Exercicis de text argumentatiu PAU — Llengua Catalana i Literatura 2n Batxillerat

No hi poden aparèixer (a), (c) ni (d).
(a) La teva opinió: el resum ha de ser objectiu; opinar és feina del comentari crític, no del resum.
(c) Un exemple concret: el resum recull les idees essencials, no els detalls ni les anècdotes il·lustratives.
(d) Frases copiades literalment: cal reformular amb paraules pròpies; copiar no és resumir.
L'únic element vàlid és (b), la idea principal, que és justament el que ha de contenir el resum.

Primer, identificar la tesi i el tema del text: què defensa exactament l'autor.
Segon, valorar els arguments que fa servir: mirar si són sòlids, si es basen en dades, si hi ha fal·làcies o exageracions.
Tercer, aportar la teva posició argumentada: dir si hi estàs d'acord o no i, sobretot, per què, amb raons i exemples propis.
Quart, tancar amb una conclusió que reculli la teva valoració global. Tot plegat amb registre formal i estructura clara, perquè és un text acadèmic, no una conversa.

Primer, no ajustar-se al nombre de paraules: un text massa curt no desplega arguments i un de massa llarg es dispersa i acumula faltes. S'evita planificant l'extensió en quatre paràgrafs.
Segon, les faltes d'ortografia i les concordances: descompten molt. S'eviten reservant tres o quatre minuts finals per revisar accents, apòstrofs i concordances.
Tercer, la falta d'estructura o de tesi clara: si el corrector no troba què defenses, baixa la nota. S'evita marcant la tesi a la introducció i posant un argument per paràgraf amb connectors.
A aquests s'hi pot afegir el registre col·loquial, que també cal evitar.

La primera frase només presenta el tema; la tesi, l'opinió que l'autor vol defensar, és «aquesta mesura (restringir l'entrada de cotxes al centre) és necessària».
Els arguments són dos, introduïts per «perquè»: 1) redueix la contaminació; 2) fa els carrers més segurs per als vianants.
Comprovació: la tesi respon a «què defensa l'autor?» i els arguments, a «per què ho defensa?».

a) D'autoritat: es recolza en l'opinió d'una institució experta.
b) De dades: aporta una xifra obtinguda d'una enquesta.
c) D'exemple: parteix d'un cas concret i particular.
d) De causa-efecte: relaciona una causa (dormir poc) amb una conseqüència (rendir menys).
Error típic: confondre l'exemple (un sol cas) amb les dades (un conjunt mesurat de casos).

«En primer lloc»: ordre (marca el primer pas del discurs).
«A més a més»: addició (suma un argument a l'anterior).
«Tanmateix»: contrast (introdueix una idea que s'oposa a l'anterior).
«Per tant»: conseqüència (presenta el resultat d'allò que s'ha dit).
«Per exemple»: exemplificació (introdueix un cas il·lustratiu).
«En definitiva»: conclusió (tanca el text recollint l'essencial).

És falsa.
El text argumentatiu busca convèncer el lector d'una tesi, que és una opinió, i per això l'emissor pot (i sovint ha de) fer servir recursos de modalització, com els adjectius valoratius («injust», «imprescindible»).
El que cal és que l'opinió estigui sostinguda per arguments; la informació objectiva és pròpia sobretot dels textos expositius.

«Un munt de gent»: «un gran nombre de persones» o «moltes persones».
«El tema és que»: «la qüestió és que» o «cal tenir en compte que».
«Passar de»: «desentendre's de» o «no tenir en compte» (a més, «passar de» és un calc del castellà).
«Fer-se un tip de»: «cansar-se de» o «avorrir-se de».
Recorda que el registre formal evita el lèxic col·loquial i les expressions fetes d'ús oral.

Text A: estructura inductiva (o sintetitzant). Primer apareixen els fets i els arguments, i la tesi («l'Ajuntament aposta per la cultura») es formula al final, com a conclusió.
Text B: estructura deductiva (o analitzant). La tesi s'enuncia al principi i després es justifica amb els tres arguments.
Els dos textos contenen les mateixes idees; només en canvia l'ordre.

Idea principal: cal reduir el consum innecessari per frenar el creixement dels residus domèstics (la conclusió introduïda per «doncs»).
Idees secundàries: 1) les festes i les rebaixes fomenten compres innecessàries; 2) els envasos d'un sol ús s'acumulen als contenidors.
Les secundàries expliquen les causes del problema; la principal és el que l'autor vol que el lector retingui.

És un text expositiu-argumentatiu, el tipus més habitual a la PAU.
La primera part és expositiva i objectiva: informa què és el teletreball i el defineix ('Consisteix a fer la feina des de casa...'), amb to neutre i sense modalització.
A partir del connector de contrast 'Ara bé', el text es torna argumentatiu: apareix la tesi ('cal regular-lo', amb el verb modal 'cal') i els arguments que la sostenen (difumina la frontera entre vida i feina, perjudica la salut).
Quant a l'estructura argumentativa, és deductiva: la tesi ('cal regular-lo') es formula abans dels arguments que la justifiquen.

Cal eliminar les marques personals i col·loquials i buscar impersonalitat i lèxic precís.
Marques a corregir: 'A mi em sembla' (massa personal), 'passen un montón' (col·loquial), 'un desastre total' (hiperbòlic i informal).
Una versió formal i adequada: 'Es pot considerar que la classe política desatén les necessitats del jovent, cosa que té conseqüències preocupants.'
Hem passat del 'jo' a la impersonalitat ('es pot considerar') i hem substituït el lèxic col·loquial per un de precís i estàndard.

La conclusió recull la tesi reforçada pels arguments i tanca, sovint amb una projecció o una crida. Per exemple:
'En definitiva, fomentar el consum de proximitat és una opció tan raonable com necessària: n'hem vist els beneficis ambientals, en reduir les emissions del transport, i els econòmics, en sostenir els productors locals. Fer una passa en aquesta direcció, cada vegada que triem què comprem, és apostar per un futur més sostenible i just.'
El connector 'En definitiva' obre la conclusió, es recorden els dos arguments i s'acaba amb una projecció de futur i una crida a l'acció, propici del registre formal.

Versió possible (15 paraules): «Malgrat el recel inicial, els comerciants admeten que les vendes s'han mantingut o han crescut.»
S'ha conservat el contrast (recel inicial i resultat final) i s'han eliminat les precisions secundàries: el barri, la por de perdre clientela i el temps exacte.

Una refutació ben construïda reconeix una part de l'argument i després el rebat amb un contraargument.
Model: «Cal admetre que els deures poden afavorir l'organització personal; tanmateix, aquest hàbit també es pot adquirir amb projectes a l'aula i amb una planificació guiada pel professorat, sense necessitat d'ocupar les tardes dels alumnes. Per tant, l'argument no demostra que els deures siguin imprescindibles.»
Estructura: concessió + connector de contrast + contraargument + conclusió.
Error típic: limitar-se a negar l'argument («això no és veritat») sense raonar-ho.

a) Atac a la persona: es descarta l'informe pel que és o fa l'autor, no pel contingut del que defensa.
b) Generalització precipitada: es passa de dos casos a una conclusió sobre tot un col·lectiu, sense una mostra suficient.
c) Pendent lliscant: s'encadenen conseqüències cada cop més extremes sense demostrar que la primera obligui la següent.
En els tres casos les premisses no sostenen la conclusió, de manera que l'argument no és vàlid.

Model: «En els darrers anys, les eines d'intel·ligència artificial s'han estès entre l'alumnat i han canviat la manera de fer els treballs escolars. Aquest fenomen planteja un dilema entre l'ajuda que poden oferir i el risc que els estudiants deixin d'esforçar-se. Tot i els avantatges evidents, considero que el seu ús s'hauria de limitar a la consulta i la revisió, i no pas a l'elaboració íntegra dels treballs.»
Comprovació: 1) contextualització (primera frase); 2) plantejament del debat (segona); 3) tesi explícita, amb un connector de contrast i una posició matisada (tercera).

Cal recollir només les idees essencials, amb paraules pròpies i sense exemples ni opinions.
Idea principal: la lectura lliure als esbarjos aporta beneficis i es proposa generalitzar-la; secundària: alguns pares en dubten.
Resum possible (23 paraules): «La lectura lliure als esbarjos millora la convivència, la concentració i el vocabulari; es proposa generalitzar-la malgrat els dubtes d'algunes famílies.»
Comprovació: el resum no copia frases del text i respecta el límit de paraules.

Tesi: «cal prohibir els petards la nit de Sant Joan».
Arguments: 1) perjudiquen els animals i provoquen ferits; 2) generen molts residus.
La tesi apareix al principi i es reprèn al final amb altres paraules («és urgent prohibir els petards»), introduïda per «per tot plegat». Per tant, l'estructura és enquadrada: tesi inicial + arguments + tesi reformulada.
Aquesta estructura reforça la idea central i la deixa ben fixada en el lector.

Problema 1: la paraula «biblioteca» es repeteix tres cops. Es pot substituir per un pronom, una el·lipsi o un sinònim.
Problema 2: «Tot i això» és un connector concessiu (contrast), però aquí cal expressar conseqüència: «per això».
Versió corregida: «Ahir vaig anar a la biblioteca per estudiar. Estava plena i hi havia molt soroll. Per això, vaig decidir marxar-ne.»
Comprovació: les frases queden lligades i el connector reflecteix la relació causa-conseqüència.

Fragment A: expositiu. Marques: definició en present d'indicatiu («és el procés pel qual…») i lèxic tècnic i precís («cloroplasts», «fotosíntesi»); no hi ha cap valoració.
Fragment B: argumentatiu. Marques: adjectiu valoratiu i expressió d'opinió («resulta inadmissible») i perífrasi d'obligació que manifesta la tesi («cal una llei que…»).
L'expositiu informa; l'argumentatiu vol convèncer.

El text està fortament modalitzat, cosa que revela una intenció clarament argumentativa i persuasiva.
Primera marca: l'adverbi i l'adjectiu valoratius 'francament inadmissible', que expressen un judici molt negatiu de l'emissor.
Segona marca: l'adjectiu valoratiu 'òbvia', que presenta la idea com a indiscutible (modalitat epistèmica de certesa).
Tercera marca: el verb modal d'obligació 'hauria de saber', que imposa un deure al lector.
Quarta marca: la modalitat oracional, amb l'estructura disjuntiva emfàtica 'O reaccionem ara, o ens en penedirem', que dramatitza i força l'adhesió.
Totes aquestes marques orienten el lector cap a la tesi (cal invertir en educació) apel·lant a la seva consciència i presentant la posició contrària com a irracional.

El fragment presenta una cohesió rica i variada.
Connectors: 'En primer lloc' (connector d'ordre que obre l'argumentació), 'Tanmateix' (connector de contrast que introdueix la matisació) i 'doncs' (connector de conseqüència que tanca).
Anàfores: el pronom feble 'l'' de 'l'han feta immediata' remet a 'la comunicació'; a 'n'hi ha que hi busquen', el pronom 'hi' de 'hi busquen' remet a 'les xarxes socials' (busquen informació a les xarxes), mentre que el 'n'' forma part de l'expressió fixa 'n'hi ha que' (= hi ha persones que), un partitiu sense antecedent; el demostratiu 'Aquestes plataformes' remet anafòricament a 'les xarxes socials' i evita repetir-ho.
El·lipsi: a 'altres, només entreteniment' s'elideix el verb ('altres [hi busquen] només entreteniment'), sobreentès de la frase anterior.
En conjunt, aquests mecanismes lliguen les frases i eviten repeticions, cosa que fa avançar el text amb fluïdesa.

Període original: 'els centres que ho han provat expliquen que el soroll de fons ha baixat, però que els conflictes no han desaparegut: simplement han canviat de lloc.'
(a) Reduït (12 paraules): 'On s'ha aplicat, el soroll ha baixat, però els conflictes s'han desplaçat.'
S'hi ha eliminat la font ('els centres que ho han provat expliquen') i s'ha condensat l'oposició.
(b) Ampliat (44 paraules): 'Els centres que ho han provat expliquen que el soroll de fons ha baixat, però que els conflictes no han desaparegut: simplement han canviat de lloc. Alguns tutors detecten ara més baralles al pati, i això obliga a repensar la vigilància dels espais oberts.'
S'hi ha afegit un exemple concret (les baralles al pati) i una conseqüència (repensar la vigilància).
Error típic d'ampliar: allargar amb sinònims. Ampliar és afegir informació nova, no dir el mateix amb més paraules.

a) Tesi: l'ensenyament no hauria de ser exclusivament en línia (l'autor rebat l'opinió contrària, que introdueix amb «alguns defensen que»).
b) Argument principal: l'escola té una funció de socialització; no només transmet coneixements, sinó que ensenya a conviure.
c) Valoració: l'argument és sòlid perquè apunta una funció de l'escola que l'ensenyament en línia difícilment pot cobrir. Tanmateix, és més feble perquè no aporta dades ni exemples, i no rebat els avantatges que cita l'altra postura (estalvi de desplaçaments, ritme propi). Una posició matisada seria defensar un model mixt.

1) Argument de dades: es basa en una enquesta i en un percentatge.
2) Argument d'autoritat: es recolza en l'opinió d'un expert (un enginyer de mobilitat), tot i que també aporta una dada (25 km/h).
3) Argument per analogia: compara les voreres amb l'interior d'una botiga.
El més feble és el tercer: una vorera i una botiga són espais molt diferents, de manera que la semblança no demostra res i no hi ha cap evidència que justifiqui la conclusió.
Els dos primers són més sòlids perquè aporten informació verificable.

Model: «Considero que els joves de setze anys haurien de poder votar. En primer lloc, a aquesta edat ja treballen, paguen impostos si tenen una feina i són afectats directament per decisions polítiques com la qualitat de l'ensenyament o el transport públic; per exemple, són ells qui pateixen la manca d'autobusos nocturns. És cert que hi ha qui afirma que els falta maduresa per decidir; tanmateix, aquesta objecció no és sòlida, perquè la maduresa no es mesura per l'edat i molts adults tampoc no s'informen gaire. En conclusió, ampliar el dret de vot enfortiria la democràcia.»
Comprovació: tesi inicial, argument + exemple, concessió i refutació, i conclusió amb connector («en conclusió»).

a) Trets: primera persona («jo crec»), expressions col·loquials («tot el sant dia», «enganxada», «està fatal»), farciments orals («clar», «total, que», «no?») i el pronom general «no hi ha qui».
b) Versió formal: «Es pot constatar que una part important de la població dedica gran part del dia al telèfon mòbil, fet que en dificulta la concentració. Resulta qüestionable que les famílies no hi intervinguin; per tant, cal adoptar mesures de manera urgent.»
S'han fet servir formes impersonals, lèxic precís i connectors adequats.

Tesi: el voluntariat juvenil és una escola de ciutadania. Arguments: ensenya a cooperar, a responsabilitzar-se i a conèixer altres realitats; l'objecció del currículum es rebat amb la continuïtat dels voluntaris.
Resum (24 paraules): «El voluntariat juvenil forma ciutadans perquè ensenya a cooperar, a responsabilitzar-se i a conèixer altres realitats; per això els centres l'haurien de facilitar.»
Títol: «El voluntariat, una escola de ciutadania per als joves».
El resum deixa fora l'objecció i els detalls, que són secundaris.

Problema 1: el segon enunciat contradiu l'argument inicial (diu que les xarxes faciliten el contacte, no que aïllin) i el connector «de fet» presenta com a reforç una idea que s'oposa a la tesi.
Problema 2: la conclusió («cal dedicar-hi més hores») no se segueix de la tesi, que critica les xarxes.
Versió coherent: «Les xarxes socials poden ser perjudicials perquè aïllen els joves. Encara que ofereixen moltes maneres de mantenir el contacte amb els amics, sovint substitueixen les relacions presencials. Per tant, convé que els joves en limitin l'ús.»
Ara tesi, concessió i conclusió van en la mateixa direcció.

a) Tema i tesi. Tema: la gratuïtat del transport públic per als joves i la seva eficàcia real per reduir l'ús del cotxe. Tesi: la gratuïtat no és la millor política de transport; els diners rendirien més si s'invertissin en la qualitat del servei (freqüències i cobertura), perquè la gent tria el transport públic quan és bo, no quan és gratuït.

b) Estructura. Text argumentatiu (amb un inici expositiu) d'estructura inductiva, perquè la tesi apareix al final:
1) Presentació de la mesura i de l'argument dels defensors (dues primeres oracions).
2) Concessió: les dades «semblen donar-los la raó».
3) Refutació, introduïda per «Tanmateix»: qui són els nous usuaris i qui paga el servei.
4) Proposta alternativa: freqüències i línies cap als polígons i els pobles.
5) Conclusió-tesi en forma de sentència antitètica.

c) Arguments. 1) Causa-efecte amb exemple: els nous usuaris provenen de la bicicleta o d'anar a peu (exemple de les «dues parades en autobús»), de manera que la mesura no redueix el trànsit ni la contaminació. 2) Argument econòmic o de justícia: «Gratuït no vol dir sense cost; vol dir que el paga tothom». (També s'acceptaria l'argument d'alternativa: els diners rendirien més en freqüències.) El contraargument és l'augment de viatgers joves, un argument de dades dels defensors. L'autor el concedeix («semblen donar-los la raó») i el neutralitza qualitativament: el creixement és real, però no prové d'antics conductors.

d) Modalització. «semblen» i «potser»: modalitat epistèmica que matisa i fa el text més prudent i creïble; «cal preguntar-se»: modalitat deòntica que implica el lector en la reflexió; «regala»: verb connotat, amb un punt d'ironia, que presenta la mesura com un obsequi buit; «no pas» i l'antítesi final («el que fa que la gent el triï» / «el que regala el bitllet»): contrast emfàtic que tanca el text com una sentència.

e) Valoració crítica (model). El text planteja amb encert que l'èxit d'una mesura no es pot mesurar només pel nombre d'usuaris, sinó pels hàbits que canvia. La distinció entre gratuït i «sense cost» és especialment aguda. Ara bé, l'autor no aporta cap dada que demostri que els nous viatgers venen sobretot dels qui anaven a peu, i oblida un efecte possible a llarg termini: crear l'hàbit del transport públic en una generació. Tot i això, la proposta de millorar freqüències i cobertura és raonable, sobretot en comarques on el cotxe encara és imprescindible.

Criteris d'avaluació. Tema i tesi diferenciats i reformulats; estructura justificada amb marques del text; arguments classificats amb la cita corresponent; modalització comentada (no només enumerada); valoració amb una idea pròpia, matisada i en registre formal.

Errors típics

• Confondre el tema amb la tesi o copiar literalment l'última frase en lloc de reformular-la.
• Prendre l'argument dels defensors (les dades de creixement) com si fos una idea de l'autor.
• Fer una valoració que només resumeix el text («l'autor diu que…») sense aportar-hi cap judici argumentat.
• Enumerar marques de modalització sense explicar quin efecte tenen en el lector.

Conceptes treballats: Tema i tesi, estructura inductiva, concessió i refutació, tipus d'arguments, modalització, valoració crítica.

Text model (254 paraules).

Una nota no ho diu tot

Cada juny, milers d'estudiants esperen una xifra amb tres decimals que decidirà què estudiaran. La nota d'admissió és un criteri senzill, objectiu i igual per a tothom, i per això s'ha mantingut durant dècades. Tanmateix, considero que no hauria de ser l'únic criteri per accedir a la universitat: cal complementar-la amb altres proves que valorin la vocació i les capacitats específiques de cada grau.

En primer lloc, una nota mesura el rendiment en unes quantes matèries durant uns dies concrets, però no diu res de la motivació. Un alumne pot tenir un expedient brillant i triar Medicina pel prestigi, mentre que un altre, amb una nota lleugerament inferior, potser fa anys que hi dedica tot el seu temps lliure.

En segon lloc, molts graus exigeixen habilitats que l'examen no avalua. Ningú no entendria que s'accedís a un conservatori sense tocar cap instrument; en canvi, s'entra a Infermeria o a Magisteri sense haver demostrat cap capacitat per tractar amb les persones.

És cert que les entrevistes i les proves específiques poden ser menys objectives i afavorir els qui tenen més recursos per preparar-les. Ara bé, aquest risc es pot reduir amb criteris públics, tribunals diversos i un pes limitat d'aquestes proves, que podrien comptar, per exemple, una quarta part de la nota final.

En definitiva, la nota d'admissió hauria de continuar sent la base del sistema, però no l'única porta d'entrada. Una universitat que només mira nombres corre el risc de seleccionar els qui saben fer exàmens i no pas els qui seran bons professionals.

Comentari del model. Estructura deductiva (tesi a la introducció, reforçada al final). Arguments: d'exemple (els dos alumnes), d'analogia (el conservatori) i de conseqüències (el risc de seleccionar malament, a la conclusió). El contraargument (pèrdua d'objectivitat) es concedeix i es refuta amb una proposta concreta. Connectors: «Tanmateix», «En primer lloc», «En segon lloc», «en canvi», «És cert que… Ara bé», «En definitiva».

Criteris d'avaluació. Adequació (registre formal, tema i extensió); coherència (tesi clara i sostinguda, un paràgraf per idea, cap contradicció); cohesió (connectors precisos i variats, puntuació, referents clars); correcció (ortografia, morfosintaxi i lèxic normatius); riquesa (arguments de tipus diferent i lèxic precís).

Errors típics

• Començar a escriure sense tesi i acabar defensant una posició diferent de la de la introducció.
• Fer tres «arguments» que són la mateixa idea dita de tres maneres.
• Introduir el contraargument i no refutar-lo, cosa que debilita la pròpia tesi.
• Fer servir la primera persona de manera col·loquial («jo crec que tothom sap que…») o expressions com «a nivell de» o «en base a».

Conceptes treballats: Text argumentatiu, tesi, tipus d'arguments, contraargumentació, estructura deductiva, connectors, registre formal.

a) Resum (model, 59 paraules). Durant molt de temps, reparar aparells era car i difícil, però les noves normes europees obliguen els fabricants a garantir recanvis i informació. Això estalvia diners, redueix residus i ajuda els tallers locals. Tanmateix, l'autor adverteix que la llei no és suficient: mentre comprar sigui més fàcil i la publicitat estimuli el consum, poca gent repararà els seus aparells.

b) Sentit en context. «Trontollar»: literalment, moure's per manca d'estabilitat; aquí vol dir que la lògica d'usar i llençar comença a perdre solidesa, deixa de ser indiscutible. «El tornavís continuarà guardat al calaix»: metonímia (l'eina pel fet de reparar); significa que la gent continuarà sense reparar els aparells.

c) Inferència. La segona raó és ambiental: allargar la vida d'un aparell evita la contaminació i els residus associats a la fabricació, el transport i el rebuig d'un de nou. És implícita: el text no esmenta el medi ambient, sinó que el lector l'ha d'inferir de l'enumeració «fabricar, transportar ni llençar».

d) «Ara bé». Connector contraargumentatiu (de restricció): no nega el que s'ha dit, sinó que en limita l'abast i introdueix la idea principal del final, que és la tesi. Equivalents: «Tanmateix», «Malgrat tot», «Això no obstant», «Tot i així».

Criteris d'avaluació. Resum: inclou les tres idees (problema, canvi, límit), respecta l'extensió, no copia, està redactat en tercera persona i sense opinions. Sentit en context: no n'hi ha prou amb un sinònim, cal explicar el valor en el text. Inferència: identifica la idea i justifica que no és literal.

Errors típics

• Fer un resum que segueix el text frase per frase i supera l'extensió.
• Ometre la idea final (la llei no basta), que és justament la tesi.
• Definir «trontollar» amb el sentit del diccionari sense aplicar-lo al text.
• Classificar «Ara bé» com a connector consecutiu o additiu.

Conceptes treballats: Resum, idees principals i secundàries, sentit figurat en context, metonímia, inferència, connectors contraargumentatius.

a) Connectors inadequats (4).
(1) Per tant (consecutiu): que no cobreixin el consum no és una conseqüència que s'hagin multiplicat, sinó un contrast. → Tanmateix, Malgrat això, Ara bé.
(3) així doncs (consecutiu): que s'amortitzi en menys de deu anys no es dedueix que sigui cara; s'hi oposa. → tot i així, ara bé, però.
(4) En canvi (contrastiu): «En canvi» contraposa dos elements paral·lels que es comparen (dues situacions, dos subjectes); aquí no es compara res: s'afegeix un tercer inconvenient a la llista (cobertura, cost, orientació). Per això és preferible un additiu → D'altra banda, A més, Així mateix. També s'acceptaria un contraargumentatiu («Ara bé») si es vol oposar aquest inconvenient a l'amortització.
(5) ja que (causal): l'aprofitament menor és la conseqüència de l'orientació, no la causa. → de manera que, per la qual cosa, i, per tant,.

b) Connectors adequats. (2) A més (additiu): afegeix un segon inconvenient (el cost) al primer (cobertura escassa). (6) En conclusió (conclusiu): introdueix la valoració final, que recull el que s'ha dit.

c) Reescriptura. «Tot i que les plaques solars als terrats dels edificis públics s'han multiplicat en pocs anys, encara no cobreixen ni una petita part del consum de les escoles.» O bé: «Encara que les plaques solars… s'hagin multiplicat en pocs anys, encara no cobreixen…». Canvis: desapareix el connector (1), les dues oracions es converteixen en una de composta (subordinada adverbial concessiva + principal) i es manté el sentit de contrast.

Text corregit. «… s'han multiplicat en pocs anys. Tanmateix, encara no cobreixen ni una petita part del consum de les escoles. A més, la instal·lació és cara; tot i així, s'amortitza en menys de deu anys. D'altra banda, cal tenir en compte que molts terrats no estan orientats al sud, de manera que l'aprofitament és menor. En conclusió, …»

Errors típics

• Canviar tots els connectors, també els correctes, sense analitzar la relació lògica.
• Confondre causa i conseqüència: substituir «ja que» per un altre causal («perquè»).
• Triar el mode sense valorar el matís: amb un fet real i conegut és preferible l'indicatiu («Tot i que s'han multiplicat…»); el subjuntiu presenta el fet com a hipotètic o no rellevant.
• Repetir el mateix connector de substitució («però») a tot arreu.

Conceptes treballats: Connectors (additius, contraargumentatius, consecutius, causals, conclusius), relacions lògiques, subordinació concessiva, cohesió.

a) Trets inadequats. 1) Salutació i tractament informals («Hola», tractament de vosaltres sense fórmula de cortesia). 2) Lèxic col·loquial i fraseologia familiar: «estem fins al capdamunt», «a les tantes», «la tele», «no va». 3) Desordre en l'exposició: el problema de la llum s'hi afegeix al final amb «Ah, i…», com en una conversa. 4) To amenaçador («Si no ho arregleu, anirem a la tele») en lloc d'una sol·licitud raonada. 5) Puntuació expressiva («Gràcies!!») i absència de signatura i identificació clara de l'emissor. També: valoració emotiva i vaga («ningú no fa res»).

b) Carta (model, 125 paraules, amb la salutació i la signatura).
Benvolguts senyors,
Ens adrecem a vostès en nom de l'Associació de Veïns del Carrer del Pont per exposar tres problemes que afecten la seguretat i el descans del veïnat.
En primer lloc, el pas freqüent de motocicletes a altes hores de la nit genera un soroll que dificulta el descans de les famílies. En segon lloc, el semàfor de la cantonada amb el carrer Major no funciona des de fa uns quants mesos, cosa que comporta un risc evident per als vianants. Finalment, l'enllumenat del parc està avariat.
Per tot això, els agrairíem que estudiessin mesures per controlar el soroll i que procedissin a la reparació del semàfor i de l'enllumenat al més aviat possible.
Atentament,
Junta de l'Associació de Veïns del Carrer del Pont

c) Estratègies. 1) Tractament i fórmules fixes: «Benvolguts senyors», tractament de vostès, «Atentament». 2) Lèxic precís i formal: «motocicletes», «a altes hores de la nit», «enllumenat avariat», «risc per als vianants». 3) Ordenació i connectors: «En primer lloc», «En segon lloc», «Finalment», «Per tot això». 4) Modalització cortesa: condicional («els agrairíem») i nominalització («la reparació del semàfor») en lloc de l'amenaça. (N'hi ha prou amb tres.)

Errors típics

• Mantenir expressions col·loquials «suavitzades» («estem una mica fins al capdamunt»).
• Barrejar tractaments: començar de vostès i passar a vosaltres.
• Convertir l'amenaça en una altra amenaça més formal en lloc d'una sol·licitud argumentada.
• Escriure «degut a» o «a nivell de» per sonar formal: són formes no recomanades.

Conceptes treballats: Adequació, registre formal, carta institucional, tractament, nominalització, modalització cortesa, ordenació del discurs.

a) Tesi: la setmana de quatre dies és inviable al nostre país. Arguments: 1) reduir hores implica reduir producció (causa-efecte); 2) les empreses petites, majoritàries, no ho poden assumir (argument de conseqüències). La darrera oració és una fal·làcia ad hominem (atac a la persona): desqualifica els defensors en lloc de rebatre la idea.

b) Paràgraf de refutació (model, 116 paraules).
És cert que per a algunes empreses petites reorganitzar els horaris seria complicat, i cap reforma no hauria d'ignorar-ho. Tanmateix, l'argument que relaciona menys hores amb menys producció és massa simple: la producció no depèn només del temps que passem a la feina, sinó de com el fem servir. Una persona descansada es concentra més, s'equivoca menys i falta menys per malaltia. A més, diverses proves pilot fetes a Europa han mostrat que moltes empreses han mantingut els resultats reduint la jornada, precisament perquè han eliminat reunions innecessàries. Per tant, en lloc de descartar la idea, caldria estudiar en quins sectors és viable i oferir ajuts a les petites empreses perquè hi puguin fer la transició.

Connectors: «És cert que… Tanmateix» (concessiu-contraargumentatiu), «A més» (additiu), «Per tant» (conclusiu), «precisament perquè» (causal).

c) Punt feble. Pressuposa una relació directa i proporcional entre hores i producció, i oblida la productivitat. També generalitza: tracta igual tots els sectors, quan en alguns (atenció directa, torns) la relació hores-producció és més forta que en d'altres.

Criteris d'avaluació. La concessió és sincera i no anul·la la refutació; la refutació ataca la premissa, no la persona; l'argument propi és pertinent i no inventa dades concretes; connectors variats i ben usats; extensió i registre adequats.

Errors típics

• Respondre la fal·làcia amb una altra fal·làcia («els qui s'hi oposen només pensen en els diners»).
• Oblidar la concessió o fer-la tan llarga que sembla que s'hi està d'acord.
• Inventar percentatges o estudis concrets per fer més convincent l'argument.
• Escriure «Es cert» sense accent o «sinó» per «si no».

Conceptes treballats: Tesi i arguments, fal·làcia ad hominem, concessió, refutació, contraargumentació, connectors, productivitat com a argument.

a) Fal·làcies.
1) Ad populum (apel·lació a la majoria): «Tothom sap… ho diu la majoria de pares». Que molta gent ho cregui no fa que sigui cert.
2) Post hoc, ergo propter hoc (causa falsa): que les notes baixin després d'introduir les tauletes no demostra que les tauletes en siguin la causa; hi pot haver altres factors (canvis de professorat, de programa, de criteris d'avaluació…).
3) Autoritat no pertinent (fal·làcia d'autoritat): un cantant no és expert en educació, i un cas individual («a mi m'ha anat bé») no permet generalitzar.
4) Fals dilema: presenta només dues opcions extremes, quan n'hi ha d'intermèdies (combinar paper i pantalla, regular-ne l'ús, formar el professorat).

b) Reformulació (model, sobre l'argument 2). «Si es comparessin els resultats de grups semblants d'alumnes, uns que fan servir tauletes i uns altres que no, durant el mateix període i amb el mateix programa, i els primers obtinguessin sistemàticament resultats pitjors, tindríem un indici sòlid que les tauletes perjudiquen l'aprenentatge de les matemàtiques.» Caldria aportar: un grup de comparació, el control d'altres variables i dades de més d'un curs.

c) Sí. Una tesi pot ser certa encara que s'hi arribi per arguments dolents: la fal·làcia invalida el raonament, no necessàriament la conclusió. Per això, al comentari crític, cal valorar la solidesa dels arguments independentment de si compartim la tesi.

Errors típics

• Confondre l'argument d'autoritat legítim (un expert en el tema) amb l'autoritat no pertinent.
• Dir que el post hoc és una generalització precipitada: en el post hoc el problema és la causa, no el nombre de casos.
• Reformular l'argument inventant dades («un estudi diu que el 40 %…»).
• Concloure que, com que els arguments són fal·laços, la tesi és necessàriament falsa.

Conceptes treballats: Fal·làcies (ad populum, post hoc, autoritat no pertinent, fals dilema), validesa d'un argument, pensament crític.

Text model (270 paraules).

El tren, primer

Agafar un avió per fer un trajecte de poc més d'una hora s'ha convertit en un gest tan habitual que gairebé ningú no s'hi atura a pensar. Tanmateix, crec que, quan hi ha una alternativa ferroviària raonable, els vols curts s'haurien de prohibir.

El primer argument és ambiental. Un avió consumeix una gran quantitat de combustible en l'enlairament, de manera que, en un trajecte curt, l'impacte per passatger és molt superior al d'un tren elèctric que fa el mateix recorregut.

En segon lloc, cal tenir en compte el temps real del viatge. Si hi sumem el desplaçament fins a l'aeroport, els controls de seguretat i l'espera de l'equipatge, el tren, que deixa el viatger al centre de la ciutat, sovint és igual de ràpid o més.

A més, la prohibició tindria un efecte multiplicador: si les companyies aèries no poden oferir aquests trajectes, la demanda es desplaçarà cap al ferrocarril, que tindrà més incentius per millorar les freqüències i abaixar els preus.

Es pot objectar que aquesta mesura limita la llibertat dels viatgers i perjudica qui ha d'enllaçar amb un vol internacional. És una objecció raonable, i per això la prohibició només hauria d'afectar les rutes amb un tren directe de menys de tres hores i hauria de preveure excepcions per a les connexions. Però la llibertat d'escollir un mitjà de transport no pot passar per sobre del dret col·lectiu a respirar un aire més net.

En conclusió, deixar a terra els vols que el tren pot substituir no és una renúncia, sinó una manera intel·ligent d'avançar. El futur dels viatges curts no és a l'aire, sinó a les vies.

Comentari del model. Estructura enquadrada (tesi al principi i represa al final). Arguments: ambiental (causa-efecte), pràctic (comparació de temps) i de conseqüències (efecte sobre el ferrocarril). Contraargument (llibertat i connexions) concedit, limitat amb una proposta i refutat amb un argument de valors. Tancament amb antítesi («no és… sinó…») i paral·lelisme.

Criteris d'avaluació. Adequació al gènere (article d'opinió, títol, registre formal), coherència (tesi sostinguda), cohesió (connectors i paràgrafs), correcció normativa i qualitat argumentativa (arguments diversos, refutació eficaç, cap dada inventada).

Errors típics

• Inventar xifres d'emissions o de temps per donar autoritat al text.
• Proposar una prohibició absoluta i després acceptar tantes excepcions que la tesi queda buida.
• Escriure una conclusió que només repeteix els arguments, sense cap idea de tancament.
• Confondre «sinó» (contrast després d'una negació) amb «si no» (condicional).

Conceptes treballats: Article d'opinió, tesi, arguments de conseqüències, refutació i limitació de la tesi, estructura enquadrada, antítesi, registre formal.

a) Ordre: B – D – A – E – C.
• B obre el text: presenta el fenomen sense cap referència anterior.
• D: «aquests horts» (anàfora amb determinant demostratiu) remet als horts urbans de B; parla de la producció.
• A: «Aquests espais» (anàfora per sinonímia/hiperonímia) i el connector «però» introdueixen un contrast amb la idea de producció de D: «no són només una qüestió d'alimentació».
• E: «A aquest valor educatiu i social» és una anàfora resumptiva (encapsuladora) que recull D (els infants aprenen d'on surt el menjar: valor educatiu) i A (conversa i relació entre veïns: valor social); «s'hi afegeix» indica addició.
• C: «Per tot plegat» és un connector conclusiu que recull tots els arguments i introdueix la tesi.

b) Tesi: els ajuntaments han d'incorporar els horts urbans de manera estable a la planificació de la ciutat, perquè tenen valor educatiu, social i ambiental. Estructura inductiva: els arguments (D, A, E) precedeixen la tesi, que apareix al final (C).

c) Títols possibles. «Horts urbans: més que un solar provisional»; «Els horts que la ciutat necessita».

Errors típics

• Ordenar pel sentit general sense justificar amb marques lingüístiques concretes.
• Posar E abans d'A: «aquest valor educatiu i social» necessita que s'hagi parlat abans de la dimensió social.
• Confondre el tema (els horts urbans) amb la tesi (què cal fer-ne).
• Dir que l'estructura és deductiva perquè el primer paràgraf presenta el tema.

Conceptes treballats: Coherència, progressió temàtica, anàfora, encapsulació, connectors, tesi, estructura inductiva.

a) Ironia. L'autor elogia en aparença l'entrega immediata, però el que vol transmetre és una crítica. Marques: 1) les exclamacions laudatòries que no es corresponen amb el contingut: «Quina meravella», «Benvinguts al progrés»; 2) l'enumeració d'objectes innecessaris o que no s'utilitzaran («que no necessitàvem», «que tornarem», «que no llegirem»), que buida de sentit la rapidesa; 3) el contrast entre «n'hi ha prou amb un dit» i «que algú altre pugi les escales per nosaltres», que posa en relleu la feina d'una altra persona; 4) el distanciament de «diuen» i la paradoxa final («tantes coses… tan poques ganes»).

b) Tesi. El consum basat en l'entrega immediata no ens fa més feliços ni ens dona més temps de qualitat: ens empeny a comprar coses que no necessitem i amaga el cost humà del servei.

c) Valoració crítica (model, 106 paraules). La columna encerta a l'hora de denunciar el consum impulsiu, i la ironia la fa eficaç perquè obliga el lector a reconèixer-s'hi. Tanmateix, generalitza massa. Per a una persona gran que viu sola en un poble sense comerços, o per a algú amb mobilitat reduïda, rebre la compra a casa no és un caprici, sinó una manera de mantenir l'autonomia. El problema, doncs, no és el servei en si, sinó l'ús que en fem i les condicions en què treballen els qui el fan possible, que l'autor només insinua. Comparteixo la crítica a l'acumulació innecessària, però caldria distingir entre el consum compulsiu i les necessitats reals.

Criteris d'avaluació. Identificació correcta de la ironia amb marques citades i explicades; tesi reformulada (no literal); valoració amb posició clara, argument nou, matís (concessió) i registre formal.

Errors típics

• Interpretar el text literalment i dir que l'autor defensa l'entrega immediata.
• Identificar la ironia però no explicar com funciona en cada marca citada.
• Fer una valoració que repeteix els arguments del text sense aportar-ne cap de nou.
• Escriure «a part de» com a «apart de».

Conceptes treballats: Ironia, modalització, enumeració, paradoxa, tesi implícita, valoració crítica, contraargumentació.