Exercicis de plurilingüisme i interculturalitat — Anglès 2n Batxillerat

Una lingua franca és una llengua que serveix de pont comunicatiu entre parlants de llengües maternes diferents. L'anglès n'és l'exemple dominant perquè el nombre de parlants ESL i EFL supera el de parlants nadius, i s'usa de manera generalitzada en àmbits internacionals com la ciència, els negocis, l'aviació o internet.

Registre: grau de formalitat del llenguatge, adaptat al context i a l'interlocutor.
Argot: vocabulari informal i generacional, propi d'un grup social concret, que en marca la pertinença.
La diferència és que el registre és un eix general (formal-informal) que travessa tota la llengua, mentre que l'argot és un vocabulari concret associat a un grup específic dins del registre informal.

Perquè totes dues varietats tenen un sistema fonètic i gramatical complet, regular i après pels seus parlants de la mateixa manera. El prestigi de l'RP és el resultat d'associacions històriques i socials (classe, educació, mitjans), no d'una superioritat lingüística objectiva.

El multilingüisme és la coexistència de diverses llengües en una societat o territori, encara que cada persona en parli només una o dues.
El plurilingüisme és la competència d'una persona que fa servir diverses llengües i les relaciona entre elles (en sap passar de l'una a l'altra segons la situació).
Exemple: Catalunya és una societat multilingüe; un alumne que fa servir català, castellà i anglès és plurilingüe.

El code-switching consisteix a passar d'una llengua a una altra dins d'una mateixa conversa o frase.
Exemple: «Demà tinc un test d'anglès i estic molt nervous.»
És natural perquè els parlants plurilingües trien la paraula que els surt millor o que expressa millor la idea, i no indica manca de coneixement.

Un loanword és una paraula que una llengua incorpora d'una altra.
Kindergarten ve de l'alemany, siesta del castellà i pizza de l'italià.
L'anglès és una llengua amb molts manlleus, i això reflecteix el contacte amb altres cultures.

L'accent és la manera de pronunciar (la fonètica).
El dialect és una varietat de la llengua que també té diferències de vocabulari i gramàtica.
Exemple: un escocès i un londinenc poden tenir accents diferents; però si un diu «wee» (petit) i l'altre «small», també hi ha diferències de dialecte.

Un stereotype és una idea simplificada i generalitzada sobre un grup de persones («tots els anglesos són freds»).
És perillós perquè et fa jutjar l'individu abans de conèixer-lo i pot provocar malentesos o discriminació.
La competència intercultural consisteix a observar, preguntar i adaptar-se, sense donar res per suposat.

a) purchase és més formal; buy és neutre/informal.
b) commence és més formal; start és neutre/informal.
c) children és neutre i més formal; kids és informal.
Els verbs d'origen francès solen ser més formals que els d'origen germànic.

Cal «Dear Sir or Madam», perquè és el registre formal estàndard quan no se sap el nom del destinatari.
«Hi there!» i «Hey mate» són informals: només són adequades entre amics o companys, per exemple en un missatge de mòbil.
Triar bé la salutació mostra que coneixes les convencions culturals.

Cap dels dos té l'anglès com a llengua materna: el fan servir com a llengua comuna per entendre's. En aquest ús, el que compta és la intel·ligibilitat, que s'entenguin, i no imitar l'accent o les expressions d'un parlant nadiu.

Aquestes parelles reflecteixen la divisió social entre els pagesos anglosaxons, que criaven el bestiar (i en feien servir els noms germànics: pig, sheep), i l'aristocràcia normanda, que se'l menjava a taula (i en feia servir els noms francesos: pork, mutton).
Per tant, la diferència etimològica no és arbitrària: és el resultat directe de qui feia què en la societat anglesa d'aleshores, i mostra com la història social queda «fossilitzada» dins del vocabulari d'una llengua.

L'argot marca pertinença a un grup: qui el fa servir i el reconeix se sent part d'una comunitat compartida (generacional, social, professional), mentre que qui no el coneix pot sentir-se'n exclòs.
Per això l'argot canvia ràpidament (per mantenir aquesta funció identificadora davant de qui l'adopta 'des de fora') i sovint és un dels primers trets lingüístics que distingeix generacions o subcultures diferents.

És un tret gramatical sistemàtic i regular en dialectes com l'AAVE, no un error aleatori. L'anglès estàndard evita la doble negació per convenció pròpia, però moltes llengües (com el català: 'no vull res') la fan servir de manera plenament estàndard, cosa que mostra que no hi ha res d'«il·lògic» inherent en aquesta estructura.

Un manlleu incorpora la paraula tal qual (o gairebé); un calc tradueix la paraula o l'estructura de l'altra llengua.
«Software»: manlleu cru.
«Gratacels»: calc de skyscraper (rasca + cel).
«Hamburguesa»: manlleu adaptat a l'ortografia i a la fonètica catalanes.
Els tres processos mostren com les llengües s'influeixen mútuament.

a) elevator
b) apartment
c) cookie
d) vacation
Totes dues varietats són correctes, però cal ser coherent: no barrejar lift amb apartment, per exemple. Barrejar-les sembla descuit i dona sensació d'inconsistència.

No necessàriament. En anglès, «Let's have lunch sometime» sol ser una fórmula de cortesia, sense data ni hora concreta, i no és una invitació real.
Una invitació real inclouria un moment: «Are you free on Friday at one?».
És un exemple de malentès intercultural: la mateixa frase pot ser un compromís en una cultura i una fórmula educada en una altra.

La transferència positiva és quan el coneixement d'una llengua ajuda a l'altra: «important», «hospital» o «animal» són cognats i s'entenen de seguida.
La negativa és quan s'aplica una regla de la primera llengua a l'altra i es comet un error: «I have 17 years» (de «tinc 17 anys»), o confondre el false friend embarrassed amb «embarassada».
Conèixer-ho ajuda a fiar-se de les semblances sense caure en les trampes.

Cognats autèntics: actor, hospital, important (mateix sentit).
False friends: sensible (assenyat; sensible és sensitive), library (biblioteca; llibreria és bookshop), carpet (catifa; carpeta és folder).
Davant d'una paraula semblant, comprova el context abans de fiar-te'n.

Cada llengua s'usa en un àmbit diferent, i això és normal en una societat plurilingüe.
Beneficis cognitius: més flexibilitat mental, atenció i consciència de com funciona el llenguatge.
Beneficis socials: accés a més cultures, més feina i capacitat per entendre punts de vista diferents.
Les llengües no competeixen dins del cervell, sinó que es reforcen.

a) «Can you tell me when the meeting is?»
b) «Sorry I'm late!»
c) «Are you free?» (o «Are you around?»)
Es canvien les fórmules cerimonioses per contraccions, preguntes directes i frases més curtes.

L'afirmació parteix d'una idea equivocada de 'puresa lingüística': totes les llengües vives canvien i incorporen manlleus al llarg de la seva història; l'anglès no és una excepció, només un cas especialment visible per la magnitud de les seves capes d'influència (germànica, nòrdica, francesa, llatina/grega culta, i manlleus globals moderns).
Aquest procés de canvi constant i de contacte amb altres llengües és, precisament, el que fa que una llengua estigui viva: una llengua que no canvia mai i que no té contacte amb cap altra és, per definició, una llengua morta o completament aïllada.
Per tant, en lloc de 'impuresa', caldria parlar de riquesa històrica acumulada: cada capa (germànica, normanda, culta, global) és un testimoni de contacte cultural real, no un defecte.

Parlar 'sempre igual' amb un únic registre formal en tots els contextos generaria distància social innecessària amb amics o família, i sonaria artificial o excessivament rígid en converses informals.
A l'inrevés, fer servir sempre un registre informal (amb argot) en contextos formals (una entrevista, un correu acadèmic) donaria una imatge poc professional, independentment de la correcció gramatical.
Dominar diversos registres i saber-los adaptar a cada situació és, per tant, una habilitat comunicativa més completa que la simple correcció gramatical: implica llegir el context social i respondre-hi de manera adequada, que és, al capdavall, l'objectiu real de comunicar-se bé.

Acceptar la validesa lingüística de totes les varietats no significa que tots els registres i varietats siguin igualment adequats en tots els contextos: un examen formal és, per definició, un context que exigeix el registre i la varietat estàndard, per convenció social i educativa, igual que passa en qualsevol altra llengua.
La clau és no confondre 'exigència de registre/estàndard en un context concret' amb 'judici sobre la qualitat lingüística general d'una varietat': es pot exigir l'estàndard a l'examen sense necessitat de considerar que altres varietats (com l'AAVE o un accent regional) siguin inferiors fora d'aquest context.
Això és coherent amb com es tracta, per exemple, el registre formal en català: s'exigeix en determinats contextos, sense que això vulgui dir que els registres informals o els dialectes catalans siguin 'incorrectes'.

A favor: l'anglès pot ocupar àmbits (ciència, internet, oci) i reduir l'ús de la llengua pròpia; si els joves consumeixen contingut només en anglès, el català perd presència.
En contra: aprendre una llengua addicional no n'elimina una altra; el plurilingüisme és additiu. A més, l'anglès permet projectar la cultura pròpia al món.
Conclusió: el risc no ve de saber anglès, sinó de deixar de fer servir la llengua pròpia en tots els àmbits.

Són varietats consolidades amb regles pròpies i parlants natius, no errors individuals.
El concepte de World Englishes reconeix que l'anglès té moltes varietats legítimes, a més de la britànica i l'americana.
Un error és una desviació respecte de la norma de la varietat; en una varietat nova, la norma és una altra.
Això no impedeix que en un examen s'exigeixi l'anglès estàndard, com a convenció.

Model (56 paraules):
«Learning several languages makes you a better communicator because it teaches you to see the world from different points of view. For example, when I speak English with a tourist, I try to choose simple words and to listen carefully. Moreover, knowing Catalan, Spanish and English helps me to guess the meaning of new words quickly.»
Elements: frase temàtica, for example amb una experiència concreta i moreover per afegir un segon argument.

Possibles causes: nivell d'anglès, manca de confiança, estil de comunicació més indirecte, costum de no interrompre o d'esperar el torn. No es pot assumir que sigui desinterès.
Estratègies: 1) donar torns explícits de paraula i temps per preparar la resposta, 2) permetre que participi també per escrit.
La clau és preguntar, observar i adaptar-se, no jutjar per una impressió inicial.

La primera frase és una ordre directa i sona brusca en anglès; la segona és una petició indirecta amb un verb modal i please, que és la forma cortès habitual.
En anglès la cortesia es construeix amb modals, preguntes i fórmules, més que amb el to de veu.
Un catalanoparlant ha de tenir cura de no traduir literalment imperatius de la seva llengua, que poden sonar descortesos.

Circumlocució: descriure la paraula amb altres termes: «the thing you open when it rains» o «an object to protect you from the rain». Es pot recórrer també a un sinònim o a un exemple.
També pots provar de deduir la paraula d'una altra llengua que coneguis: qui sap italià (ombrello) pot arribar a umbrella.
Traduir paraula per paraula falla amb expressions i amb false friends («tinc fred» → *I have cold); cal traduir el sentit, no les paraules.

a) Teachers used to think it was a sign of confusion; now many see it as a normal and useful way of using languages.
b) It means using all the languages one knows freely, not as a failure but as a tool for thinking and learning.
c) She lets pupils discuss scientific ideas in the language they prefer before writing their conclusions in English; she believes they understand the concept more quickly and then link the English words to knowledge they already have.
d) They fear that their children will not learn to speak English properly if they are allowed to mix languages; the school keeps a standard: final assignments must be in standard English.
e) That new words are learnt more easily when they are connected to ideas that are already understood, rather than memorised in isolation.
f) The writer is mainly neutral, presenting both views (Not everyone agrees), although the presentation of Ms Okafor's experience and the researchers' arguments gets more space and is slightly more favourable.

Errors típics

• Confondre translanguaging amb «traduir».
• Respondre a (d) sense mencionar la resposta de l'escola.
• Dir que l'autor defensa la barreja de llengües sense matisar.
• Copiar frases del text en lloc de reformular.

Conceptes treballats: plurilingüisme, translanguaging, comprensió lectora amb inferència, actitud de l'autor.

Model de resposta (137 paraules):

I only partly agree that native-speaker accents no longer matter. It is true that English is now used mainly between non-native speakers, for whom clear communication is far more important than imitating a British or American voice. A Catalan engineer talking to a Korean colleague does not need Received Pronunciation; he needs to be understood.

However, accents still matter in some situations. Actors, newsreaders and language teachers are often expected to follow certain models, and some employers still judge candidates by how they sound, which can be unfair.

Moreover, accents carry identity. Many people want to keep their own, and there is nothing wrong with that, provided that intelligibility is not lost.

In conclusion, native-like pronunciation is no longer the goal, but clear pronunciation remains essential, and it would be wrong to treat any accent as inferior.

Criteris (quatre criteris oficials de la PAU, 1 punt cadascun): Grammar: estructures subordinades (for whom, provided that), passiva, formes verbals variades. Vocabulary: intelligibility, imitating, inferior. Cohesion: However, Moreover, In conclusion, paràgrafs i referències. Adequacy and coherence: tesi clara i matisada, arguments i contraargument, sense fets inventats.

Errors típics

• Confondre accent (pronunciació) amb dialect (gramàtica i vocabulari).
• Defensar una postura extrema sense matís (nobody cares about accents).
• Afirmar dades o estadístiques inventades.
• Repetir la tesi sense afegir arguments.

Conceptes treballats: English as a lingua franca, accent i intel·ligibilitat, opinion essay, connectors, matisos.

a) Els parells reflecteixen la mateixa estratificació: la paraula germànica (ask, buy, start, enough, show, help) és d'ús quotidià i curta, mentre que la d'origen francès o llatí (romànic: enquire, purchase, commence, sufficient, demonstrate, assist) és més formal i s'associa amb situacions oficials, escrits acadèmics o administratius.

b) Model (43 paraules): I would be grateful if you could enquire whether the committee is able to commence the meeting earlier, as several members require further time to examine the documents. Furthermore, we must purchase additional equipment, and it is essential that sufficient funds are available. (El verb ask passa a enquire; start a commence; need a require; look at a examine; buy a purchase; enough a sufficient.)

c) Perquè en un context quotidià un registre massa formal sona artificial o pretenciós (I commenced my breakfast). El registre ha d'adaptar-se al destinatari i a la situació.

Errors típics

• Pensar que les paraules d'origen francès o llatí són «millors» o «més correctes» que les germàniques.
• Fer servir paraules formals en frases col·loquials (Let's commence the party).
• Oblidar d'adaptar la gramàtica (per exemple, enquire whether en lloc de ask if).
• Confondre l'origen amb el significat: tots dos tipus són anglès estàndard.

Conceptes treballats: història de l'anglès (influència normanda), vocabulari germànic i d'origen francès o llatí, registre formal i informal, variació lingüística.

1. switch (també alternate, shift o move; present simple plural: people... switch). 2. as (known as). 3. on (on the contrary). 4. for (for particular reasons). 5. with (fit in with a group). 6. of (a good command of). 7. would (també could): condicional de segon tipus invertit (Were code-switching a sign of weakness, it would not be so common). 8. stopped (It is high time we stopped: past simple amb valor de present). 9. Not (Not only does it reflect..., inversió). 10. how (shows how flexible the human mind can be).

Errors típics

• Escriure known like en lloc de known as.
• Escriure in the contrary en lloc de on the contrary.
• Escriure stop al buit 8: it is high time demana el past simple.
• Escriure Not only it reflects sense inversió.

Conceptes treballats: code-switching, preposicions dependents, condicional de segon tipus invertit (Were), it's high time, inversió amb not only, how + adjectiu.

1. identity (nom). 2. connection (nom; connect → connection). 3. necessity (nom). 4. challenging (adjectiu derivat del verb). 5. bilingualism (nom abstracte, en lloc de bilingual). 6. employment (nom que modifica prospects). 7. tolerance (nom). 8. embarrassed (adjectiu participial per a persones). 9. sensitivity (nom). 10. valuable (adjectiu).

Errors típics

• Escriure identification al buit 1: significa «acció d'identificar».
• Confondre embarrassed (sentir-se avergonyit) amb embarrassing (que fa vergonya).
• Escriure bilingual sense canviar la categoria.
• Errors d'ortografia: toleration per tolerance, necesity.

Conceptes treballats: formació de paraules (sufixos de nom i d'adjectiu), vocabulari de llengües i immigració, ortografia.

a) L'accent és la manera de pronunciar; el dialecte inclou la gramàtica i el vocabulari. Les frases mostren trets de dialecte (formes gramaticals i lèxic: don't amb tercera persona, y'all, youse, ain't, innit), no només d'accent.

b) En català i en castellà la negació concordant (negative concord) és estàndard: «No he vist ningú» té dues negacions. En anglès estàndard, aquest tipus de doble negació no s'accepta: I didn't see anybody o I saw nobody. Molts dialectes de l'anglès sí que utilitzen la doble negació de manera sistemàtica, de manera semblant a com ho fan el català i el castellà.

c) From a linguistic point of view, non-standard forms are not 'wrong': they follow consistent rules within their communities. They are simply different from the variety that has become the standard for education and formal writing. Calling them 'wrong' reflects social attitudes more than linguistic facts.

d) In exams, formal writing, job applications and any situation where the standard is expected, the use of Standard English is appropriate. In informal conversation and in speech, non-standard forms may be natural and even necessary to show identity.

Errors típics

• Confondre accent i dialecte.
• Dir que els dialectes «no tenen gramàtica» o «són errors».
• Escriure I didn't see nobody en un examen per influència del català.
• Pensar que només hi ha una forma «bona» d'anglès.

Conceptes treballats: varietats de l'anglès, accent vs dialecte, negació concordant, anglès estàndard i no estàndard, actituds lingüístiques.

Model de resposta (143 paraules, sense comptar salutació, comiat ni signatura):

Dear Mr Collins,

I am writing on behalf of the Student Council to propose the organisation of an Intercultural Day at our school.

As you know, our school welcomes students from many different backgrounds, yet we rarely have the opportunity to learn about each other's languages and traditions. We believe that a day dedicated to this purpose would strengthen friendships and reduce misunderstandings.

We suggest the following activities: a food fair where students bring a typical dish, short presentations about the languages we speak, and a cultural exhibition in the corridor. Parents could also be invited to join us.

We would be happy to take charge of the planning, provided that we have your authorisation and the use of the sports hall.

I would be very grateful if you could consider our proposal and let us know when it would be convenient to discuss the details.

Yours sincerely,
Lucía Vidal
Student Council Representative

Criteris (quatre criteris oficials de la PAU, 1 punt cadascun): Grammar: estructures formals (I am writing on behalf of, provided that, would be grateful if you could). Vocabulary: dedicated, strengthen, exhibition, authorisation. Cohesion: paràgrafs amb funció clara. Adequacy and coherence: registre formal i proposta amb activitats concretes i justificació.

Errors típics

• Escriure amb un to massa informal (Hi! We want to do a party).
• No concretar activitats.
• No anticipar la reacció del destinatari (permisos, recursos).
• Ometre el comiat formal adequat.

Conceptes treballats: email formal de proposta, registre, argumentació i propostes concretes, vocabulari intercultural.

a) is said to be. b) Despite speaking (també Despite the fact that she speaks). c) Not until he moved abroad (també Not until he had moved abroad). d) wish I had learnt (també learned). e) don't need to speak (també do not need to speak i needn't speak). f) were made to.

Errors típics

• Escriure is said to being o said that is a (a).
• Escriure Despite she speaks a (b): despite no va seguit de subjecte + verb conjugat.
• Oblidar la inversió a (c).
• Escriure were made translate sense to a (f).

Conceptes treballats: passiva impersonal, despite + -ing, not until + inversió, wish + past perfect, need to, passiva de make.

a) Hindi: shampoo, bungalow, jungle. Arabic: algebra. Japanese: tsunami, karaoke. Dutch: yacht, cookie. German: kindergarten.

b) Model (81 paraules): English can hardly be called a pure language. Throughout its history it has borrowed words from many languages: shampoo and jungle from Hindi, algebra from Arabic, tsunami and karaoke from Japanese, and yacht and cookie from Dutch. This openness is not a weakness but a strength, since it has made English a language that adapts easily to new needs. In fact, the idea of purity makes little sense for any living language, because languages change whenever their speakers come into contact.

Errors típics

• Pensar que els manlleus són «errors» o signes de pobresa.
• Atribuir tots els manlleus a la mateixa llengua.
• Escriure un text sense exemples concrets.
• Afirmar que una llengua «mor» perquè accepta paraules estrangeres.

Conceptes treballats: manlleus lingüístics, història de l'anglès, canvi lingüístic, argumentació breu.

a) Núria understood 'You alright?' as a real question about her health or mood, when it is just a common greeting that does not expect a detailed answer.
b) Knowing the grammar and the meaning of the words is not enough: speakers also need pragmatic competence, that is, knowing what a sentence is used for in a particular community.
c) How are you? or How do you do? in English; Què tal? or Com va? in Catalan, often used as greetings.
d) Model (82 paraules): If you are going on an exchange, remember that many everyday phrases are not real questions. When someone says 'You alright?' or 'How are you?', a short reply such as 'Yeah, fine, you?' is all they expect. Before you arrive, watch videos or series set in the region to learn the local greetings. Once there, notice how people answer each other and copy them. Finally, if you are unsure, ask a friend; laughing at your own mistakes will help you learn faster.

Errors típics

• Pensar que el malentès es deu a un error gramatical de Núria.
• Criticar la companya per «no escoltar» sense veure l'ambigüitat cultural.
• Donar consells massa generals (be nice).
• Escriure en català l'apartat d), que s'ha de fer en anglès.

Conceptes treballats: competència pragmàtica, interculturalitat, fórmules de salutació, consells a un estudiant d'intercanvi.