Exercicis de comunicació oral formal — Llengua Catalana i Literatura 1r Batxillerat

Comprova primer el temps: sí que hi caben, o sigui que la decisió no és de durada.
Recorda quin és el criteri de tria: es queden les idees que sostenen la frase que has escrit al principi.
Aplica'l a la idea fluixa: si no la sosté, no hi entra encara que hi càpiga.
Digues què hi guanyes traient-la: els minuts que ocupava se'n van a desenvolupar millor les altres dues, i el criteri de contingut és el que més pesa a la rúbrica.
Tanca amb la idea: el temps no és l'únic límit; una exposició també es fa curta quan diu coses que no calien.

Recorda el desfasament que hi ha: qui parla ja sap què ve després i qui escolta, no.
Per això el ritme que a tu et sembla lent sol ser el correcte per a qui t'escolta.
Digues què has de fer en comptes de refiar-te de la sensació: gravar-te i escoltar-te.
Afegeix com s'ha d'escoltar la gravació: una vegada per al contingut, una altra per a la llengua i una altra només per a la veu. Les tres coses alhora no es poden mirar.
Tanca amb el que sol passar: en escoltar-se, el ritme que semblava massa lent es troba normal, i el que semblava normal, precipitat.

El primer criteri és el CONTINGUT, amb el 40 %: si el tema està ben delimitat i el que es diu se sosté.
El segon és l'ORGANITZACIÓ, amb el 20 %: introducció, desenvolupament i conclusió, i els canvis d'idea anunciats.
El tercer és la CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA, amb el 25 %: registre, precisió, gramàtica i absència de mots crossa.
El quart és l'EXPRESSIÓ ORAL, amb el 15 %: mirada, veu, ritme, pauses i ús dels suports.
A les deliberacions s'hi afegeix un cinquè criteri, la INTERACCIÓ: si s'ha escoltat, si s'ha respost al que deia l'altre i si s'han respectat els torns.
Comprova que els quatre pesos sumen: 40 + 20 + 25 + 15 = 100.

La millor és la (b): una pregunta directa que desperta l'interès i introdueix el tema.
La (a) és vaga i no capta l'atenció; la (c) mostra inseguretat i desvia el públic cap a un problema tècnic.
Una bona obertura és breu, atractiva i anuncia de què es parlarà.

Proposta: (a) «Amb això concloc la meva exposició»; (b) «Això és molt destacable / extraordinari»; (c) «Us presentaré diversos aspectes».
En una exposició formal s'eviten les expressions col·loquials i els tancaments abruptes, però es manté un to natural i proper.

Per exemple:
1. Mirada: error, mirar només el full o la pantalla (cal repartir-la pel públic).
2. Gestos: error, tenir les mans a les butxaques o fer moviments repetitius que distreuen.
3. Postura: error, recolzar-se o balancejar-se (cal una posició estable i oberta).
Tots tres han de reforçar el missatge, no restar-hi atenció.

(a) Fals: el moderador és un facilitador neutral i no ha de condicionar el grup amb la seva postura.
(b) Cert: assegura que tothom pugui intervenir i que s'arribi a una conclusió dins del temps previst.
Si el moderador també participa, ho ha de fer en un torn clarament diferenciat.

(a) Ritme: fer pauses i frenar la velocitat.
(b) Èmfasi i pausa: remarcar la idea amb entonació i una pausa breu abans o després.
(c) Volum: projectar la veu des del diafragma, sense cridar.
Variar la veu evita la monotonia i ajuda el públic a seguir.

L'escolta activa és atendre de debò el que diu l'altra persona per entendre'n el missatge, no per preparar només la nostra resposta.
Comportaments: mirar qui parla i assentir; no interrompre; reformular («Si t'he entès bé, dius que…»); prendre notes breus per respondre als seus arguments.

(a) «Passem ara a…» introdueix un canvi de bloc.
(b) «És a dir» serveix per reformular i aclarir.
(c) «Per acabar» anuncia el tancament.
Els marcadors orals ajuden el públic a orientar-se, ja que no pot tornar enrere com en un text escrit.

Identifica el problema de fons: la diapositiva i la persona diuen el mateix, o sigui que una de les dues sobra.
Explica per què hi surt perdent qui escolta: llegim més de pressa del que sentim, o sigui que el públic acaba abans i desconnecta.
Digues què hauria de portar la pantalla: allò que costa de dir amb paraules, és a dir una imatge, un esquema o una dada.
Digues què hauria de portar la persona: la frase sencera, l'explicació i els exemples.
Refes-la: de les sis línies, queda't amb les tres o quatre paraules clau que marquen l'estructura.
Comprova el resultat: si la diapositiva sola s'entén del tot, encara hi sobra text.

Digues què busca cadascun: al debat competitiu cada part defensa una posició assignada i guanya qui convenç; a la deliberació tots busquen la millor decisió.
Treu-ne la conseqüència sobre canviar d'opinió: al debat és perdre; a la deliberació és el que se n'espera.
Digues què es valora a la deliberació i al debat no: RECONÈIXER el que l'altre ha dit bé.
Afegeix-hi el segon criteri propi: escoltar i respondre al que s'ha dit, perquè sense això són discursos encadenats i no una conversa.
Tanca amb la conseqüència pràctica: a la deliberació, entrar dient a què respons no és cortesia, és part de la feina.

Primer problema: parlar alhora no és una qüestió d'educació, és que cap dels dos missatges no arriba.
Segon: qui no ha intervingut probablement no ha trobat el moment d'entrar-hi, no és que no tingui res a dir.
Recorda què diu la cooperació conversacional: la conversa és una construcció conjunta i el temps que ocupa un no el té un altre.
Amb els que se solapen: recorda el torn i dona'l explícitament a un dels dos, amb el compromís que el següent és de l'altre.
Amb qui calla: obre-li la porta amb una pregunta concreta, perquè «algú vol dir alguna cosa?» no la hi obre a ningú.
Tanca amb el criteri: moderar no és repartir minuts, és fer que totes les intervencions arribin.

Separa els criteris abans de valorar, perquè si no una impressió general s'ho endurà tot cap avall.
CONTINGUT: si domina el tema i la informació és pertinent, aquest criteri va bé i s'ha de dir. És el que més pesa, un 40 %.
ORGANITZACIÓ: llegint sol haver-hi estructura, però comprova si els canvis d'idea s'anuncien.
LLENGUA: probablement correcta, però mira si les frases són llargues i subordinades, que escrites funcionen i dites no s'entenen.
EXPRESSIÓ ORAL: aquí cau del tot, perquè llegint no hi ha mirada ni pauses ni entonació.
Digues-li què ha de canviar, que és una sola cosa i no quatre: passar del text al GUIÓ. Els altres criteris milloren sols quan deixa de llegir.

Hi ha 5 minuts per exposar (6 − 1 de preguntes).
Repartiment possible: introducció 30 s; tres blocs d'1 min 20 s cadascun (4 min en total); conclusió 30 s.
Total: 30 s + 4 min + 30 s = 5 min, més 1 min de preguntes = 6 min.
Consell: assaja amb cronòmetre.

Versió assertiva: «No estic d'acord amb el que dius perquè les dades que tinc indiquen el contrari. Podem comparar-les?»
S'ha dirigit la crítica a l'argument i no a la persona, s'ha explicat el motiu i s'ha obert la porta al diàleg.
Atenció: assertiu no vol dir agressiu ni passiu.

L'ordre és b, c, a.
Primer es reconeix el punt de vista de l'altre (b), després s'aporta l'argument propi (c) i, finalment, es fa una proposta constructiva (a).
Aquest esquema (reconèixer, argumentar, proposar) afavoreix l'acord.

Adequades: reconèixer-ho amb honestedat («No ho tinc clar»); relacionar-ho amb el que sí que saps; oferir-te a buscar-ho i respondre després; o demanar que reformulin la pregunta.
No recomanable: inventar-se la resposta o respondre un tema diferent, perquè fa perdre credibilitat.
Un expositor competent accepta els límits del que sap.

Model: «Quantes peces de roba teniu a l'armari que fa mesos que no us poseu? Cada any, a Europa, es llença una quantitat enorme de roba que encara es podria aprofitar. Avui us explicaré tres coses: per què es genera tant residu tèxtil, quines alternatives hi ha i què podem fer cadascun de nosaltres.»
Té pregunta inicial, context i anunci dels tres blocs, tal com demana la rúbrica.

Tècniques: assajar diverses vegades; respirar profundament abans de començar; preparar l'inici i el final; visualitzar l'exposició.
Memoritzar paraula per paraula és arriscat: si s'oblida una frase, es bloqueja tot el discurs i sona poc natural.
És millor dominar l'esquema d'idees i dir-les amb paraules pròpies.

Té mots crossa: omplen els silencis i distreuen el públic.
Per corregir-ho: gravar-se per ser-ne conscient; substituir-los per una pausa breu; assajar amb un esquema més clar perquè no calgui «omplir»; demanar a un company que compti les repeticions.

Inici (30 s): una pregunta, per exemple «Quantes estrelles vas veure ahir a la nit?», i la idea clau: la llum artificial ens ha robat el cel.
Bloc 1 (1 min 30 s): què és la contaminació lumínica i d'on surt (fanals mal orientats, rètols, aparadors).
Bloc 2 (1 min 30 s): conseqüències: fauna nocturna desorientada, malbaratament d'energia i efectes sobre el son.
Bloc 3 (1 min): solucions: fanals que il·luminin cap avall, apagar rètols a la nit, llum més càlida.
Tancament (30 s): recuperar la pregunta inicial i un missatge final que es recordi.

Títol: «Llum on no cal».
Tres punts curts: «Afecta la fauna i la salut», «Malbarata energia», «Ens amaga les estrelles».
Una imatge: una foto del cel nocturn amb i sense contaminació lumínica.
Canvis: s'ha passat d'una frase llarga a poques paraules clau, perquè la diapositiva acompanya el que dius i no ho ha de substituir; la definició i les solucions les expliques oralment; la imatge es recorda més que el text.

Comença repetint el que ha dit amb les teves paraules: 'Dius que la distracció és motiu suficient per prohibir-los'.
Reconeix el que té raó: 'És cert que a classe són una font de distracció, i això no ho discuteixo'.
Localitza el punt feble concret, que aquí és un salt de raonament: del fet que distreguin no se'n segueix que prohibir-los sigui la millor resposta.
Formula l'objecció sobre l'ARGUMENT: 'El que no acabo de veure és el salt de constatar la distracció a concloure la prohibició'.
Ofereix una alternativa, que és el que converteix l'objecció en deliberació: regular-ne l'ús per franges o per activitats.
Repassa les fórmules que has fet servir: atenuen sense renunciar a res i deixen la conversa oberta.

Model: «Entenc que hi ha famílies que volen més opcions vegetarianes i d'altres que valoren el menú actual. Em sembla que la tercera proposta pot recollir ambdues sensibilitats. Podem oferir un plat vegetarià cada dia i mantenir la resta del menú, i avaluar-ho al final del trimestre amb una enquesta. Així tothom hi guanya i podem corregir-ho si cal.»
S'ha reconegut cada postura, proposat un compromís concret i fixat un criteri d'avaluació.

Model: «Per acabar, recordem que les xarxes no són bones ni dolentes: depèn de com les fem servir. Hem vist els seus riscos, els hàbits saludables i algunes eines de control. Si tornem a la pregunta del principi, la resposta és clara: nosaltres decidim. Us proposo un repte: aquesta setmana, desactiveu les notificacions durant una hora al dia. Gràcies per la vostra atenció.»
Recapitula, torna a la pregunta inicial i acaba amb una crida concreta.

Problemes: B ataca la persona i no l'argument; C només s'hi adhereix sense aportar raons; D no participa (manca d'inclusió).
Com a moderador: recordar que es respecten les idees i no es jutja ningú; demanar a C una raó pròpia; assignar un torn a D amb una pregunta concreta; i resumir les propostes abans de decidir.
Així es passa d'un intercanvi de frases a una deliberació real.

Estructura: reconèixer, respondre amb dades o raons, proposar solució i tancar.
Model: «Té raó que cal parlar de cost. Tanmateix, podem començar amb una prova de dues tardes a la setmana amb voluntaris del professorat i alumnat, que no suposa un cost addicional. Si en un trimestre l'ús és baix, ho revisem. Si funciona, l'ampliem amb pressupost. El que no podem fer és descartar-ho sense provar-ho.»
Cal que la rèplica no sigui defensiva ni ignori l'objecció.

Rols: un moderador, un secretari (pren notes), un controlador del temps i un portaveu; tots participen com a debatents.
Temps: 1 min per proposta (4 min en total), 10 min de deliberació oberta, 3 min per al resum i 3 min per decidir.
Criteri de decisió: valorar cada opció segons cost, seguretat i interès educatiu, i votar o buscar consens si hi ha empat.
Total: 4 + 10 + 3 + 3 = 20 minuts.

Model oral: «Parlem de soroll. Pensem en el trànsit, en la festa de la nit… Tot això ens afecta: dormim pitjor i vivim més estressats. Per això és necessari actuar. I com? Regulant-lo.»
Canvis: frases curtes, preguntes retòriques, repeticions i marcadors orals, perquè en un discurs el públic només escolta una vegada.
Es manté el contingut però s'abandona la frase llarga i subordinada pròpia de l'escrit.