Flashcards: Fonètica i ortografia
Llengua Catalana i Literatura · 2n Batxillerat · 28 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Quantes vocals tòniques té el català central i quines són?
Set: a, e oberta, e tancada, i, o oberta, o tancada i u. L'obertura pot distingir mots: «dona» (persona), amb o oberta, i «dona» (del verb donar), amb o tancada.
2. Quantes vocals diferents hi ha en posició àtona en català central?
Tres: la vocal neutra (a i e àtones), la i i la u (o i u àtones). Per això «pare» i «para» sonen igual.
3. Què és un mot agut, un de pla i un d'esdrúixol?
Agut: la síl·laba tònica és l'última («cançó»). Pla: la penúltima («cotxe»). Esdrúixol: l'antepenúltima («època», «ràpida»).
4. Quins mots aguts porten accent gràfic?
Els acabats en vocal, vocal + s, -en o -in: «cafè», «també», «anglès», «comprèn», «camí». Per això «camins» no en porta.
5. Quins mots plans porten accent gràfic?
Els que no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: «ràpid», «tòrax», «difícil». Per això «cotxe» no en porta.
6. Quan porten accent gràfic els mots esdrúixols?
Sempre: «història», «pròxim», «mètode», «làmpada».
7. Quan s'escriu l'accent greu i quan l'agut?
La a sempre porta greu (à); la i i la u, sempre agut (í, ú). La e i la o porten greu si són obertes («cafè», «còmode») i agut si són tancades («també», «cançó»).
8. Per què «examen» no porta accent i «exàmens» sí?
Tots dos són plans. Els plans acabats en -en no s'accentuen («examen», «origen»), però els acabats en -ens sí («exàmens», «orígens»).
9. Hiat amb i o u tòniques: quan hi poses accent i quan dièresi?
Si la vocal ja ha de dur accent per les regles generals, accent: «país», «veí». Si no, dièresi: «raïm», «veïna», «països».
10. Per què s'escriu «el iogurt» i «la hiena», sense apòstrof?
Perquè la i inicial forma diftong creixent amb la vocal següent i fa de semiconsonant, no de vocal: davant seu l'article no s'apostrofa.
11. Quines contraccions fan a, de, per i ca amb l'article el/els?
Al, als; del, dels; pel, pels; cal, cals. Davant de vocal no hi ha contracció sinó apòstrof: «a l'escola», «de l'home».
12. Pronoms enclítics: quan s'escriuen amb apòstrof i quan amb guionet?
Amb apòstrof quan el verb acaba en vocal (no en diftong amb u) i el pronom té forma elidida: «escolta'm», «agafa'l». Si no, amb guionet: «dona-li», «ves-hi», «mou-te». Combinats: «explica-t'ho».
13. So de «jardí» i «gener»: quan s'escriu g i quan j?
Davant de a, o, u, sempre j: «jardí», «joc», «jugar». Davant de e, i, normalment g («gener», «ginesta»), però hi ha excepcions com «jersei», «Jesús» o «projecte».
14. Final -ig o -tx: com saps quin toca a «passeig» o «despatx»?
Pels derivats: si hi surt j, tj o g, s'escriu -ig («passejar», «lletja», «desitjar»); si hi surt tx, s'escriu -tx («despatxar», «esquitxar»).
15. So de «xocolata»: quan s'escriu x i quan ix?
A principi de mot i darrere de consonant, x: «xocolata», «panxa». Darrere de vocal, ix: «caixa», «peix». El so de «cotxe» és un altre, africat, i s'escriu tx.
16. Què indica el punt volat de «col·legi»?
Que hi ha una ela geminada: dues eles que se senten separades, no la ll palatal de «colla». S'escriu amb punt volat, mai «col.legi», «col-legi» ni «colegi».
17. Com es parteix a final de ratlla un mot amb l·l, rr o ss? I amb ll o ny?
Les primeres es parteixen: «col-laboració» (el punt volat desapareix), «car-rer», «pas-sar». La ll i la ny no es parteixen: «ca-lla», «ca-nya».
18. Com canvia el prefix in- davant de l, r, m o p?
S'assimila: «il·legal», «irresponsable», «immoral», «impossible». Davant de n es manté: «innecessari».
19. Per què s'escriu «canvi» amb nv i «combat» amb mb?
Perquè davant de v s'escriu n («enviar», «canvi»; excepció: «tramvia») i davant de b i p s'escriu m («combat», «ambició», «compte»).
20. Com saps que «blau» o «nou» s'escriuen amb v en el femení?
Per l'alternança u/v: quan la u del masculí passa a consonant en el femení o en un derivat, s'escriu v: «blava», «nova», «viva».
21. Per què s'escriu la r final de «mariner» si en català central no es pronuncia?
Perquè l'ortografia manté la forma del mot: la r reapareix en el femení, els derivats o davant de pronom («marinera», «doctora», «cantar-ho»).
22. Majúscula o minúscula: dies, mesos, estacions, gentilicis i noms de llengua?
Minúscula: «dissabte», «setembre», «la primavera», «un vigatà», «parlen català». Les festes sí que van amb majúscula: «Nadal», «l'Onze de Setembre».
23. Com s'escriuen les majúscules en el títol d'una obra?
Només la primera paraula i els noms propis que hi hagi: «La plaça del Diamant», no «La Plaça Del Diamant».
24. Quina diferència hi ha entre «perquè», «per què» i «el perquè»?
«Perquè» és conjunció causal o final («Vam arribar tard perquè hi havia obres»). «Per què» és preposició + interrogatiu o relatiu («No entenc per què»). «El perquè» és un nom: la causa.
25. Quina diferència hi ha entre «sinó» i «si no»?
«Sinó» és adversatiu i va després d'una negació: «No ho va dir ell, sinó ella». «Si no» és condicional + negació: «Si no estudies, no aprovaràs».
26. On van els guionets dels numerals escrits amb lletres?
Regla D-U-C: entre desenes i unitats i entre unitats i centenes. «Trenta-vuit», «vint-i-u», «dos-cents», «dues-centes», «tres-cents quaranta-cinc».
27. Quan porta accent un adverbi acabat en -ment?
Es forma sobre el femení de l'adjectiu i en conserva l'accent: «fàcilment», «ràpidament», «contínuament» (de «contínua»). «Comú» el perd: «comunament», de «comuna».
28. Quina diferència hi ha entre un símbol (km, h) i una abreviatura (pàg., núm.)?
El símbol no porta punt ni fa plural: «10 km», «20 kg». L'abreviatura porta punt i fa plural: «pàg.», «pàgs.».