Flashcards: Morfosintaxi
Llengua Catalana i Literatura · 2n Batxillerat · 28 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Quina diferència hi ha entre la categoria d'un mot i la funció que fa?
La categoria (nom, verb, adjectiu…) es mira al mot sol; la funció (subjecte, CD, CC…) es mira dins l'oració. «El gos» sempre és un SN, però pot fer de subjecte o de CD.
2. Com trobes el subjecte d'una oració?
Per concordança: canvia el nombre del verb i mira quin sintagma canvia amb ell. Pot estar elidit: a «Vindré demà» el subjecte és «jo».
3. Quan és nominal el predicat i quan és verbal?
Nominal, quan el verb és copulatiu (ser, estar, semblar) i porta atribut: «És intel·ligent». Verbal, quan el verb expressa una acció o un procés: «Corre molt».
4. Què és el complement predicatiu? Exemple.
Expressa una qualitat o un estat del subjecte o del CD amb un verb no copulatiu, i hi concorda: «Va arribar cansat».
5. Com distingeixes un complement de règim (CRV) d'un complement circumstancial?
El CRV el verb l'exigeix amb una preposició fixa (pensar en, parlar de) i no el pots treure. El CC és lliure: el pots treure sense que l'oració quedi coixa.
6. Què és el complement agent i què li passa si passes l'oració a activa?
A la passiva, indica qui fa realment l'acció, amb «per»: «pel Parlament». En passar a activa, es converteix en subjecte.
7. Quin pronom feble substitueix un CD determinat i quin un CD sense determinant?
Determinat: el, la, els, les («El llegeixo»). Sense determinant o amb quantitat: en («En llegeixo dos»; el numeral es queda).
8. Quan fas servir el pronom «ho»?
Per al CD neutre (una oració sencera o «això»: «Ho sé») i per a l'atribut indeterminat o adjectiu («És intel·ligent»: «Ho és»).
9. Quins complements recull el pronom «en»?
Tot el que va amb «de» (complement de règim i complement del nom: «Me'n recordo», «N'he llegit la primera part») i el CD sense determinant.
10. Quins complements recull el pronom «hi»?
El CC de lloc («Hi vaig»), el CRV amb «a» o «en» («Hi penso»), els CC de manera, instrument i companyia i el complement predicatiu («S'hi va quedar»).
11. Error típic: «Penso en la feina» → «Ho penso». Quina és la forma correcta?
«Hi penso». «Ho» només recull el CD neutre i l'atribut indeterminat; el CRV amb «a», «en» o «amb» va amb «hi».
12. Primer pas per triar bé un pronom feble?
Identificar quin complement és i amb quina preposició va. El pronom el decideix el complement, no el verb: «parlar amb algú» fa «hi parlo»; «parlar d'alguna cosa», «en parlo».
13. En una combinació de pronoms febles de 3a persona, va primer el CI o el CD?
El CI: «Els el dono», «Li'l dono» (valencià). Excepció: en els parlars orientals, li + CD dona «l'hi», amb el CD davant. Ordre complet: reflexiu, 2a persona, 1a persona, CI (li, els), CD (el, la, els, les, ho), en, hi.
14. Què passa quan el CI singular «li» es combina amb un CD?
Hi ha fusió i en queda una forma amb «hi»: li + el dona l'hi, li + la dona la hi, li + els dona els hi, li + en dona n'hi.
15. Completa: «Dic això a la Mar» → «… dic».
«L'hi dic». En els parlars orientals, li + ho es fusiona en l'hi; en valencià és normatiu «Li ho dic».
16. Hi ha fusió quan el CI és plural (els)? Exemple.
No: els dos pronoms s'escriuen seguits. «Dono el llibre als nens» fa «Els el dono»; «Dic això als nens» fa «Els ho dic».
17. Error típic: «Els hi vaig dir» parlant d'una sola persona. Com es corregeix?
Compta els destinataris: si és un, el CI és «li», i amb un CD neutre dona «L'hi vaig dir». La parella l'hi contra els ho és la que més cau.
18. Per què no és correcte «n'hi han tres»?
«Hi ha» és impersonal i invariable: no té subjecte amb què concordar. Es diu «hi ha tres llibres» i «n'hi ha tres».
19. Quina diferència hi ha entre coordinació i juxtaposició?
En totes dues les proposicions van al mateix nivell. A la coordinació s'uneixen amb una conjunció; a la juxtaposició, només amb un signe de puntuació (coma, punt i coma, dos punts).
20. De quin tipus és la coordinació amb «per tant» o «així que»? I amb «és a dir»?
Amb «per tant» o «així que», il·lativa o consecutiva (conseqüència). Amb «és a dir» o «o sigui», explicativa (diu el mateix d'una altra manera).
21. Quina prova et diu si una subordinada és substantiva?
Substituir-la per «això». Si funciona, és substantiva: «Vull que vinguis» → «Vull això». El seu «que» és una conjunció buida.
22. Quines funcions pot fer una subordinada substantiva?
Les d'un nom: subjecte («M'agrada que cantis»), CD («Vull que estudiïs»), atribut, CRV («M'adono que t'has esforçat») i complement del nom.
23. Com reconeixes una subordinada de relatiu?
Complementa un nom de la principal (l'antecedent) amb un pronom relatiu (que, qui, què, el qual, on). A «El llibre que em vas deixar», «que» remet a «el llibre».
24. Quina diferència hi ha entre una relativa especificativa i una d'explicativa?
L'especificativa no porta comes i tria dins d'un grup: «Els alumnes que van estudiar» (només aquells). L'explicativa va entre comes i afegeix una dada de tots.
25. Quina funció fa el relatiu a «la casa on visc» i a «el noi que va guanyar»?
«On» és CC de lloc de «visc»; «que» és el subjecte de «va guanyar». La funció del relatiu es mira dins de la seva oració.
26. Quines són les subordinades adverbials pròpies i quines les impròpies?
Pròpies: temps, lloc i manera. Impròpies: causa, finalitat, condició, concessió, consecutiva i comparativa.
27. Com saps si «perquè» introdueix una causal o una final?
Pel mode del verb. Amb indicatiu, causa: «Ploro perquè estic trist». Amb subjuntiu, finalitat: «Parlo fort perquè m'entenguis».
28. Primer pas per analitzar una oració complexa amb subordinades encaixades?
Comptar tots els verbs conjugats: hi ha tantes proposicions com verbs. Després analitzes de fora cap a dins: principal, subordinades i les que hi van encaixades.