Exercicis del text argumentatiu — Llengua Catalana i Literatura 1r Batxillerat

L'argument presenta un cas concret (Amsterdam) i el proposa com a model per al nostre cas.
Com que il·lustra la idea amb un exemple real i el compara amb la nostra situació, és un argument d'exemplificació (amb un punt d'analogia).
El que el sosté és el fet concret d'una ciutat que ja ho ha provat.

Primer, evitar els col·loquialismes i les frases fetes de conversa. Segon, tendir a la impersonalitat ('es pot afirmar', 'cal considerar') en comptes d'un 'jo' constant. Tercer, fer servir un lèxic precís i frases ben construïdes, ni massa curtes ni interminables. També hi ajuda usar connectors per lligar bé les idees.

Primer, entendre el tema i decidir la teva posició. Segon, fixar la tesi en una frase clara. Tercer, buscar arguments (dades, exemples, autoritats) i triar-ne dos o tres de bons. Quart, pensar un contraargument i com el rebats. Cinquè, ordenar-ho tot en introducció, cos i conclusió. Només després comences a redactar, i al final revises.

És la tesi: expressa una opinió o postura defensable (que es pot compartir o rebatre) sobre un tema.
El tema seria només «el transport públic per als joves», que diu de què es parla però no què es defensa.
Per això la tesi sol ser una oració completa i el tema, un sintagma.

(a) Argument d'autoritat: es recolza en una institució reconeguda.
(b) Argument de dades: aporta una xifra o estadística.
(c) Argument d'exemple: parteix d'un cas concret.
Atenció: un exemple sol no prova una regla general; només l'il·lustra.

(a) «En primer lloc» és un connector d'ordenació: obre una enumeració d'arguments.
(b) «Tanmateix» és un connector d'oposició (adversatiu): introdueix una idea contrària a l'anterior.
(c) «En conclusió» és un connector de tancament: indica que comença la conclusió del text.

La frase adequada és la (b).
Fa servir un lèxic precís («presenten inconvenients», «concentració»), un registre formal i un to impersonal.
La (a) és col·loquial («això de», «rotllo») i massa subjectiva («jo crec»).

(a) Introducció: situa el lector i hi apareix la tesi.
(b) Desenvolupament: és el cos del text, amb els arguments (i, si n'hi ha, el contraargument amb la seva refutació).
(c) Conclusió: retoma la tesi amb altres paraules i tanca el text.

Un contraargument és una objecció a la tesi pròpia que l'autor reconeix per poder-la refutar després.
Aquí el contraargument és «els deures reforcen l'hàbit d'estudi» (la postura contrària).
La refutació és tot el que ve després de «però»: l'excés de deures té efectes negatius.

És fals.
Un text acadèmic es basa en arguments contrastables (dades, exemples, fonts), no en l'emoció.
Les exclamacions i les opinions sense justificar resten objectivitat i rigor, i fan perdre credibilitat.

Ordre correcte: (b) introducció amb la tesi, (d) primer argument, (c) segon argument, (a) conclusió.
(b) 'L'esport escolar està poc finançat, i és un error: cal invertir-hi més' presenta el tema i formula la tesi.
(d) i (c) són els dos arguments; el connector 'A més' de (c) indica que s'hi suma un segon argument.
(a) 'En conclusió...' tanca recollint la idea defensada.

La segona frase és la conseqüència de la primera (com que van millorar, es repetirà).
Hi encaixa un connector de conseqüència: 'Per tant' (o 'Així doncs', 'Per aquest motiu').
Queda: 'Els resultats van millorar molt. Per tant, l'experiència es repetirà el curs vinent.'

Una introducció presenta el tema i acaba amb la tesi. Per exemple:
'La lectura literària ha perdut terreny davant de les pantalles i molts joves gairebé no obren un llibre per plaer. Val la pena, però, aturar-se a pensar què hi guanyem llegint. Es pot defensar que llegir literatura no és una activitat menor: enriqueix el llenguatge, l'empatia i el pensament crític.'
Fixa't que primer situa el tema (la lectura perd terreny) i tanca amb la tesi clara (llegir literatura enriqueix el llenguatge, l'empatia i el pensament).

(a) Canvi de registre, però a la inversa del que es practica normalment: de formal a menys formal. Cal tocar lèxic, sintaxi, persona i connectors, igual que en l'altre sentit.
(b) Reducció de paràgraf. Es tracta de jerarquitzar i condensar, no de tallar el final.
(c) Reescriptura canviant el temps verbal, de present a passat, amb la revisió dels marcadors temporals i de la concordança de les subordinades.
La pregunta d'aquest exercici és la que t'has de fer a l'examen abans d'escriure: quina operació em demanen exactament. Cadascuna té un mètode diferent i confondre-les costa punts.

Una proposta possible:
(a) «un gran nombre de persones»;
(b) «dur a terme / portar a terme un projecte»;
(c) «això és extraordinari / excel·lent»;
(d) «excedir-se en / consumir en excés».
L'important és triar un lèxic més precís i evitar frases fetes d'ús oral.

Un resum correcte conserva només la idea principal i els arguments clau, sense detalls.
Model: «Instal·lar fonts d'aigua als instituts és positiu perquè redueix els residus de plàstic i millora la hidratació de l'alumnat.»
Hem eliminat els exemples i la subjectivitat, i hem mantingut les dues raons.

Tesi: «Cal ampliar l'horari de les biblioteques públiques» (primera frase).
Argument 1: molts estudiants no disposen d'un espai tranquil a casa (raó pràctica).
Argument 2: són un servei gratuït que redueix desigualtats (raó social).
Els connectors «d'una banda… de l'altra» ordenen els dos arguments.

(1) «Encara que» / «tot i que» expressa concessió: una dificultat que no impedeix el resultat.
(2) «Com que» (o «Atès que») expressa causa: explica el motiu de comprar menjar.
Fixa't que «com que» s'usa al principi de la frase i «perquè» al final.

Model: «En definitiva, els centres educatius han de reduir el plàstic d'un sol ús. Hem vist que aquesta mesura disminueix els residus i educa en hàbits sostenibles. Per això, caldria començar substituint les ampolles per cantimplores reutilitzables.»
Una bona conclusió: connector de tancament, tesi reformulada, síntesi dels arguments i proposta final, sense idees noves.

Citar és copiar literalment entre cometes i indicar-ne la font; parafrasejar és expressar la mateixa idea amb paraules pròpies, citant igualment l'origen.
Paràfrasi possible: «Segons aquesta font, mirar pantalles just abans de ficar-se al llit fa que costi més adormir-se.»
Una paràfrasi no pot ser un simple canvi de dues paraules.

(a) Fet: es pot comprovar objectivament.
(b) Opinió: «més bonica» és una valoració subjectiva.
(c) Fet: és una dada que es pot verificar.
(d) Opinió: «més emocionants» depèn de qui ho valora.
En un text argumentatiu, els arguments es recolzen en fets; les opinions necessiten justificació.

Text model (85 paraules):
«Molts adolescents arriben a classe a les vuit amb son, i això no és mandra: és biologia. Per això, l'institut hauria de començar a les nou. En primer lloc, durant l'adolescència el rellotge intern es desplaça i costa adormir-se abans de les onze. A més, alguns centres que han provat d'endarrerir l'entrada expliquen que l'alumnat està més atent a primera hora. És cert que caldria reorganitzar horaris i transport, però és un esforç assumible. En definitiva, endarrerir una hora l'entrada milloraria el descans i l'aprenentatge.»
Tesi: «l'institut hauria de començar a les nou» (al principi, després d'una frase que capta l'atenció).
Arguments: el canvi del rellotge intern a l'adolescència (argument científic) i l'experiència d'altres centres (argument d'exemple).
Contraargument i refutació: «caldria reorganitzar horaris i transport, però és un esforç assumible».
Conclusió: «En definitiva...», que recupera la tesi.

(a) Atac personal (ad hominem): critica la persona, no la proposta.
(b) Generalització precipitada: treu una conclusió general d'un sol cas.
(c) Falsa causa: que una cosa passi després d'una altra no vol dir que la causi (potser hi ha més trànsit).
(d) Apel·lació a la majoria: que molta gent faci una cosa no la fa correcta.

Versió possible: 'El debat sobre la presència del mòbil a l'aula planteja una contradicció evident: bona part del professorat en critica l'ús mentre en fa un ús personal freqüent durant la jornada. Per tant, una prohibició absoluta sembla una mesura desproporcionada.'
Els quatre tipus de canvi:

1. Lèxic: 'un montón' i 'no s'val' són col·loquials i castellanismes; se substitueixen per formes precises i normatives.
2. Sintaxi: les frases soltes unides per 'i' passen a períodes amb subordinació i connectors formals ('per tant').
3. Persona: desapareixen les marques de primera persona ('jo penso', 'jo crec') i el text passa a impersonal.
4. Connectors: 'a veure' i 'o sigui', propis de la conversa, se substitueixen per connectors de text escrit.

Canviar el registre no és treure paraulotes: afecta les quatre coses alhora.

Model: «A segon d'ESO, la Júlia va descobrir que li agradava la robòtica en una optativa curta. A l'altre grup, en Pau va millorar notablement en teatre perquè hi va perdre la vergonya. Segons una enquesta del centre, set de cada deu alumnes treballen més quan trien. En conclusió, els alumnes haurien de poder triar una optativa cada trimestre.»
Estructura inductiva: dos exemples + una dada (arguments) i, al final, la tesi.
Revisa que hi hagi connectors i un registre formal.

Model: «Certament, hi ha qui afirma que la intel·ligència artificial pot ajudar a entendre conceptes difícils. Tanmateix, aquesta ajuda no justifica el seu ús en un treball, perquè l'alumne deixa de practicar la redacció i el raonament que l'escola vol avaluar. Per tant, la prohibició continua sent defensable.»
Estructura: concessió («certament»), oposició («tanmateix»), raó de la refutació («perquè») i retorn a la tesi («per tant»).

Tesi: «Tothom hauria de ser vegetarià».
Argument 1: d'autoritat (els nutricionistes), però exagerat: recomanen reduir, no eliminar.
Argument 2: d'exemple, amb un sol cas (el cosí): és una generalització precipitada.
Última frase: atac a la persona / falsa dicotomia, perquè implica que només hi ha dues postures.
Valoració: el text és poc sòlid per falta de dades i per fal·làcies.

(a) Pendent lliscant: s'encadenen conseqüències cada cop més greus sense prova.
(b) Falsa dicotomia: només presenta dues opcions quan n'hi ha més.
(c) Cercle viciós (petició de principi): la conclusió s'usa com a premissa.
Totes tres semblen arguments, però no demostren la tesi.

Postura triada: en contra del mòbil a classe.
Introducció: «Els mòbils formen part de la vida dels joves, però el seu ús a l'aula genera un debat creixent. Cal preguntar-se si ajuden o distreuen. Aquest text defensa que no s'haurien d'utilitzar a classe.»
Esquema: tesi (no al mòbil); arg. 1: distreu; arg. 2: dades d'estudis; arg. 3: ja existeixen alternatives; contraargument: serveix com a eina; refutació: només és útil en activitats concretes autoritzades.
Valora que la tesi quedi clara al final de la introducció.

Model (24 paraules): «La pràctica esportiva és fonamental perquè millora la forma física, redueix l'estrès, afavoreix el benestar emocional i facilita la relació amb els companys.»
Canvis: s'eliminen les marques d'oralitat («Mira», «súper», «un munt»), s'agrupen les raons en una enumeració i es passa a un to impersonal.