Exercicis de plurilingüisme i interculturalitat — Anglès 1r Batxillerat

Perquè la suma de parlants ESL i EFL supera el nombre de parlants ENL: milions de persones fan servir l'anglès amb fluïdesa sense haver-lo après com a primera llengua.
La conseqüència pràctica és que la majoria de comunicació en anglès al món passa entre parlants no nadius, i l'objectiu deixa de ser «sonar com un britànic o un americà» per passar a ser «fer-se entendre amb eficàcia».

apartment (AmE) es diu flat (BrE)
cookie (AmE) es diu biscuit (BrE)
vacation (AmE) es diu holiday (BrE)

'theater' és la grafia americana (BrE: 'theatre').
'organise' és la grafia britànica, tot i que 'organize' també s'hi accepta; l'americà només admet 'organize'. Per tant, 'organise' és exclusivament britànica, i '-ize' és compartida.

El plurilingüisme és la competència d'una persona que utilitza diverses llengües, cadascuna amb un nivell i un ús diferents.
El multilingüisme descriu una societat o un territori on conviuen diverses llengües.
La diferència: el primer es refereix a l'individu; el segon, a la comunitat.

Una lingua franca és una llengua que usen per entendre's persones que tenen llengües maternes diferents.
Exemple: un empresari català i un soci xinès negocien un contracte en anglès, que no és la llengua materna de cap dels dos.

El code-switching és el canvi d'una llengua a una altra dins de la mateixa conversa o frase, que fan els parlants plurilingües de manera natural.
Exemple: «Demà tinc un test d'anglès i encara no he començat a study.»
No és un error ni signe de poc coneixement, sinó un recurs comunicatiu.

Perquè és una expressió idiomàtica: el significat no és la suma de les paraules. Literalment seria «trenca't una cama», però vol dir «molta sort».
Cada llengua té les seves expressions i cal traduir-ne el sentit, no les paraules.

Fals.
L'accent només fa referència a la pronunciació. El dialecte inclou també diferències de vocabulari i de gramàtica.
Exemple: dos parlants poden tenir accents diferents i usar el mateix dialecte.

kayak → inuit;
pyjamas → hindi/urdú;
ski → noruec;
chocolate → nàhuatl (a través de l'espanyol).
Les paraules viatgen entre llengües i demostren el contacte entre cultures.

El culture shock és la sensació de desorientació o malestar que té una persona quan arriba a un entorn amb costums, llengua i normes socials diferents.
Causa possible: no entendre els codis socials (per exemple, els horaris dels àpats, la manera de saludar o la distància personal).

L'anglès ròtic (típicament americà) pronuncia la r sempre que apareix escrita, també davant de consonant o a final de paraula. L'anglès no ròtic (britànic estàndard) no la pronuncia en aquestes posicions.
Exemple: a la paraula 'car', un parlant americà pronuncia la r final; un parlant britànic estàndard hi acaba amb un so de vocal allargada, sense r audible.

Perquè aquestes llengües criolles tenen una gramàtica i un vocabulari propis, diferents de l'anglès estàndard, i s'han format en contextos històrics i geogràfics diferents.
Si 'l'anglès' fos una sola cosa uniforme, no hi hauria espai perquè en sorgissin llengües noves i diferenciades a partir seu: el fet que n'hi hagi diverses demostra que l'anglès es transforma de manera diferent segons on i amb qui entra en contacte.

Un manlleu per necessitat s'incorpora perquè la llengua no tenia cap paraula pròpia per a aquell concepte nou: per exemple, 'robot', manllevat pel txec quan calia anomenar un concepte que abans no existia.
Un manlleu per prestigi s'incorpora tot i que la llengua ja tenia una paraula pròpia, perquè la forma estrangera es percep com a més moderna, tècnica o atractiva: per exemple, fer servir 'màrqueting' en comptes de 'mercadotècnia' en molts contextos catalans o castellans.

'algebra': de l'àrab. 'kindergarten': de l'alemany. 'tsunami': del japonès.

L'interlocutor només espera un breu «Fine, thanks. And you?». Una resposta llarga resulta sorprenent o inadequada.
Malentès: l'estudiant creu que és una pregunta real, i l'altre només fa una salutació.
Les fórmules de cortesia no tenen sempre el mateix valor en totes les cultures.

Visibles (a sobre de l'aigua): menjar, música, roba.
Invisibles (a sota): actituds davant el temps, valors familiars, normes de cortesia.
La major part de la cultura és invisible, i per això els malentesos són freqüents.

Les normes sobre la puntualitat són diferents segons les cultures: el que és acceptable en una pot ser descortès en una altra.
En arribar tard, ha ofès els amfitrions sense voler. Hauria de demanar disculpes (I'm sorry I'm late) i adaptar-se a les normes de la casa on és hoste.
Cap norma és «millor»: la clau és conèixer-les i respectar-les.

(1) Històrica: l'expansió de l'Imperi Britànic va portar l'anglès a molts territoris.
(2) Econòmica i política: el poder dels Estats Units al segle XX.
(3) Tecnològica i cultural: la ciència, internet, el cinema i la música es difonen sovint en anglès.
Aquests factors es reforcen entre ells i fan que aprendre anglès sigui útil arreu.

Cada llengua s'associa a àmbits d'ús diferents (família, treball, estudis) i la persona tria la que és més adequada a cada situació.
Demostra que la competència plurilingüe no és sumar dues llengües «perfectes», sinó disposar d'un repertori lingüístic que s'usa amb flexibilitat.

It costs an arm and a leg → «Costa un ull de la cara».
To kill two birds with one stone → «Matar dos ocells d'un tret».
A piece of cake → «Pa sucat amb oli» (molt fàcil).
Les imatges són diferents, però el sentit és el mateix: per això no es poden traduir paraula per paraula.

(1) Cognitiu: millora la flexibilitat mental i la capacitat de passar d'una tasca a una altra.
(2) Aprenentatge: facilita aprendre noves llengües perquè ja es coneixen estratègies i semblances entre llengües.
També afavoreix la comprensió intercultural i les oportunitats laborals.

A Singapur l'anglès és llengua oficial i d'ensenyament, i moltes famílies el parlen a casa juntament amb (o en lloc d')altres llengües (mandarí, malai, tàmil).
El que fa dubtar és que, per a una part creixent de la població més jove, l'anglès (en la seva forma local, el Singlish) ja funciona com a primera llengua real, cosa que l'apropa a l'ENL.
Per això la sociolingüística tracta aquestes categories com un contínuum, no com caixes tancades: la realitat sovint queda entremig.

Dir-ho suposaria mesurar totes les varietats d'anglès amb el mateix rasser que el britànic o l'americà, com si fossin l'únic model correcte.
L'anglès indi és una varietat amb tradició pròpia, milions de parlants competents i literatura, premsa i educació superior de qualitat en aquesta varietat.
Jutjar-la com a «pitjor» confon diferència amb deficiència, i és exactament l'actitud que la sociolingüística contemporània rebutja: cada varietat és legítima dins de la seva comunitat de parla.

Seria un error perquè el Nigerian Pidgin no és una versió incorrecta de l'anglès, sinó una llengua pròpia amb regles estables, apresa com a primera llengua per desenes de milions de persones.
Dir-li que 'no és anglès de veritat' estigmatitza la seva llengua materna i la seva identitat, i confon (com hem vist) diferència amb deficiència.
L'enfocament educatiu correcte és reconèixer el Nigerian Pidgin com a llengua pròpia i, alhora, ensenyar l'anglès estàndard com una eina més per a contextos formals: no cal triar-ne una en detriment de l'altra (és, de fet, un cas de code-switching funcional).

Fals.
La competència plurilingüe és parcial i desigual: es pot saber llegir molt bé en una llengua, parlar-ne una altra amb fluïdesa i entendre només una mica d'una tercera.
El Marc europeu de referència per a les llengües (MECR) accepta aquests perfils variats i valora l'ús real del repertori, no la perfecció.

En anglès britànic, sovint es fa servir l'understatement i la indirecta per ser cortès: «I'll think about it» pot ser un refús suau.
El soci ho ha interpretat literalment, i pot prendre decisions sobre una resposta que no era positiva.
Per evitar-ho: fer preguntes de confirmació (So, do you think this is something we could go ahead with?) i conèixer els estils comunicatius de cada cultura.

Afeblen: poca presència als mitjans de comunicació, absència en l'administració i l'ensenyament, i no transmissió a les noves generacions dins la família.
Ajuden: ús a l'escola, presència als mitjans i a les xarxes socials, i reconeixement oficial amb ús quotidià.
El factor clau és que els joves la continuïn usant en tots els àmbits.

Assimilació: la persona nouvinguda abandona la seva cultura i adopta la majoritària.
Integració: es manté part de la cultura d'origen mentre s'accepten les normes comunes, però sovint el canvi només s'espera d'una part.
Interculturalitat: hi ha diàleg i intercanvi en dues direccions; totes les cultures s'enriqueixen mútuament.

Model: «Speaking several languages is very useful today. Firstly, it gives you more opportunities to study or work abroad. Moreover, it helps you understand other cultures and avoid misunderstandings. For example, if you know how people greet each other in different countries, you can behave more politely. Finally, learning languages improves your memory and your ability to solve problems. In conclusion, being plurilingual is a key skill in a global society.»

És un estereotip perquè atribueix una característica rígida a tot un grup sense tenir en compte les diferències individuals.
Una generalització cultural és més matisada: descriu tendències observades («en general, en algunes situacions...») i admet excepcions.
Per evitar estereotips: tractar cada persona com a individu, contrastar la informació amb experiències reals i evitar les paraules absolutes (tots, sempre).

Inner Circle (l'anglès és la llengua materna majoritària): the United Kingdom, Australia.
Outer Circle (antigues colònies on l'anglès té un paper institucional): India, Nigeria.
Expanding Circle (l'anglès s'aprèn com a llengua estrangera): Spain, Japan.
Crítica: les fronteres entre cercles són difuses (hi ha països que s'hi situen a cavall, i el model parteix de la nacionalitat i no de l'ús real de cada parlant) i dona a l'Inner Circle una posició de model.

1. BrE (AmE: Do you have a pen?).
2. AmE (BrE: at the weekend).
3. BrE (AmE: flashlight).
4. AmE (BrE: lift).
5. BrE: els noms col·lectius poden portar verb en plural (AmE: The government has announced...).
6. AmE (BrE: queue).
Cap varietat és 'millor': són normes diferents igualment correctes.

1. Manlleu: 'test' és una paraula anglesa ja integrada al lèxic català.
2. Code-switching: canvi voluntari de llengua dins d'una mateixa frase, entre parlants que dominen les dues llengües.
3. Calc / interferència: traducció literal de 'estic d'acord' (en anglès, 'I agree').
4. Fals amic: 'actually' vol dir 'de fet', no 'actualment' (currently / at the moment).

Models:
a) Could I have a coffee, please?
b) Would you mind opening the window? (o 'Could you open the window, please?').
c) I'm not sure I agree. (o 'I see what you mean, but ...').
Explicació: en anglès les peticions i els desacords s'atenuen amb verbs modals, 'please' i fórmules indirectes; l'imperatiu sol sonar abrupte fora de contextos molt informals.

a) 1 individualista; 2 col·lectivista; 3 col·lectivista; 4 individualista.
b) Model: un alumne individualista pot voler destacar la seva aportació i expressar el desacord amb franquesa, mentre que un de col·lectivista pot prioritzar el consens i evitar confrontacions; l'altre pot interpretar-ho com a falta d'implicació.
Solució: acordar normes explícites de grup (repartir tasques i valorar l'aportació del grup alhora), preguntar abans de jutjar, i recordar que és una tendència, no una regla per a cada persona.

a) La diglòssia és una situació social estable en què dues varietats o llengües es reparteixen funcions: una d'alta (formal) i una de baixa (quotidiana). El bilingüisme és la capacitat d'un individu de fer servir dues llengües; la diglòssia descriu com se'n reparteix l'ús a la comunitat.
b) A: la carta a l'ajuntament i la conferència universitària. B: la conversa a la cuina i les bromes entre amics.
Clau: una persona pot ser bilingüe en una comunitat sense diglòssia, i a l'inrevés.

Model de resposta (uns 90 mots):
Language is far more than a tool for communication; it is also a core part of who we are. For instance, a person who speaks Catalan at home and English at work may feel like a slightly different person in each language, because every language carries its own humour, expressions and habits. Moreover, using a community's language often creates a sense of belonging. However, identity is never defined by language alone: values, traditions and personal experiences also matter. Therefore, respecting every language means respecting the people who speak it.
Claus de correcció: tesi, exemple concret, connectors i to equilibrat.

Schadenfreude → C, alemany.
Saudade → A, portuguès.
Hygge → B, danès.
Sobretaula → D, català.
Es diuen 'intraduïbles' perquè no tenen un equivalent d'una sola paraula en altres llengües (llacuna lèxica), però sí que es poden explicar amb una frase; reflecteixen valors o costums propis de cada cultura, i l'anglès n'ha manllevat alguns (Schadenfreude).

a) The use of English as a common language between speakers with different mother tongues, mostly non-natives.
b) The assumption that the native speaker is the ideal model for learners (and that imitating a British or American accent is the goal).
c) The internet and international media, which act as a counterweight and keep the core of the language stable.
d) Cautiously optimistic: the writer reports the critics' fear but concludes that the evidence is reassuring ('Yet ... reassuring', 'remarkably stable').
e) The quality of being understood by other speakers.

(1) than: 'rather than'.
(2) down: 'slow ... down'.
(3) After: 'after all' = al cap i a la fi (justificació).
(4) For: 'for this reason'.
(5) there: 'there is a great difference'.
(6) up: 'end up + gerundi'.
(7) no: 'no matter how'.
(8) than: 'rather than'.
Clau: cada buit és una expressió fixa o una estructura gramatical, no una paraula de contingut.

(1) disappearance (nom darrere 'the').
(2) unprecedented (adjectiu amb prefix negatiu).
(3) gradually (adverbi).
(4) interpretation (nom, 'a unique interpretation').
(5) activists (subjecte en plural: 'are working').
(6) enthusiastic (adjectiu davant de 'volunteers').
(7) increasingly (adverbi davant d'adjectiu).
(8) survival (nom darrere 'the').

a) is said to be (passiva impersonal).
b) only I had learnt ('If only + past perfect').
c) Little do people (inversió amb adverbi negatiu).
d) not until.
e) though it was (estructura concessiva 'adjectiu + though').
f) are not allowed to.

1. I agree (català: 'estic d'acord'; en anglès 'agree' és un verb).
2. I am 17 (català: 'tinc 17 anys'; en anglès es fa servir 'to be').
3. At the moment / currently (fals amic: 'actualment').
4. depends on (català: 'depèn de').
5. People are ('people' és plural en anglès; en català, 'la gent' és singular).
6. asked me a question (català: 'em va fer una pregunta'; en anglès es diu 'ask a question').
Clau: les interferències són predictibles; convé conèixer les més freqüents.

Model de resposta (uns 190 mots):
The role of English in education is one of the most debated issues in language policy. In my opinion, schools should teach the core subjects in the students' mother tongue, while giving English a strong place as a foreign language.
To begin with, research suggests that children understand complex concepts more easily in the language they know best. Teaching mathematics or science in a second language may therefore slow comprehension and widen the gap between pupils from different backgrounds. Furthermore, using the mother tongue in school helps to keep minority languages alive and strengthens the pupils' sense of identity.
Supporters of teaching in English argue that early exposure produces more fluent speakers and prepares students for an international job market. This is a fair point; nevertheless, fluency can also be achieved through intensive English classes and projects that do not require the whole curriculum to change language. Moreover, learning difficult content in a language not fully mastered often means that students acquire neither the subject nor the language.
In conclusion, mother-tongue instruction combined with high-quality English teaching offers the best balance between understanding, identity and global opportunities.
Claus de correcció: tesi clara, dos arguments, contraargument rebatut i conclusió; registre formal.

a) Català: 820/2000 = 41 %; castellà: 640/2000 = 32 %; àrab: 260/2000 = 13 %; romanès: 140/2000 = 7 %; altres: 7 %.
b) (260 + 140 + 140)/2000 = 540/2000 = 27 %.
c) 0,70 · 260 = 182 alumnes.
d) Model: més d'una quarta part de l'alumnat té com a llengua de la llar una llengua diferent del català i el castellà, així que l'escola és realment plurilingüe. El centre hauria de reconèixer aquests repertoris com un recurs, ajudar a aprendre la llengua vehicular sense menystenir les altres i evitar que cap alumne es senti inferior pel que parla a casa.
Clau: raonar a partir de les dades i no fer afirmacions que no se'n desprenen.

a) Different norms about silence and turn-taking: for some teammates a pause shows respect and thinking time, whereas for Marta silence signals a problem to be filled.
b) Each side interprets the other's behaviour through its own norms and attributes it to personality ('dominant', 'not engaged') instead of to culture.
c) Possible strategies: (1) talk openly about how the team prefers to hold discussions; (2) wait a few seconds before speaking and ask questions to check understanding; (3) use a rotating chair or written contributions so that everybody participates.
Claus: dimensió cultural ben identificada, anàlisi de les dues parts i estratègies concretes.

Model: Learning a language is not just a matter of memorising vocabulary: it means understanding how the people who speak it think and live. That is why travelling or going on exchanges is so valuable, since it forces us to step out of our comfort zone and see the world through different eyes.
Claus de correcció: 'not just a matter of' / 'consists of', 'implica' = 'involves/means', 'zona de confort' = 'comfort zone', 'amb uns altres ulls' = 'through different eyes'; es poden acceptar variants que mantinguin el sentit i la correcció gramatical.

a) 1 dialect; 2 accent; 3 pidgin; 4 creole.
b) (i) Fals: els creoles tenen una gramàtica pròpia, sistemàtica i completa; no són versions defectuoses de res. (ii) Cert: tothom pronuncia amb alguna varietat; l'accent 'neutre' és només el més prestigiós o el més conegut.

Model de resposta (uns 165 mots):
It is often claimed that the spread of English threatens other languages. There is some truth in this view, but the reality is more complex.
On the one hand, English dominates science, business and the internet, and many young people may feel that their own language has less prestige or fewer uses. In some communities, parents even decide to speak English with their children in the hope of improving their future prospects, which can interrupt the transmission of the heritage language.
On the other hand, the main causes of language loss are usually local, such as the lack of presence in schools, the media or the administration. Many bilingual communities have preserved their languages while learning English, and the internet also offers small languages new places to be used. Furthermore, English does not need to replace other languages; it can coexist with them as an additional tool.
In my view, English is a threat only when no policies support other languages.
Claus de correcció: arguments en dues direccions, causes de fons i conclusió matisada, sense dades inventades.

a) It is universally agreed that learning another language broadens one's horizons (també 'It is generally accepted that').
b) Having grown up in two cultures, he found it easy to adapt.
c) Such is her fluency that people assume she is a native speaker.
d) Only if you know the cultural background will you understand the joke (inversió després de 'only if').