PAU Biologia 2019 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

OPCIÓ A Exercici 3 Les amilases són un conjunt d’enzims digestius que molts éssers vius sintetitzen, in- cloent-hi els humans. 1. Les amilases catalitzen la hidròlisi del midó (un polisacàrid format per glucoses amb unions α-1,4) en glucosa i maltosa (un disacàrid format per dues glucoses), que les cèŀlu­ les poden absorbir i usar com a font d’energia. [1 punt] a) Observeu les fórmules següents i determineu quina correspon al substrat de les ami­ lases i quines dues corresponen als seus productes: Número de la fórmula que correspon al substrat de les amilases Números de les dues fórmules que corresponen als productes de les amilases b) Una de les amilases que fabriquem els humans és l’amilasa salival, present a la sali­ va. Si us poseu una molla de pa a la boca i la mastegueu durant uns quants minuts, començareu a notar un gust dolç. Expliqueu quina és la causa d’aquest gust dolç. 2. Una microbiòloga està treballant amb dos tubs de cultiu líquid. Un tub conté bacteris del gènere Bacillus, i l’altre, bacteris del gènere Micrococcus. Desgraciadament, es va oblidar d’etiquetar els tubs i ara no sap quins bacteris conté cadascun. Però sap que els bacteris del gènere Bacillus sintetitzen amilasa, mentre que els del gènere Micrococcus no. Per a esbrinar quins bacteris conté cada tub, duu a terme un experiment seguint aquests passos: 1r. Etiqueta un dels tubs com a «tub A» i l’altre com a «tub B». 2n. Pren un medi de cultiu sòlid (agar nutritiu), que permetrà el creixe­ ment de tots dos gèneres de bacte­ ris, i hi afegeix midó. Amb aquest medi, prepara dues plaques de Petri que etiqueta com a «placa A» i «placa B». Placa A amb Lugol Placa B amb Lugol 3r. Aboca una part del cultiu líquid del tub A a la placa A i una part del cultiu líquid del tub B a la placa B. 4t. Incuba les plaques 48 h a l’estufa a 37 °C perquè els bacteris s’alimentin del medi nutritiu i creixin per tota la superfície de la placa. 5è. Retira les plaques de l’estufa i aboca solució de Lugol sobre les dues plaques. El con­ tingut de la placa A no canvia de color, mentre que el de la placa B canvia de color i s’enfosqueix. Quins bacteris conté cada tub? Justifiqueu la resposta. [1 punt] El tub A conté bacteris del gènere ________________________. El tub B conté bacteris del gènere ________________________. Justificació: 3. L’amilasa salival humana és codificada pel gen AMY1, situat al cromosoma 1. El nombre de còpies d’aquest gen varia d’uns individus a uns altres: a cada cromosoma 1, algunes persones hi tenen només dues còpies del gen AMY1, i d’altres, fins a quinze. L’any 2007 es va publicar un estudi que comparava el nombre mitjà de còpies del gen AMY1 que tenien els individus de societats històricament dependents del conreu d’ali­ ments rics en midó, com l’arròs i els cereals, amb el que tenien els individus de societats històricament dependents de la caça i la recoŀlecció. Els resultats es mostren en el gràfic següent: [1 punt] Font: Adaptació feta a partir de John Novembre et al. «Adaptive drool in the gene pool». Nature Genetics, núm. 10 (2007). a) Quina conclusió podeu treure d’aquest gràfic pel que fa a la relació entre la dieta i el nombre de còpies del gen AMY1? b) S’ha demostrat que la presència de més còpies del gen AMY1 fa que es produeixi més amilasa salival. Expliqueu raonadament, en termes neodarwinistes, la causa d’aquesta diferència genètica entre els dos tipus de societats estudiades.

OPCIÓ A Exercici 3 Les amilases són un conjunt d’enzims digestius que molts éssers vius sintetitzen, incloent-hi els humans. 1. Les amilases catalitzen la hidròlisi del midó (un polisacàrid format per glucoses amb unions α-1,4) en glucosa i maltosa (un disacàrid format per dues glucoses), que les cèŀlules poden absorbir i usar com a font d’energia. [1 punt] a) Observeu les fórmules següents i determineu quina correspon al substrat de les amilases i quines dues corresponen als seus productes: b) Una de les amilases que fabriquem els humans és l’amilasa salival, present a la saliva. Si us poseu una molla de pa a la boca i la mastegueu durant uns quants minuts, començareu a notar un gust dolç. Expliqueu quina és la causa d’aquest gust dolç. Resposta model: el pa conté midó, que no és dolç. Si deixem que la saliva actuï, l’amilasa salival hidrolitzarà o tallarà el midó i originarà glucosa i maltosa, que sí que són dolces. 2. Una microbiòloga està treballant amb dos tubs de cultiu líquid. U […]