Salta al contingut
Classes de reforç

Exercicis de representació gràfica de funcions — Matemàtiques 2n Batxillerat

En aquest tema treballaràs l'estudi complet d'una funció, el procediment que permet dibuixar-ne la gràfica sense calculadora i que apareix cada any a les PAU. Començaràs pels passos bàsics: domini, simetries, talls amb els eixos i asímptotes verticals, horitzontals i obliqües. Després hi afegiràs la primera derivada per decidir on creix, on decreix i on hi ha màxims i mínims, i la segona derivada per estudiar la curvatura i els punts d'inflexió. Als exercicis intermedis i avançats faràs l'estudi sencer de funcions racionals, exponencials, logarítmiques i amb valor absolut, i resoldràs problemes amb paràmetres a l'estil PAU. Vigila els errors típics: oblidar el domini abans de buscar asímptotes, confondre asímptota horitzontal i obliqua, i donar per extrem un punt on la derivada s'anul·la sense canviar de signe.

Tens examen d'aquest tema? Fes un simulacre de 60 minuts com el de l'institut, amb solucions i criteris de correcció.Fes el simulacre →

Nivell bàsic

Exercici 1

Determina el domini de les funcions f(x) = (x+1)(x2−4)\tfrac{(x + 1)}{(x^{2} - 4)} i g(x) = x−3\sqrt{x - 3}.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 1

Resultat

Dom f=R−{−2, 2}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} - \{-2,\ 2\}; Dom g=[3, +∞)\text{Dom}\, g = [3,\ +\infty)

Resolució

  1. Dades. Busquem els valors de xx per als quals es poden calcular f(x)=x+1x2−4f(x) = \dfrac{x + 1}{x^{2} - 4} i g(x)=x−3g(x) = \sqrt{x - 3}.
  2. Funció racional. El domini de ff són tots els reals excepte els que anul·len el denominador: x2−4=0⇒x=−2x^{2} - 4 = 0 \Rightarrow x = -2 i x=2x = 2. Per tant, Dom f=R−{−2, 2}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} - \{-2,\ 2\}.
  3. Arrel quadrada. A gg el radicand ha de ser més gran o igual que zero: x−3≥0⇒x≥3x - 3 \geq 0 \Rightarrow x \geq 3. Per tant, Dom g=[3, +∞)\text{Dom}\, g = [3,\ +\infty).
  4. Conclusió. Fixa't que no s'han d'excloure els valors que anul·len el numerador: x=−1x = -1 sí que és del domini de ff, i hi val f(−1)=0f(-1) = 0.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 2

Determina el domini de h(x) = ln(x2 - 1) i de k(x) = 1/√(4 - x).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 2

Resultat

Dom h=(−∞, −1)∪(1, +∞)\text{Dom}\, h = (-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty); Dom k=(−∞, 4)\text{Dom}\, k = (-\infty,\ 4)

Resolució

  1. Dades. Volem el domini de h(x)=ln⁡(x2−1)h(x) = \ln(x^{2} - 1) i de k(x)=14−xk(x) = \dfrac{1}{\sqrt{4 - x}}.
  2. Logaritme. El logaritme només existeix per a arguments estrictament positius: x2−1>0⇒x2>1⇒x<−1x^{2} - 1 > 0 \Rightarrow x^{2} > 1 \Rightarrow x < -1 o x>1x > 1. Per tant, Dom h=(−∞, −1)∪(1, +∞)\text{Dom}\, h = (-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty).
  3. Arrel al denominador. L'arrel exigeix 4−x≥04 - x \geq 0 i, com que és al denominador, no pot valer zero: 4−x>0⇒x<44 - x > 0 \Rightarrow x < 4. Per tant, Dom k=(−∞, 4)\text{Dom}\, k = (-\infty,\ 4).
  4. Conclusió. Error típic a hh: escriure només x>1x > 1 i oblidar la branca negativa; recorda que (−2)2−1=3>0(-2)^{2} - 1 = 3 > 0.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 3

Estudia si cadascuna d'aquestes funcions és parella, senar o cap de les dues coses, i digues quina simetria té la gràfica en cada cas: a) f(x) = x4x^{4} - 3x2; b) g(x) = x3x^{3} - x; c) h(x) = x2x^{2} + x.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 3

Apartat a)

Resultat

ff és parella: gràfica simètrica respecte de l'eix OY.

Resolució

  1. Definicions. Una funció és parella si f(−x)=f(x)f(-x) = f(x) (simetria respecte de l'eix OY) i senar si f(−x)=−f(x)f(-x) = -f(x) (simetria respecte de l'origen).
  2. Càlcul. f(−x)=(−x)4−3(−x)2=x4−3x2=f(x)f(-x) = (-x)^{4} - 3(-x)^{2} = x^{4} - 3x^{2} = f(x).
  3. Conclusió. ff és parella i la seva gràfica és simètrica respecte de l'eix OY.

Apartat b)

Resultat

gg és senar: gràfica simètrica respecte de l'origen.

Resolució

  1. Càlcul. g(−x)=(−x)3−(−x)=−x3+x=−(x3−x)=−g(x)g(-x) = (-x)^{3} - (-x) = -x^{3} + x = -(x^{3} - x) = -g(x).
  2. Conclusió. gg és senar i la seva gràfica és simètrica respecte de l'origen de coordenades.

Apartat c)

Resultat

hh no és ni parella ni senar: no té cap d'aquestes simetries.

Resolució

  1. Càlcul. h(−x)=(−x)2+(−x)=x2−xh(-x) = (-x)^{2} + (-x) = x^{2} - x, que no és ni h(x)h(x) ni −h(x)-h(x). Per exemple, h(1)=2h(1) = 2 i h(−1)=0h(-1) = 0.
  2. Conclusió. hh no és ni parella ni senar. Regla pràctica en polinomis: només exponents parells → parella; només exponents senars → senar; barreja → cap de les dues.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 4

Troba els punts de tall amb els eixos de f(x) = x2x^{2} − 5x + 6 i estudia el signe de la funció a cada interval.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 4

Resultat

Talls: (0, 6)(0,\ 6), (2, 0)(2,\ 0) i (3, 0)(3,\ 0); f>0f > 0 a (−∞, 2)∪(3, +∞)(-\infty,\ 2) \cup (3,\ +\infty) i f<0f < 0 a (2, 3)(2,\ 3).

Resolució

  1. Tall amb OY. Fem x=0x = 0: f(0)=6f(0) = 6, punt (0, 6)(0,\ 6).
  2. Talls amb OX. Resolem f(x)=0f(x) = 0: x2−5x+6=0⇒x=2x^{2} - 5x + 6 = 0 \Rightarrow x = 2 i x=3x = 3. Punts (2, 0)(2,\ 0) i (3, 0)(3,\ 0).
  3. Signe. Les arrels divideixen la recta en tres intervals. Provem un valor a cadascun: f(0)=6>0f(0) = 6 > 0, f(2,5)=−0,25<0f(2{,}5) = -0{,}25 < 0, f(4)=2>0f(4) = 2 > 0.
  4. Conclusió. ff és positiva a (−∞, 2)∪(3, +∞)(-\infty,\ 2) \cup (3,\ +\infty) (gràfica per sobre de l'eix) i negativa a (2, 3)(2,\ 3) (per sota). És coherent amb una paràbola de branques cap amunt.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 5

Troba les asímptotes de la funció f(x) = (2x−1)(x+3)\tfrac{(2x - 1)}{(x + 3)} i indica com s'hi acosta la gràfica a cada costat de l'asímptota vertical.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 5

Resultat

AV x=−3x = -3 (f→+∞f \to +\infty per l'esquerra i f→−∞f \to -\infty per la dreta); AH y=2y = 2; no hi ha obliqua.

Resolució

  1. Dades. f(x)=2x−1x+3f(x) = \dfrac{2x - 1}{x + 3} és racional; el denominador s'anul·la a x=−3x = -3 i el numerador hi val −7≠0-7 \neq 0.
  2. Asímptota vertical i límits laterals. x=−3x = -3. Si x→−3−x \to -3^{-}, numerador →−7\to -7 i denominador →0−\to 0^{-}: quocient →+∞\to +\infty. Si x→−3+x \to -3^{+}, −70+→−∞\tfrac{-7}{0^{+}} \to -\infty.
  3. Asímptota horitzontal. Graus iguals: el límit és el quocient de coeficients principals, lim⁡x→±∞2x−1x+3=21=2.\lim_{x \to \pm\infty} \dfrac{2x - 1}{x + 3} = \dfrac{2}{1} = 2. AH: y=2y = 2. No hi ha asímptota obliqua, perquè ja n'hi ha d'horitzontal.
  4. Conclusió. La gràfica puja cap a +∞+\infty a l'esquerra de x=−3x = -3, surt de −∞-\infty a la dreta i s'aplana cap a la recta y=2y = 2 als dos extrems.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 6

Determina els intervals de creixement i decreixement i els extrems relatius de f(x) = 2x3 - 9x2 + 12x.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 6

Resultat

Creixent a (−∞, 1)∪(2, +∞)(-\infty,\ 1) \cup (2,\ +\infty), decreixent a (1, 2)(1,\ 2); màxim relatiu (1, 5)(1,\ 5) i mínim relatiu (2, 4)(2,\ 4).

Resolució

  1. Derivada. f′(x)=6x2−18x+12=6(x2−3x+2)=6(x−1)(x−2)f'(x) = 6x^{2} - 18x + 12 = 6(x^{2} - 3x + 2) = 6(x - 1)(x - 2), que s'anul·la a x=1x = 1 i x=2x = 2.
  2. Signe de f'. A x=0x = 0, f′=12>0f' = 12 > 0; a x=1,5x = 1{,}5, f′=6⋅0,5⋅(−0,5)<0f' = 6 \cdot 0{,}5 \cdot (-0{,}5) < 0; a x=3x = 3, f′=12>0f' = 12 > 0. Creixent a (−∞, 1)∪(2, +∞)(-\infty,\ 1) \cup (2,\ +\infty) i decreixent a (1, 2)(1,\ 2).
  3. Extrems. A x=1x = 1 passa de créixer a decréixer: màxim relatiu (1, f(1))=(1, 5)(1,\ f(1)) = (1,\ 5). A x=2x = 2 passa de decréixer a créixer: mínim relatiu (2, f(2))=(2, 4)(2,\ f(2)) = (2,\ 4).
  4. Comprovació. Amb la segona derivada, f′′(x)=12x−18f''(x) = 12x - 18: f′′(1)=−6<0f''(1) = -6 < 0 (màxim) i f′′(2)=6>0f''(2) = 6 > 0 (mínim).

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 7

Estudia la curvatura (concavitat i convexitat) de f(x) = x4x^{4} - 6x2 i troba'n els punts d'inflexió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 7

Resultat

Convexa (∪) a (−∞, −1)∪(1, +∞)(-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty), còncava (∩) a (−1, 1)(-1,\ 1); punts d'inflexió (−1, −5)(-1,\ -5) i (1, −5)(1,\ -5).

Resolució

  1. Derivades. f′(x)=4x3−12xf'(x) = 4x^{3} - 12x i f′′(x)=12x2−12=12(x−1)(x+1)f''(x) = 12x^{2} - 12 = 12(x - 1)(x + 1), que s'anul·la a x=−1x = -1 i x=1x = 1.
  2. Signe de f''. A x=−2x = -2, f′′=36>0f'' = 36 > 0; a x=0x = 0, f′′=−12<0f'' = -12 < 0; a x=2x = 2, f′′=36>0f'' = 36 > 0.
  3. Curvatura. Convexa (forma ∪) a (−∞, −1)∪(1, +∞)(-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty) i còncava (forma ∩) a (−1, 1)(-1,\ 1).
  4. Conclusió. Com que f′′f'' canvia de signe a x=−1x = -1 i a x=1x = 1, tots dos són punts d'inflexió: (−1, f(−1))=(−1, −5)(-1,\ f(-1)) = (-1,\ -5) i (1, −5)(1,\ -5). Error típic: dir que hi ha inflexió només perquè f′′=0f'' = 0; cal comprovar el canvi de signe.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 8

Comprova que f(x) = (x2+1)x\tfrac{(x^{2} + 1)}{x} té una asímptota obliqua i troba'n l'equació. Té també asímptota vertical?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 8

Resultat

Asímptota obliqua y=xy = x; sí, té asímptota vertical x=0x = 0.

Resolució

  1. Dades. A f(x)=x2+1xf(x) = \dfrac{x^{2} + 1}{x} el grau del numerador (2) supera en una unitat el del denominador (1): hi ha asímptota obliqua y=mx+ny = mx + n.
  2. Divisió. x2+1x=x+1x\dfrac{x^{2} + 1}{x} = x + \dfrac{1}{x}. Quan x→±∞x \to \pm\infty, 1x→0\tfrac{1}{x} \to 0, de manera que la gràfica s'acosta a la recta y=xy = x.
  3. Amb les fórmules. m=lim⁡x→∞f(x)x=lim⁡x2+1x2=1,n=lim⁡x→∞(f(x)−x)=lim⁡1x=0.m = \lim_{x \to \infty} \dfrac{f(x)}{x} = \lim \dfrac{x^{2} + 1}{x^{2}} = 1,\qquad n = \lim_{x \to \infty} \big(f(x) - x\big) = \lim \dfrac{1}{x} = 0. AO: y=xy = x.
  4. Asímptota vertical. x=0x = 0: el denominador s'anul·la i el numerador val 1; el límit per l'esquerra és −∞-\infty i per la dreta +∞+\infty.
  5. Conclusió. No hi ha asímptota horitzontal, perquè el límit a l'infinit és infinit.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 9

Donada f(x) = 1 + 2e−x, calcula els límits quan x → +∞ i quan x → −∞, indica si té asímptotes horitzontals i raona si la funció és creixent o decreixent.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 9

Resultat

lim⁡x→+∞f=1\lim_{x \to +\infty} f = 1, lim⁡x→−∞f=+∞\lim_{x \to -\infty} f = +\infty; AH y=1y = 1 només per la dreta; ff és estrictament decreixent.

Resolució

  1. Límit a +∞. Quan x→+∞x \to +\infty, e−x→0e^{-x} \to 0, així que f(x)→1+0=1f(x) \to 1 + 0 = 1: asímptota horitzontal y=1y = 1 per la dreta. La gràfica s'hi acosta per sobre, perquè 2e−x>02e^{-x} > 0.
  2. Límit a −∞. Quan x→−∞x \to -\infty, e−x=e∣x∣→+∞e^{-x} = e^{|x|} \to +\infty, així que f(x)→+∞f(x) \to +\infty: no hi ha asímptota per l'esquerra.
  3. Monotonia. f′(x)=−2e−x<0f'(x) = -2e^{-x} < 0 per a tot xx: la funció és estrictament decreixent a tot R\mathbb{R} i no té extrems.
  4. Conclusió. A més, talla l'eix OY a (0, 3)(0,\ 3) i no talla l'eix OX, perquè f(x)>1f(x) > 1 sempre.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 10

Per a la funció f(x) = ln(x − 2), determina el domini, les asímptotes i el punt de tall amb l'eix OX.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 10

Resultat

Dom f=(2, +∞)\text{Dom}\, f = (2,\ +\infty); AV x=2x = 2 (sense horitzontal ni obliqua); tall amb OX a (3, 0)(3,\ 0).

Resolució

  1. Domini. L'argument del logaritme ha de ser positiu: x−2>0⇒x>2x - 2 > 0 \Rightarrow x > 2. Dom f=(2, +∞)\text{Dom}\, f = (2,\ +\infty).
  2. Asímptota vertical. A l'extrem del domini, lim⁡x→2+ln⁡(x−2)=ln⁡(0+)=−∞\lim_{x \to 2^{+}} \ln(x - 2) = \ln(0^{+}) = -\infty. AV: x=2x = 2.
  3. Comportament a l'infinit. lim⁡x→+∞ln⁡(x−2)=+∞\lim_{x \to +\infty} \ln(x - 2) = +\infty: no hi ha asímptota horitzontal; ni obliqua, perquè ln⁡\ln creix més a poc a poc que qualsevol recta (lim⁡f(x)/x=0\lim f(x)/x = 0).
  4. Tall amb OX. ln⁡(x−2)=0⇒x−2=1⇒x=3\ln(x - 2) = 0 \Rightarrow x - 2 = 1 \Rightarrow x = 3, punt (3, 0)(3,\ 0). No talla OY, perquè x=0x = 0 no és del domini.
  5. Conclusió. És la gràfica de ln⁡x\ln x desplaçada 2 unitats cap a la dreta.

T'has encallat? T'ajudem amb el dubte Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell intermedi

Exercici 11

Donada f(x) = -x3x^{3} + 3x2, determina els punts de tall amb els eixos, els extrems relatius i el punt d'inflexió, i descriu com és la gràfica quan x → ±∞.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 11

Resultat

Talls (0, 0)(0,\ 0) i (3, 0)(3,\ 0); mínim relatiu (0, 0)(0,\ 0), màxim relatiu (2, 4)(2,\ 4); inflexió (1, 2)(1,\ 2); f→+∞f \to +\infty si x→−∞x \to -\infty i f→−∞f \to -\infty si x→+∞x \to +\infty.

Resolució

  1. Talls. f(x)=x2(3−x)=0⇒x=0f(x) = x^{2}(3 - x) = 0 \Rightarrow x = 0 (arrel doble) i x=3x = 3: punts (0, 0)(0,\ 0) i (3, 0)(3,\ 0). Amb OY, (0, 0)(0,\ 0).
  2. Monotonia i extrems. f′(x)=−3x2+6x=−3x(x−2)=0⇒x=0, x=2f'(x) = -3x^{2} + 6x = -3x(x - 2) = 0 \Rightarrow x = 0,\ x = 2. f′<0f' < 0 si x<0x < 0, f′>0f' > 0 a (0, 2)(0,\ 2) i f′<0f' < 0 si x>2x > 2: mínim relatiu (0, 0)(0,\ 0) i màxim relatiu (2, f(2))=(2, 4)(2,\ f(2)) = (2,\ 4).
  3. Curvatura. f′′(x)=−6x+6=0⇒x=1f''(x) = -6x + 6 = 0 \Rightarrow x = 1; f′′>0f'' > 0 si x<1x < 1 (convexa) i f′′<0f'' < 0 si x>1x > 1 (còncava): punt d'inflexió (1, 2)(1,\ 2).
  4. Comportament a l'infinit. Mana el terme −x3-x^{3}: f(x)→+∞f(x) \to +\infty quan x→−∞x \to -\infty i f(x)→−∞f(x) \to -\infty quan x→+∞x \to +\infty (sense asímptotes).
  5. Conclusió. La gràfica baixa des de +∞+\infty, toca l'eix a (0, 0)(0,\ 0), puja fins a (2, 4)(2,\ 4) i torna a baixar passant per (3, 0)(3,\ 0).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 12

Per a f(x) = (x2−1)(x2+1)\tfrac{(x^{2} - 1)}{(x^{2} + 1)}, estudia el domini, la simetria, els talls amb els eixos, les asímptotes i els extrems relatius.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 12

Resultat

Dom f=R\text{Dom}\, f = \mathbb{R}; parella (simetria OY); talls (0, −1)(0,\ -1), (−1, 0)(-1,\ 0), (1, 0)(1,\ 0); AH y=1y = 1, sense AV; mínim relatiu (i absolut) (0, −1)(0,\ -1).

Resolució

  1. Domini. x2+1>0x^{2} + 1 > 0 sempre: Dom f=R\text{Dom}\, f = \mathbb{R} i no hi ha asímptotes verticals.
  2. Simetria i talls. f(−x)=(−x)2−1(−x)2+1=f(x)f(-x) = \dfrac{(-x)^{2} - 1}{(-x)^{2} + 1} = f(x): parella, simètrica respecte de l'eix OY. f(0)=−1⇒(0, −1)f(0) = -1 \Rightarrow (0,\ -1); f(x)=0⇒x2=1⇒(−1, 0)f(x) = 0 \Rightarrow x^{2} = 1 \Rightarrow (-1,\ 0) i (1, 0)(1,\ 0).
  3. Asímptota horitzontal. lim⁡x→±∞f(x)=11=1\lim_{x \to \pm\infty} f(x) = \tfrac{1}{1} = 1: y=1y = 1. La gràfica s'hi acosta per sota, perquè f(x)<1f(x) < 1 sempre.
  4. Derivada. f′(x)=2x(x2+1)−(x2−1)⋅2x(x2+1)2=4x(x2+1)2.f'(x) = \dfrac{2x(x^{2} + 1) - (x^{2} - 1) \cdot 2x}{(x^{2} + 1)^{2}} = \dfrac{4x}{(x^{2} + 1)^{2}}. f′<0f' < 0 si x<0x < 0 i f′>0f' > 0 si x>0x > 0: mínim relatiu (i absolut) a (0, −1)(0,\ -1).
  5. Conclusió. La gràfica és una «U» aixafada entre y=−1y = -1 i y=1y = 1, simètrica, que s'aplana cap a y=1y = 1.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 13

Donada f(x) = (x2−2x+2)(x−1)\tfrac{(x^{2} - 2x + 2)}{(x - 1)}, troba'n les asímptotes i els extrems relatius, i indica a quin costat de l'asímptota obliqua queda la gràfica a cada branca.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 13

Resultat

AV x=1x = 1, AO y=x−1y = x - 1; màxim relatiu (0, −2)(0,\ -2), mínim relatiu (2, 2)(2,\ 2); per sobre de l'obliqua si x>1x > 1 i per sota si x<1x < 1.

Resolució

  1. Divisió. Domini R−{1}\mathbb{R} - \{1\}. Dividint els polinomis, f(x)=x−1+1x−1.f(x) = x - 1 + \dfrac{1}{x - 1}.
  2. Asímptotes. Vertical x=1x = 1: lim⁡x→1−f=−∞\lim_{x \to 1^{-}} f = -\infty (10−\tfrac{1}{0^{-}}) i lim⁡x→1+f=+∞\lim_{x \to 1^{+}} f = +\infty. Obliqua y=x−1y = x - 1, perquè 1x−1→0\tfrac{1}{x - 1} \to 0 quan x→±∞x \to \pm\infty.
  3. Posició respecte de l'obliqua. Si x>1x > 1, 1x−1>0\tfrac{1}{x - 1} > 0 i la gràfica queda per sobre de la recta; si x<1x < 1, queda per sota.
  4. Extrems. f′(x)=1−1(x−1)2=0⇒(x−1)2=1⇒x=0f'(x) = 1 - \dfrac{1}{(x - 1)^{2}} = 0 \Rightarrow (x - 1)^{2} = 1 \Rightarrow x = 0 o x=2x = 2. Amb f′′(x)=2(x−1)3f''(x) = \dfrac{2}{(x - 1)^{3}}: f′′(0)=−2<0f''(0) = -2 < 0 → màxim relatiu (0, −2)(0,\ -2); f′′(2)=2>0f''(2) = 2 > 0 → mínim relatiu (2, 2)(2,\ 2).
  5. Conclusió. Observa que el màxim (−2) és més petit que el mínim (2): és normal en una funció amb asímptota vertical, perquè són extrems relatius de branques diferents.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 14

Sigui f(x) = x2x^{2}·e−xe^{-x}. Determina els intervals de monotonia i els extrems relatius, calcula els límits quan x → +∞ i x → -∞ i indica les asímptotes.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 14

Resultat

Decreixent a (−∞, 0)∪(2, +∞)(-\infty,\ 0) \cup (2,\ +\infty), creixent a (0, 2)(0,\ 2); mínim (0, 0)(0,\ 0), màxim (2, 4e−2)≈(2; 0,54)(2,\ 4e^{-2}) \approx (2;\ 0{,}54); lim⁡x→+∞f=0\lim_{x \to +\infty} f = 0, lim⁡x→−∞f=+∞\lim_{x \to -\infty} f = +\infty; AH y=0y = 0 per la dreta.

Resolució

  1. Derivada. Domini R\mathbb{R}. Per la regla del producte, f′(x)=2xe−x−x2e−x=x(2−x)e−xf'(x) = 2x e^{-x} - x^{2} e^{-x} = x(2 - x)e^{-x}. Com que e−x>0e^{-x} > 0, el signe depèn de x(2−x)x(2 - x): negatiu si x<0x < 0, positiu a (0, 2)(0,\ 2) i negatiu si x>2x > 2.
  2. Monotonia i extrems. Decreixent a (−∞, 0)∪(2, +∞)(-\infty,\ 0) \cup (2,\ +\infty) i creixent a (0, 2)(0,\ 2). Mínim relatiu (0, 0)(0,\ 0) (també absolut, ja que f≥0f \geq 0) i màxim relatiu (2, 4e−2)≈(2; 0,54)(2,\ 4e^{-2}) \approx (2;\ 0{,}54).
  3. Límit a +∞ (L'Hôpital). lim⁡x→+∞x2ex\lim_{x \to +\infty} \dfrac{x^{2}}{e^{x}} és ∞∞\tfrac{\infty}{\infty}; aplicant L'Hôpital dues vegades, lim⁡2ex=0\lim \dfrac{2}{e^{x}} = 0. Asímptota horitzontal y=0y = 0 per la dreta.
  4. Límit a −∞. x2→+∞x^{2} \to +\infty i e−x→+∞e^{-x} \to +\infty: el producte tendeix a +∞+\infty. No hi ha asímptota per l'esquerra, ni verticals (la funció és contínua a R\mathbb{R}).
  5. Conclusió. Error típic: creure que f(x)→∞f(x) \to \infty també per la dreta perquè x2x^{2} creix; l'exponencial exe^{x} creix més de pressa que qualsevol polinomi.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 15

Estudia la funció f(x) = x·ln x: domini, punts de tall amb els eixos, límit quan x → 0+0^{+}, monotonia, extrems i curvatura.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 15

Resultat

Dom f=(0, +∞)\text{Dom}\, f = (0,\ +\infty); tall (1, 0)(1,\ 0); lim⁡x→0+f=0\lim_{x \to 0^{+}} f = 0; decreixent a (0, 1/e)(0,\ 1/e), creixent a (1/e, +∞)(1/e,\ +\infty); mínim (1/e, −1/e)≈(0,37; −0,37)(1/e,\ -1/e) \approx (0{,}37;\ -0{,}37); convexa a tot el domini.

Resolució

  1. Domini i talls. Cal x>0x > 0: Dom f=(0, +∞)\text{Dom}\, f = (0,\ +\infty). Tall amb OX: xln⁡x=0⇒ln⁡x=0⇒x=1x \ln x = 0 \Rightarrow \ln x = 0 \Rightarrow x = 1, punt (1, 0)(1,\ 0) (x=0x = 0 no és del domini). No talla OY.
  2. Límit a 0⁺ (L'Hôpital). És del tipus 0⋅(−∞)0 \cdot (-\infty); escrivint-ho com a quocient, lim⁡x→0+ln⁡x1/x=lim⁡x→0+1/x−1/x2=lim⁡x→0+(−x)=0.\lim_{x \to 0^{+}} \dfrac{\ln x}{1/x} = \lim_{x \to 0^{+}} \dfrac{1/x}{-1/x^{2}} = \lim_{x \to 0^{+}} (-x) = 0. La gràfica surt del punt (0, 0)(0,\ 0) sense tocar-lo i no hi ha asímptota vertical.
  3. Monotonia i extrems. f′(x)=ln⁡x+1=0⇒ln⁡x=−1⇒x=1/e≈0,37f'(x) = \ln x + 1 = 0 \Rightarrow \ln x = -1 \Rightarrow x = 1/e \approx 0{,}37. f′<0f' < 0 a (0, 1/e)(0,\ 1/e) i f′>0f' > 0 a (1/e, +∞)(1/e,\ +\infty): mínim relatiu (i absolut) a (1/e, −1/e)≈(0,37; −0,37)(1/e,\ -1/e) \approx (0{,}37;\ -0{,}37).
  4. Curvatura. f′′(x)=1/x>0f''(x) = 1/x > 0 a tot el domini: la funció és convexa i no té punts d'inflexió.
  5. Conclusió. lim⁡x→+∞f=+∞\lim_{x \to +\infty} f = +\infty, sense asímptota horitzontal ni obliqua, perquè f(x)/x=ln⁡x→∞f(x)/x = \ln x \to \infty.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 16

Donada f(x) = ∣x2−4∣|x^{2} - 4|, escriu-la com a funció definida a trossos, troba els talls amb els eixos i els extrems relatius, i indica en quins punts no és derivable.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 16

Resultat

f(x)=x2−4f(x) = x^{2} - 4 si x≤−2x \leq -2 o x≥2x \geq 2; f(x)=4−x2f(x) = 4 - x^{2} si −2<x<2-2 < x < 2. Talls (±2, 0)(\pm 2,\ 0), (0, 4)(0,\ 4); màxim relatiu (0, 4)(0,\ 4), mínims relatius (±2, 0)(\pm 2,\ 0); no derivable a x=±2x = \pm 2.

Resolució

  1. Funció a trossos. x2−4x^{2} - 4 és negatiu a (−2, 2)(-2,\ 2) i positiu fora. Per tant, f(x)=x2−4f(x) = x^{2} - 4 si x≤−2x \leq -2 o x≥2x \geq 2, i f(x)=4−x2f(x) = 4 - x^{2} si −2<x<2-2 < x < 2.
  2. Talls. Amb OX, (−2, 0)(-2,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0); amb OY, f(0)=∣0−4∣=4f(0) = |0 - 4| = 4, punt (0, 4)(0,\ 4). La funció és parella.
  3. Monotonia i extrems. Al tros central, f′=−2xf' = -2x: positiva a (−2, 0)(-2,\ 0) i negativa a (0, 2)(0,\ 2), màxim relatiu (0, 4)(0,\ 4). Als trossos exteriors, f′=2xf' = 2x: decreixent si x<−2x < -2 i creixent si x>2x > 2. Els punts (−2, 0)(-2,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0) són mínims relatius (i absoluts, ja que f≥0f \geq 0).
  4. Derivabilitat. A x=2x = 2 les derivades laterals són −4-4 (tros 4−x24 - x^{2}) i 44 (tros x2−4x^{2} - 4), diferents; el mateix passa a x=−2x = -2. Són punts angulosos: ff no és derivable a x=±2x = \pm 2, tot i ser-hi contínua.
  5. Conclusió. La gràfica és la paràbola y=x2−4y = x^{2} - 4 amb la part negativa reflectida cap amunt.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 17

Troba totes les asímptotes de f(x) = (3x2 + 1)/(x2x^{2} - x - 2), calcula els límits laterals a cada asímptota vertical i determina els punts de tall amb els eixos.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 17

Resultat

AV x=−1x = -1 (+∞+\infty per l'esquerra, −∞-\infty per la dreta) i x=2x = 2 (−∞-\infty per l'esquerra, +∞+\infty per la dreta); AH y=3y = 3; no talla OX; tall amb OY (0, −12)(0,\ -\tfrac{1}{2}).

Resolució

  1. Domini. x2−x−2=(x−2)(x+1)x^{2} - x - 2 = (x - 2)(x + 1): domini R−{−1, 2}\mathbb{R} - \{-1,\ 2\}. El numerador no s'anul·la mai (3x2+1≥13x^{2} + 1 \geq 1), així que no hi ha discontinuïtats evitables.
  2. Asímptotes verticals. x=−1x = -1 i x=2x = 2. A x=−1x = -1 el numerador val 4: si x→−1−x \to -1^{-}, el denominador és (−)(−)=+(-)(-) = + petit → +∞+\infty; si x→−1+x \to -1^{+}, (−)(+)(-)(+) → −∞-\infty. A x=2x = 2 el numerador val 13: si x→2−x \to 2^{-}, (−)(+)(-)(+) → −∞-\infty; si x→2+x \to 2^{+}, (+)(+)(+)(+) → +∞+\infty.
  3. Asímptota horitzontal. Graus iguals: y=31=3y = \tfrac{3}{1} = 3 (per tant, no hi ha obliqua).
  4. Talls. Amb OX cap, perquè 3x2+1≠03x^{2} + 1 \neq 0; amb OY, f(0)=1−2=−12f(0) = \tfrac{1}{-2} = -\tfrac{1}{2}, punt (0, −12)(0,\ -\tfrac{1}{2}).
  5. Conclusió. Pista per al dibuix: entre les dues asímptotes verticals la gràfica va de −∞-\infty a −∞-\infty passant per (0, −12)(0,\ -\tfrac{1}{2}), i fora s'acosta a y=3y = 3.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 18

Per a f(x) = xx2−1\tfrac{x}{x^{2} - 1}, estudia el domini, la simetria, les asímptotes i la monotonia, i justifica que no té cap extrem relatiu.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 18

Resultat

Dom f=R−{−1, 1}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} - \{-1,\ 1\}; senar; AV x=±1x = \pm 1, AH y=0y = 0; decreixent a (−∞, −1)(-\infty,\ -1), (−1, 1)(-1,\ 1) i (1, +∞)(1,\ +\infty); sense extrems perquè f′f' no s'anul·la mai.

Resolució

  1. Domini i simetria. x2−1≠0x^{2} - 1 \neq 0: R−{−1, 1}\mathbb{R} - \{-1,\ 1\}. f(−x)=−xx2−1=−f(x)f(-x) = \dfrac{-x}{x^{2} - 1} = -f(x): senar, simètrica respecte de l'origen. Talla els eixos només a (0, 0)(0,\ 0).
  2. Asímptotes verticals. x=−1x = -1 i x=1x = 1. A x=1x = 1 (numerador → 1): lim⁡x→1−f=10−=−∞\lim_{x \to 1^{-}} f = \tfrac{1}{0^{-}} = -\infty i lim⁡x→1+f=+∞\lim_{x \to 1^{+}} f = +\infty. Per la simetria, a x=−1x = -1: per l'esquerra −∞-\infty i per la dreta +∞+\infty.
  3. Asímptota horitzontal. El grau del numerador és més petit: lim⁡x→±∞f=0\lim_{x \to \pm\infty} f = 0, y=0y = 0.
  4. Monotonia. f′(x)=(x2−1)−x⋅2x(x2−1)2=−x2+1(x2−1)2<0f'(x) = \dfrac{(x^{2} - 1) - x \cdot 2x}{(x^{2} - 1)^{2}} = -\dfrac{x^{2} + 1}{(x^{2} - 1)^{2}} < 0 per a tot xx del domini: ff és decreixent a cadascun dels tres intervals (−∞, −1)(-\infty,\ -1), (−1, 1)(-1,\ 1) i (1, +∞)(1,\ +\infty).
  5. Conclusió. Com que f′f' no s'anul·la mai, no hi ha extrems relatius. Atenció: no és decreixent «a tot R\mathbb{R}», perquè entre branques salta de −∞-\infty a +∞+\infty.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 19

Determina els valors d'a i b perquè la funció f(x) = ax+bx−2\tfrac{ax + b}{x - 2} tingui l'asímptota horitzontal y = 3 i passi pel punt (0, 1). Amb els valors trobats, indica l'asímptota vertical i el tall amb l'eix OX.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 19

Resultat

a=3a = 3, b=−2b = -2: f(x)=3x−2x−2f(x) = \dfrac{3x - 2}{x - 2}; AV x=2x = 2; tall amb OX (23, 0)(\tfrac{2}{3},\ 0).

Resolució

  1. Asímptota horitzontal. lim⁡x→±∞ax+bx−2=a1=a\lim_{x \to \pm\infty} \dfrac{ax + b}{x - 2} = \dfrac{a}{1} = a. Imposem a=3a = 3.
  2. Pas pel punt (0, 1). f(0)=0+b0−2=−b2=1⇒b=−2f(0) = \dfrac{0 + b}{0 - 2} = -\dfrac{b}{2} = 1 \Rightarrow b = -2. Per tant, f(x)=3x−2x−2f(x) = \dfrac{3x - 2}{x - 2}.
  3. Asímptota vertical i tall. AV x=2x = 2 (el numerador hi val 4≠04 \neq 0). Tall amb OX: 3x−2=0⇒x=233x - 2 = 0 \Rightarrow x = \tfrac{2}{3}, punt (23, 0)(\tfrac{2}{3},\ 0).
  4. Comprovació. f(0)=−2−2=1f(0) = \tfrac{-2}{-2} = 1 i, dividint, f(x)=3+4x−2f(x) = 3 + \dfrac{4}{x - 2}, que confirma l'AH y=3y = 3 (la gràfica queda per sobre si x>2x > 2 i per sota si x<2x < 2).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 20

La funció f(x) = ax3 + bx té un màxim relatiu en el punt (1, 2). Calcula a i b, i troba després el mínim relatiu i el punt d'inflexió de la funció.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 20

Resultat

a=−1a = -1, b=3b = 3: f(x)=−x3+3xf(x) = -x^{3} + 3x; mínim relatiu (−1, −2)(-1,\ -2); punt d'inflexió (0, 0)(0,\ 0).

Resolució

  1. Condicions. f(1)=2⇒a+b=2f(1) = 2 \Rightarrow a + b = 2; màxim a x=1x = 1 → f′(1)=0f'(1) = 0, amb f′(x)=3ax2+bf'(x) = 3ax^{2} + b → 3a+b=03a + b = 0.
  2. Sistema. Restant les equacions: 2a=−2⇒a=−12a = -2 \Rightarrow a = -1, b=3b = 3. Per tant, f(x)=−x3+3xf(x) = -x^{3} + 3x. Comprovem que és màxim: f′′(x)=−6xf''(x) = -6x, f′′(1)=−6<0f''(1) = -6 < 0. Correcte.
  3. Mínim. f′(x)=−3x2+3=0⇒x=±1f'(x) = -3x^{2} + 3 = 0 \Rightarrow x = \pm 1; f′′(−1)=6>0f''(-1) = 6 > 0 → mínim relatiu (−1, −2)(-1,\ -2).
  4. Inflexió. f′′(x)=−6x=0⇒x=0f''(x) = -6x = 0 \Rightarrow x = 0, i f′′f'' hi canvia de signe: punt d'inflexió (0, 0)(0,\ 0).
  5. Conclusió. Té sentit: la funció és senar (només exponents senars), i el mínim és el simètric del màxim respecte de l'origen.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 21

Donada f(x) = x3x^{3} - 3x2 + 2, troba els extrems relatius i el punt d'inflexió, escriu la recta tangent en el punt d'inflexió i comprova que aquest punt és el punt mitjà del segment que uneix el màxim i el mínim.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 21

Resultat

Màxim (0, 2)(0,\ 2), mínim (2, −2)(2,\ -2); inflexió (1, 0)(1,\ 0); tangent y=−3x+3y = -3x + 3; el punt mitjà de màxim i mínim és (1, 0)(1,\ 0), el punt d'inflexió.

Resolució

  1. Extrems. f′(x)=3x2−6x=3x(x−2)=0⇒x=0, x=2f'(x) = 3x^{2} - 6x = 3x(x - 2) = 0 \Rightarrow x = 0,\ x = 2. Amb f′′(x)=6x−6f''(x) = 6x - 6: f′′(0)=−6<0f''(0) = -6 < 0, màxim relatiu (0, 2)(0,\ 2); f′′(2)=6>0f''(2) = 6 > 0, mínim relatiu (2, −2)(2,\ -2).
  2. Inflexió. f′′(x)=0⇒x=1f''(x) = 0 \Rightarrow x = 1, amb canvi de signe (còncava abans, convexa després): punt (1, f(1))=(1, 0)(1,\ f(1)) = (1,\ 0).
  3. Recta tangent. Pendent f′(1)=3−6=−3f'(1) = 3 - 6 = -3; y−0=−3(x−1)y - 0 = -3(x - 1), és a dir, y=−3x+3y = -3x + 3. És la tangent de pendent mínim de tota la corba.
  4. Punt mitjà. Entre el màxim (0, 2)(0,\ 2) i el mínim (2, −2)(2,\ -2): (0+22, 2−22)=(1, 0)\left(\tfrac{0 + 2}{2},\ \tfrac{2 - 2}{2}\right) = (1,\ 0), que coincideix amb el punt d'inflexió.
  5. Conclusió. Aquesta propietat val per a qualsevol cúbica: la gràfica és simètrica respecte del seu punt d'inflexió.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Nivell avançat

Exercici 22

Fes l'estudi complet de f(x) = x2x−1\tfrac{x^{2}}{x - 1}: domini, talls amb els eixos, asímptotes, monotonia, extrems relatius i curvatura. Descriu després la gràfica.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 22

Resultat

Dom=R−{1}\text{Dom} = \mathbb{R} - \{1\}; tall (0, 0)(0,\ 0); AV x=1x = 1, AO y=x+1y = x + 1; creixent a (−∞, 0)∪(2, +∞)(-\infty,\ 0) \cup (2,\ +\infty), decreixent a (0, 1)∪(1, 2)(0,\ 1) \cup (1,\ 2); màxim (0, 0)(0,\ 0), mínim (2, 4)(2,\ 4); còncava si x<1x < 1, convexa si x>1x > 1, sense inflexions.

Resolució

  1. Domini i talls. Dom f=R−{1}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} - \{1\}. f(x)=0⇒x=0f(x) = 0 \Rightarrow x = 0: únic punt de tall (0, 0)(0,\ 0). No és ni parella ni senar.
  2. Asímptotes. Vertical x=1x = 1, amb lim⁡x→1−f=10−=−∞\lim_{x \to 1^{-}} f = \tfrac{1}{0^{-}} = -\infty i lim⁡x→1+f=+∞\lim_{x \to 1^{+}} f = +\infty. Dividint, f(x)=x+1+1x−1f(x) = x + 1 + \dfrac{1}{x - 1}: obliqua y=x+1y = x + 1 (no hi ha horitzontal). La gràfica queda per sobre de l'obliqua si x>1x > 1 i per sota si x<1x < 1.
  3. Monotonia i extrems. f′(x)=2x(x−1)−x2(x−1)2=x(x−2)(x−1)2.f'(x) = \dfrac{2x(x - 1) - x^{2}}{(x - 1)^{2}} = \dfrac{x(x - 2)}{(x - 1)^{2}}. Zeros x=0x = 0 i x=2x = 2. Signe: ++ a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), −- a (0, 1)∪(1, 2)(0,\ 1) \cup (1,\ 2), ++ a (2, +∞)(2,\ +\infty). Màxim relatiu (0, 0)(0,\ 0) i mínim relatiu (2, 4)(2,\ 4).
  4. Curvatura. f′′(x)=2(x−1)3f''(x) = \dfrac{2}{(x - 1)^{3}}: negativa si x<1x < 1 (còncava) i positiva si x>1x > 1 (convexa). No hi ha punts d'inflexió: el canvi de curvatura es produeix a l'asímptota.
  5. Gràfica. Branca esquerra còncava que puja des de l'obliqua fins al màxim (0, 0)(0,\ 0) i cau a −∞-\infty a x=1x = 1; branca dreta convexa que baixa des de +∞+\infty fins al mínim (2, 4)(2,\ 4) i torna a pujar enganxant-se a y=x+1y = x + 1.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 23

Fes l'estudi complet de f(x) = x2−4x2−1\tfrac{x^{2} - 4}{x^{2} - 1}: domini, simetria, talls amb els eixos, asímptotes amb límits laterals, monotonia, extrems i curvatura.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 23

Resultat

Dom=R−{±1}\text{Dom} = \mathbb{R} - \{\pm 1\}; parella; talls (±2, 0)(\pm 2,\ 0), (0, 4)(0,\ 4); AV x=±1x = \pm 1, AH y=1y = 1; decreixent a (−∞, −1)∪(−1, 0)(-\infty,\ -1) \cup (-1,\ 0), creixent a (0, 1)∪(1, +∞)(0,\ 1) \cup (1,\ +\infty); mínim (0, 4)(0,\ 4); convexa a (−1, 1)(-1,\ 1), còncava fora; sense inflexions.

Resolució

  1. Domini, simetria i talls. Dom f=R−{−1, 1}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} - \{-1,\ 1\}. Parella (només potències parells de xx): simètrica respecte d'OY, n'hi ha prou d'estudiar x≥0x \geq 0. Talls: OX a x2=4⇒(−2, 0)x^{2} = 4 \Rightarrow (-2,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0); OY a f(0)=4⇒(0, 4)f(0) = 4 \Rightarrow (0,\ 4).
  2. Asímptotes verticals. x=1x = 1 i x=−1x = -1. A x=1x = 1 el numerador val −3-3: lim⁡x→1−f=−30−=+∞\lim_{x \to 1^{-}} f = \tfrac{-3}{0^{-}} = +\infty i lim⁡x→1+f=−∞\lim_{x \to 1^{+}} f = -\infty. Per simetria, a x=−1x = -1: per l'esquerra −∞-\infty i per la dreta +∞+\infty.
  3. Asímptota horitzontal. Graus iguals: y=1y = 1. Com que f(x)−1=−3x2−1f(x) - 1 = -\dfrac{3}{x^{2} - 1}, la gràfica queda per sota de y=1y = 1 si ∣x∣>1|x| > 1 i per sobre si ∣x∣<1|x| < 1.
  4. Monotonia. f′(x)=2x(x2−1)−(x2−4)⋅2x(x2−1)2=6x(x2−1)2:f'(x) = \dfrac{2x(x^{2} - 1) - (x^{2} - 4) \cdot 2x}{(x^{2} - 1)^{2}} = \dfrac{6x}{(x^{2} - 1)^{2}}: negativa si x<0x < 0, positiva si x>0x > 0. Decreixent a (−∞, −1)∪(−1, 0)(-\infty,\ -1) \cup (-1,\ 0), creixent a (0, 1)∪(1, +∞)(0,\ 1) \cup (1,\ +\infty). Mínim relatiu (0, 4)(0,\ 4).
  5. Curvatura. f′′(x)=−6(3x2+1)(x2−1)3f''(x) = -\dfrac{6(3x^{2} + 1)}{(x^{2} - 1)^{3}}: el signe és el contrari del de (x2−1)3(x^{2} - 1)^{3}. Convexa a (−1, 1)(-1,\ 1) i còncava a (−∞, −1)∪(1, +∞)(-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty). Sense punts d'inflexió.
  6. Gràfica. Part central en forma d'U amb vèrtex (0, 4)(0,\ 4) que puja cap a +∞+\infty a prop de x=±1x = \pm 1; a l'exterior, dues branques còncaves que surten de −∞-\infty, tallen l'eix a x=±2x = \pm 2 i s'acosten per sota a y=1y = 1.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 24

Fes l'estudi complet de f(x) = (x - 1)·exe^{x}: domini, talls, límits a l'infinit i asímptotes, monotonia, extrems, curvatura i punts d'inflexió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 24

Resultat

Dom=R\text{Dom} = \mathbb{R}; talls (1, 0)(1,\ 0), (0, −1)(0,\ -1); lim⁡x→+∞f=+∞\lim_{x \to +\infty} f = +\infty, lim⁡x→−∞f=0\lim_{x \to -\infty} f = 0 (AH y=0y = 0 per l'esquerra); decreixent a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), creixent a (0, +∞)(0,\ +\infty); mínim (0, −1)(0,\ -1); còncava a (−∞, −1)(-\infty,\ -1), convexa a (−1, +∞)(-1,\ +\infty); inflexió (−1, −2e)≈(−1; −0,74)(-1,\ -\tfrac{2}{e}) \approx (-1;\ -0{,}74).

Resolució

  1. Domini i talls. Domini R\mathbb{R} (producte de funcions contínues). f(x)=0⇒x=1f(x) = 0 \Rightarrow x = 1, punt (1, 0)(1,\ 0); f(0)=−1f(0) = -1, punt (0, −1)(0,\ -1). Signe: negativa si x<1x < 1, positiva si x>1x > 1.
  2. Límits i asímptotes. Si x→+∞x \to +\infty, (x−1)ex→+∞(x - 1)e^{x} \to +\infty, sense asímptota horitzontal ni obliqua (f(x)/x→∞f(x)/x \to \infty). Si x→−∞x \to -\infty, és del tipus ∞⋅0\infty \cdot 0; escrivint x−1e−x\dfrac{x - 1}{e^{-x}} i aplicant L'Hôpital, 1−e−x→0\dfrac{1}{-e^{-x}} \to 0. Asímptota horitzontal y=0y = 0 per l'esquerra, amb la gràfica per sota (f<0f < 0 si x<1x < 1).
  3. Monotonia i extrems. f′(x)=ex+(x−1)ex=xexf'(x) = e^{x} + (x - 1)e^{x} = x e^{x}: negativa si x<0x < 0, positiva si x>0x > 0. Decreixent a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), creixent a (0, +∞)(0,\ +\infty). Mínim relatiu i absolut (0, −1)(0,\ -1).
  4. Curvatura. f′′(x)=ex+xex=(x+1)exf''(x) = e^{x} + x e^{x} = (x + 1)e^{x}: còncava a (−∞, −1)(-\infty,\ -1), convexa a (−1, +∞)(-1,\ +\infty). Punt d'inflexió (−1, −2e)≈(−1; −0,74)(-1,\ -\tfrac{2}{e}) \approx (-1;\ -0{,}74).
  5. Gràfica. Ve de l'esquerra enganxada a y=0y = 0 per sota, baixa suaument (canvia de curvatura a x=−1x = -1), toca el mínim (0, −1)(0,\ -1), talla l'eix a (1, 0)(1,\ 0) i puja de manera exponencial.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 25

Fes l'estudi complet de f(x) = ln⁡(x2+1)\ln(x^{2} + 1): domini, simetria, talls, asímptotes, monotonia, extrems, curvatura i punts d'inflexió.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 25

Resultat

Dom=R\text{Dom} = \mathbb{R}; parella; tall (0, 0)(0,\ 0); sense asímptotes; decreixent a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), creixent a (0, +∞)(0,\ +\infty); mínim (0, 0)(0,\ 0); convexa a (−1, 1)(-1,\ 1), còncava fora; inflexions (±1, ln⁡2)≈(±1; 0,69)(\pm 1,\ \ln 2) \approx (\pm 1;\ 0{,}69).

Resolució

  1. Domini i simetria. x2+1>0x^{2} + 1 > 0 sempre: Dom f=R\text{Dom}\, f = \mathbb{R}. f(−x)=ln⁡(x2+1)=f(x)f(-x) = \ln(x^{2} + 1) = f(x): parella, simètrica respecte d'OY.
  2. Talls. f(x)=0⇒x2+1=1⇒x=0f(x) = 0 \Rightarrow x^{2} + 1 = 1 \Rightarrow x = 0: únic punt (0, 0)(0,\ 0). A més, f≥0f \geq 0 sempre, perquè x2+1≥1x^{2} + 1 \geq 1.
  3. Asímptotes. Cap de vertical (contínua a R\mathbb{R}). lim⁡x→±∞f=+∞\lim_{x \to \pm\infty} f = +\infty: no hi ha horitzontal; tampoc obliqua, perquè per L'Hôpital lim⁡f(x)x=lim⁡2xx2+1=0\lim \dfrac{f(x)}{x} = \lim \dfrac{2x}{x^{2} + 1} = 0: la gràfica creix cada vegada més a poc a poc.
  4. Monotonia. f′(x)=2xx2+1f'(x) = \dfrac{2x}{x^{2} + 1}: negativa si x<0x < 0, positiva si x>0x > 0. Decreixent a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), creixent a (0, +∞)(0,\ +\infty); mínim absolut (0, 0)(0,\ 0).
  5. Curvatura. f′′(x)=2(x2+1)−2x⋅2x(x2+1)2=2(1−x2)(x2+1)2:f''(x) = \dfrac{2(x^{2} + 1) - 2x \cdot 2x}{(x^{2} + 1)^{2}} = \dfrac{2(1 - x^{2})}{(x^{2} + 1)^{2}}: positiva a (−1, 1)(-1,\ 1) (convexa) i negativa fora (còncava). Punts d'inflexió (−1, ln⁡2)(-1,\ \ln 2) i (1, ln⁡2)≈(±1; 0,69)(1,\ \ln 2) \approx (\pm 1;\ 0{,}69).
  6. Gràfica. Forma d'U molt oberta amb vèrtex a l'origen, que es torna còncava a x=±1x = \pm 1 i continua pujant lentament, com un logaritme, cap als dos costats.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 26

Sigui f(x) = x·|x - 2|.
a) Escriu f com a funció definida a trossos i troba els talls amb els eixos.
b) Estudia la monotonia i els extrems relatius.
c) Estudia la derivabilitat en x = 2 i descriu la gràfica.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 26

Apartat a)

Resultat

f(x)=−x2+2xf(x) = -x^{2} + 2x si x<2x < 2; f(x)=x2−2xf(x) = x^{2} - 2x si x≥2x \geq 2. Talls (0, 0)(0,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0).

Resolució

  1. Valor absolut. ∣x−2∣=x−2|x - 2| = x - 2 si x≥2x \geq 2 i 2−x2 - x si x<2x < 2.
  2. Funció a trossos. Multiplicant per xx: f(x)=−x2+2xf(x) = -x^{2} + 2x si x<2x < 2, i f(x)=x2−2xf(x) = x^{2} - 2x si x≥2x \geq 2.
  3. Talls. f(x)=0⇒x=0f(x) = 0 \Rightarrow x = 0 o x=2x = 2: punts (0, 0)(0,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0).

Apartat b)

Resultat

Creixent a (−∞, 1)∪(2, +∞)(-\infty,\ 1) \cup (2,\ +\infty), decreixent a (1, 2)(1,\ 2); màxim relatiu (1, 1)(1,\ 1) i mínim relatiu (2, 0)(2,\ 0).

Resolució

  1. Tros x < 2. f′(x)=−2x+2=0⇒x=1f'(x) = -2x + 2 = 0 \Rightarrow x = 1; f′>0f' > 0 a (−∞, 1)(-\infty,\ 1) i f′<0f' < 0 a (1, 2)(1,\ 2): màxim relatiu (1, 1)(1,\ 1).
  2. Tros x > 2. f′(x)=2x−2>0f'(x) = 2x - 2 > 0: creixent.
  3. Conclusió. Creixent a (−∞, 1)∪(2, +∞)(-\infty,\ 1) \cup (2,\ +\infty) i decreixent a (1, 2)(1,\ 2). A x=2x = 2 la funció passa de decréixer a créixer: mínim relatiu (2, 0)(2,\ 0), tot i que f′f' no hi existeix.

Apartat c)

Resultat

ff és contínua però no derivable a x=2x = 2 (punt angulós: f′(2−)=−2f'(2^{-}) = -2, f′(2+)=2f'(2^{+}) = 2).

Resolució

  1. Derivades laterals. Per l'esquerra, −2⋅2+2=−2-2 \cdot 2 + 2 = -2; per la dreta, 2⋅2−2=22 \cdot 2 - 2 = 2.
  2. Derivabilitat. Són diferents: ff és contínua però no derivable a x=2x = 2 (punt angulós).
  3. Gràfica. A l'esquerra de x=2x = 2, un tros de paràbola invertida amb vèrtex (1, 1)(1,\ 1) que passa per (0, 0)(0,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0); a la dreta, un tros de paràbola cap amunt que surt de (2, 0)(2,\ 0) amb una «punxa» i puja indefinidament. Quan x→−∞x \to -\infty, f→−∞f \to -\infty.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 27

Sigui f(x) = (x2+a)(x+b)\tfrac{(x^{2} + a)}{(x + b)}.
a) Determina a i b sabent que f té una asímptota vertical en x = 1 i un extrem relatiu en x = 3.
b) Amb els valors trobats, calcula l'asímptota obliqua, classifica tots els extrems relatius i estudia la curvatura.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 27

Apartat a)

Resultat

a=3a = 3, b=−1b = -1: f(x)=x2+3x−1f(x) = \dfrac{x^{2} + 3}{x - 1}.

Resolució

  1. Asímptota vertical. A x=1x = 1 el denominador s'ha d'anul·lar: 1+b=0⇒b=−11 + b = 0 \Rightarrow b = -1.
  2. Derivada (regla del quocient). f′(x)=2x(x−1)−(x2+a)(x−1)2=x2−2x−a(x−1)2.f'(x) = \dfrac{2x(x - 1) - (x^{2} + a)}{(x - 1)^{2}} = \dfrac{x^{2} - 2x - a}{(x - 1)^{2}}.
  3. Extrem a x = 3. f′(3)=0⇒9−6−a=0⇒a=3f'(3) = 0 \Rightarrow 9 - 6 - a = 0 \Rightarrow a = 3.
  4. Comprovació. El numerador val 1+3=4≠01 + 3 = 4 \neq 0 a x=1x = 1, de manera que x=1x = 1 és realment asímptota.

Apartat b)

Resultat

AO y=x+1y = x + 1; màxim relatiu (−1, −2)(-1,\ -2), mínim relatiu (3, 6)(3,\ 6); còncava si x<1x < 1, convexa si x>1x > 1, sense inflexions.

Resolució

  1. Asímptota obliqua. Dividint, f(x)=x2+3x−1=x+1+4x−1f(x) = \dfrac{x^{2} + 3}{x - 1} = x + 1 + \dfrac{4}{x - 1}: asímptota obliqua y=x+1y = x + 1.
  2. Punts crítics. f′(x)=x2−2x−3(x−1)2=(x−3)(x+1)(x−1)2=0⇒x=−1f'(x) = \dfrac{x^{2} - 2x - 3}{(x - 1)^{2}} = \dfrac{(x - 3)(x + 1)}{(x - 1)^{2}} = 0 \Rightarrow x = -1 i x=3x = 3.
  3. Classificació. f′′(x)=8(x−1)3f''(x) = \dfrac{8}{(x - 1)^{3}}: f′′(−1)=−1<0f''(-1) = -1 < 0 → màxim relatiu (−1, f(−1))=(−1, −2)(-1,\ f(-1)) = (-1,\ -2); f′′(3)=1>0f''(3) = 1 > 0 → mínim relatiu (3, f(3))=(3, 6)(3,\ f(3)) = (3,\ 6). Comprovació: f(3)=122=6f(3) = \tfrac{12}{2} = 6 i f(−1)=4−2=−2f(-1) = \tfrac{4}{-2} = -2.
  4. Curvatura. f′′<0f'' < 0 si x<1x < 1 (còncava) i f′′>0f'' > 0 si x>1x > 1 (convexa); sense punts d'inflexió.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 28

D'una funció f derivable a tot ℝ només se'n coneix la derivada: f'(x) = (x−1)2(x - 1)^{2}(x + 2). Sense trobar f, determina els intervals de monotonia, els extrems relatius, els intervals de curvatura i les abscisses dels punts d'inflexió. Explica què passa en x = 1.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 28

Resultat

Decreixent a (−∞, −2)(-\infty,\ -2), creixent a (−2, +∞)(-2,\ +\infty); mínim relatiu a x=−2x = -2; convexa a (−∞, −1)∪(1, +∞)(-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty), còncava a (−1, 1)(-1,\ 1); inflexions a x=−1x = -1 i x=1x = 1. A x=1x = 1 hi ha un punt d'inflexió amb tangent horitzontal, no un extrem.

Resolució

  1. Signe de f'. Zeros de f′f': x=1x = 1 (doble) i x=−2x = -2. Com que (x−1)2≥0(x - 1)^{2} \geq 0 sempre, el signe de f′f' és el de x+2x + 2: negatiu si x<−2x < -2 i positiu si x>−2x > -2 (excepte el zero aïllat a x=1x = 1).
  2. Monotonia i extrems. Decreixent a (−∞, −2)(-\infty,\ -2) i creixent a (−2, 1)∪(1, +∞)(-2,\ 1) \cup (1,\ +\infty) (de fet, creixent a tot (−2, +∞)(-2,\ +\infty)). Mínim relatiu a x=−2x = -2.
  3. Què passa a x = 1. f′(1)=0f'(1) = 0 però f′f' no hi canvia de signe (és positiva a banda i banda): no hi ha extrem, és un punt amb tangent horitzontal.
  4. Curvatura. Per la regla del producte, f′′(x)=2(x−1)(x+2)+(x−1)2=(x−1)(2x+4+x−1)=3(x−1)(x+1).f''(x) = 2(x - 1)(x + 2) + (x - 1)^{2} = (x - 1)(2x + 4 + x - 1) = 3(x - 1)(x + 1). Signe: ++ si x<−1x < -1, −- a (−1, 1)(-1,\ 1), ++ si x>1x > 1.
  5. Conclusió. Convexa a (−∞, −1)∪(1, +∞)(-\infty,\ -1) \cup (1,\ +\infty), còncava a (−1, 1)(-1,\ 1); punts d'inflexió a x=−1x = -1 i x=1x = 1 (f′′f'' canvia de signe als dos). Així, a x=1x = 1 hi ha un punt d'inflexió amb tangent horitzontal, com el de y=x3y = x^{3} a l'origen. Error típic: marcar x=1x = 1 com a extrem només perquè f′(1)=0f'(1) = 0.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 29

Fes l'estudi complet de la funció polinòmica f(x) = x4−4x3x^{4} - 4x^{3}: talls amb els eixos, comportament a l'infinit, monotonia, extrems relatius, curvatura i punts d'inflexió. Explica per què en x = 0 la derivada s'anul·la però no hi ha extrem.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 29

Resultat

Talls (0, 0)(0,\ 0), (4, 0)(4,\ 0); f→+∞f \to +\infty a ±∞\pm\infty; decreixent a (−∞, 3)(-\infty,\ 3), creixent a (3, +∞)(3,\ +\infty); mínim (3, −27)(3,\ -27); convexa a (−∞, 0)∪(2, +∞)(-\infty,\ 0) \cup (2,\ +\infty), còncava a (0, 2)(0,\ 2); inflexions (0, 0)(0,\ 0) i (2, −16)(2,\ -16). A x=0x = 0, f′f' no canvia de signe: no hi ha extrem.

Resolució

  1. Talls i infinit. Domini R\mathbb{R}, sense asímptotes (polinomi). f(x)=x3(x−4)=0⇒(0, 0)f(x) = x^{3}(x - 4) = 0 \Rightarrow (0,\ 0) i (4, 0)(4,\ 0). Signe: negativa a (0, 4)(0,\ 4), positiva fora. Quan x→±∞x \to \pm\infty, f→+∞f \to +\infty (grau parell, coeficient principal positiu).
  2. Monotonia. f′(x)=4x3−12x2=4x2(x−3)=0⇒x=0f'(x) = 4x^{3} - 12x^{2} = 4x^{2}(x - 3) = 0 \Rightarrow x = 0 (doble) i x=3x = 3. Com que 4x2≥04x^{2} \geq 0, el signe de f′f' és el de x−3x - 3: negatiu si x<3x < 3 (també a banda i banda de 0) i positiu si x>3x > 3.
  3. Extrems. Decreixent a (−∞, 3)(-\infty,\ 3), creixent a (3, +∞)(3,\ +\infty). Mínim relatiu i absolut (3, f(3))=(3, −27)(3,\ f(3)) = (3,\ -27). A x=0x = 0 la tangent és horitzontal, però f′f' no canvia de signe: no és extrem.
  4. Curvatura. f′′(x)=12x2−24x=12x(x−2)=0⇒x=0, x=2f''(x) = 12x^{2} - 24x = 12x(x - 2) = 0 \Rightarrow x = 0,\ x = 2. Signe: ++ si x<0x < 0, −- a (0, 2)(0,\ 2), ++ si x>2x > 2. Convexa a (−∞, 0)∪(2, +∞)(-\infty,\ 0) \cup (2,\ +\infty), còncava a (0, 2)(0,\ 2). Punts d'inflexió (0, 0)(0,\ 0) (amb tangent horitzontal) i (2, −16)(2,\ -16).
  5. Gràfica. Baixa des de +∞+\infty, s'aplana a (0, 0)(0,\ 0) sense girar, continua baixant (còncava fins a (2, −16)(2,\ -16), després convexa) fins al mínim (3, −27)(3,\ -27), i puja tallant l'eix a (4, 0)(4,\ 0).

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 30

Raona si cada afirmació és certa o falsa, amb una justificació o un contraexemple:
a) La gràfica d'una funció mai no pot tallar la seva asímptota horitzontal.
b) Si f'(a) = 0, la funció f té un màxim o un mínim relatiu en x = a.
c) Una funció racional pot tenir asímptota horitzontal i asímptota obliqua pel mateix costat.
d) Si f és parella i derivable en x = 0, aleshores f'(0) = 0.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 30

Apartat a)

Resultat

Falsa. Per exemple, f(x)=xx2+1f(x) = \dfrac{x}{x^{2} + 1} té asímptota horitzontal y=0y = 0 i la talla a x=0x = 0.

Resolució

  1. Què diu l'asímptota. L'asímptota horitzontal només descriu el comportament quan x→±∞x \to \pm\infty; en una zona finita (per exemple, a prop de l'origen) la gràfica la pot creuar.
  2. Contraexemple. f(x)=xx2+1f(x) = \dfrac{x}{x^{2} + 1} compleix lim⁡x→±∞f=0\lim_{x \to \pm\infty} f = 0 (AH y=0y = 0) i f(0)=0f(0) = 0: talla l'asímptota a x=0x = 0.

Apartat b)

Resultat

Falsa. f(x)=x3f(x) = x^{3} té f′(0)=0f'(0) = 0 i no té cap extrem a x=0x = 0.

Resolució

  1. Condició. Perquè hi hagi extrem cal, a més, que f′f' canviï de signe a x=ax = a.
  2. Contraexemple. f(x)=x3f(x) = x^{3}: f′(0)=0f'(0) = 0, però ff és creixent a tot R\mathbb{R}; a x=0x = 0 hi ha un punt d'inflexió amb tangent horitzontal.

Apartat c)

Resultat

Falsa. Pel mateix costat, una funció no pot tenir asímptota horitzontal i obliqua alhora.

Resolució

  1. Horitzontal exclou obliqua. Si lim⁡x→+∞f(x)\lim_{x \to +\infty} f(x) és finit (hi ha horitzontal), aleshores lim⁡f(x)/x=0\lim f(x)/x = 0 i no hi pot haver obliqua (de pendent no nul).
  2. Obliqua exclou horitzontal. Si hi ha obliqua, f(x)→±∞f(x) \to \pm\infty i no hi ha horitzontal.
  3. Funcions racionals. A més, en una funció racional el tipus d'asímptota depèn només dels graus del numerador i del denominador, i és el mateix als dos costats.

Apartat d)

Resultat

Certa. Derivant f(−x)=f(x)f(-x) = f(x) s'obté f′(0)=−f′(0)f'(0) = -f'(0), és a dir, f′(0)=0f'(0) = 0.

Resolució

  1. Regla de la cadena. Derivem la igualtat f(−x)=f(x)f(-x) = f(x): −f′(−x)=f′(x)-f'(-x) = f'(x).
  2. A x = 0. Queda −f′(0)=f′(0)-f'(0) = f'(0), d'on f′(0)=0f'(0) = 0.
  3. Interpretació. La tangent a l'eix de simetria és horitzontal, com a y=x2y = x^{2} o y=cos⁡xy = \cos x.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preparat per a la universitat

Els exercicis més exigents: nivell PAU alt i primer curs de grau. Veure totes les matèries

Exercici 31

Estudia la funció f(x)=x3x2−4f(x)=\dfrac{x^3}{x^2-4}.
a) Domini, simetries i punts de tall amb els eixos.
b) Asímptotes verticals i obliqües; posició de la corba respecte de l'asímptota obliqua.
c) Monotonia i extrems relatius.
d) Curvatura i punts d'inflexió. Fes un esbós de la gràfica.
e) Utilitzant l'estudi anterior, discuteix quantes solucions té l'equació f(x)=kf(x)=k segons el valor de kk.

Pista 1

El denominador s'anul·la a x=±2x=\pm2. Comprova la paritat: f(−x)f(-x) en relació amb f(x)f(x).

Pista 2

Per a l'asímptota obliqua, divideix: f(x)=x+4xx2−4f(x)=x+\dfrac{4x}{x^2-4}.

Pista 3

Per a e), mira per separat cadascun dels tres intervals de definició i la imatge de ff en cada un.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 31

Apartat a)

Resultat

Dom f=R∖{−2, 2}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} \setminus \{-2,\ 2\}; senar (simètrica respecte de l'origen); únic tall (0, 0)(0,\ 0).

Resolució

  1. Domini. El denominador x2−4x^{2} - 4 s'anul·la a x=±2x = \pm 2: Dom f=R∖{−2, 2}\text{Dom}\, f = \mathbb{R} \setminus \{-2,\ 2\}.
  2. Simetria. f(−x)=(−x)3(−x)2−4=−x3x2−4=−f(x)f(-x) = \dfrac{(-x)^{3}}{(-x)^{2} - 4} = -\dfrac{x^{3}}{x^{2} - 4} = -f(x): senar, simètrica respecte de l'origen.
  3. Talls. f(x)=0  ⟺  x3=0  ⟺  x=0f(x) = 0 \iff x^{3} = 0 \iff x = 0, i f(0)=0f(0) = 0: només talla els eixos a (0, 0)(0,\ 0).

Apartat b)

Resultat

AV x=2x = 2 i x=−2x = -2; AO y=xy = x; la corba és per sobre de l'obliqua quan x→+∞x \to +\infty i per sota quan x→−∞x \to -\infty.

Resolució

  1. Asímptotes verticals. x=2x = 2: lim⁡x→2±f=±∞\lim_{x \to 2^{\pm}} f = \pm\infty. x=−2x = -2: lim⁡x→−2+f=+∞\lim_{x \to -2^{+}} f = +\infty i lim⁡x→−2−f=−∞\lim_{x \to -2^{-}} f = -\infty.
  2. Asímptota obliqua. Dividint, f(x)=x+4xx2−4,f(x) = x + \dfrac{4x}{x^{2} - 4}, i com que 4xx2−4→0\dfrac{4x}{x^{2} - 4} \to 0 quan x→±∞x \to \pm\infty, l'obliqua és y=xy = x.
  3. Posició. f(x)−x=4xx2−4f(x) - x = \dfrac{4x}{x^{2} - 4} és positiu per a x>2x > 2 (la corba és per sobre) i negatiu per a x<−2x < -2 (per sota).

Apartat c)

Resultat

Creixent a (−∞, −23)(-\infty,\ -2\sqrt{3}) i a (23, +∞)(2\sqrt{3},\ +\infty), decreixent a la resta; màxim relatiu (−23, −33)(-2\sqrt{3},\ -3\sqrt{3}), mínim relatiu (23, 33)≈(3,46; 5,20)(2\sqrt{3},\ 3\sqrt{3}) \approx (3{,}46;\ 5{,}20); x=0x = 0 no és extrem.

Resolució

  1. Derivada. f′(x)=3x2(x2−4)−x3⋅2x(x2−4)2=x2(x2−12)(x2−4)2.f'(x) = \dfrac{3x^{2}(x^{2} - 4) - x^{3} \cdot 2x}{(x^{2} - 4)^{2}} = \dfrac{x^{2}(x^{2} - 12)}{(x^{2} - 4)^{2}}.
  2. Signe de f'. Zeros: x=0x = 0 i x=±23≈±3,46x = \pm 2\sqrt{3} \approx \pm 3{,}46. f′>0f' > 0 si ∣x∣>23|x| > 2\sqrt{3} i f′<0f' < 0 si ∣x∣<23|x| < 2\sqrt{3} (x≠0, ±2x \neq 0,\ \pm 2). Els intervals s'han de tallar a les asímptotes x=±2x = \pm 2.
  3. Extrems. Creix a (−∞, −23)(-\infty,\ -2\sqrt{3}) i a (23, ∞)(2\sqrt{3},\ \infty); decreix a (−23, −2)(-2\sqrt{3},\ -2), (−2, 2)(-2,\ 2) i (2, 23)(2,\ 2\sqrt{3}). Màxim relatiu (−23, −33)(-2\sqrt{3},\ -3\sqrt{3}) i mínim relatiu (23, 33)≈(3,46; 5,20)(2\sqrt{3},\ 3\sqrt{3}) \approx (3{,}46;\ 5{,}20).
  4. Conclusió. A x=0x = 0, f′=0f' = 0 però no hi ha canvi de signe: no és un extrem.

Apartat d)

Resultat

Còncava a (−∞, −2)(-\infty,\ -2) i (0, 2)(0,\ 2), convexa a (−2, 0)(-2,\ 0) i (2, +∞)(2,\ +\infty); únic punt d'inflexió (0, 0)(0,\ 0), amb tangent horitzontal.

Resolució

  1. Segona derivada. f′′(x)=8x(x2+12)(x2−4)3,f''(x) = \dfrac{8x(x^{2} + 12)}{(x^{2} - 4)^{3}}, que s'anul·la només a x=0x = 0.
  2. Signe de f''. <0< 0 a (−∞, −2)(-\infty,\ -2), >0> 0 a (−2, 0)(-2,\ 0), <0< 0 a (0, 2)(0,\ 2) i >0> 0 a (2, ∞)(2,\ \infty).
  3. Inflexió. Punt d'inflexió únic a (0, 0)(0,\ 0), amb tangent horitzontal (f′(0)=0f'(0) = 0).
  4. Esbós. Tres branques: a (−2, 2)(-2,\ 2) la corba baixa de +∞+\infty a −∞-\infty travessant l'origen; a l'esquerra i a la dreta, branques que s'acosten a y=xy = x amb el màxim (−23, −33)(-2\sqrt{3},\ -3\sqrt{3}) i el mínim (23, 33)(2\sqrt{3},\ 3\sqrt{3}).

Apartat e)

Resultat

1 solució si ∣k∣<33|k| < 3\sqrt{3}; 2 si ∣k∣=33|k| = 3\sqrt{3}; 3 si ∣k∣>33|k| > 3\sqrt{3}.

Resolució

  1. Branca central. A (−2, 2)(-2,\ 2), ff decreix estrictament de +∞+\infty a −∞-\infty: una solució per a tot kk.
  2. Branca dreta. A (2, ∞)(2,\ \infty), ff va de +∞+\infty al mínim 333\sqrt{3} i torna a +∞+\infty: 2 solucions si k>33k > 3\sqrt{3}, 1 si k=33k = 3\sqrt{3} i 0 si k<33k < 3\sqrt{3}.
  3. Branca esquerra. A (−∞, −2)(-\infty,\ -2), simètricament: 2 solucions si k<−33k < -3\sqrt{3}, 1 si k=−33k = -3\sqrt{3} i 0 en cas contrari.
  4. Conclusió. Sumant les tres branques: 1 solució si ∣k∣<33|k| < 3\sqrt{3}; 2 si ∣k∣=33|k| = 3\sqrt{3}; 3 si ∣k∣>33|k| > 3\sqrt{3}.

Errors típics

  • Dir que x=0x=0 és un extrem perquè f′(0)=0f'(0)=0, sense mirar el canvi de signe.
  • Confondre les asímptotes horitzontals i obliqües: el grau del numerador supera en 1 el del denominador, hi ha obliqua.
  • Estudiar el signe de f′f' sense tenir en compte les asímptotes verticals (els intervals de monotonia s'han de tallar a ±2\pm2).
  • Comptar el nombre de solucions de f(x)=kf(x)=k només amb els extrems, oblidant la branca central.

Conceptes treballats: estudi complet d'una funció racional: domini, simetria, asímptotes (verticals i obliqües), monotonia, extrems, curvatura i inflexions; discussió del nombre de solucions d'una equació a partir de la gràfica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 32

Considera la funció f(x)=exxf(x)=\dfrac{e^x}{x}.
a) Domini, signe, límits a l'infinit i asímptotes (inclosa l'obliqua, si n'hi ha).
b) Monotonia i extrems.
c) Curvatura i inflexions. Esbossa la gràfica.
d) Dedueix que ex≥e xe^x\ge e\,x per a tot x>0x\gt0 i discuteix quantes solucions té l'equació ex=kxe^x=kx segons kk.

Pista 1

Estudia per separat els límits quan x→0+x\to0^+, x→0−x\to0^-, x→+∞x\to+\infty i x→−∞x\to-\infty.

Pista 2

f′(x)=ex(x−1)x2f'(x)=\dfrac{e^x(x-1)}{x^2}. El signe de f′f' depèn només de x−1x-1.

Pista 3

Per a d), un cop trobat el mínim de ff a (0,∞)(0,\infty), tradueix «f(x)≥ef(x)\ge e» a una desigualtat per a exe^x.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 32

Apartat a)

Resultat

Dom=R∖{0}\text{Dom} = \mathbb{R} \setminus \{0\}; ff té el signe de xx i no talla els eixos; AV x=0x = 0 (−∞-\infty per l'esquerra, +∞+\infty per la dreta); AH y=0y = 0 només a −∞-\infty; no hi ha obliqua.

Resolució

  1. Domini i signe. Domini R∖{0}\mathbb{R} \setminus \{0\}. Com que ex>0e^{x} > 0, f>0f > 0 si x>0x > 0 i f<0f < 0 si x<0x < 0; no talla cap eix.
  2. Límits a l'infinit. x→−∞x \to -\infty: f→0−f \to 0^{-}, asímptota horitzontal y=0y = 0 a l'esquerra. x→+∞x \to +\infty: f→+∞f \to +\infty (l'exponencial guanya) i f(x)/x→+∞f(x)/x \to +\infty, per tant no hi ha asímptota obliqua.
  3. Límits a 0. x→0+x \to 0^{+}: +∞+\infty; x→0−x \to 0^{-}: −∞-\infty. Asímptota vertical x=0x = 0.

Apartat b)

Resultat

Decreixent a (−∞, 0)(-\infty,\ 0) i a (0, 1)(0,\ 1), creixent a (1, +∞)(1,\ +\infty); mínim relatiu (1, e)(1,\ e).

Resolució

  1. Derivada (regla del quocient). f′(x)=ex⋅x−exx2=ex(x−1)x2.f'(x) = \dfrac{e^{x} \cdot x - e^{x}}{x^{2}} = \dfrac{e^{x}(x - 1)}{x^{2}}.
  2. Signe. exe^{x} i x2x^{2} són positius: el signe és el de x−1x - 1. Negativa per a x<1x < 1 (x≠0x \neq 0) i positiva per a x>1x > 1.
  3. Conclusió. Decreix a (−∞, 0)(-\infty,\ 0) i a (0, 1)(0,\ 1); creix a (1, ∞)(1,\ \infty). Mínim relatiu a (1, e)(1,\ e).

Apartat c)

Resultat

Còncava a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), convexa a (0, +∞)(0,\ +\infty); sense punts d'inflexió.

Resolució

  1. Segona derivada. f′′(x)=ex(x2−2x+2)x3.f''(x) = \dfrac{e^{x}(x^{2} - 2x + 2)}{x^{3}}. El factor x2−2x+2x^{2} - 2x + 2 és sempre positiu (discriminant 4−8<04 - 8 < 0), de manera que el signe és el de xx.
  2. Curvatura. Còncava (cap avall) a (−∞, 0)(-\infty,\ 0) i convexa a (0, ∞)(0,\ \infty). No té punts d'inflexió, perquè x=0x = 0 no és del domini.
  3. Esbós. A la dreta, una «U» amb mínim (1, e)(1,\ e) que puja a +∞+\infty per l'asímptota vertical i per l'exponencial; a l'esquerra, una branca negativa que arrenca de y=0−y = 0^{-} i cau a −∞-\infty cap a x=0x = 0.

Apartat d)

Resultat

ex≥e xe^{x} \geq e\,x per a x>0x > 0. ex=kxe^{x} = kx té 1 solució si k<0k < 0; cap si 0≤k<e0 \leq k < e; 1 si k=ek = e; 2 si k>ek > e.

Resolució

  1. Desigualtat. A (0, ∞)(0,\ \infty) el mínim de ff és ee, de manera que exx≥e\dfrac{e^{x}}{x} \geq e i, multiplicant per x>0x > 0, ex≥e xe^{x} \geq e\,x.
  2. Equació. x=0x = 0 no és solució per a cap kk (e0=1≠0e^{0} = 1 \neq 0), així que ex=kx  ⟺  f(x)=ke^{x} = kx \iff f(x) = k amb x≠0x \neq 0.
  3. Discussió. k<0k < 0: 1 solució (a (−∞, 0)(-\infty,\ 0), on ff decreix de 0−0^{-} a −∞-\infty); k=0k = 0: cap (ff no s'anul·la); 0<k<e0 < k < e: cap; k=ek = e: 1 (x=1x = 1); k>ek > e: 2 (una a (0, 1)(0,\ 1) i una a (1, ∞)(1,\ \infty)).

Errors típics

  • Dir que «hi ha asímptota obliqua» perquè la funció tendeix a infinit; cal que f(x)/xf(x)/x tingui límit finit.
  • Oblidar l'asímptota horitzontal y=0y=0 a −∞-\infty (és només a un costat).
  • Derivar com ex/1e^x/1 (oblidar la regla del quocient).
  • En l'equació ex=kxe^x=kx, comptar x=0x=0 com a possible solució (no ho és per a cap kk).

Conceptes treballats: estudi complet d'una funció amb exponencial, límits i asímptotes, extrems, curvatura, desigualtats a partir d'un mínim, nombre de solucions d'una equació amb paràmetre.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 33

Considera la família de funcions fk(x)=x3−3kxf_k(x)=x^3-3kx, amb kk un paràmetre real.
a) Estudia, segons el valor de kk, la monotonia i l'existència d'extrems relatius.
b) Per a k>0k\gt0, demostra que els extrems relatius de totes les funcions fkf_k es troben sobre una mateixa corba y=g(x)y=g(x) i troba gg.
c) Determina kk perquè el màxim relatiu de fkf_k valgui 16 i fes l'esbós de la gràfica d'aquesta funció.
d) Estudia el pendent de la tangent al punt d'inflexió i el nombre d'arrels reals de fkf_k segons kk.

Pista 1

fk′(x)=3(x2−k)f_k'(x)=3(x^2-k). Quan s'anul·la, segons el signe de kk?

Pista 2

Els punts crítics són x=±kx=\pm\sqrt k. Calcula fk(±k)f_k(\pm\sqrt k) i intenta escriure l'ordenada en funció de l'abscissa, eliminant kk.

Pista 3

A c), identifica quin dels dos extrems és el màxim (el de l'esquerra).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 33

Apartat a)

Resultat

Si k≤0k \leq 0, fkf_k és estrictament creixent i no té extrems; si k>0k > 0, creix fora de [−k, k][-\sqrt{k},\ \sqrt{k}] i decreix dins, amb màxim a x=−kx = -\sqrt{k} i mínim a x=kx = \sqrt{k}.

Resolució

  1. Derivada. fk′(x)=3x2−3k=3(x2−k)f_k'(x) = 3x^{2} - 3k = 3(x^{2} - k).
  2. Cas k < 0. x2−k>0x^{2} - k > 0 sempre: fk′>0f_k' > 0 i fkf_k és estrictament creixent, sense extrems.
  3. Cas k = 0. f0=x3f_0 = x^{3}, creixent, amb tangent horitzontal a 0 (que és un punt d'inflexió): sense extrems.
  4. Cas k > 0. Zeros a x=±kx = \pm\sqrt{k}; fk′>0f_k' > 0 fora de [−k, k][-\sqrt{k},\ \sqrt{k}] i <0< 0 dins: màxim a x=−kx = -\sqrt{k} i mínim a x=kx = \sqrt{k}.

Apartat b)

Resultat

Tots els extrems són sobre la cúbica y=g(x)=−2x3y = g(x) = -2x^{3}.

Resolució

  1. Ordenades dels extrems. fk(k)=kk−3kk=−2kkf_k(\sqrt{k}) = k\sqrt{k} - 3k\sqrt{k} = -2k\sqrt{k} i fk(−k)=2kkf_k(-\sqrt{k}) = 2k\sqrt{k}.
  2. Eliminem k (mínim). Amb x=kx = \sqrt{k} (és a dir, k=x2k = x^{2}): y=−2kk=−2x3y = -2k\sqrt{k} = -2x^{3}.
  3. Eliminem k (màxim). Amb x=−kx = -\sqrt{k}: y=2kk=−2(−k)3=−2x3y = 2k\sqrt{k} = -2(-\sqrt{k})^{3} = -2x^{3}.
  4. Conclusió. En els dos casos y=−2x3y = -2x^{3}: tots els extrems són sobre la corba g(x)=−2x3g(x) = -2x^{3}.

Apartat c)

Resultat

k=4k = 4: f4(x)=x3−12xf_4(x) = x^{3} - 12x, amb màxim (−2, 16)(-2,\ 16), mínim (2, −16)(2,\ -16), arrels 0, ±230,\ \pm 2\sqrt{3} i inflexió (0, 0)(0,\ 0).

Resolució

  1. Condició. El màxim és el de l'esquerra: fk(−k)=2kk=16  ⟺  k3/2=8  ⟺  k=4f_k(-\sqrt{k}) = 2k\sqrt{k} = 16 \iff k^{3/2} = 8 \iff k = 4.
  2. Funció. f4(x)=x3−12x=x(x2−12)f_4(x) = x^{3} - 12x = x(x^{2} - 12): arrels 00 i ±23≈±3,46\pm 2\sqrt{3} \approx \pm 3{,}46.
  3. Esbós. Màxim (−2, 16)(-2,\ 16), mínim (2, −16)(2,\ -16) i inflexió a l'origen amb tangent y=−12xy = -12x; f4→±∞f_4 \to \pm\infty quan x→±∞x \to \pm\infty.

Apartat d)

Resultat

Inflexió sempre a (0, 0)(0,\ 0) amb pendent −3k-3k; 3 arrels reals si k>0k > 0 i només x=0x = 0 si k≤0k \leq 0.

Resolució

  1. Inflexió. fk′′(x)=6xf_k''(x) = 6x, que canvia de signe a x=0x = 0: inflexió sempre a l'origen, amb pendent de la tangent fk′(0)=−3kf_k'(0) = -3k.
  2. Arrels. fk(x)=x(x2−3k)=0f_k(x) = x(x^{2} - 3k) = 0.
  3. Discussió. Si k>0k > 0: tres arrels 0, ±3k0,\ \pm\sqrt{3k}. Si k≤0k \leq 0: només x=0x = 0 (simple si k<0k < 0, triple si k=0k = 0).

Errors típics

  • Suposar que sempre hi ha extrems relatius, sense discutir el signe de kk.
  • Escriure k\sqrt{k} per a k<0k\lt0 o oblidar que k>0k\gt0 per tenir punts crítics.
  • Identificar el màxim amb x=kx=\sqrt k en lloc de x=−kx=-\sqrt k: comprova el signe de fk′′f_k''.
  • Eliminar kk sense tractar per separat els dos extrems.

Conceptes treballats: estudi d'una família de funcions, discussió segons un paràmetre, extrems i inflexions, lloc geomètric dels extrems, nombre d'arrels reals.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 34

Considera la funció f(x)=ln⁡xxf(x)=\dfrac{\ln x}{x}.
a) Domini, límits, asímptotes i punts de tall.
b) Monotonia, extrems i curvatura; esbossa la gràfica.
c) Dedueix, comparant f(π)f(\pi) i f(e)f(e), quin dels nombres eπe^\pi i πe\pi^e és més gran, i comprova-ho amb la calculadora.
d) Troba tots els parells d'enters positius a<ba\lt b tals que ab=baa^b=b^a. Justifica que no n'hi ha cap més que el que trobes.

Pista 1

El domini és x>0x\gt0. Calcula lim⁡x→0+\lim_{x\to0^+} i lim⁡x→∞\lim_{x\to\infty} (L'Hôpital).

Pista 2

Per a c): ln⁡π/π\ln\pi/\pi és més gran o més petit que 1/e1/e? Reescriu la desigualtat com a comparació de potències.

Pista 3

Per a d), ab=ba  ⟺  bln⁡a=aln⁡b  ⟺  f(a)=f(b)a^b=b^a\iff b\ln a=a\ln b\iff f(a)=f(b). Recorda en quins intervals ff és injectiva.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 34

Apartat a)

Resultat

Dom=(0, +∞)\text{Dom} = (0,\ +\infty); lim⁡x→0+f=−∞\lim_{x \to 0^{+}} f = -\infty (AV x=0x = 0), lim⁡x→∞f=0\lim_{x \to \infty} f = 0 (AH y=0y = 0); tall (1, 0)(1,\ 0).

Resolució

  1. Domini. El logaritme exigeix x>0x > 0: Dom f=(0, ∞)\text{Dom}\, f = (0,\ \infty).
  2. Límit a 0⁺. ln⁡x→−∞\ln x \to -\infty i x→0+x \to 0^{+}: lim⁡x→0+ln⁡xx=−∞\lim_{x \to 0^{+}} \dfrac{\ln x}{x} = -\infty. Asímptota vertical x=0x = 0.
  3. Límit a l'infinit (L'Hôpital). lim⁡x→∞ln⁡xx=lim⁡x→∞1/x1=0:\lim_{x \to \infty} \dfrac{\ln x}{x} = \lim_{x \to \infty} \dfrac{1/x}{1} = 0: asímptota horitzontal y=0y = 0 (per la dreta).
  4. Tall. ln⁡x=0  ⟺  x=1\ln x = 0 \iff x = 1: talla l'eix OX a (1, 0)(1,\ 0).

Apartat b)

Resultat

Creixent a (0, e)(0,\ e), decreixent a (e, ∞)(e,\ \infty); màxim absolut (e, 1e)≈(2,72; 0,368)(e,\ \tfrac{1}{e}) \approx (2{,}72;\ 0{,}368); còncava a (0, e3/2)(0,\ e^{3/2}), convexa després; inflexió (e3/2, 32e−3/2)≈(4,48; 0,335)(e^{3/2},\ \tfrac{3}{2}e^{-3/2}) \approx (4{,}48;\ 0{,}335).

Resolució

  1. Monotonia. f′(x)=1−ln⁡xx2f'(x) = \dfrac{1 - \ln x}{x^{2}}: positiva a (0, e)(0,\ e), negativa a (e, ∞)(e,\ \infty). Màxim absolut a (e, 1e)≈(2,72; 0,368)\left(e,\ \tfrac{1}{e}\right) \approx (2{,}72;\ 0{,}368).
  2. Curvatura. f′′(x)=2ln⁡x−3x3f''(x) = \dfrac{2\ln x - 3}{x^{3}}: zero a x=e3/2≈4,48x = e^{3/2} \approx 4{,}48; còncava a (0, e3/2)(0,\ e^{3/2}) i convexa després.
  3. Inflexió. (e3/2, 32e−3/2)≈(4,48; 0,335)\left(e^{3/2},\ \tfrac{3}{2}e^{-3/2}\right) \approx (4{,}48;\ 0{,}335).
  4. Esbós. Creix des de −∞-\infty fins al màxim, travessant (1, 0)(1,\ 0), i després decreix lentament tendint a 0.

Apartat c)

Resultat

πe<eπ\pi^{e} < e^{\pi} (eπ≈23,14e^{\pi} \approx 23{,}14, πe≈22,46\pi^{e} \approx 22{,}46).

Resolució

  1. Monotonia. Com que π>e\pi > e i ff decreix a [e, ∞)[e,\ \infty): f(π)<f(e)f(\pi) < f(e).
  2. Desigualtat. ln⁡ππ<1e  ⟺  eln⁡π<π  ⟺  ln⁡(πe)<ln⁡(eπ),\dfrac{\ln\pi}{\pi} < \dfrac{1}{e} \iff e\ln\pi < \pi \iff \ln(\pi^{e}) < \ln(e^{\pi}), i com que ln⁡\ln és creixent, πe<eπ\pi^{e} < e^{\pi}. Compte a no invertir la desigualtat en passar a potències.
  3. Comprovació. Amb la calculadora, eπ≈23,14e^{\pi} \approx 23{,}14 i πe≈22,46\pi^{e} \approx 22{,}46.

Apartat d)

Resultat

L'únic parell és (a, b)=(2, 4)(a,\ b) = (2,\ 4): 24=42=162^{4} = 4^{2} = 16.

Resolució

  1. Traducció. ab=ba  ⟺  bln⁡a=aln⁡b  ⟺  ln⁡aa=ln⁡bb  ⟺  f(a)=f(b)a^{b} = b^{a} \iff b\ln a = a\ln b \iff \dfrac{\ln a}{a} = \dfrac{\ln b}{b} \iff f(a) = f(b).
  2. Injectivitat per trams. ff és estrictament creixent a (0, e](0,\ e] i estrictament decreixent a [e, ∞)[e,\ \infty); per tant, si a<ba < b i f(a)=f(b)f(a) = f(b), cal a<e<ba < e < b, i com que aa és enter positiu, a∈{1, 2}a \in \{1,\ 2\}.
  3. Cas a = 1. f(1)=0f(1) = 0 i f(b)>0f(b) > 0 per a b>1b > 1: impossible.
  4. Cas a = 2. f(2)=ln⁡22=2ln⁡24=ln⁡44=f(4)f(2) = \dfrac{\ln 2}{2} = \dfrac{2\ln 2}{4} = \dfrac{\ln 4}{4} = f(4), i com que ff és injectiva a [e, ∞)[e,\ \infty), b=4b = 4 és l'única possibilitat. L'únic parell és (2, 4)(2,\ 4).

Errors típics

  • Escriure que lim⁡x→0+ln⁡x/x=0\lim_{x\to0^+}\ln x/x=0 (és −∞-\infty).
  • Concloure πe>eπ\pi^e\gt e^\pi per haver invertit la desigualtat en passar de ln⁡π/π<1/e\ln\pi/\pi\lt 1/e a potències.
  • Intentar resoldre ab=baa^b=b^a per tempteig sense justificar que no n'hi ha més.
  • Oblidar que ff no és injectiva a tot el domini: només a cada tram de monotonia.

Conceptes treballats: estudi d'una funció amb logaritme, extrems absoluts, desigualtats numèriques a partir de la monotonia, injectivitat per trams, raonament.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 35

Estudia la funció f(x)=(x2+1) e−xf(x)=(x^2+1)\,e^{-x}.
a) Domini, signe, punts de tall, límits a ±∞\pm\infty i asímptotes.
b) Monotonia i extrems. Té extrems relatius? Raona-ho.
c) Curvatura i punts d'inflexió (amb les seves ordenades).
d) Dibuixa'n la gràfica i dedueix quantes solucions té f(x)=kf(x)=k segons kk.

Pista 1

Per a x→+∞x\to+\infty, e−xe^{-x} tendeix a 0 més de pressa que qualsevol polinomi creix.

Pista 2

Deriva amb la regla del producte i simplifica: obtindràs un factor quadrat.

Pista 3

A d), usa que ff és contínua, estrictament monòtona i quins límits té.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 35

Apartat a)

Resultat

Dom=R\text{Dom} = \mathbb{R}; f>0f > 0 sempre, cap tall amb OX, tall (0, 1)(0,\ 1); lim⁡x→+∞f=0+\lim_{x \to +\infty} f = 0^{+} (AH y=0y = 0), lim⁡x→−∞f=+∞\lim_{x \to -\infty} f = +\infty (sense asímptota a l'esquerra).

Resolució

  1. Domini, signe i talls. Domini R\mathbb{R}. x2+1>0x^{2} + 1 > 0 i e−x>0e^{-x} > 0: f>0f > 0 sempre, cap tall amb OX; f(0)=1f(0) = 1, punt (0, 1)(0,\ 1).
  2. Límit a +∞. e−xe^{-x} tendeix a 0 més de pressa que creix qualsevol polinomi: lim⁡x→+∞f=0+\lim_{x \to +\infty} f = 0^{+}, asímptota horitzontal y=0y = 0.
  3. Límit a −∞. lim⁡x→−∞f=+∞\lim_{x \to -\infty} f = +\infty: no hi ha asímptota horitzontal a l'esquerra, ni obliqua, perquè f(x)/x→−∞f(x)/x \to -\infty.

Apartat b)

Resultat

ff és estrictament decreixent a tot R\mathbb{R}: no té extrems (a x=1x = 1 hi ha tangent horitzontal sense canvi de signe).

Resolució

  1. Regla del producte. f′(x)=2xe−x−(x2+1)e−x=−(x2−2x+1)e−x=−(x−1)2e−x≤0f'(x) = 2x e^{-x} - (x^{2} + 1)e^{-x} = -(x^{2} - 2x + 1)e^{-x} = -(x - 1)^{2} e^{-x} \leq 0, amb zero només a x=1x = 1.
  2. Monotonia. ff és estrictament decreixent a tot R\mathbb{R} (el zero de f′f' és aïllat).
  3. Conclusió. No té extrems relatius: a x=1x = 1 hi ha tangent horitzontal, però f′f' no canvia de signe.

Apartat c)

Resultat

Convexa a (−∞, 1)(-\infty,\ 1) i (3, ∞)(3,\ \infty), còncava a (1, 3)(1,\ 3); inflexions (1, 2e)≈(1; 0,74)(1,\ \tfrac{2}{e}) \approx (1;\ 0{,}74) i (3, 10e−3)≈(3; 0,50)(3,\ 10e^{-3}) \approx (3;\ 0{,}50).

Resolució

  1. Segona derivada. f′′(x)=(−2(x−1)+(x−1)2)e−x=(x−1)(x−3)e−xf''(x) = \big(-2(x - 1) + (x - 1)^{2}\big)e^{-x} = (x - 1)(x - 3)e^{-x}.
  2. Signe. Positiva a (−∞, 1)(-\infty,\ 1) (convexa), negativa a (1, 3)(1,\ 3) (còncava) i positiva a (3, ∞)(3,\ \infty) (convexa).
  3. Inflexions. (1, 2e)≈(1; 0,74)\left(1,\ \tfrac{2}{e}\right) \approx (1;\ 0{,}74), amb tangent horitzontal, i (3, 10e−3)≈(3; 0,50)\left(3,\ 10e^{-3}\right) \approx (3;\ 0{,}50).

Apartat d)

Resultat

f(x)=kf(x) = k té una solució per a cada k>0k > 0 i cap per a k≤0k \leq 0.

Resolució

  1. Gràfica. Baixa des de +∞+\infty, passa per (0, 1)(0,\ 1), s'aplana un moment a (1, 2e)(1,\ \tfrac{2}{e}) i tendeix a 0 per la dreta.
  2. Imatge. ff és contínua i estrictament decreixent, amb límits +∞+\infty i 00: la seva imatge és (0, ∞)(0,\ \infty).
  3. Conclusió. Cada valor k>0k > 0 s'assoleix exactament una vegada (una solució); si k≤0k \leq 0, cap. Fixa't que, encara que no hi hagi extrems, sí que es pot dir el nombre de solucions.

Errors típics

  • Dir que x=1x=1 és un extrem perquè f′(1)=0f'(1)=0.
  • Equivocar-se en la derivada de e−xe^{-x} (oblidar el signe menys).
  • Afirmar que hi ha asímptota horitzontal a −∞-\infty: el límit és +∞+\infty.
  • Pensar que si no hi ha extrems, no es pot dir res sobre el nombre de solucions.

Conceptes treballats: estudi d'una funció amb exponencial, límits, derivades successives, factorització, extrems vs. punts crítics, imatge d'una funció monòtona.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 36

Estudia la funció f(x)=x4−x2f(x)=x\sqrt{4-x^2}.
a) Domini, simetria i punts de tall amb els eixos.
b) Monotonia, extrems i comportament de la derivada als extrems del domini (tangents verticals).
c) Curvatura i inflexions. Esbossa la gràfica.
d) Calcula l'àrea del recinte tancat per la gràfica i l'eix OXOX. Interpreta 2f(x)2f(x) com l'àrea d'un rectangle inscrit en una semicircumferència de radi 2 i troba'n el màxim.

Pista 1

El radicand ha de ser no negatiu: 4−x2≥04-x^2\ge0. Comprova la paritat de ff.

Pista 2

f′(x)=4−x2−x24−x2f'(x)=\sqrt{4-x^2}-\dfrac{x^2}{\sqrt{4-x^2}}. Redueix a comú denominador.

Pista 3

Per a l'àrea, una primitiva de x4−x2x\sqrt{4-x^2} és −13(4−x2)3/2-\tfrac13(4-x^2)^{3/2}; i recorda que hi ha dos lòbuls.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 36

Apartat a)

Resultat

Dom=[−2, 2]\text{Dom} = [-2,\ 2]; senar; talls (−2, 0)(-2,\ 0), (0, 0)(0,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0).

Resolució

  1. Domini. El radicand ha de ser no negatiu: 4−x2≥0  ⟺  −2≤x≤24 - x^{2} \geq 0 \iff -2 \leq x \leq 2. Dom f=[−2, 2]\text{Dom}\, f = [-2,\ 2].
  2. Simetria. f(−x)=−x4−x2=−f(x)f(-x) = -x\sqrt{4 - x^{2}} = -f(x): senar, simètrica respecte de l'origen.
  3. Talls. f(x)=0  ⟺  x=0f(x) = 0 \iff x = 0 o 4−x2=04 - x^{2} = 0: punts (0, 0)(0,\ 0), (−2, 0)(-2,\ 0) i (2, 0)(2,\ 0).

Apartat b)

Resultat

Decreixent a (−2, −2)(-2,\ -\sqrt{2}), creixent a (−2, 2)(-\sqrt{2},\ \sqrt{2}), decreixent a (2, 2)(\sqrt{2},\ 2); mínim (−2, −2)(-\sqrt{2},\ -2), màxim (2, 2)(\sqrt{2},\ 2); tangents verticals a (±2, 0)(\pm 2,\ 0).

Resolució

  1. Derivada. Per la regla del producte i la de la cadena, f′(x)=4−x2−x24−x2=4−2x24−x2,f'(x) = \sqrt{4 - x^{2}} - \dfrac{x^{2}}{\sqrt{4 - x^{2}}} = \dfrac{4 - 2x^{2}}{\sqrt{4 - x^{2}}}, amb zeros a x=±2x = \pm\sqrt{2}.
  2. Monotonia i extrems. ff decreix a (−2, −2)(-2,\ -\sqrt{2}), creix a (−2, 2)(-\sqrt{2},\ \sqrt{2}) i decreix a (2, 2)(\sqrt{2},\ 2). Mínim relatiu (−2, −2)(-\sqrt{2},\ -2) i màxim relatiu (2, 2)(\sqrt{2},\ 2), ja que f(2)=2⋅2=2f(\sqrt{2}) = \sqrt{2} \cdot \sqrt{2} = 2.
  3. Extrems del domini. Quan x→2−x \to 2^{-}, el numerador tendeix a −4-4 i el denominador a 0+0^{+}: f′(x)→−∞f'(x) \to -\infty. Tangent vertical a (2, 0)(2,\ 0) i, per simetria, a (−2, 0)(-2,\ 0). No s'han de confondre aquests punts amb extrems relatius.

Apartat c)

Resultat

Convexa a (−2, 0)(-2,\ 0), còncava a (0, 2)(0,\ 2); inflexió a l'origen amb pendent f′(0)=2f'(0) = 2.

Resolució

  1. Segona derivada. f′′(x)=2x(x2−6)(4−x2)3/2,f''(x) = \dfrac{2x(x^{2} - 6)}{(4 - x^{2})^{3/2}}, que dins del domini només s'anul·la a x=0x = 0 (±6\pm\sqrt{6} són fora).
  2. Signe. Com que x2−6<0x^{2} - 6 < 0 a [−2, 2][-2,\ 2]: a (0, 2)(0,\ 2), f′′<0f'' < 0 (còncava); a (−2, 0)(-2,\ 0), f′′>0f'' > 0 (convexa).
  3. Inflexió i esbós. Inflexió a l'origen, amb pendent f′(0)=2f'(0) = 2. La gràfica són dos lòbuls (un per sota de l'eix a [−2, 0][-2,\ 0] i un per sobre a [0, 2][0,\ 2]), amb tangents verticals als extrems.

Apartat d)

Resultat

Àrea =163 u2= \tfrac{16}{3}\ \text{u}^{2}; rectangle d'àrea màxima 2f(2)=42f(\sqrt{2}) = 4, amb base 222\sqrt{2} i alçada 2\sqrt{2}.

Resolució

  1. Àrea d'un lòbul. ∫02x4−x2 dx=[−13(4−x2)3/2]02=0+83=83.\int_{0}^{2} x\sqrt{4 - x^{2}}\,dx = \Big[-\tfrac{1}{3}(4 - x^{2})^{3/2}\Big]_{0}^{2} = 0 + \tfrac{8}{3} = \tfrac{8}{3}.
  2. Àrea total. Hi ha dos lòbuls iguals: 2⋅83=1632 \cdot \tfrac{8}{3} = \tfrac{16}{3}. Compte: la integral entre −2-2 i 22 dona 0 per la simetria senar; cal doblar l'àrea d'un lòbul.
  3. Rectangle inscrit. Inscrit en la semicircumferència y=4−x2y = \sqrt{4 - x^{2}} amb base [−x, x][-x,\ x], té base 2x2x i alçada 4−x2\sqrt{4 - x^{2}}: àrea 2x4−x2=2f(x)2x\sqrt{4 - x^{2}} = 2f(x).
  4. Màxim. És màxima on ff és màxima, a x=2x = \sqrt{2}: àrea 2⋅2=42 \cdot 2 = 4, amb base 222\sqrt{2} i alçada 2\sqrt{2}.

Errors típics

  • No restringir el domini a [−2,2][-2,2].
  • Calcular l'àrea com la integral entre −2-2 i 22: dona 0 per la simetria senar; cal doblar l'àrea d'un lòbul.
  • Derivar 4−x2\sqrt{4-x^2} sense la regla de la cadena (oblidar el −2x-2x i el 12\tfrac12).
  • Confondre un punt amb tangent vertical amb un extrem relatiu.

Conceptes treballats: estudi d'una funció amb arrel, domini restringit, tangents verticals, extrems, curvatura, integral definida d'una funció amb arrel, relació amb un problema d'optimització geomètrica.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 37

Considera la funció f(x)=x+2cos⁡xf(x)=x+2\cos x.
a) Troba els punts crítics de ff a [0,2π][0,2\pi], la monotonia i els extrems relatius.
b) Troba els punts d'inflexió a [0,2π][0,2\pi] i la curvatura.
c) Determina el màxim i el mínim absoluts de ff a [0,2π][0,2\pi].
d) Demostra, amb l'estudi anterior, que l'equació f(x)=1f(x)=1 té exactament dues solucions a [0,2π][0,2\pi].
e) La recta y=xy=x és asímptota obliqua de ff a +∞+\infty? Raona-ho.

Pista 1

f′(x)=1−2sin⁡xf'(x)=1-2\sin x. Quins angles a [0,2π][0,2\pi] tenen sinus 12\tfrac12?

Pista 2

Per a c), a més dels punts crítics, calcula f(0)f(0) i f(2π)f(2\pi).

Pista 3

Per a d), mira la imatge de ff a cada interval de monotonia. Quins intervals poden contenir una solució de f(x)=1f(x)=1?

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 37

Apartat a)

Resultat

Punts crítics x=π6x = \tfrac{\pi}{6} i x=5π6x = \tfrac{5\pi}{6}; creixent a [0, π6)[0,\ \tfrac{\pi}{6}) i (5π6, 2π](\tfrac{5\pi}{6},\ 2\pi], decreixent a (π6, 5π6)(\tfrac{\pi}{6},\ \tfrac{5\pi}{6}); màxim relatiu π6+3≈2,26\tfrac{\pi}{6} + \sqrt{3} \approx 2{,}26, mínim relatiu 5π6−3≈0,89\tfrac{5\pi}{6} - \sqrt{3} \approx 0{,}89.

Resolució

  1. Punts crítics. f′(x)=1−2sin⁡x=0  ⟺  sin⁡x=12  ⟺  x=π6, 5π6f'(x) = 1 - 2\sin x = 0 \iff \sin x = \tfrac{1}{2} \iff x = \tfrac{\pi}{6},\ \tfrac{5\pi}{6} a [0, 2π][0,\ 2\pi]. No t'oblidis del segon angle.
  2. Signe de f'. f′>0f' > 0 a [0, π6)[0,\ \tfrac{\pi}{6}), f′<0f' < 0 a (π6, 5π6)(\tfrac{\pi}{6},\ \tfrac{5\pi}{6}) i f′>0f' > 0 a (5π6, 2π](\tfrac{5\pi}{6},\ 2\pi].
  3. Extrems relatius. Màxim a x=π6x = \tfrac{\pi}{6}, f=π6+3≈2,26f = \tfrac{\pi}{6} + \sqrt{3} \approx 2{,}26; mínim a x=5π6x = \tfrac{5\pi}{6}, f=5π6−3≈0,89f = \tfrac{5\pi}{6} - \sqrt{3} \approx 0{,}89.

Apartat b)

Resultat

Còncava a [0, π2)[0,\ \tfrac{\pi}{2}) i (3π2, 2π](\tfrac{3\pi}{2},\ 2\pi], convexa a (π2, 3π2)(\tfrac{\pi}{2},\ \tfrac{3\pi}{2}); inflexions (π2, π2)(\tfrac{\pi}{2},\ \tfrac{\pi}{2}) i (3π2, 3π2)(\tfrac{3\pi}{2},\ \tfrac{3\pi}{2}).

Resolució

  1. Segona derivada. f′′(x)=−2cos⁡x=0  ⟺  x=π2, 3π2f''(x) = -2\cos x = 0 \iff x = \tfrac{\pi}{2},\ \tfrac{3\pi}{2}.
  2. Signe. f′′<0f'' < 0 a [0, π2)[0,\ \tfrac{\pi}{2}) i a (3π2, 2π](\tfrac{3\pi}{2},\ 2\pi] (còncava); f′′>0f'' > 0 a (π2, 3π2)(\tfrac{\pi}{2},\ \tfrac{3\pi}{2}) (convexa).
  3. Inflexions. (π2, π2)\left(\tfrac{\pi}{2},\ \tfrac{\pi}{2}\right) i (3π2, 3π2)\left(\tfrac{3\pi}{2},\ \tfrac{3\pi}{2}\right), tots dos sobre la recta y=xy = x (perquè hi cos⁡x=0\cos x = 0).

Apartat c)

Resultat

Màxim absolut 2π+2≈8,282\pi + 2 \approx 8{,}28 a x=2πx = 2\pi; mínim absolut 5π6−3≈0,89\tfrac{5\pi}{6} - \sqrt{3} \approx 0{,}89 a x=5π6x = \tfrac{5\pi}{6}.

Resolució

  1. Candidats. A més dels punts crítics, cal mirar els extrems de l'interval: f(0)=2f(0) = 2, f(π6)≈2,26f(\tfrac{\pi}{6}) \approx 2{,}26, f(5π6)≈0,89f(\tfrac{5\pi}{6}) \approx 0{,}89, f(2π)=2π+2≈8,28f(2\pi) = 2\pi + 2 \approx 8{,}28.
  2. Conclusió. Màxim absolut 2π+22\pi + 2 a x=2πx = 2\pi; mínim absolut 5π6−3\tfrac{5\pi}{6} - \sqrt{3} a x=5π6x = \tfrac{5\pi}{6}.

Apartat d)

Resultat

L'equació f(x)=1f(x) = 1 té exactament dues solucions a [0, 2π][0,\ 2\pi] (x≈2,24x \approx 2{,}24 i x≈2,97x \approx 2{,}97).

Resolució

  1. Primer tram. A [0, π6][0,\ \tfrac{\pi}{6}], ff creix de 2 a 2,26: sempre >1> 1, cap solució.
  2. Segon tram. A [π6, 5π6][\tfrac{\pi}{6},\ \tfrac{5\pi}{6}], ff decreix de 2,26 a 0,89; com que és contínua (Bolzano) i estrictament monòtona, pren el valor 1 exactament una vegada.
  3. Tercer tram. A [5π6, 2π][\tfrac{5\pi}{6},\ 2\pi], ff creix de 0,89 a 8,28: pren el valor 1 exactament una vegada.
  4. Conclusió. En total, dues solucions. Bolzano en garanteix l'existència i la monotonia, la unicitat a cada tram (numèricament, x≈2,24x \approx 2{,}24 i x≈2,97x \approx 2{,}97).

Apartat e)

Resultat

No: f(x)−x=2cos⁡xf(x) - x = 2\cos x no tendeix a 0 quan x→+∞x \to +\infty.

Resolució

  1. Condició d'asímptota. y=xy = x seria asímptota obliqua si lim⁡x→+∞(f(x)−x)=0\lim_{x \to +\infty} \big(f(x) - x\big) = 0; no n'hi ha prou que f(x)f(x) «s'assembli» a xx.
  2. Càlcul. f(x)−x=2cos⁡xf(x) - x = 2\cos x, que oscil·la entre −2-2 i 22 i no té límit.
  3. Conclusió. y=xy = x no és asímptota: la gràfica oscil·la al voltant de la recta, tallant-la a cada x=π2+kπx = \tfrac{\pi}{2} + k\pi.

Errors típics

  • Oblidar els valors als extrems de l'interval en buscar el màxim i el mínim absoluts.
  • Resoldre sin⁡x=12\sin x=\tfrac12 i quedar-se només amb π6\tfrac\pi6 (falta 5π6\tfrac{5\pi}6).
  • Dir que y=xy=x és asímptota perquè f(x)f(x) «s'assembla» a xx; la diferència ha de tendir a 0.
  • Comptar solucions de f(x)=1f(x)=1 només amb Bolzano sense usar la monotonia per assegurar la unicitat.

Conceptes treballats: estudi d'una funció trigonomètrica, extrems relatius i absoluts en un interval tancat, curvatura, nombre de solucions d'una equació, asímptotes obliqües.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 38

Es vol una funció de la forma f(x)=ax2+bxx+cf(x)=\dfrac{ax^2+bx}{x+c} que tingui asímptota vertical x=3x=3 i asímptota obliqua y=2x+1y=2x+1.
a) Determina aa, bb i cc i comprova que la gràfica passa per l'origen.
b) Per a la funció trobada: domini, talls amb els eixos, posició de la corba respecte de l'asímptota obliqua.
c) Monotonia i extrems relatius; curvatura.
d) Esbossa la gràfica i determina per a quins valors de kk l'equació f(x)=kf(x)=k no té cap solució.

Pista 1

L'asímptota vertical x=3x=3 obliga que el denominador s'anul·li a 3. Per a l'obliqua, divideix els polinomis en funció dels paràmetres.

Pista 2

Un cop trobats aa, bb i cc, escriu ff com a 2x+1+Rx−32x+1+\dfrac{R}{x-3} (amb RR el residu de la divisió): la derivada i la posició respecte de l'asímptota surten de seguida.

Pista 3

Per a d), la imatge de ff és la unió de dos intervals: estudia els valors dels extrems relatius.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 38

Apartat a)

Resultat

a=2a = 2, b=−5b = -5, c=−3c = -3: f(x)=2x2−5xx−3=2x+1+3x−3f(x) = \dfrac{2x^{2} - 5x}{x - 3} = 2x + 1 + \dfrac{3}{x - 3}; f(0)=0f(0) = 0, passa per l'origen.

Resolució

  1. Asímptota vertical. El denominador s'ha d'anul·lar a x=3x = 3: 3+c=0⇒c=−33 + c = 0 \Rightarrow c = -3.
  2. Divisió. ax2+bxx−3=ax+(b+3a)+3(b+3a)x−3.\dfrac{ax^{2} + bx}{x - 3} = ax + (b + 3a) + \dfrac{3(b + 3a)}{x - 3}.
  3. Asímptota obliqua. Ha de ser y=2x+1y = 2x + 1: a=2a = 2 i b+3a=1b + 3a = 1, per tant b=−5b = -5. Així f(x)=2x2−5xx−3=2x+1+3x−3f(x) = \dfrac{2x^{2} - 5x}{x - 3} = 2x + 1 + \dfrac{3}{x - 3}.
  4. Comprovacions. El numerador no té terme independent: f(0)=0f(0) = 0, passa per l'origen. El numerador a x=3x = 3 val 18−15=3≠018 - 15 = 3 \neq 0: la vertical és real.

Apartat b)

Resultat

Dom=R∖{3}\text{Dom} = \mathbb{R} \setminus \{3\}; talls (0, 0)(0,\ 0) i (52, 0)(\tfrac{5}{2},\ 0); per sobre de l'obliqua si x>3x > 3 i per sota si x<3x < 3.

Resolució

  1. Domini i talls. Domini R∖{3}\mathbb{R} \setminus \{3\}. x(2x−5)=0x(2x - 5) = 0: (0, 0)(0,\ 0) i (52, 0)\left(\tfrac{5}{2},\ 0\right).
  2. Posició. f(x)−(2x+1)=3x−3f(x) - (2x + 1) = \dfrac{3}{x - 3}: positiu per a x>3x > 3 (la corba és per sobre de l'asímptota) i negatiu per a x<3x < 3 (per sota).
  3. Vertical. lim⁡x→3±f=±∞\lim_{x \to 3^{\pm}} f = \pm\infty.

Apartat c)

Resultat

Creixent a (−∞, 3−62)(-\infty,\ 3 - \tfrac{\sqrt{6}}{2}) i (3+62, ∞)(3 + \tfrac{\sqrt{6}}{2},\ \infty), decreixent entre (excepte a 3); màxim 7−26≈2,107 - 2\sqrt{6} \approx 2{,}10 a x≈1,78x \approx 1{,}78, mínim 7+26≈11,907 + 2\sqrt{6} \approx 11{,}90 a x≈4,22x \approx 4{,}22; còncava si x<3x < 3, convexa si x>3x > 3.

Resolució

  1. Punts crítics. f′(x)=2−3(x−3)2=0  ⟺  (x−3)2=32  ⟺  x=3±62≈1,78; 4,22.f'(x) = 2 - \dfrac{3}{(x - 3)^{2}} = 0 \iff (x - 3)^{2} = \tfrac{3}{2} \iff x = 3 \pm \tfrac{\sqrt{6}}{2} \approx 1{,}78;\ 4{,}22.
  2. Monotonia. f′>0f' > 0 a (−∞, 3−62)(-\infty,\ 3 - \tfrac{\sqrt{6}}{2}) i a (3+62, ∞)(3 + \tfrac{\sqrt{6}}{2},\ \infty); f′<0f' < 0 entre aquests valors (excepte a 3).
  3. Extrems. Màxim relatiu a x=3−62x = 3 - \tfrac{\sqrt{6}}{2}, amb f=7−26≈2,10f = 7 - 2\sqrt{6} \approx 2{,}10; mínim relatiu a x=3+62x = 3 + \tfrac{\sqrt{6}}{2}, amb f=7+26≈11,90f = 7 + 2\sqrt{6} \approx 11{,}90.
  4. Curvatura. f′′(x)=6(x−3)3f''(x) = \dfrac{6}{(x - 3)^{3}}: còncava a x<3x < 3, convexa a x>3x > 3, sense inflexions.

Apartat d)

Resultat

f(x)=kf(x) = k no té cap solució per a 7−26<k<7+267 - 2\sqrt{6} < k < 7 + 2\sqrt{6} (aprox. 2,10<k<11,902{,}10 < k < 11{,}90).

Resolució

  1. Esbós. A l'esquerra de la vertical, ff puja (seguint l'obliqua per sota) fins al màxim 7−267 - 2\sqrt{6} i baixa a −∞-\infty; a la dreta, baixa des de +∞+\infty fins al mínim 7+267 + 2\sqrt{6} i torna a pujar per sobre de l'obliqua.
  2. Imatge. (−∞, 7−26]∪[7+26, ∞)(-\infty,\ 7 - 2\sqrt{6}] \cup [7 + 2\sqrt{6},\ \infty).
  3. Conclusió. L'equació f(x)=kf(x) = k no té cap solució per a 7−26<k<7+267 - 2\sqrt{6} < k < 7 + 2\sqrt{6}. Observa que el màxim relatiu és menor que el mínim relatiu, perquè hi ha una asímptota vertical entre els dos.

Errors típics

  • Plantejar l'asímptota vertical igualant el numerador a zero.
  • No fer la divisió i voler deduir l'obliqua amb el límit de f(x)/xf(x)/x sense simplificar bé.
  • Pensar que un màxim relatiu ha de ser més gran que qualsevol mínim relatiu (aquí no ho és, perquè hi ha una asímptota vertical entre els dos).
  • Oblidar comprovar que el numerador no s'anul·la a x=3x=3, cosa que invalidaria l'asímptota.

Conceptes treballats: determinació de paràmetres a partir d'asímptotes, divisió de polinomis, estudi d'una funció racional, extrems i imatge d'una funció discontínua.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 39

Considera la funció f(x)=ln⁡ ⁣(x2−2x+a)f(x)=\ln\!\big(x^2-2x+a\big), amb aa un paràmetre real.
a) Discuteix, segons aa, el domini de ff.
b) Determina aa perquè ff tingui un mínim relatiu al punt d'ordenada 0.
c) Amb aquest valor d'aa, fes l'estudi complet: simetria, límits, asímptotes, monotonia, extrems, curvatura i inflexions, i esbossa la gràfica.
d) Determina la imatge de ff i el nombre de solucions de f(x)=kf(x)=k segons kk.

Pista 1

Completa el quadrat: x2−2x+a=(x−1)2+(a−1)x^2-2x+a=(x-1)^2+(a-1). Perquè el logaritme existeixi, l'argument ha de ser positiu.

Pista 2

El mínim de ff és el de l'argument del logaritme, perquè ln⁡\ln és creixent.

Pista 3

Per a la simetria, observa que f(1+t)=f(1−t)f(1+t)=f(1-t).

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 39

Apartat a)

Resultat

Si a>1a > 1: Dom=R\text{Dom} = \mathbb{R}; si a=1a = 1: R∖{1}\mathbb{R} \setminus \{1\}; si a<1a < 1: (−∞, 1−1−a)∪(1+1−a, ∞)(-\infty,\ 1 - \sqrt{1 - a}) \cup (1 + \sqrt{1 - a},\ \infty).

Resolució

  1. Completem el quadrat. x2−2x+a=(x−1)2+(a−1)x^{2} - 2x + a = (x - 1)^{2} + (a - 1), i l'argument del logaritme ha de ser positiu.
  2. Cas a > 1. L'argument és positiu per a tot xx: domini R\mathbb{R}.
  3. Cas a = 1. (x−1)2>0(x - 1)^{2} > 0 per a x≠1x \neq 1: domini R∖{1}\mathbb{R} \setminus \{1\} (amb asímptota vertical x=1x = 1).
  4. Cas a < 1. Cal (x−1)2>1−a(x - 1)^{2} > 1 - a, és a dir, ∣x−1∣>1−a|x - 1| > \sqrt{1 - a}: domini (−∞, 1−1−a)∪(1+1−a, ∞)(-\infty,\ 1 - \sqrt{1 - a}) \cup (1 + \sqrt{1 - a},\ \infty).

Apartat b)

Resultat

a=2a = 2: f(x)=ln⁡(x2−2x+2)f(x) = \ln(x^{2} - 2x + 2).

Resolució

  1. Mínim de l'argument. Si a>1a > 1, l'argument (x−1)2+(a−1)(x - 1)^{2} + (a - 1) és mínim a x=1x = 1, amb valor a−1a - 1.
  2. ln és creixent. El mínim de ff és el de l'argument: mínim a (1, ln⁡(a−1))(1,\ \ln(a - 1)). (Si a≤1a \leq 1, ff no té mínim: x=1x = 1 queda fora del domini.)
  3. Condició. ln⁡(a−1)=0  ⟺  a−1=1  ⟺  a=2\ln(a - 1) = 0 \iff a - 1 = 1 \iff a = 2. Així, f(x)=ln⁡(x2−2x+2)f(x) = \ln(x^{2} - 2x + 2).

Apartat c)

Resultat

Domini R\mathbb{R}, f≥0f \geq 0, simètrica respecte de x=1x = 1; lim⁡x→±∞f=+∞\lim_{x \to \pm\infty} f = +\infty, sense asímptotes; decreixent a (−∞, 1)(-\infty,\ 1), creixent a (1, ∞)(1,\ \infty), mínim (1, 0)(1,\ 0); convexa a (0, 2)(0,\ 2), còncava fora; inflexions (0, ln⁡2)(0,\ \ln 2) i (2, ln⁡2)(2,\ \ln 2).

Resolució

  1. Domini i simetria. x2−2x+2=(x−1)2+1≥1x^{2} - 2x + 2 = (x - 1)^{2} + 1 \geq 1: domini R\mathbb{R} i f≥0f \geq 0. Simètrica respecte de la recta x=1x = 1, perquè f(1+t)=ln⁡(t2+1)=f(1−t)f(1 + t) = \ln(t^{2} + 1) = f(1 - t). Només talla OX a (1, 0)(1,\ 0) i OY a (0, ln⁡2)(0,\ \ln 2).
  2. Límits i asímptotes. lim⁡x→±∞f=+∞\lim_{x \to \pm\infty} f = +\infty; no hi ha asímptotes verticals ni horitzontals, ni obliqües, perquè lim⁡f(x)/x=0\lim f(x)/x = 0.
  3. Monotonia. f′(x)=2(x−1)x2−2x+2f'(x) = \dfrac{2(x - 1)}{x^{2} - 2x + 2} (derivada de ln⁡u\ln u: u′/uu'/u): decreix a (−∞, 1)(-\infty,\ 1) i creix a (1, ∞)(1,\ \infty); mínim absolut (1, 0)(1,\ 0).
  4. Curvatura. f′′(x)=−2x(x−2)(x2−2x+2)2:f''(x) = \dfrac{-2x(x - 2)}{(x^{2} - 2x + 2)^{2}}: negativa (còncava) per a x<0x < 0 i x>2x > 2, positiva (convexa) a (0, 2)(0,\ 2). Inflexions a (0, ln⁡2)(0,\ \ln 2) i (2, ln⁡2)(2,\ \ln 2); el mínim no és inflexió (f′′(1)=2>0f''(1) = 2 > 0).
  5. Interpretació. Té sentit: prop del mínim la corba és com una paràbola (convexa), però lluny creix només com 2ln⁡∣x∣2\ln|x|, que és còncava.

Apartat d)

Resultat

Imatge [0, ∞)[0,\ \infty); f(x)=kf(x) = k no té solució si k<0k < 0, en té una (x=1x = 1) si k=0k = 0 i dues si k>0k > 0.

Resolució

  1. Imatge. ff és contínua, té mínim 0 i tendeix a +∞+\infty: imatge [0, ∞)[0,\ \infty).
  2. Resolució. ln⁡((x−1)2+1)=k  ⟺  (x−1)2=ek−1\ln\big((x - 1)^{2} + 1\big) = k \iff (x - 1)^{2} = e^{k} - 1.
  3. Discussió. Cap solució si k<0k < 0; una (x=1x = 1) si k=0k = 0; dues si k>0k > 0: x=1±ek−1x = 1 \pm \sqrt{e^{k} - 1}, simètriques respecte de x=1x = 1.

Errors típics

  • Oblidar la discussió segons aa (assumir que el domini sempre és R\mathbb R).
  • Plantejar el mínim de ff com f′(x)=0f'(x)=0 amb l'argument sense simplificar, o derivar ln⁡u\ln u com u′u' sense dividir per uu.
  • Dir que no hi ha asímptota obliqua perquè «no s'acosta a cap recta» sense calcular lim⁡f(x)/x=0\lim f(x)/x=0.
  • Confondre el punt d'inflexió amb el mínim (f′′(1)=2>0f''(1)=2\gt0, no és una inflexió).

Conceptes treballats: domini d'una funció amb logaritme i discussió segons un paràmetre, extrems, curvatura, inflexions, simetria, imatge d'una funció.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Exercici 40

El nombre de bacteris (en milers) d'un cultiu tt dies després d'iniciar-lo és P(t)=101+9e−tP(t)=\dfrac{10}{1+9e^{-t}}, t≥0t\ge0.
a) Calcula P(0)P(0) i el límit quan t→∞t\to\infty. Què representa aquest límit?
b) Demostra que PP és creixent. Calcula P′P' i P′′P''.
c) Troba el punt d'inflexió. Quin significat té respecte del ritme de creixement? Quin és el ritme màxim?
d) Quan assolirà el cultiu el 90 % de la seva capacitat? Esbossa la gràfica.

Pista 1

El límit de e−te^{-t} quan t→∞t\to\infty és 0.

Pista 2

Deriva P=10 (1+9e−t)−1P=10\,(1+9e^{-t})^{-1} amb la regla de la cadena i simplifica.

Pista 3

El ritme de creixement és P′(t)P'(t). El seu màxim s'assoleix on P′′=0P''=0.

Mira la solucióAmaga la solucióde l'exercici 40

Apartat a)

Resultat

P(0)=1P(0) = 1 (mil bacteris); lim⁡t→∞P(t)=10\lim_{t \to \infty} P(t) = 10: la capacitat de càrrega del medi (10 000 bacteris), asímptota horitzontal y=10y = 10.

Resolució

  1. Valor inicial. P(0)=101+9=1P(0) = \dfrac{10}{1 + 9} = 1, és a dir, 1000 bacteris.
  2. Límit. Com que e−t→0e^{-t} \to 0, lim⁡t→∞P(t)=101+0=10\lim_{t \to \infty} P(t) = \dfrac{10}{1 + 0} = 10.
  3. Interpretació. És la capacitat de càrrega del medi (10 milers de bacteris): asímptota horitzontal y=10y = 10.

Apartat b)

Resultat

P′(t)=90e−t(1+9e−t)2>0P'(t) = \dfrac{90e^{-t}}{(1 + 9e^{-t})^{2}} > 0 (creixent); P′′(t)=90e−t(9e−t−1)(1+9e−t)3P''(t) = \dfrac{90e^{-t}(9e^{-t} - 1)}{(1 + 9e^{-t})^{3}}.

Resolució

  1. Regla de la cadena. P=10(1+9e−t)−1P = 10(1 + 9e^{-t})^{-1}, i la derivada de 1+9e−t1 + 9e^{-t} és −9e−t-9e^{-t}: P′(t)=−10(1+9e−t)−2⋅(−9e−t)=90e−t(1+9e−t)2.P'(t) = -10(1 + 9e^{-t})^{-2} \cdot (-9e^{-t}) = \dfrac{90e^{-t}}{(1 + 9e^{-t})^{2}}.
  2. Creixement. Numerador i denominador són positius: P′>0P' > 0 i PP és creixent.
  3. Segona derivada. Derivant P′P' i simplificant, P′′(t)=90e−t (9e−t−1)(1+9e−t)3.P''(t) = \dfrac{90e^{-t}\,(9e^{-t} - 1)}{(1 + 9e^{-t})^{3}}.

Apartat c)

Resultat

Inflexió a (ln⁡9, 5)≈(2,20; 5)(\ln 9,\ 5) \approx (2{,}20;\ 5): el ritme passa de créixer a disminuir; ritme màxim P′(ln⁡9)=2,5P'(\ln 9) = 2{,}5 milers de bacteris/dia.

Resolució

  1. Inflexió. P′′=0  ⟺  9e−t=1  ⟺  t=ln⁡9≈2,20P'' = 0 \iff 9e^{-t} = 1 \iff t = \ln 9 \approx 2{,}20 dies, amb P(ln⁡9)=101+1=5P(\ln 9) = \dfrac{10}{1 + 1} = 5.
  2. Significat. P′′>0P'' > 0 abans (el ritme de creixement augmenta) i P′′<0P'' < 0 després (el ritme disminueix). La inflexió és quan la població és la meitat de la capacitat; no és el moment en què deixa de créixer, sinó quan deixa d'accelerar-se.
  3. Ritme màxim. El ritme és P′P', i és màxim on P′′=0P'' = 0: P′(ln⁡9)=90/9(1+1)2=2,5 milers de bacteris/dia.P'(\ln 9) = \dfrac{90/9}{(1 + 1)^{2}} = 2{,}5\ \text{milers de bacteris/dia}.

Apartat d)

Resultat

t=ln⁡81≈4,39t = \ln 81 \approx 4{,}39 dies.

Resolució

  1. Plantejament. El 90 % de la capacitat és P=9P = 9 (milers), no P=0,9P = 0{,}9.
  2. Càlcul. 101+9e−t=9  ⟺  1+9e−t=109  ⟺  e−t=181  ⟺  t=ln⁡81≈4,39 dies.\dfrac{10}{1 + 9e^{-t}} = 9 \iff 1 + 9e^{-t} = \tfrac{10}{9} \iff e^{-t} = \tfrac{1}{81} \iff t = \ln 81 \approx 4{,}39\ \text{dies}.
  3. Esbós. Corba en forma de S que surt de (0, 1)(0,\ 1), creix cada cop més de pressa fins a (2,2; 5)(2{,}2;\ 5) i després s'aplana tendint a 10.

Errors típics

  • Oblidar que lim⁡e−t=0\lim e^{-t}=0 i donar el límit com a 10/(1+9)=1.
  • Derivar el quocient sense regla de la cadena (el factor −9e−t-9e^{-t}).
  • Interpretar el punt d'inflexió com «el moment en què la població deixa de créixer»: només és quan deixa d'accelerar-se.
  • Confondre el 90 % de la capacitat amb P=0,9P=0{,}9.

Conceptes treballats: funcions logístiques, límits a l'infinit i asímptotes, primera i segona derivada, inflexió i ritme màxim de creixement, interpretació en un model biològic.

Nivell PAU: t'ajudem amb el dubte? Pregunta-ho per WhatsApp · Ensenya-ho a casa

Preguntes freqüents

Quins passos cal seguir per fer l'estudi complet d'una funció?

Primer el domini, les simetries i els talls amb els eixos; després les asímptotes (verticals, horitzontals i obliqües); a continuació la primera derivada per a la monotonia i els extrems, i la segona per a la curvatura i els punts d'inflexió. Amb tota aquesta informació ja pots esbossar la gràfica.

Quan una funció racional té asímptota obliqua?

Quan el grau del numerador és exactament una unitat més gran que el del denominador. Dividint els polinomis, el quocient dona la recta y = mx + n de l'asímptota. Si els graus són iguals hi ha asímptota horitzontal, i una funció no pot tenir les dues alhora al mateix costat.

Si la derivada s'anul·la en un punt, segur que hi ha un màxim o un mínim?

No. Cal que la derivada canviï de signe en aquest punt. Per exemple, f(x) = x3x^{3} té f'(0) = 0, però la funció és creixent a tot arreu: en x = 0 hi ha un punt d'inflexió amb tangent horitzontal, no un extrem.

Tornar a Matemàtiques

Altres temes de Matemàtiques 2n Batxillerat