Exercicis de lèxic i normativa — Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat

Un mot que se sol fer servir com si volgués dir el mateix que un altre, però que té un significat diferent. Per exemple, «sentir» (percebre un so) i «escoltar» (parar-hi atenció), o «preguntar» (per saber una cosa) i «demanar» (per obtenir-la).

La (b). L'obligació no es fa amb «tenir que», sinó amb «haver de»: «He d'anar-hi».

«A causa de la boira, l'avió va arribar tard.» En registre formal, millor «a causa de» que «degut a» (la GIEC admet «degut a» causal només en registre informal); també valen «per culpa de la boira» o «per la boira».

Sinònims: «content» → «alegre» o «satisfet»; «ràpid» → «veloç» o «lleuger».
Antònims: «generós» → «avar» o «tacany»; «obrir» → «tancar».
Recorda que la sinonímia depèn del context: dos mots rarament són intercanviables en tots els usos.

a) Polisèmia: és un sol mot amb dos significats relacionats (l'òrgan serveix per parlar).
b) Homonímia: són dos mots diferents, de significat i origen sense relació, que s'escriuen i es pronuncien igual.
c) Polisèmia: el segon significat prové del primer per semblança de forma.
Criteri: si els significats estan relacionats, hi ha polisèmia; si no, homonímia.

a) L'intrús és «muntanya»; els altres pertanyen al camp semàntic del mar.
b) L'intrús és «pinzell»; els altres pertanyen al camp semàntic dels instruments musicals.
Un camp semàntic agrupa mots que comparteixen un àmbit de significat comú.

a) L'hiperònim és «arbre»: és el mot de significat més general que inclou els altres tres.
b) Per exemple: «violí», «flauta» i «tambor».
Un hiperònim és més general que un hipònim (arbre → roure); la relació va en un sol sentit.

«Música»: esdrúixola, sempre porta accent.
«Camí»: aguda acabada en vocal, accent.
«Autobús»: aguda acabada en -s, accent.
«Arbre»: plana acabada en vocal, no porta accent.
«Fàcil»: plana acabada en consonant diferent de -s, accent.

a) «ha»: verb haver (es pot canviar per «havia»).
b) «a»: preposició.
c) «o»: conjunció disjuntiva.
d) «ho»: pronom neutre (es pot canviar per «això»).
e) «hi»: pronom feble/adverbial, forma part de «hi ha».
f) «i»: conjunció copulativa que uneix dos noms de lloc.
Truc: si pots substituir el mot per «havia» o «això», porta h.

a) «març»: els noms dels mesos van en minúscula.
b) «dilluns»: els dies de la setmana, en minúscula.
c) «el Ter»: nom propi d'un riu, en majúscula.
d) «l'Institut d'Estudis Catalans»: nom d'una institució, amb majúscula a cada mot significatiu.
e) «català»: els noms d'idiomes van en minúscula.

Denoten poca carn, però connoten coses diferents: 'prim' és neutre, 'esvelt' és positiu (elegant), 'escanyolit' és negatiu (feble, malaltís). 'És una noia esvelta' (elogi), 'És prim de complexió' (neutre), 'Va quedar escanyolit després de la malaltia' (negatiu). El perquè: la denotació coincideix, la connotació decideix quin mot toca; triar-ne un per l'altre canvia el que transmets.

'fer una reunió' es diu 'convocar' o 'celebrar' una reunió; 'posar solucions' es diu 'proposar' o 'aportar' solucions; 'les coses que no funcionaven' es diu 'els problemes' o 'les disfuncions'. Versió: 'Van convocar una reunió per proposar solucions als problemes que hi havia.' El perquè: cada comodí («fer», «posar», «cosa») amaga un mot precís; la PAU valora la propietat lèxica.

'UNESCO' i 'IEC' es mantenen en majúscula: són sigles d'organismes que no s'han lexicalitzat com a nom comú. 'sida' i 'ovni' van en minúscula: són acrònims que ja s'han convertit en noms comuns d'ús general. El perquè: quan una sigla passa a designar un concepte comú i corrent (una malaltia, un objecte), s'escriu com qualsevol nom comú; si designa una entitat pròpia, es queda en majúscula.

'Si' condicional, sense accent (correcte). 'te' aquí és la beguda, sense accent (correcte). 'ves' imperatiu d'anar, ja no du diacrític (es va suprimir el 2017): 'ves'. 'se' aquí és del verb saber: 'sé'. 'mes' vol dir quantitat: 'més'. Correcte: 'Si vols te, ves a la cuina; jo sé que en queda i en vull més.' El perquè: 'sé' i 'més' són dels 15 parells vigents, mentre que 'ves' ja no en duu; 'si' condicional i 'te' beguda són àtons i no en duen.

a) «De seguida vinc».
b) «Potser plourà demà» (o «pot ser que plogui»).
c) «Sobretot»: «sobretodo» és un calc, i en català és una sola paraula, «sobretot».
d) «A part d'això, no tinc res més a dir»: la locució s'escriu separada, «a part».
Aquests mots són interferències: tenen equivalent propi.

a) «d'acord amb les dades» o «a partir de les dades»: «en base a» és un calc del castellà.
b) «Pel que fa a la salut, estem bé»: «a nivell de» no s'ha d'usar com a locució genèrica.
c) «Quant a la qualitat, és molt bona»: la locució normativa és «quant a», sense «en».

a) «per a»: indica el destinatari.
b) «per»: indica la causa de l'agraïment.
c) «per a»: indica el destinatari de la feina.
d) «per»: indica pas per un lloc.
Truc: «per a» expressa destinació o finalitat; «per» expressa causa, mitjà o pas.

a) «adaptar»: ajustar una cosa a unes condicions.
b) «adoptar»: prendre com a propi.
c) «imminent»: a punt de passar. «Eminent» vol dir distingit.
d) «infligir»: imposar un càstig. «Infringir» vol dir incomplir una norma.
Els parònims s'assemblen en la forma però tenen significats diferents.

«Desfer»: derivació per prefix (des- + fer).
«Llibreria»: derivació per sufix (llibre + -eria).
«Paraigua»: composició (para- + aigua).
«Envellir»: parasíntesi, perquè s'afegeixen alhora el prefix en- i el sufix -ir a «vell» (no existeixen «envell» ni «vellir» com a formes intermèdies).
«Rellotger»: derivació per sufix (rellotge + -er).

a) Neutre: «morir» és el mot habitual, sense càrrega afectiva.
b) Eufemisme: suavitza una realitat dura amb una expressió més delicada.
c) Disfemisme: «estirar la pota» presenta la mort de manera despectiva o irrespectuosa.
L'eufemisme atenua i el disfemisme agreuja; per això el registre i la situació en determinen l'ús.

«Col·legi» (l·l): les dues l es pronuncien separades (col- + legi).
«Bellesa» (ll): representa el so palatal /ʎ/.
«Intel·ligent» (l·l): l geminada pronunciada com a dues l.
«Illa» (ll): so palatal.
«Paral·lel» (l·l): ela geminada.
Error típic: escriure «l.l» amb punt baix o «ll» quan s'ha de pronunciar com a dues l.

«Antropòfag»: antropo- (persona) + -fag (que menja): que menja carn humana.
«Policromia»: poli- (molts) + -cromia (color): ús de molts colors.
«Xenofòbia»: xeno- (estranger) + -fòbia (aversió): rebuig als estrangers.
«Topònim»: topo- (lloc) + -ònim (nom): nom de lloc.

'traduir': infinitiu, no en du: 'traduir'. 'traduim': present, la i trenca diftong: 'traduïm'. 'heroina': la i trenca diftong (he-ro-ï-na): 'heroïna'. 'linguista': la u ha de sonar (gu), però acaba en -ista, sufix exceptuat de dièresi sobre la i... la u sí que en du: 'lingüista'. 'agrairem': futur, exceptuat: 'agrairem'. El perquè: infinitius, futurs i el sufix -ista no duen dièresi sobre la i, però la u de gu que ha de sonar sí (lingüista).

'de l'IES' (sigla que sona amb vocal, s'apostrofa). 'la ira' (la i és tònica, però 'ira' és una de les tres excepcions que no s'apostrofen, amb 'host' i 'una'). 'de l'heroi' (h muda + vocal, s'apostrofa). 'l'única sortida' (u tònica, s'apostrofa). 'de la UGT' (es llegeix 'u-ge-te' i comença amb u àtona: no s'apostrofa). El perquè: davant de femení amb i/u àtona no s'apostrofa (la universitat), però sí amb tònica (l'única), tret de les tres excepcions; les sigles, segons el so amb què es llegeixen.

a) Incorrecta: «Cal estudiar més per aprovar» (o «s'ha d'estudiar»). «Hi ha que» és un calc del castellà.
b) Correcta.
c) Incorrecta: «Penso que vindràs demà»; el verb «pensar» no demana «en» davant d'una subordinada substantiva de CD.
d) Correcta.
Comprovació: en les incorrectes, l'estructura ve del castellà («hay que», «pienso en que»).

a) Metonímia: l'edifici (el Parlament) per la institució.
b) Metonímia: l'autor per la seva obra.
c) Sinècdoque: la part («ànimes») pel tot («persones»).
d) Metàfora: s'identifica el somriure amb un raig de sol per una semblança (llum, escalfor, alegria).
La metàfora es basa en la semblança; la metonímia i la sinècdoque, en una relació de proximitat o de part i tot.

«Gratacels»: calc de l'anglès «skyscraper», format per composició (gratar + cels).
«Ovni»: acrònim (objecte volador no identificat) que s'ha lexicalitzat com a nom comú.
«Foto»: truncament (abreviació) de «fotografia».
«Bàsquet»: manlleu adaptat de l'anglès, amb grafia i accent ajustats al català.
Un manlleu s'adapta a la llengua; un calc tradueix l'estructura de la paraula estrangera.

1) «Van haver molta gent» → «Hi havia molta gent»: el verb «haver-hi» és impersonal i no es conjuga en plural.
2) «Em vaig adonar de que» → «Em vaig adonar que»: «adonar-se'n» no demana «de» davant la subordinada.
3) «A lo millor» → «Potser»: calc del castellà.
Versió corregida: «Hi havia molta gent a la plaça… em vaig adonar que havia deixat les claus. Potser encara hi eren.»

a) «Em vaig adonar que havia oblidat les claus.»
b) «Fa tres dies que no plou.»
c) «Com més aviat, millor.»
d) «He de marxar ja» (o «me n'he d'anar ja»).
Errors típics: «Tinc que marxar», «cuant més aviat millor» o «em vaig adonar de que».

a) Camp semàntic de la vida rural i de la sequera: «masover», «camps», «eixuts», «pluja».
b) Comparació: «li pesava com una llosa» (porta el nexe «com»). Metàfora: «ulls de falcó», que identifica la mirada del masover amb la de l'ocell, atenta i penetrant.
c) «Tossut» té una connotació negativa (obstinació), però en aquest context també pot suggerir tenacitat. La tria del mot orienta la imatge del personatge.

a) Camp semàntic. «molí», «moles», «rodes», «pols blanca» (la farina), «salt d'aigua», «moliner», «fariner». Aquesta xarxa lèxica (cohesió lèxica) manté el tema al llarg del text sense repetir el mateix mot; a més, s'hi contraposa un segon camp, el del museu («museu», «visitants», «peça», «col·lecció»), que expressa el canvi de funció de l'edifici.

b) Formació. «fariner»: farina + -er; derivació per sufixació; adjectiu de relació («que fa farina»). «immòbils»: in- (> im- davant de m) + mòbil; derivació per prefixació amb valor negatiu; no canvia de categoria. «moliner»: molí + -er; derivació; nom d'ofici (persona que treballa al molí); fixa't en la -n- que reapareix (molí / molins / moliner). «rovellades»: participi de «rovellar» (rovell + -ar), usat com a adjectiu; el verb és un derivat del nom.

c) Connotacions. «brogit»: soroll intens però continu i viu, d'aigua o de gent; aquí connota activitat i vida. «cantarella»: cant monòton i repetit; evoca una feina quotidiana, amb un to afectuós i nostàlgic. «postal»: imatge bonica però estàtica i superficial; connota que els visitants miren el molí com un decorat, sense entendre'n la vida.

d) Darrera oració. Paradoxa i metàfora: el silenci, que és absència, es presenta com un objecte exposat («peça… de la col·lecció»). Sentit: allò que de debò mostra el museu és la pèrdua d'un món; l'edifici es conserva, però l'activitat i la vida que el feien significatiu han desaparegut. Hi ha un to nostàlgic i crític.

e) Sinònims contextuals. brogit → remor (intensa), fragor, rumor; valuosa → preuada, apreciada; sorpresos → admirats, meravellats (en aquest context).

Errors típics

• Donar mots del camp semàntic que no són al text o que no hi pertanyen («aigua» en general).
• Analitzar «immòbils» com a derivat amb el prefix «im-» autònom, sense explicar que és una variant d'«in-».
• Donar el significat de diccionari de «postal» (targeta) sense explicar-ne la connotació.
• Proposar sinònims que no funcionen en el context («sorpresos» → «espantats»).

Conceptes treballats: Camp semàntic i cohesió lèxica, derivació (prefixació i sufixació), connotació, paradoxa i metàfora, sinonímia contextual.

1) «Degut a» → «A causa de» (o «Per»). En un avís formal, millor «a causa de»: la GIEC només admet «degut a» com a locució causal en registre informal.
2) «fins el dilluns» → «fins al dilluns» (o «fins dilluns»). La preposició és «fins a»; davant de l'article es contrau: «fins al».
3) «sinó» → «si no». Aquí és una condicional el·líptica («si no ho fan»); «sinó» és una conjunció adversativa que va després d'una negació.
4) «esperar a que» → «esperar que». Davant de la conjunció «que», la preposició àtona cau.
5) «Hi han» → «Hi ha». «Haver-hi» és impersonal: el SN («molts estudiants») és CD, no subjecte, i el verb va sempre en singular.
6) «capacitat per vint persones» → «capacitat per a vint persones». Davant d'un SN que indica destinació, «per a».
7) «Per qualsevol dubte» → «Per a qualsevol dubte». Valor de finalitat o destinació davant de SN.
8) «o envia un correu» → «o enviar un correu». Els dos infinitius coordinats depenen de «poden» (paral·lelisme sintàctic): «poden trucar… o enviar…».

Text corregit. «A causa de les obres, l'accés a la biblioteca estarà tancat fins al dilluns. Els usuaris que tinguin llibres en préstec poden tornar-los a la bústia de l'entrada o, si no, esperar que s'acabin les obres. Hi ha molts estudiants que s'han queixat, ja que en època d'exàmens no tenen un altre lloc on estudiar. La direcció ha decidit habilitar una sala a l'antic casal, la qual té capacitat per a vint persones. Per a qualsevol dubte, poden trucar al telèfon de la recepció o enviar un correu.»

Errors típics

• Corregir «la qual» com si fos un error: en una explicativa és admissible (tot i que «que» és més habitual).
• Canviar «un altre lloc» per «altre lloc» o «un altre» per «otro»: l'original és correcte.
• Escriure «fins a el dilluns» sense contracció.
• Corregir «per» en casos de causa o mitjà, on és correcte («per les obres»).

Conceptes treballats: Normativa: locucions causals, preposicions (fins a, per / per a), caiguda de preposicions davant de «que», «sinó» / «si no», «haver-hi», paral·lelisme sintàctic.

a) Vocals àtones. lluminós (← llum); florir (← flor); boscatge (← bosc); sabater (← sabata); terrós (← terra); pescador (← pesca, peix); fumera (← fum).

b) Consonants finals. verd (verda), sord (sorda), llarg (llarga), amarg (amarga), tòxic (tòxica). En posició final les oclusives s'ensordeixen i no se sap per l'oïda si s'escriu d/t o g/c; el femení o un derivat la fan reaparèixer.

c) Sibilants. «rosa» [z] (flor) / «rossa» [s] (de cabells clars); «casa» [z] (habitatge) / «caça» [s] (acció de caçar); «pesar» [z] (tenir pes) / «passar» [s] (anar d'un lloc a un altre); «zel» [z] (diligència, i també període de l'animal en zel) / «cel» [s]. Norma: entre vocals, s = [z] sonora i ss = [s] sorda; ç = [s] davant de a, o, u i a final de mot; z = [z] a principi de mot o després de consonant. Són parells mínims: la sonoritat distingeix significats (és un tret fonològic).

d) Neutralització vocàlica. En el català oriental central, les vocals àtones a i e es pronuncien com a vocal neutra [ə], i o i u com a [u]; la pronúncia no permet saber quina lletra cal escriure, i cal recórrer a la família lèxica o a l'etimologia. El català nord-occidental (i el valencià) distingeix a i e àtones ([a] / [e]) i, en general, també o i u; per això els seus parlants tenen menys dubtes en aquestes vocals (tot i que en tenen d'altres).

Errors típics

• Justificar la vocal àtona amb un altre derivat on també és àtona (boscatge ← boscós).
• Escriure «verd» però «llarc» sense comprovar el femení.
• Dir que «zel» i «cel» es pronuncien igual: [z] i [s] són fonemes diferents.
• Generalitzar la neutralització a tot el domini lingüístic.

Conceptes treballats: Vocalisme àton, neutralització, famílies lèxiques, ensordiment de consonants finals, sibilants sordes i sonores, parells mínims, variació dialectal fonètica.

Text corregit. «La veïna del segon pis, que és professora de música, tradueix poemes de l'anglès al català. Ahir traduïa un llibre d'un poeta irlandès quan va sonar el timbre: era el seu cosí, que venia de París amb una bossa plena de llibres antics. Després van seure al menjador i van parlar dels països que havien visitat. Ell creu que l'egoisme és el pitjor defecte humà; ella diu que és la mandra. Si vols, demà t'ho explicaran ells mateixos.»

Justificació.
• Dièresi: veïna (ve-ï-na), traduïa (tra-du-ï-a), països (pa-ï-sos): la i és tònica i fa hiat amb la vocal anterior; sense dièresi es llegiria un diftong.
• Agudes acabades en -a, -i: català, cosí, humà, demà; acabades en -es, -is: anglès, irlandès (e oberta: accent obert), després (e tancada: accent tancat) i París.
• Esdrúixola: música (totes porten accent).
• Diacrític: és (verb ser), per distingir-lo d'«es» pronom.

Sense dièresi ni accent. «tradueix»: hi ha hiat entre u i e (tra-du-eix), però la dièresi només es posa sobre i o u, i aquí la vocal en hiat és la e; la i forma part del dígraf ix (so [ʃ]) i no és una vocal. Per això no porta dièresi (compareu traduïa, on la i és vocal tònica en hiat). «egoisme»: hi ha hiat (e-go-is-me), però els sufixos -isme i -ista no porten dièresi per norma. També: «venia» (plana acabada en vocal, ve-ni-a), «havien», «seure», «mateixos».

Errors típics

• Accentuar «venia» o «havien» per analogia amb el castellà.
• Posar dièresi a «egoisme» o a «tradueix».
• Confondre l'accent obert i el tancat: «anglès» i «irlandès» porten accent obert, però «després» el porta tancat.
• Oblidar el diacrític d'«és» o posar-ne on ja no n'hi ha des del 2016 («sóc», «dóna»).

Conceptes treballats: Accentuació (agudes, planes, esdrúixoles), accent obert i tancat, accent diacrític, dièresi i excepcions, síl·laba i hiat.

desenterrament: terra (N) → enterrar (V; parasíntesi: en- + terra + -ar) → desenterrar (V; prefix des-, valor invers) → desenterrament (N; sufix -ment, acció i efecte).
impermeabilitzar: permeable (Adj) → impermeable (Adj; prefix negatiu in-, que pren la forma im- davant de p) → impermeabilitzar (V; sufix verbalitzador -itzar, «fer que sigui…»).
para-xocs: para (forma del verb parar) + xocs (N) → N compost (V + N), com «paraigua» o «parallamps»; designa l'objecte que fa l'acció.
insostenible: sostenir (V) → sostenible (Adj; sufix -ible, «que es pot…») → insostenible (Adj; prefix negatiu in-).
sobreexplotació: explotar (V) → sobreexplotar (V; prefix sobre-, excés) → sobreexplotació (N; sufix -ció). També és acceptable l'anàlisi explotar → explotació → sobreexplotació. Els prefixos s'escriuen junts encara que es repeteixi la vocal (sobreexplotació).
interdisciplinari: disciplina (N) → disciplinari (Adj; sufix -ari, relació) → interdisciplinari (Adj; prefix inter-, «entre diverses»).
agredolç: agre (Adj) + dolç (Adj) → Adj compost per juxtaposició (composició).

Guionet. En els compostos amb el primer element acabat en vocal i el segon començat per r, s o x, s'escriu guionet perquè, si s'escrivissin junts, la lletra es podria llegir amb un so diferent: la s entre vocals seria sonora (*parasol), la r seria simple i la x es podria llegir [gz] o [ks] (*paraxocs). A «agredolç» el segon element comença per d, i s'escriu junt.

Errors típics

• Analitzar «enterrar» com a prefixat de «terrar», que no existeix: és parasintètic.
• Considerar «im-» i «in-» prefixos diferents.
• Escriure «paraxocs» o «sobre-explotació».
• Confondre derivació i composició en «para-xocs»: «para» no és un prefix, sinó una forma verbal.

Conceptes treballats: Morfologia lèxica: lexema, prefixos i sufixos, derivació, parasíntesi, composició, canvi de categoria, guionet en els compostos.

a) «Campanya»: període concret d'activitat comercial (com la campanya de Nadal). Altres sentits: conjunt d'actuacions per aconseguir un objectiu (campanya electoral, publicitària); període d'operacions militars; extensió de terreny pla.

b) «Freda» té sentit connotatiu (figurat): vol dir poc reeixida, amb poca activitat, decebedora. No es refereix a la temperatura.

c) Al text: «vendes» / «compren» (vendre / comprar) — antònims recíprocs. «fred / calent»: graduals (tebi, fresc…); «viu / mort»: complementaris; «aprovat / suspès»: complementaris (en un sistema d'avaluació binari, no aprovar implica suspendre).

d) «L'Ajuntament promet mesures»: la institució designa les persones que la governen (metonímia institució → responsables). «la competència de les grans plataformes»: el mitjà (la plataforma en línia) designa les empreses de comerç electrònic que el fan servir. També s'acceptaria «compren records»: l'efecte (el record) designa l'objecte que el provoca (el souvenir).

e) Hiperònim: «productes», «articles» o «mercaderies». L'enumeració concreta és més expressiva: contrasta el consum turístic (records) amb el consum quotidià dels veïns (llibres, sabates, fruita) i fa visible la pèrdua del comerç de proximitat; la repetició de «ni» (polisíndeton) reforça aquesta idea.

f) No. Són sinònims parcials: «comerciant» és més general (qualsevol persona que es dedica al comerç, també a gran escala) i «botiguer» designa específicament qui té una botiga; té, a més, un matís més popular. Al text, l'alternança evita repeticions (cohesió lèxica).

Errors típics

• Explicar «freda» en sentit literal.
• Classificar «fred / calent» com a complementaris.
• Confondre metonímia i metàfora: a la metonímia hi ha una relació de proximitat real, no de semblança.
• Prendre per metonímia «el centre s'ha buidat de veïns»: aquí «el centre» designa el lloc mateix, i els veïns s'esmenten explícitament.
• Afirmar que la sinonímia total és habitual: gairebé sempre hi ha diferències de matís, de registre o d'ús.

Conceptes treballats: Polisèmia, denotació i connotació, antonímia (complementària, gradual, recíproca), metonímia, hiperonímia, sinonímia parcial, cohesió lèxica.

a) Barbarismes i forma normativa.
1) «Vale» → D'acord, entesos.
2) «desde» → des de (des que).
3) «tamany» → mida, grandària.
4) «ademés» → a més, a més a més.
5) «sello» → segell.
6) «aprovetxar» → aprofitar.
7) «bussón» → bústia.
8) «estropejat» → espatllat.

b) Classificació. Mots d'una altra llengua sense adaptar: «vale», «desde», «sello». Formes híbrides o adaptacions incorrectes: «tamany» (de «tamaño»), «ademés», «aprovetxar», «bussón», «estropejat».

c) «Buscar», «arreglar», «queixar-se» i «enganxar» són mots recollits al diccionari normatiu (DIEC2) i documentats de fa segles en català; coincideixen amb el castellà o s'hi assemblen perquè les dues llengües són romàniques i comparteixen moltes arrels. Corregir-los seria un cas d'hipercorrecció.

d) En el registre col·loquial hi ha menys control de la forma i la parla és espontània; a més, el contacte quotidià amb una llengua dominant fa que els mots d'aquesta llengua entrin primer en l'oralitat informal. Molts barbarismes designen objectes i situacions quotidianes (correus, botigues, objectes de casa) en què el parlant ha sentit més sovint la forma castellana.

Errors típics

• Corregir «buscar» per «cercar» com si fos obligatori: tots dos són correctes.
• Proposar «tamany» → «tamaño» o «desde» → «des» sense preposició.
• Escriure «a més a més» sempre: «a més» és suficient.
• Corregir «espatllat» per «espatlat» (cal la doble ll: espatllar).

Conceptes treballats: Barbarismes lèxics, interferència, adaptacions incorrectes, hipercorrecció, propietat lèxica, variació de registre.

Text puntuat. «Benvolguts companys, el viatge de final de curs que tant hem esperat ja té data: sortirem el 12 de maig i tornarem el 16. Els alumnes que no hagin pagat la segona quota han de fer-ho abans de divendres. La tutora, que ens acompanyarà, ens ha demanat tres coses: puntualitat, respecte i paciència. Segons el programa, visitarem dos museus: el Prado i el Reina Sofia. Si teniu cap dubte, adreceu-vos a la delegada.»

Justificació.
• «Benvolguts companys,»: vocatiu (en una carta també es podria posar dos punts i fer punt i a part).
• «ja té data:»: dos punts davant d'una explicació o concreció del que s'ha dit.
• «La tutora, que ens acompanyarà,»: relativa explicativa entre comes (si hi ha una sola tutora).
• «tres coses:» i «dos museus:»: dos punts davant d'una enumeració anunciada.
• «puntualitat, respecte i paciència»: coma entre els elements d'una enumeració, excepte davant de la «i» final.
• «Segons el programa,»: complement circumstancial (marcador de font) avançat.
• «Si teniu cap dubte,»: subordinada condicional anteposada a la principal.

Relatives. «Els alumnes que no hagin pagat…»: especificativa; restringeix l'antecedent (només els qui no han pagat). Si s'hi posessin comes, la frase diria que cap alumne no ha pagat. «La tutora que ens acompanyarà»: si hi ha diverses tutores i la relativa serveix per identificar-ne una, és especificativa i va sense comes; si només n'hi ha una, la relativa n'afegeix una informació i és explicativa, amb comes.

Comentari. «el viatge de final de curs que tant hem esperat» no porta comes: és el subjecte de «ja té data», i la relativa és especificativa.

Errors típics

• Posar coma entre el subjecte i el verb («El viatge de final de curs que tant hem esperat, ja té data»).
• Posar coma davant de la «i» de l'enumeració («respecte, i paciència»).
• Posar comes a la relativa especificativa «que no hagin pagat».
• Fer servir punt i coma davant d'una enumeració en lloc de dos punts.

Conceptes treballats: Puntuació: coma (vocatiu, enumeració, complements avançats, subordinades anteposades, relatives explicatives), dos punts, relatives especificatives i explicatives.

a) Classificació.
• Manlleus adaptats: espòiler (e- de suport i accent: es-pòi-ler), tuit, xat (ch → x), escàner (e- de suport davant de s + consonant i accent de plana acabada en -r).
• Mots patrimonials amb significat nou (neologismes semàntics): etiqueta, enllaç, contrasenya (que ja volia dir «senyal convingut per ser reconegut»).
• Sintagma descriptiu: correu electrònic (calc estructural de «electronic mail», amb mots catalans).

b) Criteris del TERMCAT. 1) Preferència per formes catalanes genuïnes quan n'hi ha d'adequades (enllaç, contrasenya). 2) Si cal el manlleu, adaptació a l'ortografia i la fonètica catalanes (tuit, xat). 3) Precisió i transparència del terme (que se n'entengui el significat). 4) Viabilitat: s'observa l'ús real dels parlants i dels especialistes, i s'accepta el manlleu quan s'ha generalitzat (cas d'«espòiler»). 5) Coherència amb la resta del sistema (derivats: tuitejar, xatejar).

c) En un text formal cal fer servir «etiqueta». El manlleu cru només és acceptable quan es fa metalingüísticament (parlant del mot mateix), en citacions o en noms propis de productes o campanyes; en aquests casos, s'escriu en cursiva (o entre cometes si no hi ha cursiva), perquè és un mot d'una altra llengua no adaptat.

Errors típics

• Classificar «enllaç» com a manlleu perquè s'usa per traduir un mot anglès.
• Escriure els manlleus sense adaptar ni marcar («he vist un spoiler»).
• Pensar que el TERMCAT només tradueix els mots, sense tenir en compte l'ús.
• Escriure «esquàner» o «spòiler».

Conceptes treballats: Neologia, manlleus adaptats, neologismes semàntics, calcs, criteris terminològics, ús de la cursiva.

No normatives (5) i alternativa.
a) «donar-se compte» → adonar-se (de): «No se n'adona», «Em vaig adonar de l'error». L'Optimot indica que donar-se compte no és adequat en lloc d'adonar-se.
c) «en base a» → d'acord amb, partint de, segons, a partir de o sobre la base de. La locució en base a no està prevista per la normativa (Optimot).
e) «estar al tanto» → estar al corrent, estar assabentat: conté el mot castellà tanto.
g) «en quant a» → quant a, pel que fa a (Optimot: quant a, i no en quant a).
i) «al final i al cap» → al cap i a la fi, al capdavall.

Genuïnes (5), amb el significat del DIEC2.
b) «fer el préssec»: deixar-se enredar, caure en el ridícul.
d) «tirar la casa per la finestra»: fer una despesa domèstica extraordinària, és a dir, gastar molt més del que és habitual.
f) «fer-se el longuis»: dissimular, fer veure que no se sap o no s'entén una cosa.
h) «anar de bòlit»: actuar precipitadament, sense saber ben bé què cal fer.
j) «posar fil a l'agulla»: iniciar una actuació, començar una feina.

k) Reescriptura. «Quant a (o Pel que fa a) la festa de final de curs, la comissió ha decidit, d'acord amb les enquestes, no tirar la casa per la finestra. Quan ens vam adonar que el pressupost no era suficient, tothom anava de bòlit. Al cap i a la fi, cal que tots estiguem al corrent de les despeses abans de posar fil a l'agulla.» Davant de la conjunció «que», la preposició «de» d'adonar-se de cau. Les tres locucions genuïnes es mantenen perquè són normatives; si es vol un to més neutre, «anava de bòlit» es pot substituir per «va actuar amb presses».

l) Un calc és una traducció literal que introdueix una expressió aliena quan el català ja en té una de pròpia. La coincidència entre llengües veïnes, en canvi, és habitual: moltes locucions comparteixen imatges i tradició. El criteri no és si s'assembla al castellà, sinó si l'expressió és pròpia del català i el diccionari normatiu la recull: el DIEC2 inclou «tirar la casa per la finestra» a l'article tirar. Considerar-la incorrecta seria una hipercorrecció.

Errors típics

• Considerar calc qualsevol expressió que coincideixi amb el castellà, com «tirar la casa per la finestra».
• Corregir «al final i al cap» per «al fi i al cap», que tampoc no és la forma catalana.
• Escriure «adonar-se'n de l'error», amb el pronom en redundant: amb el complement explícit, «adonar-se de l'error»; sense, «adonar-se'n».
• Explicar les locucions pel sentit literal («fer el préssec» com a 'menjar-se un préssec').
• Canviar també les locucions genuïnes a la reescriptura, com si qualsevol frase feta fos incorrecta en un text formal.

Conceptes treballats: Fraseologia, locucions, calcs i castellanismes, normativa (DIEC2, Optimot), hipercorrecció, adequació al registre, reescriptura.