen). x3−3x=x(x2−3)=0 dona x=0 i x=±3; amb l'eix Y, f(0)=0. Asímptotes: cap (polinomi).
Monotonia.f′(x)=3x2−3=0⇒x=±1. f' és positiva a (−∞,−1) i a (1,+∞) (f creixent) i negativa a (−1,1) (f decreixent).
Extrems. Amb f′′(x)=6x: a x=−1, f′′=−6<0, màxim (−1,2); a x=1, f′′=6>0, mínim (1,−2).
Curvatura i inflexió.f′′(x)=6x canvia de signe a x=0: còncava cap avall si x<0 i cap amunt si x>0; punt d'inflexió a (0,0).
Gràfica. Una corba que puja des de baix a l'esquerra fins al màxim (−1,2), baixa passant per l'origen (inflexió) fins al mínim (1,−2) i torna a pujar; talla l'eix X a −3, 0 i 3, amb simetria respecte de l'origen.
D'una cartolina quadrada de 30 cm de costat es retalla un quadrat de x cm a cada cantonada i es pleguen les vores per formar una caixa sense tapa. a) Expressa el volum de la caixa en funció de x i indica el domini de la funció. b) Troba el valor de x que fa el volum màxim i calcula aquest volum.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25
Apartat a)
Resultat
V(x)=x(30−2x)2cm3, amb domini 0<x<15.
Resolució
Dimensions de la caixa. En retallar x cm a cada cantonada, la base és un quadrat de costat 30−2x i l'altura és x.
Volum. Àrea de la base per altura: V(x)=x(30−2x)2.
Domini. Perquè hi hagi caixa cal x>0 i 30−2x>0: 0<x<15.
Apartat b)
Resultat
x=5cm; Vmaˋx=2000cm3 (base de 20 cm × 20 cm i altura 5 cm).
Resolució
Derivada. Producte i cadena: V′(x)=(30−2x)2+x⋅2(30−2x)(−2)=(30−2x)(30−6x)
Punts crítics.V′(x)=0⇒x=15 (fora del domini, volum zero) o x=5.
Classificació. V' passa de positiu (x=1: 28⋅24>0) a negatiu (x=10: 10⋅(−30)<0) en x=5: és un màxim. També V′′(5)=−120<0.
Volum màxim.V(5)=5⋅202=2000cm3: caixa de base 20 cm × 20 cm i altura 5 cm.
Es vol construir un dipòsit cilíndric obert per dalt (sense tapa) amb un volum de 8π m3. Determina el radi de la base i l'altura que fan mínima la superfície de material necessària (base més paret lateral), i calcula aquesta superfície.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26
Resultat
r=2m, h=2m; Smıˊn=12π≈37,7m2.
Resolució
Variables i lligam. Radi r i altura h. V=πr2h=8π⇒h=r28.
Funció a minimitzar. Base més paret lateral: S(r)=πr2+2πrh=πr2+2πr⋅r28=πr2+r16π,r>0
Derivada.S′(r)=2πr−r216π=0⇒2πr3=16π⇒r3=8⇒r=2m.
És un mínim.S′′(r)=2π+r332π>0 per a tot r>0.
Resultat.h=228=2m i S=4π+216π=12π≈37,7m2. Fixa't que, sense tapa, el mínim s'obté amb h=r (amb tapa seria h=2r).
Determina els coeficients a, b i c de f(x) = x3 + ax2 + bx + c sabent que la gràfica passa pel punt (0, 1), té un extrem relatiu en x = 1 i un punt d'inflexió en x = 2. Classifica després tots els extrems relatius de la funció.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27
Resultat
a=−6,b=9,c=1: f(x)=x3−6x2+9x+1; màxim relatiu (1,5) i mínim relatiu (3,1).
Resolució
Derivades.f′(x)=3x2+2ax+b i f′′(x)=6x+2a.
Condicions.f(0)=1⇒c=1; inflexió en x=2: f′′(2)=12+2a=0⇒a=−6; extrem en x=1: f′(1)=3+2a+b=0⇒b=−3+12=9.
Punts crítics.f(x)=x3−6x2+9x+1 i f′(x)=3x2−12x+9=3(x−1)(x−3)=0⇒x=1,x=3.
Classificació.f′′(1)=6−12=−6<0: màxim relatiu a (1,f(1))=(1,5). f′′(3)=18−12=6>0: mínim relatiu a (3,f(3))=(3,1).
Comprovació.f′′(2)=0 i f canvia de curvatura en x=2: punt d'inflexió (2,3), que és el punt mitjà entre el màxim i el mínim, com passa sempre en una cúbica.
Sigui f(x) = x·e−x. a) Determina els intervals de creixement i decreixement i els extrems relatius. b) Calcula el límit de f quan x → +∞ i interpreta'l. c) Escriu l'equació de la recta tangent a la gràfica en x = 0.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30
Apartat a)
Resultat
Creixent a (−∞,1), decreixent a (1,+∞); màxim relatiu (1,e1)≈(1;0,37); no hi ha mínims.
Resolució
Derivada. Regla del producte: f′(x)=1⋅e−x+x⋅(−e−x)=e−x(1−x).
Signe de f'. Com que e−x>0 sempre, el signe de f' és el de 1−x: f′>0 si x<1 i f′<0 si x>1.
Extrems. f és creixent a (−∞,1) i decreixent a (1,+∞): en x=1 hi ha un màxim relatiu de valor f(1)=e1≈0,37. No hi ha mínims.
Comprovació.f′′(x)=e−x(x−2) i f′′(1)=−e1<0, cosa que confirma que x=1 és un màxim.
Apartat b)
Resultat
x→+∞limxe−x=0: la recta y=0 és asímptota horitzontal cap a +∞.
Resolució
Indeterminació.limxe−x=limexx és del tipus ∞∞.
Regla de L'Hôpital.limex1=0.
Interpretació. La recta y=0 és una asímptota horitzontal cap a +∞; la funció s'hi acosta per sobre, perquè f(x)>0 si x>0.
Una plataforma eòlica marina és a 3 km de la costa, en la perpendicular a la costa que passa pel punt O. La subestació elèctrica és a la costa, a 8 km d'O. Estendre cable per terra, seguint la costa, costa 30 milers d'euros per km, i sota l'aigua, 50 milers d'euros per km. El cable va per la costa des de la subestació fins a un punt a x km d'O i d'allà va directament sota l'aigua fins a la plataforma. a) Justifica que el cost és C(x)=30(8−x)+50x2+9, amb 0≤x≤8. b) Troba el traçat de cost mínim i aquest cost. Compara'l amb el cost de portar tot el cable per terra fins a O i amb el de portar-lo tot sota l'aigua des de la subestació. c) Si la subestació fos a només 2 km d'O, quin seria el traçat òptim? Per què no surt el mateix x? d) Demostra que, mentre la subestació sigui a més de 49 km d'O, el punt òptim de canvi no depèn de la distància a la subestació. Quina relació compleixen els costos unitaris i l'angle del cable submarí en aquest punt?
Pista 1
Els dos trams són un segment sobre la costa, de longitud 8−x, i una hipotenusa d'un triangle rectangle de catets x i 3.
Pista 2
Per a minimitzar, deriva, iguala a zero i comprova que és un mínim; però no oblidis comparar amb els extrems de l'interval.
Pista 3
A c), calcula on s'anul·la la derivada i comprova si aquest valor és dins del nou interval [0,2]. Si no, estudia'n el signe.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31
Apartat a)
Resultat
C(x)=30(8−x)+50x2+9 (milers d'euros), amb 0≤x≤8.
Resolució
Dades. Posem O a l'origen, la costa sobre l'eix X, la subestació a la coordenada 8 i la plataforma a (0,3). El punt de canvi és (x,0).
Tram per terra. De la subestació al punt de canvi hi ha 8−x km sobre la costa, a 30 milers d'euros/km: 30(8−x).
Tram submarí (Pitàgores). Del punt (x,0) a la plataforma (0,3) hi ha la hipotenusa d'un triangle rectangle de catets x i 3: x2+9 km a 50 milers d'euros/km.
Conclusió. Sumant, C(x)=30(8−x)+50x2+9; el punt de canvi ha de ser entre O i la subestació, 0≤x≤8.
Apartat b)
Resultat
Punt de canvi a x=49=2,25km d'O; Cmıˊn=360 milers d'euros; tot per terra fins a O: 390; tot sota l'aigua: ≈427,2.
Cost mínim.1681+9=415 i C(49)=30⋅423+50⋅415=172,5+187,5=360(milers d’euros)
Comparació amb els extrems.C(0)=240+150=390 (tot per terra fins a O) i C(8)=5073≈427,2 (tot sota l'aigua). El traçat mixt estalvia 30 000 € respecte del primer.
Apartat c)
Resultat
El cable ha d'anar tot sota l'aigua des de la subestació (x=2), amb cost 5013≈180,3 milers d'euros: x=49 queda fora de l'interval.
Resolució
Nova funció.C2(x)=30(2−x)+50x2+9, amb 0≤x≤2. La derivada és la mateixa, −30+x2+950x, i només s'anul·la a x=49∈/[0,2].
Signe de la derivada. A [0,2], x2+9x≤132≈0,555<0,6, de manera que C2′<0: el cost és decreixent.
Mínim a l'extrem. El mínim és a x=2: tot el cable va per mar des de la subestació, amb cost 5013≈180,3 (contra C2(0)=210).
Per què no surt el mateix x. El punt crític no és a l'interior de l'interval: l'òptim és de frontera.
Apartat d)
Resultat
Per a qualsevol distància d≥49, l'òptim és x=49; en aquest punt sinφ=5030=53, amb φ l'angle del cable submarí amb la perpendicular a la costa.
Resolució
Plantejament. Si la subestació és a d km d'O, Cd(x)=30(d−x)+50x2+9, amb 0≤x≤d.
La derivada no depèn de d.Cd′(x)=−30+x2+950x: el terme 30d és constant i desapareix en derivar. S'anul·la a x=49, que és dins de [0,d] exactament quan d≥49; llavors és el mínim (Cd′′>0).
Relació amb l'angle. A l'òptim, x2+9x=sinφ=5030, on φ és l'angle del cable submarí amb la perpendicular a la costa: el sinus de l'angle és el quocient dels costos unitaris.
Interpretació. És una condició d'òptim anàloga a la llei de Snell de la refracció.
Errors típics
Resoldre C′(x)=0 i donar la solució sense comprovar que és un mínim ni que és dins de l'interval.
No comparar amb els valors als extrems de l'interval (a c) això porta a un resultat incorrecte).
Escriure el tram submarí com x+3 en lloc de x2+9.
Confondre el cost mínim amb el valor x que el minimitza.
Conceptes treballats: optimització, derivada i criteri de la segona derivada, estudi en un interval tancat, modelització geomètrica, interpretació del resultat.
Una peça de formigó té forma de con recte de radi de la base 6 dm i alçada 12 dm. Se'n vol retallar un dipòsit cilíndric de volum màxim, amb l'eix coincident amb el del con i una base sobre la base del con. a) Expressa l'alçada h del cilindre en funció del seu radi r i escriu el volum V(r), indicant el domini. b) Troba les dimensions del cilindre de volum màxim i aquest volum (en litres). Justifica que és un màxim. c) Generalitza a un con de radi R i alçada H: demostra que el cilindre òptim té r=32R i h=31H, i que el seu volum és els 94 del volum del con. d) Comprova que el resultat de c) concorda amb el de b).
Pista 1
Dibuixa la secció per l'eix: els triangles semblants relacionen h amb r.
Pista 2
Pensa en els extrems del domini: què val V quan r→0 i quan r→R?
Pista 3
A c), treballa amb lletres: h=H(1−Rr) i busca el màxim de V(r).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32
Apartat a)
Resultat
h=12−2r; V(r)=πr2(12−2r)dm3, amb 0<r<6.
Resolució
Secció axial. Tallant per l'eix, el con és un triangle de catets R=6 i H=12, i el cilindre hi és un rectangle de base r i alçada h.
Triangles semblants.r12−h=612, per tant h=12−2r.
Volum.V(r)=πr2h=πr2(12−2r), amb 0<r<6.
Apartat b)
Resultat
r=4dm, h=4dm; Vmaˋx=64π≈201,1dm3, uns 201 L.
Resolució
Derivada.V′(r)=π(24r−6r2)=6πr(4−r), que s'anul·la a r=4 (la solució r=0 no té sentit).
És un màxim. V' passa de positiva a negativa, o V′′(4)=π(24−48)<0. Com que V(0)=V(6)=0, és el màxim absolut.
Dimensions i volum.r=4 dm, h=12−8=4 dm i V=π⋅16⋅4=64π≈201,1dm3, és a dir, uns 201 L (1 dm³ = 1 L).
Apartat c)
Resultat
r=32R, h=31H i V=94⋅3πR2H: els 94 del volum del con (≈44,4%).
Resolució
Plantejament. Per semblança, h=H(1−Rr) i V(r)=πH(r2−Rr3), amb 0<r<R.
Derivada.V′(r)=πH(2r−R3r2)=πHr(2−R3r)=0⟺r=32R, amb h=3H; com a b), V' passa de positiva a negativa: màxim.
Volum.V=π⋅94R2⋅3H=94⋅3πR2H, els 94 del volum del con (≈44,4%).
Apartat d)
Resultat
Concorda: r=4=32⋅6, h=4=312 i 144π64π=94.
Resolució
Substitució. Amb R=6,H=12: r=32⋅6=4 i h=312=4, com a b).
Volums. El con té volum 31π⋅36⋅12=144π, i 144π64π=94. Concorda.
Observació. El resultat de c) és independent de les dimensions del con: només hi compta la forma.
Errors típics
Escriure h=12−r o h=6−r en comptes de la relació correcta (cal fer triangles semblants amb les proporcions 6:12).
Maximitzar l'àrea lateral o la de la base en lloc del volum.
No justificar que el punt crític és un màxim (o no mirar els extrems del domini).
Donar el resultat en dm3 i confondre'l amb m3 en passar a litres.
Conceptes treballats: optimització amb una variable, semblança de triangles, derivada i punts crítics, generalització amb paràmetres, relació de volums.
Considera la funció f(x)=ex+x2−3. a) Demostra que l'equació f(x)=0 té almenys dues solucions reals i situa-les cada una en un interval de longitud 1. b) Demostra que en té exactament dues. c) Troba un interval de longitud 0,1 que contingui la solució positiva. d) Raona que, per a tot k més gran que el valor mínim de g(x)=ex+x2 (aprox. 0,83), l'equació g(x)=k té exactament dues solucions. Comprova que k=3 compleix aquesta condició.
Pista 1
Per a a), calcula el signe de f en −2,−1,0,1 i aplica el teorema de Bolzano.
Pista 2
Per a b), estudia f′(x)=ex+2x i f′′(x)=ex+2: quants zeros pot tenir f′? Quina forma té la gràfica de f si f′ s'anul·la una sola vegada?
Pista 3
Per a c), prova valors com f(0,8) i f(0,9).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33
Apartat a)
Resultat
Hi ha una solució a (−2,−1) i una altra a (0,1).
Resolució
Continuïtat. f és suma de funcions contínues (exponencial i polinomi): contínua a tot R.
Teorema de Bolzano. Hi ha almenys una arrel a (−2,−1) i una altra a (0,1): almenys dues solucions.
Apartat b)
Resultat
f decreix fins a un únic punt c∈(−1,0) i creix després: té com a molt dues arrels i, amb a), exactament dues.
Resolució
Segona derivada.f′(x)=ex+2x i f′′(x)=ex+2>0 per a tot x: f' és estrictament creixent, així que té com a molt un zero.
Zero de f'.f′(−1)=e−1−2<0 i f′(0)=1>0: per Bolzano, f' té exactament un zero c∈(−1,0).
Monotonia de f. f decreix a (−∞,c) i creix a (c,+∞); una funció estrictament monòtona a cada part talla l'eix com a molt una vegada en cada part.
Conclusió. No pot tenir més de dues arrels i, amb a), en té exactament dues.
Apartat c)
Resultat
La solució positiva és a l'interval (0,8;0,9) (val aproximadament 0,834).
Resolució
Valors.f(0,8)=e0,8+0,64−3≈−0,134<0 i f(0,9)=e0,9+0,81−3≈0,270>0.
Bolzano. L'arrel positiva és a (0,8;0,9), de longitud 0,1 (valor aproximat 0,834). L'altra arrel és ≈−1,677.
Apartat d)
Resultat
Si k>ming≈0,83, g(x)=k té exactament una solució a cada branca: dues en total. k=3>0,83 compleix la condició.
Resolució
Monotonia de g.g′(x)=ex+2x=f′(x): per l'argument de b), g decreix fins a c≈−0,352 i creix després, amb mínim g(c)≈0,83.
Comportament a l'infinit.g(x)→+∞ quan x→±∞.
Nombre de solucions. Si k>g(c), a cada branca (on g és contínua i estrictament monòtona, i passa de +∞ a g(c) o de g(c) a +∞) la gràfica talla la recta y=k exactament una vegada: dues solucions.
Cas k = 3.g(x)=3⟺f(x)=0, i 3>0,83: efectivament en té dues, com hem vist.
Errors típics
Aplicar Bolzano i concloure «exactament una arrel» en lloc de «almenys una».
Oblidar comprovar que la funció és contínua (és el que permet aplicar el teorema).
Creure que un punt amb f′(x)=0 és sempre un extrem; aquí el que s'usa és el canvi de signe de f′.
Buscar l'arrel resolent algebraicament ex=3−x2: no té solució elemental i cal un mètode d'aproximació.
Conceptes treballats: teorema de Bolzano, monotonia i derivades successives, nombre d'arrels d'una equació, aproximació d'arrels per intervals.
Considera el límit L=x→0limx3ln(1+x)−ax+bx2, amb a,b constants reals. a) Determina a i b perquè el límit sigui un nombre real finit. b) Calcula'n el valor. c) Què passa si a=1 però b=21? I si a=1? Raona-ho. d) Usa el resultat de b) per aproximar ln1,1 amb un polinomi de grau 3 i comprova l'aproximació amb la calculadora.
Pista 1
El denominador tendeix a 0 i el numerador també (per a qualsevol a,b). Aplica L'Hôpital i fixa't en què cal que passi al nou numerador perquè no es torni a produir una divisió d'un nombre no nul per 0.
Pista 2
Hauràs d'aplicar L'Hôpital fins a tres vegades; a cada pas, el numerador ha de tendir a 0.
Pista 3
Per a d), el límit de b) diu que, per a x petit, el numerador ln(1+x)−ax+bx2 és aproximadament Lx3: aïlla ln(1+x) amb els valors trobats.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34
Apartat a)
Resultat
a=1,b=21
Resolució
Indeterminació. Sigui N(x)=ln(1+x)−ax+bx2; N(0)=0, així que el límit és de la forma 00 per a qualsevol a, b.
Primera aplicació de L'Hôpital.L=lim3x2N′(x), amb N′(x)=1+x1−a+2bx i N′(0)=1−a. Perquè no surti un nombre no nul dividit per 0, cal N′(0)=0: a=1.
Segona aplicació. Torna a ser 00: L=lim6xN′′(x), amb N′′(x)=−(1+x)21+2b i N′′(0)=2b−1. Cal N′′(0)=0: b=21.
Apartat b)
Resultat
L=31
Resolució
Tercera derivada. Amb a=1,b=21: N′′′(x)=(1+x)32.
Tercera aplicació de L'Hôpital.L=x→0lim6N′′′(x)=62=31
Apartat c)
Resultat
Si a=1 i b=21, el límit no existeix (laterals +∞ i −∞); si a=1, el límit és +∞ o −∞ (el mateix pels dos costats) segons el signe de 1−a.
Resolució
Cas a = 1, b ≠ ½.N(x) es comporta com (b−21)x2 i x3N(x)∼xb−21→±∞, amb signes oposats a l'esquerra i a la dreta de 0: el límit no existeix.
Cas a ≠ 1.N(x)∼(1−a)x i x3N(x)∼x21−a→+∞ (si a<1) o −∞ (si a>1), igual pels dos costats.
Conclusió. Només amb a=1 i b=21 el límit és un nombre real finit.
Apartat d)
Resultat
ln1,1≈0,1−0,005+0,0003=0,09533; la calculadora dona 0,09531…, amb un error d'unes 2,3⋅10−5.
Resolució
Aproximació. El resultat de b) diu que, per a x petit, ln(1+x)−x+2x2≈31x3, és a dir, ln(1+x)≈x−2x2+3x3.
Càlcul. Amb x=0,1: 0,1−0,005+0,0003=0,09533.
Comprovació.ln1,1=0,09531…: l'error és d'unes 2,3⋅10−5.
Errors típics
Aplicar L'Hôpital sense comprovar que el límit és realment una indeterminació 0/0 en cada pas.
Igualar només N′(0)=0 i oblidar-se de la segona condició, N′′(0)=0.
En c), dir que el límit «és infinit» sense veure que els signes laterals difereixen.
Deixar l'exercici en l'àlgebra sense comprovar el resultat amb un valor concret de x.
Conceptes treballats: límits amb paràmetres, indeterminacions, regla de L'Hôpital repetida, límits laterals, aproximació polinòmica d'una funció.
Considera la funció f(x)=x3−3x i el punt P(2,2). a) Comprova que P pertany a la corba i escriu la recta tangent en P. b) Troba totes les rectes tangents a la corba que passen per P (el punt de tangència pot ser un altre). c) La recta tangent en P torna a tallar la corba en un altre punt. Calcula'l. d) Explica per què una recta tangent a una corba pot tallar-la en un altre punt.
Pista 1
La tangent en el punt d'abscissa a és y=f(a)+f′(a)(x−a). Perquè passi per P, s'ha de complir aquesta equació per a x=2,y=2.
Pista 2
L'equació en a resultant és un polinomi de grau 3, i a=2 n'és arrel (per què?).
Pista 3
Per a c), resta la recta de la funció i factoritza: tens una arrel doble.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35
Apartat a)
Resultat
f(2)=2, així que P és de la corba; tangent: y=9x−16.
Resolució
Pertinença.f(2)=8−6=2: P(2,2) és de la corba.
Pendent.f′(x)=3x2−3, f′(2)=9.
Recta tangent.y=2+9(x−2)=9x−16.
Apartat b)
Resultat
Dues rectes: y=9x−16 (tangent en P) i y=2 (tangent en (−1,2)).
Resolució
Plantejament. La tangent en el punt d'abscissa a és y=f(a)+f′(a)(x−a). Passa per P si f(a)+f′(a)(2−a)=2.
Equació en a.(a3−3a)+(3a2−3)(2−a)−2=−2a3+6a2−8=−2(a+1)(a−2)2=0 (a=2 n'ha de ser arrel, perquè la tangent en P passa per P).
Solucions.a=2 (la tangent en P) i a=−1: f(−1)=2, f′(−1)=0, tangent y=2.
Comprovació.y=2 passa per P(2,2) i toca la corba a (−1,2).
Apartat c)
Resultat
L'altre punt de tall és (−4,−52).
Resolució
Diferència.f(x)−(9x−16)=x3−12x+16=(x−2)2(x+4): x=2 és arrel doble (tangència).
Punt de tall. L'altra arrel és x=−4: punt (−4,−52).
Comprovació.9⋅(−4)−16=−52=f(−4).
Apartat d)
Resultat
La tangència és una propietat local: lluny del punt de tangència la corba pot tornar a tallar la recta.
Resolució
Idea de tangent. «Tangent» vol dir que la recta s'ajusta a la corba en un entorn petit del punt (algebraicament, una arrel doble de f(x)−recta), no que no la talli enlloc més. En aquests exemples, a prop del punt de tangència la recta toca la corba sense creuar-la.
Exemples. Passa amb y=9x−16, que torna a tallar la corba a x=−4, i amb y=2, que la talla a x=2: f(x)−2=(x−2)(x+1)2.
Conclusió. En una cúbica, una recta pot tallar la corba fins a tres vegades: una arrel doble (tangència) i una de simple (tall).
Errors típics
Pensar que per un punt de la corba passa una única tangent: pot haver-n'hi més que toquin la corba en altres punts.
Plantejar la tangent com y=f′(2)(x−2) oblidant el terme f(a).
En el polinomi cúbic resultant, perdre l'arrel doble i quedar-se només amb a=−1 o amb a=2.
Creure que si una recta és tangent a la corba no la pot tornar a tallar enlloc més.
Conceptes treballats: recta tangent i derivada, equació d'una tangent des d'un punt, factorització de polinomis amb arrels dobles, interpretació geomètrica local/global.
La concentració d'un fàrmac a la sang, en mg/L, t hores després d'una injecció és C(t)=12te−t/2, t≥0. a) Quan s'assoleix la concentració màxima i quant val? b) Quan decreix més ràpidament la concentració? Dona aquest ritme (mg/L per hora) i interpreta'l. c) Què ocorre amb la concentració a llarg termini? d) El fàrmac és eficaç mentre C(t)≥5 mg/L. Demostra amb el teorema de Bolzano que l'interval d'eficàcia comença entre 0 i 1 h i acaba entre 4 i 5 h, i calcula'n la durada aproximada.
Pista 1
Deriva amb la regla del producte: C′(t)=12e−t/2(1−2t).
Pista 2
Els canvis més ràpids (de creixement o decreixement) corresponen als zeros de C′′, i el signe de C′ en aquests punts diu si creix o decreix.
Pista 3
A d), calcula C(0),C(1),C(4),C(5) i recorda la monotonia de C a cada tram.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36
Apartat a)
Resultat
Màxim a t=2h: C(2)=e24≈8,83mg/L.
Resolució
Derivada. Regla del producte (i de la cadena per a e−t/2): C′(t)=12e−t/2(1−2t).
Punt crític. Com que e−t/2>0, C′(t)=0⟺t=2. C' passa de positiva a negativa: màxim.
Valor màxim.C(2)=24e−1=e24≈8,83mg/L.
Apartat b)
Resultat
A t=4h, amb un ritme C′(4)=−e212≈−1,62mg/L per hora.
Resolució
Plantejament. El decreixement més ràpid correspon al valor més negatiu de C', és a dir, a un zero de C'' on C' passa de decreixent a creixent.
Segona derivada.C′′(t)=3e−t/2(t−4), que s'anul·la a t=4 i canvia de signe (negativa abans, positiva després): és un punt d'inflexió, on el pendent C' és mínim.
Ritme.C′(4)=12e−2(1−2)=−12e−2≈−1,62mg/L per hora.
Interpretació. A les 4 h la concentració, que val C(4)≈6,50mg/L, baixa al ritme més ràpid de tot el procés: unes 1,62 mg/L cada hora.
Apartat c)
Resultat
t→∞limC(t)=0: la concentració tendeix a 0 (asímptota horitzontal, l'eix OX).
Resolució
Indeterminació.12te−t/2=et/212t és del tipus ∞∞.
Regla de L'Hôpital.21et/212→0: l'exponencial decreixent guanya al factor lineal.
Interpretació. A llarg termini el fàrmac s'elimina: l'eix OX és asímptota horitzontal. La concentració només hi tendeix, no arriba a 0 en un temps finit.
Apartat d)
Resultat
L'eficàcia comença a t1≈0,55h i acaba a t2≈4,95h: dura aproximadament 4,4h.
Resolució
Plantejament. Apliquem Bolzano a C(t)−5, que és contínua.
Inici.C(0)=0<5<C(1)=12e−1/2≈7,28: hi ha un t1∈(0,1) amb C(t1)=5.
Final.C(4)≈6,50>5>C(5)=60e−5/2≈4,93: hi ha un t2∈(4,5) amb C(t2)=5.
Unicitat. Com que C creix fins a t=2 i decreix després, cada tram té exactament una solució, i C≥5 entre elles.
Durada. Numèricament, t1≈0,55h i t2≈4,95h: l'eficàcia dura aproximadament 4,4h.
Errors típics
Confondre el màxim de C (on C′=0) amb el punt on la concentració decreix més de pressa (on C′′=0).
Derivar C com si fos un producte de dues funcions sense aplicar bé la regla de la cadena a e−t/2 (oblidar el −21).
Aplicar Bolzano sense comprovar els signes de C−5 en els extrems de l'interval.
Dir que la concentració «arriba a 0» en un temps finit: només hi tendeix.
Conceptes treballats: funcions exponencials i derivades, màxims i punts d'inflexió amb interpretació, límits a l'infinit, teorema de Bolzano, modelització farmacocinètica.
En una carretera amb límit de 90 km/h hi ha un radar de tram: dues càmeres separades 20 km mesuren el temps que triga un cotxe a recórrer el tram. La posició del cotxe (km des de la primera càmera) és s(t)=80t+100t2, amb t en hores, i passa per la segona càmera a t=0,2 h. a) Calcula la velocitat mitjana en el tram i la velocitat instantània del cotxe en passar per cada càmera. b) Demostra que hi ha un instant en què la velocitat instantània coincideix amb la mitjana i troba'l. Quin teorema fas servir i per què se'n poden aplicar les hipòtesis? c) El conductor al·lega que només va superar el límit «un moment». Calcula durant quant temps va anar per sobre de 90 km/h i decideix si l'al·legació té fonament. Per què el radar de tram sanciona per la mitjana? d) Demostra que per a qualsevol funció quadràtica g(x)=px2+qx+r (p=0) el punt c que dona el teorema del valor mitjà a [A,B] és sempre el punt mitjà de l'interval. Comprova-ho amb l'apartat b).
Pista 1
La velocitat mitjana és 0,2−0s(0,2)−s(0) i la instantània és la derivada s′(t).
Pista 2
El teorema de Lagrange (valor mitjà) garanteix un c tal que s′(c) és igual a la velocitat mitjana. Només cal que s sigui contínua i derivable.
Pista 3
A d), iguala g′(c) amb el quocient incremental i aïlla c.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37
Apartat a)
Resultat
vm=100km/h; v(0)=80km/h a la primera càmera i v(0,2)=120km/h a la segona.
Resolució
Velocitat mitjana.s(0,2)=16+4=20km, de manera que vm=0,2−0s(0,2)−s(0)=0,220=100km/h.
Velocitat instantània. És la derivada: s′(t)=80+200t.
A cada càmera. A la primera, s′(0)=80km/h; a la segona, s′(0,2)=120km/h.
Apartat b)
Resultat
A t=0,1h (6 min després de la primera càmera), v=100km/h; teorema del valor mitjà (Lagrange).
Resolució
Hipòtesis. s és un polinomi: contínua a [0;0,2] i derivable a (0;0,2).
Teorema del valor mitjà. Existeix un c∈(0;0,2) amb s′(c)=vm=100.
Va superar els 90 km/h durant 0,15h=9min dels 12: l'al·legació no té fonament.
Resolució
Instant en què arriba a 90 km/h.s′(t)=90⟺80+200t=90⟺t=0,05h (3 min).
Temps per sobre del límit. Com que s' és creixent, des d'aquest moment fins al final (t=0,2) va per sobre de 90 km/h: 0,15h=9min de 12.
Valoració. No és «un moment»: va superar el límit durant tres quarts del temps.
Per què la mitjana. El radar sanciona per la velocitat mitjana (100 km/h > 90) perquè, pel teorema del valor mitjà, si la mitjana supera el límit és segur que hi ha hagut algun instant per sobre del límit.
Apartat d)
Resultat
Per a g(x)=px2+qx+r, el punt del teorema del valor mitjà és c=2A+B; amb A=0,B=0,2 dona c=0,1, com a b).
Igualació.2pc+q=p(A+B)+q⇒2pc=p(A+B) i, com que p=0, c=2A+B.
Comprovació. Amb A=0,B=0,2 es troba c=0,1, com a b). Geomètricament, en una funció quadràtica la tangent paral·lela a la corda és just al mig de l'interval.
Errors típics
Confondre la velocitat mitjana (quocient incremental) amb la mitjana aritmètica de les velocitats instantànies als extrems (en aquest cas coincideix, 100, però només per ser quadràtica).
Aplicar el teorema del valor mitjà sense esmentar que cal continuïtat i derivabilitat.
Passar de minuts a hores malament (0,2 h són 12 min, no 20).
Pensar que c és únic en qualsevol funció: el teorema només n'assegura l'existència d'almenys un.
Conceptes treballats: derivada com a velocitat instantània, velocitat mitjana, teorema del valor mitjà (Lagrange), interpretació d'una situació real, demostració amb funcions quadràtiques.
Considera l'equació x3+2x−5=0. a) Demostra que té exactament una solució real i que és entre 1 i 2. b) Troba un interval de longitud 0,1 on sigui la solució. c) Aplica dos passos del mètode de bisecció a l'interval trobat per obtenir una aproximació amb error menor de 0,03. d) Demostra que x3−3x+1=0 té tres arrels reals. Determina, en general, per a quins valors de k l'equació x3−3x+k=0 té tres, dues o una solució.
Pista 1
Per a l'existència, usa Bolzano. Per a la unicitat, mira el signe de la derivada de f(x)=x3+2x−5.
Pista 2
El mètode de bisecció divideix l'interval pel punt mitjà i es queda amb la meitat on la funció canvia de signe.
Pista 3
A d), els extrems relatius de g(x)=x3−3x+k són a x=±1; a cada tram, g és monòtona, i el nombre d'arrels depèn dels signes de g(−1) i g(1).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38
Apartat a)
Resultat
Té exactament una solució real, i és a (1,2).
Resolució
Existència (Bolzano).f(x)=x3+2x−5 és contínua; f(1)=−2<0 i f(2)=7>0: hi ha almenys una arrel a (1,2).
Unicitat.f′(x)=3x2+2>0: f és estrictament creixent i només pot tallar l'eix una vegada.
Conclusió. Exactament una arrel real, a (1,2).
Apartat b)
Resultat
La solució és a (1,3;1,4).
Resolució
Valors.f(1,3)=2,197+2,6−5=−0,203<0 i f(1,4)=2,744+2,8−5=0,544>0.
Bolzano. Hi ha canvi de signe: l'arrel és a (1,3;1,4), de longitud 0,1.
Apartat c)
Resultat
Després de dos passos, l'arrel és a (1,325;1,35); prenent el punt mitjà, x≈1,3375, amb error com a molt 0,0125<0,03.
Resolució
Mètode de bisecció. Es divideix l'interval pel punt mitjà i es queda la meitat on la funció canvia de signe.
Primer pas. Punt mitjà 1,35: f(1,35)≈2,4604+2,7−5≈0,160>0, així que l'arrel és a (1,3;1,35).
Segon pas. Punt mitjà 1,325: f(1,325)≈2,326+2,65−5≈−0,024<0, per tant l'arrel és a (1,325;1,35), de longitud 0,025.
Aproximació. Prenent el punt mitjà, 1,3375, l'error és com a molt 0,0125<0,03 (qualsevol extrem de l'interval ja tindria error menor que 0,025). El valor real és 1,3282…
Apartat d)
Resultat
x3−3x+1=0 té tres arrels, a (−2,0), (0,1) i (1,2). x3−3x+k=0 té tres solucions si −2<k<2, dues (una de doble) si k=±2 i una si ∣k∣>2.
Resolució
Tres arrels. Sigui g(x)=x3−3x+1: g(−2)=−1<0, g(0)=1>0, g(1)=−1<0, g(2)=3>0. Tres canvis de signe: per Bolzano, tres arrels a (−2,0), (0,1) i (1,2), i no n'hi pot haver més perquè és de grau 3.
Extrems de gk.gk(x)=x3−3x+k té gk′(x)=3(x2−1): màxim relatiu a x=−1, de valor k+2, i mínim relatiu a x=1, de valor k−2. A cada tram (−∞,−1), (−1,1), (1,+∞), gk és monòtona.
Discussió. Tres arrels si k+2>0 i k−2<0, és a dir, −2<k<2; dues arrels (una de doble) si k=±2; una sola si ∣k∣>2 (màxim i mínim del mateix signe).
Errors típics
Aplicar Bolzano i dir que, per tant, l'arrel és única.
Fer la bisecció dividint per la meitat sense comprovar el signe de f al punt mitjà.
Pensar que un polinomi de grau 3 té sempre tres arrels reals.
En d), oblidar els casos frontera k=±2 (arrel doble).
Conceptes treballats: teorema de Bolzano, monotonia i unicitat d'arrels, mètode de bisecció, extrems relatius i nombre de solucions d'una equació amb paràmetre.
Sigui f(x)=x2lnx per a x>0 i f(0)=0. a) Demostra que f és contínua a x=0. b) Estudia si f és derivable a 0 i calcula f′(0) si existeix. Interpreta-ho geomètricament. c) És contínua la derivada f′ a 0? Existeix f′′(0)? d) Estudia la monotonia, els extrems relatius i la curvatura per a x>0 i descriu la gràfica.
Pista 1
Per als límits en 0 de la forma 0⋅(−∞), escriu el producte com un quocient i aplica L'Hôpital.
Pista 2
La derivada en un punt on la funció s'ha definit a part es calcula amb la definició: h→0+limhf(h)−f(0).
Pista 3
Per a c), calcula limx→0+f′(x) i limx→0+xf′(x)−f′(0).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39
Apartat a)
Resultat
x→0+limx2lnx=0=f(0): f és contínua a 0.
Resolució
Indeterminació. Quan x→0+, x2lnx és del tipus 0⋅(−∞). Només ens hi podem acostar per la dreta (el domini és [0,+∞)).
Quocient i L'Hôpital.x→0+limx−2lnx=L’Hlim−2x−31/x=lim(−2x2)=0
Conclusió. El límit coincideix amb f(0)=0: f és contínua a 0.
Apartat b)
Resultat
f és derivable a 0 (per la dreta) amb f′(0)=0: la corba surt de l'origen tangent a l'eix OX.
Resolució
Definició de derivada. Com que f s'ha definit a part a 0, cal fer servir la definició: f′(0)=h→0+limhh2lnh=limhlnh.
Interpretació geomètrica. La tangent a l'origen és horitzontal: la corba surt de l'origen tangent a l'eix OX.
Apartat c)
Resultat
f′ és contínua a 0, però no existeixf′′(0): f és C1 però no dues vegades derivable a l'origen.
Resolució
Continuïtat de f'. Per a x>0, f′(x)=2xlnx+x, i x→0+limf′(x)=0=f′(0) (pel límit de b)): f' és contínua a 0.
Segona derivada a 0.x→0+limxf′(x)−f′(0)=lim(2lnx+1)=−∞ (fixa't que, per a x>0, f′′(x)=2lnx+3→−∞ també).
Conclusió. No existeix f′′(0). Que f' tingui límit a 0 no vol dir que f sigui derivable dues vegades a 0.
Apartat d)
Resultat
Decreixent a (0,e−1/2) i creixent a (e−1/2,+∞); mínim (e−1/2,−2e1)≈(0,607;−0,184); còncava cap avall a (0,e−3/2) i cap amunt després; inflexió (e−3/2,−2e33)≈(0,223;−0,075).
Resolució
Monotonia.f′(x)=x(2lnx+1)=0⟺x=e−1/2≈0,607. f decreix a (0,e−1/2) i creix després.
Extrem. Mínim relatiu (i absolut): f(e−1/2)=e−1⋅(−21)=−2e1≈−0,184.
Curvatura.f′′(x)=2lnx+3=0⟺x=e−3/2≈0,223: f és còncava (cap avall) a (0,e−3/2) i convexa (cap amunt) després; punt d'inflexió (e−3/2,−2e33)≈(0,223;−0,075).
Gràfica. Surt de l'origen tangent a l'eix OX, per sota d'ell; té el mínim −0,184 a x=0,607, torna a tallar l'eix a (1,0) i creix cap a +∞.
Errors típics
Calcular el límit limx2lnx com «0⋅∞=0 o ∞» sense resoldre la indeterminació.
Derivar f a x=0 amb la fórmula 2xlnx+x: no val a 0, perquè ln0 no existeix; cal la definició.
Confondre «f′ té límit a 0» amb «f és derivable dues vegades a 0».
Oblidar que el domini és [0,+∞) i buscar extrems per a x<0.
Conceptes treballats: continuïtat i derivabilitat en un punt, límits amb L'Hôpital, derivada per la definició, extrems i inflexions, estudi local d'una funció definida a trossos.
Un camí segueix la corba y=x (x≥0, unitats: hm). Un pou és al punt A(3,0). a) Troba el punt P del camí més proper al pou i la distància mínima. Justifica que és un mínim. b) Comprova que el segment AP és perpendicular a la recta tangent al camí en P i explica per què ha de ser així. c) Si el pou fos a A(41,0), quin seria el punt més proper? Què té d'especial la derivada de d2 respecte de x en aquest cas? Continua sent perpendicular AP a la tangent? d) Per a un pou a (a,0) qualsevol, determina el punt més proper en funció d'a.
Pista 1
Minimitza el quadrat de la distància: d2=(x−3)2+(x)2.
Pista 2
Per a b), deriva d2 respecte de x i compara-ho amb el producte escalar de AP i el vector director de la tangent, (1,2x1).
Pista 3
A c), recorda que x ha de ser major o igual que 0. Mira el signe de la derivada a [0,∞).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40
Apartat a)
Resultat
P(25,25)≈(2,5;1,58); dmıˊn=211≈1,66hm.
Resolució
Funció a minimitzar. Per a P(x,x), d2=(x−3)2+(x)2=(x−3)2+x. Minimitzar d2 o d és equivalent, perquè l'arrel és creixent.
Derivada.(d2)′=2(x−3)+1=2x−5=0⟺x=25.
És un mínim. La derivada passa de negativa a positiva (o (d2)′′=2>0).
Resultat.P=(25,25) i d2=41+25=411: d=211≈1,66hm.
Apartat b)
Resultat
AP⋅u=0: AP és perpendicular a la tangent, com ha de passar en un mínim interior de la distància.
Resolució
Vectors. El pendent de la tangent a P és 25/21, amb vector director u=(1,25/21); AP=(−21,25).
Per què. No és casualitat: la derivada de d2 en moure P sobre la corba és proporcional al producte escalar de AP amb la tangent (21(d2)′=AP⋅u); en un mínim interior s'anul·la, és a dir, AP⊥ tangent. Si no ho fos, movent P cap a un costat s'acostaria al pou.
Apartat c)
Resultat
El punt més proper és l'origen (0,0), a distància 41 hm; (d2)′=2x+21>0 no s'anul·la al domini (mínim a l'extrem), però AP sí que és perpendicular a la tangent (vertical) a l'origen.
Resolució
Nova funció.d2=(x−41)2+x i (d2)′=2x+21>0 per a tot x≥0: la distància és creixent.
Mínim a l'extrem. El mínim és a x=0: el punt més proper és l'origen (0,0), a distància 41. La derivada no s'anul·la dins del domini (l'únic candidat seria x=−41, fora de la corba).
Perpendicularitat. Sí que es compleix: a l'origen la tangent a y=x és vertical i AP és horitzontal. Que la derivada respecte de x no s'hi anul·li és perquè x no és un bon paràmetre a l'origen (la tangent hi és vertical).
Apartat d)
Resultat
Si a≥21, el punt més proper és (a−21,a−21); si a<21, és l'origen.
Resolució
Derivada.d2=(x−a)2+x, (d2)′=2x−2a+1=0⟺x=a−21.
Cas a ≥ ½. El valor és admissible (x≥0) i és un mínim: el punt més proper és (a−21,a−21), a distància a−41.
Cas a < ½.(d2)′>0 a tot [0,+∞): el mínim és a l'origen (distància ∣a∣).
Comprovació. Per a a=3: x=25, el resultat de a); per a a=41, l'origen, com a c).
Errors típics
Maximitzar o derivar d amb l'arrel sense simplificar, amb errors d'àlgebra, quan és més senzill derivar d2.
No limitar el domini a x≥0 i donar un punt fora de la corba.
Comparar la distància només amb l'origen o amb un altre punt i no amb tot el domini.
Concloure que no hi ha mínim perquè la derivada no s'anul·la: el mínim pot ser a l'extrem del domini.
Conceptes treballats: optimització, distància entre punts, mínim en un interval no fitat superiorment, tangent i perpendicularitat, discussió segons un paràmetre.
Que si una funció és contínua en un interval tancat i pren valors de signe contrari als extrems, té almenys un zero dins de l'interval.
Una funció contínua en un punt sempre hi és derivable?
No. Ha de ser contínua, però a més les derivades laterals han de coincidir. Una funció amb un punt angulós, com el valor absolut a x = 0, és contínua però no derivable.