Exercicis de geometria a l'espai — Matemàtiques 2n Batxillerat
La geometria a l'espai és un altre dels blocs fixos de la PAU, i aquests exercicis la cobreixen sencera. Treballes vectors a l'espai, el mòdul i els productes escalar, vectorial i mixt, i els fas servir per calcular angles, àrees de triangles i volums. Després escrius equacions de rectes i plans, com el pla que passa per tres punts o el pla mediador d'un segment, i estudies posicions relatives. Al final calcules distàncies entre punts, rectes i plans. Les solucions expliquen quin vector o quina equació fas servir a cada pas. Errors típics: confondre el vector director d'una recta amb el vector normal d'un pla i restar en l'ordre invers per trobar un vector.
Dues rectes tenen vectors directors d1 = (1, 2, 3) i d2 = (2, 4, 6). Poden ser paral·leles?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2
Resultat
Sí: d2=2d1, els directors són proporcionals i les rectes són paral·leles o coincidents.
Resolució
Plantejament. Dues rectes són paral·leles (o coincidents) quan els seus vectors directors són proporcionals.
Comparació.d2=(2,4,6)=2⋅(1,2,3)=2d1: és exactament el doble.
Conclusió. Com que tenen la mateixa direcció, les rectes són paral·leles o coincidents. Per distingir entre les dues opcions caldria comprovar si comparteixen algun punt (un punt d'una recta que sigui de l'altra).
Troba l'equació general del pla que passa pel punt P(2, -1, 3) i té com a vector normal n = (1, 2, -2). Comprova si el punt Q(0, -3, 0) pertany a aquest pla.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6
Resultat
π:x+2y−2z+6=0; Q sí que pertany al pla.
Resolució
Plantejament. Si el vector normal és (A,B,C), el pla té equació Ax+By+Cz+D=0; aquí, x+2y−2z+D=0.
Càlcul de D. Imposem que P hi pertanyi: 2+2⋅(−1)−2⋅3+D=0, és a dir, 2−2−6+D=0, d'on D=6.
Pla.π:x+2y−2z+6=0.
Comprovació de Q. Substituïm Q(0,−3,0): 0+2⋅(−3)−2⋅0+6=−6+6=0. Per tant, Q pertany al pla.
Raona si els plans π1: 2x - y + 3z = 5 i π2: -4x + 2y - 6z = 1 són paral·lels i, si ho són, si coincideixen.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7
Resultat
Són paral·lels i diferents (no coincideixen): no tenen cap punt en comú.
Resolució
Criteri. Dos plans són paral·lels quan els seus vectors normals són proporcionals; són el mateix pla si la proporció es manté també en el terme independent.
Normals.n1=(2,−1,3) i n2=(−4,2,−6)=−2n1: sí que són paral·lels.
Terme independent. Multiplicant π1 per −2: −4x+2y−6z=−10. Però π2 té 1=−10: les dues equacions són incompatibles.
Conclusió. Són plans paral·lels diferents, sense cap punt en comú.
Expressa la recta r: x = 1 + 2t, y = -t, z = 3 + t com a intersecció de dos plans (equacions implícites).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10
Resultat
r:{x+2y−1=0y+z−3=0
Resolució
Equació contínua. Aïllem el paràmetre: t=2x−1, t=−y, t=z−3. Per tant 2x−1=−1y=1z−3
Primer pla. Igualant el primer i el segon membre: x−1=−2y⇒x+2y−1=0.
Segon pla. Igualant el segon i el tercer: −y=z−3⇒y+z−3=0.
Comprovació. El punt (1,0,3) (t=0) compleix 1+0−1=0 i 0+3−3=0, i el director (2,−1,1) és perpendicular als dos normals: (2,−1,1)⋅(1,2,0)=2−2=0 i (2,−1,1)⋅(0,1,1)=−1+1=0.
Com s'obté un vector unitari amb la mateixa direcció que un vector v donat?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11
Resultat
Es divideix el vector pel seu mòdul: u=∣v∣v.
Resolució
Què es demana. Un vector de mòdul 1 (unitari) amb la mateixa direcció que v.
Normalització. Divideix cada component de v pel seu mòdul: u=∣v∣v. Com que només el multipliques per un nombre positiu, conserva la direcció i el sentit.
Comprovació.∣u∣=∣v∣∣v∣=1. Per exemple, si v=(3,4,0), ∣v∣=5 i u=(53,54,0).
Conclusió. El vector unitari en la direcció de v és v/∣v∣ (si vols el sentit contrari, −v/∣v∣).
Una recta ve donada com a intersecció dels plans x + y + z - 1 = 0 i x - y + z - 3 = 0. Escriu-ne les equacions paramètriques.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13
Resultat
r:x=2+t,y=−1,z=−t
Resolució
Plantejament. Una recta escrita com a tall de dos plans té per vector director el producte vectorial dels dos vectors normals, perquè el director és paral·lel als dos plans alhora.
Director. Amb n1=(1,1,1) i n2=(1,−1,1): d=n1×n2=(1⋅1−1⋅(−1),1⋅1−1⋅1,1⋅(−1)−1⋅1)=(2,0,−2) que podem simplificar a (1,0,−1).
Un punt. Donem un valor, per exemple z=0, i resolem x+y=1,x−y=3. Sumant: 2x=4, x=2; per tant y=−1. Un punt és P(2,−1,0).
Equacions paramètriques. Punt més múltiple del director: x=2+t,y=−1,z=−t.
Comprovació. Substituint als dos plans: (2+t)−1−t−1=0 i (2+t)+1−t−3=0 per a qualsevol t.
Troba l'equació del pla mediador del segment de punts P = (2, 0, 1) i Q = (4, 2, 3) (el pla format per tots els punts que estan a la mateixa distància de P que de Q).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14
Resultat
x+y+z−6=0
Resolució
Plantejament. El pla mediador passa pel punt mitjà de PQ i té com a vector normal el vector PQ.
Punt mitjà.M=(22+4,20+2,21+3)=(3,1,2).
Vector normal.PQ=Q−P=(2,2,2), que simplifiquem a (1,1,1).
Equació.1(x−3)+1(y−1)+1(z−2)=0, és a dir, x+y+z−6=0.
Comprovació. M compleix 3+1+2−6=0. Tot punt d'aquest pla és equidistant de P i Q; per exemple, X(6,0,0): ∣XP∣=∣XQ∣=17.
Troba la recta perpendicular al pla π: x - 2y + 2z = 10 que passa pel punt P(1, 1, 1), el punt on talla el pla (projecció ortogonal de P) i la distància de P a π.
Estudia la posició relativa de la recta r: (x, y, z) = (1, 0, 2) + t·(1, 1, -1) i el pla π: 2x + y + 3z = 5. Si són paral·lels, calcula la distància entre ells.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16
Resultat
r i π són paral·lels; d(r,π)=143≈0,80 unitats.
Resolució
Director i normal.u=(1,1,−1), n=(2,1,3): u⋅n=2+1−3=0, així que la recta és paral·lela al pla o hi està continguda. (Si u⋅n hagués estat diferent de zero, la recta tallaria el pla en un sol punt.)
Un punt de r.A(1,0,2): 2⋅1+0+3⋅2=8=5. No és del pla: r i π són paral·lels (cap punt comú).
Distància. És la de qualsevol punt de r al pla: d=4+1+9∣8−5∣=143≈0,80
Conclusió. La recta és paral·lela al pla, a una distància d'unes 0,80 unitats.
Compte! Error típic: fer servir el cosinus en lloc del sinus; amb cosα=98 sortiria l'angle entre la recta i la normal (27,27∘), que és el complementari.
Calcula la distància del punt P(6, 2, 6) a la recta r: 2(x−1) = 2y = 1(z−2).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21
Resultat
d(P,r)=3 unitats
Resolució
Dades. Punt de r: A(1,0,2); director u=(2,2,1), amb ∣u∣=4+4+1=3. Vector AP=(5,2,4).
Fórmula amb el producte vectorial.d(P,r)=∣u∣∣AP×u∣.
Càlcul.AP×u=(2⋅1−4⋅2,4⋅2−5⋅1,5⋅2−2⋅2)=(−6,3,6), de mòdul 36+9+36=81=9. Per tant d(P,r)=39=3.
Comprovació per l'altre mètode. El punt genèric de r és (1+2t,2t,2+t); imposant que el vector fins a P sigui perpendicular a u: 2(5−2t)+2(2−2t)+(4−t)=18−9t=0⇒t=2, peu Q(5,4,4) i ∣PQ∣=1+4+4=3.
Calcula el volum del tetraedre de vèrtexs A(1, 1, 1), B(3, 0, 1), C(2, 2, 0) i D(0, 1, 3).
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22
Resultat
V=65≈0,83 unitats cúbiques
Resolució
Fórmula. El producte mixt de tres vectors dona (en valor absolut) el volum del paral·lelepípede que formen, i el del tetraedre n'és una sisena part: V=61[AB,AC,AD].
Vectors des de A.AB=(2,−1,0), AC=(1,1,−1) i AD=(−1,0,2).
Volum. El paral·lelepípede té volum ∣5∣=5 i el tetraedre V=65≈0,83 u³. Com que el mixt no és zero, els quatre punts no són coplanaris i el tetraedre existeix de debò.
Donats els punts A(2, 1, 0), B(1, 3, 2) i C(0, 0, 1), troba l'equació general del pla que els conté i, com que |u × v| ja el tens, calcula també l'àrea del triangle ABC.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23
Resultat
π:4x−3y+5z−5=0; àrea =252≈3,54 unitats quadrades.
Resolució
Vectors del pla. Des de A: u=AB=(−1,2,2) i v=AC=(−2,−1,1).
Estudia la posició relativa de les rectes r (passa per A(1, 0, 0) amb director u = (1, 0, 1)) i s (passa per B(0, 1, 0) amb director v = (0, 1, 1)). Si es tallen, troba el punt de tall.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24
Resultat
Les rectes són secants: es tallen al punt (0,0,−1).
Resolució
Directors.u=(1,0,1) i v=(0,1,1) no són proporcionals: les rectes no són ni paral·leles ni coincidents; només poden ser secants o encreuar-se.
Criteri del producte mixt. Si [AB,u,v]=0, les rectes són coplanàries i, per tant, es tallen; si no, s'encreuen.
Càlcul.AB=(−1,1,0), u×v=(0⋅1−1⋅1,1⋅0−1⋅1,1⋅1−0⋅0)=(−1,−1,1) i AB⋅(u×v)=1−1+0=0: són secants.
Punt de tall.r:(1+t,0,t), s:(0,1+p,p). De la x: 1+t=0⇒t=−1; de la y: 0=1+p⇒p=−1; la z: t=p, coherent.
Conclusió. Amb t=−1 a r el punt de tall és (0,0,−1) (i a s amb p=−1 surt el mateix).
Considera els plans π1: x + y + z = 1, π2: 2x - y + z = 3 i π3: x + ay + 2z = 0. a) Discuteix, segons el valor del paràmetre a, la posició relativa dels tres plans. b) Per al valor de a en què no es tallen en un sol punt, troba les equacions paramètriques de la recta que tenen en comú.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25
Apartat a)
Resultat
Si a=4: els tres plans es tallen en un únic punt. Si a=4: es tallen en una recta (feix de plans).
Resolució
Plantejament. Estudiem el sistema format per les tres equacions amb el determinant de la matriu de coeficients (teorema de Rouché-Fröbenius).
Cas a=4.det=0: sistema compatible determinat, els tres plans es tallen en un únic punt.
Cas a=4.rang(A)=2. Fixa't que 3π1−π2 dona (3−2)x+(3+1)y+(3−1)z=3−3, és a dir, x+4y+2z=0, que és exactament π3. Per tant rang(A∣B)=2: compatible indeterminat, i els tres plans (diferents) passen per una mateixa recta.
Apartat b)
Resultat
Per a a=4: x=2+2t,y=t,z=−1−3t.
Resolució
Plantejament. La recta comuna és la intersecció de π1 i π2 (π3 n'és combinació).
Siguin les rectes r: (x - 1)/1 = (y - 2)/1 = z/2 i s: x = 2 + λ, y = a + 2λ, z = 2 + λ. a) Determina el valor de a perquè r i s es tallin, i troba el punt de tall. b) Quina és la posició relativa de r i s per als altres valors de a?
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26
Apartat a)
Resultat
a=3; punt de tall (2,3,2).
Resolució
Dades. r passa per A(1,2,0) amb director u=(1,1,2); s passa per B(2,a,2) amb director v=(1,2,1). Com que u i v no són proporcionals, no poden ser paral·leles: o es tallen o s'encreuen.
Condició de tall. Es tallen si AB=(1,a−2,2), u i v són coplanaris: det(AB,u,v)=1⋅(1−4)−(a−2)⋅(1−2)+2⋅(2−1)=a−3=0⇒a=3
Punt de tall. Igualem (1+t,2+t,2t)=(2+λ,3+2λ,2+λ). De la primera, t=1+λ; a la segona, 3+λ=3+2λ⇒λ=0, t=1. Tercera: 2⋅1=2+0, correcte.
Conclusió. Per a a=3 les rectes es tallen al punt (2,3,2).
Apartat b)
Resultat
Si a=3, r i s s'encreuen.
Resolució
Determinant. Si a=3, det(AB,u,v)=a−3=0: els tres vectors no són coplanaris.
Conclusió. Les rectes no es tallen i tampoc no són paral·leles (els directors no són proporcionals): s'encreuen.
Donats la recta r: x = 1 + t, y = t, z = 2 + t i el pla π: 2x - y + z = 0: a) Troba l'equació del pla π' que conté r i és perpendicular a π. b) Troba les equacions paramètriques de la projecció ortogonal de r sobre π.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27
Apartat a)
Resultat
π′:2x+y−3z+4=0
Resolució
Dades. Director de r: u=(1,1,1); normal de π: n=(2,−1,1). Com que u⋅n=2−1+1=2=0, r talla π.
Normal de π′.π′ ha de contenir u (conté r) i també n (és perpendicular a π): n′=u×n=(1⋅1−1⋅(−1),1⋅2−1⋅1,1⋅(−1)−1⋅2)=(2,1,−3)
Equació.2x+y−3z+D=0; amb el punt (1,0,2) de r: 2−6+D=0⇒D=4. Per tant π′:2x+y−3z+4=0.
Apartat b)
Resultat
x=−1+s,y=−2+4s,z=2s
Resolució
Plantejament. La projecció de r sobre π és la recta intersecció de π′ i π: {2x+y−3z+4=0,2x−y+z=0}.
Director.n′×n=(2,1,−3)×(2,−1,1)=(1⋅1−(−3)⋅(−1),(−3)⋅2−2⋅1,2⋅(−1)−1⋅2)=(−2,−8,−4), proporcional a (1,4,2).
Un punt. El de tall de r amb π: 2(1+t)−t+2+t=0⇒2t+4=0⇒t=−2, punt (−1,−2,0), que compleix les dues equacions.
Projecció.x=−1+s,y=−2+4s,z=2s. Comprovació: (1,4,2)⋅(2,−1,1)=2−4+2=0, el director és paral·lel a π.
Donades les rectes r: (x, y, z) = (0, 0, 1) + t·(1, 1, 1) i s: (x, y, z) = (2, 2, 0) + λ·(1, -1, 0), comprova que s'encreuen i calcula la distància entre elles.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28
Resultat
S'encreuen (det=6=0); d(r,s)=6≈2,45 unitats.
Resolució
Dades. Directors u=(1,1,1) i v=(1,−1,0), no proporcionals: no són paral·leles. Punts A(0,0,1) de r i B(2,2,0) de s; AB=(2,2,−1).
Posició relativa.det(AB,u,v)=2⋅(1⋅0−1⋅(−1))−2⋅(1⋅0−1⋅1)+(−1)⋅(1⋅(−1)−1⋅1)=2+2+2=6=0 els tres vectors no són coplanaris: les rectes s'encreuen.
Fórmula de la distància.d(r,s)=∣u×v∣∣det(AB,u,v)∣, amb u×v=(1⋅0−1⋅(−1),1⋅1−1⋅0,1⋅(−1)−1⋅1)=(1,1,−2), de mòdul 6.
Càlcul.d(r,s)=66=6≈2,45 unitats.
Interpretació.∣det∣ és el volum del paral·lelepípede format per AB, u i v, i ∣u×v∣ l'àrea de la base; el quocient és l'altura, que és la distància entre les rectes.
Troba els punts de la recta r: (x, y, z) = (1, 1, 0) + t·(2, -1, 2) que estan a distància 4 del pla π: x + 2y - 2z = 7. Raona primer per què n'hi ha exactament dos.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29
Resultat
(5,−1,4) i (−7,5,−8)
Resolució
Per què n'hi ha dos.u=(2,−1,2), n=(1,2,−2): u⋅n=2−2−4=−4=0, la recta talla el pla. En allunyar-se del punt de tall cap a una banda o l'altra, la distància creix, així que hi ha exactament un punt a distància 4 a cada banda.
Punt genèric.P(t)=(1+2t,1−t,2t). Distància al pla: d=1+4+4∣(1+2t)+2(1−t)−2⋅2t−7∣=3∣−4t−4∣
Donats el punt P(2, 3, 5) i la recta r: (x, y, z) = (1, 1, 0) + t·(1, 0, 1): a) Troba la projecció ortogonal de P sobre r. b) Calcula el punt simètric de P respecte de r i la distància de P a r.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30
Apartat a)
Resultat
Projecció ortogonal: Q(4,1,3).
Resolució
Punt genèric de r.Q(t)=(1+t,1,t), i PQ=(t−1,−2,t−5).
Condició de perpendicularitat.PQ ha de ser perpendicular al director u=(1,0,1): (t−1)+0+(t−5)=2t−6=0⇒t=3.
Conclusió. La projecció de P sobre r és Q(4,1,3).
Apartat b)
Resultat
Simètric P′(6,−1,1); d(P,r)=23≈3,46 unitats.
Resolució
Simètric. Q és el punt mitjà entre P i P': P′=2Q−P=(8−2,2−3,6−5)=(6,−1,1).
Distància.d(P,r)=∣PQ∣=∣(2,−2,−2)∣=12=23≈3,46.
Comprovació.∣P′Q∣=∣(−2,2,2)∣=12, la mateixa distància, i PQ⋅u=2+0−2=0.
Un dron segueix la trajectòria rectilínia P(t)=(1,−2,25)+t(2,2,−1) (coordenades en metres, t en segons, z és l'alçada). La coberta d'un edifici és el pla π:x+2y+2z=67 (la considerem il·limitada) i a A(6,0,21) hi ha una antena. a) En quin instant i en quin punt xoca el dron amb la coberta? Quina és la seva velocitat? b) Amb quin angle respecte de la coberta hi impacta? c) Calcula la distància mínima entre l'antena i la trajectòria i l'instant en què el dron passa pel punt de la trajectòria més proper a l'antena. Hi ha risc de col·lisió si la zona de seguretat al voltant de l'antena és de 3,5 m? d) Comprova que l'antena és «a l'aire» (al mateix costat de la coberta que el punt de sortida del dron) i calcula la seva distància a la coberta.
Pista 1
El dron toca la coberta quan el punt P(t) satisfà l'equació del pla: substitueix-hi les tres coordenades.
Pista 2
L'angle entre una recta i un pla es calcula amb el sinus (no el cosinus) de l'angle entre el vector director i la normal.
Pista 3
Per a c) pots usar d=∣v∣∣P0A×v∣ i, per saber l'instant, la projecció de P0A sobre v.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31
Apartat a)
Resultat
Xoca a t=5s al punt (11,8,20); velocitat ∣v∣=3m/s.
Resolució
Plantejament. El dron toca la coberta quan P(t)=(1+2t,−2+2t,25−t) satisfà l'equació del pla.
Velocitat. És el mòdul del vector director (m per s): ∣v∣=4+4+1=3m/s.
Apartat b)
Resultat
θ=arcsin94≈26,4∘ respecte de la coberta.
Resolució
Dades.v=(2,2,−1) i la normal n=(1,2,2), amb ∣n∣=3.
Angle recta-pla. Es calcula amb el sinus: sinθ=∣v∣∣n∣∣v⋅n∣=3⋅3∣2+4−2∣=94⇒θ≈26,4∘
Interpretació. L'impacte és força rasant. Si fessis servir el cosinus obtindries l'angle amb la normal (63,6∘), que és el complementari.
Apartat c)
Resultat
dmin=3m a t=2s (punt (5,2,23)); com que 3<3,5, hi ha risc.
Resolució
Dades.P0=(1,−2,25) i w=P0A=(5,2,−4).
Distància punt-recta.w×v=(6,−3,6), de mòdul 9, i d=∣v∣∣w×v∣=39=3m
Instant. Projecció de w sobre v: t=v⋅vw⋅v=918=2s, és a dir, P(2)=(5,2,23). Comprovació: ∣A−P(2)∣=∣(1,−2,−2)∣=3.
Conclusió. Com que t=2 s és anterior a l'impacte (t=5 s), aquesta mínima aproximació es produeix realment. I com que 3<3,5, el dron entra a la zona de seguretat: hi ha risc de col·lisió.
Apartat d)
Resultat
L'antena és al mateix costat que P0 (a l'aire); d(A,π)=319≈6,33m.
Resolució
Criteri. Dos punts són al mateix costat del pla si x+2y+2z−67 hi té el mateix signe.
Càlcul.x+2y+2z val 47 a P0 i 48 a l'antena, tots dos menors que 67: són al mateix costat de la coberta (a l'aire).
Distància.d(A,π)=3∣48−67∣=319≈6,33m
Errors típics
Calcular l'angle amb el cosinus i obtenir l'angle amb la normal (63,6∘) en lloc de l'angle amb el pla.
Oblidar dividir per ∣v∣ en la distància d'un punt a una recta.
Considerar que el punt més proper a l'antena és el d'impacte; cal minimitzar la distància sobre tota la trajectòria.
Comparar la distància mínima a la recta sense comprovar que s'assoleix abans de l'impacte.
Conceptes treballats: equacions d'una recta i d'un pla, intersecció recta-pla, angle recta-pla, distància d'un punt a una recta i a un pla, posició relativa respecte d'un pla.
Dues avionetes volen en línia recta amb velocitat constant. Prenent com a unitats el km i el minut (z és l'altitud), les seves posicions són P(t)=(0,0,2)+t(2,2,0) i Q(t)=(20,−1,2,3)+t(−2,2,0). a) Demostra que les trajectòries (rectes) no es tallen i calcula la distància entre aquestes dues rectes. b) Troba el punt de cada recta que determina aquesta distància mínima i en quin instant hi passa cada avioneta. Poden xocar? c) Calcula la distància entre les avionetes en funció del temps, l'instant de màxima proximitat i aquesta distància mínima. Si el protocol exigeix almenys 1,2 km de separació en tot moment, es compleix? d) Per què la distància mínima entre les rectes no coincideix amb la mínima distància entre les avionetes?
Pista 1
Dues rectes que no són paral·leles ni es tallen es creuen: la distància es calcula amb el producte mixt dividit pel mòdul del producte vectorial dels vectors directors.
Pista 2
El segment mínim entre les rectes és perpendicular a totes dues; imposa PQ⋅u=0 i PQ⋅w=0 amb paràmetres diferents.
Pista 3
A c), el temps és el mateix per a totes dues avionetes: restes Q(t)−P(t) i minimitzes el quadrat del mòdul.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32
Apartat a)
Resultat
Les rectes es creuen (producte mixt 2,4=0); d(r,s)=0,3km.
Resolució
Directors.u=(2,2,0) i w=(−2,2,0), no proporcionals: les rectes no són paral·leles.
Producte mixt.u×w=(0,0,8) i P0Q0=(20,−1,0,3): [P0Q0,u,w]=0,3⋅8=2,4=0. No són coplanàries: es creuen (no es tallen).
Distància entre rectes.d=∣(0,0,8)∣∣2,4∣=82,4=0,3km
Apartat b)
Resultat
Punts (9,5;9,5;2) i (9,5;9,5;2,3); la primera avioneta hi passa a t=4,75 min i la segona a t=5,25 min. No poden xocar.
Resolució
Plantejament. Amb paràmetres diferents, P(t) i Q(s)=(20−2s,−1+2s,2,3): PQ=(20−2s−2t,−1+2s−2t,0,3). El segment mínim és perpendicular a les dues rectes.
Perpendicular comuna.PQ⋅u=38−8t=0 i PQ⋅w=−42+8s=0, d'on t=4,75 i s=5,25.
Punts.P(4,75)=(9,5;9,5;2) i Q(5,25)=(9,5;9,5;2,3): un just a sobre de l'altre.
Conclusió. La primera avioneta hi passa a t=4,75 min i la segona a t=5,25 min: 30 segons de diferència i 0,3 km de desnivell. A més, les trajectòries no es tallen: no hi ha col·lisió.
Apartat c)
Resultat
d(t)=(20−4t)2+1,09; mínima a t=5 min, dmin=1,09≈1,044km. Com que 1,044<1,2, el protocol no es compleix.
Resolució
Plantejament. Ara el temps és el mateix per a totes dues: Q(t)−P(t)=(20−4t,−1,0,3).
Distància al quadrat.d(t)2=(20−4t)2+1+0,09=(20−4t)2+1,09. Minimitzar d2 és més còmode que minimitzar d.
Mínim. El terme (20−4t)2 s'anul·la a t=5 min, i dmin=1,09≈1,044km.
Conclusió. Com que 1,044<1,2, el protocol de separació no es compleix.
Apartat d)
Resultat
Perquè la distància entre rectes compara punts de cada trajectòria en instants diferents, i les avionetes no arriben alhora als peus de la perpendicular comuna.
Resolució
Distància entre rectes. Considera qualsevol parell de punts, també els que no es donen al mateix temps.
Distància entre avionetes. Només compara posicions simultànies. Les avionetes no estan mai alhora als peus de la perpendicular comuna (4,75 min i 5,25 min), de manera que la seva distància mínima real (1,044 km) és més gran que 0,3 km.
Conclusió. Només s'apropiarien a 0,3 km si una d'elles volés mig minut abans o després, de manera que arribessin alhora als peus de la perpendicular comuna.
Errors típics
Calcular la distància entre rectes amb la fórmula punt-recta (només val per a rectes paral·leles).
Confondre «les trajectòries es tallen» amb «els avions xoquen»: cal que passin pel mateix punt al mateix instant.
Minimitzar d(t) en lloc de d(t)2 i complicar-se amb l'arrel, o oblidar que els dos avions comparteixen el paràmetre t.
Treure la conclusió d'a) per a un instant concret sense comprovar-ho amb la funció d(t).
Conceptes treballats: posició relativa de dues rectes a l'espai, producte vectorial i mixt, distància entre rectes que es creuen, perpendicular comuna, optimització d'una distància en funció del temps.
Un raig làser surt del punt A(2,2,6), es reflecteix en un mirall pla que ocupa el pla π:x+2y+2z=9 i arriba al detector B(2,6,2) (unitats: dm). a) Comprova que A i B són al mateix costat de π i calcula'n la distància al mirall. b) Calcula el simètric B′ de B respecte de π. c) Troba el punt R del mirall on es reflecteix el raig. d) Calcula la longitud del recorregut AR+RB i demostra que, per a qualsevol altre punt X del mirall, AX+XB és més gran. Comprova que els angles d'incidència i de reflexió són iguals.
Pista 1
Per saber si dos punts són al mateix costat d'un pla, mira el signe de x+2y+2z−9 en cadascun.
Pista 2
El simètric s'obté sumant al punt dues vegades el vector que va del punt al pla en perpendicular: calcula la recta perpendicular a π per B i troba'n el peu.
Pista 3
El raig A→R→B és com un segment recte A→R→B′ desplegat: R és el tall de AB′ amb π.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33
Apartat a)
Resultat
A i B són al mateix costat de π; d(A,π)=d(B,π)=3dm.
Resolució
Criteri. Mira el signe de x+2y+2z−9 a cada punt; n=(1,2,2), ∣n∣=3.
Càlcul. A: 2+4+12−9=9>0; B: 2+12+4−9=9>0. Mateix signe: mateix costat.
Distàncies.d=39=3dm per als dos punts.
Apartat b)
Resultat
B′(0,2,−2)
Resolució
Fórmula del simètric. Se suma a B dues vegades el vector perpendicular que el porta al pla: B′=B−2⋅∣n∣2n⋅B−9n
Càlcul.B′=(2,6,2)−2⋅99(1,2,2)=(0,2,−2).
Comprovació.0+4−4−9=−9: B' és a l'altre costat, a la mateixa distància (3 dm).
Apartat c)
Resultat
R(1,2,2)
Resolució
Idea. El raig A→R→B és com el segment recte A→R→B′ desplegat: R és el tall de AB′ amb π.
Recta AB'.(2,2,6)+λ(−2,0,−8).
Intersecció amb π.(2−2λ)+2⋅2+2(6−8λ)=18−18λ=9⟺λ=21. Per tant R=(1,2,2).
Apartat d)
Resultat
AR+RB=217≈8,25dm, el mínim possible; els angles d'incidència i de reflexió són iguals (cos=173, uns 43,3∘).
Resolució
Longitud.AR=∣(−1,0,−4)∣=17 i RB=∣(1,4,0)∣=17: recorregut 217≈8,25 dm, que és també ∣AB′∣=∣(−2,0,−8)∣=68.
Mínim (desigualtat triangular). Per a qualsevol X∈π, XB=XB′ (π és el pla mediador de BB′), de manera que AX+XB=AX+XB′≥AB′, amb igualtat només si X és al segment AB′, és a dir, X=R.
Angles. El cosinus de l'angle amb la normal és ∣A−R∣∣n∣(A−R)⋅n=3179i∣B−R∣∣n∣(B−R)⋅n=3179
Conclusió. Són iguals (uns 43,3∘), com exigeix la llei de la reflexió.
Errors típics
Calcular el simètric de B respecte d'un punt del pla en lloc de respecte del pla.
Fer servir A i B directament (sense reflexió) i buscar el tall de AB amb π: no existeix perquè són al mateix costat.
Oblidar dividir per ∣n∣2 en la fórmula del simètric.
Donar per bona la propietat «angles iguals» sense comprovar-la numèricament.
Conceptes treballats: pla i recta perpendicular, simètric d'un punt respecte d'un pla, distància punt-pla, intersecció recta-pla, optimització geomètrica i desigualtat triangular.
Considera la recta r definida com a intersecció dels plans π1:x+y−z=1 i π2:2x−y+z=2, i el feix de plans que la contenen. a) Escriu l'equació del feix i el vector normal d'un pla qualsevol del feix. b) Troba el pla del feix que passa per P(2,1,1). c) Troba el pla del feix paral·lel a la direcció d=(1,2,0). d) Troba el pla del feix perpendicular al pla σ:x−y+2z=0. e) Demostra que tots els plans del feix són paral·lels al vector (0,1,1) i raona per què cap pla del feix pot ser paral·lel al pla z=0.
Pista 1
Els plans que contenen r són a(x+y−z−1)+b(2x−y+z−2)=0, amb (a,b)=(0,0).
Pista 2
Un pla és paral·lel a una direcció si el seu vector normal hi és perpendicular; dos plans són perpendiculars si ho són els seus normals.
Pista 3
A e), calcula la direcció de r: és el producte vectorial dels normals de π1 i π2.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34
Apartat a)
Resultat
a(x+y−z−1)+b(2x−y+z−2)=0, (a,b)=(0,0); normal n=(a+2b,a−b,−a+b).
Resolució
Feix de plans. Tots els plans que contenen r són combinació lineal de π1 i π2: a(x+y−z−1)+b(2x−y+z−2)=0, amb (a,b)=(0,0); només importa la raó a:b.
Forma desenvolupada.(a+2b)x+(a−b)y+(−a+b)z−(a+2b)=0.
Vector normal.n=(a+2b,a−b,−a+b).
Apartat b)
Resultat
y−z=0 (és a dir, y=z)
Resolució
Substitució de P. A P(2,1,1): π1 dona 2+1−1−1=1 i π2 dona 4−1+1−2=2. Cal a⋅1+b⋅2=0, és a dir, a+2b=0.
Pla. Amb (a,b)=(2,−1): 2(x+y−z−1)−(2x−y+z−2)=3y−3z=0, és a dir, y=z.
Apartat c)
Resultat
π2:2x−y+z=2
Resolució
Condició. Un pla és paral·lel a una direcció si el seu normal hi és perpendicular: n⋅d=(a+2b)+2(a−b)=3a=0, per tant a=0.
Pla. És π2:2x−y+z=2. Comprovació: (2,−1,1)⋅(1,2,0)=2−2+0=0.
Apartat d)
Resultat
3x+y−z=3
Resolució
Condició. Dos plans són perpendiculars si ho són els seus normals. Normal de σ: (1,−1,2). Cal n⋅(1,−1,2)=(a+2b)−(a−b)+2(−a+b)=−2a+5b=0
Pla. Amb (a,b)=(5,2): 5(x+y−z−1)+2(2x−y+z−2)=9x+3y−3z−9=0, o sigui, 3x+y−z=3.
Comprovació.(3,1,−1)⋅(1,−1,2)=3−1−2=0.
Apartat e)
Resultat
n⋅(0,1,1)=0 per a tots a,b: tots els plans són paral·lels a (0,1,1), la direcció de r; cap no pot ser paral·lel a z=0 perquè r no hi és paral·lela.
Resolució
Paral·lelisme amb (0, 1, 1).n⋅(0,1,1)=(a−b)+(−a+b)=0 per a tots els a,b.
Direcció de r.(1,1,−1)×(2,−1,1)=(0,−3,−3), proporcional a (0,1,1): és exactament la direcció de r, com cal perquè tots els plans contenen r.
Pla paral·lel a z = 0? Hauria de tenir normal (0,0,k): a+2b=0 i a−b=0 donen a=b=0, que no és cap pla.
Interpretació geomètrica. Un pla així contindria r, però r té direcció (0,1,1), amb component vertical, i no és paral·lela a z=0.
Errors típics
Oblidar la condició (a,b)=(0,0) o no veure que només importa la raó a:b.
Confondre «pla paral·lel a una recta» amb «pla perpendicular a una recta» (producte escalar zero entre normal i direcció, no producte vectorial).
Plantejar la perpendicularitat entre plans amb el producte vectorial dels normals en lloc del producte escalar.
Treballar amb els plans π1,π2 com si fossin els únics del feix.
Conceptes treballats: feix de plans, vector normal, paral·lelisme i perpendicularitat de plans i rectes, producte escalar i vectorial, raonament geomètric.
Dos tubs rectilinis són les rectes r:(x,y,z)=(1,0,0)+t(1,1,0) i s:(x,y,z)=(0,0,2)+σ(0,1,1). Des del punt P(1,2,1) es vol llançar un raig que toqui tots dos tubs. a) Demostra que r i s es creuen. b) Troba l'equació de la recta que passa per P i talla r i s. c) Calcula els dos punts de tall. d) Raona en quines situacions no existiria cap recta així, o n'hi hauria infinites.
Pista 1
La recta buscada ha d'estar continguda en el pla que determinen P i r (si ha de tallar r).
Pista 2
Troba el punt Q on la recta s talla aquest pla. La recta que busques és PQ.
Pista 3
A d), pensa què ha de passar entre s i el pla π(P,r) perquè existeixi Q i sigui únic.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35
Apartat a)
Resultat
u, v no proporcionals i producte mixt =1=0: r i s es creuen.
Resolució
Directors.u=(1,1,0) i v=(0,1,1), no proporcionals: no són paral·leles.
Producte mixt.u×v=(1,−1,1) i R0S0=(−1,0,2): producte escalar −1+2=1=0.
Conclusió. No són coplanàries, per tant es creuen.
Apartat b)
Resultat
(x,y,z)=(1,2,1)+λ(−1,−5,−2)
Resolució
Pla que conté P i r. Normal u×R0P=(1,1,0)×(0,2,1)=(1,−1,2), i passa per R0(1,0,0): x−y+2z=1 (P el compleix: 1−2+2=1).
Tall de s amb aquest pla. El punt (0,σ,2+σ) compleix −σ+4+2σ=1⟺σ=−3: Q=(0,−3,−1).
Recta PQ. Està al pla de P i r i passa per Q de s: (x,y,z)=(1,2,1)+λ(−1,−5,−2)
Compte! No s'ha de confondre amb la perpendicular comuna, i Q no pot ser qualsevol punt de s: ha de ser el que és al pla π(P,r).
Apartat c)
Resultat
Talla s a Q(0,−3,−1) i r a (21,−21,0).
Resolució
Tall amb s. Per construcció, a Q=(0,−3,−1) (λ=1).
Tall amb r. Amb paràmetres diferents: (1−λ,2−5λ,1−2λ)=(1+t,t,0). La tercera coordenada dona λ=21; aleshores t=−21.
Comprovació. El punt és (21,−21,0) i les tres equacions es compleixen: la recta PQ talla realment r (no hi és paral·lela).
Apartat d)
Resultat
Cap recta si s és paral·lela a π(P,r) sense ser-hi (o si PQ surt paral·lela a r); infinites si s és continguda en π(P,r).
Resolució
Cap solució. Si s és paral·lela a π(P,r) i no hi és continguda, Q no existeix i no hi ha cap recta (també falla si la recta PQ resultés paral·lela a r).
Infinites solucions. Si s està continguda en π(P,r), qualsevol punt de s serveix i n'hi ha infinites.
Casos especials. Si P fos sobre r o sobre s, el problema canvia (infinites o cap solució).
Cas general. Com aquí, la recta és única: és la intersecció dels plans π(P,r) i π(P,s).
Errors típics
Buscar una recta que passi per P i tingui direcció perpendicular a r i s (és el problema de la perpendicular comuna, diferent).
Prendre Q com a qualsevol punt d's i no pel que està al pla π(P,r).
Oblidar comprovar que la recta PQ talla realment r (no sigui paral·lela).
Fer servir el mateix paràmetre per a les dues rectes quan es resol el sistema de tall.
Conceptes treballats: posició relativa de rectes que es creuen, pla determinat per punt i recta, intersecció recta-pla, recta que talla dues rectes, raonament sobre existència i unicitat.
Dues canonades rectes, r:(0,−1,0)+t(1,1,0) i s:(1,0,−3)+σ(1,−1,1) (metres), s'han de connectar amb el tub més curt possible. a) Comprova que r i s ni es tallen ni són paral·leles. b) Troba els punts de r i de s que uneix el tub i la seva longitud. c) Escriu l'equació de la recta que conté el tub (la perpendicular comuna). d) Comprova la longitud amb la fórmula de distància entre rectes i explica per què el tub més curt és perpendicular a totes dues canonades.
Pista 1
El punt de r és R(t) i el de s és S(σ). El tub més curt té vector R(t)S(σ)⊥u i ⊥v.
Pista 2
Això són dues equacions amb dues incògnites t,σ: els productes escalars amb els directors han de ser zero.
Pista 3
La direcció del tub és la del producte vectorial dels directors.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36
Apartat a)
Resultat
Els directors no són proporcionals i el producte mixt val 6=0: r i s es creuen.
Resolució
Paral·lelisme.u=(1,1,0), v=(1,−1,1): no proporcionals, no són paral·leles.
Coplanarietat.u×v=(1,−1,−2) i R0S0=(1,1,−3): producte escalar 1−1+6=6=0, no són coplanàries.
Conclusió. Ni es tallen ni són paral·leles: es creuen.
Apartat b)
Resultat
R(1,0,0) i S(2,−1,−2); longitud del tub 6≈2,45m.
Resolució
Punts genèrics.R(t)=(t,t−1,0), S(σ)=(1+σ,−σ,σ−3), amb paràmetres diferents. RS=(1+σ−t,1−σ−t,σ−3).
Condicions de perpendicularitat.RS⋅u=2−2t=0 i RS⋅v=3σ−3=0, per tant t=σ=1.
Punts i longitud.R=(1,0,0) i S=(2,−1,−2); ∣RS∣=∣(1,−1,−2)∣=6≈2,45m.
Apartat c)
Resultat
(x,y,z)=(1,0,0)+λ(1,−1,−2)
Resolució
Recta del tub. Passa per R(1,0,0) amb direcció RS=(1,−1,−2).
Comprovació. Aquesta direcció és u×v, com era d'esperar per a la perpendicular comuna: (x,y,z)=(1,0,0)+λ(1,−1,−2).
Apartat d)
Resultat
d=66=6, coincideix; el tub més curt és perpendicular a les dues perquè és on s'anul·len les derivades de ∣RS∣2.
Resolució
Fórmula de distància entre rectes.d=∣u×v∣∣R0S0⋅(u×v)∣=66=6 coincideix amb b).
Per què és perpendicular. La funció ∣RS∣2 de (t,σ) és mínima on les derivades parcials s'anul·len, i aquestes derivades són (a un factor) RS⋅u i RS⋅v.
Conclusió. Per tant, el tub més curt és perpendicular a totes dues canonades.
Errors típics
Resoldre les dues condicions de perpendicularitat amb el mateix paràmetre per a les dues rectes.
Prendre per longitud del tub la distància entre els dos punts inicials R0 i S0.
Aplicar la fórmula de distància entre rectes sense el valor absolut o sense dividir per ∣u×v∣.
Pensar que la perpendicular comuna passa per R0 o S0.
Conceptes treballats: rectes que es creuen, producte escalar i vectorial, perpendicular comuna, distància entre rectes, minimització d'una distància en dues variables.
Considera els punts A(1,0,0), B(0,2,0), C(0,0,2) i el punt D variable sobre la recta r:(x,y,z)=(1,1,2)+t(1,0,1). a) Expressa el volum del tetraedre ABCD en funció de t. b) Per a quins punts D de r el volum és 2? c) Per a D=(2,1,3), calcula l'equació del pla ABC, l'àrea del triangle ABC i l'altura des de D; comprova que el volum surt 2. d) Si la recta r tingués direcció (1,−1,−1) en lloc de (1,0,1), el volum seria constant. Raona-ho geomètricament i digues quin valor tindria.
Pista 1
El volum d'un tetraedre és 61 del valor absolut del producte mixt [AB,AC,AD].
Pista 2
Si imposes V=2 has d'obtenir dues solucions: el valor absolut produeix dos signes.
Pista 3
A d), pensa en l'altura del tetraedre: depèn de la distància de D al pla ABC.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37
Apartat a)
Resultat
V(t)=6∣6t+6∣=∣t+1∣
Resolució
Vectors.AB=(−1,2,0), AC=(−1,0,2), AD=(t,1,2+t) amb D=(1+t,1,2+t).
Producte mixt.[AB,AC,AD]=−1−1t201022+t=6t+6
Volum.V(t)=61∣6t+6∣=∣t+1∣.
Apartat b)
Resultat
D=(2,1,3) (t=1) o D=(−2,1,−1) (t=−3).
Resolució
Equació.∣t+1∣=2: el valor absolut dona dos signes, t+1=2 o t+1=−2.
Pla ABC.AB×AC=(4,2,2); el pla és 4(x−1)+2y+2z=0, o sigui, 2x+y+z=2.
Àrea.S=21∣(4,2,2)∣=2124=6.
Altura. Distància de D(2,1,3) al pla: h=6∣4+1+3−2∣=66=6.
Volum.V=31⋅S⋅h=31⋅6⋅6=2, coherent amb l'apartat a).
Apartat d)
Resultat
La recta seria paral·lela al pla ABC: altura constant i V=1.
Resolució
Paral·lelisme. La normal del pla ABC és (2,1,1) i (2,1,1)⋅(1,−1,−1)=0: la recta seria paral·lela al pla ABC.
Raonament geomètric. Tots els seus punts són a la mateixa distància del pla, per tant l'altura (i el volum) no canvien.
Valor. Amb D0=(1,1,2): altura 6∣2+1+2−2∣=63 i V=31⋅6⋅63=1.
Comparació. Amb la recta original, en canvi, (2,1,1)⋅(1,0,1)=3=0: la recta talla el pla i la distància varia linealment; per això V=∣t+1∣ s'anul·la a t=−1 (D al pla, tetraedre pla).
Errors típics
Oblidar el factor 61, o prendre 21 (àrea del triangle) en lloc del volum.
No posar valor absolut al producte mixt i perdre una de les dues solucions.
Fer servir AB×AC com a normal normalitzada sense dividir pel mòdul en calcular l'altura.
A d), calcular el volum amb un únic valor de t i no veure la constància.
Conceptes treballats: producte mixt i volum d'un tetraedre, equació del pla per tres punts, àrea d'un triangle amb producte vectorial, distància punt-pla, raonament geomètric (paral·lelisme recta-pla).
Un robot es desplaça per la recta r:(x,y,z)=(1,0,0)+t(0,1,1) entre dos murs plans, π1:x+2y+2z=3 i π2:2x−y+2z=1 (unitats: m). a) Escriu la distància del punt de r de paràmetre t a cadascun dels dos murs. b) Troba els punts de r que són a la mateixa distància dels dos murs. Per què n'hi ha dos? c) Comprova que cada un d'aquests punts pertany a un pla bisector dels dos murs i escriu les equacions d'aquests dos plans bisectors. d) Què passaria si els murs fossin paral·lels?
Pista 1
La distància d'un punt (x0,y0,z0) al pla ax+by+cz+d=0 és a2+b2+c2∣ax0+by0+cz0+d∣.
Pista 2
Una igualtat de valors absoluts, ∣A∣=∣B∣, té dues solucions: A=B i A=−B.
Pista 3
Els punts que són a la mateixa distància de dos plans no paral·lels formen dos plans (els bisectors).
(1,1,1), a 32m de cada mur, i (1,51,51), a 52m. N'hi ha dos perquè hi ha dos plans bisectors.
Resolució
Equació.∣4t−2∣=∣t+1∣ té dues solucions, A=B i A=−B.
Primer cas.4t−2=t+1⟺t=1: punt (1,1,1), d=32m.
Segon cas.4t−2=−(t+1)⟺t=51: punt (1,51,51), d=52m.
Per què dos. El lloc dels punts equidistants de dos plans que es tallen són dos plans (un per a cada bisectriu de l'angle diedre), i la recta els talla en un punt cadascun.
Apartat c)
Resultat
Bisectors: x−3y+2=0 (conté (1,1,1)) i 3x+y+4z−4=0 (conté (1,51,51)).
Resolució
Plans bisectors.3x+2y+2z−3=±32x−y+2z−1
Signe +.−x+3y−2=0, és a dir, x−3y+2=0; (1,1,1) el compleix: 1−3+2=0.
Signe −.3x+y+4z−4=0; (1,51,51) el compleix: 3+0,2+0,8−4=0.
Apartat d)
Resultat
Hi hauria un únic pla equidistant (el pla mitjà) i, en general, un sol punt de r equidistant (cap si r és paral·lela als murs i no és al mig).
Resolució
Lloc equidistant. Si els murs fossin paral·lels, el lloc de punts equidistants seria un únic pla paral·lel i equidistant dels dos (el pla mitjà).
Punts de r. Una recta no paral·lela a aquest pla el talla en un sol punt equidistant; si la recta és paral·lela als murs i no és al mig, no n'hi ha cap (i si hi és continguda, tots ho són).
Errors típics
Quedar-se només amb la solució A=B i perdre el segon punt.
Oblidar dividir pel mòdul de la normal; aquí és el mateix (3), però en general no ho és.
Resoldre la igualtat de distàncies sense valor absolut.
Confondre el pla bisector amb el pla mediador d'un segment.
Conceptes treballats: distància d'un punt a un pla, equacions de rectes i plans, plans bisectors, valors absoluts i equacions amb dues solucions, interpretació geomètrica.
Un pal d'enllumenat vertical de 3 m s'aixeca en un vessant. En un sistema de coordenades (en m, amb z vertical) la base és B(4,0,1), el cim és T(4,0,4) i el terreny del vessant és el pla π:x−4z=0. Els raigs de sol tenen direcció d=(2,1,−2). a) Comprova que la base és al terreny i calcula l'angle que formen els raigs de sol amb l'horitzontal. b) Calcula el punt T′ on cau l'ombra del cim i la longitud de l'ombra. c) Quina seria la longitud de l'ombra si el terreny fos horitzontal (pla z=1)? Per què és més curta al vessant?
Pista 1
L'ombra del cim és el punt on la recta que passa per T amb direcció d talla el pla del terreny.
Pista 2
L'angle amb l'horitzontal és l'angle entre la recta de direcció d i el pla z= constant, el seu vector normal és (0,0,1).
Pista 3
A c), compara l'angle que fan els raigs amb el terreny en cada cas.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39
Apartat a)
Resultat
La base és al terreny (4−4⋅1=0); angle amb l'horitzontal α=arcsin32≈41,8∘.
Resolució
Base.B(4,0,1): 4−4⋅1=0, és al pla π.
Angle recta-pla. L'angle amb l'horitzontal és el que forma d amb el pla z= constant, de normal (0,0,1): sinα=∣d∣∣d⋅(0,0,1)∣=32⇒α≈41,8∘
Apartat b)
Resultat
T′=(532,56,58); longitud de l'ombra 5321≈2,75m.
Resolució
Raig pel cim.T+λd=(4+2λ,λ,4−2λ).
Intersecció amb el terreny.x−4z=0: 4+2λ−16+8λ=0⟺λ=56 (positiu: avancem en el sentit dels raigs). Per tant T′=(532,56,58).
Longitud. Des de la base B: BT′=(512,56,53), de mòdul 5316+4+1=5321≈2,75m.
Apartat c)
Resultat
En terreny horitzontal, 235≈3,35m. Al vessant és més curta perquè el terreny puja cap on avancen els raigs i aquests hi incideixen amb més angle (≈53,9∘ davant 41,8∘).
Resolució
Terreny horitzontal.z=1: 4−2λ=1⟺λ=23, T′=(7,23,1) i BT′=(3,23,0), de longitud 235≈3,35m.
Comparació. Al vessant l'ombra és més curta (2,75 m) perquè el terreny puja en la direcció cap a la qual avancen els raigs (+x): els raigs el troben abans.
Angle amb el terreny. Equivalentment, l'angle entre els raigs i el vessant és arcsin31710≈53,9∘, més gran que els 41,8∘ del terreny horitzontal; com més gran és aquest angle, més curta és l'ombra.
Errors típics
Calcular la longitud de l'ombra com la distància de T′ al peu de la vertical de T en lloc de la base B del pal.
Confondre l'angle entre els raigs i la vertical amb l'angle amb l'horitzontal (l'ús del cosinus en lloc del sinus).
Suposar que l'ombra té la mateixa longitud que en terreny pla.
No comprovar que λ>0: amb λ<0 la intersecció seria del costat del sol, no de l'ombra.
Conceptes treballats: intersecció recta-pla, angle recta-pla, distància entre punts, modelització d'una situació real amb rectes i plans, comparació de configuracions.
Sigui A(1,2,0), B(3,0,2) i la recta r:(x,y,z)=(0,0,1)+t(1,2,0). a) Calcula el pla mediador del segment AB. b) Troba el punt P de r tal que el triangle PAB sigui isòsceles amb PA=PB i comprova-ho. c) Calcula l'àrea del triangle PAB. d) Si en lloc de r es tingués la recta r′:(0,0,1)+t(1,1,0), hi hauria algun punt P que complís PA=PB? Raona-ho.
Pista 1
El pla mediador d'un segment és el lloc dels punts que equidisten dels extrems; el seu vector normal és AB.
Pista 2
Un punt P de r té coordenades (t,2t,1): substitueix-les a l'equació del pla mediador.
Pista 3
A d), compara la direcció de r′ amb el pla mediador (perpendicular a la normal?) i mira si r′ hi està continguda.
Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40
Apartat a)
Resultat
x−y+z=2
Resolució
Plantejament. El pla mediador és el lloc dels punts que equidisten de A i B: passa pel punt mitjà i té normal AB.
Dades. Punt mitjà M(2,1,1) i normal AB=(2,−2,2)∥(1,−1,1).
Equació.(x−2)−(y−1)+(z−1)=0, és a dir, x−y+z=2.
Apartat b)
Resultat
P(−1,−2,1), amb PA=PB=21.
Resolució
Plantejament.PA=PB vol dir que P és al pla mediador; un punt de r és (t,2t,1).
Per trobar un vector perpendicular a dos vectors donats, per exemple el normal d'un pla, i per calcular àrees: el seu mòdul és l'àrea del paral·lelogram que formen.
Quina diferència hi ha entre el vector director i el vector normal?
El vector director indica la direcció d'una recta. El vector normal és perpendicular a un pla i surt directament dels coeficients de la seva equació general.