Flashcards: Sociolingüística
Llengua Catalana i Literatura · 2n Batxillerat · 25 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Quina part de la sociolingüística entra a la PAU de llengua catalana?
Només la variació funcional (registres i graus de formalitat) i les varietats dialectals, dins de la part 3. La resta del tema és matèria de curs.
2. Quins són els tres eixos de variació d'una llengua?
Diatòpic (segons el territori: dialectes), diastràtic (segons el grup social: argots i jergues) i diafàsic (segons la situació comunicativa: registres).
3. Quins dialectes formen el bloc oriental i el bloc occidental del català?
Oriental: central, balear, rossellonès i alguerès. Occidental: nord-occidental i valencià.
4. Un mallorquí diu «al·lot» i un lleidatà «xiquet». Quin eix de variació és i quina forma és la correcta?
Variació diatòpica (geogràfica). Les dues formes són igual de correctes: cap dialecte és millor ni pitjor que un altre.
5. Què és el registre i de què depèn?
La varietat diafàsica: com adaptes la llengua a la situació. Depèn del grau de formalitat, del tema, del canal (oral o escrit) i de la relació amb l'interlocutor.
6. Què distingeix la variació diafàsica de la diatòpica i la diastràtica?
La diafàsica la tria el mateix parlant segons amb qui i on parla. La diatòpica i la diastràtica depenen d'on és i a quin grup pertany.
7. Què és l'estàndard?
La varietat comuna, neutra i supradialectal per als usos formals (escola, mitjans, administració) i perquè tots els parlants s'entenguin.
8. Què és la norma i qui la va fixar en català?
El conjunt de regles (ortografia, gramàtica, lèxic) que fixen l'estàndard. La va establir Pompeu Fabra i l'actualitza l'Institut d'Estudis Catalans.
9. Error típic: l'estàndard és «el català de veritat» i els dialectes en són versions incorrectes. Què és correcte?
L'estàndard és una varietat més, la de referència per als usos formals. Els dialectes són varietats completes i vàlides.
10. Amb quin criteri es distingeix una llengua d'un dialecte?
Amb cap de lingüístic: la diferència és social i política. Una llengua té estàndard, reconeixement i usos formals; un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua.
11. Per què no és correcte dir que el valencià és un dialecte i el català una llengua?
Són el mateix sistema lingüístic (ho confirmen l'IEC i l'AVL). El valencià és una varietat diatòpica del català, com el central o el balear.
12. Què és el bilingüisme?
L'ús de dues llengües per part d'una persona (individual) o en un territori (territorial). És un terme descriptiu: no diu res sobre si estan en igualtat.
13. Què és la diglòssia i en què es diferencia del bilingüisme?
El repartiment desigual de funcions: una llengua per als usos formals i de prestigi, l'altra per als informals, desprestigiada. A diferència del bilingüisme, implica jerarquia.
14. Què és el conflicte lingüístic i com es pot resoldre?
La situació inestable en què una llengua forastera ocupa àmbits d'ús de la pròpia. Es resol cap a la substitució o cap a la normalització.
15. Quines fases sol seguir la substitució lingüística?
Bilingüització de la població, diglòssia i, finalment, abandó de la transmissió familiar: els pares deixen de parlar la llengua als fills.
16. Què és la normalització lingüística?
El procés planificat perquè una llengua minoritzada recuperi tots els usos, formals i informals, i el prestigi social i legal.
17. Primer pas per diagnosticar un cas de contacte de llengües?
Mirar els àmbits d'ús: qui parla quina llengua, on i amb qui. Si la pròpia recula cap als usos privats, apunta a la substitució; si en recupera de públics, a la normalització.
18. Què és la interferència lingüística? Posa'n un exemple sintàctic.
La influència d'una llengua sobre una altra en contacte, sobretot de la dominant cap a la minoritzada. Sintàctica: «donar-se compte» per «adonar-se».
19. «Futbol» o «estrès» són interferències? Quin criteri fas servir?
No: són manlleus necessaris i integrats que enriqueixen la llengua. És interferència quan substitueix un recurs propi que el català ja tenia («bueno» per «bé»).
20. Què és un prejudici lingüístic? Posa'n un exemple.
Una valoració sense fonament sobre una llengua o varietat, com «parlar un dialecte és parlar malament». Confon el prestigi social amb la qualitat lingüística.
21. Què és una ideologia lingüística? Posa'n un exemple.
Un sistema d'idees sobre les llengües al servei d'un interès, sovint polític. Exemple: el secessionisme lingüístic, que nega que valencià i català siguin la mateixa llengua.
22. Quins territoris formen el domini lingüístic català?
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja d'Aragó, Andorra, la Catalunya Nord, l'Alguer i el Carxe. Uns 10 milions de persones l'entenen.
23. Quina diferència hi ha entre competència i ús d'una llengua?
Competència és saber-la; ús, fer-la servir. El català té una competència molt alta però un ús menor: aquest desajust indica una situació no plenament normalitzada.
24. Quina diferència hi ha entre llengua pròpia i llengua oficial?
Pròpia és la llengua històrica i originària d'un territori. Oficial és un estatus legal per als usos públics: el català és l'única oficial a Andorra i cooficial amb el castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes.
25. Per què el català pot ser alhora una llengua «mitjana» i «minoritzada»?
«Mitjana» parla del nombre de parlants; «minoritzada», de l'estatus: no pot ocupar tots els àmbits d'ús que li tocarien. No confonguis mida amb situació sociolingüística.