Flashcards: Lèxic, semàntica i normativa
Llengua Catalana i Literatura · 2n Batxillerat · 28 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Quina diferència hi ha entre denotació i connotació?
La denotació és el significat neutre del diccionari, igual per a tothom. La connotació és la càrrega afegida, cultural o afectiva (positiva, negativa, irònica).
2. Què és un fals sinònim?
Un parell de mots que semblen intercanviables però difereixen de significat, de connotació o d'ús. Triar-ne un per l'altre és un error de precisió.
3. Fals sinònim: quina diferència hi ha entre «sentir» i «escoltar»?
Sents un so sense voler-ho: la percepció t'arriba. Escoltes quan hi pares atenció voluntàriament. «No et sento bé, parla més fort».
4. Fals sinònim: «demanar» o «preguntar»?
«Demanar» és fer una petició (demanar un favor); «preguntar» és fer una pregunta (preguntar l'hora).
5. Què és la propietat lèxica? Posa'n un exemple.
Triar el mot exacte en comptes d'un comodí («fer», «cosa», «tema», «posar»). Una llei s'aprova o es promulga, no «es fa»; un dubte es planteja, no «es posa».
6. Canvi semàntic: per què l'«ala» d'un edifici és una metàfora i «un Picasso» una metonímia?
L'ala es basa en una semblança de forma o posició. Un Picasso designa el quadre pel nom de l'autor: una relació de contigüitat, no de semblança.
7. Què signifiquen els formants hemo-, hidro- i crono-?
Hemo-, sang; hidro-, aigua; crono-, temps. Per exemple, «hidrofòbia» és rebuig a l'aigua i «cronologia», l'estudi o l'ordre dels fets en el temps.
8. Què signifiquen els formants -fília, -fòbia i -teca?
-fília, afecció; -fòbia, rebuig o por; -teca, dipòsit. «Biblioteca» és dipòsit de llibres.
9. Quina diferència hi ha entre un mot patrimonial i un cultisme?
El patrimonial ve del llatí popular i ha evolucionat molt («orella», d'«auricula»). El cultisme es pren directament del llatí o grec culte, gairebé sense evolució («auricular»).
10. Què són les dobles formes? Posa'n un exemple.
Un mot patrimonial i un cultisme que vénen del mateix ètim llatí: «cadira» i «càtedra», «delgat» i «delicat».
11. Què és un manlleu? Digues-ne dos arabismes.
Un mot pres d'una altra llengua. Arabismes: «sucre», «cotó», «duana». Si no està adaptat, s'escriu en cursiva.
12. Quina diferència hi ha entre una sigla i un acrònim?
La sigla es forma amb la inicial de cada mot (IEC, UGT). L'acrònim es llegeix com una paraula i sovint es lexicalitza en nom comú en minúscula: «làser», «radar», «sida».
13. Quants parells de mots porten accent diacrític des de la reforma de l'IEC del 2017?
Només 15 (i els seus compostos): bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vés.
14. Error típic: «dóna», «sòu», «nét», «ós». Què hi falla?
Ja no duen diacrític des del 2017: «dona», «sou», «net», «os». Posar-ne on no en va descompta tant com oblidar-ne un de vigent.
15. Quines formes de «venir» conserven l'accent fora de la llista dels 15 diacrítics?
«Véns» i «vénen», per no confondre-les amb «vens» i «venen», del verb vendre.
16. Per a què serveix la dièresi?
Per indicar que la u sona en gue, gui, que, qui («qüestió», «pingüí») i per marcar que la i o la u no formen diftong («raïm», «veïna», «països»).
17. En quins casos no es posa dièresi encara que la i trenqui el diftong?
En els sufixos -isme, -ista, -ible («egoisme», «altruista») i en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional («agrair», «agrairé»). En canvi, «agraïm» sí que en du.
18. S'apostrofa l'article femení davant de i o u inicials?
Només si són tòniques: «l'illa», «l'única». Davant de i o u àtones no: «la universitat», «la irregularitat».
19. Quines són les tres excepcions que no s'apostrofen tot i tenir vocal tònica?
«La ira», «la host» i «la una» (l'hora). Són excepcions lèxiques que cal aprendre de memòria.
20. Per què s'escriu «l'FBI» però «la UGT»?
Davant d'una sigla compta com sona. «FBI» es llegeix «efa-be-i», amb so vocàlic: l'FBI. «UGT» és femenina i comença amb u àtona, que no s'apostrofa: la UGT.
21. Puntuació: com s'escriu el vocatiu? Posa'n un exemple.
Sempre separat per comes de la resta de la frase: «Ajuda'm, Pere», «Pere, vine». Escriure «Ajuda'm Pere», sense coma, és incorrecte.
22. Quina és la forma catalana de «disfrutar» i de «barco»?
«Gaudir» (o «fruir») i «vaixell».
23. Quina és la forma catalana de «vivenda», «tamany» i «enterar-se»?
«Habitatge», «mida» (o «grandària») i «assabentar-se».
24. Castellanisme sintàctic: com es corregeix «Tinc que anar-hi»?
Amb la perífrasi d'obligació «haver de»: «He d'anar-hi».
25. Castellanisme sintàctic: com es corregeix «al arribar a casa» amb valor temporal?
Amb «en + infinitiu»: «en arribar a casa».
26. Com és millor dir «degut a la pluja», amb valor de causa, en registre formal?
«A causa de la pluja» (o «per culpa de», «gràcies a», segons el sentit). La GIEC admet «degut a» causal en registre informal.
27. Castellanisme sintàctic: com es corregeixen «lo que» i «lo pitjor»?
«El que» o «la qual cosa», segons el cas, i «el pitjor» (o «allò pitjor»).
28. Error típic: «vaig veure un cotxe i vaig comprar el mateix». Com es diu?
«El mateix» no fa de pronom anafòric en català: es fa servir el pronom feble. «Vaig veure un cotxe i el vaig comprar».